58592

Srie Benestar i Ciutadania Srie Benestar i Ciutadania 7
La Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI t com objectiu acompanyar els municipis
petits, mitjans i grans alhora delaborar un Pla Local LGTBI per mitj de diferents fases i a Guia per a lelaboraci
partir de la selecci dun seguit dmbits prioritaris de treball. Aix es facilita als municipis
una eina per dissenyar i implementar programes i accions transversals per tal de donar de plans locals LGBTI
Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI

resposta a la Llei 11/2014 de 10 doctubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, lesbofbia, bifbia i la
transfbia.
Es tracta dun producte nou i pioner en lmbit catal i estatal que incorpora el
coneixement i les experincies prvies del territori i que vol contribuir a la transformaci
dels pobles i ciutats cap a un horitz ms igualitari envers la diversitat en lorientaci
afectiva-sexual i de gnere. Principalment aquesta tasca selabora tant des del propi
ens local, s a dir, incidint en la prpia estructura municipal, com des de la ciutadania.
Conseqenment, aquest treball global es desenvolupa en base a tres eixos: garantia en
la igualtat de tracte pels drets de les persones LGBTI, propostes delaboraci daccions i
campanyes de sensibilitzaci i projectes i programes de prevenci en LGTBIfbia.
El paper del mn local, donada la seva proximitat i protagonisme amb la ciutadania, s

clau per contribuir a una transformaci social on els pobles i ciutats abracin la diversitat
i caminin plegats per construir una societat ms justa i igualitria. Ledici daquesta guia
pretn acompanyar en aquest propsit i afavorir el disseny i implementaci de poltiques
pbliques LGBTI als 311 municipis de la demarcaci de Barcelona.
Collecci Eines Collecci Eines

Srie Benestar i Ciutadania Srie Benestar i Ciutadania 7
La Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI t com objectiu acompanyar els municipis
petits, mitjans i grans alhora delaborar un Pla Local LGTBI per mitj de diferents fases i a Guia per a lelaboraci
partir de la selecci dun seguit dmbits prioritaris de treball. Aix es facilita als municipis
una eina per dissenyar i implementar programes i accions transversals per tal de donar de plans locals LGBTI

resposta a la Llei 11/2014 de 10 doctubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, lesbofbia, bifbia i la
transfbia.
Es tracta dun producte nou i pioner en lmbit catal i estatal que incorpora el
coneixement i les experincies prvies del territori i que vol contribuir a la transformaci
dels pobles i ciutats cap a un horitz ms igualitari envers la diversitat en lorientaci
afectiva-sexual i de gnere. Principalment aquesta tasca selabora tant des del propi
ens local, s a dir, incidint en la prpia estructura municipal, com des de la ciutadania.
Conseqentment, aquest treball global es desenvolupa en base a tres eixos: garantia en
la igualtat de tracte pels drets de les persones LGBTI, propostes delaboraci daccions i
campanyes de sensibilitzaci i projectes i programes de prevenci en LGTBIfbia.
El paper del mn local, donada la seva proximitat i protagonisme amb la ciutadania, s

clau per contribuir a una transformaci social on els pobles i ciutats abracin la diversitat
i caminin plegats per construir una societat ms justa i igualitria. Ledici daquesta guia
pretn acompanyar en aquest propsit i afavorir el disseny i implementaci de poltiques
pbliques LGBTI als 311 municipis de la demarcaci de Barcelona.
Collecci Eines Collecci Eines

Autoria
Oficina de les Dones i LGTBI
Fundaci Surt
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
Coordinaci
Oficina de les Dones i LGTBI. Gerncia dIgualtat i Ciutadania.
rea dAtenci a les Persones
1a edici: juny de 2017

de ledici: Diputaci de Barcelona
Producci i edici: Gabinet de Premsa i Comunicaci

de la Diputaci de Barcelona
Composici: Ormograf, SA
ndex
Presentaci 5
Introducci 6
1. Per qu els ajuntaments necessiten dissenyar i aplicar un pla LGBTI? 8

1.1. Com implementar les poltiques LGBTI al mn local? 8
2. Com sexplica la realitat de les persones LGBTI? 11

2.1. Marc conceptual 11
2.2. Poltiques LGBTI al mn local: de les reivindicacions a lagenda poltica 13
2.3. Marc legal 14
3. Quines fases es proposen per a lelaboraci del Pla LGBTI? 17

3.1. Limpuls del Pla 17
3.2. Investiguem: Qu volem saber? 18
3.3. Prioritzem i planifiquem: dissenyem el pla dacci 31
3.3.1. Organitzaci municipal i comunicaci 34
3.3.2. Visibilitat, participaci i informaci 43
3.3.3. LGBTIfbia 51
3.3.4. Diversitat cultural i religiosa 58
3.3.5. Educaci 64
3.3.6. Mercat de treball 73
3.3.7. Cultura 79
3.3.8. Lleure i esport 87
3.3.9. Salut 94
3.3.10. Acci social 101
3.4. Aprovem i fem seguiment del nostre Pla LGBTI 109
4. Glossari de termes 111
5. Bibliografia 114
Presentaci
Em plau presentar-vos la Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI, una eina per al
desplegament de poltiques locals en matria de diversitat afectiva-sexual i de gnere.
El marc normatiu amb qu ens hem dotat amb laprovaci de la Llei 11/2014 dels drets
de les persones gais, lesbianes, transgneres, bisexuals i intersexuals i tamb amb dal-
tres com la modificaci del Codi Civil per permetre els matrimonis entre persones del
mateix sexe i ladopci de fills i filles (13/2005), i la modificaci de la menci de sexe a la
documentaci a travs duna tramitaci administrativa (3/2007), ha promogut la crea-
ci de programes i daccions dintervenci, de protecci i de sensibilitzaci des de les
administracions pbliques.
Tot i que el reconeixement i la visibilitzaci social de les persones lesbianes, gais, trans
i bisexuals ha experimentat un aven important en els darrers anys, encara hi ha moltes
situacions de discriminaci que cal eradicar. Es per aquesta ra que, des de les adminis-
tracions i molt especialment la local, per la seva proximitat a la ciutadania, cal fer un pas
endavant i treballar per tal que la diversitat afectiva-sexual i de gnere sincorpori defi-
nitivament a lagenda i a les poltiques pbliques amb la centralitat que mereix, i es desen-
volupin poltiques LGBTI.
Amb aquesta voluntat de desplegar les poltiques LGBTI als municipis de la demar-
caci i conscients que no s una tasca senzilla, des de la Diputaci de Barcelona hem
volgut treballar, conjuntament amb els ajuntaments, la Generalitat de Catalunya i el mn
associatiu per posar a disposici del mn local aquesta guia, que t com a objectiu faci-
litar el desplegament de poltiques locals en matria de diversitat afectiva-sexual i de
gnere. Hi trobareu una mplia diversitat de mesures per implementar, adaptades segons
la grandria dels municipis.
Espero, doncs, que aquesta publicaci esdevingui una bona prctica i un instrument
viu capa de donar resposta als reptes que es plantegen en la implantaci daquestes pol-
tiques arreu del territori.
Antoni Garcia i Acero

Diputat delegat dIgualtat i Ciutadania
rea dAtenci a les Persones
5
Introducci
El perqu de la guia
Les poltiques LGBTI es troben en un moment de gran impuls en bona part grcies a la
Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgneres i interse-
xuals i per a eradicar lhomofbia, la lesbofbia, la bifbia i la transfbia, aprovada pel
Parlament de Catalunya. Alhora, aquesta llei s el resultat de la lluita del moviment
LGBTI i de les persones que, des de diferents mbits, han impulsat la lluita contra la dis-
criminaci daquest grup social.
Limpacte de les poltiques locals en relaci amb la diversitat afectiva-sexual i de gnere
ha estat fins ara un tema poc treballat en el nostre context: les realitats de les persones les-
bianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals (LGBTI) han quedat invisibilitzades i manquen
eines per tal que les poltiques pbliques siguin inclusives de la diversitat afectiva-sexual i
de gnere. En aquesta lnia, del que es tracta s de tenir en compte aquesta diversitat per-
qu les poltiques no reprodueixin lexclusi daquestes realitats, i perqu siguin ms inclu-
sives. Aquest impuls, doncs, suma amb la resta desforos que, des de diferents mbits,
tenen com a finalitat garantir que les poltiques locals contribueixin a la transformaci de
societats ms igualitries i respectuoses amb la diversitat de la seva ciutadania.
El paper del mn local s primordial per a aquesta transformaci, amb el suport legal
de la Llei 11/2014, i per la seva proximitat amb la ciutadania, podr desplegar poltiques
LGBTI, seguint lexperincia de qu ja disposa amb la lluita per la igualtat de gnere i
els antecedents en combatre lLGBTIfbia al llarg de la histria. Per contribuir en el seu
desplegament i pel principi digualtat i de justcia social, lOficina de les Dones i LGTBI
de la Diputaci de Barcelona ha decidit, duna banda, aglutinar i sistematitzar coneixe-
ments i experincies prvies existents al territori catal i, de laltra, editar aquesta Guia
per acompanyar els ens locals duna forma til en el disseny i la implementaci dels seus
Plans locals LGBTI.
LOficina de les Dones i LGTBI de la Diputaci de Barcelona ha liderat un grup de
treball amb el personal tcnic i poltic de nou territoris de la demarcaci de Barcelona,
amb diversos actors del teixit associatiu local i catal, i amb la Generalitat de Catalunya,
comptant amb el suport de la Fundaci Surt i la Universitat de Vic - Universitat Central
de Catalunya.
6
Qu trobareu en aquesta guia?
La Guia sestructura en cinc parts. La primera, Per qu els ajuntaments necessiten dis-
senyar i aplicar un pla LGBTI?, comena amb una presentaci de qu sn les poltiques
LGBTI i en com es tradueixen en lmbit local a partir de plans daccions especfics i,
finalitza amb una proposta de model dintervenci per al desplegament de poltiques
LGBTI als ens locals.
En la segona part, Com sexplica la realitat de les persones LGBTI?, sofereix un
marc conceptual que explicita la forma dentendre la diversitat afectiva-sexual i de gnere,
sintrodueix la importncia de les poltiques LGBTI al mn local i es fa un breu recull
del marc legal que justifica la implementaci de poltiques LGBTI per part de les admi-
nistracions pbliques.
A la tercera part de la Guia, Quines fases es proposen per a lelaboraci del Pla
LGBTI?, es parteix del diagnstic, a travs del qual podrem conixer la realitat del nos-
tre entorn i identificar-hi necessitats, per arribar al disseny de les accions. Per illustrar-ho
es presenten, per mbits de poltica pblica, quines sn les problemtiques principals,es
plantegen objectius especfics i accions a dur a terme i, es proposen recursos.
A la quarta part es proposa un Glossari de termes per tal daclarir el significat dels
conceptes especfics que es fan servir al llarg del document. I la Guia acaba amb una
relaci de la Bibliografia citada.
7
1. Per qu els ajuntaments necessiten
dissenyar i aplicar un pla LGBTI?
Les poltiques LGBTI tenen com a objectiu promoure el respecte per la diversitat afec-
tiva-sexual i de gnere i eradicar lLGBTIfbia, un objectiu que entronca amb la volun-
tat de fomentar la igualtat, la justcia i la llibertat de totes les persones, sense discrimi-
nacions. Els ens locals tenen lobligaci dincidir en aquesta problemtica, lLGBTIfbia,
per tal de treballar en pro del respecte de totes les persones, independentment de la seva
identitat de gnere i dorientaci sexual.
Leina fonamental per implementar aquestes poltiques sn els Plans locals LGBTI. Un
pla s un instrument que permet sistematitzar com es vol intervenir per transformar la
realitat del municipi. El pla ha destar guiat per uns objectius concrets, que es pretenen
assolir a partir daccions avaluables, al llarg dun perode determinat. Aix, un Pla LGBTI
permetr pensar ms enll dall immediat i comprometres a intervenir de forma sos-
tinguda en la lluita pels drets de les persones LGBTI. Aquesta lgica implica la necessitat
de posar en prctica la transversalitat, que promour la incorporaci de la diversitat afec-
tiva-sexual i de gnere en totes les rees de la poltica municipal on sigui rellevant.
Cal tenir present que, ms enll de les propostes o mesures que es reflecteixen en
aquesta Guia, cada municipi ha dadaptar-ho a la seva realitat, tenint en compte les neces-
sitats concretes i les demandes, els i les agents que mostren complicitat, les resistncies
que es troben, les experincies daccions prvies, les competncies del municipi, etc.
Per dissenyar un Pla LGBTI, conv partir dun diagnstic concret, que sha delabo-
rar per poder conixer lespecificitat del territori. Es recomana poder treballar amb les
diferents rees de lajuntament, engegar processos participatius, etc. per aconseguir esta-
blir objectius, recollir accions i prioritzar-les amb el mxim consens que es pugui. Quan
es redacti el pla, sen detallaran els objectius, les accions a realitzar, els indicadors que
les avaluaran, les rees responsables dels projectes, com savaluar i quin seguiment
shaur de dur a terme (vegeu apartat 3 de la Guia).
1.1. Com implementar les poltiques LGBTI al mn local?
Les poltiques LGBTI comparteixen larrel amb les poltiques digualtat home-dona, ja
que totes dues sorgeixen de la necessitat de palliar les discriminacions que suscita el
8
patriarcat, segons el qual, lhome mascle heterosexual s el centre de totes les coses, i tot
all que no encaixa en aquesta lgica masculina sexual binria cont el risc potencial de
patir desigualtat. Les dones sn collocades en una categoria social inferior respecte als
homes, segons les teories masclistes sustentades pel patriarcat, i totes aquelles persones
que mostren una identitat afectiva-sexual i/o una orientaci sexual diferent de lhetero-
sexual sn tamb discriminades segons el sistema de valors heterosexistes.
No obstant aix, a lhora dabordar totes dues poltiques, cal respectar certes difern-
cies, entre daltres, la comunitat LGBTI i el fet social que lenvolta necessiten estudiar-se
i tractar-se des duna perspectiva que inclogui el sexe i el gnere, com en el cas de les
teories per treballar les problemtiques home-dona, per, a ms, incloure-hi i subrat-
llar-hi la incorporaci de la variable sexualitat. Per tant, les poltiques LGBTI s reco-
manable que siguin especfiques dins lorganigrama de lAjuntament perqu puguin
incorporar la seva prpia idiosincrsia i naturalesa. Per exemple, saconsella treballar
especficament la problemtica de la violncia masclista per una banda, i, per laltra, el
fenomen de lLGBTIfbia.
Com a model dintervenci proposem el segent, en el qual es visualitzaran les espe-
cificitats de les poltiques pbliques LGBTI vers les de les poltiques de dones, per acon-
seguir multiplicar els esforos en la lluita per les desigualtats que provoca el sistema
patriarcal, i anar desintegrant totes les arrels en qu sustenta el seu sistema de creences
i destereotips sexistes i heteronormatius. Es podria concloure que sn poltiques sepa-
rades que es creuen i sinterrelacionen en punts rellevants, per que per ser efectives
shaurien de treballar per separat:
PERSPECTIVA INTERSECCIONAL
OBJECTIU
Treballar per la
igualtat de gnere
COM? Poltiques
Poltiques LGBTI
de dones
s necessari a lhora dimplementar les poltiques LGBTI a lAjuntament, comptar

amb una persona referent formada en la temtica, i crear una comissi de treball amb
diferents persones tcniques de lAjuntament per treballar les poltiques de forma trans-
versal i ampliar labast dacci.
s important destacar que el model dintervenci que proposem semmarca dins la
perspectiva interseccional. Interseccionalitat s un concepte construt des del feminisme
per lactivista i terica feminista negra Patricia Hill Collins, entre altres persones. La
interseccionalitat representa un canvi de paradigma per entendre lopressi i, especial-
ment, per saber com interaccionen unes opressions amb les altres. Es parteix del fet que
9
els diferents eixos dopressi sentrellacen en una matriu en el marc de la qual es cons-
titueixen els individus en posicions de poder diferents i canviants. La idea de la matriu
t linters de posar lmfasi en la interacci i la interdependncia entre eixos dopressi,
de presentar una visi complexa en qu les persones es troben en diverses situacions de
ser opressores i oprimides a la vegada, i dadoptar una perspectiva no jerrquica, que
refusa establir la primacia duna sola variable (com ara la classe social o el gnere en el
cas del marxisme o del feminisme ortodoxos, respectivament) (Collins, 1991).
10
2. Com sexplica la realitat de les persones
LGBTI?
2.1. Marc conceptual
El concepte de diversitat afectiva-sexual i de gnere semmarca en una perspectiva de

gnere i feminista, que vol anar ms enll de les persones LGBTI i oferir una mirada ms
global del gnere i de la sexualitat, que no noms comprn aquesta poblaci sin el con-
junt de la ciutadania, que es veur afavorit per lestabliment de marcs ms respectuosos
i oberts per a totes les persones, en la seva diversitat.
Aquest enfocament parteix de distingir quatre dimensions del gnere: el sexe, la iden-
titat i lexpressi de gnere i lorientaci afectiva-sexual.
El sexe s la categoria que defineix les caracterstiques sexuals primries i secund-
ries del nostre cos (cromosomes, gnades, crrega hormonal, genitals...). La biologia ha
classificat tradicionalment els cossos entre les categories de mascle i femella, per no tots
els cossos poden encasellar-se en aquestes dues categories. Les persones que neixen en
cossos que no encaixen en aquesta lgica binria es denominen persones intersexuals o
amb diferncies en el desenvolupament sexual (DDS).
La identitat de gnere s el gnere amb el qual una persona sidentifica. Es generalitza
en la idea que les femelles shan didentificar com a dones i els mascles, com a homes.
Tot i aix, les persones trans mostren que el gnere atribut en nixer en funci del sexe
no t perqu correspondres amb la identitat sentida. A ms, les formes didentificaci
no es limiten noms al binomi dona/home, ja que hi ha persones que no se senten ni
dones ni homes.
Lexpressi de gnere es refereix als comportaments, rols, roba, aficions i gestualitat
duna persona. En la nostra societat hi ha una clara divisi entre els comportaments
associats a la masculinitat i aquells associats a la feminitat. No sha de confondre expres-
si de gnere amb identitat de gnere. Aquesta ltima fa referncia al gnere amb el qual
una persona se sent identificada, i no sempre ha de coincidir amb lexpressi de gnere.
s a dir, que un home pot ser femen i aix no t perqu implicar que se senti identificat
com a dona. Aquests comportaments no serien problemtics si no es donessin en un
entorn social que sorganitza de forma binria i dicotmica, en qu satribueixen uns
11
comportaments determinats a homes i dones i es castiguen aquelles persones que sallu-

nyen daquestes normatives.
Lorientaci afectiva-sexual t a veure amb lobjecte de desig (heterosexual, bisexual
o homosexual). s a dir, que no t a veure amb com et sents, sin amb qui tagrada en
un sentit afectiu o qui tatreu sexualment.
El nostre sistema social estableix una determinada ordenaci daquestes quatre dimen-
sions. Bsicament, sestableix que les persones nascudes amb un sexe mascle, han de
tenir una identitat de gnere home, una expressi de gnere masculina i una orien-
taci sexual heterosexual. En contraposici, les persones nascudes amb un sexe feme-
lla, han de tenir una identitat de gnere dona, una expressi de gnere femenina i
una orientaci sexual heterosexual. Aix, veiem que lheterosexualitat, com a norma,
t un paper clau en el manteniment del sexisme, perqu permet construir com a com-
plementaris el principi de la feminitat i el de la masculinitat.
La perspectiva de la diversitat afectiva-sexual i de gnere planteja que aquest ordre
no s natural, sin que s una construcci social i cultural. El problema ms visible
daquest sistema s que hi ha moltes persones que no sidentifiquen amb aquests man-
dats, o directament que els contradiuen amb la seva experincia quotidiana, exposant-se
a diferents formes de discriminacions i violncies. Aix afecta principalment les perso-
nes LGBTI per tamb moltes persones cisgnere (vegeu la definici al Glossari de ter-
mes del final del document) heterosexuals que se senten incmodes en aquest model.
Per aix, quan es parla de diversitat afectiva-sexual i de gnere es fa referncia a un dret
de la ciutadania en general i no exclusivament de les persones LGBTI. I s que totes les
persones viuen sota aquesta norma social que les escindeix i els impedeix acceptar la
complexitat de la seva identitat i del seu desig.
Lacrnim LGBTI (les sigles del qual es poden trobar ordenades de formes diferent, i
s per aquest motiu que a cada municipi el programa de poltiques LGBTI pot ser ano-
menat de diferents maneres, per exemple LGBTIQ, LGTB+, LGBT, LGTBQ,1 LGTB, etc.)
s fruit de les transformacions en el moviment per lalliberament sexual i de gnere. s
una categoria en permanent reconstrucci, i prova daix s que la lletra i dinterse-
xual hi ha estat afegida molt recentment. De fet, si mirem arreu del mn, lacrnim no
t les mateixes lletres a totes les ciutats.
No sha de oblidar que la poblaci LGBTI s molt heterognia i presenta realitats amb
necessitats especfiques molt diverses. A ms, per aproximar-nos a la complexitat del
grup cal adoptar una perspectiva interseccional. Aquesta perspectiva parteix dentendre
que els diferents eixos dopressi sentrellacen en una matriu en el marc de la qual es
constitueixen individus en diferents i canviants posicions de poder (Collins, 1991). Des
daquesta ptica, se sost que no es pot ser lesbiana, trans o gai en el buit: les persones
trans, gais, heterosexuals o lesbianes sn duna determinada classe social, edat, proce-
dncia i un llarg etctera de dimensions estructurals que configuren les seves traject-
1. La Q correspon a la inicial de Queer, que trobareu definida al Glossari de termes del final del document.
12
ries vitals, les seves discriminacions i els seus privilegis (Coll-Planas, 2013). En disse-
nyar poltiques, cal tenir present aquesta complexitat i com shi creuen els diferents eixos
dopressi.
En els darrers anys, lestratgia de lacrnim ha estat mpliament qestionada per
diverses raons. En primer lloc, perqu ha tendit a homogenetzar les necessitats fent que
el relat del fet LGBTI estigus molt centrat en lexperincia dels homes gais i invisibilit-
zs les experincies de les dones lesbianes, les persones trans i les persones bisexuals.
Aix, la representaci del grup social no ha estat exempta de tendncies sexistes que han
desplaat les dones lesbianes i trans a un segon terme tant en les prioritats de les reivin-
dicacions com en la visibilitat social del moviment. Aquestes desigualtats internes han
de ser tensions que cal saber interpretar per no quedar-se amb una panormica esbiai-
xada daquest grup social.
En segon lloc, el debat que est ara sobre la taula en relaci amb lacrnim s la inclu-
si de la intersexualitat a les sigles LGBT en un context on el moviment intersexual
sgaireb inexistent, est desvinculat del moviment LGBT i no nha demanat la seva
inclusi.
2.2. Poltiques LGBTI al mn local: de les

reivindicacions a lagenda poltica
Per entendre lactual desenvolupament de les poltiques LGBTI en el nostre context, cal
tenir en compte tres aspectes: la fora del moviment LGBTI, la trajectria en poltiques
per la diversitat afectiva-sexual i de gnere a Catalunya i, la trajectria de les poltiques
LGBTI al mn local.
El nivell de desenvolupament de les poltiques LGBTI no es pot entendre si no tenim
en compte limpuls de lactivisme. Cal tenir en compte que el moviment gai i lsbic catal
va ser pioner a lEstat (Generalitat de Catalunya, 2010). La primera actuaci poltica
organitzada en contra de lhomofbia va ser el 1970, quan sestava discutint a les Corts
espanyoles lavantprojecte de la Llei de perillositat i rehabilitaci social (LPRS). Davant
daquest fet, Armand de Fluvi i Francesc Francino (futurs creadors del Moviment
Espanyol dAlliberament Homosexual) van iniciar una campanya per evitar la crimi-
nalitzaci de les prctiques homosexuals (Fluvi, 2003). El 1975, el naixement del Front
dAlliberament Gai de Catalunya iniciar una nova etapa dun activisme amb una alta
incidncia pblica i que el 1977 convocar la primera manifestaci, illegal, per lallibe-
rament lesbi i gai (Rodrguez i Pujol, 2008). A partir daquest perode sanir ampli-
ant el nombre dassociacions i de collectius amb discursos, estratgies i plantejaments
diversos que permetran construir un moviment slid i plural (Petit, 2003; Coll-Planas,
2008).
En relaci amb les poltiques pbliques, la primera que es desenvolupa a Catalunya
en aquest mbit s la creaci, lany 2004, del Consell Municipal de Gais, Lesbianes i
13
homes i dones Transsexuals per part de lAjuntament de Barcelona (el primer pla muni-
cipal del consistori entrar en vigor el 2010). Lany 2005, el govern de la Generalitat aprova
la creaci del Programa per al Collectiu Gai, Lesbi i Transsexual; el 2007, es crea el
Consell Nacional LGBT, i el 2008, entra en vigor el Pla interdepartamental contra la dis-
criminaci de les persones homosexuals i transsexuals. Aquest darrer pla es pot consi-
derar lavantsala de la Llei 11/2014, ja que aquesta mesura consolida i refora moltes de
les accions dutes a terme en aquell marc.
Quant a la lnia histrica de les poltiques LGBTI al mn local, sha de dir que ja fa
dcades que alguns ajuntaments pioners despleguen poltiques per a la diversitat afec-
tiva-sexual i de gnere. Tot i que no sn molt nombrosos, s shan de reconixer perqu
demostren els antecedents locals en aquestes poltiques. No obstant aix, a dia davui
sn pocs els ens locals que compten amb un programa especfic LGBTI, i normalment
si es fan accions LGBTI es desenvolupen des del Programa dIgualtat de Dones, o en
algun cas, des del Programa de Joventut dels ajuntaments. Tot i aix, s que hi ha una
experincia demostrable en els municipis de la provncia de Barcelona en la realitzaci
de tallers amb infants i joves, per sensibilitzar en leducaci afectiva-sexual diversa i
envers lLGBTIfbia, tamb en la commemoraci de diades internacionals, com el 17 de
maig Dia Internacional contra la Homofbia, o el 28 de juny Dia Internacional de
lOrgull LGTB, i per acabar, i molt important, en lassessorament, latenci, les consul-
tes jurdiques i latenci psicolgica a persones LGBTI dels municipis.
2.3. Marc legal
Loctubre de 2014, laprovaci al Parlament de Catalunya de la Llei per a garantir els drets
de lesbianes, gais, bisexuals, transgneres i intersexuals i per a eradicar lhomofbia, la
lesbofbia, la bifbia i la transfbia don un nou impuls obligant les administracions
pbliques catalanes a implementar mesures efectives contra la discriminaci de les per-
sones LGBTI. Larticle 3.2. obliga la Generalitat i els ens locals del territori a promoure
les condicions per fer-la plenament efectiva en els mbits competencials respectius. I
larticle 6 obliga a assegurar la cooperaci interadministrativa, com a principi orienta-
dor. Lrea per a la Igualtat de Tracte i no Discriminaci de Persones Lesbianes, Gais,
Bisexuals, Transgneres i Intersexuals de la Generalitat de Catalunya t com a funcions
impulsar el desplegament i avaluar la implementaci i el compliment de la llei.
Aquesta s una llei pionera pel seu carcter integral, ja que abraa molts mbits, i
pel fet de contemplar sancions en els casos de discriminacions.
La llei exposa la creaci dun servei datenci integral (SAI), un rgan consultiu
permanent i un rgan rector i coordinador de les poltiques LGBTI. Aix mateix,
estableix diverses mesures per aplicar des de les escoles, les universitats, la cultura,
el lleure i lesport, els mitjans de comunicaci, la salut, lacci social, lordre pblic
i de privaci de llibertat, la participaci i la solidaritat i el mercat de treball. Daltra
14
banda, la Llei desplega mecanismes per garantir el dret a la igualtat de les persones
LGBTI, com, per exemple, un sistema dinfraccions i de sancions,2 que es poden
trobar al captol IV de la llei.
La llei (article 34) estableix que les infraccions poden ser lleus, greus o molt greus,
sempre que no siguin constitutives de falta o delicte. A tall dexemple, una infracci
lleu s emetre intencionadament expressions vexatries que incitin a la violncia, i
tinguin connotacions homofbiques, bifbiques, lesbofbiques o transfbiques en els
mitjans de comunicaci, en discursos o en intervencions pbliques. Una infracci greu
s, per exemple, impedir a una persona, duna manera intencionada, la realitzaci dun
trmit o laccs a un servei pblic per causa de lorientaci sexual, la identitat de gnere
o lexpressi de gnere daquesta persona. I, un infracci molt greu mencionada a la
llei s, per exemple, convocar espectacles pblics o activitats recreatives que tinguin
com a objecte la incitaci a lodi, a la violncia o la discriminaci de les persones LGBTI.
A larticle 35 sestableix un rgim de sancions per als diferents tipus dinfraccions
mencionades.
LEstatut dautonomia, ja va establir un concepte expressament ampli de famlia
esmentant, entre daltres, les famlies constitudes per persones LGBTI, al seu article
40.2. A ms, en el seu article 40.8. sestableix que els poders pblics han de promoure
la igualtat de totes les persones amb independncia de lorigen, la nacionalitat, el sexe,
la raa, la religi, la condici social o lorientaci sexual, i tamb han de promoure lera-
dicaci del racisme, de lantisemitisme, de la xenofbia, de lhomofbia i de qualsevol
altra expressi que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. A ms, la Llei
3/2005, del 8 dabril, de modificaci de la Llei 9/1998, del Codi de Famlia, de la Llei
10/1998, dunions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per
causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matria dadopci i tutela estableix el
dret a ladopci per part de persones homosexuals.
En relaci amb lmbit de lEstat, es destaquen les principals iniciatives legislatives
que afecten les persones LGBTI: la Llei 13/2005, d1 de juliol, que va permetre el matri-
moni entre persones del mateix sexe; la Llei 14/2006, de 26 de maig, que va regular els
drets de les dones lesbianes en matria de reproducci humana assistida; la Llei 3/2007,
de 15 de mar, reguladora de la rectificaci registral de la menci relativa al sexe per
a persones transsexuals; la Llei 62/2003, de 30 de desembre, que regula la igualtat de
tracte i la no-discriminaci laboral per ra dorientaci sexual; i la Llei orgnica
10/1995, de 23 de novembre, que entre altres aspectes incorpora al Codi Penal lagreu-
jant de responsabilitat criminal en delictes motivats per lorientaci sexual de la vc-
tima (article 22).
2. Larticle 31 de la Llei 11/2014, LGBTI estableix que 1. Sn infraccions administratives en lmbit dels drets de
les persones LGBTI les accions o omissions tipificades per aquesta llei i compreses dins lmbit material de com-
petncia de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, sempre que no constitueixin falta o delicte. I larticle 38
de la mateixa llei estableix que La competncia per a incoar els expedients administratius del rgim sancionador
daquesta llei i la imposici de les sancions correspon a la persona titular de la secretaria general del departament
competent en matria de no discriminaci de les persones LGBTI.
15
Finalment, en lmbit europeu, shan desmentar les resolucions del Parlament

Europeu del 8 de febrer de 1994, del 18 de gener de 2006 i del 24 de maig de 2012, rela-
tives a la igualtat de drets de lesbianes i gais i a la lluita contra la discriminaci i lho-
mofbia; la Directiva 2000/78/CE, del Consell, relativa a lestabliment dun marc general
per a la igualtat de tracte al lloc de treball i en locupaci; i la Carta de drets fonamentals
de la Uni Europea, que consagra la prohibici de discriminaci per orientaci sexual
com a dret primari de la Uni.
16
3. Quines fases es proposen per a
lelaboraci del Pla LGBTI?
3.1. Limpuls del Pla
Per tal de promoure el Pla, s necessari tenir un referent LGBTI a lens local que impulsi,
juntament amb el suport poltic, la creaci dun equip motor o comissi intermunici-
pal, amb representants de diferents rees de lens local per aconseguir treballar de forma
transversal. Lequip motor preferiblement hauria de tenir formaci en matria LGBTI ja
que ser qui promour la incorporaci de la perspectiva de la diversitat afectiva-sexual
i de gnere en el conjunt de lajuntament, i ser lencarregat de fer el seguiment de la
implementaci del Pla local LGBTI, alhora coordinant-se amb lequip de govern. Lequip
motor podria incorporar tamb agents clau municipals del teixit associatiu del municipi
(encara que no treballin especficament el tema LGBTI), agents socials o cvics, i/o per-
sones expertes en la matria, per tal que el procs sigui enriquidor.
La comunicaci de linici del procs, tant a la prpia administraci com a les entitats
i a la ciutadania en general, s molt important a linici del procs, en la seva evoluci i
en finalitzar-ho. Cal tenir en compte que informar sobre el procs s una oportunitat
per convidar a la reflexi collectiva i sensibilitzar el propi personal municipal i el con-
junt de la poblaci.
Per tal de donar visibilitat al procs, es pot crear una campanya (amb un nom iden-
tificatiu i un lema), un blog o reservar una secci del web municipal per agrupar-hi les
informacions rellevants sobre lelaboraci del Pla LGBTI del municipi.
El programa LGBTI (estructura tcnica i poltica) monitoritzar totes les seves fases
delaboraci del Pla, que es poden resumir de la manera segent:
Constituci Elaboraci Prioritzaci Disseny del Aprovaci Implemen- Seguiment

de lequip del pla dacci del Pla taci del i avaluaci
motor diagnstic Pla
17
s fonamental que el programa LGBTI treballi en xarxa amb institucions daltres

nivells (Consell Comarcal, Diputaci de Barcelona, Generalitat de Catalunya, etc.) o del
mateix nivell (ajuntaments que hagin realitzat processos similars i puguin assessorar, o
que estiguin en el mateix moment i es puguin compartir dubtes, decisions i recursos)
per tal de nodrir-se de les experincies prvies i dels recursos existents.
3.2. Investiguem: Qu volem saber?
El Pla local LGBTI s una eina de treball que t com a objectiu guiar la intervenci en
un determinat context. Tot i que hi pugui haver similituds, la situaci de les persones
LGBTI s diferent si estem a prop duna ciutat gran, si estem en una zona rural o indus-
trial, o si es tracta duna zona turstica, etc.
Per tant, en primer lloc ens hem de preguntar qu volem investigar. En aquest sentit,
alguns dels objectius que es poden plantejar sn:
Conixer les realitats de les persones LGBTI del municipi: discriminacions que
pateixen, espais de trobada, situacions en mbits concrets (si volem prioritzar as-
pectes concrets com leducaci, el treball, loci...).
Descobrir si hi ha LGBTIfbia al municipi o sensibilitzaci i empatia vers les per-
sones LGBT.
Identificar els i les agents ms rellevants, que estiguin intervenint actualment o
que puguin fer-ho en un futur.
Conixer el nivell dimplementaci de la diversitat afectiva-sexual i de gnere en
les diferents rees de lajuntament i el grau de coneixement que tenen sobre aquest
el personal tcnic i poltic.
Esbrinar els projectes o les accions amb perspectiva LGBTI que shagin dut a ter-
me al municipi.
Esbrinar possibles estratgies dactuaci que ja shagin dut a terme o que es pu-
guin incorporar en el futur Pla.
Un cop estiguin establerts els objectius, cal recopilar la informaci tenint sempre
present que la finalitat s detectar necessitats, establint punts forts i punts febles, i plan-
tejar les futures lnies dacci del Pla.
En aquest sentit, s important ser conscient del temps que shi pot dedicar per tal de
planificar el diagnstic duna forma realista i adequada a les necessitats de lajuntament.
Les indicacions que es plantegen en aquesta Guia, doncs, shan dadaptar al procs que
t sentit al municipi: no cal utilitzar totes les eines de recerca, ni tampoc explorar tots
els mbits dactuaci. Un diagnstic no t sentit en si mateix: la seva funci s ser til
per al disseny del Pla daccions.
18
On anem a buscar la informaci?

s important recollir informaci de dos tipus de fonts: les secundries (que ens permet
obtenir dades de processos previs) i les primries (que recollim expressament en funci
dels nostres objectius).
Fonts secundries
Les fonts secundries sn dades recopilades originriament per altres persones i amb
aquestes podrem:
Fer-nos una primera idea del que passa al nostre entorn.
Trencar tpics, confirmar intucions i prendre en consideraci dimensions de la
problemtica que no havem tingut en compte.
Per exemple, si volem intervenir en lmbit educatiu, podem consultar els dife-
rents estudis que hi ha sobre el tema en entorns propers. No ens informar sobre
la realitat del nostre propi entorn, per ens donar claus suficients per guiar-nos,
ja que les lgiques LGBTIfbiques a les escoles i instituts solen ser similars.
Les fonts secundries poden ser informes de diagnstics que hagin elaborat altres
municipis o comarques, projectes de recerca, articles acadmics i/o treballs acadmics
(treballs de recerca de batxillerat, treballs de final de grau, etc.). O la part de recerca
documental que es pot fer al propi ajuntament per tal danalitzar les poltiques pbliques
que sestan duent a terme i identificar referents, buits i oportunitats (memries de depar-
taments, comunicaci corporativa, ordenances, reglaments, documents institucionals,
etc.).
Llista de possibles fonts secundries
Temtica Referncies
Introducci al tema Cabral, Mauro. Interdicciones. Escrituras de la intersexualidad en

i realitats dels castellano. Crdoba: Anarrs, 2009.
diferents grups Coll-Planas, Gerard; Vidal, Maria. Dibuixant el gnere. Valncia:
dins de lacrnim Edicions96, 2013.
LGBTI
Gregori, Nria. Diagnstico de las diferentes realidades, posicionamientos
y demandas de la poblacin intersexual/con DDS (diferencias del
desarrollo sexual) en la ciudad de Barcelona. Barcelona:Ajuntament de
Barcelona, 2016.
Guasch, Oscar. Sexualidades: diversidad y control Social.
Barcelona:Edicions Bellaterra, 2003.
Miss, Miquel. Transsexualitats: altres mirades possibles. Barcelona:UOC,
2012.
Platero, Raquel (Lucas) (coord.). Lesbianas: discursos y representaciones.
Barcelona: Melusina, 2008.
Viuales, Olga. Lesbofobia. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2002.
19
Situaci de COGAM. Estudio 2013 sobre discriminacin por orientacin sexual y/o
lLGBTIfbia identidad de gnero en Espaa . Madrid: FELGTB, 2013.
<http://www.felgtb.org/rs/2447/d112d6ad-54ec-438b-9358-
4483f9e98868/bd2/filename/estudio-2013-sobre-discriminacion-por-
orientacion-sexual-y-o-identidad-de-genero-en-espana.pdf>
FRA. Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in
the EU Member States: The Social Situation. Viena: European Union
Agency for Fundamental Rights,2009. <http://fra.europa.eu/sites/default/
files/fra_uploads/397-FRA_hdgso_report_part2_en.pdf>
Observatori contra lhomofbia OCH. Estat de lhomofbia a Catalunya
2014. OCH, 2015. <http://observatori-contra-homofobia.blogspot.com.
es/p/inici.html>
Observatori contra lhomofbia OCH. Estudi sobre limpacte del bullying
per LGBTIFbia a lInstitut de Bellvitge. LHospitalet de Llobregat:
Ajuntament de lHospitalet, 2016. <http://www.lh-on.cat/documents/
Estudi0LGBTIfobiaInstitutBellvitge.pdf>
Pujol, Joan. Aproximaci a la situaci de lhomofbia, la lesbofbia
i la transfbia a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya,
Departament dAcci Social i Ciutadania, Secretaria de Poltiques Familiars
i Drets de Ciutadania, 2010. <http://xarxanet.org/sites/default/files/
aproximaciohomofobia.pdf>
Situaci legal i Borge Bravo, Rosa. Lesbianes i gais en societat i en poltica: estat de la
poltiques digualtat qesti, anlisi crtica i recull bibliogrfic. Barcelona: Departament dAcci
LGBTI Social i Ciutadania, 2008. <http://xarxanet.org/sites/default/files/social.pdf>
Coll-Planas, Gerard (ed.). Contra lhomofbia: poltiques locals digualtat
per ra dorientaci sexual i didentitat de gnere: llibre blanc europeu.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Direcci de Drets Civils, 2011.
<http://ahead-bcn.org/>
Coll-Planas, Gerard; Cruells, Marta. La puesta en prctica de la
interseccionalidad poltica: el caso de las polticas LGTB en Catalua.
Revista Espaola de Ciencia Poltica, nm.:31 (2013), p. 153-172.
FRA. Protection against discrimination on grounds of sexual orientation,
gender identity and sex characteristics in the EU: Comparative legal
analysis. Viena: European Union Fundamental Rights Agency, 2015.
<http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/protection_against_
discrimination_legal_update_2015.pdf>
Jaurena, Francesc. Lorientaci sexual i la identitat del gnere davant el
dret: estat de la qesti, anlisi jurdica i recull bibliogrfic. Barcelona:
Departament dAcci Social i Ciutadania, 2010. <http://xarxanet.org/sites/
default/files/juridic.pdf>
Platero, Raquel (Lucas) (2009). Transexualidad y agenda poltica: una
historia de (dis) continuidades y patologizacion. Poltica y sociedad,
Vol.46, nm.: 1 i 2 (2009), p. 107-128.
Per mbits de Vegeu la secci de Recursos que hi ha al final de cada mbit de poltica
poltica pblica pblica de lApartat 3.3. per trobar bibliografia especfica per temes.
20
Fonts primries
Les fonts primries ens proporcionen dades de primera m, obtingudes a partir de tc-
niques de recerca dissenyades expressament en funci del que es vol investigar. Sn les
tcniques que permeten recollir de forma sistemtica les experincies, opinions i pro-
postes del nostre entorn. Amb aquestes fonts es pot:
1. Conixer les vivncies, problemtiques i propostes en relaci amb la diversitat afectiva-

sexual i de gnere
Objectiu: conixer experincies, identificar necessitats i recollir propostes en els
diferents mbits de la vida social. Els mbits es poden correspondre als mbits de
poltica pblica que inclourem al Pla.
Poblaci: poblaci en general (no noms les persones LGBTI). Totes les persones
tenen experincies prpies que compartir (en primera persona, des del seu ves-
sant laboral, damistat, de famlia, etc.) i que sn valuoses per configurar un re-
trat ampli de la realitat al nostre entorn i per recollir propostes que es puguin in-
cloure en el Pla daccions.
Tcniques: entrevista i/o qestionari (vegeu exemples a continuaci).
2. Aproximar-se a les experincies i opinions del personal municipal

Objectiu: conixer les experincies i la posici del personal municipal sobre el
tema. s fonamental perqu, en primer lloc, ens permet recollir accions prvies
que shan dut a terme, demandes que shan rebut per no se sap com articular,
possibles accions que shan quedat en un calaix per falta de recursos, etc. En se-
gon lloc, ens permet saber la predisposici de les persones que hauran dimpli-
car-se en el disseny i la implementaci del Pla. Saber quines sn les predisposici-
ons, les resistncies i les inquietuds del personal municipal ens donar pistes de
com comunicar duna forma ms efectiva la necessitat del Pla i dissenyar estrat-
gies per aconseguir les complicitats que ens calen perqu el procs tingui impac-
te ms enll de lrea que limpulsa.
Poblaci: personal municipal.
Tcniques: entrevista i/o qestionari (vegeu exemples a continuaci).
3. Aprofundir en la situaci i els reptes en mbits especfics

Objectiu: elaborar un estudi dun mbit concret (educaci, prevenci de lLGB-
TIfbia, joventut, etc.) en substituci duna diagnosi genrica. Tamb pot combi-
nar-se una diagnosi genrica amb una atenci ms especfica en lmbit que es
considera prioritari.
Poblaci: persones usuries, personal municipal, representants dassociacions,
persones expertes en la temtica...
Tcniques: entrevista i/o qestionari (es poden adaptar els exemples dentrevista
i de qestionari a lmbit especfic que es vol treballar).
21
Algunes fonts de recerca sn:
Qestionari
Aquesta tcnica ens permet recollir molta informaci de moltes persones duna manera
molt efectiva. A ms, ens permet incloure-hi tant preguntes quantitatives (que requeri-
ran un tractament estadstic) com obertes. Un inconvenient que presenta s que la infor-
maci no pot ser molt profunda i no ofereix la possibilitat dampliar la informaci, en
cas que es necessitessin ms detalls dalgun aspecte.
s recomanable elaborar un qestionari electrnic, que el podem difondre a travs
dun senzill enlla a travs de xarxes socials, correus electrnics, bners o cartells. Avui
en dia hi ha diverses aplicacions web gratutes que ofereixen la possibilitat de dissenyar
qestionaris. Tamb es pot optar per imprimir cpies en paper del qestionari i difon-
dre-les a determinats entorns (instituts, casals davis, etc.).
Entrevista
Les entrevistes ens aporten informaci ms profunda sobre les problemtiques que volem
conixer. En preparar la fase dentrevistes hem de partir de definir una mostra, s a dir,
el nombre de persones que entrevistarem i definir els perfils en funci dels nostres objec-
tius i de la realitat del nostre entorn (per exemple, famlia homoparental, dona lesbiana
vinguda dun altre pas, noi gai adolescent, representant dassociaci deducaci en el
lleure...). Hi ha perfils a qu podrem accedir directament i daltres que haurem de donar
veus per contactar-hi. A linforme del diagnstic, en cap cas posarem el nom real de les
persones ni cap element que les pugui identificar per tal de preservar-ne lanonimat.
Un cop ja tenim la mostra, hem delaborar els guions. Es pot elaborar un gui de base
que desprs hem dadaptar a cada entrevista en funci del perfil de la persona. Per ela-
borar el gui, hem de tenir molt presents els objectius que volem aconseguir (conixer
determinades situacions, identificar propostes...) i plantejar preguntes clares per afavo-
rir que la persona se senti cmoda i pugui compartir les seves experincies i punts de
vista. En aquest sentit, s preferible deixar per al final de lentrevista aquelles preguntes
que siguin ms ntimes i requereixin ms confiana.
Entrevista grupal
A part dentrevistes individuals, tamb es poden dur a terme entrevistes grupals, en qu
es recomana un mxim de vuit persones per abordar un tema concret. Per exemple, si
volem tractar el tema de la diversitat afectiva-sexual i de gnere en leducaci, podem
convocar una persona que representin lAMPA (o AFA), mestres de diferents nivells edu-
catius, una persona experta en assetjament LGBTIfbia, una famlia homoparental, la
persona responsable deducaci de lajuntament, etc.
Lentrevista grupal t la riquesa que ens permet recollir debats i contraposici didees,
per tamb suposa un repte perqu moderar-la esdev ms complex, ja que sha de vet-
llar perqu no es desvi del tema i perqu tothom pugui intervenir-hi.
22
Llista de possibles grups a qui sollicitar informaci
mbit Fonts primries
General Persones del territori

Representants dentitats LGBTI, venals, juvenils, feministes, etc.
Organitzaci Personal de ladministraci

municipal i Persones usuries de serveis
comunicaci
Visibilitat, participaci Serveis dAtenci a les Dones

i informaci Persones LGBTI del territori
LGBTIfbia Serveis datenci a la vctima del territori

Mossos dEsquadra i policia local
Entitats
Diversitat cultural Entitats que promouen la diversitat cultural i religiosa

ireligiosa Persones LGBTI migrades i/o amb creences religioses diverses
Referents de cada comunitat religiosa
Educaci Estudiants, professorat i personal dadministraci i serveis de centres

deducaci infantil, primria, secundria i universitria (en el cas de tenir
alguna universitat al territori)
Mercat de treball Oficines de treball

Organitzacions sindicals
Organitzacions empresarials
Persones que treballen en el desenvolupament local
Persones LGBTI amb experincies rellevants en lmbit laboral (que han
viscut transici de gnere en el lloc de treball, que han patit LGBTIfbia,
etc.)
Cultura Associacions culturals

Persones que gestionen la cultural local
Persones LGBTI amb papers rellevants al mn cultural
Lleure i esport Associacions deducaci en el lleure

Associacions de famlies dalumnes
Clubs esportius
rbitres i entrenadors/es
Persones LGBTI que practiquen esport
Joventut Persones joves

Associacions i casals de joves
Salut Centres de salut

Serveis i entitats de promoci de la salut sexual
23
Acci social Serveis i entitats datenci a la infncia i adolescncia

Casals de joves
Serveis i entitats datenci a la gent gran
Exemple de qestionari sobre la situaci de les persones LGBTI

Aquest qestionari t com a objectiu conixer les realitats de la poblaci lesbiana, gai,
bisexual, trans i intersexual (LGBTI, en endavant) per poder dissenyar un Pla local
LGBTI que reculli les possibles accions a dur a terme. Es tracta dun qestionari adreat
al conjunt de la poblaci, independentment de la seva orientaci afectiva-sexual o iden-
titat de gnere:
Semmarca en el projecte (nom del projecte), impulsat per (lideratge del projecte).
En primer lloc, explicar que lobjectiu del qestionari s conixer les principals pro-
blemtiques de lesbianes, gais, bisexuals, intersexuals i transsexuals a (nom del territori)
i que es podria contestar tant en catal com en castell.
En segon lloc, explicar que hi haur preguntes per temes/mbits, per que la resposta
s lliure i la persona es pot esplaiar tant com vulgui. Aclarir que es poden deixar en blanc
preguntes si no es volen respondre i que es poden illustrar les opinions amb experin-
cies prpies. Tamb suggerir que es poden proposar accions per dur a terme al llarg del
qestionari o al final daquest.
Remarcar que el qestionari s confidencial, i que en cap moment sha de posar el
nom o informaci personal que pugui identificar la persona.
1. En lespai pblic
Et trobes algun problema quan vas pel carrer, quan ests en una plaa o en un parc,
quan viatges en transports pblics...? Has rebut insults o agressions per expressar la
teva afectivitat o la teva identitat de gnere en pblic?
2. En la feina
Has viscut alguna discriminaci? Tens problemes per trobar feina? Pots comentar amb
naturalitat aspectes de la teva sexualitat o identitat de gnere en lentorn laboral?
3. En lmbit educatiu/formatiu
Quina s la teva experincia en lmbit educatiu? Com tracten el professorat i lalum-
nat les persones LGBTI? Com es planteja el tema de la diversitat sexual i de gnere a
les aules?
4. En les relacions interpersonals (famlia, amistats)

Quines creus que sn les principals problemtiques? Ha canviat alguna de les teves
relacions pel fet de donar a conixer la teva orientaci afectiva-sexual o identitat de
gnere?
5. En els llocs doci

Has tingut algun problema en activitats culturals, discoteques, bars, festes majors,
carnestoltes, etc.? Quines experincies has tingut en lmbit esportiu? Creus que falta
algun tipus despai de trobada?
24
6. En els centres sanitaris

Has tingut algun problema al teu centre datenci primria (CAP), a urgncies, a una
sala despera, a una farmcia... a causa de la teva orientaci afectiva-sexual o identitat
de gnere?
7. En serveis o espais de ladministraci pblica

En alguna ocasi thas sentit discriminat/da en centre cvics, oficines datenci a la
ciutadania, serveis socials...? Has rebut un tracte adequat per part del personal de lad-
ministraci (personal datenci pblic, policia local, treballadors/es socials...)?
8. Altres mbits
Si creus que hi ha alguna problemtica o proposta que no es pot incloure en els punts
anteriors (espais de culte religis, mitjans de comunicaci, justcia, etc.), pots fer-ho a
continuaci.
9. Propostes
Com es podrien resoldre aquestes problemtiques? Quines mesures shaurien de pren-
dre al teu municipi per tal de millorar la situaci de lesbianes, gais, bisexuals i
transsexuals?
Per tal de conixer el perfil de les persones que heu contestat, hi ha un darrer bloc de
preguntes:
Com et defineixes? (pots marcar ms duna opci)

Lesbiana
Gai
Home bisexual
Dona bisexual
Home transsexual
Dona transsexual
Altres (omple a continuaci)
Home heterosexual
Dona heterosexual
Intersexual
Altres
Quina edat tens?

Menys de 18 anys
De 18 a 25 anys
De 26 a 35 anys
De 36 a 45 anys
Ms de 45 anys
25
Quina relaci tens amb nom del territori? Assenyala les que sn correctes.
Hi he nascut
Hi visc
Hi estudio
Hi treballo
Altres
Quina poblaci t el municipi on vius?

Ms de 30.000 habitants
Entre 5.000 i 30.000 habitants
Menys de 5.000 habitants
Quin s el teu nivell destudis acabats?

Primria incompleta
Estudis obligatoris o fins als 16 anys (EGB, ESO, FP1, PGS...)
Estudis secundaris postobligatoris a partir dels 16 anys (FP2, batxillerat, CFGM,
BUP i COU)
Estudis superiors (CFGS, diplomatura, llicenciatura, doctorat)
Si vols rebre ms informaci sobre el procs, pots seguir la informaci a (indicar blog
o web on puguin rebre ms informaci) o contactar-nos a (indicar adrea electrnica i
telfon). Moltes grcies per la teva collaboraci!
Exemple de qestionari a personal municipal

Aquest s un qestionari adreat a persones que treballen en les diferents rees de lad-
ministraci a (nom del territori). El qestionari semmarca en el projecte (nom del pro-
jecte), impulsat per (qui impulsa el projecte).
El projecte t com a objectiu conixer les realitats de la poblaci lesbiana, gai, bise-
xual, trans i intersexual (LGBTI, en endavant) per a poder dissenyar un Pla LGBTI que
reculli les possibles accions a dur a terme.
Per poder-ho fer, lopini de les persones que treballeu a ladministraci s fonamen-
tal, per aix us adrecem un breu qestionari annim per conixer el vostre parer i, basant-
nos en aquest, dissenyar els propers passos.
1. En relaci amb les persones LGBTI, des de la teva rea de treball... (marca lop-
ci que ms sajusti a la teva posici)
Ja shan dut a terme actuacions en relaci amb les persones LGBTI o estan
programades.
Penso que es podrien dur a terme actuacions inclusives amb les persones LGBTI,
per no ho hem fet mai.
Seria interessant integrar la perspectiva LGBTI, per no s com es podria fer.
No em sembla prioritari o necessari integrar la perspectiva LGBTI en la meva
rea de treball.
No crec que es pugui integrar la perspectiva LGBTI en la meva rea.
26
Si a la pregunta anterior has marcat les opcions 1 o 2, ens pots indicar quines acci-
ons heu dut a terme, teniu previst dur-ne a terme o consideres que es podrien dur
a terme?
2. Si consideres que hi ha accions que shaurien de dur a terme des daltres rees o
de forma transversal, indicans quines a continuaci.
3. En relaci amb la formaci sobre diversitat afectiva-sexual i de gnere... (marca

lopci que ms sajusti a la teva posici)
Ja en tinc prou.
Ja en tinc, per hi voldria aprofundir.
No en tinc, per minteressaria tenir-ne.
No en tinc i penso que no s necessria per a les meves funcions.
4. A continuaci, deixem un espai per si vols fer algun comentari o proposta en

relaci amb el tema del projecte.
5. Per tal de conixer el perfil de les persones que heu contestat, hi ha un darrer bloc
de qestions:
Sexe
Dona
Home
Altres
Edat
Menys de 30 anys
30-39 anys
40-49 anys
50-59 anys
Ms de 59 anys
Grandria del municipi on treballes

Ms de 10.000 habitants
Menys de 1.000 habitants
rea en qu treballes (sen pot seleccionar ms duna)

Alcaldia
Participaci
Igualtat
Ensenyament
Cultura
Esports
Joventut
27
Benestar social
Economia i hisenda
Urbanisme
Seguretat ciutadana
Promoci econmica
Medi ambient
Serveis personals
Salut pblica
Consum
Serveis territorials
Habitatge
Altres
Exemple de gui per a entrevista a persones LGBTI
Presentaci
Cal comenar per fer una presentaci clara dels objectius i de les fases del pro-
jecte i donar loportunitat que la persona pugui preguntar aspectes sobre el pro-
cs, o resoldre inquietuds.
s important recordar-li que lentrevista s confidencial, que no sortir el seu
nom ni cap element que la pugui identificar.
Sha de demanar perms per enregistrar lentrevista, explicant que la gravaci
permet no haver de prendre notes i poder estar ms pendent de la conversa. En
aquest sentit, cal dir que el so noms sutilitzar per transcriure-la i que desprs
seliminar el fitxer. Sha doferir la possibilitat de parar la gravaci en qualsevol
moment (cal tenir en compte que hi poden haver moments que la informaci
fluir ms si no sest enregistrant).
Si la persona ho demana o es detecta que est incmoda amb el fet de ser gra-
vada, sofereix la possibilitat de no enregistrar-la i limitar-se a prendre notes dels
elements importants que sorgeixin. Si aquest s el cas, just acabada lentrevista
s recomanable dedicar una estona a acabar de passar les notes a net quan en-
cara es t fresca la informaci.
Un cop presentat el projecte, s convenient que la persona signi un document
de consentiment (aqu hi podreu trobar un model: http://cec.ufro.cl/index.php/
modelos-tipo?id=9).
General
Com descriuries la situaci de lhomosexualitat a (nom del territori)?
I quina s la situaci respecte de la transsexualitat?
Quines diferncies hi ha entre (citar diferents pobles de la comarca, o diferents
zones del municipi)?
Com creus que ha evolucionat la situaci de lhomosexualitat, la bisexualitat i
la transsexualitat en els darrers anys?
I quina s la situaci vers la bisexualitat?
28
mbits
Ara abordarem la situaci en mbits concrets. Consideres que les persones les-
bianes, gais i bisexuals tenen la possibilitat de mostrar la seva afectivitat en les-
pai pblic?
Tu o alguna persona que coneguis ha tingut problemes pel carrer, per places o
al transport pblic pel fet de ser LGBTI?
Saps si shan produt insults o agressions per expressar lafectivitat o la identitat
de gnere en pblic?
A la feina has viscut alguna discriminaci pel fet de ser lesbiana/gai/bisexual/
trans/intersexual? Saps de casos diferents entre les persones LGBTI que conei-
xes i que treballen a (nom del territori)?
Consideres que en lentorn laboral es poden comentar amb naturalitat aspectes
de la teva sexualitat o identitat de gnere?
Quina s la teva experincia en lmbit educatiu en relaci amb aquesta temtica?
s semblant a la de les persones LGBTI que coneixes i que han estudiat a (nom del
territori)?
Coneixes casos que shagin produt dassetjament LGBTIfbic?
I, com es van gestionar per part de la comunitat educativa?
Consideres que el professorat actua correctament davant dels casos dinsults o
agressions?
Com es planteja el tema de la diversitat afectiva-sexual i de gnere a les aules?
Es fan tallers especfics sobre el tema? Sinclou a les sessions sobre educaci se-
xual? Es menciona quan s rellevant en altres assignatures?
En les relacions interpersonals (famlia, amistats), quines creus que sn les prin-
cipals problemtiques?
Creus que les persones LGBTI poden tractar aquest tema obertament amb les
seves famlies i amistats?
Sobre els llocs doci, hi ha llocs de trobada especfics o ms respectuosos a (nom
del territori)?
Saps si hi ha persones LGBTI que necessiten buscar espais doci especfics a Bar-
celona perqu aqu no els troben?
Coneixes algun cas dinsults, agressions o discriminaci que shagi produt en
activitats culturals, discoteques, bars, festes populars...?
Creus que falta algun tipus despai de trobada?
Quines experincies has tingut en lmbit esportiu en relaci amb la teva ori-
entaci afectiva-sexual/identitat de gnere?
Consideres que lesport s inclusiu respecte de les persones LGBTI a (nom del
municipi)?
Respecte de lmbit de la salut, quina s la teva experincia en el centre daten-
ci primria (CAP) o en algun altre espai sanitari en relaci amb la teva orien-
taci afectiva-sexual/identitat de gnere?
s una informaci que es pot compartir tranquillament quan s necessari?
Coneixes algun cas de discriminaci o de tracte inadequat en centres sanitaris
a causa de lorientaci afectiva-sexual o identitat de gnere?
En relaci amb els serveis o espais de ladministraci pblica, saps si hi ha ha-
gut alguna discriminaci en centre cvics, oficines datenci a la ciutadania, ser-
veis socials...?
29
Coneixes alg que, pel fer de ser LGBTI, no hagi rebut un tracte adequat per
part de personal de ladministraci, com personal datenci al pblic, policia
local, treballadors/es socials...?
Vols afegir alguna reflexi o experincia respecte dmbits que no haguem men-
cionat abans i et semblin rellevants?
En global, consideres que una persona LGBTI pot viure a gust a (nom del ter-
ritori)?
Coneixes persones LGBTI que hagin optat per marxar a viure a fora perqu no
shi sentien a gust?
Propostes
Com es podrien resoldre les problemtiques que has apuntat al llarg de lentre-
vista?
Quines mesures shaurien de prendre a (nom del territori) per tal de millorar la
situaci de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals?
Exemple de gui per a entrevista a personal municipal
Presentaci
Cal comenar per fer una presentaci clara dels objectius i de les fases del pro-
jecte i donar loportunitat que la persona pugui preguntar aspectes sobre el pro-
cs, o resoldre inquietuds.
s important recordar-li que lentrevista s confidencial, que no sortir el seu
nom ni cap element que la pugui identificar.
Sha de demanar perms per enregistrar lentrevista, explicant que la gravaci
permet no haver de prendre notes i poder estar ms pendent de la conversa. En
aquest sentit, cal dir que el so noms sutilitzar per transcriure-la i que desprs
seliminar el fitxer. Sha doferir la possibilitat de parar la gravaci en qualsevol
moment (cal tenir en compte que hi poden haver moments que la informaci
fluir ms si no sest enregistrant).
Si la persona ho demana o es detecta que est incmoda amb el fet de ser gra-
vada, sofereix la possibilitat de no enregistrar-la i limitar-se a prendre notes dels
elements importants que sorgeixin. Si aquest s el cas, just acabada lentrevista
s recomanable dedicar una estona a acabar de passar les notes a net quan en-
cara es t fresca la informaci.
Un cop presentat el projecte s convenient que la persona signi un document de
consentiment (aqu hi podreu trobar un model: http://cec.ufro.cl/index.php/
modelos-tipo?id=9).
General
Com descriuries la situaci de lhomosexualitat a (nom del territori)?
I quina s la situaci vers la bisexualitat?
I quina s la situaci respecte de la transsexualitat?
Quines diferncies hi ha entre (citar diferents pobles de la comarca, o diferents
zones del municipi)?
Quina s la situaci de les persones LGBTI respecte de (la seva rea de treball:
educaci, inserci laboral, etc.)?
Com creus que ha evolucionat en els darrers anys?
30
rea laboral
Entrant ja en la teva experincia laboral, pots explicar en qu consisteix la teva
feina?
A la vostra rea teniu formaci sobre diversitat afectiva-sexual i de gnere?
(Si respon afirmativament) Quina ha estat lexperincia amb aquesta formaci?
Creus que en necessiteu ms?
(Si respon negativament) Tinteressaria rebre formaci? Per qu?
Des de la teva rea shan dut a terme actuacions en relaci amb les persones
LGBTI o estan programades?
(Si respon afirmativament) Quines accions shi han dut a terme? Com les valo-
reu? Quines altres accions es podrien dur a terme?
(Si respon negativament) Creus que cal incorporar la perspectiva de la diversi-
tat afectiva-sexual i de gnere a la teva rea? Per qu?
Altres rees
Quina s la situaci respecte de la introducci de la diversitat afectiva-sexual i
de gnere en altres rees de lajuntament amb qui tens relaci o en qu has tre-
ballat anteriorment?
3.3. Prioritzem i planifiquem: dissenyem el pla dacci
Un cop recollida la informaci, arriba el moment de redactar el diagnstic, on analit-

zem i contextualitzem les dades recollides a travs de les fonts secundries i primries.
Linforme de diagnstic sobre la diversitat afectiva-sexual i dorientaci de gnere del
nostre municipi ser una eina fonamental perqu ens permetr fer el retorn a les perso-
nes que han participat en el seu procs (lequip motor i/o altres persones que hagin par-
ticipat en el procs), informar de les problemtiques que shan detectat a les persones
responsables (tcniques i poltiques) perqu sen facin crrec, i donar a conixer a la ciu-
tadania quines sn les conclusions de la situaci en el nostre municipi. Per aix, es reco-
mana enviar linforme a totes les persones que hi han participat, donant la possibilitat
que es facin esmenes al document i, una vegada consensuat, fer-ne una presentaci
pblica amb la collaboraci dels mitjans de comunicaci per donar-li vistositat i reco-
neixement. A ms, el document shauria de penjar al blog o al web del programa LGBTI.
Si no difonem linforme ser ms difcil que les persones tinguin la motivaci dim-
plicar-se en les futures fases del procs, mentre que si en fem una bona difusi podem
ampliar la base de persones compromeses. I, sobretot, aquelles que mai shavien plante-
jat la problemtica, o no la consideraven un tema rellevant, perqu puguin tenir eines
per entendre les realitats i els reptes de la diversitat afectiva-sexual i de gnere en el nos-
tre entorn.
Durant el procs de diagnstic, haurem recollit propostes daccions dels mbits defi-
nits, que hauran sortit per part de les persones participants i arran de la investigaci que
hem realitzat; haurem pogut comprovar accions que ja sestaven duent a terme i caldr
31
decidir si mantenir-les, modificar-les o eliminar-les; i podrem conixer bones prctiques

que shagin desenvolupat en altres contextos. A la vegada, per, haurem identificat pro-
blemtiques per les quals no hi ha propostes daccions que les puguin abordar. Per aquest
motiu, un cop tancada la fase de detecci de problemtiques s recomanable fer un pro-
cs centrat a identificar especficament accions a incloure en el Pla.
Un cop ja tenim les accions damunt la taula, shaur de prioritzar, seguint els criteris
segents:
Emmarcar les competncies de la nostra administraci. Les propostes importants
per que sescapin de les nostres competncies, shan dintentar traslladar a la
instituci corresponent.
Coherncia amb la poltica municipal. El Pla local LGBTI s una part de lacci
del govern i, per tant, haur destar alineat polticament amb les lnies i els valors
establerts.
Temporalitat, s a dir, els anys de vigncia que tindr el Pla; aix, a ms, determi-
nar el nombre daccions que shi podran incorporar.
Viabilitat per dur a terme les accions. s important ser conscients de les limitaci-
ons de recursos que tenim per no generar falses expectatives i obtenir un Pla am-
bicis per poc realista. En aquest sentit, per a cada acci cal deixar clar quina
rea sen far responsable pressupostriament.
Prioritzar implica, doncs, apostar per unes accions i descartar-ne daltres. A lhora
de determinar les prioritats i labast del Pla, cal tenir en compte la incidncia dalguns
factors com ara: la grandria del municipi (condiciona les competncies, els equipaments,
els recursos, el personal tcnic etc.), la voluntat poltica i tcnica, la capacitaci del per-
sonal tcnic, o la presncia dentitats LGBTI al territori.
Una vegada prioritzades les accions, arriba el moment de planificar. En aquesta fase
necessitarem definir:
Objectius generals del Pla: nestableixen la finalitat. Tot i que no es puguin asso-

lir concretament al final del Pla, norienten les estratgies i en marquen lhoritz.
Per exemple, podrien ser:
Incorporar la perspectiva LGBTI en les diferents rees de la poltica municipal.
Combatre la discriminaci i la violncia per ra dorientaci sexual i identitat
de gnere (LGTBIfbia).
Fomentar la visibilitat de les persones LGBTI.
El Pla es pot estructurar en funci dels objectius generals (ms coherent metodol-
gicament i permet deixar ms explcita la lgica del Pla) o dels mbits dactuaci (que
resulta preferible de cara que les persones responsables de cada mbit tinguin clares les
accions que han de dur a terme).
32
Objectius especfics: concreten lobjectiu general, laterren fent-lo ms aplicable.

Es defineixen en funci de les prioritats prviament establertes. Trobareu els exem-
ples dobjectius especfics per a cada mbit dactuaci en els propers apartats.
Accions: a cada objectiu especfic li ha de correspondre un conjunt daccions, ac-

cions que han de ser redactades de forma clara per no excessivament concreta,
ja que cal tenir cert marge per acabar-la de perfilar. Per exemple, a lobjectiu In-
corporar la perspectiva LGBTI en les diferents rees de la poltica municipal li
han de correspondre accions com ara organitzar un curs per al personal munici-
pal sobre diversitat afectiva-sexual i de gnere, o revisar que la documentaci ad-
ministrativa no sigui heterosexista (per exemple, que no demani el nom de la mare
i del pare pressuposant aix una parella heterosexual).
Indicadors: estableixen la informaci que es recollir quan sigui el moment dava-

luar cada acci. Per exemple, Nombre de persones que han rebut la formaci so-
bre incorporaci de la diversitat afectiva-sexual i de gnere, Grau de satisfacci
de les persones que han rebut el curs, etc. s recomanable que els indicadors que
ho permeten recullin el sexe home/dona-altres (per exemple, dassistents a una
xerrada, de persones que han rebut una formaci...) per tenir un cert control i re-
soldre possibles biaixos. El que no es pot comptabilitzar s lorientaci sexual o
identitat de gnere de les persones ja que no ho podem preguntar perqu forma
part del dret a la intimitat.
Temporalitat: sha destablir lany del Pla en qu est previst dur-la a terme, o

aclarir si es tracta duna acci anual (per exemple, celebraci dun acte en com-
memoraci del 17 de maig, Dia Internacional contra lLGBTIfbia) o continua en
el temps (com oferir un servei dassessorament i acompanyament per a persones
que pateixen assetjament LGBTIfbic).
rea responsable de la seva execuci: s fonamental que quedi establerta lrea

responsable i que shagi dialogat amb les persones responsables per establir el re-
dactat, la temporalitat, els indicadors i qui sen fa crrec pressupostriament.
Agents implicats: en alguns casos, es pot incloure quins altres agents (altres re-

es, altres administracions, associacions...) simpliquen en la implementaci de
lacci.
Pressupost: per a loperativitat de les accions s bo pressupostar-les per calcular

qu costar realitzar-les, i poder prioritzar unes davant daltres, segons el pressu-
post de lajuntament. De la mateixa manera, s important assenyalar els recursos
humans que shi podran dedicar.
33
Per tal dorientar el procs delaboraci del Pla, en lapartat segent es desenvolupa
un diagnstic de problemtiques tipus dels principals mbits dacci municipal, possi-
bles objectius especfics a establir i propostes daccions rellevants que es podrien dur a
terme, acompanyades dindicadors per avaluar-les i indicacions per a laplicaci (gran-
dria del municipi, agents implicats i altres observacions).
Els 10 mbits dacci en qu es divideix la proposta per al Pla dacci LGBTI sn els
segents:
Organitzaci municipal i comunicaci
Visibilitat, participaci i informaci
LGBTIfbia
Diversitat cultural i religiosa
Educaci
Mercat de treball
Cultura
Lleure i esport
Salut
Acci social
Cal tenir en compte que les accions que es proposen han de servir per inspirar els
Plans locals LGBTI, per no sn excloents daltres iniciatives ni sn aplicables en tots
els contextos. A ms, caldr adaptar-les als equipaments i recursos disponibles, al volum
de poblaci, als i a les agents del municipi i a les competncies municipals del consistori
en qesti. De fet, un pla no s millor perqu inclogui moltes accions, sin perqu inclo-
gui accions significatives que es puguin implementar correctament.
3.3.1. Organitzaci municipal i comunicaci
Les poltiques municipals LGBTI no sn noms un conjunt daccions per millorar la

realitat daquest grup social, sin que volen anar ms enll i ser linstrument bsic de les
administracions locals per promoure la diversitat afectiva-sexual i de gnere en el con-
junt de les seves poltiques. Per aix cal transversalitzar aquest paradigma en tots els
mbits del consistori.
El principal repte daquesta tasca t a veure amb el grau de coneixement sobre la
diversitat afectiva-sexual i de gnere que t el personal municipal: en alguns casos no
tenen informaci sobre el tema i en daltres consideren que fer poltiques pot ser estig-
matitzant o directament innecessari. Per aix cal que es facin formacions i es facilitin
recursos especfics que els ajudin a incorporar aquesta mirada. Aquesta acci ser clau
perqu desprs sigui ms gil incorporar aquests coneixements en lelaboraci de plans
i programes que tradicionalment no shan associat a les qestions LGBTI.
Daltra banda, i fruit de la manca daquesta mirada especfica, s freqent que la docu-
mentaci i els formularis que expedeix lajuntament no siguin sensibles a la realitat
34
LGBTI, per exemple, posant dificultats a les persones trans que volen modificar el seu
nom o no adaptant la documentaci perqu inclogui tamb les famlies homoparentals.
Pel que fa al personal dels ens locals que sn LGBTI, en molts casos no tenen els seus
drets garantits quant a la diversitat afectiva-sexual i de gnere, o b perqu als protocols
contra lassetjament a la feina no incorporen lLGBTIfbia, o perqu als plans digualtat
de gnere no es tenen en compte per exemple les famlies LGBTI o perqu no existeix
un protocol que els hi faciliti la transici de gnere en el lloc de treball.
Alhora, els ens locals solen comptar amb clusules socials en les seves poltiques de con-
tractaci que els permeten promoure locupaci de grups amb risc dexclusi. En aquest cas,
cal explorar la inclusi de les dones trans3 en tant que poblaci en situaci dexclusi laboral.
Qu ens en diu la Llei 11/2014?

Lmbit daplicaci de la Llei 11/2014 i garantia de compliment (article 3) saplica a tot el
territori de Catalunya, a qualsevol persona, en qualsevol situaci administrativa (...) i els
ens locals han de garantir el compliment daquesta llei i promoure les condicions per
fer-la plenament efectiva en els mbits competencials respectius.
En matria de transversalitat (article 6), la llei estableix que la transversalitat s un
principi orientador de lactuaci dels poders pblics, i sha dassegurar la cooperaci
interadministrativa.
En relaci amb la formaci i la sensibilitzaci (articles 10 i 11), la llei destaca que les
administracions pbliques han de garantir la formaci i la sensibilitzaci adequada dels
i de les professionals que fan tasques de prevenci, detecci, atenci, assistncia i recu-
peraci en els mbits de la salut, leducaci, el mn laboral, els serveis socials, la justcia
i els cossos de seguretat, lesport i el lleure, i la comunicaci del personal tant funcio-
nari com laboral, no transferit daltres administracions pbliques, per mitj de convenis
de collaboraci o altres instruments. Alhora defineix que els i les professionals daquests
mbits tenen el deure dintervenir si tenen coneixement duna situaci de risc o tenen
una sospita fonamentada de discriminaci o violncia per ra dorientaci sexual, iden-
titat de gnere o expressi de gnere.
Pel que fa a les persones trans i intersex (article 23), la llei estableix que en les admi-
nistracions pbliques shan destablir per reglament les condicions perqu les persones
transgnere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades dacord amb el
nom del gnere amb qu sidentifiquen, encara que siguin menors dedat.
A continuaci, es proposen un conjunt dobjectius, de mesures i dindicadors en mat-
ria dorganitzaci municipal i comunicaci per inspirar lelaboraci de poltiques LGBTI
en aquest mbit. Lltima columna s la de Pressupost on es proposa un clcul apro-
ximat del cost de lacci seguint aquest barem:
3. Qualsevol discriminaci positiva ha destar prviament justificada a travs de la diagnosi que es realitzi en rela-
ci amb lexpedient de contractaci pertinent. En general, la jurisprudncia admet aquest tipus de mesures sem-
pre que sapliquin amb posterioritat a laplicaci dels criteris objectius que han de decidir ladjudicaci. s a dir, que
hi hagi un empat, una igualtat de mrits, i que basant-se en la diagnosi prvia, es prioritzi una persona a una altra.
35
Pressupost baix: fins a 1.000 euros

Pressupost mitj: de 1.000 a 3.000 euros
Pressupost alt: ms de 3.000 euros
Accions mbit 1. Organitzaci municipal i comunicaci
Objectiu Acci Indicadors Implementaci Pressupost
Capacitar la 1.1. Formaci i Nombre de Grandria del Pressupost alt

plantilla sensibilitzaci formacions municipi: tots Es poden
municipal en del personal realitzades Agents: Recursos demanar
matria LGBTI municipal i Nombre de Humans formacions
extern (tcnic i persones que subvencionades
Observacions:
poltic de totes han rebut la a la Diputaci
les rees) La formaci pot de Barcelona a
formaci
combinar una part travs del
Valoraci de general sobre Programa DSF,
la formaci diversitat afectiva- adreat a
per part de sexual i de gnere i municipis.
les persones una altra despecfica
assistents sobre com aplicar-la Recursos
Valoraci per a lmbit municipal. humans: % de
part de la s recomanable dedicaci
persona trobar la manera que
formadora la formaci no sigui
voluntria, sin que
quedi integrada en
els plans de formaci
de les diferents
rees.
En cas de voler
organitzar
formacions per al
professorat, cal
preveure que siguin
cursos que els
puguin mostrar en el
seu currculum.
En els mbits
segents es recullen
perfils de
professionals que
poden rebre aquesta
formaci.
36
Incorporar la 1.2. Inclusi Nombre de Grandria del Pressupost baix

diversitat dobjectius plans que han municipi: tots
afectiva-sexual relacionats amb incorporat Recursos
Agents: totes les rees
i de gnere als la diversitat objectius humans: % de
Observacions: dedicaci
plans i afectiva-sexual i Nombre
programes de gnere en els Per facilitar la
daccions
clau de plans incorporaci
desplegades
lajuntament deducaci, daquests objectius,
Grau es pot partir de
acci social,
dexecuci revisar els plans
salut, ocupaci,
daquestes establerts i explorar
joventut,
accions en quins aspectes es
esports, cultura,
lleure, seguretat, podria incorporar
etc. aquesta mirada. Els
objectius especfics
que proposem en
aquest document
per als diferents
mbits poden servir
dinspiraci.
En tot cas, s
fonamental que
aquest procs es faci
amb dileg amb les
diferents rees i,
encara millor,
acompanyada de
formaci sobre
diversitat afectiva-
sexual i de gnere.
1.3. Base de Nombre Grandria del Pressupost baix

dades dels denquestes municipi: tots
programes realitzades Recursos
Agents: totes les rees
(enquestes o humans: % de
Nombre de Observacions:
formularis) dedicaci
persones que
adreats a la Larticle 23 de la Llei
escullen
ciutadania, on contra lhomofbia
lopci altres
sinclogui lopci diu que les persones
en els
altres (identitat puguin identificar-se
formularis
de gnere), per tamb amb el gnere
Nombre de altres.
anar ms enll
bases de
del binomi
dades amb
home-dona
perspectiva
(sexe)
LGBTI
37
1.4. Difondre els Espai web Grandria del Pressupost baix

projectes i propi municipi: tots
programes Recursos
Nombre Agents: Igualtat
LGBTI en el web humans: % de
dentrades Observacions:
municipal, dedicaci
que estan a la
preferiblement En el web propi
xarxa
en una adrea podrien estar
Nombre de publicitades les
web prpia.
persones que activitats LGBTI que
visualitzen el es programen, una
web LGBTI llista de recursos,
informaci, etc.
Millorar 1.5. Inclusi de E xistncia de Grandria del Pressupost alt.

locupaci de les dones trans la clusula municipi: grans
les dones trans com a grup Recursos
Nombre de Agents: Recursos
mitjanant la especfic en les humans: % de
dones trans Humans
contractaci clusules dedicaci.
que shan Observacions:
municipal socials de la presentat a
contractaci Lajuntament disposa
les ofertes
municipal de capacitat
Nombre dincidncia en lmbit
dofertes laboral a travs de les
realitzades a concessions que
dones trans estableix, en qu pot
Nombre de promoure locupaci
dones trans de les persones en
seleccionades risc dexclusi (en qu
pot incloure les dones
trans).
Vetllar perqu 1.6. Inclusi de E xistncia de Grandria del Pressupost baix

el personal mesures contra les mesures municipi: tots
municipal lassetjament Recursos
Difusi en els Agents: Recursos
tingui garantits per ra de humans: % de
diferents Humans, Igualtat
els seus drets LGBTIfbia en el dedicaci
programes Observacions:
en relaci amb protocol per a
Nombre de Dins dels protocols ja
la diversitat casos
persones que existents en matria
afectiva-sexual dassetjament
han fet s de dassetjament sexual
i de gnere del personal
les mesures i per ra de sexe, es
municipal
previstes poden incorporar
mesures contra
lLGBTIfbia.
Daquesta manera es
visibilitza que
aquestes
problemtiques
tenen una mateixa
arrel i, a ms, no cal
crear mecanismes
nous.
38
1.7. Difusi dun E xistncia del Grandria del Pressupost baix

protocol de protocol municipi: mitjans i
transici de grans Recursos
Difusi en els
gnere per al humans: % de
diferents Agents: Recursos
personal dedicaci
departaments Humans
municipal
persones que Aquest protocol
han realitzat serveix perqu quan
transicions de una persona vulgui
gnere emprendre una
transici de gnere,
el departament de
Recursos Humans
spiga quines
situacions concretes
es poden generar i
com donar-los hi
resposta.
Garantir que la 1.8. Adequaci Nombre de Grandria del Pressupost baix

documentaci dels formularis i formularis i municipi: tots
municipal de la fitxes Recursos
Agents: Alcaldia/
reconegui la documentaci adaptades humans: % de
Presidncia
realitat de les prpia municipal dedicaci
Observacions:
persones a la diversitat de
LGBTI models familiars Cal revisar que els
i a la pluralitat formularis en
didentitats de demanar les dades
gnere familiars no
sofereixin
exclusivament les
categories mare i
pare. A part de
fer-los ms inclusius
amb les famlies
homoparentals,
tamb shi recullen
altres formes de
diversitat familiar.
Tamb es pot optar
per, a part de dona
i home, posar ms
opcions a lhora de
demanar el sexe (per
exemple, una opci
altres, que estigui
oberta). Daquesta
manera es recull la
posici de les
persones que no se
senten
representades en les
categories dona i
home.
39
1.9. Establiment E xistncia del Grandria del Pressupost baix

dun criteri com criteri com municipi: tots
que permeti el Recursos
Nombre de Agents: Alcaldia/
canvi de nom de humans: % de
departaments Presidncia
les persones dedicaci
en qu sha Observacions:
trans en la difs el criteri
documentaci El canvi de nom i
Nombre de sexe malauradament
prpia de
persones que en la documentaci
lajuntament4
han sollicitat oficial s encara avui
independentment
el canvi de en dia un trmit lent i
que shagi
nom feixuc. Exigeix que
realitzat el canvi
de nom legal les persones trans
presentin un
diagnstic de
trastorn mental i
hagin tingut dos anys
de tractament
hormonal. Per aix,
dins els lmits
possibles, cal facilitar
al mxim que en tots
aquells documents
no oficials expedits
per lajuntament es
pugui fer servir el
nom i gnere amb
qu aquestes
persones
sidentifiquen (carnet
dequipaments
culturals i esportius,
centres educatius,
etc.).
Recursos
R1.1 Oficina de les Dones i LGTBI
Tipus Servei
Enlla https://www.diba.cat/web/dones/lgtbi
Descripci Programa LGTBI de la Diputaci de Barcelona
Contacte Espai Francesca Bonnemaison

c/Sant Pere ms Baix, 7 934 022 222
lgbti@diba.cat
4. Larticle 23.1 de la Llei 11/2014 estableix que en lmbit de les administracions pbliques de Catalunya, espe-
cialment en lmbit educatiu i universitari, shan destablir per reglament les condicions perqu les persones trans-
gnere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades dacord amb el nom del gnere amb qu siden-
tifiquen, encara que siguin menors dedat. [...] Les persones transgnere i les persones intersexuals shan de poder
acollir al que estableix aquesta llei sense que calgui cap diagnstic de disfria de gnere ni cap tractament mdic.
40
R1.2 Persones delegades LGBTI de la Generalitat de Catalunya
Tipus Servei
Enlla http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/lgtbi/
Descripci Sn les persones delegades del tema LGBTI per part de la Generalitat
en els diferents territoris.
Contacte Barcelona: 935 675 167

Girona: 972 975 958
Lleida: 973 703 679
Tarragona: 977 241 935
Terres de lEbre: 977 706 534
R1.3 Contracte programa. Generalitat de Catalunya
Tipus Document oficial
Descripci El contracte programa s dobligat compliment, tot i que el ritme el

pot establir cada ens local. Estableix que cada ens local ha de:
Designar un/a referent LGBTI amb una dedicaci aproximada de 10
hores setmanals.
Realitzar formaci al personal funcionari i de centres adscrits a
lajuntament en matria LGBTI.
Realitzar una diagnosi sobre transversalitzaci de poltiques LGBTI
a lens local.
Realitzar un pla local LGBTI.
Prestar el servei datenci integral a lens local, per atendre les
persones que necessitin informaci en relaci amb els recursos i
serveis LGBTI, i acompanyament i atenci en cas de discriminaci
per ra dorientaci afectiva-sexual, identitat de gnere o expressi
de gnere.
R1.4 Xarxa de Municipis LGBTI
Tipus Xarxa
Enlla En procs
Descripci Xarxa dajuntaments catalans que, entre els seus objectius, t

fomentar que el respecte a la pluralitat, a la identitat de gnere i a les
diverses orientacions afectives i sexuals i promoure que la perspectiva
LGBTI sinclogui en el disseny de les poltiques pbliques dels
diversos mbits competencials.
Contacte municipisLGBTI@gmail.com
41
R1.5 Plans LGBTI
Tipus Plans LGBTI daltres administracions
Descripci Els plans aprovats per altres administracions poden servir com a
referents per elaborar el propi. Per exemple:
Pla Municipal per al Collectiu Lesbi, Gai, Transsexual i Bisexual
2010-2015 de lAjuntament de Barcelona http://w110.bcn.cat/
fitxers/dretscivils/plamunicipalperlacollectiulgtb20102015.901.pdf
Pla Marc per la Igualtat per Ra dOrientaci Sexual i Identitat de
Gnere a la comarca dOsona http://www.diba.cat/web/sala-de-
premsa/-/pla-marc-per-la-igualtat-per-rao-d-orientacio-sexual-i-
identitat-de-genere-a-osona
Pacte per a la Diversitat Afectiva, Sexual i dIdentitat de Gnere a
lAjuntament de Terrassa http://www.terrassa.cat/el-pacte-dasig
R1.6 The workplace and gender reassignment. A guide for staff and
managers
Tipus Guia
Enlla https://www.gov.uk/government/uploads/system/uploads/
attachment_data/file/503663/Workplace_Guide_CSEP_revised_Final_
V1_.pdf
Descripci Guia elaborada per la xarxa de suport per a treballadors i

treballadores del govern al Regne Unit sobre com acompanyar les
transicions de gnere en el lloc de treball.
Autoria A:gender
R1.7 Segon Congres European Rainbow Cities
Tipus Vdeos
Enlla http://barcelonalgbticonference.eu/ca/videos/
Descripci Galeria de vdeos de totes les intervencions del congrs, celebrat a

Barcelona els dies 20 i 21 de maig del 2016 amb el suport de
lAjuntament de Barcelona, la Diputaci de Barcelona i la Generalitat
de Catalunya.
Autoria Universitat de Vic - Central de Catalunya
R1.8 Llibre blanc europeu contra lhomofbia: poltiques locals

digualtat per ra dorientaci sexual i didentitat de gnere
Tipus Llibre
Enlla www.ahead-bcn.org
42
Descripci Manual que aborda els principals reptes de les poltiques locals LGBTI
per mbits temtics i recull una selecci de bones prctiques en
lmbit europeu, produt per lAjuntament de Barcelona.
Autoria Gerard Coll-Planas (coordinador)
3.3.2. Visibilitat, participaci i informaci
Diagnstic
Lespai pblic s encara un espai per conquerir en termes de visibilitat en la majoria de
municipis. La premissa que no s necessari mostrar la prpia orientaci sexual pblica-
ment s un argument com en molts contextos. Aquesta perspectiva sha estat anome-
nat homofbia liberal, ja que ning qestiona que les parelles heterosexuals sagafin
de la m o mostrin el seu afecte pel carrer, per es considera illegtim si es tracta de
parelles de gais i lesbianes (i, de fet, titllat dexhibicionisme o fins i tot de provocaci).
Lexpressi de la diversitat afectiva-sexual a lespai pblic no s noms saludable, sin
que s fonamental per trencar amb la lgica heterosexista que impera als carrers i places
i que condueix a la invisibilitzaci de la diversitat afectiva-sexual i de gnere.
Ara b, perqu les persones LGBTI se sentin legitimades per mostrar la seva orien-
taci afectiva-sexual i identitat de gnere cal que estiguin segures que aquestes expres-
sions seran respectades i no les exposaran a la discriminaci o a la violncia. Per aix
sn tan importants els posicionaments pblics dels ajuntaments en contra de lLGBTI-
fbia i a favor de la diversitat afectiva-sexual i de gnere, i que en els diferents espais i
serveis municipals les persones que hi treballen intervinguin quan es vulnera la possi-
bilitat de mostrar-shi pblicament.
La celebraci de dates significatives, el reconeixement en el nomencltor de la lluita
pels drets LGBTI o laprovaci de declaracions institucionals sn elements simblics
rellevants per construir un espai pblic respectus amb la diversitat afectiva-sexual i de
gnere. Alhora, molt sovint la visibilitat LGBTI no ha reflectit lheterogenetat del grup
social i sha centrat en representar exclusivament els homes gais. Per aix, cal fer un
esfor especfic per millorar la visibilitat de les dones lesbianes i bisexuals, aix com la
de les persones trans.
A ms, la comunicaci oficial dels ajuntaments en poques ocasions visibilitza la rea-
litat de les persones LGBTI, i donat el poder simblic que representa, s important que
incorpori referents daquestes diversitats en el seu llenguatge, imatges i continguts per
tal que sigui veritablement inclusiva.
Sens dubte, lemergncia dentitats i de collectius LGBTI poden tenir un paper clau
a lhora de visibilitzar la realitat LGBTI als municipis. Malauradament, per, una part
important de la poblaci LGBTI de molts municipis abandona el seu lloc dorigen per
traslladar-se a ciutats ms grans on poder viure pblicament la seva sexualitat i el seu
gnere, s el que ha estat anomenat el sexili. Aquest fet dificulta molt la creaci dasso-
43
ciacionisme perqu la poblaci LGBTI del municipi es veu reduda. A ms, lactivisme
s clau per fomentar la relaci entre iguals: conixer altres persones LGBTI s una de les
principals necessitats quan la gent inicia la seva trajectria i, en aquest sentit, les entitats
sn les millors eines per promocionar aquests espais de trobada. Per aix, s important
treballar perqu els municipis siguin espais segurs on viure la diversitat afectiva-sexual
i de gnere i promoure la participaci de persones LGBTI, el seu associacionisme i donar-
los veu a lhora delaborar poltiques locals.
Pel que fa a laccs a la informaci, encara avui en dia hi ha un cert desconeixement
sobre moltes qestions relacionades amb la diversitat afectiva-sexual i de gnere. Tot i
que Internet hagi facilitat laccs a la informaci sobre el fet LGBTI, moltes persones
necessiten una atenci i una escolta personalitzades. En aquest sentit, en molts munici-
pis es presenten dificultats quan es planteja: A quin servei pot dirigir-se un noi gai de
14 anys per resoldre els seus dubtes? On pot assessorar-se una dona trans adulta per
canviar la seva documentaci? A qui es pot adrear un/a mestre que vol recursos didc-
tics per abordar el tema a laula o si detecta un cas dassetjament? En funci de la gran-
dria del municipi caldr valorar si cal un espai especfic per oferir informaci i acom-
panyament o si aquestes necessitats poden abordar-se des daltres serveis ja existents
(prvia capacitaci de les persones que hi treballen).

En matria datenci i informaci, la llei estableix que des de la Generalitat sha desta-
blir un servei datenci integral que tingui com a funci atendre les persones que patei-
xin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminaci o violncia per ra de lorien-
taci sexual, la identitat de gnere o lexpressi de gnere, amb la finalitat de donar
respostes adequades, gils, properes i coordinades a les necessitats daquestes persones
(article 9). Aix mateix, sestableix que aquest servei ofereixi una atenci permanent i que
sigui accessible a travs de mitjans electrnics.
mbit 2. Visibilitat, participaci i informaci
Incentivar 2.1. Suport a les Nombre Grandria del Pressupost alt

lassociacio- entitats LGBTI dentitats municipi: mitjans i
nisme LGBTI locals LGBTI locals grans Recursos
humans: % de
Tipus de Agents: Igualtat,
dedicaci
suport atorgat Participaci
Nombre Observacions:
daccions en El suport a les
qu sha dut a entitats es pot fer a
terme una travs de
collaboraci subvencions,
amb les difonent les seves
entitats activitats, i
reconeixent-les com
a interlocutores, etc.
44
2.2. Realitzaci Tipus Grandria del Pressupost

daccions per daccions municipi: mitjans i mitj
incentivar i realitzades grans
dinamitzar Recursos
Nombre de Agents: Igualtat,
lassociacionis- humans: % de
persones Participaci
me LGBTI, en dedicaci.
vinculades al Observacions:
cas de no existir projecte
cap entitat o col En molts municipis
lectiu no es donen les
condicions per a
lemergncia dun
activisme LGBTI
local. En aquests
casos, si es detecta
que hi ha persones
que poden implicar-
shi, es pot fomentar
la creaci duna
associaci en lmbit
local o comarcal.
2.3. Inserci de Nombre de Grandria del Pressupost baix

la temtica reunions i municipi: mitjans i
LGBTI en els accions que grans Recursos
rgans de sen deriven humans: % de
Agents: Igualtat,
participaci de dedicaci
Actes de les Participaci
gnere/ reunions amb Observacions:
digualtat els acords
Si el municipi compta
amb mecanismes de
participaci de
gnere o digualtat,
es pot plantejar la
possibilitat dintegrar-
hi les temtiques
LGBTI. En el cas que
hi hagi inters per
totes les parts, pot
ser una manera de
revitalitzar aquests
espais de
participaci i
dampliar el seu
abast.
45
2.4. Creaci de Nombre de Grandria del Pressupost baix

mecanismes de reunions municipi: grans
participaci Recursos
Agents: Igualtat,
sobre temtica humans: % de
Participaci
LGBTI dedicaci
Observacions:
Si el municipi compta
amb base associativa
i/o amb una xarxa de
persones
interessades en
implicar-se, es pot
plantejar la creaci
despais de
participaci
especfics sobre
sexual i de gnere.
En funci de la
disponibilitat i dels
interessos, es pot
crear un, ms o
menys formal, i amb
una periodicitat de
reunions ms o
menys intensa.
Dur a terme 2.5. Dies celebrats Grandria del Pressupost alt

actes de Commemoraci Accions municipi: tots
visibilitat i de dies Recursos
realitzades Agents: Alcaldia,
reconeixement internacionals humans: % de
Nombre de Igualtat, Participaci,
de la diversitat de referncia dedicaci
persones que etc.
afectiva-sexual per a les
hi participen Observacions:
i de gnere a persones LGBTI
lespai pblic mitjanant La commemoraci
actes, hissades de dates simbliques
de banderes, s important, per s
declaracions recomanable anar
institucionals o ms enll i vincular-la
activitats a activitats concretes
pbliques (pintar (campanyes,
un pas de xerrades, activitats
vianants, per culturals,
exemple) contacontes, etc.).
Les principals dates
celebrades en el
nostre context sn
les segents: 28 de
juny, Dia per
lAlliberament Sexual
i de Gnere; 17 de
maig, Dia
Internacional contra
lLGBTIfbia; 26
dabril, Dia de la
Visibilitat Lsbica; 23
46
de setembre, Dia de la
Bisexualitat; 8 de
novembre, Dia de la
Visibilitat Intersexual; 20
de novembre, Dia de
Commemoraci dels
Assassinats a Persones
Trans; un dissabte
doctubre, Dia per la
Despatologitzaci
Trans; 1 de desembre,
Dia de Lluita contra la
SIDA, i l1 de mar, Dia
contra lEstigma del
VIH-SIDA.
2.6. Nombre de Grandria del Pressupost alt

Incorporaci en referncies municipi: mitjans i
el nomencltor afegides al grans Recursos
del municipi de nomencltor humans: % de
Agents: Alcaldia
noms de carrers dedicaci
Noms i Observacions:
o places, indrets on han
installaci Aquesta acci s una
estat
descultures o forma de
ubicades
monuments que reconeixement i de
reconeguin la visibilitzaci pblica
histria i la lluita de les persones
de les persones LGBTI i de la
LGBTI diversitat afectiva-
sexual i de gnere.
Garantir la 2.7. Definir una Nombre Grandria del Pressupost alt

informaci de persona referent dhores que municipi: mitjans i
qualitat i o servei treballa la grans Recursos
laccs a municipal que persona humans: % de
Agents: OAC, Igualtat,
recursos garanteixi referent dedicaci
Joventut, Oficina de
especfics informaci i Nombre de Drets Civils, etc.
sobre recursos sobre persones que Observacions:
diversitat diversitat han rebut la
afectiva-sexual afectiva-sexual i Es recomana una
informaci
i de gnere de gnere persona tcnica
Nombre de referent almenys 10
persones que hores a la setmana.
accedeixen
als recursos
47
2.8. Creaci Existncia del Grandria del Pressupost alt

dun punt/servei recurs municipi: mitjans i
dinformaci i grans Recursos
Difusi del
datenci humans: % de
recurs en Agents: OAC, Igualtat,
integral i dedicaci.
lmbit Joventut, Drets Civils,
recursos sobre municipal etc.
diversitat
afectiva-sexual i
datencions En el cas que no es
de gnere
realitzades i vulgui integrar en
tipologies serveis ja existents,
Demandes es pot valorar la
principals de possibilitat de crear
les persones un servei especfic
ateses que combini latenci
presencial i virtual.
Promoure la 2.9. Formaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

visibilitat de la especfica als formacions municipi: mitjans i Es poden
diversitat iales realitzades grans demanar
afectiva-sexual responsables Nombre de Agents: Comunicaci, formacions
i de gnere en decomunicaci persones Igualtat subvencionades
la comunicaci per tal de donar assistents a la Diputaci
Observacions:
corporativa i eines concretes de Barcelona a
Valoraci de Vegeu el document
en els mitjans per incorporar la travs del
la formaci Les formes de
de realitat LGBTI en Programa DSF,
per part de discriminaci per
comunicaci el conjunt de adreat a
les persones motius dorientaci
locals productes municipis.
assistents sexual i didentitat de
comunicatius
municipals Valoraci per gnere en els mitjans Recursos
part de la de comunicaci humans: % de
persona audiovisual a lapartat dedicaci
formadora de Recursos, que
es pot prendre com
a base.
2.10. Formaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

especfica als formacions municipi: mitjans i Es poden
equips dels realitzades grans demanar
mitjans de Nombre de Agents: Comunicaci, formacions
comunicaci persones Igualtat subvencionades
locals sobre assistents a la Diputaci
Observacions:
inclusi de la de Barcelona a
Valoraci de s recomanable
diversitat travs del
la formaci aprofitar la formaci
afectiva-sexual i Programa DSF,
per part de per a altres formes
de gnere en la adreat a
les persones de diversitat ms
comunicaci municipis.
assistents enll de la diversitat
Valoraci per afectiva- sexual i de Recursos
part de la gnere i agrupar humans: % de
persona altres realitats que dedicaci
formadora requereixen duna
mirada especfica.
48
2.11. Promoci Nombre Grandria del Pressupost baix

dimatges que dimatges municipi: tots
facin referncia difoses Recursos
Agents: Comunicaci
explcita a la humans: % de
Tipus de Observacions:
realitat LGBTI en dedicaci
referncia
el conjunt de les A part de la
concreta
comunicacions possibilitat de
de lajuntament realitzar campanyes
especfiques, la
sexual i de gnere es
pot integrar en els
productes
comunicatius de
lajuntament: cartells,
psters, web...
Daquesta manera es
fomenta la visibilitat i
es contribueix a
generar una poltica
comunicativa ms
inclusiva.
Per realitzar aquest
tipus de mesures pot
ser ms prctic
abordar la diversitat
afectiva-sexual i de
gnere conjuntament
amb altres formes de
diversitat (cultural,
generacional,
religiosa, etc.) i
aprofitar els recursos
per agrupar altres
realitats que
requereixen duna
mirada especfica.
Recursos
R2.1 Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgneres

iIntersexuals
Tipus Espai de participaci
Descripci El Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgneres i

Intersexuals (CNLGBTI) s un espai de participaci ciutadana en
matria de drets i deures de les persones LGBTI i es defineix com a
rgan consultiu de les administracions catalanes que incideixen en
aquest mbit.
49
Responsable rea per a la Igualtat de Tracte i no Discriminaci de Persones

Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgneres i Intersexuals (LGBTI) de la
Generalitat de Catalunya
Contacte http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/lgtbi/
consell_lgtb/contacte/index.html
R2.2 Dossier temtic LGBTI
Tipus Pgina web
Enlla http://dixit.gencat.cat/ca/03ambits_tematics/10lgbt/08dossiers_
tematics/
Descripci Selecci de monografies, articles de revista, conferncies DIXIT TV,

recursos web i legislaci sobre lmbit LGBTI.
Autoria DIXIT Centre de Documentaci de Serveis Socials de la Generalitat

de Catalunya
R2.3 Guia de recursos per a persones trans de la ciutat de Barcelona
Tipus Guia
Enlla http://w110.bcn.cat/DretsCivils/Continguts/Multimedies/GUIA_
RECURSOS_TRANS.pdf
Descripci Material informatiu per a persones trans amb eines per fer la transici
de gnere i recursos prctics.
Autoria Ajuntament de Barcelona
R2.4 Directori dentitats
Tipus Pgina web
directori_entitats/
Descripci Directori de totes les entitats LGBTI registrades de Catalunya.
Autoria rea per a la Igualtat de Tracte i no Discriminaci de Persones

Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgneres i Intersexuals (LGBTI) de la
Generalitat de Catalunya
R2.5 Vocabulari terminolgic LGBT
Tipus Pgina web
Enlla http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/164/Presentacio/
50
Descripci Recull terminolgic de prop de 200 termes relatius a lmbit LGBT

elaborat pel Centre de Terminologia de la Generalitat de Catalunya.
Autoria Marta Breu
R2.6 Les formes de discriminaci per motius dorientaci sexual i

didentitat de gnere en els mitjans de comunicaci audiovisual
Tipus Guia
Enlla https://www.cac.cat/pfw_files/cma/forum/documents/Formes_
discriminacio_orientacio_sexual_i_identitat_de_genere.pdf
Descripci Recomanacions per al tractament no discriminatori de la temtica

LGBTI als mitjans de comunicaci.
Autoria Frum dentitats de persones usuries de laudiovisual
3.3.3. LGBTIfbia
Diagnstic
La discriminaci per LGBTIfbia s segurament la problemtica ms visible i paradoxal-
ment de qu tenim menys dades.5 Tot i que els estudis reporten que les persones LGBTI
viuen amb freqncia episodis de discriminaci (FRA, 2014), la majoria de les vegades
no els denuncien, ja sigui per evitar ser estigmatitzades, per por al seu entorn familiar
(que, a diferncia daltres crims dodi, no sempre dona suport a la vctima), per la norma-
litzaci daquestes experincies o perqu pensen que la denncia no servir de res.
La majoria dels episodis de violncia es donen principalment a lespai pblic i sovint
tamb als transports pblics (Coll-Planas, 2011). Linsult o la mofa sn la forma ms
freqent de discriminaci. Els estudis assenyalen que la majoria dincidents discrimi-
natoris motivats per lLGBTIfbia estan perpetrats per homes, fet que sexplica per la
construcci de la masculinitat tradicional basada en valors sexistes, homofbics i trans-
fbics (OCH, 2015).
En els darrers anys i donat laugment de la visibilitat de les persones LGBTI tamb
han anat augmentat els episodis de discriminaci per LGBTIfbia (OCH, 2015). Cal des-
tacar tamb que les dones lesbianes i bisexuals pateixen, a ms, una forma de violncia
que comprn lassetjament i lagressi sexual.
En aquest mbit, la Llei 11/2014 estableix que les persones que treballen en les admi-
nistracions pbliques tenen el deure dintervenci: si tenen coneixement duna situa-
5. Larticle 39 de la Llei11/2014 estableix que 1. Lobtenci de dades estadstiques oficials per a lelaboraci de
poltiques pbliques antidiscriminatries en lmbit LGBTI sha de dur a terme en el marc de la legislaci catalana
en matria estadstica, especialment pel que fa a la regulaci del secret estadstic, en els termes establerts per la
normativa catalana destadstica vigent, la normativa vigent en matria de protecci de dades de carcter personal
i la resta de normativa aplicable.
51
ci de risc o tenen una sospita fonamentada de discriminaci o violncia per ra dori-

entaci afectiva-sexual, identitat de gnere o expressi de gnere, tenen el deure de
comunicar-ho als cossos i forces de seguretat i a lrgan competent (article 11). Ms
concretament, la llei estableix la possibilitat daplicar mecanismes sancionadors (a tra-
vs de les ordenances municipals,6 per exemple) i la necessitat que els cossos de segu-
retat (en aquest cas, la policia municipal) tingui formaci per actuar correctament en
casos de LGBTIfbia.

La llei aborda el tema de la discriminaci en quatre articles. El 26 es refereix al dret
dadmissi, aclarint que lexercici daquest dret no pot comportar en cap cas discrimi-
naci per ra dorientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere. A ms,
estableix que els titulars dels establiments i espais oberts al pblic i les persones que
organitzen activitats tenen lobligaci dimpedir laccs o expulsar les persones que
violentin de paraula o de fet altres persones per ra dorientaci sexual, didentitat de
gnere o dexpressi de gnere o que duguin i exhibeixin pblicament smbols, indu-
mentria o objectes que incitin a la violncia, a la discriminaci o a lhomofbia, la
bifbia o la transfbia.
Larticle 27 est dedicat al dret a una protecci integral, real i efectiva. Concretament,
estableix que les administracions pbliques de Catalunya han de garantir a les perso-
nes LGBTI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol tipus de violncia o dis-
criminaci el dret a rebre de manera immediata una protecci integral, real i efectiva.
La contravenci de la llei en lmbit contractual est recollida a larticle 28 i estableix
que sn nuls de ple dret les disposicions, els actes o les clusules dels negocis jurdics
que constitueixen o causen discriminaci per ra dorientaci sexual, identitat de gnere
o expressi de gnere, i poden donar lloc a responsabilitats dacord amb el que estableix
la legislaci vigent.
El dret a latenci i a lassistncia jurdica (article 29) recull que les administracions
pbliques de Catalunya han destablir els mecanismes necessaris per a garantir que les
persones LGBTI tinguin dret a rebre tota la informaci i assistncia jurdica especialit-
zada relacionada amb la discriminaci i els diversos tipus de violncies exercides contra
aquestes persones.
Aix mateix, disposa que cal aplicar un protocol per tractar ntegrament i adequada-
ment les vctimes dagressions LGBTIfbiques i promoure la denncia per part de les
vctimes.
Pel que fa a la seguretat (article 18), la llei estableix diverses lnies dactuaci que sn
rellevants per a lmbit municipal. En primer lloc, garanteix que en la formaci inicial
6. Sha devitar la doble regulaci sancionadora, la local i la de la Generalitat, amb la possible vulneraci del prin-
cipi non bis in idem, s a dir, que no es pugui sancionar una mateixa infracci dues vegades; tot i aix els ens locals
tenen cert marge de regulaci i podrien incloure les infraccions i sancions daquesta matria dins de les ordenan-
ces ja existents als municipis (ordenances de ciutadania, de regulaci despais pblics, etc.).
52
i continuada del personal de seguretat (incloent-hi les policies locals) es tracti la diver-
sitat pel que fa a lorientaci sexual, la identitat de gnere o lexpressi de gnere, i tamb
la normativa civil, administrativa i penal protectora de les persones LGBTI. Aix mateix,
disposa que cal aplicar un protocol per tractar ntegrament i adequadament les vctimes
dagressions LGBTIfbiques i promoure la denncia per part de les vctimes.
En segon lloc, estableix que cal establir les mesures pertinents per garantir un
tracte i una estada adequats de les persones LGBTI en les dependncies policials. En
aquest aspecte, es posa especial mfasi en el cas de les persones transgnere per tal de
garantir: que les normes didentificaci i escorcoll les tractin dacord amb la identitat
sentida, que en cas de detenci i dinternament puguin continuar qualsevol tracta-
ment mdic o hormonal que estiguin seguint, i que en cas dinternament rebin un
tracte i tinguin unes condicions de vida que corresponguin al gnere amb qu siden-
tifiquin.
mbit 3. LGBTIfbia7
Establir 3.1. Establir un Tipus de Grandria del Pressupost baix

mecanismes conveni de cooperaci municipi: tots
dacompanya- coordinaci establerta Recursos
Agents: Igualtat,
ment i de amb el servei humans: % de
Nombre de Joventut, etc.
denncia per a datenci dedicaci
casos Observacions:
les vctimes integral previst a derivats
per LGBTIfbia la Llei 11/2014 Als Recursos hi ha
(article 9) una descripci del
servei (SAIT).
3.2. Creaci Existncia del Grandria del Pressupost baix

dun protocol protocol municipi: mitjans i
intermunicipal i grans Recursos
Difusi del
interadministra- humans: % de
protocol Agents: Igualtat,
tiu per atendre dedicaci
Nombre de Joventut, etc.
aquest servei
casos atesos Observacions:
Protocol per tractar
ntegrament i
adequadament les
vctimes dagressions
LGBTIfbiques i
promoure la
denncia per part de
les vctimes.
7. Cal tenir en compte que en els altres mbits tamb es recullen accions contra lLGBTIfbia.
53
3.2. Exploraci Nombre de Grandria del Pressupost baix

de les situacions casos en qu municipi: mitjans i
en qu lajuntament grans Recursos
lajuntament es sha presentat humans: % de
Agents: Alcaldia
pot presentar com a dedicaci
Observacions:
com a acusaci acusaci
particular en particular Aquest tipus dacci
casos es planteja per a
Resultats del
dagressions casos que hagin
procs judicial
LGBTIfbiques tingut una significaci
al municipi pblica i on la
participaci de
lajuntament pot ser
exemplar per a la
ciutadania.
Millorar 3.4. Formaci i Nombre de Grandria del Pressupost alt.

lactuaci de la sensibilitzaci a formacions municipi: tots Es poden
policia local la policia local realitzades Agents: Policia local, demanar
davant de les en relaci amb Nombre de Igualtat formacions
agressions la diversitat persones subvencionades
Observacions:
LGBTIfbiques afectiva-sexual i assistents a la Diputaci
de gnere i En aquesta formaci de Barcelona a
Valoraci de s important que
LGBTIfbia travs del
la formaci coneguin molt b les Programa DSF,
per part de seves competncies i adreat a
les persones el rgim sancionador. municipis.
assistents
Valoraci per Recursos
part de la humans: % de
persona dedicaci
formadora
Combatre 3.5. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost alt

lLGBTIfbia en de campanyes daccions municipi: tots
lespai pblic en lespai pblic realitzades Recursos
Agents: Igualtat
per prevenir les humans: % de
actituds dedicaci
productes de
discriminatries Mitjanant cartells,
la campanya
cap a les anuncis a
Valoraci marquesines o als
persones LGBTI
qualitativa de autobusos es poden
la campanya enviar missatges en
favor del respecte de
la diversitat afectiva-
sexual i de gnere.
El contingut i el
disseny pot sorgir
dun encrrec
professional, per
tamb dun procs
ciutad: a partir de
concursos,
dactivitats
educatives (vegeu
Acci 3.6.), etc.
54
3.6. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost alt

de campanyes daccions municipi: tots
per promoure comunicatives Recursos
Agents: Cultura,
festes populars realitzades humans: % de
Igualtat
inclusives i dedicaci
sense persones que
LGBTIfbia La campanya es pot
han rebut la
concretar en cartells,
formaci
missatges als gots,
estampaci de
samarretes, xapes...
Lacci pot estar
centrada en
lLGBTIfbia o pot
ser una oportunitat
per treballar-ho en
connexi amb altres
eixos de desigualtat.
Lacci es pot
vincular a formaci
de les persones que
treballaran a les
festes (atenent les
barres, vigilant...) per
garantir que sabran
prevenir i actuar en
casos dLGBTIfbia.
Tamb es pot crear
un estand especfic
on sinformi i
satengui persones
en relaci amb el
sexisme, lLGBTIfbia
i altres formes de
violncies i
discriminacions que
es poden produir en
el marc de les festes.
55
3.7. Inclusi de Nombre de Grandria del Pressupost baix

penalitzacions o mesures municipi: mitjans i
prohibicions8 incloses grans Recursos
ds en els humans: % de
Nombre Agents: Cultura
reglaments dedicaci
dactes o Observacions:
dusos despais entitats
pblics, per a En alguns municipis,
sancionades
entitats o actes les entitats o
que promoguin persones que
lLGBTIfbia solliciten ls dun
espai municipal han
de signar un
document on
sespecifiquen les
condicions ds. En
aquest document es
poden incloure
penalitzacions o
prohibicions ds per
activitats que
promoguin
lLGBTIfbia i altres
formes de
discriminaci.
Recursos
R3.1 Servei dAtenci Integral (SAI)
Tipus Servei
Descripci El Servei est coordinat per la Generalitat i ofereix atenci integral per
atendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de
patir discriminaci o violncia per ra de lorientaci afectiva-sexual, la
identitat de gnere o lexpressi de gnere, amb la finalitat de donar
respostes adequades, gils, properes i coordinades a les necessitats
daquestes persones.
El Servei preveu una coordinaci de les actuacions locals amb les
territorials per arribar a establir un sistema de xarxa que aconsegueixi
donar la resposta ms ptima i sostenible a la persona.
Contacte 012
rea per a la Igualtat de Tracte i no-Discriminaci LGBTI
935 517 717 arealgbt.tsf@gencat.cat
SAI comarques de Barcelona 93 567 51 67
8. En lmbit de les actuacions penals, lajuntament no pot comparixer com acusaci particular (en aquest cas
noms ho podria fer la persona afectada), per s que ho podria intentar com a acusaci popular, si ho admet lr-
gan judicial competent.
56
R3.2 Prevenci dels delictes dodi i discriminaci per part dels

Mossos dEsquadra
Tipus Servei
Enlla http://mossos.gencat.cat/ca/prevencio/odidiscriminacio/
Descripci Informaci sobre les mesures de prevenci dels delictes dodi

(incloent-hi els motivats per lorientaci sexual i la identitat de gnere) i
sobre com denunciar-los.
R3.3 Fiscalia Especialista en Delictes dOdi i Discriminaci
Tipus Servei
Enlla https://www.fiscal.es/fiscal/publico/ciudadano/fiscal_especialista/
crimenes_odio/!ut/p/a1/04_Sj9CPykssy0xPLMnMz0vMAfGjzOI9
HT0cDT2DDbzcfSzcDBzdPYOdTD08jP39zIAKInErsAgyIU6_
AQ7gaADW729g6OxhYmLg7e8Samjg6BjoZeHm4W9oYADTj0cBAfv
D9aMIKcGrAOxFsAJ8fiDki4Lc0NAIg0zPdEdFRQBd941J/dl5/d5/
L2dJQSEvUUt3QS80SmlFL1o2X08wMUNINDQwS09EVTEwQUFRS
jhGSE8xMDA2/
Descripci Dins de la Fiscalia General de lEstat, s la secci que socupa dels

delictes dodi i discriminaci; en fa la: identificaci, el control estadstic
i el seguiment.
R3.4 Sndic de Greuges
Tipus Servei
Enlla http://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=1
Descripci El Sndic t la funci datendre les queixes de totes les persones que
es troben desemparades davant lactuaci o la manca dactuaci de
les administracions. T un conveni amb el Departament de Treball,
Afers Socials i Famlies a travs del qual es comprometen a assegurar
tota la cooperaci administrativa necessria per atendre la diversitat
de situacions de discriminaci en qu es poden trobar les persones
LGBTI.
R3.5 Joining forces to combat homophobic and transphobic

hatecrime. Cooperation between police forces and LGBT
organisations in Europe
Tipus Informe
Enlla http://www.ilga-europe.org/sites/default/files/Attachments/police_
lgbtorg-2010.pdf
57
Descripci Recull dexperincies i de bones prctiques en la collaboraci entre

policies i entitats LGBTI arreu dEuropa produt per ILGA Europa. (En
angls)
Autoria Richard Polcek i Joel Le Droff
R3.6 ILGA-Europe toolkit for traning police officers on tackling

LGBT-phobic crime
Tipus Guia
Enlla http://www.ilga-europe.org/sites/default/files/Attachments/toolkit_
lgbtiphobic_crimes.pdf
Descripci Recurs per orientar les formacions adreades a oficials de policia en

matria de LGBTIfbia produt per ILGA Europa.
Autoria Richard Polcek i Joel Le Droff
R3.7 Observatori Contra lHomofbia
Tipus Servei
Enlla http://observatori-contra-homofobia.blogspot.com.es/p/inici.html
Descripci LObservatori s una associaci que t la funci de lluitar contra

lLGBTIfbia, denunciar les agressions i donar suport psicolgic a les
vctimes.
3.3.4. Diversitat cultural i religiosa
Diagnstic
La intersecci entre el tema LGBTI i la diversitat cultural i religiosa s una qesti que
ha estat poc estudiada i que recentment ha comenat a situar-se en lagenda de les pol-
tiques LGBTI. Aquest mbit temtic agrupa qestions molt diverses: des de les necessi-
tats de les persones LGBTI dorgens culturals diversos o demandants de refugi i dasil
fins a la utilitzaci dels drets de les persones LGBTI per promoure discursos xenfobs,
especialment islamfobs (Mepschen [et al.], 2010).
En primer lloc, s clau posar atenci a la forma en qu saborda la realitat de les per-
sones LGBTI de diversos orgens culturals. Sovint es pressuposa que la forma denten-
dre el gnere i la sexualitat a Occident es pot o shauria destendre a qualsevol indret
del mn i sinterpreten realitats culturals amb uns codis sovint etnocntrics, que no
reconeixen la diversitat de formes darticular aquests mbits de lexperincia humana.
Per tant, per desenvolupar poltiques adreades a persones procedents daquesta diver-
sitat de contextos cal desxifrar i tenir en compte un ampli ventall de formes dentendre
la sexualitat i el gnere i alhora repensar la perspectiva de les societats i cultures daco-
58
llida, no exemptes de LGBTIfbia i xenofbia. Aix, no hem de pressuposar que les per-
sones de diversos orgens necessriament han de viure de la mateixa manera la sexua-
litat o el gnere.
En els nostres municipis, sobretot els de grandria ms gran, s freqent la presncia
de persones LGBTI dorgens diversos. Les persones daltres orgens culturals, amb sexu-
alitats o identitats de gnere no normatives es troben en una posici complexa. Duna
banda, pertanyen a una minoria, en el si duna societat que mostra sovint actituds xen-
fobes i, de laltra, procedeixen de pasos on les relacions entre persones del mateix sexe
o la transici de gnere poden estar poc acceptades o fins i tot perseguides. Aquestes
tensions fan que moltes persones tinguin dificultats per acceptar-se i viure amb llibertat
el seu desig o el seu gnere a causa de les contradiccions que els suposa (Jaspal i
Cinnirella, 2014), tot i que s important tenir en compte que el fet religis s viscut
per a moltes persones com una font de riquesa i benestar. Cal propiciar el respecte per
lexperincia viscuda, evitant caure en la doble moral occidental de salvar laltre sense
reduir la complexitat del fenomen i, en tot cas, donar pas a un dileg molt pacient... donat
que sn canvis significatius i, per tant, lents (Andrew Yip, 2017). Per aix, s important
incorporar la perspectiva de la diversitat afectiva-sexual i de gnere als programes i ser-
veis datenci i acollida a persones nouvingudes.
Una altra realitat sn les persones LGBTI refugiades, una poblaci que ha anat en
augment a causa dels conflictes bllics actuals (ILGA, 2016). En aquest sentit, cal pro-
moure els drets daquestes persones que sovint han viscut situacions molt greus dasset-
jament i de violncia, i acompanyar-les en la cerca de protecci internacional.
Laltre element important s el treball sobre les diversitats afectives-sexuals i de gnere
amb comunitats dorgens culturals diversos. Algunes persones procedeixen de contex-
tos on lexpressi de lafectivitat en pblic (incloent-hi lheterosexualitat) forma part dun
tab social, on els espais dhomes i de dones estan molt segregats, o no hi ha una pre-
sncia pblica de persones que transitin de gnere. Per aquests motius, a algunes perso-
nes daquestes comunitats els suposa un xoc cultural la presncia del tema LGBTI. Per
aix, caldria abordar el treball amb aquestes comunitats amb totes les complexitats que
implica, i fugir de discursos xenfobs o islamfobs.
Pel que fa a la qesti religiosa, en certes comunitats el paper dels i de les lders reli-
giosos/es t un important valor en la transmissi de valors. En alguns casos, aquestes
persones portaveus promouen discursos discriminatoris sobre el fet LGBTI, fet que
genera molt patiment a les persones creients. En els darrers anys ha emergit un movi-
ment molt important per persones LGBTI adscrites a diverses religions que efectivament
volen visibilitzar que les interpretacions dels textos religiosos sn diverses i que poden
reconixer i acceptar la diversitat afectiva-sexual i de gnere. En aquest sentit, s impor-
tant promoure el dileg interreligis sobre les qestions de diversitat afectiva-sexual i
de gnere per afavorir que les persones LGBTI creients siguin ms acceptades i no hagin
de viure en contradicci (Coll-Planas, 2011).
59

Sobre temes de migraci, refugi i diversitat religiosa (art.19), la llei estableix que les admi-
nistracions pbliques han de promoure la inclusi de les diversitats sexuals i de gnere
en les poltiques dimmigraci, aix com donar suport a les persones que han patit per-
secuci o represlies en els seus pasos dorigen per ra dorientaci sexual, identitat de
gnere o expressi de gnere. Pel que fa al fet religis, indica que cal establir una comu-
nicaci estable amb el conjunt de representants de les creences religioses que conviuen
a Catalunya.
mbit 4. Diversitat cultural i religiosa
Incorporar la 4.1. Formaci al Nombre de Grandria del Pressupost alt.

perspectiva de personal que formacions municipi: mitjans i Es poden
la diversitat treballa en realitzades grans demanar
afectiva-sexual temes de Nombre de Agents: Interculturalitat formacions
i de gnere en migraci, persones subvencionades
Observacions:
les poltiques interculturalitat i assistents a la Diputaci
de diversitat en els serveis Des duna lgica de Barcelona a
Valoraci de interseccional, s
datenci i travs del
la formaci important que aquest Programa DSF,
acollida a
per part de personal tingui
persones LGBTI adreat a
les persones formaci en diversitat municipis.
procedents de
assistents afectiva-sexual i de
diferents pasos
i/o demandants Valoraci per gnere, per evitar Recursos
dasil o refugi part de la pressuposar que humans: % de
persona totes les persones dedicaci
formadora dorigen migrant sn
heterosexuals i
cisgnere.
La formaci permetr
tenir eines per
identificar
problemtiques de
les persones dorigen
migrant o
demandants de
refugi amb
sexualitats o gneres
no normatius que fins
ara havien quedat
invisibilitzades.
60
4.2. Oferta de Nombre de Grandria del Pressupost baix

recursos sobre recursos municipi: mitjans i
diversitat disponibles grans Recursos
afectiva-sexual i als serveis humans: % de
Agents: Interculturalitat
de gnere a les datenci i dedicaci
Observacions:
persones acollida
originries Els serveis datenci i
daltres pasos acollida tenen
generalment un
conjunt de recursos
que ofereixen a les
persones que
atenen. Es tracta de
incorporar-hi els
relatius a aquesta
qesti, per si les
persones
interessades no
estan en condicions
de demanar-ho
explcitament.
Dur a terme 4.3. Formaci al Nombre de Grandria del Pressupost alt.

accions de personal que formacions municipi: mitjans i Es poden
sensibilitzaci treballa en realitzades grans demanar
sobre les temes de Nombre de Agents: Igualtat, formacions
qestions diversitat persones Interculturalitat subvencionades
LGBTI des afectiva-sexual i assistents a la Diputaci
Observacions:
duna de gnere sobre de Barcelona a
Valoraci de Aix com el personal
perspectiva migraci i travs del
la formaci que treballa en
intercultural interculturalitat Programa DSF,
per part de interculturalitat no sol adreat a
les persones tenir una formaci en municipis.
assistents diversitat afectiva-
Valoraci per sexual i de gnere, el Recursos
part de la mateix fet s cert a la humans: % de
persona inversa. s important dedicaci
formadora tenir en compte que
sexual i de gnere no
pren les mateixes
formes en totes les
cultures i, per evitar
adoptar
plantejaments
etnocntrics, s
convenient tenir una
formaci intercultural.
61
4.4. Realitzaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

de tallers que tallers municipi: grans. Es poden
abordin la realitzats Agents: Igualtat, demanar tallers
intersecci entre Nombre de Interculturalitat subvencionats
la diversitat persones per la Diputaci
Observacions:
afectiva-sexual i assistents de Barcelona, a
de gnere i la Aquests tallers travs dels
Valoraci del poden estar oberts a
perspectiva catlegs de
taller per part la ciutadania i
intercultural concertaci
de les especialment a anuals.
persones aquelles entitats que
assistents treballen temes Recursos
Valoraci per digualtat de gnere, humans: % de
part de la de LGBTI i diversitat dedicaci
persona cultural.
formadora Aquestes accions
poden ser un punt
de partida perqu les
entitats que ara
treballen per separat
trobin punts en com
i generin
apropaments i
iniciatives.
Fomentar el 4.5. Accions de Tipus Grandria del Pressupost mig

debat sobre la sensibilitzaci dactivitats municipi: mitjans i
temtica de la amb les realitzades grans Recursos
diversitat persones lders humans: % de
Nombre de Agents: Interculturalitat
afectiva-sexual de les dedicaci
reunions o Observacions:
i de gnere en comunitats taules de
els espais religioses/ Hi ha municipis que
treball
religiosos/ interreligioses tenen espais de
Nombre dileg interreligis
interreligiosos del municipi
dassistents (taules, trobades
del municipi
Valoraci de puntuals...). Es pot
lactivitat valorar la inclusi de
la temtica de la
sexual i de gnere en
els debats.
El punt de partida,
per, no ha de ser
imposar una visi o
jutjar qui no pensa
igual, sin obrir un
espai per a lescolta i
per construir
discursos per
promoure el
respecte.
62
Recursos
R4.1 Crulles: recursos per a lacci i la reflexi sobre la

interseccionalitat entre diversitat afectiva-sexual i religiosa
Tipus Blog
Enlla www.cruillesdiversitat.wordpress.com
Descripci Recull de recursos i reflexions sobre com abordar la intersecci entre

la diversitat afectiva-sexual i de gnere i la diversitat cultural/religiosa
des de ladministraci.
Autoria Grup dEstudis de Gnere: traducci, literatura, histria i comunicaci

(GETLIHC) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
R4.2 Feeling homophobia. Asylum claims related to sexual orientation

and gender identity in Europe
Tipus Estudi
Enlla http://www.ilga-europe.org/sites/default/files/fleeing_homophobia_14.
pdf
Descripci Recerca sobre la realitat de persones demandants dasil perseguides

per LGBTIfbia i recomanacions per abordar la qesti, produt per
lentitat COC Netherlands i la Universitat Lliure dAmsterdam.
Autoria Sabine Jansen i Thomas Spijkerboer
R4.3 Associaci Catalana per la Integraci dHomosexuals, Bisexuals

i Transsexuals Immigrants (ACATHI)
Tipus Associaci
Enlla http://www.acathi.org/
Descripci Associaci que ofereix acompanyament i recursos a persones LGBTI

dorigen migrant i demandants dasil.
R4.4 Associaci Cristiana de Gais i Lesbianes de Catalunya (ACGIL)
Tipus Associaci
Enlla http://www.acgil.org/
Descripci Associaci de persones lesbianes i gais cristianes.
63
3.3.5. Educaci
Diagnstic
Els centres educatius, com a agents socialitzadors destacats, tenen un paper clau en rela-
ci amb la transmissi dels valors sobre el gnere i la sexualitat. Malauradament, la
majoria de persones LGBTI expliquen que mai van sentir a parlar de les seves realitats
a lescola o institut, i els pocs moments dedicats a tractar la sexualitat, com per exemple
els tallers deducaci sexual, estaven ntegrament enfocats des duna lgica heterosexual
i cisgnere. Aquesta invisibilitat t un fort impacte en lautoestima i dificulta lautoac-
ceptaci de la prpia sexualitat o la identitat de gnere (Coll-Planas, Bustamante i
Miss, 2009).
En els darrers anys, alguns centres educatius de secundria han incorporat algunes
sessions per parlar daquests temes, per no deixen de ser episodis molt puntuals, sense
continutat i sense que es tradueixi en una transformaci del currculum escolar. La
diversitat afectiva-sexual i de gnere s sovint silenciada i quan saborda es tracta com
una realitat anecdtica i no com un valor que els centres educatius han de fomentar des
de la llar dinfants. Alhora, es continua presentant la diversitat corporal des duna lgica
binria en la que noms existeixen cossos de mascle i de femella, fet que invisibilitza
completament la realitat de les persones intersexuals / amb DDS.
Aquesta perspectiva heterosexista tant present en lmbit educatiu est estretament
vinculada amb el fet que bona part de les persones LGBTI hagin viscut assetjament als
seus centres educatius, sovint de baixa intensitat i en alguns casos puntuals arribant a
la violncia fsica (COGAM, 2016). Sobserva que lassetjament sinicia en molts casos a
la primria i s a la secundria quan es fa ms evident. Les vctimes sn joves LGBTI,
per tamb filles i fills de famlies de gais i lesbianes i estudiants que tenen una expres-
si de gnere que no sadequa a les normes socials (nens femenins i/o nenes masculines).
El paper del professorat i del conjunt del personal dels centres educatius protagonitza
la principal queixa de lalumnat LGBTI (Coll-Planas, Bustamante i Miss, 2009).
Bona part assenyala que el professorat no sol intervenir davant daquestes formes de vio-
lncia, fet que augmenta encara ms la sensaci de desprotecci i allament. Aquests
tipus dassetjament es caracteritzen per ser fora subtils i fins i tot invisibles, ja que es
nodreixen de la vergonya que sent la vctima. Aix dificulta les possibilitats de demanar
ajuda a les famlies i al professorat. En aquest sentit, cal que els centres educatius tinguin
una posici ferma en relaci amb lLGBTIfbia i que dotin els seu professorat de recur-
sos per fer-hi front.
Cal tenir en compte tamb el paper del professorat LGBTI. Arran del clima poc res-
pectus de molts centres, s freqent que aquests/es professionals ocultin la seva orien-
taci sexual o identitat de gnere, per por a patir discriminaci per part de lalumnat o
del mateix professorat. Aquesta s una problemtica especialment greu perqu s una
oportunitat educativa perduda: el jovent necessita referents per poder pensar la seva
sexualitat o gnere en positiu i, en aquest sentit el personal docent s un actor clau. Els
64
centres educatius que compten amb personal docent LGBTI visible solen comptar amb
ms alumnat LGBTI, de fet no s que nhi hagi ms, sin senzillament que aquest se sent
ms apoderat per expressar-ho.
Ms enll dels centres educatius als que ms es pot accedir des dels ajuntaments (llars
dinfants, centres de primria i de secundria, etc.), hi ha altres agents que formen part
de la comunitat educativa en un sentit ampli, com sn les associacions deducaci en el
lleure i esportives (incloses en lmbit 8) i, sobretot, les famlies. Aquestes sn el princi-
pal agent socialitzador de la infantesa i, per tant, cal trobar les estratgies per treballar
amb elles en el foment del respecte de la diversitat afectiva-sexual i de gnere.

En matria deducaci (article 12), la llei adopta una definici de coeducaci mplia, que
permet abordar la relaci entre el sexisme i lLGBTIfbia: sentn per coeducaci lac-
ci educativa que potencia la igualtat real doportunitats i leliminaci de qualsevol mena
de discriminaci per ra dorientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere.
Alhora, aclareix que les mesures que proposa en relaci amb leducaci sapliquen en tot
el sistema educatiu (centres i entitats de formaci, educaci dadults, formaci de mares
i pares, activitats esportives escolars i activitats de lleure infantil i juvenil).
Dacord amb aquest principi de coeducaci, estableix que sha de vetllar perqu la
diversitat afectiva-sexual i afectiva, la identitat de gnere i els diferents models de fam-
lia siguin respectats en els diferents mbits educatius i que s una problemtica que sha
dincorporar als plans dacci tutorial i als plans i reglaments de convivncia dels cen-
tres educatius. A ms, estableix que els continguts han de tenir en compte la diversitat
pel que fa a lorientaci sexual, la identitat de gnere i lexpressi de gnere i evitar qual-
sevol mena de discriminaci per aquest motiu.
mbit 5. Educaci
Incorporar el 5.1. Formaci (o Nombre de Grandria del Pressupost alt.

respecte a la tallers) per al formacions municipi: tots Es poden
diversitat personal docent realitzades Agents: Educaci demanar
afectiva-sexual i la resta de Nombre de subvencions a la
Observacions:
i de gnere professionals persones Diputaci de
com un valor que treballen en Lobjectiu de la Barcelona, tant
assistents
en els centres lmbit educatiu formaci s que per a formacions
Valoraci de incorporin la
educatius (per exemple: com per a tallers.
la formaci perspectiva LGBTI
personal
per part de en les seves tasques Recursos
municipal tcnic
les persones i tinguin eines per humans: % de
deducaci,
assistents detectar i combatre dedicaci
monitors/es de
menjador, etc.) Valoraci per les situacions de
part de la LGBTIfbia que es
persona produeixin en els
formadora seus centres.
65
Cal tenir en compte

que la formaci del
personal docent no
s una competncia
municipal. Tot i aix,
hi ha municipis que
opten per oferir-los
formaci. Per tal que
tingui xit, per, s
important trobar la
manera que la
formaci els sigui
reconeguda pel
Departament
dEnsenyament
(tenint en compte
durada, entitats que
poden impartir
docncia
reconeguda, etc.).
5.2. Revisi i Nombre de Grandria del Pressupost baix

actualitzaci formularis i municipi: tots
dels formularis i comunicacions Recursos
Agents: Educaci
comunicacions adaptades humans: % de
en els centres per a cada
educatius que centre Cal revisar els
siguin educatiu formularis per vetllar
competncia de perqu en demanar
lajuntament, les dades familiars
tenint en no sofereixin
compte la exclusivament les
diversitat familiar categories mare i
pare. A part de
fer-los ms inclusius
amb les famlies
homoparentals,
tamb haurien
dincloure altres
formes de diversitat
familiar.
Els centres educatius
del municipi que sn
de competncia
municipal sn les
llars dinfants, els
centres esportius
municipals, els
casals municipals,
etc.
66
Prevenir i 5.3. Difusi i Difusi Grandria del Pressupost baix

combatre seguiment del realitzada municipi: tots
lLGBTIfbia compliment del Recursos
Nombre i Agents: Educaci
enlmbit Protocol de humans: % de
tipologia de Observacions:
educatiu prevenci, dedicaci
casos
detecci i Lestabliment
detectats
intervenci daquest protocol
enfront (vegeu Recursos)
lassetjament s competncia de la
entre iguals en Generalitat, per s
els centres important que el
educatius personal municipal
que treballa en
lmbit deducaci el
conegui, el difongui i,
en casos
dassetjament LGBTI,
pugui contribuir a
fer-ne el seguiment.
5.4. Difusi i Difusi Grandria del Pressupost baix

seguiment del realitzada municipi: tots
compliment de Recursos
Nombre de Agents: Educaci
les humans: % de
casos Observacions:
recomanacions dedicaci
detectats
datenci a La Generalitat ha
infants i publicat unes
adolescents recomanacions
transgnere o (vegeu Recursos)
intersexuals en que estableixen com
els centres abordar els casos
educatius des dinfants i
del consistori adolescents trans i
intersexuals. Des de
lmbit municipal es
pot contribuir a
donar a conixer
aquesta normativa i
fer el seguiment del
seu compliment.
67

de tallers sobre tallers municipi: tots Es poden
diversitat realitzats Agents: Educaci demanar tallers
afectiva-sexual i Nombre de subvencionats
Observacions:
de gnere i persones per la Diputaci
prevenci de Molts centres de Barcelona, a
assistents
lassetjament educatius treballen la travs dels
Valoraci del qesti de la
per LGBTIfbia catlegs de
taller per part coeducaci, del
als centres concertaci
de les masclisme o de la
educatius del anuals.
persones violncia masclista
municipi
assistents mitjanant tallers. Recursos
Valoraci per Amb la formaci humans: % de
part de la pertinent i dedicaci
persona augmentant la
formadora durada dels tallers,
poden incorporar la
temtica de
lLGBTIfbia.
Daquesta manera es
poden abordar
problemtiques que
tenen una arrel
comuna i no es
generen nous
recursos.
5.6. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost alt

dactivitats daccions municipi: tots
creatives per Recursos
Nombre de Agents: Educaci
promoure el humans: % de
participants Observacions:
respecte a la dedicaci
diversitat La primera opci pot
afectiva-sexual i ser vincular-ho a una
de gnere als assignatura com
centres educaci visual i
educatius plstica. Sofereix
una formaci sobre
sexual i de gnere i
lalumnat crea les
seves obres sobre la
temtica.
La segona opci s
oferir al centre una
formaci doble:
continguts de
sexual i de gnere i
duna disciplina
creativa (vdeo,
cmic, dibuix,
disseny, hip-hop,
grafitti...). Segons
aquestes formacions,
lalumnat crea les
seves obres.
68
Amb les obres

creades es pot
organitzar una
exposici (en el
centre i/o en altres
espais del municipi),
un blog, un
concurs...
Aquestes obres
tamb poden ser la
base per escollir la
imatge duna
campanya municipal
contra lLGBTIfbia o
pel respecte a la
sexual i de gnere.
Promoure el 5.7. Organitzaci Nombre Grandria del Pressupost

respecte a la de xerrades daccions municipi: tots mitj
diversitat amb les realitzades Agents: Educaci,
afectiva-sexual associacions de Nombre Recursos
associacions de mares
i de gnere a mares i pares humans: % de
dassistents i pares dalumnes / AFA
les famlies dalumnes dedicaci
Valoraci de Observacions:
(AMPA) /
lactivitat per Cal tenir en compte
associacions de
part de les que les famlies
famlies
persones poden ser poc
dalumnes (AFA)
assistents receptives a tractar
aquest tema. Per
aix s fonamental
organitzar aquesta
acci des del dileg
amb les AMPA/AFA
perqu respongui a
les seves inquietuds i
necessitats.
Al marge dorganitzar
xerrades
especfiques sobre el
tema, tamb es pot
vetllar perqu
sabordi el tema en
les xerrades que es
fan sobre altres
temes (com
ciberassetjament,
acompanyament en
la pubertat, etc.).
69
Recursos
R5.1 Protocol de prevenci, detecci i intervenci enfront

delassetjament entre iguals
Tipus Protocol
Enlla http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/recursos/
resconflictes/assetjament_iguals/
Descripci Protocol per abordar els casos de maltractament psicolgic i/o fsic
en el marc escolar dun alumne o grup dalumnes a un igual.
Autoria Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
R5.2 Atenci a infants i adolescents transgnere o intersexuals en els

centres educatius
Tipus Document
Enlla http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/
GEST_Actuacions_centres.pdf
Descripci Recomanacions de com sha dactuar en un centre educatiu davant

del cas dun menor trans o intersexual en aplicaci de la llei 11/2014.
Autoria Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
R5.3 Diversitat en curt
Tipus 5 curtmetratges amb les seves respectives guies didctiques
Enlla http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/diversitat-en-curt/diversitat-en-
curt/video/5610717/
Descripci Projecte de promoci de la diversitat afectiva-sexual i de gnere

mitjanant materials audiovisuals i guies pel professorat produt per
lAjuntament de Barcelona.
Autoria Isaki Lacuesta, Isabel Coixet, Judith Colell, Miguel Bosch i Carla
Subirana
R5.4 Curt contra lhomofbia
Tipus Curtmetratge
Enlla http://www.terrassa.cat/curt-contra-l-homofobia
Descripci Curtmetratge elaborat de forma participativa amb diversos

organismes i entitats de la ciutat.
Autoria Ajuntament de Terrassa
70
R5.5 Estudi sobre limpacte del bullying per LGBTIfbia a lInstitut

deBellvitge
Tipus Estudi
Enlla http://www.lh-on.cat/documents/Estudi0LGBTIfobiaInstitutBellvitge.
pdf
Descripci Recerca que analitza les experincies en relaci amb lLGBTIfbia per
part de lalumnat dun institut de lHospitalet del Llobregat.
Autoria Cristian Carrer, Francisca Cifuentes i Eugeni Rodrguez
R5.6 El sexe dels ngels. Recursos per a leducaci amb perspectiva

de gner i LGBTI
Tipus Guia
Enlla https://lleureisexisme.files.wordpress.com/2012/01/el-sexe-de-
lacc80ngels.pdf
Descripci Material didctic amb activitats per treballar la diversitat afectiva-

sexual i de gnere amb infants i joves.
Autoria Escola Lliure El Sol
R5.7 Recursos dicctics de lAssociaci Famlies Lesbianes i Gais
Tipus Pgina web
Enlla www.familieslg.org
Descripci Selecci de recursos per treballar la diversitat afectiva-sexual, de

gnere i familiar a lescola.
Autoria Associaci Famlies Lesbianes i Gais (FLG)
R5.8 It Gets Better
Tipus Campanya audiovisual
Enlla http://www.itgetsbetter.es/
Descripci Campanya endegada als Estats Units per donar suport als i a les
joves LGTB que viuen assetjament mitjanant vdeos a les xarxes de
persones famoses o annimes.
Autoria It Gets Better Project
71
R5.9 Educafectos, diversidad afectiva-sexual, de gnero y familiar
Tipus Web
Enlla http://ccoodiversidadafectivosexual.blogspot.com.es/
Descripci Informaci i recursos sobre LGBTI per a lmbit de lensenyament.
Autoria CCOO - LGBTI Murcia
R5.10 Dibuixant el gnere
Tipus Web
Enlla http://www.dibgen.com
Descripci Es tracta duna web amb animacions divulgatives sobre el gnere i

una guia didctica per treballar a secundria.
Autoria Gerard Coll-Planas i Maria Vidal
R5.11 Diversidad afectiva-sexual y coeducacin
Tipus Pgina web
Enlla www.webkikafumero.com
Descripci Selecci de recursos didctics per treballar la diversitat afectiva-

sexual i de gnere als centres educatius.
Autoria Kika Fumero
R5.12 Karicies
Tipus Pgina web
Enlla http://karicies.blogspot.com.es/
Descripci Blog sobre educaci afectiva-sexual dinamitzat per una professora de

secundria dun institut de Valncia i el seu alumnat.
Autoria Rosa Sanchis Caudet
R5.13 Trans*exualidades. Acompaamiento, factores de salud

yrecursos educativos
Tipus Llibre
Enlla http://www.ed-bellaterra.com/
72
Descripci Llibre amb abundant informaci sobre el fet trans amb molts recursos
didctics per treballar-ho amb infants i adolescents.
Autoria Lucas Platero
R5.14 Vestido nuevo
Tipus Vdeo
Descripci Curtmetratge molt utilitzat com a recurs didctic per treballar la

diversitat de gnere en la infncia.
Autoria Sergi Prez
R5.15 1977
Tipus Vdeo
Descripci Curtmetratge molt emprat com a recurs didctic per treballar la

diversitat afectiva-sexual i de gnere a travs de la protagonista, una
noia masculina a que li agraden les noies.
Autoria Peque Varela
3.3.6. Mercat de treball
Diagnstic
Els reptes en relaci amb lmbit laboral de les persones LGBTI es poden dividir en tres
aspectes: les dificultats daccs al mercat de treball de les dones trans, la discriminaci
per LGBTIfbia en el lloc de treball, i les condicions en qu moltes dones trans i homes
exerceixen el treball sexual.
En relaci amb les dificultats per trobar feina de les dones trans, es conjuguen diver-
sos elements per, sens dubte, el principal s el fet de ser visibles com a persones trans,
que fa que sovint siguin descartades de la majoria de processos de selecci. Alhora, sob-
serva que moltes dones trans tendeixen a abandonar el lloc de treball quan volen iniciar
la transici de gnere per por de les reaccions de caps i companys/es de feina. Tanmateix,
sembla ms convenient tractar de mantenir la feina, perqu un cop han transitat els pot
resultar ms difcil reincorporar-se al mercat laboral (Coll-Planas i Miss, 2015). En
aquest sentit, cal posar en marxa mecanismes per acompanyar les dones trans en la seva
transici de gnere en el lloc de feina.
En segon lloc, ens trobem amb la realitat de les persones que tenen una feina en el
mercat de treball formal que, encara que els casos de discriminaci sn minoritaris, els
comentaris i les bromes LGBTIfbiques que sescolten en diversos contextos laborals fan
que moltes persones LGBTI shi sentin incmodes i, hi amaguin la seva orientaci sexual
73
o identitat de gnere per por a ser assetjades. Ocultar aquesta part de la vida t mltiples
conseqncies: dificulta el ple desenvolupament professional, provoca malestar psicol-
gic per por a ser descobert, etc. (FRA,2014). s per aix que cal sensibilitzar el mn
empresarial i sindical i despertar el seu comproms contra lLGBTIfbia.
Per acabar, lexercici del treball sexual s una realitat que cal tenir en compte ja que
s la principal font dingressos de moltes dones trans, aix com de diversos homes que
presten serveis sexuals a altres homes. Tot i que molts municipis no tinguin zones de
treball sexual, poden fcilment ser els llocs de residncia daquestes persones i, per tant,
cal tenir-ho present per plantejar de quins mecanismes es disposa per millorar les con-
dicions en qu sexerceix aquesta feina, aix com establir els itineraris per a aquelles per-
sones que desitgin abandonar-la.

En relaci amb la igualtat en el mercat de treball (article 21), la llei afirma que les admi-
nistracions pbliques han de tenir en compte el dret de les persones a no ser discrimi-
nades per ra dorientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere i adoptar
mesures per evitar la discriminaci laboral a les empreses.
En matria docupaci (article 20), la llei estableix que cal impulsar actuacions i
mesures de difusi i sensibilitzaci que garanteixin la igualtat doportunitats i la no-
discriminaci a les empreses, com ara:
1r Adaptar i millorar la capacitat de resposta dels serveis dinserci laboral p-
blics.
2n Incorporar a les noves convocatries de subvenci criteris digualtat dopor-
tunitats.
3r Incentivar les forces sindicals i empresarials a fer campanyes divulgatives.
4t Promoure en els espais de dileg social limpuls de mesures inclusives i clu-
sules antidiscriminatries.
5 Impulsar ladopci en les empreses de codis de conducta i de protocols dactua
ci per la igualtat doportunitats i la no discriminaci de les persones LGBTI.
Alhora, la llei detalla que cal fomentar la implantaci progressiva dindicadors

digualtat que tinguin en compte la realitat de les persones LGBTI en el sector pblic i
el sector privat i dun distintiu per reconixer les empreses que destaquin per laplicaci
de poltiques digualtat i no discriminaci; desplegar estratgies per a la inserci laboral
de les persones transgnere, impulsar noves formes dorganitzaci i de gesti del temps
de treball a les empreses i desenvolupar mesures i actuacions adreades al conjunt del
teixit productiu catal que facilitin la conciliaci de la vida laboral, personal i familiar
dacord amb lheterogenetat del fet familiar; i impulsar espais de participaci i interlo-
cuci i promoure campanyes divulgatives especfiques en collaboraci amb les associ-
acions LGBTI i els agents socials.
74
mbit 6. Mercat de treball
Promoure 6.1. Inclusi de Nombre Grandria del Pressupost alt

locupaci de les dones trans daccions municipi: tots
les dones trans com a perfils realitzades Recursos
Agents: Ocupaci,
prioritaris de les humans: % de
Nombre de Recursos Humans
poltiques dedicaci
dones trans Observacions:
actives vinculades al
docupaci El principal repte per
programa
desenvolupar
aquesta acci s fer
arribar aquest tipus
diniciatives a la
poblaci beneficiria:
les dones trans. Per
aix, abans cal
identificar aquesta
poblaci, planificar
com hi arribarem i
quines propostes els
hi podrem oferir, per
no generar falses
expectatives.
Desenvolupar 6.2. Incorporar Ampliar el Grandria del Pressupost baix

accions per lassetjament marc municipi: tots
combatre la per ra dorien- conceptual Recursos
Agents: Ocupaci,
discriminaci taci sexual, del protocol humans: % de
empreses, sindicats i
per LGBTIfbia identitat de de dedicaci
organitzacions
en els entorns gnere i/o lajuntament empresarials
laborals expressi de Nombre de Observacions:
gnere en els casos atesos
protocols contra Larticle 20 del captol
Nombre de III de la Llei 11/2014
lassetjament
persones a diu sobre el mercat
sexual o per ra
qui arriba el de treball: la
de sexe
protocol integraci del dret a
municipals
(vegeu Recur- la igualtat de tracte i
sos). oportunitats de les
persones LGBTI. El
dret de les persones
a no ser
discriminades per
ra dorientaci
sexual, identitat de
gnere o expressi
de gnere.
75
6.3. Distribuci Nombre Grandria del Pressupost

del Protocol per daccions de municipi: tots mitj
a la prevenci, difusi Agents: Ocupaci,
la detecci, Recursos
Llista despais empreses, Recursos
lactuaci i la humans: % de
on han estat Humans, sindicats i
resoluci de dedicaci
difosos organitzacions
situacions empresarials
dassetjament
Observacions:
sexual, per ra
de sexe, de Es pot ampliar
lorientaci conceptualment i
sexual, identitat labast del Protocol
sexual i/o per lassetjament
expressi de sexual i/o per ra de
gnere, al sexe de lajuntament.
personal
municipal.

de formacions formacions municipi: mitjans i Es poden
sobre realitzades grans demanar
assetjament Nombre de Agents: Ocupaci, formacions
LGBTIfbic en persones Recursos Humans, subvencionades
lentorn laboral assistents sindicats i a la Diputaci
organitzacions de Barcelona a
Valoraci de
empresarials travs del
la formaci
Programa DSF,
per part de Observacions:
adreat a
les persones La formaci es pot municipis.
assistents vehicular a travs de
Valoraci per sindicats i Recursos
part de la dorganitzacions humans: % de
persona empresarials. dedicaci
formadora
Millorar les 6.5. Intervenci Tipus Grandria del Pressupost alt

condicions de en zones de dactivitat municipi: tots
treball de les treball sexual de realitzada Recursos
Agents: Acci social,
dones trans i dones trans i humans: % de
Nombre de Salut
els homes que homes per dedicaci
persones Observacions:
es dediquen al conixer les beneficiries
treball sexual seves En el cas de les
Valoraci de persones trans,
necessitats i fer
lactivitat lestudi Trans-lab pot
denlla amb els
serveis pblics ser til per
aproximar-se a la
situaci de les dones
trans treballadores
sexuals.
76
Tant per a homes

que ofereixen treball
sexual a altres
homes com per a
dones trans, es pot
trobar
assessorament i
recursos en
associacions com
Stop Sida (vegeu
Recursos).
Recursos
R6.1 Guia per a leradicaci de lassetjament sexual, per ra de sexe

i/o orientaci sexual
Tipus Guia
Enlla http://eapc.gencat.cat/ca/inici/
Descripci Guia per a leradicaci de lassetjament sexual, per ra de sexe i/o

orientaci sexual.
Autoria Generalitat de Catalunya, Escola dAdministraci Pblica de

Catalunya, 2010
R6.2 Protocol per a la prevenci, la detecci, lactuaci i la resoluci

de situacions dassetjament sexual, per ra del sexe, de
lorientaci sexual i/o de la identitat sexual
Tipus Protocol
Enlla http://governacio.gencat.cat/ca/inici/
Descripci Protocol per a la prevenci, la detecci, lactuaci i la resoluci de

situacions dassetjament sexual, per ra del sexe, de lorientaci
sexual i/o de la identitat sexual a lAdministraci de la Generalitat de
Catalunya.
Autoria Direcci General de la Funci Pblica, Generalitat de Catalunya 2015
R6.3 Trans-lab. Diagnstic i disseny de propostes per millorar la

inserci laboral de les persones trans a la ciutat de Barcelona
Tipus Informe
Enlla En breu disponible al web de lAjuntament de Barcelona
Descripci Informe sobre la situaci laboral de les persones trans a la ciutat i

algunes propostes dacci per millorar-ne locupaci, produt per
Autoria Gerard Coll-Planas i Miquel Miss
77
R6.4 Going beyond the law: promoting equality in employeent
Tipus Informe
Enlla http://www.ilga-europe.org/sites/default/files/Attachments/going_
beyond_the_law_2nd_edition.pdf
Descripci Material per promoure la igualtat de les persones LGBTI en els

entorns laborals produt per ILGA-Europa. (En angls)
Autoria Sheila Quinn i Evelyne Paradis
R6.5 Protocolo frente al acoso por razn de la orientacin sexual,

identidad de gnero, y/o expresin de gnero
Tipus Protocol
Enlla http://www.pv.ccoo.es/cms/g/public/o/1/o63789.pdf
Descripci Protocol per promoure accions contra la discriminaci de les

persones LGBTI a la feina editat per Comissions Obreres del Pas
Valenci.
Autoria Secretaria de la Dona de CCOO Pas Valncia i Grup dAcci LGTB de

CCOO Pas Valncia
R6.6 Guia sindical de la diversitat sexual en lmbit laboral
Tipus Guia
Enlla http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2014/guia_lgtb_ambit_laboral.
pdf
Descripci Guia per afavorir la diversitat afectiva-sexual i de gnere en lmbit

laboral.
Autoria Secretaria de Poltica Social i del Barcelons. mbit LGTB CCOO

Catalunya
R6.7 STOP SIDA
Tipus Associaci
Enlla http://www.stopsida.org/
Descripci Associaci vinculada a la lluita contra la sida que compta amb

experincia en lmbit del treball sexual per part de dones trans i
dhomes que tenen sexe amb homes.
78
R6.8 Feines per a gent valenta
Tipus Curtmetratge documental
Enlla https://www.youtube.com/watch?v=CbVzJd6OF60
Descripci Vdeo elaborat pel Pla Municipal LGBTI de Barcelona com a recurs
per a formacions i per a campanyes de sensibilitzaci sobre la
situaci laboral de les persones trans.
Autoria Pol Galofre Molero
3.3.7. Cultura
Diagnstic
Una de les qestions que ms dificulten el ple reconeixement de la diversitat afectiva-
sexual i de gnere s el desconeixement i els estereotips mpliament estesos en la socie-
tat. En aquest sentit, s encara excepcional trobar referents positius daquests realitats
als mitjans de comunicaci locals, a les biblioteques, als cicles de cinema, a les exposi-
cions, etc. En definitiva, loferta cultural dels nostres municipis tradicionalment ha obviat
aquestes realitats, reforant aix la seva invisibilitat. I cal tenir en compte que la promo-
ci duna cultura inclusiva amb la diversitat afectiva-sexual i de gnere s una eina clau
per transformar limaginari social. Ms enll de millorar la percepci social de gais, les-
bianes, bisexuals, trans i intersexuals, aquesta aposta suposa tamb una riquesa per al
conjunt de la ciutadania ja que proposen noves formes de pensar la identitat, el cos, la
sexualitat i el gnere.
Un espai clau on s important treballar la inclusi de la diversitat afectiva-sexual i de
gnere sn les festes majors de barris i municipis. Aquestes celebracions solen ser moments
de socialitzaci en qu sovint trans, gais, lesbianes i bisexuals no se senten inclosos o
sn obertament discriminats. En aquest sentit, cal transformar aquests esdeveniments
per tal que les persones no heterosexuals tamb se sentin lliures per relacionar-se i mos-
trar el seu desig i la seva afectivitat.
Laltre element clau en relaci amb la promoci duna oferta cultural inclusiva s la
recuperaci de la memria histrica del collectiu. Les persones LGBTI han existit al
llarg de la histria, tot i que han estat sovint silenciades. En aquest sentit, la memria s
un instrument clau per rescatar aquestes histries de vida del passat i posar-les en valor,
recordar la repressi viscuda, les experincies i estratgies per fer front a la violncia,
aix com destacar les aportacions que aquest grup social ha realitzat en la conquesta per
les llibertats sexuals i de gnere.

En relaci amb lmbit de la cultura (article 14), la llei estableix que les administracions
pbliques han de vetllar per la incorporaci dactivitats per la no-discriminaci per raons
79
dorientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere en certmens culturals,

projectes relacionats amb la recuperaci de la memria histrica, i produccions cultu-
rals infantils i juvenils. A ms, han de garantir: laccs a bibliografia especfica sobre la
temtica LGBTI; i ladopci de les mesures per evitar espectacles i activitats recreatives
amb continguts LGBTIfbics.
Les mesures en relaci amb els mitjans de comunicaci (article 15) es refereixen al
Consell de lAudiovisual de Catalunya com a rgan que ha destablir recomanacions
perqu els mitjans tractin adequadament aquesta temtica i fomentin la visibilitat de
referents positius. Alhora, aquesta instituci ha de vetllar perqu els continguts dels
mitjans de comunicaci i la publicitat que shi emeti siguin respectuosos amb les perso-
nes LGBTI.
mbit 7. Cultura
Dotar les 7.1. Promoci Difusi de Grandria del Pressupost baix

biblioteques del canvi de lacci al municipi: tots
municipals de nom als carnets personal de Recursos
Agents: Cultura,
recursos sobre de biblioteques les humans: % de
Biblioteques, Diputaci
les realitats de les persones biblioteques dedicaci
de Barcelona
LGBTI trans que ho Nombre de Observacions:
requereixin canvis
encara que no En la gran majoria de
realitzats
hagin dut a municipis, aquesta
terme el canvi s una competncia
de nom legal de la prpia
Diputaci de
Barcelona, no
obstant aix, la
difusi del recurs es
pot reforar des de
ladministraci local.
La Diputaci de
Barcelona ja ha
posat en marxa
aquesta acci, des
de la Xarxa de
Biblioteques
Municipals de la
provncia de
Barcelona.
80
7.2. Adquisici Existncia Grandria del Pressupost alt

dun fons duna guia municipi: tots
especfic sobre Recursos
Nombre de Agents: Cultura,
diversitat humans: % de
ttols citats Biblioteques, Diputaci
afectiva-sexual i dedicaci
Nombre de de Barcelona
de gnere
ttols del fons Observacions:
Catalogar els llibres i
les pellcules
daquest fons en
facilita la identificaci.
En cas dhaver-hi
diverses biblioteques
al municipi, es pot
establir el fons
temtic en una
daquestes.
7.3. Visibilitzaci Nombre Grandria del Pressupost baix

del fons sobre daccions de municipi: tots
diversitat visibilitzaci Recursos
Agents: Cultura,
afectiva-sexual i humans: % de
de gnere de dedicaci
de Barcelona
les biblioteques
Observacions:
Aquesta acci es pot
aconseguir
mitjanant
lelaboraci de guies
de lectura o
dexposicions del
fons.
7.4. Nombre de Grandria del Pressupost mitj

Organitzaci de sessions municipi: tots
sessions de LGBTI Recursos
Agents: Cultura,
clubs de lectura humans: % de
Nombre de Biblioteques, Diputaci
al votant de dedicaci
clubs de de Barcelona
llibres que lectura LGBTI Observacions:
mostrin la
Nombre de Cal tenir en compte
diversitat
persones que hi ha una mplia
afectiva-sexual i
assistents varietat de llibres que
de gnere
tracten aquests
temes de forma ms
o menys central
(contes, novelles,
assaigs, cmics...) i
que poden atreure
pblics diferents.
81
7.5. Nombre Grandria del Pressupost

Organitzaci dactivitats municipi: tots mitj
dactivitats infantils LGBTI Agents: Cultura,
infantils LGBTI a realitzades Recursos
la biblioteca humans: % de
Nombre de Barcelona
municipal dedicaci
dinfants Observacions:
assistents
Una activitat que pot
funcionar en aquest
sentit s una sessi
de contes amb
perspectiva LGBTI.
7.6. Retirada Difusi de la Grandria del Pressupost baix

dels llibres que mesura al municipi: tots
promoguin conjunt de Recursos
Agents: Cultura,
lLGBTIfbia del biblioteques humans: % de
catleg de les dedicaci
Nombre de de Barcelona
biblioteques llibres retirats Observacions:
Si es detecta un llibre
que promou actituds
o conductes
LGBTIfbiques s
recomanable que es
retiri del catleg de la
biblioteca.
Difondre 7.7. Programaci Nombre Grandria del Pressupost alt

referents despectacles despectacles municipi: tots
LGBTI i/o que visibilitzin realitzats Recursos
Agents: Cultura,
representa les realitats de humans: % de
Nombre Igualtat
cions sobre la les persones dedicaci
dassistents Observacions:
diversitat LGBTI i
afectiva-sexual combatin els Dins de loferta
i de gnere en estereotips cultural hi ha moltes
loferta cultural companyies i artistes
municipal que ofereixen
espectacles que sn
una bona oportunitat
per abordar la
sexual i de gnere.
La programaci
daquestes activitats
pot estar vinculada a
una activitat
educativa si hi ha una
coordinaci prvia
amb centres
educatius o
associacions
deducaci en el
lleure.
82
7.8. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost

de xerrades que dactivitats municipi: tots mitj
promoguin la realitzades Agents: Igualtat
diversitat Recursos
afectiva-sexual humans: % de
dassistents
ide gnere Lorganitzaci de dedicaci
xerrades,
conferncies i
presentacions de
llibres sn accions
que permeten
visibilitzar el tema al
municipi i obrir
debats.
Per tal dassegurar
que lactivitat
interpella la poblaci
i hi vindr gent, s
important que no
sorganitzi
unilateralment des de
lajuntament sin que
es faci, en dileg i
collaboraci amb
associacions, grups
o espais de
participaci.

Organitzaci de dactivitats municipi: tots mitj
projeccions de realitzades Agents: Cultura,
cinema i Recursos
Nombre Igualtat
cinefrums humans: % de
dassistents Observacions:
sobre diversitat dedicaci
afectiva-sexual i Lacci pot ser
de gnere organitzada pel propi
ajuntament. Si al
municipi hi ha algun
cine-club o
associaci cultural
amb qui es pugui
organitzar, s
probable que lacci
sigui ms reeixida.
83
7.10. Nombre Grandria del Pressupost alt

Organitzaci dactivitats municipi: mitjans i
dexposicions realitzades grans Recursos
sobre diversitat humans: % de
Nombre Agents: Cultura,
afectiva-sexual i dedicaci
dassistents Igualtat
de gnere
Observacions:
Les exposicions es
poden fer en espais
habituals (museu,
sala de
lajuntament...) o es
poden traslladar a
espais pblics ms
imprevistos, en qu
arribaran a persones
que potser no aniran
expressament a una
exposici sobre
aquesta temtica
(mercat municipal,
casal de gent gran,
una plaa...).
En el marc daquesta
acci es poden
exposar treballs fets
en el marc daltres
activitats (com les
obres realitzades per
estudiants en el marc
de lActivitat 5.6).
Altres exposicions
que estan
disponibles sn
Elmoviment en
imatges (vegeu
Recursos), Testigos
de un tiempo maldito
(Recursos) i Flores
de Otoo
(Recursos).
84
Recuperaci 7.11. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost alt

de la memria dexposicions i daccions municipi: grans
histrica de la de publicacions realitzades Recursos
Agents: Cultura
lluita per la que divulguin la humans: % de
llibertat sexual histria de la dedicaci
visitants/
i de gnere lluita per la Aquest tipus
publicacions
llibertat sexual i daccions poden
Valoraci per vincular-se a
de gnere en
part del pblic projectes ms amplis
relaci amb el
territori de recuperaci de la
memria histrica
durant el franquisme,
la lluita per la
democrcia o la
migraci.
7.12. Installaci Nombre Grandria del Pressupost alt

de plaques daccions municipi: grans
commemoratives realitzades Recursos
Agents: Cultura,
o monuments en Tipus humans: % de
Alcaldia
els indrets de dedicaci
daccions i Observacions:
rellevncia en la ubicaci
histria del Aquest tipus dacci
moviment LGBTI s una forma
al municipi simblica de mostrar
el reconeixement i
alhora de visibilitzar
sexual i de gnere en
lespai pblic.
Recursos
R7.1 El moviment en imatges. El moviment gai, lesbi i transsexual

aCatalunya
Tipus Exposici
Enlla http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article/El-Moviment-en-
imatges.-El-moviment-gai-lesbia-i-transsexual-a-Catalunya
Descripci Exposici que presenta levoluci i els assoliments ms destacables

del moviment LGBT a travs de la seva histria. La mostra est
formada per diversos cartells i panells, i explica de manera molt visual
el naixement clandest del moviment LGBT i la lluita per aconseguir la
visibilitat i el reconeixement pblic.
Autoria rea per a la igualtat de tracte i no-discriminaci de persones

lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals - Generalitat de Catalunya
85
R7.2 Cultura gai, lsbica i transsexual
Tipus Guia
Enlla http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/portal_social/archives/
gencat01/57.dir/gencat0157.pdf
Descripci Selecci bibliogrfica sobre el fet gai, lesbi i trans en la literatura i el

cinema.
Autoria Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya
R7.3 Fons especial biblioteca de temtica LGBTI
Tipus Fons documental
Enlla http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibsagradafamilia/ca/
canal/lgtbi
Descripci Biblioteques amb una collecci especfica de materials sobre la

qesti LGBTI.
Autoria Biblioteca Sagrada Famlia - Josep M. Ainaud de Lasarte de

Barcelona
R7.4 Fons especial biblioteca de temtica LGBTI
Tipus Fons documental
Enlla http://bibliotecavirtual.diba.cat/detall-fons-especial/-/detall/gdD7/
FONS_ESPECIAL/351507/3689587
Descripci Biblioteques amb una collecci especfica de materials sobre la

qesti LGBTI.
Autoria Biblioteca Central de lAjuntament de Terrassa
R7.5 Mostra de Cinema Gai i Lesbi FIRE!
Tipus Mostra de cinema
Enlla http://www.lambda.cat/cinema/news.html
Descripci Mostra anual de cinema gai i lesbi, organitzat pel Casal Lambda
(entitat).
Autoria Casal Lambda
86
R7.6 Dones diverses
Tipus Exposici
Enlla http://www.acathi.org/index.php
Descripci Exposici Dones diverses, violncies i resilincies en el cam de les

Dones Trans, que consisteix en textos i imatges que ens acosten a la
violncia que rep la dona trans en la seva vida quotidiana.
Autoria Acathi
R7.7 Testigos de un tiempo maldito
Tipus Exposici
Enlla http://www.javilarrauri.com/represaliados/represaliados.html
Descripci Exposici que recupera la memria daquelles persones que van ser
represaliades pel rgim franquista a causa de la seva orientaci
sexual o identitat de gnere.
Autoria Javier Larrauri
3.3.8. Lleure i esport
Diagnstic
Lmbit esportiu presenta diverses dificultats per a les persones LGBTI. Si es para aten-
ci a lesport escolar, veiem que les classes deducaci fsica solen ser els espais on el
jovent LGBTI se sent ms violentat (Denison i Kitchen, 2015). En primer lloc, la lgica
binria dels vestidors i dalguns barems de puntuaci, o el fet que leducaci fsica posi
latenci en el cos de les persones fa que les persones trans i intersex/amb DDS molts
sovint se sentin exposades a la violncia i la discriminaci i acabin abandonant la prc-
tica esportiva. Alhora, les competicions esportives noms es mantenen mixtes durant
la infncia, posteriorment les lligues noms contemplen equips masculins i femenins,
que ms enll de tenir una forta crrega simblica, exclouen aquelles persones que no
encaixen en aquest marc binari.
En segon terme, els esports estan encara avui molt associats als estereotips de gnere:
hi ha esports de nois (como ara el futbol) i esports de noies (com ara el patinatge).
Aquest fet s clau per explicar els alts nivells dhomofbia en lesport mascul, per exem-
ple, donat que no noms sest practicant un esport, sin que sest posant en prctica el
rol de gnere mascul entre iguals. Encara avui en dia, s molt sorprenent la gaireb nulla
presncia desportistes obertament gais en lesport professional. Lesport femen, en canvi,
es revela com un espai de seguretat per a moltes dones lesbianes i bisexuals, on moltes
delles troben altres referents i la diversitat afectiva-sexual es viu amb naturalitat.
87
Si parem atenci a lesport fora de lmbit escolar i ens fixem en lesport dalta com-
petici o en lesport de lleure, veurem que les dinmiques anteriorment assenyalades es
reprodueixen tamb als gimnasos i poliesportius, aix com a les activitats dels clubs i les
federacions esportives. Per aix, lmbit esportiu s considerat un espai especialment dif-
cil per a moltes persones LGBTI i calen accions per transformar-lo i fer-lo ms inclusiu.
Pel que fa a lmbit del lleure, s segurament un dels espais que ms sest obrint a incor-
porar la diversitat afectiva-sexual i de gnere com un valor. En els darrers anys, diverses
entitats del lleure han mostrat inters per treballar la diversitat afectiva-sexual i de gnere,
per exemple, introduint el tema en la formaci de monitors/es i caps. Tot i aix, els espais
de lleure continuen sent espais molt heterosexualitzats i, en general, amb poca presncia
de joves obertament LGBTI. Aquest fet est estretament relacionat amb el fet que molts i
moltes joves han viscut experincies dassetjament a lescola o linstitut i no tenen ganes
de tornar a un espai educatiu amb iguals perqu no es volen exposar al rebuig. En aquest
sentit, cal continuar treballant per fer que aquests espais siguin inclusius de deb i interpel
lin els i les joves LGBTI; no noms perqu aquests puguin gaudir dels espais de lleure, sin
perqu diversitat afectiva-sexual i de gnere suposa una riquesa collectiva per al grup.

En relaci amb el lleure i lesport, la llei estableix en larticle 14 que cal promoure recur-
sos didctics i fons documentals sobre la matria en leducaci no formal i la difusi de
bones prctiques dassociacions i dempreses deducaci en el lleure.
A ms, les administracions pbliques han de garantir, juntament amb les federacions
esportives, la lliure participaci de les persones LGBTI en les competicions i el tracte
correcte daquestes persones en les installacions esportives.
mbit 8. Lleure i esport
Fer 8.1. Habilitaci Percentatge Grandria del Pressupost alt

accessibles els despais dequipaments municipi: mitjans i
equipaments alternatius en amb espais grans Recursos
esportius tots aquells alternatius humans: % de
Agents: Esports
municipals a equipaments disponibles dedicaci
Observacions:
les persones esportius Nombre de
usuries trans i municipals que Per exemple, es
persones
intersexuals/ segreguin per poden crear
trans que han
amb DDS sexe els seus vestidors ds
sollicitat
vestidors individual sense
aquests
gnere que puguin
espais
utilitzar, entre altres,
persones trans,
persones
intersexuals o altres
persones que no
sidentifiquin amb el
sistema binari, que
prefereixin canviar-se
privadament.
88
Combatre 8.2. Promoci Accions Grandria del Pressupost alt

lLGBTIfbia de competicions realitzades municipi: tots
enlmbit de i dequips per promoure Recursos
Agents: Esports
lesport mixtos en les lesport mixt humans: % de
activitats Percentatge
esportives Les accions que
dequips
adreades a busquen combatre el
mixtos en
infants i sexisme en lesport,
edat escolar
adolescents com podria ser
locals aquesta, tenen un
impacte directe en la
fomentaci del
respecte a la
sexual i de gnere.
La promoci
desports que no
tinguin una marca
molt clara de gnere
(com lescalada), pot
afavorir un canvi de
dinmiques i de
menys sexisme.
En el marc del treball
en matria de
coeducaci, es
poden repensar els
patis escolars (la
seva organitzaci,
dinamitzaci i
disseny) perqu
afavoreixin activitats
menys sexistes que,
de retruc, seran ms
inclusives amb la
sexual i de gnere.
8.3. Formaci a Nombre de Grandria del Pressupost alt.

rbitres, formacions municipi: mitjans i Es poden
entrenadors/es i realitzades grans demanar
dirigents de Nombre de Agents: Esports, clubs formacions
clubs esportius persones esportius, federacions subvencionades
en diversitat assistents esportives a la Diputaci
afectiva-sexual i de Barcelona a
de gnere travs del
la formaci Sol ser un mbit poc Programa DSF,
per part de procliu a abordar adreat a
les persones aquesta temtica, municipis.
assistents per tant, la formaci
Valoraci per sha de planificar Recursos
part de la amb les prpies humans: % de
persona persones que lhan dedicaci
formadora de rebre per tal que
sigui efectiva.
89
En aquesta acci

formativa es pot
abordar la diversitat
afectiva-sexual i de
gnere conjuntament
amb altres eixos de
discriminaci com el
sexisme o la
xenofbia.
8.4. Formaci a Nombre de Grandria del Pressupost alt.

personal tcnic formacions municipi: mitjans i Es poden
municipal realitzades grans demanar
desports en Nombre de Agents: Esports formacions
diversitat persones subvencionades
Observacions:
afectiva-sexual assistents a la Diputaci
ide gnere Aquesta formaci pot de Barcelona a
Valoraci de incloure tamb travs del
la formaci labordatge del Programa DSF,
per part de sexisme i altres adreat a
les persones formes de municipis.
assistents discriminaci com la
Valoraci per xenofbia. Recursos
part de la humans: % de
persona dedicaci
formadora
8.5. Elaboraci Nombre de Grandria del Pressupost alt

idifusi de cam- campanyes municipi: mitjans i
panyes contra realitzades grans Recursos
lLGBTIfbia en humans: % de
Nombre de Agents: Esports
les competici- dedicaci
ons esportives beneficiries
locals Per tal que siguin
Valoracions efectives, s
qualitatives de recomanable partir
les del coneixement de
campanyes la realitat de
lLGBTIfbia en
lespai concret en
qu es vol intervenir:
quines
problemtiques hi
ha, quines
resistncies
sobserven, quins
incidents hi ha
hagut... Per tenir
aquesta informaci,
pot ser til haver fet
abans lacci
formativa.
90

Organitzaci daccions municipi: mitjans i mitj
daccions realitzades grans
simbliques Recursos
Nombre de Agents: Esports
contra humans: % de
lLGBTIfbia dedicaci
beneficiries
Lacci es pot
Valoracions concretar en la
qualitatives de lectura dun manifest
les accions abans dun partit, el
desplegament duna
bandera de larc de
Sant Mart o, com
han fet alguns
municipis, repartir
cordons amb larc de
Sant Mart als equips
locals.
Aquesta acci es
potcelebrar en motiu
del Dia contra
lHomofbia (17 de
maig) o del Dia
contra lHomofbia
alEsport (19 de
febrer).
Una acci simblica
daquest tipus pot
ser convenient
vincular-la a alguna
activitat de contingut
(vegeu Recursos).
Les accions
simbliques han de
combatre la
generaci
destereotips
LGBTIfbics, duna
banda, contra les
persones LGBTI i, de
laltra, contra les
heterosexuals que
qestionen el
sexisme en lesport,
per exemple, les
noies/dones que
practiquen esports
que normalment han
practicat els homes
(futbol femen,
bsquet, etc.). A
travs daquestes
ltimes, es generen
tamb atacs
LGBTIfbics.
91
Incorporar la 8.7. Realitzaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

perspectiva de de formacions formacions municipi: mitjans i Es poden
la diversitat especfiques per realitzades grans demanar
afectiva-sexual a monitors i Nombre de Agents: Joventut formacions
i de gnere en monitores sobre persones subvencionades
Observacions:
lmbit del temtica LGBTI assistents a la Diputaci
lleure En aquesta formaci de Barcelona a
Valoraci de s important abordar travs del
la formaci aspectes com la Programa DSF,
per part de discriminaci per adreat a
les persones LGBTIfbia i com municipis.
assistents acompanyar infants i
Valoraci per adolescents en la Recursos
part de la descoberta de la seva humans: % de
persona sexualitat i gnere. dedicaci
formadora En el contingut de la
formaci pot ser til
lestudi Transitant
entre les fronteres del
gnere (vegeu
Recursos), que
recull experincies i
trajectries de
persones joves LGBTI.
8.8. Difusi de Nombre Grandria del Pressupost

recursos sobre dentitats que municipi: mitjans i grans mitj
la temtica han rebut els Agents: Joventut
LGBTI a casals recursos Recursos
Observacions: humans: % de
de joves, Nombre de
esplais, caus i En lmbit educatiu dedicaci
recursos
agrupaments (5) es poden trobar
oferts
escoltes recursos tils per a
Valoraci dels leducaci en el
recursos per lleure. Per exemple,
part de les el material didctic
entitats Elsexe de lngels
est directament
pensat per a
contextos deducaci
no formal.
Recursos
R8.1 Observatori Catal de lEsport
Tipus Instituci
Enlla http://www.observatoridelesport.cat/
Descripci Segons estableix la Llei 15/2014 (article 14), lObservatori Catal de

lEsport ampliar les seves funcions per promoure accions contra la
violncia i la discriminaci en lmbit esportiu, i la recollida de les
bones prctiques de sensibilitzaci dels clubs, les agrupacions i les
federacions esportives.
Autoria Secretaria General de lEsport - Generalitat de Catalunya
92
R8.2 Targeta vermella a la lesbofbia, lhomofbia, la biffia

i la transfbia
Tipus Informe
Enlla http://ca.sabadell.cat/SAJ/d/mono_ddhh.pdf
Descripci Monogrfic editat per lOficina de Drets Civils de lAjuntament de

Sabadell en el marc de la campanya Fes-li un gol a lhomofbia, a
lesport hi juga tothom.
Autoria Ajuntament de Sabadell
R8.3 Out in Sport. LGBT Students Experiences of Sport
Tipus Estudi
Enlla http://www.nus.org.uk/Global/Final%20Out%20in%20Sport_NEW_
web.pdf/
Descripci Estudi realitzat al Regne Unit sobre les experincies de lalumnat en

lmbit esportiu i recomanacions per intervenir.
Autoria National Union of Students
R8.4 Football v Homophobia
Tipus Pgina web
Enlla http://www.footballvhomophobia.com/
Descripci Campanya internacional contra lhomofbia al futbol amb recursos

didctics per a professionals.
Autoria Justin Campaign i Pride Sports
R8.5 Out on the fields
Tipus Estudi
Enlla http://www.outonthefields.com/
Descripci Estudi internacional sobre homofbia en lmbit esportiu amb dades i

recursos per abordar la problemtica. (En angls)
Autoria http://www.outonthefields.com/
93
3.3.9. Salut
Diagnstic
La salut s un mbit clau en relaci amb la diversitat afectiva-sexual i de gnere. s fona-
mental conixer els principals reptes en matria de salut a qu les persones LGBTI sen-
fronten per tenir una mirada global de la seva realitat. Aquests reptes poden dividir-se
en dos blocs: els que tenen a veure amb el desconeixement i la discriminaci de les per-
sones LGBTI, en lmbit de latenci sanitria i, els que tenen a veure amb les necessitats
especfiques en salut que presenten grups especfics LGBTI.
En relaci amb el desconeixement, la problemtica central s que la majoria de pro-
fessionals de la salut pressuposen lheterosexualitat i el cisgenerisme dels i de les paci-
ents. Aquesta mirada heterosexista, que va des dels formularis fins al tracte personal, fa
que algunes persones LGBTI se sentin incmodes a la consulta. El cas ms evident sn
les queixes de les dones lesbianes i bisexuals en relaci amb les consultes ginecolgiques,
ja que sovint es troben amb professionals de la salut que adopten una mirada heterose-
xista i desconeixen la seva realitat. A aquest fet se suma que moltes persones LGBTI no
se senten prou segures per revelar la seva orientaci sexual o identitat de gnere als i a
les professionals de la salut, una informaci que en alguns casos pot tenir rellevncia
mdica. Pel que fa a la discriminaci, encara perviuen algunes actituds discriminatries
entre els i les professionals de la salut: per exemple, anomenar pel nom i el gnere dori-
gen les persones trans, negar-se a fer la prova del VIH quan se sap que la persona s
homosexual, o fins i tot recomanar tractaments per curar lhomosexualitat, la bise-
xualitat o la transsexualitat. Aquestes situacions sn minoritries, per malauradament
persisteixen en els nostres serveis de salut.
En relaci amb les necessitats especfiques en salut de les persones LGBTI, s indis-
pensable desgranar lacrnim i posar el focus per separat en cada grup que lintegra:
Persones intersexuals o amb diversitats en el seu desenvolupament sexual

(DDS): el principal repte s oferir un acompanyament mdic no patologitzant i
basat en el consentiment informat de les famlies i de les prpies persones inter-
sexuals / amb DSD (Gregori, 2016).
Persones trans: lobjectiu s despatologitzar i desmedicalitzar aquesta realitat. La

primera part passa per aplicar la Llei 11/2014 (article 16), que estableix que les
administracions pbliques han de vetllar perqu no es tracti directament o indi-
rectament la condici daquestes persones, especialment transgnere i intersexu-
als, com una patologia i, per tant, es contraposa amb lOrganitzaci Mundial de
la Salut, que encara considera la transsexualitat un trastorn mental. Daltra ban-
da, la desmedicalitzaci implica qestionar que els i les professionals de la salut
siguin els principals referents daquesta qesti: cal distingir lacompanyament
mdic de lacompanyament global en la transici de gnere, que implica moltes
94
altres dimensions ms enll de la mdica (Garaizabal, 2016). En aquest sentit,

conv promoure espais de relaci i de trobada ms enll dels centres sanitaris.
Dones lesbianes i bisexuals: les principals problemtiques tenen a veure amb la

manca de promoci de la seva salut sexual i reproductiva. I s que encara avui en
dia hi ha professionals de la salut sexual que desconeixen les particularitats i els
riscos de la sexualitat entre dones. Alhora, la informaci i lacompanyament a
aquestes dones en matria reproductiva s tamb molt escs (ILGA, 2011).
Homes gais i bisexuals: el repte central t a veure amb la promoci de la salut

sexual. Aquesta poblaci s especialment vulnerable a la transmissi del VIH-
SIDA, aix com a altres infeccions de transmissi sexual (CEEISCAT, 2013). Tot
i els esforos dedicats a la prevenci daquestes infeccions, el risc de contraure-les
s encara molt elevat entre homes gais i bisexuals. En els darrers anys sha obser-
vat un relaxament en les conductes de prevenci i autocura entre aquests homes,
mentre que lestigma envers les persones seropositives, tamb anomenat serof-
bia, t encara un pes molt important en limaginari social (Conde i Santo-
ro,2014).

En matria de salut (article 16), la llei estableix que les administracions pbliques han
de vetllar perqu la poltica sanitria sigui respectuosa amb les persones LGBTI i no
tracti directament o indirectament la condici daquestes persones, especialment trans-
gnere i intersexuals, com una patologia; promoure entre els diversos estaments de les
institucions sanitries lestabliment de prctiques sanitries o terpies psicolgiques lci-
tes i respectuoses, i en cap cas aversives, pel que fa a lorientaci sexual, la identitat de
gnere i lexpressi de gnere; reconixer el dret daccs als mtodes preventius que garan-
teixen prctiques sexuals ms segures i eviten les infeccions de transmissi sexual i el
tractament consegent, i fomentar ls daquests mtodes; dur a terme activitats peri-
diques de promoci de la salut, de prevenci de la malaltia i de sensibilitzaci i de suport
comunitari en relaci amb les infeccions de transmissi sexual, tant per a homes com
per a dones; establir els mecanismes necessaris perqu la documentaci administrativa
i els formularis mdics sadeqin a lheterogenetat del fet familiar i a les circumstncies
de les persones LGBTI i garantir a les dones lesbianes la igualtat daccs a les tcniques
de reproducci assistida.
95
mbit 9. Salut
Promoure 9.1. Inclusi de Nombre de Grandria del Pressupost

leradicaci de referncies a la recursos que municipi: mitjans i mitj
lheterosexis- diversitat incorporen grans
me en les afectiva-sexual i referncies Recursos
Agents: Salut,
poltiques de de gnere en els humans: % de
Educaci
salut recursos, dedicaci
Observacions:
campanyes i
programes de Sovint les poltiques
foment dhbits de prevenci
saludables i de adopten una
prevenci de perspectiva
conductes de heterosexista que
risc, invisibilitza les
especialment en necessitats i
els relacionats problemtiques de
amb la les persones LGBTI.
sexualitat En aquest sentit, s
important visibilitzar
aquesta diversitat
evitant caure en
estigmatitzar
determinats grups.
9.2. Adaptaci Nombre de Grandria del Pressupost baix

dels formularis formularis municipi: mitjans i
ide la adaptats grans Recursos
documentaci humans: % de
Agents: Salut,
per tal que dedicaci
Consorci Sanitari,
reconeguin la Departament de Salut
identitat de
Observacions:
gnere sentida
per les persones Aquesta acci no s
trans i els nous de competncia
models familiars municipal, per si es
forma part dun
Consorci sanitari shi
pot tenir incidncia.
9.3. Realitzaci Nombre de Grandria del

de formacions formacions municipi: mitjans i
especfiques realitzades grans
sobre temtica Nombre de Agents: Salut, CAP,
LGBTI i salut als persones Consorci Sanitari,
i a les assistents Departament de Salut
professionals
sanitaris amb
la formaci Aquesta acci no s
continguts
per part de de competncia
sobre salut
les persones municipal; en cas de
sexual i
assistents voler-la dur a terme,
reproductiva,
salut trans i Valoraci per sha de fer en
intersexual part de la concertaci amb les
persona institucions que en
formadora tenen competncia.
96
Incorporar la 9.4. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost alt.

diversitat de sessions dactivitats municipi: mitjans i grans Es poden
afectiva-sexual sobre salut que Agents: Salut, demanar
i de gnere a sexual des incorporen les Joventut, Educaci, formacions
leducaci duna sessions centres educatius, subvencionades
afectiva- perspectiva no Nombre de Igualtat a la Diputaci
sexual heterosexista en persones de Barcelona a
Observacions:
les activitats beneficiries travs del
sobre educaci Molts centres Programa DSF,
Valoraci per educatius ja realitzen
afectiva-sexual adreat a
part de les sessions deducaci
realitzades al municipis.
persones afectiva-sexual per
municipi
beneficiries solen estar orientades Recursos
a lalumnat humans: % de
heterosexual. Cal dedicaci
aprofitar aquests
espais per fer una
aproximaci que
tingui en compte les
necessitats de les
persones LGBTI en
matria de salut
sexual.
Promoure la 9.5. Realitzaci Nombre de Grandria del Pressupost

salut sexual i de campanyes campanyes municipi: mitjans i grans mitj
reproductiva especfiques per realitzades Agents: Salut,
de les promoure la Recursos
Nombre de Joventut, Educaci,
persones no salut sexual i humans: % de
persones centres educatius,
heterosexuals reproductiva de dedicaci
beneficiries Igualtat
les persones
Continguts i Observacions:
LGBTI
productes de Hi ha un debat sobre
la campanya si en les campanyes
de prevenci
generalistes sha de
visibilitzar la major
incidncia del
VIH-sida entre els
homes que tenen
sexe amb homes o si
s preferible no
destacar-ho per evitar
lestigmatitzaci.
En tot cas, hi ha
consens en el fet que
cal treballar la
prevenci de manera
especfica amb
aquesta poblaci i que
el risc destigma no ha
de ser una excusa per
fer una aproximaci
heterosexista que
negui les realitats i
necessitats de la
poblaci no
heterosexual.
97
9.6. Establiment Realitzaci Grandria del Pressupost baix

dun del municipi: mitjans i
posicionament posicionament grans Recursos
pblic de humans: % de
Accions Agents: Salut,
lajuntament el dedicaci
realitzades Joventut, Educaci,
Dia Internacional centres educatius,
de la Lluita Igualtat
contra la SIDA
Observacions:
Una manera de
mostrar el
comproms per la
lluita contra la sida,
que afecta
especialment els
homes que tenen
sexe amb homes, s
fent un
posicionament pblic
sobre aix l1 de
desembre, Dia
Internacional de la
Lluita contra la sida.
Millorar 9.7. Conixer el Difusi de la Grandria del Pressupost baix

lacompanya- servei Trnsit informaci a municipi: mitjans i
ment mdic de (R9.1) i poder professionals grans Recursos
les persones informar i sanitaris humans: % de
Agents: Salut,
trans i interse- derivar les dedicaci
Nombre de Consorci Sanitari,
xuals/amb DDS persones trans i persones que Departament de Salut
intersexuals/ sinformen Observacions:
amb DDS del
Nombre de Latenci sanitria a
municipi
persones que persones trans i
es deriven intersexuals/amb
DDS no s una
competncia
municipal, per s
important que el
personal municipal
que treballa en
atenci i
acompanyament
tingui els
coneixements bsics
i recursos per saber
a quin servei derivar
per a una atenci
especialitzada.
En aquest sentit s
rellevant conixer el
servei Trnsit (vegeu
Recursos) i
lInforme de model
dacompanyament i
assistncia a
persones trans a la
ciutat de Barcelona
(vegeu Recursos).
98
Recursos
R9.1 Trnsit. Promoci de la salut per a persones trans
Tipus Servei
Descripci Assessorament a les persones trans i lentorn afectiu en aspectes

didentitat sexual, processos de transici, tractaments mdics i
quirrgics, associacions de suport. Es realitzen controls analtics,
citologies i mamografies i derivacions a tractament psicolgic si es
necessita.
Contacte transit.bcn.ics@gencat.cat
R9.2 Diagnstico de las diferentes realidades, posicionamientos y

demandas de la poblacin intersexual con DSD (Diferencias del
Desarrollo Sexual) en la ciudad de Barcelona
Tipus Informe
Descripci Informe sobre les realitats de les persones intersex/amb DDS i

propostes de treball, encarregat per lAjuntament de Barcelona.
Autoria Nria Gregori
R9.3 Informe de model dacompanyament i assistncia a persones

trans a la ciutat de Barcelona
Tipus Informe
Descripci Informe sobre les principals necessitats en lacompanyament a les

persones trans i recomanacions per abordar-les, encarregat per
Autoria Cristina Garaizabal
R9.4 Vulnerabilidad al VIH e ITS en poblacin joven masculina

de la Comunidad de Madrid
Tipus Estudi
Enlla http://www.madrid.org/bvirtual/BVCM017706.pdf
Descripci Estudi sobre les tendncies en relaci al VIH i les ITS entre els nois
joves de la Comunitat de Madrid, produt per la Direcci General
dAtenci Primria de la Comunitat de Madrid.
Autoria Fernando Conte i Pablo Santoro
99
R9.5 Lesbians health: myths and realities
Tipus Fullet
Enlla http://old.ilga.org/health/ILGA_Lesbians_Health_Myths_Realities_EN.
pdf
Descripci Material informatiu sobre els principals mites pel que fa a la sexualitat
lsbica.
Autoria ILGA-Europe
R9.6 Mapa de municipis contra lestigma de la discriminaci
Tipus Campanya
Enlla http://www.comite1desembre.org/es/incidencia-politica/
administracions-locals/
Descripci Campanya dincidncia adreada a les administracions locals per

promoure la celebraci del dia contra lestigma del VIH-SIDA
organitzat per ONUSIDA, el dia 1 de mar.
Autoria Comit 1 de desembre - Plataforma Unitria dONG-SIDA de

Catalunya
R9.7 Guia de la salud sexual para mujeres lesbianas y bisexuales
Tipus Guia
Enlla http://www.stopsida.org/wp-content/uploads/2016/02/guia_salud_
sexual_web_low.pdf
Descripci Guia que aborda diverses perspectives de la salut sexual de les

dones lesbianes i bisexuals des de les prctiques sexuals fins a la
prevenci dITS i un recull de recursos dentitats.
Autoria Stop Sida
R9.8 Campanya feminista pel dret a la reproducci assistida de totes

les dones
Tipus Blog
Enlla https://campanyadretreproduccio.wordpress.com/
Descripci Campanya per a la reproducci assistida per a dones,

independentment del seu estat civil i la seva orientaci sexual.
Autoria CampanyaDretsRA
100
3.3.10. Acci social
Diagnstic
Lmbit de lacci social, que engloba les etapes de major vulnerabilitat del cicle vital
(infncia, adolescncia, joventut i vellesa), aix com les situacions dexclusi i allament
social, s tamb un sector molt important on promoure la diversitat afectiva-sexual i de
gnere.
La infncia s el moment vital en qu moltes persones exploren el seu gnere. En
aquest sentit, limaginari social sexista en qu vivim dificulta molt que els nens puguin
explorar la seva feminitat i les nenes, la seva masculinitat. Per aix, cal treballar perqu
aquesta etapa compti amb referents diversos i positius, perqu la canalla pugui desco-
brir-se sense haver de patir per ser estigmatitzats.
Ladolescncia i la joventut sn les poques en qu moltes persones es plantegen sor-
tir de larmari i alhora s tamb el moment on es donen ms casos dassetjament esco-
lar (Coll-Planas, Bustamante i Miss, 2009). En aquest sentit, cal destacar que la
majoria de municipis no compten amb espais de lleure i trobada, perqu aquests/es joves
coneguin altres iguals, fet que fa que molts marxin a viure a ciutats ms grans. Lacceptaci
familiar s tamb cabdal en aquesta etapa vital. Per a molt jovent LGBTI, la famlia s
un suport emocional fonamental, i els produeix molta angoixa la reacci de la famlia,
la possibilitat de decebre, o la por a ser rebutjat. Per aix cal treballar la importncia del
suport familiar en aquestes situacions, i sensibilitzar mares i pares sobre les greus con-
seqncies emocionals que tenen les actituds de rebuig en la vida futura del jovent .
Enllaant amb el paper de les famlies, s tamb important destacar els problemes
que enfronten les famlies de gais i lesbianes, per la discriminaci que pateixen fills/es
pel fet de tenir pares/mares LGBTI. Tamb en aquest mbit, cal tenir en compte el tema
de la violncia masclista en parelles del mateix sexe, una problemtica encara poc estu-
diada i de la qual no existeixen suficients recerques, dades estadstiques, ni recursos ade-
quats per a la intervenci. El fet que la violncia masclista shagi construt des dun marc
predominantment heterosexista pot haver invisibilitzat els casos de maltractament entre
parelles del mateix sexe que estiguin reproduint la mateixa lgica. La Llei 5/2008 del dret
de les dones a eradicar la violncia masclista protegeix les dones vctimes de violncia
masclista (al marge de la seva orientaci sexual o identitat de gnere). Per tant, els que
no quedarien resolts sn els casos de violncia masclista entre parelles dhomes.
En relaci amb els o les menors LGBTI tutelats, s important vetllar perqu els cen-
tres residencials siguin espais segurs on poder viure la sexualitat i el gnere sense asset-
jaments. Alhora, cal tamb acompanyar aquests adolescents en la descoberta dels seus
iguals.
Pel que fa a les persones grans LGBTI, sn un grup social que ha guanyat visibilitat
en els darrers anys. Els reptes que presenten tenen a veure amb el fet que bona part dels
espais i centres residencials per a gent gran segueixen una lgica heterosexista, fet que
fa que les persones grans LGBTI tinguin por de mostrar-hi la seva orientaci sexual o
101
identitat de gnere. A aix se suma que aquesta generaci de persones LGBTI, general-
ment no ha tingut descendncia i, en molts casos ha trencat amb el seu entorn familiar
a causa de lLGBTIfbia, per tant, es troben sovint en una situaci dallament social, on
lnic referent sn les seves comunitats diguals (parelles i amics LGBTI) (Quiroga et
al., 2015).
Les persones LGBTI amb diversitats funcionals sn probablement una de les pobla-
cions ms invisibles dins lacrnim. Els estereotips sobre la seva suposada asexualitat i
cisgenerisme dificulten, especialment, que es pugui reconixer la seva diversitat en els
serveis que sels hi adrecen i, que les poltiques LGBTI les tinguin en compte.
Per acabar, es troben les persones en situaci dexclusi social que sn usuries dels
serveis socials. En molts casos lallament en qu es troben els dificulta laccs a recursos
de qualitat, espais associatius o espais doci gai i lsbic (que sovint impliquen traslla-
dar-se a Barcelona i tenir una capacitat de consum mnima). Alhora, algunes persones
LGBTI, especialment les persones trans, destaquen haver viscut episodis de discrimina-
ci per part del personal de serveis socials (FRA, 2014).

En matria dacci social (article 17), la llei recull que les administracions pbliques han
de donar suport a adolescents i joves LGBTI que estiguin en situaci de vulnerabilitat o
allament social i impulsar actuacions adreades a aquells que hagin estat expulsats del
domicili familiar o nhagin marxat voluntriament a causa de situacions de maltracta-
ment i pressi psicolgica. Alhora estableix tamb que els serveis socials, i especfica-
ment les residncies per a la gent gran, han de vetllar perqu no es produeixin situacions
de discriminaci de les persones LGBTI, fomentar el respecte a la diversitat pel que fa a
lorientaci sexual, la identitat de gnere o lexpressi de gnere entre les persones usu-
ries i assegurar que les persones trans poden fer s dels espais assignats al seu gnere
sentit.
En relaci amb les famlies (article 22), la llei estableix que els governs locals poden
establir programes dinformaci dirigits a les famlies amb lobjectiu de divulgar les
diverses realitats afectives i de gnere i combatre la discriminaci per ra dorientaci
sexual, identitat de gnere o expressi de gnere, especialment entre adolescents, joves i
persones grans. Alhora assenyala que les administracions pbliques de Catalunya han
destablir els mecanismes necessaris perqu la documentaci administrativa sadeqi a
les relacions afectives de les persones LGBTI i a lheterogenetat del fet familiar. Per aca-
bar, estableix que el Servei dAtenci Integral a qu fa referncia larticle 9, en coordina-
ci amb els governs locals, ha datendre les vctimes de discriminaci en lmbit familiar
i donar-los suport.
102
mbit 10. Acci social
Incloure la 10.1. Oferta de Existncia de Grandria del Pressupost baix

perspectiva recursos i recursos municipi: mitjans i
sobre dassessora- especfics dis- grans Recursos
diversitat ment sobre ponibles humans: % de
Agents: Acci social,
afectiva-sexual diversitat de dedicaci
Nombre Igualtat
i de gnere en gnere en la dassessora- Observacions: Acci
les poltiques i infncia en els ments social, Igualtat,
els serveis serveis daten- realitzats Educaci
dinfncia i ci a la infncia i
adolescncia adolescncia en s important
en risc risc (educadors/ acompanyar la
es i assistents formaci de recursos
socials) concrets per
aprofundir en la
formaci, per
assessorar-se en
casos especfics o
per derivar.
Per exemple,
ladolescncia s una
edat en qu poden
emergir malestars en
relaci amb la
transformaci del
cos de persones
trans. Cal tenir
recursos per
acompanyar aquests
processos.
En aquesta qesti
t competncia lens
local.
Donar suport a 10.2. Realitzaci Nombre de Grandria del Pressupost

les famlies de xerrades i xerrades municipi: mitjans i mitj
amb fills i filles daccions de realitzades grans
LGBTI i suport per Recursos
Nombre de Agents: Acci social,
promoure el acompanyar les humans: % de
consultes Igualtat
reconeixement famlies de dedicaci
ateses Observacions:
dels models menors LGBTI
familiars no en lacceptaci Lassociaci AMPGIL
heterosexuals de fills i filles (vegeu Recursos)
pot oferir
acompanyament i
material per a
famlies (vegeu
Recursos).
103
10.3. Nombre de Grandria del Pressupost

Incorporaci campanyes municipi: mitjans i grans mitj
demodels que Agents: Acci social,
familiars no incorporen Recursos
Comunicaci, Igualtat
heterosexuals aquestes humans: % de
en les realitats
campanyes i En la lnia de fer una
Continguts
accions comunicaci ms
especfics
adreades a inclusiva (vegeu
famlies Accions de lmbit 2),
quan es fan materials
o companyes sobre
famlies, es pot mostrar
la diversitat de models
familiars existents
(entre aquests, les
famlies
homoparentals).
Incloure la 10.4. Oferta Nombre de Grandria del Pressupost baix

perspectiva dinformaci i recursos municipi: mitjans i grans
sobre recursos sobre disponibles Recursos
Agents: Joventut,
diversitat diversitat humans: % de
Nombre de Igualtat
afectiva-sexual afectiva-sexual dedicaci
consultes Observacions:
i de gnere en ide gnere als realitzades
les poltiques i serveis A part duna
els serveis de dinformaci formaci general, cal
joventut juvenil posar latenci en els
aspectes relatius a
lacceptaci, la
sexualitat i les ITS.
Garantir el 10.5. Realitzaci Nombre Grandria del Pressupost

reconeixement dactivitats dactivitats municipi: mitjans i grans mitj
de les sobre les realitzades Agents: Gent gran,
persones realitats de les Recursos
Nombre de Igualtat
grans LGBTI persones LGBTI humans: % de
als serveis i en els casals, dedicaci
beneficiries
equipaments centres de dia i A Recursos hi ha
Valoraci de una guia per
municipals residncies de
les activitats organitzar un
gent gran
cinefrum sobre
homosexualitat i gent
gran a casals, basada
en una experincia
duta a terme a
Barcelona. Com es
planteja en aquesta
Guia, s clau que
lactivitat es treballi
des del principi amb
la prpia gent del
casal perqu no es
vegi com una acci
imposada i perqu
simpliquin en com
dinamitzar i organitzar
lactivitat.
104
El material
audiovisual i
lexposici Flores de
Otoo tamb poden
ser molt tils per
treballar el tema amb
gent gran (vegeu
Recursos).
10.6. Promoci Nombre Grandria del Pressupost alt

despais de dactivitats municipi: mitjans i
trobada entre realitzades grans Recursos
persones grans humans: % de
Nombre de Agents: Gent gran,
LGBTI dedicaci
participants Igualtat
en les Observacions:
activitats
Les persones grans
LGBTI sovint se
senten excloses dels
espais de relaci de
la gent de la seva
edat i no poden anar
a locals dambient o
no shi senten a gust.
Es pot mirar de crear
espais de trobada de
gent gran
especficament
LGBTI i/o fomentar
espais de gent gran
realment inclusius.
Tamb es poden
promoure espais de
trobada LGBTI
intergeneracionals.
Dotar deines 10.7. Oferta Nombre de Grandria del Pressupost baix

per abordar la dinformaci i de recursos municipi: mitjans i
diversitat recursos sobre disponibles grans Recursos
afectiva-sexual diversitat humans: % de
Nombre de Agents: Acci social,
i de gnere al afectiva-sexual i dedicaci
consultes Igualtat
personal de de gnere als realitzades Observacions:
serveis socials centres de
serveis socials Els serveis socials
sn sovint la porta
dentrada de les
persones a
lajuntament, per aix
s important que
tinguin els
coneixements i les
eines per detectar
casos de LGBTIfbia
i saber com
respondre-hi.
105
En relaci amb els

recursos, cal posar
especial mfasi en
els serveis als que
poden derivar les
persones usuries
que requereixen
atenci i informaci.
Establir 10.8. Nombre de Grandria del Pressupost alt

recursos per Establiment consultes municipi: tots
latenci a les dun sistema Recursos
Nombre de Agents: Igualtat, Acci
persones dinformaci i humans: % de
casos atesos social
LGBTI en atenci davant dedicaci
Seguiment Observacions:
situaci de situacions de
dels casos Segons larticle 22 de
violncia violncia familiar
familiar, en o entre parelles la Llei 11/2014 el
casos de LGBTI Servei dAtenci
violncia Integral de la
masclista o en Generalitat, en
els casos que coordinaci amb els
es trobin governs locals, ha
implicats els datendre les vctimes
grups LGBTI de discriminaci en
lmbit familiar i
donar-los suport,
especialment en
casos de violncia
masclista o en els
casos en qu es
trobin implicats els
grups LGBTI.
Recursos
R10.1 Transitant per les fronteres del gnere. Estratgies, trajectries

iaportacions de joves lesbianes, gais i trans
Tipus Estudi
Enlla http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/detalls/Article
Descripci Estudi sobre la realitat dels joves gais, lesbianes i trans a Catalunya i
recomanacions per abordar-la, produt per lObservatori Catal de la
Joventut.
Autoria Gerard Coll-Planas, Gemma Bustamante i Miquel Miss
106
R10.2 50+LGTB. Informe sobre persones grans lesbianes, gais, trans

ibisexuals a la ciutat de Barcelona
Tipus Estudi
Enlla http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/
arxius-documents/50informe-persones-grans-
lesbianesgaistransbisexuals-barcelona.pdf
Descripci Estudi sobre la realitat de les persones LGBTI majors de 50 anys

produt per lAjuntament de Barcelona i la Fundaci Enlla.
Autoria Violeta Quiroga, Josep Maria Mesquida i Adela Boixads
R10.3 Guia per organitzar un Cinefrum sobre lhomosexualitat

i la gent gran als Casals de gent gran
Tipus Guia
Enlla http://docplayer.es/9495520-Guia-per-organitzar-un-cineforum-sobre-
l-homosexualitat-i-la-gent-gran-als-casals-de-gent-gran.html
Descripci Guia prctica amb activitats i recursos per a professionals de latenci

a la gent gran produda per lAjuntament de Barcelona.
Autoria Laura Coll i Planas i Merc Prez Salanova
R10.4 A les teves mans
Tipus Material didctic
Enlla http://fundacioenllac.cat/wp/wp-content/uploads/pdf_formacio_
dossier.pdf
Descripci Mdul formatiu per a professionals de latenci a la gent gran amb

una guia, una presentaci i un recurs audiovisual produt per
Autoria Fundaci Enlla
R10.5 Associaci de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals

iTranssexuals (AMPGIL)
Tipus Associaci
Enlla http://www.ampgil.org/ca/
Descripci Associaci de Mares i Pares de Persones LGBT que ofereixen

acompanyament a famlies en el procs dacceptaci.
107
R10.6 Guia per a mares i pares dinfants amb rols i comportaments de

gnere no normatius
Tipus Guia
Enlla http://www.coeducaccio.com/wp-content/uploads/2013/10/AMPGIL-
guia-per-a-pares-i-mares-dinfants-amb-comportaments-de-
g%C3%A8nere-no-normatius.pdf
Descripci Material informatiu adreat a famlies amb dubtes o inquietuds en

relaci amb lexpressi de gnere dels seus fills o filles.
Autoria Associaci de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i

Transsexuals (AMPGIL)
R10.7 Guia per a pares i mares de gais i lesbianes
Tipus Guia
Enlla http://www.ampgil.org/mm/file/guiadeparesimares.pdf
Descripci Material informatiu per oferir informaci i recursos a les famlies amb
fills i filles gais i lesbianes.
Autoria Associaci de Pares i Mares de Gais, Lesbianes, Bisexuals i

Transsexuals (AMPGIL)
R10.8 Flores de otoo
Tipus Vdeo documental i exposici
Enlla https://hannajarzabek.wordpress.com/2016/11/29/exposicion-flores-
de-otono-conferencia-de-cierre/
Descripci Material audiovisual i exposici que aborda la realitat de les persones

grans LGBTI, la seva quotidianitat i les seves histries de vida.
Autoria Hanna Jarzabek
108
3.4. Aprovem i fem seguiment del nostre Pla LGBTI
Un cop tenim el document del Pla, cal que entri en vigor. Per aix es recomana que sigui
aprovat pel ple municipal. Aix assegurar la implicaci de totes les rees, i en garantir
la continutat en cas de canvi de govern.
Aconseguir laprovaci del ple pot requerir negociaci poltica amb representants de
partits que tinguin diferents visions sobre el tema. Aquest procs de dileg s preferible
no deixar-lo fins al final, sin mantenir-lo des del principi del procs. Per exemple, man-
tenint reunions per parlar sobre el disseny del diagnstic, per presentar-ne el resultats,
per compartir les decisions de planificaci, etc.
En aquest procs poden sorgir resistncies, entre les ms comunes, considerar que s
un tema menor i que no requereix lelaboraci dun Pla, que no es tracta dun aspecte
prioritari, que no shan de fer poltiques per a un grup social concret perqu aix suposa
reproduir lexclusi o, en alguns casos, que aquestes poltiques sn una apologia de lho-
mosexualitat.
Davant daquestes possibles resistncies, s recomanable mantenir una actitud des-
colta i de dileg permanents per tal de vncer perjudicis i, tamb, per aprendre a comu-
nicar millor els objectius del nostre Pla. En aquest sentit, transmetre informaci pot ser
una manera de trencar tpics i visibilitzar problemtiques (linforme del diagnstic ens
hi ha dajudar), i tamb s til posar damunt de la taula la legislaci (dmbit interna
cional, estatal i catal) que impulsa aquestes poltiques. Aix mateix, cal aclarir que no
es tracta de poltiques per a un grup social concret (que, a ms, s possible que en el nos-
tre municipi sigui relativament invisible), sin que promoure poltiques inclusives amb
la diversitat afectiva-sexual i de gnere afavoreix la construcci dun entorn ms iguali-
tari i respectus per al conjunt de la ciutadania.
Un cop aprovat el Pla, resulta clau que es comuniqui la seva existncia, que sigui
fcilment consultable per les persones que lhan daplicar i que vetllen perqu les per-
sones que shi incorporin el coneguin i spiguen els compromisos que cont (especial-
ment quan hi ha canvis de govern). s del tot recomanable que el Pla estigui disponible
per a la ciutadania i les associacions, mostrant transparncia i convidant a fer-ne el
seguiment.
Pel que fa al seguiment i a lavaluaci, el punt de partida s la memria (que selabo-
rar amb una determinada periodicitat), en qu es recopilen de forma ordenada i deta-
llada les dades sobre les activitats realitzades. Serveixen per tenir un retrat del que ha
passat: quines activitats shan dut a terme, quanta gent hi ha assistit, etc. Aquestes mem-
ries ens permeten anar fent el seguiment del Pla (basant-nos en els indicadors recollits
en el Pla dacci) per tal que puguem tenir-ne una visi general, reconduir errors i reo-
rientar els elements que convingui per assolir els objectius marcats.
Les memries seran una font per al seguiment i lavaluaci, per no la nica. Val la
pena comptar amb la visi dels diferents agents que hi han participat: els grups destina-
taris, responsables tcnics i poltics, associacions implicades, etc.
109
En tot cas, s important deixar clar en el Pla: quins sn els mecanismes de seguiment
i davaluaci, amb quina temporalitat, amb quina composici (per exemple, establir qui
formar part duna taula tcnica i duna de poltica) i, sobretot, quina s lrea respon-
sable ltima de lavaluaci. En aquest sentit, s lrea responsable del Pla qui ha de lide-
rar el procs davaluaci i qui ha de promoure que les rees responsables de les diferents
accions les duguin a terme tal com es van comprometre.
110
4. Glossari de termes
A continuaci, presentem un glossari de les definicions dels termes especfics que uti-
litzem al llarg daquest document amb lobjectiu de facilitar la lectura a les persones que
no estiguin familiaritzades amb la matria.
Bisexual fa referncia a una persona que es pot sentir atreta emocionalment o

sexualment per persones de ms dun sexe (Takcs, 2006).
Cisgnere (o cis) fa referncia a una persona que no s trans, s a dir, que siden-

tifica amb la identitat de gnere que li ha estat assignada en nixer.
Lexpressi de gnere s lexpressi dun mateix com a dona o com a home (o

tots dos o cap dells) en la presentaci externa o laparena a travs del compor-
tament, la indumentria, el pentinat, la veu, els trets fsics, etc. (Takcs, 2006).
Lexpressi de gnere es veu notablement condicionada per les expectatives soci-
als que les persones tenen sobre com shan de comportar els homes i les dones.
Lexpressi de gnere no ha de ser fixa ni ha de coincidir necessriament amb el
sexe o la identitat de gnere de la persona.
La identitat de gnere fa referncia a lexperincia de gnere que una persona

sent internament i individualment, que pot coincidir o no amb el sexe assignat
en nixer, i comprn la percepci personal del cos (que pot comportar, si aix ses-
cull lliurement, la modificaci de laparena a travs de la medicina, la cirurgia o
altres mitjans) i altres expressions de gnere, incloent-hi la indumentria, el llen-
guatge i la gestualitat. La identitat de gnere no s el mateix que lorientaci se-
xual, i les persones transsexuals es poden identificar com a heterosexuals, bise-
xuals o homosexuals (FRA, 2009).
Lheteronormativitat es defineix com el refor que sobserva, per part de moltes

institucions socials, de determinades creences sobre el suposat parallelisme entre
sexe, gnere i sexualitat, el qual es dona per fet. Algunes daquestes creences sn:
la idea que les persones es classifiquen en dues categories complementries dife-
rents: home i dona; que les relacions sexuals i conjugals noms sn normals si es
donen entre persones de sexes diferents; que les relacions ntimes entre persones
111
del mateix sexe no tenen valor sexual; [o] que a cada sexe li corresponen un rol
natural a la vida.
Lheterosexualitat s latracci emocional, romntica o sexual envers les perso-

nes del sexe oposat.
Lhomofbia s la por o laversi irracional contra lhomosexualitat i contra les

persones lesbianes, gais o bisexuals (LGB) basada en el prejudici (FRA, 2009).
Lhomosexualitat s latracci emocional, romntica o sexual envers les persones

del mateix sexe.
Les persones intersexuals o amb DDS (diversitats del desenvolupament sexual)

sn persones que presenten una combinaci intermdia o atpica de trets fsics
que satribueixen a homes i dones, com ara una combinaci poc freqent de cro-
mosomes, variabilitat gentica o gonadal o diferncies sexuals congnites.
Lesbofbia s la por o laversi irracional contra les dones lesbianes.

LGBTI s lacrnim que es fa servir per fer referncia collectivament a les perso-

nes lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals.
LGBTIfbia s la por o laversi irracional contra les persones lesbianes, gais, bi-

sexuals, trans i intersexuals.
Lorientaci sexual fa referncia a la capacitat datracci emocional, afectiva i

sexual profunda de les persones envers persones dun altre gnere o del mateix
gnere o de ms dun gnere, aix com les relacions ntimes i sexuals que hi esta-
bleixen (FRA, 2009).
Les persones trans sn persones amb una identitat de gnere diferent del gnere
assignat en nixer i que poden dur a terme canvis corporals (quirrgics, hormo-
nals, etc.) per adequar-se a la imatge corporal socialment establerta en funci del
seu gnere sentit. Les dones trans (o trans femenines) han nascut en un cos mas-
cul i se senten dones, mentre que els homes trans (o trans masculins) canvien de
dona a home.
La transfbia es pot descriure com la por irracional a la no conformitat de gne-

re o a la transgressi de gnere, com ara la por o laversi a les dones masculines,
els homes femenins, les persones cross dressers, trans o daltres que no sadiuen
amb els estereotips de gnere.
112
La transsexualitat descriu el fet que un individu sidentifiqui amb el gnere opo-
sat al gnere que li ha estat assignat socialment dacord amb els seus trets sexuals.
Queer: persona que no subscriu la divisi binria tradicional dels gneres i rebut-

ja didentificar-se amb un home o amb una dona o amb una orientaci sexual
especfica.
113
5. Bibliografia
Borge Bravo, Rosa. Lesbianes i gais en societat i en poltica: estat de la qesti, anlisi
crtica i recull bibliogrfic [en lnia]. Barcelona: Departament dAcci Social i
Ciutadania, 2008.
<http://xarxanet.org/sites/default/files/social.pdf>
Cabral, Mauro (2009), Interdicciones. Escrituras de la intersexualidad en castellano.
Crdoba: Anarrs, 2009.
CEEISCAT. Informe SIVES. Barcelona: Agncia de Salut Pblica de Catalunya, 2014.
<http://www.ceeiscat.cat/documents/SIVES_2012.pdf>
COGAM. Estudio 2013 sobre discriminacin por orientacin sexual y/o identidad de
gnero en Espaa. Madrid: FELGTB, 2013.
<http://www.felgtb.org/rs/2447/d112d6ad-54ec-438b-9358-4483f9e98868/bd2/
filename/estudio-2013-sobre-discriminacion-por-orientacion-sexual-y-o-identidad-
de-genero-en-espana.pdf>
COGAM. LGTBfobia en las aulas 2015. Madrid: COGAM, 2016.
<https://cogameduca.files.wordpress.com/2016/03/1-lgbt-fobia-en-las-aulas-2015-
informe-completo-web.pdf>
Coll-Planas, Gerard. Homosexuals, bolleres i rarets: posicions poltiques en el
moviment lsbic i gai. Athenea digital, nm.: 14 (2008), p. 41-61.
Coll-Planas, Gerard. Contra lhomofbia: poltiques locals digualtat per ra
dorientaci sexual i didentitat de gnere: llibre blanc europeu. Barcelona:
Ajuntament de Barcelona, Direcci de Drets Civils, 2011.
<www.ahead-bcn.org>
Coll-Planas, Gerard. El circo de los horrores. Una mirada interseccional a las
realidades de lesbianas, gays, intersex y trans. A: Platero, Raquel (Lucas) (ed.).
Intersecciones: cuerpos y sexualidades en la encrucijada. Barcelona: Bellaterra, 2013.
Coll-Planas, Gerard; Bustamante, Gemma; Miss, Miquel. Transitant per les
fronteres del gnere. Estratgies, trajectries i aportacions de joves trans, lesbianes i
gais. Barcelona: Secretaria de Joventut: Collecci Estudis, nm.25 (2009).
<http://www.gencat.cat/joventut/estudis25/>
Coll-Planas, Gerard; Cruells, Marta (2013). La puesta en prctica de la
interseccionalidad poltica: el caso de las polticas LGTB en Catalua. Revista
Espaola de Ciencia Poltica, nm.: 31 (2013), p. 153-172.
114
Coll-Planas, Gerard; Miss, Miquel. TRANS-LAB. Diagnstic i disseny de propostes

per millorar la inserci laboral de les persones trans a la ciutat de Barcelona.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2015.
Coll-Planas, Gerard; Vidal, Maria. Dibuixant el gnere. Valncia: Edicions 96,
2013.
Collins, Patricia Hill. Black Feminist Thought. Knowledge, consciousness, and the
politics of empowerment. Londres: Routledge, 1991.
Conde, Fernando; Santoro, Pablo. Vulnerabilibidad al VIH e ITS en poblacin joven
masculina de la Comunidad de Madrid. Madrid: Direccin General de Atencin
Primaria de la Comunidad de Madrid, 2014.
<http://www.madrid.org/bvirtual/BVCM017706.pdf>
Denison, Erik; Kitchen, Alistair. Out on the Fields: The first international study on
homophobia in sport. Stamford: Repucom, 2015.
<http://www.outonthefields.com/wp-content/uploads/2016/04/Out-on-the-Fields-
Final-Report.pdf>
Fluvi, Armand de. El moviment gai a la clandestinitat del franquisme (1970-1975).
Barcelona: Laertes, 2003.
FRA. Homophobia and Discrimination on Grounds of Sexual Orientation in
the EU Member States: The Social Situation. Viena: European Union Agency for
Fundamental Rights, 2009.
<http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/397-FRA_hdgso_report_
part2_en.pdf>
FRA. EU LGBT survey: European Union lesbian, gay, bisexual and transgender survey
- Main results. Luxemburg: European Union Agency for Fundamental Rights, 2014.
<http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra-eu-lgbt-survey-main-results_
tk3113640enc_1.pdf>
FRA. Protection against discrimination on grounds of sexual orientation, gender
identity and sex characteristics in the EU: Comparative legal analysis [en lnia].
Viena: European Union Fundamental Rights Agency, 2015.
<http://fra.europa.eu/sites/default/files/fra_uploads/protection_against_
discrimination_legal_update_2015.pdf>
Garaizabal, Cristina (coord.). Informe de model dacompanyament i assistncia a
persones trans a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016.
Generalitat de Catalunya. El Moviment en imatges. El moviment gai, lesbi i
transsexual a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010.
<http://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/08publicacions/
ambits_tematics/lgtb/moviment_imatges/movimentimatges.pdf>
Gregori, Nria. Diagnstico de las diferentes realidades, posicionamientos y
demandas de la poblacin intersexual/con DSD (diferencias del desarrollo sexual) en
la ciudad de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2016.
115
Guasch, Oscar. Sexualidades: diversidad y control social. Barcelona: Edicions

Bellaterra, 2003.
ILGA. Lesbians Health: myths and realities. Brusselles: ILGA - International Lesbian
Gay Bisexual Trans and Intersex Association, 2011.
<http://old.ilga.org/health/ILGA_Lesbians_Health_Myths_Realities_EN.pdf>
ILGA Europe. Seeking refuge without harassment, detention or return to a safe
country ILGA Europe Briefing on LGBTI Refugees and Asylum. Blgica: ILGA
Europe, 2016.
Jaspal, R.; Cinnirella, M. Hyper-affiliation to the Religious In-group Among
British Pakistani Muslim Gay Men. Journal of Community & Applied Social
Psychology, Vol. 24 (4) (2104), p. 265-277.
Jaurena, Francesc. Lorientaci sexual i la identitat del gnere davant el dret: estat de
la qesti, anlisi jurdica i recull bibliogrfic. Barcelona: Departament dAcci
Social i Ciutadania, 2010.
<http://xarxanet.org/sites/default/files/juridic.pdf>
Mepschen, P.; Duyvendak, J. W.; Tonkens, E. H. Sexual politics, orientalism
andmulticultural citizenship in the Netherlands. Sociology, Vol. 44(5) (2010),
p.962-979.
Miss, Miquel. Transsexualitats: altres mirades possibles. Barcelona: UOC, 2012.
Observatori Contra lHomofbia - OCH. Estat de lhomofbia a Catalunya 2014.
OCH, 2015
<http://observatori-contra-homofobia.blogspot.com.es/p/inici.html>
Petit, Jordi. 25 aos ms, una perspectiva sobre el pasado, el presente y futuro del
movimiento de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales. Barcelona: Icaria Editorial,
2003.
Platero, Raquel (Lucas). Transexualidad y agenda poltica: una historia de (dis)
continuidades y patologizacion. Poltica y sociedad, 46(1, 2) (2009), p. 107-128.
Platero, Raquel (Lucas) (coord.). Lesbianas: discursos y representaciones. Barcelona:
Melusina, 2008.
Pujol Tarrs, Joan. Aproximaci a la situaci de lhomofbia, la lesbofbia i la
transfbia a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament dAcci
Social i Ciutadania, Secretaria de Poltiques Familiars i Drets de Ciutadania, 2010.
<http://xarxanet.org/sites/default/files/aproximaciohomofobia.pdf>
Quiroga, Violeta (coord.). Informe 50+ LGTB Persones grans lesbianes, gais, trans i
bisexuals a la ciutat de Barcelona. Lleida: Editorial Boira, 2015.
<http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-
documents/50informe-persones-grans-lesbianesgaistransbisexuals-barcelona.pdf>
Rodrguez, Eugeni; Pujol, Joan. Dels drets a les llibertats. Una histria poltica de
lalliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006). Barcelona: Virus, 2008.
Viuales, Olga. Lesbofobia. Barcelona: Edicions Bellaterra, 2002.
116
Yip, Andrew. Jornada Crulles. Recursos per a lacci i la reflexi sobre

interseccionalitat entre diversitat sexual i religiosa. Escola dAdministraci Pblica
de Catalunya, 2017.
117

58592

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

58592

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Srie Benestar i Ciutadania Srie Benestar i Ciutadania 7

Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI

El paper del mn local, donada la seva proximitat i protagonisme amb la ciutadania, s

Collecci Eines Collecci Eines

Guia per a lelaboraci de plans locals LGBTI

El paper del mn local, donada la seva proximitat i protagonisme amb la ciutadania, s

Collecci Eines Collecci Eines

1a edici: juny de 2017

Producci i edici: Gabinet de Premsa i Comunicaci

1. Per qu els ajuntaments necessiten dissenyar i aplicar un pla LGBTI? 8

2. Com sexplica la realitat de les persones LGBTI? 11

3. Quines fases es proposen per a lelaboraci del Pla LGBTI? 17

3.4. Aprovem i fem seguiment del nostre Pla LGBTI 109

4. Glossari de termes 111

Antoni Garcia i Acero

Qu trobareu en aquesta guia?

1.1. Com implementar les poltiques LGBTI al mn local?

s necessari a lhora dimplementar les poltiques LGBTI a lAjuntament, comptar

2.1. Marc conceptual

El concepte de diversitat afectiva-sexual i de gnere semmarca en una perspectiva de

comportaments determinats a homes i dones i es castiguen aquelles persones que sallu-

2.2. Poltiques LGBTI al mn local: de les

2.3. Marc legal

Finalment, en lmbit europeu, shan desmentar les resolucions del Parlament

3.1. Limpuls del Pla

Constituci Elaboraci Prioritzaci Disseny del Aprovaci Implemen- Seguiment

s fonamental que el programa LGBTI treballi en xarxa amb institucions daltres

3.2. Investiguem: Qu volem saber?

On anem a buscar la informaci?

Introducci al tema Cabral, Mauro. Interdicciones. Escrituras de la intersexualidad en

1. Conixer les vivncies, problemtiques i propostes en relaci amb la diversitat afectiva-

2. Aproximar-se a les experincies i opinions del personal municipal

3. Aprofundir en la situaci i els reptes en mbits especfics

Algunes fonts de recerca sn:

Llista de possibles grups a qui sollicitar informaci

mbit Fonts primries

General Persones del territori

Organitzaci Personal de ladministraci

Visibilitat, participaci Serveis dAtenci a les Dones

LGBTIfbia Serveis datenci a la vctima del territori

Diversitat cultural Entitats que promouen la diversitat cultural i religiosa

Educaci Estudiants, professorat i personal dadministraci i serveis de centres

Mercat de treball Oficines de treball

Cultura Associacions culturals

Lleure i esport Associacions deducaci en el lleure

Joventut Persones joves

Salut Centres de salut

Acci social Serveis i entitats datenci a la infncia i adolescncia

Exemple de qestionari sobre la situaci de les persones LGBTI

4. En les relacions interpersonals (famlia, amistats)

5. En els llocs doci

6. En els centres sanitaris

7. En serveis o espais de ladministraci pblica

Com et defineixes? (pots marcar ms duna opci)

Quina edat tens?

Quina poblaci t el municipi on vius?

Quin s el teu nivell destudis acabats?

Exemple de qestionari a personal municipal

3. En relaci amb la formaci sobre diversitat afectiva-sexual i de gnere... (marca

4. A continuaci, deixem un espai per si vols fer algun comentari o proposta en

Grandria del municipi on treballes

rea en qu treballes (sen pot seleccionar ms duna)

Exemple de gui per a entrevista a persones LGBTI

Exemple de gui per a entrevista a personal municipal

Introducci al tema Cabral, Mauro. Interdicciones. Escrituras de la intersexualidad en

Pressupost baix: fins a 1.000 euros

Capacitar la 1.1. Formaci i Nombre de Grandria del Pressupost alt

Incorporar la 1.2. Inclusi Nombre de Grandria del Pressupost baix

1.3. Base de Nombre Grandria del Pressupost baix

1.4. Difondre els Espai web Grandria del Pressupost baix

Millorar 1.5. Inclusi de E xistncia de Grandria del Pressupost alt.

Vetllar perqu 1.6. Inclusi de E xistncia de Grandria del Pressupost baix

1.7. Difusi dun E xistncia del Grandria del Pressupost baix

Garantir que la 1.8. Adequaci Nombre de Grandria del Pressupost baix

1.9. Establiment E xistncia del Grandria del Pressupost baix

Incentivar 2.1. Suport a les Nombre Grandria del Pressupost alt

2.2. Realitzaci Tipus Grandria del Pressupost

2.3. Inserci de Nombre de Grandria del Pressupost baix

2.4. Creaci de Nombre de Grandria del Pressupost baix

Dur a terme 2.5. Dies celebrats Grandria del Pressupost alt

2.6. Nombre de Grandria del Pressupost alt

Garantir la 2.7. Definir una Nombre Grandria del Pressupost alt

2.8. Creaci Existncia del Grandria del Pressupost alt

Promoure la 2.9. Formaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

2.10. Formaci Nombre de Grandria del Pressupost alt.

2.11. Promoci Nombre Grandria del Pressupost baix