Boletín Oficial Del Estado: Ministeri D'Indústria, Turisme I Comerç

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO
Suplementenllenguacatalanaalnm.31 Dijous5defebrerde2009 Secc.I. Pg.1
I. DISPOSICIONS GENERALS
MINISTERI DINDSTRIA, TURISME I COMER

1964 Reial decret 2060/2008, de 12 de desembre, pel qual saprova el Reglament
dequips a pressi i les seves instruccions tcniques complementries.
Mitjanant el Reglament daparells a pressi, aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4

dabril, es van regular tots els aspectes que shan de tenir en compte en relaci amb el
disseny, fabricaci, reparaci, modificaci i inspeccions peridiques dels aparells sotmesos
a pressi.
La Comunitat Econmica Europea i posteriorment la Uni Europea han dictat directives
daplicaci sobre determinats equips o aparells a pressi que han modificat el Reglament
daparells a pressi aprovat el 1979. Aix, el Reial decret 473/1988, de 30 de mar, va
transposar la Directiva 76/767/CEE, sobre aparells a pressi; el Reial decret 1495/1991,
d11 doctubre, i el Reial decret 2486/1994, de 23 de desembre, les directives 87/404/CEE,
90/488/CEE i 93/465/CE, sobre recipients a pressi simples; el Reial decret 2549/1994, de
29 de desembre, les directives 75/324/CEE i 94/1/CEE, sobre generadors daerosols; el
Reial decret 769/1999, de 7 de maig, la Directiva 97/23/CE, relativa als equips a pressi,
que va establir nous criteris per al disseny, fabricaci i avaluaci de la conformitat, i el Reial
decret 222/2001, de 2 de mar, juntament amb lOrdre CTE/2723/2002, de 28 doctubre, i
el Reial decret 2097/2004, de 22 doctubre, les directives 1999/36/CE, 2001/2/CE i 2002/50/
CE, sobre equips a pressi transportables.
Daltra banda, en lactualitat, tenint en compte lexperincia adquirida amb laplicaci
de tota aquesta normativa, sembla necessari abordar lactualitzaci i revisi de la regulaci
dels equips a pressi.
El temps transcorregut des de la publicaci del dit Reglament daparells a pressi,
lexperincia adquirida en la seva aplicaci i els nous criteris establerts per les transposicions
de les directives fan necessari actualitzar i revisar els requisits del Reglament esmentat.
Mitjanant aquest Reial decret saprova un nou reglament, pel qual sestableixen els
requisits per a la installaci, posada en servei, inspeccions peridiques, reparacions i
modificacions dels equips a pressi, amb una pressi mxima admissible superior a 0,5
bar; sentenen com a tals els aparells, equips a pressi, conjunts, canonades, recipients a
pressi simples o transportables. A ms a ms, saproven instruccions tcniques
complementries per a determinats equips o installacions. Les persones fsiques
estrangeres que puguin resultar implicades directament o indirectament pel contingut
daquest Reial decret han de complir la normativa vigent en matria destrangeria i
immigraci i, en particular, pel que fa al desenvolupament i lexercici dactivitats empresarials,
laborals, econmiques o professionals.
El Reglament que ara saprova complementa la legislaci dequips a pressi que
preveu el Reial decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions daplicaci
de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, 97/23/CE, relativa als equips a pressi,
i es modifica el Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, que va aprovar el Reglament daparells
a pressi. El Reial decret esmentat nicament regula els requisits per al disseny, fabricaci
i certificaci de la conformitat dels equips a pressi.
En la fase de projecte, aquest Reial decret ha estat sotms al trmit daudincia que
prescriu larticle 24.1.c) de la Llei 50/1997, de 27 de novembre, del Govern, i han estat
consultades les comunitats autnomes. Aix mateix, ha estat sotms al procediment
dinformaci de normes i reglamentacions tcniques i de reglaments relatius a la societat
de la informaci, regulat pel Reial decret 1337/1999, de 31 de juliol, a lefecte de donar
compliment al que disposa la Directiva 98/34/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de
22 de juny, modificada per la Directiva 98/48/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de
20 juliol. Tamb ha ems un informe favorable sobre el Reial decret el Consell de

Coordinaci de la Seguretat Industrial.
Aquesta disposici es dicta a lempara del que estableix larticle 149.1.13a de la
Constituci espanyola, que atribueix a lEstat la competncia per determinar les bases i
coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica, sens perjudici de les
competncies de les comunitats autnomes en matria dindstria.
Sobre aix cal assenyalar que la regulaci que saprova t carcter de normativa
bsica i recull previsions de carcter exclusivament i marcadament tcnic, per la qual cosa
la llei no s un instrument idoni per al seu establiment i la seva aprovaci est justificada
mitjanant un reial decret.
En virtut daix, a proposta del ministre dIndstria, Turisme i Comer, dacord amb el
Consell dEstat i amb la deliberaci prvia del Consell de Ministres en la reuni del dia 12
de desembre de 2008,
DISPOSO:
Article nic. Aprovaci del Reglament dequips a pressi i les instruccions tcniques
complementries EP-1 a EP-6.
1. Saprova el Reglament dequips a pressi, que sinsereix a continuaci.
2. Aix mateix saproven les instruccions tcniques complementries ITC EP-1 sobre
calderes, ITC EP-2 sobre centrals generadores denergia elctrica, ITC EP-3 sobre
refineries i plantes petroqumiques, ITC EP-4 sobre dipsits criognics, ITC EP-5 sobre
ampolles dequips respiratoris autnoms i ITC EP-6 sobre recipients a pressi transportables,
que sinsereixen desprs del Reglament esmentat.
3. Les prescripcions daquest Reglament i les seves instruccions tcniques
complementries (ITC) shan daplicar sens perjudici de les disposicions establertes en la
normativa de prevenci de riscos laborals.
Disposici addicional primera. Equips a pressi existents.

1. Equips a pressi no subjectes al que estableix el Reial decret 769/1999, de 7 de
maig, pel qual es dicten les disposicions daplicaci de la Directiva del Parlament Europeu
i del Consell, 97/23/CE, relativa als equips a pressi, i es modifica el Reial decret 1244/1979,
de 4 dabril, que va aprovar el vigent Reglament daparells a pressi.
a) Els equips a pressi (aparells a pressi, recipients a pressi simples, equips a
pressi, conjunts, les canonades i els recipients a pressi transportables que sutilitzin de
manera permanent en installacions fixes) amb una pressi mxima admissible superior a
0,5 bar, la installaci i posada en servei dels quals shagi efectuat abans de lentrada en
vigor daquest Reial decret, es continuen regint per les prescripcions tcniques que els van
ser aplicables en el moment de la seva posada en servei.
No obstant aix, als efectes daplicaci de les prescripcions del Reglament dequips a
pressi, aquests equips sassimilen a les categories I a IV a qu es refereixen larticle 9 i
annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o als equips i/o conjunts a qu es refereix
larticle 3.3 de Reial decret esmentat.
b) Les inspeccions peridiques dels equips a pressi de lepgraf a que sassimilin
a les categories I a IV shan de fer dacord amb el que estableix larticle 6 del Reglament
dequips a pressi i, si sescau, la ITC corresponent.
A aquests efectes, han de collocar la placa dinspeccions peridiques indicada a
lannex II del Reglament dequips a pressi, i considerar com a data de partida per
comptabilitzar els terminis:
Inspeccions de nivells A i B: la dentrada en vigor daquest Reial decret.
Inspeccions de nivell C:
En cas que shagi realitzat alguna inspecci peridica amb prova hidrosttica, han
de fer la prova quan li correspongui el venciment del termini atorgat en lltima inspecci
peridica. La segent sha de fer segons els terminis indicats a lannex III del Reglament
dequips a pressi.
En cas que no s'hagi realitzat cap inspecci peridica amb prova hidrosttica, cal
atenir-se als nous terminis indicats a lannex III del Reglament dequips a pressi comptats
des de la data de fabricaci o installaci.
La pressi de prova hidrosttica a la qual shagin de fer les inspeccions de nivell C s
la corresponent a la que hi sigui aplicable dacord amb les condicions amb qu van ser
fabricats i el Reglament que els era aplicable en el moment de la seva posada en servei.
c) Els equips a pressi que per aplicaci de lapartat a) anterior sassimilin a larticle
3.3 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o que, tot i estar en el camp daplicaci dels
reials decrets que sesmenten a larticle 1.3.6 del Reial decret esmentat anteriorment,
sassimilin a la categoria I, han de complir les obligacions que estableix larticle 9 del
Reglament dequips a pressi. No estan subjectes a les inspeccions peridiques indicades
en la reglamentaci que els era aplicable en el moment de la seva installaci.
d) Per als equips a pressi no afectats anteriorment pel Reial decret 1244/1979, de 4
dabril, pel qual es va aprovar el vigent Reglament daparells a pressi o alguna de les
seves ITC, que per aplicaci de lepgraf a) anterior sassimilin a alguna de les categories
I a IV a qu es refereixen larticle 9 i lannex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, i
shagin de sotmetre a inspeccions peridiques, han de considerar com a data de partida
per comptabilitzar els terminis la dentrada en vigor daquest Reial decret.
e) La installaci i posada en servei per canvi demplaament dels equips a pressi
de lepgraf a) que sassimilin a les categories I a IV del Reial decret 769/1999, de 7 de
maig, sha de fer dacord amb el que disposen els articles 4 i 5 del Reglament dequips a
pressi i, si sescau, la corresponent ITC.
f) La reparaci dels equips a pressi de lepgraf a) que sassimilin a les categories I
a IV a qu es refereixen larticle 9 i lannex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, sha
de fer dacord amb el que indica larticle 7 del Reglament dequips a pressi i, si sescau,
la corresponent ITC, i shan de considerar les seves condicions originals de disseny i
fabricaci.
g) Per modificar de manera important un equip a pressi de lepgraf a que sassimili
a les categories I a IV a qu es refereixen larticle 9 i lannex II del Reial decret 769/1999,
de 7 de maig, cal la presentaci, davant lrgan competent de la comunitat autnoma, dun
projecte tcnic signat per un tcnic competent i visat pel collegi oficial corresponent, en
qu es justifiquin els clculs de resistncia mecnica i els accessoris de seguretat adoptats,
juntament amb els corresponents plans. Aquest projecte sha dacompanyar dun certificat
de conformitat ems per un organisme de control autoritzat.
Desprs de lexecuci de la modificaci un tcnic titulat competent ha demetre un
certificat de direcci tcnica que ha de ser visat pel collegi oficial corresponent.
En cas que la modificaci no es consideri important dacord amb els criteris de larticle
8 del Reglament dequips a pressi o de la corresponent ITC, shan de complir els requisits
indicats per a les reparacions a larticle 7 del mateix Reglament.
No tenen la consideraci de modificacions les indicades a larticle 8.3 del Reglament
dequips a pressi.
En qualsevol cas, els nous elements que sincorporin en lequip a pressi han de
complir el que estableix el Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
h) Els aparells a pressi, per aplicaci del que disposa el Reglament daparells a
pressi aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, o el Reglament de recipients a
pressi, aprovat pel Decret 2443/1969, de 16 dagost, que disposin de plaques de disseny,
dinstallaci o de timbre dacord amb les disposicions esmentades, han de mantenir les
plaques esmentades a lentrada en vigor daquest Reial decret, i s'han de collocar la placa
indicada a lannex II del Reglament dequips a pressi en la primera inspecci peridica
que es faci. En aquest ltim cas, la primera data a indicar en la dita placa s la de la
realitzaci daquesta inspecci.
i) Els usuaris dels equips a pressi de lepgraf a) han de complir els requisits indicats
a larticle 9 del Reglament dequips a pressi.
2. Equips a pressi que compleixen el que estableix el Reial decret 769/1999, de 7
de maig.
a) Aquests equips a pressi han de complir els requisits del captol III, IV i, si sescau,
del captol II del Reglament dequips a pressi.
b) A aquests equips a pressi que a lentrada en vigor daquest Reial decret hagin
estat posats en servei sels ha de collocar la placa dinstallaci i inspeccions peridiques,
indicada a lannex II del Reglament dequips a pressi, quan realitzin la corresponent
inspecci peridica de nivell B o C, indicada a lannex III daquest Reglament
Disposici addicional segona. Equips a pressi usats procedents dun altre estat membre
de la Uni Europea o assimilats.
1. Per poder utilitzar els equips a pressi usats, no subjectes al que estableix el Reial
decret 769/1999, de 7 de maig, o al que disposa el Reial decret 1495/1991, d11 doctubre,
pel qual es dicten disposicions daplicaci de la Directiva del Consell de les Comunitats
Europees 87/404/CEE, sobre recipients a pressi simples, i que procedeixin dun estat
membre de la Uni Europea, aix com de Turquia, o hagin estat fabricats legalment en un
estat de lAssociaci Europea de Lliure Comer (AELC), part contractant de lAcord sobre
lEspai Econmic Europeu (EEE), sha dacreditar davant lrgan competent de la comunitat
autnoma en qu sinstallin el segent:
a) Projecte de disseny signat per un tcnic titulat competent i visat pel corresponent
collegi oficial.
b) Documentaci de fabricaci de lequip a pressi, en qu sinclogui el certificat de
construcci, dacord amb la reglamentaci aplicable a lestat dorigen.
c) Certificat de realitzaci duna inspecci peridica de nivell C.
d) Certificat de conformitat dun organisme de control autoritzat en qu sindiqui que
lequip s segur.
2. Els equips a pressi usats que compleixin el que estableix el Reial decret 769/1999,
de 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions daplicaci de la Directiva del Parlament
Europeu i del Consell, 97/23/CE, relativa als equips a pressi, o el Reial decret 1495/1991,
d11 doctubre, pel qual es dicten les disposicions comunes daplicaci de la Directiva del
Consell de les Comunitats Europees 87/404/CEE, sobre recipients a pressi simples, es
poden installar o utilitzar dacord amb el que estableix el Reglament dequips a pressi,
que saprova mitjanant aquest Reial decret, i prviament sha de fer una inspecci de
nivell C.
Disposici addicional tercera. Equips a pressi usats procedents de pasos no pertanyents

a la Uni Europea o assimilats.
Els equips a pressi usats que procedeixin de pasos que no siguin aquells als quals
es refereix la disposici addicional segona han de disposar, si sescau, del marcatge CE
dacord amb el que estableix el Reial decret 769/1999, de 7 de maig, i per a la seva
utilitzaci han de complir els requisits del Reglament dequips a pressi.
No obstant aix, els equips a pressi a qu es refereix larticle 3.3 del Reial decret
769/1999, de 7 de maig, han de disposar duna declaraci de limportador en qu sindiqui
el compliment del que disposa el dit Reial decret i, aix mateix, que shan dissenyat i
fabricat dacord amb les bones prctiques denginyeria dun estat membre de la Uni
Europea (selecci de materials, procediments de soldadura, homologaci de soldadors,
etc.) per tal de garantir la seguretat en la seva utilitzaci.
Disposici addicional quarta. Recipients exclosos de lanterior ITC MIE AP 6.

Els recipients existents exclosos de lmbit daplicaci de la ITC MIE AP 6 del Reglament
daparells a pressi, aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, relativa a refineries
de petroli i plantes petroqumiques, per que, pel fet que els s aplicable la ITC EP-3, que
saprova mitjanant aquest Reial decret, hagin de fer inspeccions peridiques, es poden
classificar com de classe 5, segons el que sindica a larticle 6 de la dita ITC EP-3.
Disposici addicional cinquena. Rgim jurdic aplicable als generadors daerosols.

Els generadors daerosols es continuen regint pel que disposa la Instrucci tcnica
complementria MIE AP 3 del Reglament daparells a pressi, en la redacci que en fa el
Reial decret 2549/1994, de 29 de desembre.
Disposici transitria primera. Organismes de control autoritzats amb anterioritat a

lentrada en vigor daquest Reial decret.
Els organismes de control autoritzats dacord amb el que preveu el Reglament daparells
a pressi, aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, poden continuar duent a terme
les activitats per a les quals estan autoritzats durant el termini de divuit mesos, a comptar
de la data dentrada en vigor daquest Reial decret.
Transcorregut aquest termini, els organismes esmentats han destar acreditats i
autoritzats dacord amb la nova normativa que saprova mitjanant aquest Reial decret i, si
sescau, amb les seves normes de desplegament.
Disposici transitria segona Installacions en fase de tramitaci.

Les installacions en fase de tramitaci, sempre que el corresponent projecte
dinstallaci hagi estat visat abans de lentrada en vigor daquest Reial decret, es poden
posar en servei dacord amb el que estableix el Reglament daparells a pressi, aprovat pel
Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, i les seves instruccions tcniques complementries
(ITC) de desplegament.
Disposici transitria tercera. Empreses provedores de gasos o fabricants dampolles.

Les empreses autoritzades per a la realitzaci de proves i inspeccions dampolles en
aplicaci de la ITC AP-7 poden continuar amb aquesta activitat, i si sescau, amb la
recrrega de les ampolles, i shan dadaptar als requisits de la ITC EP 6 en el termini dun
any des de lentrada en vigor daquest Reial decret.
Disposici transitria quarta. Carnets doperador industrial de calderes.

1. Els carnets doperador industrial de calderes que compleixin les condicions que
establia lanterior Reglament daparells a pressi, aprovat pel Reial decret 1244/1979, de
4 dabril, i expedits amb anterioritat a lentrada en vigor del Reglament que saprova
mitjanant aquest Reial decret, continuen tenint validesa.
2. Els establiments amb installacions de calderes que segons lanterior ITC MIE
AP-1 no requerien un carnet doperador industrial de calderes i per a les quals es requereix
segons aquesta ITC EP1 del Reglament dequips a pressi, disposen dun termini de tres
anys per acreditar la capacitaci del personal doperaci de la installaci.
A aquests efectes, els operadors amb experincia demostrada en el maneig de calderes
en els dos anys anteriors a lentrada en vigor daquest Reial decret poden obtenir el carnet,
amb la superaci prvia dun curs de capacitaci, impartit per entitats autoritzades per
lrgan competent de la comunitat autnoma, duna durada mnima de 20 hores. A ms a
ms han de complir les condicions exigides a larticle 13.3 de la ITC EP1.
Disposici transitria cinquena. Modificaci dinstallacions de calderes existents.

1. Les installacions existents amb calderes sense marcatge CE que disposin dun
expedient de control de qualitat es poden adaptar als preceptes de la ITC EP-1, mitjanant
la presentaci del corresponent projecte tcnic davant lrgan competent de la comunitat
autnoma.
En cas que shagin de fer adaptacions que afectin la seguretat de la caldera, shi ha
dadjuntar un informe favorable dun organisme de control autoritzat.
2. Les calderes existents poden adaptar els seus sistemes de vigilncia als indicats
a larticle 7 de la ITC EP-1, per a la qual cosa sha de presentar un projecte tcnic
dadequaci, que ha dincloure, a ms de la descripci i les caracterstiques de les
adaptacions necessries, les noves instruccions de funcionament. En cas que el fabricant
tingui previstos dispositius per a un tipus de vigilncia diferent, no cal presentar un projecte
dadequaci.
Disposici transitria sisena. Utilitzaci de recipients a pressi transportables.

Les ampolles i ampolles grosses que a lentrada en vigor del Reglament dequips a
pressi compleixin els requisits de la ITC MIE AP 7 del Reglament daparells a pressi,
aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, i no hagin estat revaluades segons el que
estableix el Reial decret 222/2001, de 2 de mar (recipients sense marcatge ), es poden
continuar utilitzant si compleixen les condicions indicades en la ITC EP-6.
Disposici transitria setena. Colors didentificaci dels recipients a pressi

transportables.
Les ampolles i ampolles grosses que utilitzen els colors indicats a la ITC MIE AP 7
shan dadaptar als que sindiquen en la ITC EP-6 en un termini de cinc anys des de
lentrada en vigor daquest Reial decret.
Disposici transitria vuitena. Empreses provedores de gasos o fabricants dampolles.

Les empreses autoritzades per a la realitzaci de proves i inspeccions dampolles en
aplicaci de la ITC MIE AP 7 poden continuar aquesta activitat, i si sescau, la recrrega de
les ampolles, i shan dadaptar als requisits exigits a la ITC EP-6 en el termini dun any des
de lentrada en vigor daquest Reial decret.
Disposici derogatria nica. Derogaci de normativa.

Queden derogades totes les disposicions digual rang o inferior que soposin al que
estableix aquest Reial decret i, en particular, el Reial decret 1244/1979, de 4 dabril, pel
qual saprova el Reglament daparells a pressi, aix com les seves instruccions tcniques
complementries (ITC) de desplegament, excepte la Instrucci tcnica complementria
MIE-AP3, referent a generadors daerosols, aprovada pel Reial decret 2549/1994, de 29
de desembre.
Disposici final primera. Ttol competencial.

Aquest Reial decret es dicta a lempara del que disposa larticle 149.1.13a de la
Constituci espanyola, que atribueix a lEstat les competncies exclusives sobre bases i
coordinaci de la planificaci general de lactivitat econmica.
Disposici final segona. Habilitacions normatives.

1. Sautoritza el ministre dIndstria, Turisme i Comer a dictar, en lmbit de les seves
competncies, les disposicions necessries per assegurar laplicaci i desplegament
adequats daquest Reial decret.
2. Es faculta el ministre dIndstria, Turisme i Comer per modificar i actualitzar
aquest Reglament i les seves instruccions tcniques complementries (ITC), per tal de
mantenir-los permanentment adaptats al progrs de la tcnica i a les disposicions de dret

internacional o comunitari europeu en la matria.
3. Aix mateix, es faculta el ministre dIndstria, Turisme i Comer perqu, per raons
de seguretat, tenint en compte el desenvolupament tecnolgic, pugui aprovar, amb carcter
general i provisional i mitjanant una ordre, prescripcions tcniques relatives a la installaci,
inspeccions peridiques, reparacions o modificacions dels equips a pressi no inclosos o
exclosos de lmbit daplicaci del Reglament dequips a pressi i les seves instruccions
tcniques complementries (ITC). Aquestes prescripcions han danar dirigides a possibilitar
un nivell de seguretat almenys equivalent a lestablert per als equips inclosos en lmbit
daplicaci esmentat.
4. Igualment, shabilita el ministre dIndstria, Turisme i Comer perqu mitjanant
una ordre pugui declarar de compliment obligat normes emeses per organismes de
normalitzaci europeus o internacionals sempre que corresponguin a lmbit daplicaci
del Reglament dequips a pressi i les seves instruccions tcniques complementries
(ITC).
Disposici final tercera. Mesures daplicaci.

1. Lrgan directiu del Ministeri dIndstria, Turisme i Comer competent en matria
de seguretat industrial ha delaborar i mantenir actualitzada una guia tcnica per a laplicaci
prctica dels requisits del Reglament dequips a pressi i les seves instruccions tcniques
complementries (ITC), la qual pot establir aclariments de carcter general.
2. El mateix rgan directiu del Ministeri dIndstria, Turisme i Comer pot modificar,
mitjanant una resoluci, les referncies a normes que contenen les ITC que saproven
mitjanant aquest Reial decret.
Disposici final quarta. Entrada en vigor.

Aquest Reial decret entra en vigor al cap de sis mesos de la publicaci en el Butllet
Oficial de lEstat.
Madrid, 12 de desembre de 2008.
JUAN CARLOS R.
El ministre dIndstria, Turisme i Comer,

MIGUEL SEBASTIN GASCN
REGLAMENT D'EQUIPS A PRESSI
CAPTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte i mbit d'aplicaci.

1. Constitueix l'objecte d'aquest Reglament l'establiment de les normes i criteris de seguretat per a la
utilitzaci adequada dels equips a pressi amb relaci als camps que es defineixen en l'mbit d'aplicaci
d'aquest Reglament.
2. Aquest Reglament s'aplica a la installaci, inspeccions peridiques, reparaci i modificaci dels equips a
pressi sotmesos a una pressi mxima admissible superior a 0,5 bar, i, en particular, als segents:
a) Equips a pressi inclosos en l'mbit d'aplicaci del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es
dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE, relativa als
equips a pressi.
b) Recipients a pressi simples inclosos en l'mbit d'aplicaci del Reial decret 1495/1991, d'11 d'octubre, pel
qual es dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva del Consell de les Comunitats Europees
87/404/CEE, sobre recipients a pressi simples.
c) Els recipients a pressi transportables inclosos en l'mbit d'aplicaci del Reial decret 222/2001, de 2 de
mar, pel qual es dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva 1999/36/CE, del Consell, de 29 d'abril,
relativa a equips a pressi transportables.
d) Les canonades de connexi o conducci de qualsevol fluid o substncia, amb tots els seus equips
annexos no incloses en l'anterior apartat 2.1.
e) Els equips a pressi amb una pressi mxima admissible superior a 0,5 bar exclosos o no previstos en
els apartats anteriors han de complir les obligacions que estableix l'article 9 daquest Reglament.
3. S'exclouen daquest Reglament els equips a pressi que disposin duna reglamentaci de seguretat
especfica, en qu expressament estiguin regulades les condicions que shi estableixen.
En qualsevol cas, se n'exclouen les xarxes de canonades de subministrament o distribuci d'aigua freda o
combustibles lquids o gasosos, aix com les xarxes d'aigua contra incendis i les de conducci d'aigua motriu
de les centrals hidroelctriques.
Article 2. Definicions.
1. Als efectes daquest Reglament, a ms de les definicions incloses en el Reial decret 769/1999, de 7 de
maig, en el Reial decret 1495/1991, d'11 d'octubre, i en el Reial decret 222/2001, de 2 de mar, shan de
tenir en compte les segents:
a) Comercialitzaci, la posada a la venda, l'exposici, la venda, la importaci, el lloguer, la posada a
disposici o la cessi d'equips a pressi o conjunts en la Uni Europea.
b) Empresa installadora d'equips a pressi, la persona, fsica o jurdica, que, acreditant disposar dels
mitjans adequats, realitza les installacions i assumeix la responsabilitat de la seva correcta installaci.
c) Empresa reparadora d'equips a pressi, la persona, fsica o jurdica, que, acreditant disposar dels
mitjans adequats, realitza les reparacions i nassumeix la responsabilitat.
d) Fabricant, la persona, fsica o jurdica, que assumeix la responsabilitat del disseny i fabricaci d'un
producte a fi de comercialitzar-lo en nom seu o posar-lo en servei.
e) Inspecci peridica, l'examen, reconeixement, proves i assajos necessaris per garantir que es
mantenen les condicions de seguretat i funcionalitat que requereix aquest Reglament.
f) Inspeccions i proves en el lloc de l'emplaament, tota inspecci anterior a la posada en servei o durant
aquesta d'un equip a pressi o installaci.
g) Installaci, la implantaci en l'emplaament d'equips a pressi que compleixen una funci operativa,
inclosos els acoblaments dels diferents elements.
h) Modificaci d'equips a pressi, la transformaci o canvi de les caracterstiques tcniques originals o de
la funci principal d'un equip a pressi, aix com dels seus accessoris de seguretat.
i) Modificaci d'installacions, la transformaci d'una installaci existent per ampliaci, reducci o
substituci d'equips a pressi per altres de caracterstiques diferents.
j) Organisme de control autoritzat (OCA), entitat pblica o privada, amb personalitat jurdica, que es
constitueix amb la finalitat de verificar el compliment de les condicions de seguretat de carcter obligatori de
productes i installacions industrials, establertes pels reglaments de seguretat industrial, mitjanant activitats
de certificaci, assaig, inspecci o auditoria i que disposa d'autoritzaci de l'Administraci per efectuar les
tasques que preveu aquest Reglament, d'acord amb el que indica el Reial decret 2200/1995, de 28 de
desembre, pel qual s'aprova el Reglament de la infraestructura de la qualitat i la seguretat industrial.
k) Pressi mxima admissible PS, la pressi mxima per a la qual est dissenyat l'equip, especificada pel
fabricant. Aquesta pressi s equivalent a la denominada com a pressi de disseny en la reglamentaci
anterior.
l) Pressi de precinte Pp, la pressi a la qual est ajustat l'element de seguretat que protegeix l'equip a
pressi.
m) Pressi de prova PT, aquella pressi a la qual se sotmet lequip a pressi per comprovar la seva
resistncia. Correspon a la mxima pressi efectiva que s'exerceix en el punt ms alt de l'aparell durant la
prova de pressi.
n) Pressi mxima de servei Pms, la pressi ms alta, en les condicions de funcionament, que pot assolir
un equip a pressi o installaci.
o) Posada en servei, la posada en funcionament per part de l'usuari d'un equip a pressi o installaci, per
a la seva primera utilitzaci o desprs d'una reparaci, modificaci o canvi d'emplaament.
p) Reparaci, l'acci de recompondre les parts sotmeses a pressi d'un equip, que garanteixi les
caracterstiques i les condicions inicials de fabricaci i de funcionament.
q) Temperatura, la magnitud fsica del nivell trmic dels fluids a l'interior d'un equip a pressi, mesurada
en graus Celsius.
r) Temperatura mxima/mnima de servei Tms, la temperatura ms alta o ms baixa que s'estima que es
pot produir a l'interior de l'equip en condicions extremes de funcionament
s) Usuari, la persona fsica o jurdica que utilitza, sota la seva responsabilitat, els equips a pressi o
installacions.
2. Independentment de les definicions que sindiquen en aquest article, en aquest Reglament s'utilitza la
denominaci dequip a pressi per referir-se a tot element dissenyat i fabricat per contenir fluids a una
pressi superior a 0,5 bar. En aquesta denominaci s'inclouen tots els elements que preveu aquest
Reglament, com els aparells a pressi, recipients a pressi simples, equips a pressi, conjunts, canonades i
els equips a pressi transportables. Quan en aquest Reglament es faci referncia als equips a pressi
inclosos en l'mbit d'aplicaci del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es dicten les disposicions
d'aplicaci de la Directiva 97/23/CE, s'indica de manera expressa.
CAPTOL II
Installaci i posada en servei
Article 3. Condicions generals.
1. Les installacions shan de dissenyar tenint en compte tots els factors pertinents per garantir la seguretat
durant la seva vida prevista. El disseny ha dincloure els coeficients adequats de seguretat per prevenir de
manera coherent tota mena de fallades.
2. A efectes daquest Reglament, els equips a pressi de l'article 1 s'assimilen a les categories indicades a
l'article 9 i el seu annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
3. Les empreses installadores d'equips a pressi, per poder fer les activitats indicades en aquest
Reglament, han d'estar inscrites en el Registre de l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent
2
al seu domicili social i segons el que es disposa a l'article 13.3 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indstria,
poden dur a terme la seva activitat en tot l'mbit estatal.
Per poder ser-hi inscrites han de disposar, amb carcter previ, de l'autoritzaci del dit rgan competent, per
a la qual cosa han dacreditar la disponibilitat de mitjans tcnics i humans, aix com la cobertura de la
corresponent responsabilitat civil derivada de les seves actuacions. La inscripci sha de renovar de manera
peridica.
A l'annex I s'indiquen els criteris i requisits especfics per a l'autoritzaci de les empreses installadores
d'equips a pressi, aix com les seves obligacions i el perode de validesa de la inscripci.
Aix mateix shi poden inscriure els fabricants o els usuaris dels equips a pressi, si justifiquen el compliment
de les condicions establertes per a les empreses installadores.
4. Amb carcter previ a la installaci, l'empresa installadora d'equips a pressi ha de comprovar la
documentaci tcnica i les instruccions dels fabricants dels equips.
Article 4. Installaci.
1. Les installacions requereixen la presentaci d'un projecte tcnic realitzat per un tcnic competent i visat
pel corresponent collegi oficial, davant l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent, d'acord
amb els criteris indicats a l'annex II d'aquest Reglament.
No obstant aix, en les installacions de menor risc, d'acord amb els criteris de l'annex II, no cal la
presentaci dun projecte, i aquest es pot substituir per la documentaci indicada a lannex II esmentat.
2. La installaci d'equips a pressi de les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i lannex II del Reial
decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories segons l'article 3.2 del dit Reial decret,
lhan de fer empreses installadores d'equips a pressi inscrites en el Registre de l'rgan competent de la
comunitat autnoma corresponent al seu domicili social, d'acord amb la categoria necessria per a cada
tipus d'installaci.
Aix mateix, poden fer les installacions els fabricants o els usuaris si acrediten disposar dels mitjans tcnics i
humans que es determinen a l'annex I per a les empreses installadores.
Les installacions amb equips depressi de l'article 3.3 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats
a aquesta categoria segons larticle 3.2, es poden fer sota la responsabilitat de l'usuari.
En qualsevol cas, shan de tenir en compte uns criteris adequats per al dimensionament, l'elecci dels
materials, les tcniques de les unions permanents, la capacitaci del personal que les realitza i els assajos o
proves que permetin obtenir uns resultats esperats per a la finalitat proposta.
3. Les installacions dels equips a pressi han de disposar dels dispositius i mitjans apropiats de protecci
necessaris perqu el seu funcionament es faci duna manera segura.
Els equips a pressi s'han dinstallar en condicions que permetin la realitzaci posterior de les operacions
de manteniment i control previstes en les instruccions del fabricant i la realitzaci de les inspeccions
peridiques indicades a l'article 6 d'aquest Reglament.
Les unions permanents que shagin de fer en les installacions shan de fer amb procediments de soldadura
adequats i les han de dur a terme professionals acreditats.
La descrrega de les vlvules de seguretat o discos de ruptura han d'evacuar a un lloc segur.
4. No t la consideraci d'installaci, a efectes daquest Reglament, la implantaci d'equips a pressi
compactes mbils que no necessitin elements fixos ni estiguin connectats a altres equips a pressi fixos, o
d'aquells que per al seu funcionament noms requereixin una connexi elctrica.
5. Els canvis d'emplaament de les installacions es consideren una nova installaci.
3
Article 5. Posada en servei.

1. Finalitzades les obres d'execuci o muntatge, per a la posada en servei de les installacions que incloguin
equips a pressi que corresponguin a les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i lannex II del Reial
decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories segons l'article 3.2 del dit Reial decret, es
requereix l'acreditaci prvia de les condicions de seguretat de la installaci davant l'rgan competent de la
comunitat autnoma corresponent, mitjanant la presentaci de la documentaci indicada a l'annex II
d'aquest Reglament.
2. Abans de la posada en servei shan de fer les proves en el lloc de l'emplaament, per comprovar-ne el bon
funcionament i que disposa de condicions d'utilitzaci segures, atenint-se als criteris indicats a l'annex II.
En cas que lequip a pressi hagi patit alguna anomalia durant el transport o manipulaci que en pugui haver
afectat la resistncia, o en les comprovacions es detecti alguna fallada real o aparent, shan de fer els
assajos i proves necessaris que en garanteixin la seguretat, abans de procedir a la seva posada en servei.
Els assajos i proves que es facin els ha de certificar un organisme de control autoritzat, o el fabricant. En
cas que shi hagin de fer reparacions, cal atenir-se al que indica l'article 7 d'aquest Reglament.
3. L'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent pot requerir que, en les installacions que
requereixen un projecte d'acord amb els criteris indicats a l'annex II.1, les proves en el lloc de l'emplaament
siguin supervisades per un organisme de control autoritzat en l'aplicaci daquest Reglament d'equips a
pressi.
4. A l'annex IV s'indiquen els continguts mnims dels documents necessaris per a l'acreditaci de les
installacions.
5. L'ampliaci o modificaci d'una installaci, per incorporaci o substituci de nous equips a pressi, aix
com els canvis d'emplaament dels ja installats, estan subjectes a les mateixes condicions requerides per a
la installaci d'equips nous.
En cas d'ampliacions, als efectes de necessitar el projecte d'installaci indicat a l'annex II.1, sha de tenir en
compte noms la part ampliada.
6. Tots els equips a pressi de les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i lannex II del Reial decret
769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories segons larticle 3.2, que formen part d'una
installaci, d'acord amb els criteris de l'article 4, han de disposar de la corresponent placa d'installaci i
inspeccions peridiques, segons el que indica l'annex II.
CAPTOL III
Inspeccions peridiques, reparacions i modificacions
Article 6. Inspeccions peridiques.
1. Tots els equips a pressi de les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i lannex II del Reial decret
769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories segons larticle 3.2, shan de sotmetre
peridicament a les inspeccions i proves que garanteixin el manteniment de les condicions tcniques i de
seguretat, necessries per al seu funcionament.
En el cas dels conjunts inclosos en el Reial decret 769/1999, de 7 de maig, es pot tenir en compte la
classificaci dels diferents equips a pressi que el componen.
2. Les inspeccions han d'acreditar unes condicions de seguretat i de resistncia adequades i poden tenir en
compte la realitzaci de comprovacions, inspeccions amb assajos no destructius, proves hidrosttiques o
altres proves substitutries.
En cas d'installacions, sha de preveure la totalitat dels components associats a l'equip.
3. L'usuari ha de disposar dels mitjans materials i humans necessaris i de la preparaci dels equips o
installacions perqu aquestes inspeccions o proves es facin en condicions de seguretat.
4. Les inspeccions peridiques les ha de fer una empresa installadora d'equips a pressi, el fabricant o
l'usuari, si acrediten disposar dels mitjans tcnics i humans que es determinen a l'annex I per a l'empresa
installadora, o un organisme de control autoritzat.
4
En qualsevol cas, els organismes de control autoritzats poden realitzar les inspeccions encomanades a les
empreses installadores d'equips a pressi.
5. A l'annex III d'aquest Reglament s'estableixen els terminis d'inspecci, els agents que les han de fer, aix
com els nivells d'inspecci amb el seu abast i condicions.
Les inspeccions peridiques shan de realitzar, a partir de la data de fabricaci dels equips a pressi o
conjunts o des de la data de l'anterior inspecci peridica, com a mxim en el mes corresponent al termini
indicat.
En cas de no conixer la data concreta de fabricaci, la primera prova peridica sha de fer a partir de la
data del certificat d'installaci o, si no requereix installaci, de la de l'any indicat a les marques de l'equip.
Els terminis d'inspecci shan de considerar com a mxims, i shan de disminuir si l'organisme de control
autoritzat considera que l'estat de l'equip ho requereix. En aquest ltim cas, sha de notificar a l'rgan
competent de la comunitat autnoma.
6. Aquestes inspeccions peridiques s'han defectuar en presncia de l'usuari; se nha destendre el certificat
corresponent per duplicat, i una cpia ha de quedar en poder de l'usuari i l'altra en poder de l'entitat que hagi
realitzat la inspecci, els quals lhan de conservar a disposici de l'rgan competent de la comunitat
autnoma. a l'annex IV d'aquest Reglament s'indica el contingut mnim del certificat d'inspecci.
L'rgan competent de la comunitat autnoma pot requerir que els organismes de control autoritzats
presentin els certificats d'inspecci o informaci de les actuacions.
7. Tots els equips a pressi que shagin de sotmetre a inspeccions peridiques han de disposar de la placa
corresponent per anotar-hi les inspeccions peridiques, segons el que indiquen els annexos II o III d'aquest
Reglament. En la placa s'han danotar les dates de realitzaci de les inspeccions peridiques de nivell B i C
indicades a l'annex III daquest Reglament.
8. En cas que ho consideri necessari, l'rgan competent de la comunitat autnoma pot requerir a l'usuari la
realitzaci per part dun organisme de control autoritzat de les comprovacions que estimi necessries.
9. D'acord amb l'article 12 d'aquest Reglament, en casos excepcionals, l'rgan competent de la comunitat
autnoma pot autoritzar condicions particulars especials.
10. Quan l'agent que realitzi la inspecci detecti un risc greu i imminent ha de paralitzar la installaci i
notificar-ho de manera immediata a l'rgan competent de la comunitat autnoma.
Una vegada solucionada la deficincia es pot posar en servei lequip a pressi o la installaci, amb la
notificaci prvia a l'rgan competent de la comunitat autnoma per part de l'agent que va realitzar la
inspecci.
Article 7. Reparacions.
1. Les reparacions que afectin les parts sotmeses a pressi dels equips de les categories I a IV a qu es
refereixen l'article 9 i l'annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories
segons larticle 3.2, les han de fer empreses reparadores d'equips a pressi inscrites en el Registre de
l'rgan competent de la comunitat autnoma, i que, segons el que disposa l'article 13.3 de la Llei 21/1992,
de 16 de juliol, d'indstria, poden dur a terme la seva activitat en tot l'mbit estatal.
Per poder ser-hi inscrites, han de disposar, amb carcter previ, de l'autoritzaci del dit rgan competent, per
a la qual cosa han dacreditar la disponibilitat de mitjans tcnics i humans, aix com la cobertura de la
corresponent responsabilitat civil derivada de les seves actuacions. La inscripci sha de renovar de manera
peridica.
A l'annex I d'aquest Reglament, s'hi indiquen els criteris i requisits especfics per a l'acreditaci de les
empreses reparadores, aix com les seves obligacions i el perode de validesa de la inscripci.
No obstant aix, shi poden inscriure per a la realitzaci de reparacions les empreses que acreditin haver
construt lequip esmentat, o els usuaris que justifiquin el compliment de les condicions establertes per a les
empreses reparadores d'equips a pressi.
2. No tenen la consideraci de reparacions la substituci de juntes ni el canvi d'accessoris per altres de
caracterstiques o funci iguals o superiors.
5
3. Els equips a pressi una vegada reparats han de continuar complint les caracterstiques de disseny
definides pel fabricant, i els equips que disposin del marcatge CE, a ms a ms, els requisits essencials
de seguretat que preveu el Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
4. Tot equip a pressi, una vegada reparat, ha de ser sotms a una inspecci per part d'un organisme de
control autoritzat, el qual ha de fer les proves, exmens i controls que consideri necessaris a fi de comprovar
que la reparaci no ha afectat les condicions de seguretat, i ha demetre el certificat corresponent.
5. Abans de la posada en servei d'un equip a pressi reparat, sha de realitzar la inspecci peridica de
nivell C, segons el que indica l'annex III d'aquest Reglament.
6. Les reparacions que es realitzin les ha de certificar l'empresa reparadora mitjanant l'emissi del certificat
de reparaci corresponent, d'acord amb el contingut mnim indicat a l'annex IV d'aquest Reglament.
Article 8. Modificacions.
1. Modificaci d'un equip a pressi.

a) Les modificacions d'un equip a pressi de les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i l'annex II del
Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories segons larticle 3.2, aix com dels
seus corresponents accessoris de seguretat, shan de fer tenint en compte els requisits indicats per a les
reparacions.
Les modificacions les ha de certificar l'empresa reparadora d'equips a pressi, mitjanant l'extensi del
certificat de modificaci corresponent, d'acord amb el contingut mnim indicat a l'annex IV d'aquest
Reglament.
b) Es consideren modificacions importants d'un equip a pressi les que alterin les prestacions originals
(augmentant els valors de PS, TS o V, o utilitzant un fluid de ms risc d'acord amb el que estableix el Reial
decret 769/1999, de 7 de maig), la funci o el tipus original i requereixen un nou procediment d'avaluaci de
la conformitat, d'acord amb el que preveu el dit Reial decret, com si es tracts d'un aparell nou
2. Modificaci d'installacions.
Les modificacions d'installacions les han de fer empreses installadores d'equips a pressi de la categoria
adequada, les quals han demetre el certificat corresponent indicat a l'annex IV d'aquest Reglament.
Es consideren modificacions importants d'installacions les que alterin la funci principal, substitueixin el fluid
per un altre de ms risc d'acord amb el Reial decret 769/1999, de 7 de maig, augmentin la pressi,
modifiquin la temperatura de manera que pugui influir en el material, o substitueixin els elements de
seguretat per altres dun tipus diferent. Aquestes modificacions, aix com les ampliacions, es consideren una
nova installaci a efectes del que indica el captol II d'aquest Reglament.
3. No tenen la consideraci de modificaci d'equips a pressi o d'installacions les transformacions,
adequacions o canvis realitzats, quan romanguin essencialment el mateix contingut (fluid del mateix grup
compatible amb els materials), la funci principal i els dispositius de seguretat, o altres de previstes pel
fabricant, sempre que no comportin operacions sobre les parts a pressi com perforacions, soldadures que
afectin una part important del gruix.
Aquestes modificacions shan de fer sota la responsabilitat de l'usuari o, si sescau, de l'empresa actuant.
CAPTOL IV
Altres disposicions
Article 9. Obligacions dels usuaris.
Els usuaris de tots els equips a pressi que preveu aquest Reglament han de:
1. Conixer i aplicar les disposicions i instruccions del fabricant pel que fa a la utilitzaci, mesures de
seguretat i manteniment.
6
2. No posar en servei la installaci o impedir el funcionament dels equips a pressi si no es compleixen els
requisits daquest Reglament.
3. Disposar almenys de la segent documentaci dels equips a pressi mentre estiguin installats:
declaraci de conformitat, si sescau, instruccions del fabricant, i si s procedent, certificat de la installaci,
juntament amb una altra documentaci acreditativa (si sescau, projecte de la installaci, acta de l'ltima
inspecci peridica, certificats de reparacions o modificacions dels equips, aix com qualsevol altra
documentaci requerida per la corresponent Instrucci tcnica complementria (ITC) d'aquest Reglament).
A l'annex IV d'aquest Reglament s'indiquen els continguts mnims dels documents necessaris per a
l'acreditaci de la installaci, inspeccions peridiques, reparaci o modificaci dels equips a pressi o dels
conjunts.
Aquesta documentaci ha destar a disposici de l'rgan competent de la comunitat autnoma i de les
empreses que efectun les operacions de manteniment, reparaci i inspeccions peridiques.
4. Utilitzar els equips a pressi dins els lmits de funcionament previstos pel fabricant i retirar-los del servei si
deixen de disposar dels requisits de seguretat necessaris.
5. Realitzar el manteniment de les installacions, equips a pressi, accessoris de seguretat i dispositius de
control d'acord amb les condicions d'operaci i les instruccions del fabricant, i examinar-los almenys un cop
l'any.
6. Ordenar la realitzaci de les inspeccions peridiques que els corresponguin, d'acord amb el que disposa
l'article 6 d'aquest Reglament.
7. Disposar i mantenir al dia un registre dels equips a pressi de les categories I a IV del Reial decret 769/1999, de 7 de
maig, o assimilats a aquestes categories segons larticle 3.2, aix com de les installacions subjectes a aquest
Reglament, excepte els extintors i els equips que no requereixin inspeccions peridiques, incloent-hi les dates de
realitzaci de les inspeccions peridiques, aix com les modificacions o reparacions.
8. Ordenar, si sescau, les reparacions o modificacions d'acord amb el que disposen els articles 7 i 8
d'aquest Reglament.
9. Informar dels accidents que es produeixin, d'acord amb el que disposa l'article 14 daquest Reglament.
Article 10. Instruccions tcniques complementries (ITC).

Independentment que els criteris daquest Reglament siguin aplicables a tots els equips a pressi, les
instruccions tcniques complementries poden desenvolupar, complementar o indicar les condicions
especfiques aplicables a certs equips a pressi, quant a la seva installaci, posada en servei, inspeccions
peridiques, reparacions o modificacions.
Els equips a pressi que s'excloguin expressament de l'mbit d'aplicaci d'una ITC i no estiguin inclosos en el d'una altra
queden exclosos del compliment daquest Reglament, a excepci del que indica l'anterior article 9.
Article 11. Organismes de control autoritzats (OCA).
Els organismes de control autoritzats han de tenir la condici d'organismes de control, als quals es refereix el captol I,
del ttol III de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indstria, desenvolupat al captol IV del Reglament de la infraestructura
per a la qualitat i la seguretat industrial, aprovat pel Reial decret 2200/1995, de 28 de desembre.
Article 12. Condicions especials.
En casos excepcionals i degudament motivats, a sollicitud del titular, l'rgan competent de la comunitat
autnoma corresponent pot autoritzar condicions particulars especials, diferents de les indicades en aquest
Reglament o en els seus ITC, sempre que garanteixin un nivell de seguretat equivalent. La sollicitud sha
dacompanyar d'un informe favorable d'un organisme de control autoritzat, i es poden requerir els informes i
documents complementaris que s'estimin convenients.
En aquest sentit, per a la realitzaci de les inspeccions peridiques es pot autoritzar la substituci del fluid
de prova, la disminuci dels valors de les pressions de proves, la utilitzaci de tcniques especials d'assajos
no destructius o la modificaci de les condicions indicades a l'annex III daquest Reglament o en la
corresponent ITC.
7
Article 13. Accidents.
Sempre que es produeixi un accident, l'usuari de l'equip nha de donar compte immediatament a l'rgan
competent de la comunitat autnoma, el qual ha de portar a terme les actuacions que consideri oportunes
per aclarir les causes, i informar-ne el Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer als efectes de l'elaboraci
d'una estadstica, i si es requereix, se nha dinformar el Consell de Coordinaci de la Seguretat Industrial.
Article 14. Responsabilitats.
Es consideren responsables del compliment dels preceptes inclosos en aquest Reglament els que per a
cada cas es determini i que es defineixen a l'article 33 de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indstria.
Article 15. Infraccions i sancions.
Les infraccions dels preceptes continguts en aquest Reglament i l'incompliment de les obligacions que shi
estableixen se sancionen d'acord amb el que indica el ttol V de la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'indstria.
Amb independncia del que sha indicat anteriorment, els rgans competents de les comunitats autnomes
poden ordenar la paralitzaci d'un equip o installaci, en cas que l'incompliment que hagi estat detectat
pugui implicar un risc greu per a les persones, la flora, la fauna, els bns o el medi ambient.
ANNEX I
Empreses installadores i reparadores d'equips a pressi
1. Inscripci d'empreses installadores d'equips a pressi.
1.1. Les empreses installadores indicades a l'article 3 daquest Reglament shan d'inscriure en el Registre
de l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al seu domicili social.
Aquestes inscripcions tenen una validesa de tres anys i es poden renovar abans de la seva caducitat. No
obstant aix, l'rgan competent de la comunitat autnoma pot disposar un termini superior.
Les empreses inscrites han de comunicar a l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent les
modificacions de les dades o els requisits que van servir per a la seva inscripci.
1.2. Les empreses installadores es classifiquen en dues categories:
- Categoria EIP-1: Amb capacitat per realitzar installacions que no requereixin projecte.
Per obtenir la inscripci com a empresa installadora de categoria EIP-1, han d'emplenar almenys els
apartats segents:
a) Relaci de personal en plantilla per a la realitzaci de les installacions, amb indicaci del
responsable tcnic de l'empresa.
b) Relaci de mitjans tcnics disponibles adequats.
c) Acreditacions del personal per a la realitzaci d'unions permanents i dels corresponents
procediments d'actuaci. En cas d'utilitzar exclusivament sistemes d'uni no permanents, n'hi haur
prou amb fer-ne una descripci. En aquest cas, en l'acreditaci de l'empresa ha de figurar aquesta
limitaci.
d) Indicaci d'altres acreditacions de l'empresa, si sescau (sistema de qualitat, autoritzacions de
fabricants...).
e) Indicaci de la marca del punx o les tenalles per al precintament de vlvules de seguretat.
f) Acreditar la cobertura de la responsabilitat civil derivada de les seves actuacions mitjanant plissa
de responsabilitat civil, aval o una altra garantia suficient contractada amb una entitat degudament
autoritzada, de 300.000 euros com a mnim per sinistre. La quantitat indicada sha dactualitzar
d'acord amb les variacions anuals de l'ndex de preus al consum, des de l'entrada en vigor del
Reglament d'equips a pressi.
8
g) Declaraci de coneixement del Reglament esmentat i de les seves instruccions tcniques

complementries per part dels responsables de l'empresa i pel personal en plantilla que realitza les
installacions.
h) Llibre o sistema de registre de les actuacions realitzades (installacions o inspeccions).
- Categoria EIP-2: Amb capacitat per realitzar installacions amb equips a pressi que requereixin un
projecte, aix com les indicades per a la categoria EIP-1.
Per obtenir la inscripci com a empresa installadora de categoria EIP-2, han d'acreditar, a ms de l'indicat
per a les empreses de categoria EIP-1, la disponibilitat de tcnic titulat competent en plantilla, que ha
dactuar com a responsable tcnic de l'empresa, aix com una cobertura de responsabilitat civil de 600.000
euros per sinistre. La quantitat indicada sha dactualitzar d'acord amb les variacions anuals de l'ndex de
preus al consum, des de l'entrada en vigor del Reglament.
2.- Inscripci d'empreses reparadores d'equips a pressi.
Les empreses reparadores indicades a l'article 7 daquest Reglament shan dinscriure en el Registre de
l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al seu domicili social.
Aquestes empreses han d'acreditar els apartats indicats en el punt anterior per a la categoria EIP-2 i s'han
didentificar amb les sigles ERP-2.
No obstant aix, per als equips a pressi de fins a la categoria I del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o
assimilats a aquesta categoria d'acord amb l'article 3.2 o la disposici addicional primera, han de complir les
condicions indicades per a les empreses installadores de la categoria EIP-1. Aquestes empreses
s'identifiquen amb les sigles ERP-1.
Aquestes inscripcions tenen una validesa de tres anys i es poden renovar abans de la seva caducitat. No
obstant aix, l'rgan competent de la comunitat autnoma pot disposar un termini superior.
3. Validesa i eficcia de les actuacions de les empreses installadores i reparadores.
L'autoritzaci de les empreses installadores o reparadores atorgada per qualsevol comunitat autnoma, o
per les ciutats de Ceuta i Melilla, tindr validesa i eficcia en la totalitat del territori espanyol.
4. Obligacions.
Les empreses installadores i reparadores d'equips a pressi estan obligades a:
4.1. Disposar de la corresponent inscripci en l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al

seu domicili social.
4.2. Mantenir al dia els requisits d'inscripci i renovar-la abans del seu venciment, i notificar, si sescau, les
modificacions de les dades declarades.
4.3. En cas de realitzar actuacions en una altra comunitat autnoma, notificar al corresponent rgan
competent les actuacions que pretn realitzar, i adjuntar-hi un certificat d'inscripci i no-sanci.
4.4. Realitzar les installacions, reparacions o inspeccions peridiques d'acord amb aquest Reglament, i
emetre els certificats corresponents.
4.5. Disposar del corresponent llibre o registre en qu s'anotin les actuacions realitzades, indicant-hi
almenys:
- Data d'actuaci.
- Usuari.
- Tipus d'actuaci.
- Identificaci o caracterstiques de l'equip o installaci.
9
ANNEX II
Requisits per a la installaci i posada en servei d'installacions
1. Projecte d'installaci.
Amb carcter general, requereixen un projecte d'installaci, les installacions segents:
a) Les que la suma dels productes de la pressi mxima de servei dels equips que componen la
installaci en bar pel volum en litres de tots els equips a pressi connectats de manera permanent
en la mateixa installaci sigui superior a 25.000, excloent-ne les canonades de connexi dels
recipients i els equips a qu es refereix l'article 3.3 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
b) Les que puguin generar un augment de pressi perqu estan sotmeses a l'acci d'una flama,
aportaci de calor amb perill de sobreescalfament o per reaccions qumiques (autoclaus, reactors...),
en qu la suma dels productes de la pressi mxima de servei en bar pel volum en litres de
cadascun dels equips a pressi connectats a la mateixa installaci sigui superior a 10.000,
excloent-ne les canonades de connexi dels recipients i els equips a qu es refereix l'article 3.3 del
Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
c) Les que continguin fluids perillosos en quantitats superiors a les que s'indiquen a continuaci. Sha
de considerar la suma de les quantitats de tots els equips a pressi connectats a la installaci que
continguin fluids perillosos, incloent-hi els classificats a l'article 3.3 de Reial decret 769/1999, de 7
de maig, i excloent-ne les canonades de connexi dels recipients.
Substncies Quantitat (kg) Descripci

Les que per inhalaci, ingesti i/o penetraci cutnia puguin comportar
Txica 5
riscos greus, aguts o crnics, i fins i tot la mort
Les que per inhalaci, ingesti i/o penetraci cutnia puguin comportar
Molt txica 0,5
riscos extremament greus, aguts o crnics, i fins i tot la mort
Les que, en contacte amb altres substncies i, en particular amb
Comburent 50
substncies inflamables, donen lloc a una reacci altament exotrmica
Inflamable 500 21 C < temperatura d'inflamaci < 55 C
Identificades amb el risc R17 o amb una temperatura d'inflamaci < 55
Molt inflamable 50
C i que romanguin en estat lquid sota pressi
Identificades amb el risc R12 i substncies i preparats en estat lquid
Extremament inflamable 10
mantinguts a una temperatura superior al seu punt d'ebullici
Explosiva 1 Identificades amb el risc R2 o R3
La classificaci de les substncies sha de fer atenent el que indica el Reial decret 363/1995, de 10
de mar, pel qual s'aprova el Reglament sobre classificaci, envasament i etiquetatge de
substncies perilloses i les seves posteriors modificacions.
d) Les canonades incloses a l'article 1.3 de les categories II i III de les esmentades a l'article 9 i l'annex
II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
En aquests casos que requereixen la presentaci dun projecte, la installaci lha de fer una empresa de la
categoria EIP-2.
No obstant el que indiquen els apartats anteriors, les instruccions tcniques complementries d'aquest
Reglament poden indicar condicions diferents per requerir la presentaci dun projecte d'installaci o d'una
altra documentaci especfica.
2. Contingut del projecte.
En cas que es requereixi un projecte d'installaci, el seu contingut ha de ser almenys el segent:
a) Memria:
- Classe d'activitat industrial i s a la qual es destinen els equips a pressi.
10
- Identificaci i caracterstiques dels equips a pressi.

- Justificaci de tots els requisits reglamentaris que hi siguin aplicables.
- Estudi de la seguretat en la utilitzaci de la installaci (elements de crrega i descrrega, obertures
i tancaments, descrregues de les vlvules de seguretat o procs, dispositius que impedeixin l'accs
en condicions de risc, temperatures superficials, descomposici o incendi de substncies
contingudes, criteris especials de manteniment o inspecci).
- Instruccions en cas d'emergncia i procediments d'actuaci en cas d'activaci o fallada de les seguretats.
b) Pressupost.
c) Plnols:
- Esquema de principi de la installaci amb indicaci de tots els equips a pressi i la situaci dels accessoris de
seguretat. Shi han dindicar els parmetres principals de funcionament (pressi, temperatura).
- Plnol de situaci de la installaci o de l'establiment, amb indicaci de referncies invariables
(carretera, punt quilomtric, riu) i escala aproximada d'1/10.000 a 1/50.000.
- Plnol d'ubicaci de la installaci en l'emplaament amb indicaci de dimensions generals,
localitzaci dels equips principals, i si s procedent, distncies a altres riscos.
3. Installacions de risc menor.
Les installacions no incloses a l'apartat 1 anterior es consideren de risc menor, i per tant no requereixen un
projecte d'installaci.
4. Posada en servei.
La posada en servei de les installacions amb equips a pressi que corresponguin a les categories I a IV a
qu es refereixen l'article 9 i l'annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes
categories segons l'article 3.2, requereix la presentaci de com a mnim la documentaci segent:
a) Certificat de direcci tcnica ems per un tcnic titulat competent i visat pel corresponent collegi
oficial, en cas d'installacions que requereixin un projecte d'installaci.
b) Certificat d'installaci subscrit tant per lempresa installadora d'equips a pressi inscrita com pel
seu responsable tcnic, en qu es faci constar que els equips compleixen aquest Reglament, que
disposen de les instruccions de tots els equips (inclosos els esmentats a l'article 3.3 de Reial decret
769/1999, de 7 de maig), que s'han fet les proves requerides, incloent-hi, si sescau, la corresponent
prova hidrosttica de resistncia dels elements no provats, i que el funcionament s correcte.
Quan calgui realitzar la prova hidrosttica de resistncia indicada al pargraf anterior, s'ha defectuar
a una pressi de prova que com a mnim ha de ser el valor ms elevat dels dos segents:
- La pressi Pms de la installaci multiplicada per 1,43, o

- La pressi Pms de la installaci multiplicada per un factor que tingui en compte la mxima
resistncia dels materials a la temperatura de prova respecte a la temperatura Tms i
multiplicada aix mateix per 1,25.
No obstant aix, en cap cas no es pot superar la pressi de prova que correspongui a cada equip a pressi.
En les installacions que requereixin un projecte d'installaci, el certificat d'installaci lha demetre i
signar el tcnic titulat competent de l'empresa EIP-2 i lha de visar el collegi oficial corresponent. En
aquest cas, el certificat d'installaci pot substituir el certificat de direcci tcnica indicat a l'apartat
anterior a si inclou el que indiquen els apartats 1 i 2 de l'annex IV.
En les installacions de risc menor, el certificat d'installaci el poden fer empreses installadores EIP-1.
c) Declaracions de conformitat dels equips a pressi o conjunts d'acord amb el que preveu el Reial
decret 769/1999, de 7 de maig, o el Reial decret 1495/1991, d'11 d'octubre i, si sescau, dels
accessoris de seguretat o pressi.
11
En cas d'equips a pressi transportables que s'utilitzin de manera permanent en una installaci fixa n'hi haur
prou amb la declaraci de l'installador que lequip a pressi disposa del marcatge que es fa referncia en el
Reial decret 222/2001, de 2 de mar, pel qual es dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva 1999/36/CE,
del Consell de 29 d'abril, relativa als equips a pressi transportables.
En cas d'aparells usats, s'hi ha dadjuntar l'acta d'inspecci peridica de nivell C.
Si els aparells es van comercialitzar abans de l'entrada en vigor del RD 769/1999, de 7 de maig, o
del Reial decret 1495/1991, d'11 d'octubre, i no tenen marcatge CE, es poden presentar els
certificats de fabricaci d'acord amb la reglamentaci en vigor en el moment de la seva fabricaci.
d) En cas que no es requereixi projecte d'installaci, un esquema de principi de la installaci, signat
per l'empresa installadora d'equips a pressi, en qu s'indiquin els parmetres principals de
funcionament (pressi, temperatura) i un plnol o croquis de la installaci.
5. Placa d'installaci i inspeccions peridiques.
5.1. Tots els equips a pressi de les installacions que estiguin subjectes a inspeccions peridiques han de
disposar d'una placa realitzada amb materials duradors, en qu s'indiquin el nmero d'identificaci atorgat
per l'rgan competent de la comunitat autnoma, la pressi mxima de servei de la installaci, la pressi de
prova de l'equip o conjunt, la seva categoria i grup, aix com les dates de realitzaci de les inspeccions, el
nivell d'inspecci realitzat i el segell de l'entitat responsable de la inspecci.
Les plaques han de ser llegibles i shan de collocar en un lloc visible de l'equip o conjunt.
Les plaques les ha de facilitar l'rgan competent de la comunitat autnoma, desprs de la presentaci de la
corresponent documentaci de la installaci o de l'equip que s'indica en els apartats anteriors. Quan els
equips disposin de placa, si es produeix un canvi d'emplaament a una altra comunitat autnoma, aquesta
ha de decidir si la mant o li atorga una de nova.
5.2. Per als equips a pressi de les categories I a IV a qu es refereixen l'article 9 i l'annex II del Reial decret
769/1999, de 7 de maig, o assimilats segons el que indica l'article 3.2, que s'installin de manera permanent,
s'ha dutilitzar un dels models de placa segents:
Model de placa d'installaci i inspeccions peridiques
rgan competent de la comunitat autnoma

Nm. identificaci rgan competent de la comunitat autnoma
Data d'installaci
Nm. identificaci
Pressi mx. de servei [bar]
Data d'installaci
Data Nivell/Segell Data Nivell/Segell
Pressi mx. de servei (bar)
Pressi de Categoria
prova (bar) i grup

Pressi de Categoria
prova (bar) i grup

12
La placa gran ha de tenir unes dimensions de 70 x 75 mm.
La placa petita es pot utilitzar en equips a pressi de petites dimensions i ha de tenir unes dimensions de 70 x 55 mm.
En emplenar les plaques s'han dindicar les dades segents:
Nm. didentificaci El nmero atorgat per l'rgan competent de la comunitat autnoma.

Data d'installaci Data del certificat d'installaci
Pressi mx. de servei La pressi mxima de servei de la installaci.
La primera data correspon a la de fabricaci de l'equip a pressi o conjunt. Les dates
Data segents sn les de realitzaci de les corresponents inspeccions peridiques de
nivells B i C.
Indicaci del nivell d'inspecci B o C segons l'annex III i el punx de l'organisme de
Nivell / segell:
control autoritzat que faci la inspecci peridica.
Pressi de prova La pressi de la prova hidrosttica de l'equip a pressi o conjunt.
Categoria de l'aparell, equip a pressi o conjunt i grup de fluid, d'acord amb el Reial
Categoria i grup
decret 769/1999, de 7 de maig.
6. Installacions amb equips duna categoria inferior a la categoria I.
Les installacions en qu tots els equips a pressi siguin duna categoria inferior a la categoria I que preveuen l'article
9 i annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats d'acord amb el que estableix larticle 3.2, han de
complir el que disposa l'article 9 d'aquest Reglament i en particular requereixen que els usuaris tinguin a disposici
de l'rgan competent de la comunitat autnoma la documentaci indicada a l'apartat 3 del dit article 9 daquest
ANNEX III
Inspeccions peridiques
1. Agents i periodicitat de les inspeccions.
A ms de les comprovacions indicades en les instruccions del fabricant, shan de fer, almenys, el nivell d'inspeccions
i proves que s'indiquen a continuaci, amb la periodicitat i per part dels agents indicats en les taules segents. La
classificaci dels equips a pressi s la que estableix l'article 9 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
Taula 1. Recipients per a gasos i lquids inclosos o assimilats, segons el que indiquen l'article 3.2 del Reial decret
769/1999, de 7 de maig, als quadres 1, 2, 3 i 4 de l'annex II daquest.
AGENT I PERIODICITAT
Nivell
d'inspecci Categoria de l'equip i grup de fluid
I-2 i II-2 I-1, II-1, III-2 i IV-2 III-1 i IV-1

Empresa installadora Empresa installadora Empresa installadora
Nivell A
4 anys 3 anys 2 anys
OCA OCA OCA
Nivell B
OCA OCA
Nivell C No obligatori
12 anys 12 anys
Notes:- Els extintors d'incendis, com a excepci, shan de sotmetre exclusivament a les proves de NIVELL
C cada cinc anys per part dempreses mantenidores autoritzades pel Reglament d'installacions de
protecci contra incendis, aprovat pel Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, i tenen una vida til
de vint anys a partir de la data de fabricaci.
- Els recipients frigorfics, com a excepci, com que no tenen una regulaci expressa sobre inspeccions
peridiques dels equips a pressi, els han dinspeccionar empreses installadores frigoristes
autoritzades d'acord amb el Reglament de seguretat per a plantes i installacions frigorfiques, aprovat
pel Reial decret 3099/1977, de 8 de setembre, i no requereixen la realitzaci d'inspeccions de nivell C,
excepte que l'equip hagi patit danys, hagi estat fora de servei per un temps superior a dos anys, es
canvi el fluid per un altre de ms risc o hagi patit una reparaci.
- Els recipients d'aire comprimit el producte de la pressi mxima de servei en bar pel volum en litres del
qual sigui menor de 5.000 els poden realitzar les empreses installadores d'equips a pressi.
Taula 2. Equips sotmesos a l'acci d'una flama o aportaci de calor inclosos en el quadre 5 de l'annex II del Reial
decret 769/1999, de 7 de maig, per a l'obtenci de vapor o aigua sobreescalfada.
Nivell AGENT I PERIODICITAT

d'inspecci
Categories I - II - III i IV
Empresa installadora o fabricant
Nivell A
1 any
OCA
Nivell B
3 anys
OCA
Nivell C
6 anys
Nota: Queden excloses les olles de pressi.
Taula 3. Canonades incloses o assimilades, segons el que indica l'article 3.2 del Reial decret 769/1999, de 7 de
maig, als quadres 6, 7, 8 i 9 de l'annex II daquest.
Nivell AGENT I PERIODICITAT

d'inspecci Categories I-2 i II-2 Categoria III-2 Categoria I-1, II-1 i III-1
OCA OCA OCA
Nivell B
OCA
Nivell C No obligatori No obligatori
12 anys
2. Nivells d'inspecci.
Els nivells d'inspecci indicats tenen labast segent:
2.1. Nivell A: Inspecci en servei.
Consisteix, almenys, en una comprovaci de la documentaci dels equips a pressi i en una completa inspecci
visual de totes les parts sotmeses a pressi, accessoris de seguretat, dispositius de control i condicions
reglamentries, i no s necessari retirar el calorifugat dels equips.
Si d'aquesta inspecci resulta que hi ha motius raonables que puguin suposar un deteriorament de la installaci,
sha de fer a continuaci una inspecci de nivell B per part dun organisme de control autoritzat.
Les inspeccions de nivell A les han de fer empreses installadores d'equips a pressi de la categoria corresponent a
la installaci o el fabricant o l'usuari, si acrediten disposar dels mitjans tcnics i humans que es determinen a l'annex
I per a les empreses installadores, i no s necessari posar fora de servei l'equip o installaci a inspeccionar.
2.2. Nivell B: Inspecci fora de servei.

Consisteix, com a mnim, en una comprovaci de nivell A i en una inspecci visual de totes les zones sotmeses a
mxims esforos i a mxima corrosi, comprovaci de gruixos, comprovaci i prova dels accessoris de seguretat i els
assajos no destructius que es considerin necessaris. Shan de tenir en compte els criteris de disseny dels equips a
pressi que puguin presentar fluncia lenta, fatiga o corrosi, segons el que indiquen els apartats 2.2.3 i 2.2.4 de
l'annex I del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
En els equips o canonades que disposin de calorifugat no s necessari retirar-lo completament. Nhi ha prou de
seleccionar els punts que puguin presentar ms problemes (corrosi interior o exterior, erosi...) per realitzar les
corresponents obertures de comprovaci.
Les inspeccions de nivell B les han de fer els organismes de control autoritzats, i sha de posar fora de servei lequip
a pressi o la installaci a inspeccionar.
En el cas de canonades, la inspecci es pot realitzar sense deixar la installaci fora de servei, si es poden realitzar
les proves indicades.
2.3 Nivell C: Inspecci fora de servei amb prova de pressi.
Consisteix, com a mnim, en una inspecci de nivell B a ms a ms d'una prova de pressi hidrosttica, en les
condicions i pressions iguals a les de la primera prova, o la indicada en l'etiquetatge expressat a l'apartat 3.3 de
l'annex I del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o qualsevol prova especial substitutiva d'aquesta que hagi estat
expressament indicada pel fabricant en les seves instruccions o prviament autoritzada per l'rgan competent de la
comunitat autnoma corresponent a l'emplaament de l'equip o installaci.
3. Anotaci de les inspeccions.
Les inspeccions peridiques de nivell B i C realitzades shan danotar sobre la placa d'installaci i inspeccions peridiques
indicada a l'annex II d'aquest Reglament o, si sescau, en la d'inspeccions peridiques de l'apartat 4 segent.
4. Placa d'inspeccions peridiques d'extintors i altres equips.
En el cas d'extintors, canonades i altres equips mbils de les categories I a IV previstes a l'article 9 i lannex II del
Reial decret 769/1999, de 7 de maig, desprs de la realitzaci de la primera inspecci peridica del nivell B o C
lagent que la realitzi ha de collocar una placa, en cas que no nhi hagi.
Els models de la placa a utilitzar sn els segents:
a) Model de placa d'inspeccions peridiques d'extintors

Nm. de fabricaci
Pressi mxima admissible(bar)
Data Empresa Data Empresa
Pressi de prova (bar)

La placa pot ser adhesiva i ha de tenir unes dimensions de 70 x 35 mm.
Nm. de fabricaci El nmero de fabricaci de l'extintor.

Pressi mxima admissible La pressi mxima admissible de disseny de l'extintor.
La primera data correspon a la de fabricaci de l'extintor. Les dates segents sn les de
realitzaci de les corresponents inspeccions peridiques de nivell C.
Data
Nm. d'inscripci en el Registre d'establiments industrials de l'empresa autoritzada per
Empresa realitzar les inspeccions.
Pressi de prova La pressi de la prova hidrosttica peridica.
b) Model de placa d'inspeccions peridiques d'altres equips

Nm. d'identificaci
Pressi mxima (bar)
Pressi de Categoria
prova (bar) i grup
La placa pot ser adhesiva i ha de tenir unes dimensions de 70 x 35 mm.
El nmero de fabricaci de l'equip a pressi.

Nm. didentificaci
En cas de canonades s'ha dindicar el nm. o la referncia interna de l'usuari.
La pressi mxima admissible de l'equip a pressi.
Pressi mxima En cas de canonades s'ha dindicar el valor de la pressi mxima de servei
de la installaci.
La primera data correspon a la de fabricaci de l'equip a pressi o conjunt.
Data Les dates segents sn les de realitzaci de les corresponents inspeccions
peridiques de nivells B i C.
Indicaci del nivell d'inspecci B o C i el punx de l'agent que realitzi la
Nivell / Segell
inspecci peridica.
Pressi de prova La pressi de la prova hidrosttica de l'equip a pressi o conjunt.
Categoria de l'aparell, equip a pressi o conjunt i grup de fluid, d'acord amb
Categoria i grup
el Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
ANNEX IV
Documents per a installaci, inspeccions peridiques, reparaci i modificaci
Els documents a utilitzar per acreditar la installaci, reparaci, modificaci i les inspeccions peridiques dels equips
a pressi han dincloure almenys les dades segents:
1. Certificat de direcci tcnica.
- Identificaci del tcnic titulat competent, DN o NIE (si no, nmero de passaport), collegi oficial al qual pertany i
nm. de collegiat.
- Localitzaci de la installaci (titular, adrea i nm. REI)
- Caracterstiques tcniques de la installaci:
Identificaci de tots els equips a pressi, denominaci, PS, V, PT i classificaci.
Pressi mxima de servei de la installaci (Pms) i fluid contingut.
Accessoris de seguretat i pressi de precinte (Pp).
Si s procedent, altres caracterstiques especfiques segons el tipus d'equip (TS).
- Que la installaci s'ha realitzat d'acord amb el projecte (identificaci del projecte).
- Que la installaci compleix els requisits reglamentaris, shan observat les indicacions del fabricant i shan fet les
proves en el lloc de l'emplaament.
- Que el seu funcionament s correcte.
- Identificaci de la documentaci que s'hi adjunta.
- Data i firma.
- Visat del collegi oficial al qual pertany.
2. Certificat d'installaci.
- Identificaci de l'empresa installadora d'equips a pressi (nom, adrea i nm. d'identificaci).

- Localitzaci de la installaci (titular, adrea i nm. REI)
Descripci de tots els equips a pressi, identificaci, PS, V, PT i classificaci.

Pressi mxima de servei de la installaci (Pms) i fluid contingut.
- Que la installaci compleix els requisits reglamentaris, shan observat les indicacions del fabricant i shan fet les
proves en el lloc de l'emplaament, que han dincloure si sescau la prova hidrosttica corresponent.
- Que es disposa de totes les instruccions dels fabricants.
- Que el seu funcionament s correcte.
- Identificaci de la documentaci que s'hi adjunta.
- Data i firma.
- Identificaci del responsable tcnic de l'empresa installadora que subscriu el certificat i segell de l'empresa.
3. Certificat d'inspecci peridica.
- Identificaci de l'empresa installadora o OCA que realitza la inspecci (nom, adrea i nm. d'identificaci).
- Localitzaci de la installaci (titular, adrea i nm. REI).
- Caracterstiques tcniques de l'equip a pressi:
Identificaci, denominaci, PS, V, PT i classificaci.

Pressi mxima de servei (Pms) i fluid contingut.
- Nivell d'inspecci.
- Descripci de les comprovacions realitzades.
- Resultat de les comprovacions.
- Que, si sescau, es mantenen les condicions de seguretat.
- Que lequip a pressi pot continuar en funcionament, i la prxima inspecci peridica sha de fer abans de ..........
- Data i firma.
- Identificaci del responsable tcnic de l'empresa installadora d'equips a pressi que subscriu el certificat o de
l'inspector de l'organisme de control autoritzat (OCA) i segell de l'empresa.
4. Certificat de reparaci.
- Identificaci de l'empresa reparadora d'equips a pressi (nom, adrea i nm. d'identificaci).


- Descripci de la reparaci.
- Que lequip a pressi continua mantenint les caracterstiques de disseny.
- Data, nom, firma del responsable i segell de l'empresa reparadora.
- Identificaci de l'organisme de control autoritzat (OCA) que hi ha intervingut.
- Descripci dels exmens, controls i proves realitzats.
- Que lequip a pressi s segur.
- Data i firma.
- Identificaci del responsable tcnic de l'empresa reparadora que subscriu el certificat i segell de l'empresa.
5. Certificat de modificaci d'un equip a pressi (que no requereixi reavaluaci).
- Identificaci de l'empresa reparadora d'equips a pressi (nom, adrea i nm. d'identificaci).


- Descripci de la modificaci.
- Data, nom, firma del responsable i segell de l'empresa reparadora.
- Que lequip a pressi s segur.
- Data i firma.
- Identificaci del responsable tcnic de l'empresa reparadora que subscriu el certificat i segell de l'empresa.
6. Certificat de modificaci d'una installaci.
- Identificaci de l'empresa installadora o reparadora d'equips a pressi (nom, adrea i nm. d'identificaci).
Identificaci i caracterstiques dels equips a pressi.

Si s procedent, altres caracterstiques especfiques segons el tipus d'installaci.
- Descripci de la modificaci.
- Data, nom, firma del responsable i segell de l'empresa installadora o reparadora.
- Que la installaci s segura.
- Data i firma.
- Identificaci del responsable tcnic de l'empresa installadora o reparadora que subscriu el certificat i segell de
l'empresa.
INSTRUCCI TCNICA COMPLEMENTRIA
ITC EP-1
CALDERES
CAPTOL I
mbit d'aplicaci i definicions
Article 1. mbit d'aplicaci.
1. Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a la installaci, reparaci i inspeccions peridiques de
calderes i els seus elements associats (economitzadors, sobreescalfadors, etc.), que preveu el Reglament d'equips a
pressi.
2. S'exceptuen de l'aplicaci dels preceptes de la present ITC les segents calderes i els seus elements associats:
a) Les integrades en centrals generadores d'energia elctrica incloses a la ITC EP-2.

b) Les integrades en refineries i plantes petroqumiques incloses a la ITC EP-3.
c) Les de vapor i aigua sobreescalfada classificades a l'article 3.3 i a la categoria I de les previstes a l'article 9 i
annex II del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, sobre equips a pressi.
d) Les d'aigua calenta d's industrial amb Pms x VT < 10.000 (Pms: pressi mxima de servei en la installaci
expressada en bar i VT: volum total en litres de la caldera) i les incloses al Reial decret 1027/2007, de 20 de
juliol, pel qual s'aprova el Reglament d'installacions trmiques als edificis (RITE).
e) Les de fluid trmic amb Pms x VT < 200 si Tms >120C o amb Pms x Vi < 2.000 si Tms 120C (Pms: pressi
mxima de servei en la installaci expressada en bar, Vi: volum total en litres de la installaci i Tms:
temperatura mxima de servei).
Sens perjudici de la terminologia que figura a l'article 2 del Reglament d'equips a pressi i a la norma UNE 9-001, als
efectes d'aquesta ITC cal atenir-se a les definicions segents:
1. Caldera, aparell a pressi on la calor procedent de qualsevol font d'energia es transforma en utilitzable, en
forma de calories, a travs d'un mitj de transport en fase lquida o vapor.
2. Caldera de vapor, la que utilitza com a fluid caloriportant o mitj de transport el vapor d'aigua.
3. Caldera d'aigua sobreescalfada, caldera en qu el mitj de transport s aigua a una temperatura superior als
110 C.
4. Caldera d'aigua calenta, caldera en qu el mitj de transport s aigua a una temperatura igual o inferior
als 110 C.
5. Caldera de fluid trmic, caldera en qu el mitj de transport de calor s un lquid diferent de l'aigua.
6. Caldera automtica, caldera que fa el seu cicle normal de funcionament sense necessitar cap mena d'acci
manual, excepte per a la seva posada inicial en funcionament o en el cas d'haver actuat algun dels dispositius de
seguretat que hagin bloquejat l'aportaci calorfica.
7. Caldera manual, la que requereix d'una acci manual per dur a terme algunes de les funcions del seu cicle
normal de funcionament.
8. Caldera mbil, la que est en servei mentre es desplaa.
S'adopten a ms les definicions segents:
9. Caldera amb emplaament variable, la que es munta sobre un bastidor per facilitar-ne el canvi d'ubicaci.
10. Risc ali, el que afecta habitatges, locals de concurrncia pblica, carrers, places i altres vies pbliques i tallers
o sales de treball alienes a l'usuari.
11. Sala de calderes, local tancat d's exclusiu i independent d'altres serveis, en qu est installada la caldera.
12. Recinte de calderes, espai protegit per una closa, que pot ser interior a un local o obert a l'exterior.
13. Caldera de recuperaci de lleixius negres, caldera de vapor que utilitza com a combustible els lleixius negres
concentrats que es generen en el procs de fabricaci de pasta de paper al sulfat.
CAPTOL II

Article 3. Classificaci de les calderes.
A l'efecte de les condicions exigibles, les installacions es classifiquen en funci del tipus de caldera en:
1. Classe primera:
a) Calderes pirotubulars amb Pms x VT < 15.000.

b) Calderes aquotubulars amb Pms x VT < 50.000. En cas de calderes de fluid trmic, les que tinguin
un Pms x Vi < 15.000.
On:
- Pms: La pressi mxima de servei en la installaci expressada en bar. Per a calderes d'aigua calenta, aigua
sobreescalfada i de fluid trmic, la pressi mxima de servei es compon de:
- La pressi deguda a l'altura geomtrica del lquid.

- La tensi de vapor del portador trmic a la temperatura mxima de servei.
- La pressi dinmica produda per la bomba de circulaci.
- VT: volum total en litres de la caldera, ms el volum del sobreescalfador si en t.

- Vi: volum total en litres de la installaci completa.
2. Classe segona: calderes que igualin o superin els valors indicats a l'apartat anterior.
1. Calderes de classe primera.
Les installacions les han de fer empreses installadores de la categoria EIP-2.
La installaci es considera de risc inferior, per la qual cosa no requereix la presentaci d'un projecte d'installaci.
S'ha de presentar, a ms del que indica l'apartat 4 de l'annex II del Reglament d'equips a pressi, una memria
tcnica de l'empresa installadora, en la qual s'inclogui:
- Plnol de situaci de la installaci o de l'establiment, amb indicaci de referncies invariables (carretera, punt
quilomtric, riu,) i escala aproximada d'1/10.000 a 1/50.000.
- Plnol de situaci de la sala de calderes en l'establiment.
- Plnol de la sala de calderes amb indicaci de les dimensions generals, situaci dels diferents elements de la
installaci, distncies a riscos, caracterstiques i gruixos dels murs de protecci, si s procedent.
- Descripci i caracterstiques dels equips consumidors.
- Sistema de vigilncia indicat pel fabricant a les instruccions de funcionament. En cas de vigilncia indirecta,
s'han d'indicar els perodes de comprovaci dels diferents elements de control i seguretat i, si s'escau, les
normes de prestigi reconegut utilitzades.
2. Calderes de classe segona.
Les installacions les han de fer empreses installadores de la categoria EIP-2.
La installaci requereix la presentaci d'un projecte que inclogui, com a mnim, el que indica l'apartat 2 de l'annex II
del Reglament d'equips a pressi, afegint-hi a ms:
- Els equips consumidors, aix com la canonada de distribuci, que s'han de reflectir en la memria.
- En relaci amb els requisits reglamentaris, s'ha d'indicar el sistema de vigilncia indicat pel fabricant a les
instruccions de funcionament. En cas de vigilncia indirecta, s'han d'identificar els perodes de comprovaci dels
diferents elements de control i seguretat i, si s'escau, les normes de prestigi reconegut utilitzades.
- Els plnols que s'indiquen a l'anterior apartat 4.1.
3. Altres requisits.
A les calderes de vapor, si la pressi mxima de servei (Pms) s inferior en ms d'un 10% a la pressi mxima
admissible (PS), s'ha de presentar un certificat ests pel fabricant o per un organisme de control autoritzat, on consti
l'adequaci de l'equip a la pressi, especialment pel que fa a les velocitats de sortida del vapor i a la capacitat de
descrrega de les vlvules de seguretat.
La posada en servei requereix la presentaci de la documentaci que per a cada cas determina l'article 5 del
Article 6. Prescripcions de seguretat de la installaci.
1. Prescripcions generals.
S'han d'adoptar les mesures de seguretat, de rendiment o mediambientals indicades a les corresponents
disposicions especfiques.
La xemeneia d'evacuaci dels productes de combusti s'ha de dissenyar segons els criteris indicats a la norma UNE
123.001 o en una altra norma de prestigi reconegut. L'allament de la xemeneia noms s obligatori per a les parts
accessibles.
Per a la ubicaci de les calderes, s'ha de tenir en compte la classificaci d'acord amb l'article 3, i considerar la classe
de la caldera ms gran que hi estigui installada i amb independncia del nombre.
2. Condicions d'emplaament de les calderes.

Les calderes s'han de situar en una sala o recinte, que compleixi els requisits segents:
a) Ser de dimensions suficients perqu totes les operacions de manteniment, inspecci i control es puguin
efectuar en condicions segures, i mantenir almenys 1 m de distncia a les parets o closa. A les zones on no
hi hagi elements de seguretat ni s'impedeixi el maneig o el manteniment, aquesta distncia es pot reduir a
0,2 m.
b) Han d'estar permanentment ventilades, amb arribada contnua d'aire tant per a la renovaci com per a la
combusti, i complir els requisits especfics en relaci amb el combustible utilitzat.
Si la sala o recinte de calderes afronta amb l'exterior (patis, solars, etc.), ha de disposar d'unes obertures a la seva
part inferior per a l'entrada d'aire, que distin com a mxim 20 cm del terra, i a la part superior, en posici oposada a
les anteriors, unes obertures per a la sortida d'aire. La secci mnima total de les obertures, en tots dos casos, la
determina l'expressi segent S = Qt / 0,58, en qu S s la secci neta de ventilaci requerida, expressada en cm2, i
Qt la potncia calorfica total installada dels equips de combusti o de la font de calor, expressada en kW.
No s'admeten valors de S inferiors a 0,5 m2 per a les sales amb calderes de classe segona, ni inferiors a 0,1 m2 per
a les sales amb calderes de classe primera.
En el cas de locals allats, sense possibilitat d'arribada d'aire per circulaci natural, s'han de disposar arribades d'aire
canalitzades, amb un cabal mnim de 2,5 Nm3/hora per kW de potncia total calorfica installada dels equips de
combusti.
Les calderes que com a font d'energia no utilitzin la combusti poden reduir la ventilaci de la sala a la meitat.
c) Qualsevol sala o recinte de calderes ha d'estar totalment net i lliure de pols, gasos o vapors inflamables.
d) A la sala o recinte de calderes s'hi prohibeix qualsevol treball no relacionat amb els aparells continguts en
aquesta, i en tots els accessos hi ha d'haver un cartell amb la prohibici expressa d'entrada de personal ali al
servei de les calderes.
Noms s'hi poden installar els elements corresponents als seus serveis, i no s'hi permet l'emmagatzematge de
productes, amb l'excepci del dipsit nodrissa del combustible i els necessaris per al servei de la caldera.
e) S'ha de disposar del manual de funcionament de les calderes que hi estiguin installades i dels procediments
d'actuaci en cas d'activaci de les seguretats.
En un lloc fcilment visible de la sala o recinte de calderes, s'hi ha de collocar un quadre amb les instruccions per a
casos d'emergncia.
3. Condicions d'emplaament de les calderes de classe primera.
Les calderes de classe primera poden estar situades en un recinte, per l'espai necessari per als serveis de
manteniment i inspecci ha d'estar degudament delimitat per una closa metllica d'1,20 m d'altura, amb la finalitat
d'impedir-hi l'accs de personal ali al servei d'aquestes.
Per a les calderes de vapor o d'aigua sobreescalfada amb Pms x VT 10.000, la distncia mnima que hi ha d'haver
entre la caldera i el risc ali s de 5 m. Alternativament, es pot disposar d'un mur de protecci amb la resistncia
indicada a l'apartat 4.b.2 d'aquest article. La distncia mnima assenyalada s'entn des de la superfcie exterior de les
parts a pressi de la caldera ms prxima al risc i aquest risc.
4. Condicions d'emplaament per a calderes de classe segona.
a) Aquestes calderes han d'estar situades dins d'una sala amb dues sortides de fcil accs situades, cadascuna
d'elles, en murs diferents.
En el cas que les distncies als riscos propis i aliens siguin superiors a 10 i 14 m, respectivament, no cal
disposar de mur de protecci.
b) Els murs de protecci de la sala han de complir les condicions segents:
b.1 L'altura ha de ser, com a mnim, d'un metre per damunt de la part ms alta sotmesa a pressi de la caldera.
b.2 S'han de fer de formig armat amb un gruix mnim de 20 cm i amb almenys 60 quilograms d'acer i 300
quilograms de ciment per metre cbic. En qualsevol cas, es poden utilitzar murs amb un moment flector
equivalent.
c) Les obertures en els murs de protecci han de complir les condicions segents:
c.1 Les portes han de ser metlliques, amb unes dimensions mximes d'1,60 m d'amplada per 2,50 m
d'alada. Poden incorporar reixetes en gelosia per a ventilaci.
c.2 Les dimensions mnimes d'almenys un dels accessos han de ser tals que permetin el pas dels equips i
elements accessoris a la caldera (com ara cremadors, bombes, etc.), i s'han de respectar un mnim de
0,80 m d'amplada per 2 m d'alada.
c.3 Les portes de les sales de calderes s'han d'obrir en el sentit de la sortida de la sala i han d'estar provedes
d'un dispositiu de fcil obertura des de l'interior.
c.4 Les obertures que tinguin unes mesures superiors a 1,60 m d'amplada i 2,50 m d'alada han d'estar
tancades mitjanant panells, desmuntables o no, un dels quals pot tenir una porteta lliure, hbil per al
servei. Els panells han d'oferir una resistncia igual a la del mur on estiguin installats, resistncia que ha
de ser degudament justificada.
c.5 Les obertures dels murs de protecci destinades a finestres han d'estar situades a un metre, com a
mnim, sobre el punt ms alt sotms a pressi de la caldera.
c.6 Totes les portes o obertures de ventilaci situades davant d'un cremador, que en continguin l'eix, han de
3
disposar d'una protecci efica amb un mdul resistent de 250 cm , amb la finalitat de poder resistir el
possible impacte d'aquell en cas d'accident.
d) El sostre de la sala ha de complir les condicions segents:
d.1 L'altura dels sostres no ha de ser mai inferior als 3 m sobre el nivell del terra i ha d'excedir un metre, com
a mnim, la cota del punt ms alt entre els sotmesos a la pressi de la caldera i, com a mnim, a 1,80 m
sobre les plataformes de la caldera, si n'hi ha.
d.2 El sostre del recinte ha de ser de construcci lleugera (fibrociment, plstic, etc.), amb una superfcie mnima del
25% del total de la sala, i no ha de tenir a sobre pisos habitables o locals de concurrncia pblica; noms es
poden autoritzar les superestructures que suportin aparells aliens a les calderes, que es consideri que formen
part de la installaci, com ara depuradores d'aigua d'alimentaci, desgasificadors, etc., entenent-se que
aquests aparells no es poden installar sobre la superfcie ocupada per la caldera.
5. Condicions especfiques per a les calderes de fluid trmic.
Les calderes de fluid trmic han de complir els requisits d'installaci de la norma UNE 9-310, o qualsevol altra norma
equivalent. Aix mateix, es pot utilitzar qualsevol altra norma que aporti una seguretat equivalent; en aquest cas s'hi
ha d'adjuntar un informe favorable d'un organisme de control autoritzat.
Les calderes de fluid trmic de la classe segona es poden installar en un local independent o a l'aire lliure, no cal
que compleixin els requisits de l'apartat 4.
Article 7. Sistemes de vigilncia de les calderes.
Les calderes incloses a l'mbit d'aplicaci de la present ITC han de disposar del sistema de vigilncia indicat pel
fabricant a les instruccions de funcionament.
L'operador de la caldera ha de fer les comprovacions adequades dels controls, elements de seguretat i qualitat de
l'aigua d'alimentaci per assegurar-se del bon estat de la caldera.
El sistema de vigilncia ha de complir els requisits segents:

1. Vigilncia directa.
L'operador de la caldera ha d'assegurar la seva presncia a la sala de calderes o a la sala amb repetici dels
senyals de seguretats, per poder actuar de manera immediata en cas d'anomalia. En aquest local, hi ha d'haver un
polsador d'emergncia que aturi immediatament el sistema d'aportaci calorfica de manera segura i que activi els
sistemes de dissipaci d'energia que hagin estat dissenyats.
Si el fabricant no ha indicat instruccions per a la vigilncia de la caldera, es considera de vigilncia directa.

2. Vigilncia indirecta.
Els intervals de comprovaci dels sistemes de control i seguretat perqu el funcionament de la installaci sigui segur
els ha d'indicar el fabricant de la caldera. El sistema de vigilncia de la caldera ha d'estar relacionat amb els
dispositius de control de qu disposi.
A les calderes que, d'acord amb les instruccions de funcionament del fabricant, puguin funcionar de manera
automtica sense la presncia del personal de conducci a la sala de calderes, l'operador hi ha de fer les
comprovacions funcionals per assegurar l'operativitat dels sistemes de control i seguretat.
Es consideren adequats els sistemes de control i seguretat indicats a les normes UNE-EN 12953 i 12952 o qualsevol
altra norma equivalent que pugui utilitzar el fabricant.
En cas de fallada de controls o seguretats requereix la utilitzaci de les instruccions d'emergncia, i s'ha de passar a
vigilncia directa fins a la compensaci de l'anomalia.
Article 8. Aigua d'alimentaci i aigua de la caldera.
Per a totes les calderes de vapor i d'aigua sobreescalfada hi ha d'haver un tractament d'aigua eficient que n'asseguri
la qualitat, aix com d'un rgim adequat de controls, purgues i extraccions.
Es considera adequat el que indiquen les normes UNE-EN 12953-10 i 12952-12. Aix mateix, es pot utilitzar
qualsevol altra norma que aporti seguretat equivalent, cas en qu s'hi ha d'adjuntar l'informe favorable d'un
organisme de control autoritzat.
s obligaci de l'usuari mantenir l'aigua de les calderes, com a mnim, dins de les especificacions de les normes
esmentades al pargraf anterior.
A aquests efectes, l'usuari ha de fer o fer fer les anlisis pertinents i, si s necessari, installar el sistema de
depuraci que li indiqui el fabricant, una empresa especialitzada en tractament d'aigua o el dissenyador de la
installaci.
CAPTOL III
Inspeccions peridiques, reparacions i modificacions
Totes les calderes incloses en aquesta ITC han de ser inspeccionades peridicament segons el que indica l'annex I
d'aquesta ITC, tenint en compte que les inspeccions de nivell A i B, les pot fer el fabricant si acredita que disposa
dels mitjans tcnics i humans que determina l'annex I del Reglament per a les empreses installadores de la
categoria EIP-2.
A l'annex I.1, s'hi indica l'abast i les condicions de les inspeccions.
A ms de les inspeccions peridiques, l'usuari ha de tenir en compte les informacions i instruccions facilitades pel
fabricant de l'equip o conjunt, i fer els controls que s'hi indiquin.
Les reparacions de les parts sotmeses a pressi dels equips o conjunts compresos a la present ITC, les s'han de fer
empreses reparadores degudament autoritzades, segons l'article 7 del Reglament d'equips a pressi.
No es consideren reparacions de la caldera les segents:
- Substituci de fins a un 15% del feix tubular en calderes pirotubulars (inclosos tubs soldats i mandrinatges),
que no suposin ms de 5 tubs.
- Substituci de les tubuladures de la caldera, sempre que es mantinguin les condicions originals de disseny i
que no s'hagi sotms originalment a un tractament trmic.
Article 11. Modificacions.
1. Les modificacions s'han d'atenir al que indica l'article 8 del Reglament d'equips a pressi.
2. Per al canvi de combustible, cal atenir-se a la reglamentaci especfica en relaci amb el nou combustible.
En qualsevol cas, en les transformacions per canvi de combustible s'ha de presentar un projecte d'un tcnic titulat,
visat pel corresponent collegi oficial i el corresponent certificat de modificaci, on es justifiqui la idonetat del nou
cremador, de la cambra de combusti i que a la placa tubular dels tubs del primer pas de gasos a les calderes
pirotubulars, o a la pantalla del darrere del fogar en les aquotubulars, no se sobrepassi la temperatura lmit del
material que permet el codi de disseny. Aix mateix, en les calderes pirotubulars, s'ha d'adequar el mtode d'uni de
tub a placa tubular, segons indiqui el codi de disseny per a les noves condicions de funcionament.
S'ha de tenir en compte que no es pot superar la potncia calorfica ni qualsevol altra de les caracterstiques de
disseny.
Abans de la posada en servei, s'ha de fer una inspecci de nivell C.
No obstant aix, no s necessari el projecte, si a la documentaci original del fabricant de l'equip s'acredita que la
caldera s apta per al nou combustible. En aquest cas, s'ha de fer una inspecci de nivell B.
3. La modificaci del sistema de vigilncia o dels sistemes de control i seguretat es considera modificaci important si
s'hi incorporen sistemes no previstos pel fabricant i requereix una nova avaluaci de la conformitat per un organisme
notificat.
CAPTOL IV
Altres disposicions
A ms de les obligacions que indica l'article 9 del Reglament d'equips a pressi, en les installacions incloses en
aquesta ITC s'han de complir les segents:
1. Operaci de la caldera.
L'usuari ha de designar una persona capacitada per dur a terme l'operaci de la caldera, mentre estigui en
funcionament, i s'ha de complir en tot moment el que indica l'article 13 sobre operadors de calderes.
2. Manteniment de la caldera.
L'usuari ha de fer un manteniment adequat de tots els sistemes de la installaci, amb una dedicaci especial als
rgans limitadors o reguladors perqu mantinguin la fiabilitat, i procedir a comprovar-ne el funcionament durant les
verificacions. De la mateixa manera, ha de prestar una atenci especial respecte a les obligacions indicades a
l'article 8 d'aquesta ITC sobre el tractament de l'aigua d'alimentaci.
3. Vigilncia de la caldera.
En cas que es produeixi una fallada d'algun dels elements de control o seguretat, s'ha d'adequar el sistema de
vigilncia de la caldera, i passar a vigilncia directa, mentre no es restableixin les condicions inicials i es comprovi el
funcionament correcte dels elements avariats.
4. Documentaci.
S'ha de disposar de la documentaci segent:
a) Llibre de la installaci.
L'operador de la caldera ha de tenir a la seva disposici un llibre on s'indiquin les caracterstiques de la

installaci i les actuacions, controls o inspeccions realitzades.
El llibre es pot substituir pels corresponents registres que incloguin una informaci equivalent.
A l'annex III d'aquesta ITC, s'indica la informaci mnima que s'ha d'incloure en el llibre o registre corresponent.
En el llibre o registre, s'hi han d'anotar les operacions efectuades per al control de les seguretats.
De la mateixa manera, s'han d'anotar les comprovacions del control de l'aigua d'alimentaci, les possibles
fallades de funcionament, les inspeccions o els controls efectuats, i tamb les reparacions o modificacions que
s'hi puguin efectuar.
b) Documentaci de la installaci.
L'operador de la caldera ha de disposar com a mnim de la documentaci segent:
Manual d'instruccions de la caldera.

Manual d'instruccions de l'equip de combusti.
Manual d'instruccions del tractament d'aigua.
Relaci d'elements i dispositius d'operaci o seguretat.
Manual de seguretat de l'operador, redactat pel mateix usuari, que ha de contenir, com a mnim:
- Normativa de seguretat del personal d'operaci.

- Instruccions de seguretat per a situacions d'emergncia.
- Instruccions de seguretat per a situacions de fallada d'elements de control o seguretat. Modificaci del sistema de
vigilncia de la caldera.
- Instruccions en cas d'accident.
- Instruccions en els perodes d'inspeccions, manteniment i reparaci. Equip de seguretat requerit.
- Peces de seguretat personal.
- Instruccions per a personal ali a la mateixa caldera.
- Instruccions de primers auxilis.
- Sistema de revisions del manual de seguretat.
Dades obtingudes en el protocol de posada en marxa.
Prescripcions dels nivells d'emissions a l'atmosfera.
Adrea del servei tcnic per a l'assistncia de la caldera i el cremador.
Adrea del servei contra incendis ms proper.
Article 13. Operadors de calderes.
1. Capacitaci de l'operador.
La conducci de calderes s'ha de confiar al personal capacitat tcnicament.
Els operadors de calderes han de ser instruts en la conducci de calderes pel fabricant, l'installador o l'usuari, si
disposa d'un tcnic titulat competent.
2. Responsabilitats.
L'operador de la caldera s el responsable de vigilar, supervisar i fer el control del funcionament correcte de la
caldera, i ha de ser conscient dels perills que pot ocasionar una falsa maniobra, aix com un mal manteniment o una
mala conducci.
Durant el procs d'arrencada de la caldera, s obligatori que aquesta sigui conduda per l'operador, el qual no es pot
absentar fins que s'hagi comprovat que el funcionament de la caldera s correcte i tots els dispositius de seguretat,
limitadors i controladors funcionen correctament.
Ha de poder actuar de manera immediata, manual o remota, en cas que es dispari la vlvula de seguretat o
qualsevol altra de les seguretats de la installaci, fins que es restableixin les condicions normals de funcionament,
utilitzant els procediments escrits indicats a l'article 5.2.f.
3. Carnet d'operador industrial de calderes.
Les calderes de la classe segona, a qu fa referncia l'article 3.2 d'aquesta ITC, de vapor o d'aigua sobreescalfada
han de ser condudes per personal amb carnet d'operador industrial de calderes.
Per obtenir el carnet s'ha de disposar dels coneixements tcnics adequats. Per aix, s'ha de superar un curs de
capacitaci impartit per entitats autoritzades per l'rgan competent de la comunitat autnoma. A l'annex II d'aquesta
ITC, s'indiquen els coneixements mnims, la durada del curs i els requisits que han de complir les entitats per impartir
els cursos.
El carnet, que t validesa i eficcia per a tot el territori espanyol, l'expedeix l'rgan competent de la comunitat
autnoma, una vegada acreditat pel sollicitant:
a) Que ha complert els 18 anys.

b) Que ha superat un curs impartit per una entitat autoritzada, que inclogui els coneixements i la durada mnima
que indica l'annex II.
c) Que ha superat un examen realitzat per l'rgan competent de la comunitat autnoma.
d) En el cas d'estrangers, previ compliment dels requisits previstos a la normativa espanyola vigent en matria
d'estrangeria i immigraci.
CAPTOL V
Calderes de recuperaci de lleixius negres
Article 14. Calderes de recuperaci de lleixius negres.
1. Condicions generals.
a) Les calderes de recuperaci de lleixius negres s'han d'atenir a les condicions indicades al Reglament d'equips a
pressi i a la present ITC, amb les condicions particulars expressades en aquest article.
b) El combustible principal d'aquestes unitats de recuperaci sn els lleixius negres que es generen en el procs
de fabricaci de pasta de paper al sulfat, prviament concentrats en unitats d'evaporaci.
S'utilitzen com a combustibles auxiliars, combustibles lquids (fueloil) i/o gasosos (gas natural, gasos liquats de
petroli,)
c) Aquestes unitats de combusti tenen equips especfics com ara:
- Tanc de dissoluci: tanc equipat amb agitaci, en el qual tenen lloc les dissolucions del sal fos.
- Pic de colada o canal de colada: dispositiu en forma de teula, refrigerat interiorment, la funci del qual s la
d'abocar el sal fos des del fogar fins al tanc de dissoluci.
2. Prescripcions tcniques.
a) Als efectes que preveu l'article 6 d'aquesta ITC, les unitats de recuperaci es consideren calderes de vapor
automtiques de vigilncia directa i han de disposar de la presncia permanent d'un operari a la zona de caldera
o sala de control contigua a aquesta, encarregat de garantir la neteja peridica i l'operativitat de les obertures
d'aire, de les obertures dels cremadors auxiliars i dels canals de colada.
b) En relaci amb les condicions especfiques indicades per a les sales de calderes a l'article 6.4 d'aquesta ITC, en
aquest tipus d'installacions no es necessiten murs de protecci.
c) Les calderes han de disposar de dos sistemes d'alimentaci d'aigua independents i accionats per diferents fonts
d'energia. El cabal d'aigua que ha d'aportar cadascuna de les bombes ha de ser d'1,5 vegades la vaporitzaci
mxima ms el cabal d'aigua de purgues.
3. Condicions d'operaci.
a) Ensinistrament del personal en seguretat. El personal ha de ser convenientment ensinistrat de manera peridica.
A aquest efecte, s'han de fer, a ms, simulacions programades en intervals regulars per assegurar que el
personal estigui familiaritzat amb els procediments establerts en el manual de seguretat.
b) Simulaci programada de situacions d'emergncia.
4. Operadors de calderes.
Atesa la singularitat d'aquest tipus de calderes, el carnet d'operador que requereix l'article 11.3 ha de ser expedit per
l'rgan competent de la comunitat autnoma, prvia certificaci per part del Comit Permanent de Seguretat i
Utilitzaci de Calderes de Recuperaci de Lleixius Negres.
5. Manteniment.
Independentment de les actuacions i comprovacions que s'hagin d'efectuar atenent les instruccions del fabricant,
s'han de fer les segents:
a) Comprovaci diria:
- Indicadors de nivell directes.

- Anlisi dels diferents parmetres fonamentals de la caldera que afecten la bona marxa i seguretat
d'aquesta.
- Anlisi d'aigua d'alimentaci i d'aigua de caldera.
b) Comprovaci setmanal:
- Indicadors de nivell a distncia.

- Lnies de senyal d'alarma.
- Nivell mnim.
- Detector de pressi.
- Contrast dels elements de mesurament de contingut de matries seques en el lleixiu negre d'alimentaci.
c) Comprovaci mensual:
- Verificaci del bon funcionament de les vlvules de regulaci. Comprovaci en marxa dels aparells de
regulaci dels parmetres fonamentals de la caldera.
- Contrast dels elements de mesurament en planta.
d) Comprovaci semestral:
- Calibratge dels aparells de regulaci dels parmetres fonamentals de la caldera
6. Inspeccions peridiques.
Les inspeccions peridiques s'han de fer d'acord amb l'article 6 del Reglament d'equips a pressi i atenent les
especificitats indicades a l'annex I.2. Aquestes inspeccions les ha de fer un organisme de control o el fabricant de la
caldera, si acrediten disposar dels mitjans tcnics i humans que determina l'annex I del reglament anteriorment
esmentat, per a les empreses installadores de la categoria EIP-2.
7. En absncia de normes especfiques, el Comit Permanent de Seguretat i Utilitzaci de Calderes de Lleixius

Negres/Licor Negre, integrat a l'Associaci d'Investigaci Tcnica de la Indstria Paperera Espanyola (IPE), pot
proposar al Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer, per a la seva aprovaci, les condicions tcniques particulars
aplicables a aquesta mena de calderes.
CAPTOL VI
Normes
Article 15. Normes UNE per a l'aplicaci de la ITC
A l'annex IV de la present ITC s'indiquen les referncies de les normes UNE que, de manera total o parcial, es
prescriuen per al compliment dels requisits inclosos a l'mbit d'aplicaci.
Les edicions concretes de les normes UNE que figuren a l'annex seguiran sent vlides per a la correcta aplicaci de
la ITC, fins i tot encara que hagin estat aprovades i publicades edicions posteriors de les normes, mentre el centre
directiu competent en matria de seguretat industrial no publiqui en el Butllet Oficial de l'Estat la resoluci que
actualitzi aquestes normes.
La resoluci ha d'indicar les noves referncies i la data a partir de la qual sn aplicables les noves edicions i, en
conseqncia, la data en qu les antigues edicions deixaran de ser-ho.
ANNEX I
Inspeccions i proves peridiques de calderes
1- INSPECCIONS I PROVES PERIDIQUES

S'han de tenir en compte les condicions indicades a la norma UNE 9-103.
1.1- Nivell A.
La periodicitat d'aquestes inspeccions s anual.
S'ha de fer una inspecci de la caldera d'acord amb el que indica l'apartat 2.1 de l'annex III del Reglament d'equips a
pressi.
La inspecci ha d'incloure, a ms, les comprovacions segents:
a) Existncia i actualitzaci de la documentaci corresponent al manteniment i l'operaci de la caldera, aix com de

la qualitat de l'aigua en les calderes de vapor i aigua sobreescalfada.
b) Neteja i inspecci visual del circuit de fums i de les parts sotmeses a pressi. Per fer aquestes operacions, la
caldera ha d'estar aturada i han de ser accessibles les parts sotmeses a pressi, sense necessitat de retirar
l'allament trmic.
c) Funcionament dels elements d'operaci i de les seguretats de la caldera i provocaci de la seva intervenci.
d) Manteniment de les condicions d'emplaament de la caldera i de les instruccions de seguretat (inclosa la
protecci contra incendis).
e) Estanquitat del circuit de gasos.
f) Inspecci visual de les canonades i equips que utilitzen el fluid de la caldera.
De les actuacions dutes a terme, se n'ha de deixar constncia escrita.
1.2- Nivell B.
La periodicitat d'aquestes inspeccions s cada tres anys.
A ms del que s'indica per a la inspecci de nivell A, s'ha de fer una inspecci completa de la documentaci i de
l'estat de la caldera, d'acord amb els apartats 4 i 6 de la norma UNE 9-103.
La inspecci ha d'incloure les comprovacions segents:
a) Comprovaci de la documentaci de la caldera i de la placa d'installaci i inspeccions peridiques (certificat
d'installaci, projecte, declaraci de conformitat o certificat de fabricaci, instruccions de funcionament, marques
de la caldera, )
b) Inspecci dels elements de la caldera:
- Inspecci visual prvia i posterior a la neteja.

- Assajos suplementaris.
- Deformacions.
- Cordons de soldadura.
- Mesurament de gruixos.
- Accessoris i vlvules de seguretat.
- Manmetres i termmetres.
- Fogar i conductes de fums.
- Obra refractria.
- Circuit elctric.
- Puntals i tirants (en calderes pirotubulars).
- Cartelles de refor (en calderes pirotubulars).
- Tubs, plaques tubulars i collectors (en calderes pirotubulars).
- Caixes de fums (en calderes pirotubulars).
- Estructura i fixacions de tubs a tambors i collectors (en calderes aquotubulars).
- Economitzadors, sobreescalfadors i reescalfadors (en calderes aquotubulars).
- Feixos tubulars o serpentines (en calderes aquotubulars).
c) Assaig de funcionament:
- Regulaci i precinte de les vlvules de seguretat o d'alleugeriment.

- Comprovaci dels automatismes de regulaci.
- Automatismes de seguretat.
1.3- Nivell C.
La periodicitat d'aquestes inspeccions s de sis anys.
A ms del que s'indica per a la inspecci de nivell B, s'ha de fer, per a les calderes existents, la prova hidrosttica
d'acord amb l'apartat 5 de la norma UNE 9-103.
A les calderes amb el marcatge CE, la pressi de prova ha de ser la que figura al punt 2.3 de l'annex III del
a) Comprovaci de la documentaci.
b) Inspecci dels elements de la caldera.
En les calderes pirotubulars s'han de fer els assajos segents no destructius per mitj de lquids penetrants o
partcules magntiques de:
- El 100% de la soldadura uni del fogar amb la placa posterior o amb la placa tubular de la cambra del fogar.
- El 100% de les soldadures del tub fogar.
- El 50% de la uni de la placa posterior amb els tubs del primer pas, si el combustible s gass, i el 10% per a
la resta dels combustibles.
- El 100% de la uni dels puntals a la cambra del fogar i a la placa tubular posterior, quan el combustible sigui
gass, i el 50% en la resta dels combustibles.
En les calderes aquotubulars, excepte les de fluid trmic:
- El 100% de les soldadures d'uni dels feixos tubulars a collectors, reescalfadors o sobreescalfadors.
c) Prova hidrosttica.
d) Assaig de funcionament.
2- INSPECCIONS I PROVES PERIDIQUES DE CALDERES DE RECUPERACI DE LLEIXIUS NEGRES.

Les inspeccions s'han de fer d'acord amb l'anterior apartat I.1.
2.1- Nivell A i B.
Les inspeccions s'han de fer anualment amb els criteris segents:
a) Inspecci general.
S'ha de fer una inspecci visual de les parts accessibles des de l'interior de la caldera i s'han de comprovar les
possibles deformacions de les parts sota pressi. Per aix s'han d'eliminar els dipsits i les incrustacions que
dificultin la inspecci.
b) Tambors.
S'han d'obrir i inspeccionar els tambors superior i inferior (si n'hi ha), i comprovar-hi:
- Existncia de corrosions puntuals pitting a l'interior.
- Existncia de llots, anlisis qumiques i eliminaci.
- Estat interior de les boques dels tubs mandrinats en els tambors.
- Subjecci i estat dels accessoris interns.
Desprs de la inspecci s obligatori canviar les juntes afectades.

c) Solera.
S'ha d'inspeccionar l'estat del refractari de la solera, en el cas que n'hi hagi, i reparar-ne o substituir-ne les zones
defectuoses.
d) Collectors d'alimentaci.
S'han d'inspeccionar els collectors d'alimentaci amb un abast anleg al que s'indica per als tambors, sempre
que sigui possible, utilitzant per fer-ho els registres practicables disposats amb aquesta finalitat. S'ha de fer
servir un mirall, endoscopi o qualsevol altre estri que permeti la visi interior del total del collector.
e) Vlvules de seguretat.
S'han de desmuntar totalment per assegurar-se del perfecte estat de tots els elements que les componen, aix
com assegurar-se que queda lliure de rovells, incrustacions o elements estranys que impedeixin que funcioni
perfectament. S'ha de comprovar que el drenatge de la canonada de descrrega est lliure de qualsevol
obstrucci, per evitar que s'acumuli aigua condensada sobre la vlvula i augmenti la seva contrapressi.
f) Inspecci de les zones d'entrada de bufadors.
S'han d'examinar totes i cadascuna de les curvatures dels tubs en el pas de bufadors per esbrinar la possible
formaci d'esquerdes a les aletes de tancament i trencament de les soldadures que fixen el tub a les cintes, com
a conseqncia del degoteig de condensaci per possibles deficincies a la vlvula automtica del bufador. En
cas que la inspecci ocular ho aconselli, s'han de fer servir lquids penetrants o altres sistemes de comprovaci.
S'ha de comprovar la perfecta alineaci de cada bufador a la totalitat del seu recorregut.
g) Control de gruixos per ultrasons.
S'ha de mesurar el gruix dels tubs en els punts i els percentatges que s'assenyalen:
- Al nivell de solera, si s'utilitzen tubs d'acer al carboni, 50%. Si s'utilitzen tubs bimetllics, 15%.
- Al nivell de l'eix d'entrada de l'aire primari, el 100% de la totalitat dels tubs d'acer al carboni.
Si s'utilitzen tubs bimetllics, el 100% dels tubs que conformen la mateixa entrada de l'aire i el 25% dels tubs rectes.
- Al nivell de cremadors de lleixius negres, el 100% dels que conformen la mateixa entrada.
- Al nivell d'entrades d'aire secundari, el 100% dels que conformen l'entrada de l'aire.
- A dos nivells ms, compresos entre l'aire primari i secundari, el percentatge s'ha d'escollir en cada caldera
d'acord amb l'experincia i les velocitats de corrosi observades.
- A dos nivells per damunt de l'entrada d'aire secundari, el percentatge s'ha d'escollir en cada caldera, d'acord
amb l'experincia i les velocitats de corrosi observades.
- En les curvatures accessibles de tots els tubs que estiguin situades fins a 2 m per damunt dels nivells d'aire
secundari i/o terciari, el 100%.
- En les corbes dels tubs accessibles del feix tubular i, almenys, en un punt de la part recta dels mateixos tubs, el 100%.
- En les corbes accessibles dels panells tallafocs, el 100%.
- En les corbes inferiors dels reescalfadors, el 25%.
- L'usuari, a ms, ha de mesurar gruixos en aquelles parts que, o b per indicaci del constructor o per la seva
prpia experincia, puguin estar sotmeses a velocitats de corrosi elevades.
Quan es localitzi un gruix en un tub amb una velocitat de corrosi superior a l'habitual, s preceptiu continuar els
mesuraments al llarg d'aquest tub i contigus fins a delimitar la zona afectada.
Cada usuari ha de portar un registre dels gruixos mesurats, aix com les velocitats de corrosi mximes i les
seves tendncies.
En el termini d'un any com a mxim, s'han de canviar tots els trams de tubs el gruix dels quals, en funci de la
velocitat de corrosi esperada segons tendncia d'aquella zona, comprometi la seguretat de la caldera en el
perode de dos anys, per assolir al final d'aquest perode el gruix mnim calculat segons el codi adoptat.
h) Altres controls per a tubs bimetllics.
A ms, a les unitats que utilitzen tubs bimetllics, s'hi ha de comprovar, mitjanant l's de lquids penetrants o
un altre sistema vlid la comprovaci, que no hi ha fissures ni esquerdes a la capa inoxidable dels tubs i
membranes. La comprovaci s'ha de fer per mostreig, en les proporcions que s'indiquen a continuaci:
- A la zona perifrica de la solera, d'1 m d'amplada, un 10% de la superfcie.

- A la part inferior de les quatre parets fins a les obertures d'aire primari, incloses aquestes, un 5% de la
superfcie.
- A l'obertura dels pics de colada, entrades d'aire primari i secundari i altres tubs corbats d'obertures de tubs,
mires, encenedors, boques d'home, etc., el 100% de la superfcie accessible que conforma la mateixa entrada.
- A la resta de la superfcie accessible de tots els tubs bimetllics s'ha d'inspeccionar, minuciosament, de
manera visual i, on s'observin indicis d'anomalies, tamb s'ha de procedir a comprovar-les mitjanant lquids
penetrants.
En cas que alguna de les zones analitzades doni indicacions lineals superiors a 1,6 mm, s'ha de procedir a
analitzar dues zones contiges, i aix successivament. S'entn per indicaci lineal aquell indici d'anomalia la
longitud del qual s superior a tres vegades la seva amplada.
Si el gruix del material d'acer al carboni del tub resulta disminut o afectat per l'anomalia detectada, s'ha de
procedir a la substituci del tram de tub corresponent.
i) Vlvules.
S'han de revisar totes les vlvules del circuit sota pressi i inspeccionar l'estat dels elements de tancament.
j) Conductes de gasos.
S'ha de netejar i inspeccionar l'estat de conservaci i estanquitat dels conductes de fums i evaporador de
contacte directe.
k) Soldadures.
En les soldadures d'elements sota pressi que es realitzin en reparacions s'han d'utilitzar les tcniques
recomanades pel constructor de la caldera. En el llibre de registre de l'usuari s'han de fer constar les
reparacions, aix com la tcnica utilitzada.
Tamb s'han de revisar les soldadures de transici entre tubs bimetllics i els d'acer al carboni.
l) Instrumentaci i altres aparells de seguretat.
Inspecci general de la instrumentaci, especialment la de control de nivell d'aigua, pressi i temperatura del
generador. S'ha de comprovar que els conductes d'uni entre els aparells i el generador estan lliures de
qualsevol substncia que pugui donar lloc a obstruccions.
m) Tanc de dissoluci.
Inspecci del tanc de dissoluci de fosa salina, amb especial atenci al sistema d'agitaci, comportes d'expansi
i incrustacions internes, aix com obstruccions a les canonades de recirculaci i elements trencadors del raig fos.
n) Inspecci i control d'aletes.
S'ha de fer una inspecci ocular de les aletes a la zona del fogar, amb la utilitzaci de lquids penetrants o un
altre sistema quan s'hi observin indicis d'esquerdes. Qualsevol esquerda la progressi de la qual pugui arribar a
interceptar el tub s'ha d'aturar fent un forat de 3 o 4 millmetres a l'extrem ms prxim a aquest.
f) Pics de colada.
Cada any s'ha de substituir el pic de colada. El pic substitut s'ha d'examinar per ultrasons i prova hidrulica, i
pot ser recuperable en el cas que el seu estat sigui satisfactori.
2.2- Nivell C.
Les inspeccions peridiques de nivell C s'han de fer cada tres anys.
ANNEX II
Operadors industrials de calderes.
1. Per obtenir el carnet d'operador industrial de calderes, s'han d'acreditar els coneixements segents:
1.1- Conceptes bsics.

a) Pressi, mesura i unitats
b) Pressi atmosfrica
c) Temperatura, mesura i unitats
d) Canvis d'estat, vaporitzaci i condensaci
e) Transmissi de la calor: radiaci, convecci i conducci
f) Vapor d'aigua saturat, sobreescalfat i reescalfat, expansionat
g) Volums especfics de vapor
h) Calor especfic
i) Relaci entre la pressi i la temperatura del vapor
1.2- Generalitats sobre calderes.
a) Definicions
b) Condicions exigibles
c) Elements que incorporen
d) Requisits de seguretat
e) Parts principals d'una caldera
f) Superfcie de calefacci: superfcie de radiaci i de convecci
g) Transmissi de calor en calderes
h) Tipus de calderes segons la seva disposici
i) Tipus de calderes segons la seva circulaci
j) Classificaci de calderes segons les seves caracterstiques principals
1.3- Combusti.
a) Tiratge natural i forat

b) Fogars en depressi i sobrepressi
c) Procs de la combusti. Volums terics d'aire i fums
d) Xemeneies
1.4- Disposicions generals constructives en calderes pirotubulars.
a) Fogars. Llisos i ondulats

b) Cambres de fogar
c) Tubs. Tirants i passadors
d) Fixaci de tubs a les plaques tubulars
e) Tibament. Barres tibants, puntals, cartelles
f) Caixes de fums
g) Portes de registre: home, cap, m i expansi de gasos
1.5- Disposicions generals constructives en calderes aquotubulars.
a) Fogar
b) Feix vaporitzador
c) Collectors
d) Tambors i doms
e) Fixaci de tubs a tambors i collectors
f) Portes de registre i expansi de gasos
g) Economitzadors
h) Escalfadors d'aire
i) Sobreescalfadors
j) Reescalfadors
k) Calderes verticals. Tubs Field. Tubs pantalla per a flames
l) Calderes de vaporitzaci instantnia. Serpentines
1.6- Accessoris i elements addicionals per a calderes.
a) Vlvules de pas. Assentament i comporta

b) Vlvules de retenci. Assentament, clapeta i disc
c) Vlvules de seguretat
d) Vlvules de descrrega rpida
e) Vlvules de purga contnua
f) Indicadors de nivell. Aixetes i columna
g) Controls de nivell per flotador i per elctrodes
h) Limitadors de nivell termosttic
i) Bombes d'aigua d'alimentaci
j) Injectors d'aigua
k) Cavallets i turbines per a aigua d'alimentaci
l) Manmetres i termmetres
m) Pressstats i termstats
n) Tipus de cremadors
o) Elements de l'equip de combusti
1.7- Tractament d'aigua per a calderes.
a) Caracterstiques de l'aigua per a calderes

b) Descalcificadors i desmineralitzadors
c) Desgasificaci trmica i per additius
d) Regularitzaci del pH
e) Recuperaci de condensats
f) Rgim de purgues que s'han de fer
1.8- Conducci de calderes i manteniment.
a) Primera posada en marxa: inspeccions

b) Posada en servei
c) Posada fora de servei
d) Causes que fan augmentar o disminuir la pressi
e) Causes que fan davallar bruscament el nivell
f) Comunicaci o incomunicaci d'una caldera amb altres
g) Manteniment de calderes
h) Conservaci en aturada prolongada
1.9- Reglament d'equips a pressi i ITC EP-1.
a) Part relativa a calderes, economitzadors, sobreescalfadors i reescalfadors

b) Realitzaci de proves hidruliques
c) Informes diaris d'operaci
2. Els cursos de capacitaci per obtenir el carnet han de tenir una durada mnima de 50 hores.
3. Les entitats que vulguin fer cursos de capacitaci han d'acreditar davant l'rgan competent de la comunitat
autnoma, com a mnim, els requisits segents:
a) Disposar dels recursos humans necessaris per impartir els cursos. S'ha d'indicar el nom del responsable tcnic
dels cursos, amb indicaci de la titulaci i l'experincia.
b) Disposar dels recursos tcnics i materials adequats. Material didctic disponible, descripci de la ubicaci i
caracterstiques de les aules,
c) Disposar d'experincia en la impartici de cursos per a formaci professional o similars, fent especial referncia
als relacionats amb el carnet d'operador de calderes.
d) Metodologia de l'ensenyament, amb indicaci de l'organitzaci d'aquesta i sistemes d'avaluaci previstos.
e) Alumnat mxim per curs.
ANNEX III
Llibre de la installaci
El llibre de la installaci o el registre equivalent ha d'incloure com a mnim la informaci segent:
1. Caracterstiques de les calderes:
- Identificaci (fabricant, tipus o model, nm. de fabricaci, any,).

- Dades tcniques (lmits admissibles de funcionament de les calderes, dades del combustible i de l'equip de
combusti,).
2. Caracterstiques de la installaci:
- Descripci de la installaci.
- Identificaci dels elements de la installaci (subministrament de combustible, sistema de tractament d'aigua,
evacuaci dels productes de combusti, canonades,).
- Identificaci dels equips consumidors (fabricant, tipus o model, nm. de fabricaci, any,).
- Lmits admissibles de funcionament de la installaci.
- Caracterstiques de l'emplaament de les calderes (sala o recinte,).
- Dades de l'installador.
3. Elements de seguretat de la installaci:
- Identificaci de tots els elements de seguretat.
4. Documentaci de la installaci:
- Descripci de la documentaci disponible i la seva localitzaci.
5. Obligacions del titular i de l'operador de la caldera:
- Text de l'article 9 del Reglament d'equips a pressi.

- Text de l'article 12 de la ITC EP-1.
6. Comprovacions de funcionament i de seguretat:
- Comprovacions diries.
- Comprovacions setmanals.
- Comprovacions mensuals.
- Altres comprovacions.
7. Inspeccions:
- Nivell A: dates i responsable.

- Nivell B: dates i responsable.
- Nivell C: dates i responsable.
8. Reparacions o modificacions:
- Identificaci i abast de les reparacions de la caldera i la installaci.

- Identificaci i abast de les modificacions de la caldera i la installaci.
ANNEX IV
Normes UNE
UNE 9-001: 1987, Calderes. Termes i definicions.
UNE 9-103: 1985, Calderes. Revisions peridiques.
UNE 9-310: 1992, Installacions transmissores de calor mitjanant lquid diferent de l'aigua.
UNE 123001:2005+UNE 12301:2005/1M:2006, Clcul i disseny de xemeneies metlliques. Guia d'aplicaci.
UNE EN 12952-7:2003, Part 7: Requisits per als equips de la caldera.
UNE-EN 12952-8:2003, Part 8: Requisits per als sistemes de combusti dels combustibles lquids i gasosos de la caldera.
UNE-EN 12952-9:2003, Part 9: Requisits per als sistemes de combusti dels combustibles slids polvoritzats per a la caldera.
UNE-EN 12952-12:2004, Part 12: Requisits per a la qualitat de l'aigua d'alimentaci i de l'aigua de la caldera.
UNE-EN 1293-6:2003, Part 6: Requisits per a l'equipament de la caldera.
UNE-EN 12953-7:2003, Part 7: Requisits per als sistemes de combusti de combustibles lquids i gasosos per a la caldera
UNE-EN 12953-10:2004, Part 10: Requisits per a la qualitat de l'aigua d'alimentaci i de l'aigua de la caldera.
ITC EP2
CENTRALS GENERADORES D'ENERGIA ELCTRICA
CAPTOL I
1. Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a la installaci, reparaci i inspeccions peridiques de
tots els equips a pressi inclosos en el recinte d'una central generadora d'energia elctrica d'una potncia superior a
50 MW i que estan previstos al Reglament d'equips a pressi.
S'hi inclouen les centrals trmiques, hidruliques, de cicle combinat, nuclears i les plantes d'incineraci de residus
slids urbans.
2. S'exceptuen de l'aplicaci dels preceptes d'aquesta ITC els equips a pressi segents:
a) Els extintors d'incendis, que han de complir els requisits generals del Reglament d'equips a pressi.
b) Els equips a pressi, canonades o conjunts que es classifiquin a l'article 3.3 del Reial decret 769/1999, de 7
de maig, o els assimilats amb aquesta classificaci segons l'article 3.2 del Reglament d'equips a pressi.
c) Els equips a pressi transportables inclosos a l'mbit d'aplicaci del Reial decret 222/2001, de 2 de mar, pel
qual es dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva 1999/36/CE, del Consell de 29 d'abril, relativa a
equips a pressi transportables.
d) Els integrats en refineries i plantes petroqumiques incloses a la ITC EP-3.
e) Els dipsits criognics inclosos a la ITC EP-4.
f) Els aparells dissenyats especficament per a s nuclear, l'avaria dels quals pot causar emissions
radioactives.
3. Als equips installats i posats en servei de conformitat amb normatives anteriors, els s aplicable el que disposa
aquesta ITC pel que fa a inspeccions peridiques i reparacions.
Sens perjudici de la terminologia que figura a l'article 2 del Reglament d'equips a pressi, als efectes d'aquesta ITC
cal atenir-se a les definicions segents:
1. Central generadora d'energia elctrica, el conjunt d'installacions de procs i auxiliars, destinades a la producci
d'energia elctrica.
2. Equips convencionals, els que utilitzen fluids no considerats radioactius segons el Reial decret 1836/1999, de 3
de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre installacions nuclears i radioactives.
3. Hores de funcionament, les hores en qu la central est acoblada a la xarxa elctrica.
4. Arrencada freda, temperada i calenta, en el cas de centrals trmiques, la corresponent amb els criteris que
marqui el fabricant de la turbina principal per a la temperatura de la primera etapa, durant el procs de nova posada
en marxa de la unitat. En altres casos, el que determini el fabricant.
5. Hores equivalents de funcionament:

a) En el cas de centrals trmiques, el resultat de sumar a les hores de funcionament el nombre d'arrencades
fredes per 100, el nombre d'arrencades temperades per 40 i el nombre d'arrencades calentes per 20. s a dir:
Hef = Hf + (Af x 100) + (At x 40) + (Ac x 20)

On: Hef : hores equivalents de funcionament
Hf : hores de funcionament
Af : arrencades en fred.
At : arrencades temperades
Ac : arrencades en calent
b) En el cas de les centrals de cicles combinats, o altres centrals, en funci de la tecnologia, aquesta formulaci
s la que determina el fabricant referida a la turbina de gas, la de vapor, el generador o la caldera de
recuperaci.
CAPTOL II
Article 3. Categories.
Als efectes del seu tractament per aquesta ITC, els elements inclosos en una central generadora d'energia elctrica o
altres plantes incloses a l'article 1 d'aquesta ITC, es classifiquen en:
1. Equips normals: aquells la temperatura de disseny dels quals s superior a 0 C i la seva pressi mxima de
servei, superior a 0,5 bar. A ttol orientatiu, inclouen:
a) Calderes (principal i auxiliar).

b) Intercanviadors de calor (sobreescalfadors, reescalfadors i economitzadors).
c) Acumuladors, tambors, separadors i altres recipients en general.
d) Canonades, i accessoris de seguretat i pressi.
2. Equips especials: els que reuneixin algunes de les caracterstiques segents:
Aparells farcits de resines o materials filtrants, o amb recobriment interior frgil o higroscpic, com ara neopr,
ebenitzaci, vitrificat, etc.
Article 4. Prescripcions de seguretat.
1. Recinte de calderes.
Les calderes de les centrals incloses en aquesta ITC no requereixen estar situades en sales amb murs de protecci
que les limiti.
2. Distncies de seguretat.
Les distncies mnimes que s'han de guardar entre el lmit de propietat de l'emplaament de la central i els equips
han de ser, com a mnim:
- Des de la projecci de la planta de l'edifici de la central on hi hagi les calderes al punt ms prxim del lmit
de propietat: 15 m.
- Des de la projecci en planta de les parts a pressi de la caldera principal i els seus equips auxiliars, o de
qualsevol altre equip a intemprie, al punt ms prxim del lmit de propietat: 35 m.
3. Pressi mxima de servei.
Si la pressi mxima de servei (Pms) s inferior en ms d'un 10% de la pressi mxima admissible (PS), s
necessari presentar un certificat ests pel fabricant o per un organisme de control autoritzat, on consti l'adequaci de
l'equip a la pressi, especialment pel que fa a les velocitats de sortida del vapor i a la capacitat de descrrega de les
vlvules de seguretat.
Als efectes de compliment del que assenyala l'article 4 del Reglament d'equips a pressi, la installaci dels equips a
qu es refereix la present ITC requereix la presentaci del projecte d'installaci.
2. El projecte d'installaci ha d'incloure, com a mnim, els punts segents:
d) Memria:
-
Caracterstiques dels equips que componen la installaci.
-
s al qual es destinen els equips, amb indicaci dels aparells consumidors.
-
Justificaci de tots els requisits reglamentaris que li siguin aplicables.
-
Identificaci de la canonada i dels equips consumidors.
-
Consideraci sobre la seguretat contra sobrepressions, grandria, ubicaci i capacitat de descrrega de les
vlvules de seguretat.
e) Pressupost.
f) Plnols:
- Plnol de situaci de la caldera i equips inclosos a la ITC.
- Plnol d'implantaci de la caldera amb indicaci de les dimensions generals, distncies a riscos,
caracterstiques, etc.
- Esquema de principi de la installaci, amb indicaci de la ubicaci dels accessoris de seguretat.
d) Identificaci de l'installador.
1. La posada en servei dels equips i les installacions a qu es refereix aquesta ITC s'ha de fer d'acord amb el que
indicia l'article 5 del Reglament d'equips a pressi i segons els criteris que fixa l'annex IV, amb la presentaci de la
documentaci segent:
a) Declaracions de conformitat dels equips a pressi i, si s'escau, dels accessoris de seguretat.

b) Certificaci de l'execuci de la installaci, realitzada per una empresa installadora EIP-2 i signada pel tcnic
titulat competent de l'empresa.
c) Certificaci de la realitzaci de les comprovacions i proves necessries per assegurar-se que la installaci i
els seus equips s'adapten al que assenyala el Reglament d'equips a pressi, a les condicions assenyalades en
aquesta ITC, al projecte tcnic presentat i que el seu funcionament s correcte, estesa per un organisme de
control autoritzat per actuar en l'mbit reglamentari dels equips a pressi.
2. Les plaques d'installaci i inspeccions peridiques indicades a l'annex II del Reglament d'equips a pressi es
poden substituir per la identificaci en el registre d'equips de l'usuari, indicat a l'article 9 del Reglament d'equips a
pressi.
CAPTOL III
Inspeccions i reparacions
La periodicitat i els agents competents de les inspeccions peridiques han de ser els que fixa la taula 2 de l'annex III
del Reglament d'equips a pressi, en les condicions segents:
1. Nivell A: les pot fer l'usuari si disposa dels requisits que assenyala l'annex I del Reglament d'equips a pressi per a
les empreses installadores de categoria EIP-2.
2. Nivell B i C: es poden considerar els perodes anuals en hores equivalents de funcionament, segons la definici de
l'apartat 5 de l'article 2 d'aquesta ITC, a ra de 8.760 hores/any i sempre que les hores equivalents de funcionament
s'assoleixin en un termini no superior a sis anys per al nivell B o de dotze anys per al nivell C.
3. Les inspeccions s'han de fer atenent el que indica l'annex de la present ITC.
4. La inspecci ordinria de les vlvules de seguretat s'ha de fer durant la parada ordinria de manteniment de les
installacions o durant les inspeccions peridiques dels equips a pressi, amb una periodicitat no superior a sis anys.
Aquestes proves han de ser certificades per un organisme de control autoritzat.
5. La pressi de prova hidrosttica a la qual s'han de fer les inspeccions peridiques de nivell C ha de ser, per a cada
cas, la que indica l'article 10 d'aquesta ITC.
6. Els equips definits a l'article 3 d'aquesta ITC com a especials es consideren inclosos a l'article 12 del Reglament
d'equips a pressi, als efectes de realitzaci d'aquestes inspeccions peridiques.
1. Empreses reparadores.
Les reparacions de tots els equips inclosos en aquesta ITC, les han de fer empreses de la categoria ERP-2, que
preveu l'annex I del Reglament d'equips a pressi.
2. Abast de les reparacions.
Les reparacions es consideren gran reparaci si assoleixen els nivells segents:
2.1 Calderes:
a) La substituci de l'envoltant, quan estigui sotms a pressi, o de tubs d'una superfcie superior al 2 per 100 de
la superfcie total de calefacci, incloent-hi les parets d'aigua, sobreescalfador i economitzador.
b) La reparaci en qu estiguin afectats tambors o collectors, en qualsevol de les seves formes i disposicions, sigui quin
sigui el nombre de soldadures o si ha estat necessari el tractament trmic de distensi durant la reparaci.
S'exceptuen d'aquesta consideraci de gran reparaci:
a) Les operacions en qu es tallin tubs o es retirin taps de collectors per inspeccionar l'estat interior de la caldera,
que es consideren inspeccions. Les soldadures realitzades per aquest motiu s'han d'inspeccionar al 100 per
cent mitjanant assajos no destructius.
b) Les reparacions que afectin el rescalfador, donades les ms baixes condicions de treball d'aquest i la
impossibilitat d'allament, als nics efectes de prova hidrulica, encara que s'ha d'assegurar la bondat del
treball efectuat mitjanant una inspecci per radiografies o qualsevol altre assaig no destructiu equivalent,
reconegut a aquest efecte en el 100 per 100 de les soldadures.
2.2 Intercanviadors de calor:
a) Les operacions a la carcassa, en qualssevol de les dues cambres, quan la longitud de soldadura afectada,
expressada percentualment a la total de la cambra de qu es tracti, superi un 10 per 100.
b) En cas que l'equip hagi estat tractat trmicament durant la reparaci, sigui quin sigui el seu abast.
c) La substituci del 10 per 100 de tubs.
S'exceptuen d'aquesta consideraci de gran reparaci, als nics efectes de prova hidrulica, les reparacions dels
condensadors per les seves condicions de treball i impossibilitat d'allament.
2.3 Altres equips:
a) Quan la longitud de la soldadura afectada, expressada percentualment respecte a la longitud de l'equip,

mesurada entre tangents als fons (per a soldadures longitudinals) o respecte al desenvolupament del
permetre (per a circumferncies), iguali o superi els valors del quadre que s'inclou a continuaci, excepte les
soldadures de segellament:
Categoria IV Categoria III Categoria II

Tipus de juntes Tipus de juntes
Qualsevol longitud reparada i Soldadura Soldadura Soldadura Soldadura
dimetre de tubuladura longitudinal circumferencial longitudinal circumferencial
15% 30% 20% 40%
b) Quan l'aparell hagi estat tractat trmicament durant la reparaci, sigui quina sigui la longitud de la reparaci o
modificaci.
c) En el cas d'intercanviadors, quan la substituci de tubs sigui igual o superior al 15%.
En els equips de la categoria I, no hi ha cap reparaci que tingui la consideraci de gran reparaci.
2.4 Sistemes de canonades
En aquest cas, es defineix com a gran reparaci tota la que compleixi simultniament les condicions segents:
a) Que el procediment de soldadura requereixi tractament trmic o que els gruixos de les canonades que s'han
d'unir siguin en totes dues superiors a 12 mm.
b) Que el nombre de les soldadures d'uni entre tubs sigui superior a les indicades a la taula segent, segons la
categoria a qu es refereix l'article 9.1 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig.
CATEGORIA NRE. DE SOLDADURES
III Qualsevol
II 6
I 12
3. Manual de reparaci.
Les reparacions considerades gran reparaci han de disposar d'un manual de reparaci, elaborat per l'empresa
reparadora, en el qual s'ha d'incloure:
a) Nom i nmero d'inscripci a l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al domicili social.
b) Identificaci de l'equip i caracterstiques.
c) Raons que motiven la reparaci.
d) Descripci completa de la reparaci, incloent-hi plnols de detall.
e) Documents que avalin la idonetat dels materials de base i d'aportaci, corresponents als components
utilitzats en la reparaci, aprovats per l'empresa reparadora, enginyeria o organisme de control autoritzat.
f) Procediment de reparaci, soldadura, tractaments trmics i controls, qualificaci de procediments de
soldadura i soldadors, tot aix aprovat per l'empresa reparadora, enginyeria o organisme de control autoritzat.
g) Plnol de situaci de les zones sotmeses a control per assajos no destructius, assajos requerits i extensi
d'aquests.
Les plaques radiogrfiques les ha de conservar adequadament l'usuari durant cinc anys, com a mnim, a partir de la
data de reparaci de l'equip.
En el cas de canonades sotmeses a gran reparaci, s'exigeix el que indiquen els apartats anteriors, excepte el b).
L'empresa reparadora d'un equip a pressi s responsable d'oferir les garanties necessries per a la finalitat a qu es
destina.
Article 9. Inspeccions d'aparells reparats.
1. Qualsevol equip, incls dins l'mbit d'aquesta ITC i al qual es faci una reparaci o una gran reparaci, tal com s'ha
definit a l'article 8, ha de ser sotms a les inspeccions i proves segents:
a) Una inspecci per part d'un organisme de control autoritzat per comprovar que l'equip ha estat reparat
d'acord amb la documentaci que cont el manual de reparaci.
b) Un examen de l'equip reparat i, si s'escau, una prova de pressi de valor i en les condicions que indica, en
cada cas, l'article 10 d'aquesta ITC.
2. Si la reparaci no t l'abast definit com a gran reparaci, no s necessari fer la realitzaci de la prova hidrulica, i
s'han de fer els assajos i les proves fixats per al nivell B, llevat que, com a conseqncia del resultat d'aquestes
proves, l'organisme de control autoritzat que les supervisa consideri necessari la realitzaci d'una prova de pressi,
que s'ha de fer en les mateixes condicions que la corresponent a gran reparaci.
Si els resultats d'aquestes inspeccions i proves sn satisfactoris, en el cas de reparaci no definida com a gran
reparaci, els equips es poden tornar a posar en funcionament.
3. Si la reparaci t l'abast definit com a gran reparaci, s'han de fer les proves fixades per al nivell C.
Article 10. Valors de pressi de proves posteriors a la posada en servei.
Cal atenir-se al que disposin el codi de disseny o el llibre d'instruccions del fabricant, per, si no se'n disposa, s'han
de complir com a mnim els requisits segents:
1. Equips a pressi, excepte calderes: el valor de la pressi de prova hidrulica s igual a 1,1 la pressi mxima
admissible, s a dir:
PT = 1,1 x PS
2. Per a les calderes, incloses les calderes de circulaci forada, de pas nic, amb punt de vaporitzaci variable i
parts a pressi dissenyades per a diferents nivells de pressi al llarg del recorregut del flux aigua-vapor, la prova
hidrulica t un valor igual a 1,1 la pressi mxima de servei, si s'escau, s a dir:
PT = 1,1 x Pms
CAPTOL IV
Altres disposicions
Article 11. Condicions d'operaci.
La installaci ha de disposar dels corresponents procediments d'operaci i s'ha d'estructurar de manera que, en
torns rotatius, es cobreixin les vint-i-quatre hores del dia.
El personal d'operaci, prviament a la seva incorporaci al lloc i peridicament, en el seu pla de formaci, ha de
rebre instruccions especfiques del director tcnic de la installaci, per escrit, sobre:
a) Organitzaci i procediments d'operaci.

b) Caracterstiques principals de la installaci.
c) Reglament d'equips a pressi i la present ITC.
d) Funci i s correcte dels elements i les installacions de seguretat i de l'equip de protecci personal.
e) Conseqncies d'un funcionament o s incorrecte dels elements i les installacions de seguretat i de l'equip de
protecci personal.
f) Accions que s'han d'adoptar en situacions de funcionament anmal de la installaci.
Article 12. Manteniment.
1. Responsable del manteniment
La installaci ha de disposar d'un tcnic titulat competent responsable del manteniment general de la installaci.
2. Manual d'inspecci.
L'usuari ha de disposar d'un manual d'inspecci, que ha de contenir com a mnim la descripci de l'organitzaci, el
nombre i la qualificaci de les persones que hi han d'intervenir i que constitueixen el servei d'inspecci propi, els
procediments detallats d'inspecci i el programa d'inspeccions.
El programa d'inspeccions ha de garantir el compliment dels terminis reglamentaris.
A ms de les inspeccions peridiques indicades en el Reglament d'equips a pressi i en aquesta ITC, s'han de fer
tots els controls, inspeccions o proves que es considerin necessaris per garantir la integritat dels equips i les
installacions. En aquest sentit, s'han de tenir en compte les indicacions del fabricant dels equips i els criteris
d'inspecci de les normes de prestigi reconegut o els acceptats internacionalment en el sector.
L'usuari ha d'aprofitar les aturades tcniques programades (aturades generals d'unitats per a manteniment, canvi de
catalitzadors, condicions de mercat, etc.) o provocades per avaries, per fer inspeccions, comprovacions o proves.
El servei d'inspecci de l'usuari ha de mantenir informada la direcci de la planta de l'estat dels equips o sistemes, i
ha de recomanar la posada fora de servei d'aquells en qu s'hagi detectat que la seguretat exigible no es compleix.
Expressament, el servei d'inspecci no pot dependre ni de producci ni de manteniment.
3. Programa de manteniment.
S'ha de disposar d'un programa de manteniment preventiu que garanteixi la disponibilitat i fiabilitat de tots els
elements de les installacions incloses en aquesta ITC. Aquest programa ha d'estar basat en les normes dels
fabricants, en criteris de normes de prestigi reconegut o els internacionalment acceptats en el sector i en la mateixa
experincia.
Article 13. Altres controls.
A ms de les comprovacions i inspeccions que s'indiquen expressament en aquesta ITC, s'han de fer, com a mnim,
els controls segents:
a) Control de la corrosi.
S'ha de disposar d'informaci tcnica suficient de cada equip a pressi per conixer els marges de corrosi
dels recipients i canonades de cada sistema.
Les comprovacions han de garantir la comprovaci de totes les parts dels sistemes, tenint en compte els
diferents estats fisicoqumics dels fluids o els factors geomtrics.
El programa d'inspecci de canonades es pot basar en anlisis predictives que controlin la vida residual dels
sistemes, i s'han de fer els controls amb l'antelaci suficient a l'exhauriment dels marges de corrosi. Les
anlisis s'han de basar preferentment en programes informtics que controlin l'evoluci dels gruixos. Aix
mateix, es pot utilitzar la mateixa experincia en sistemes similars.
S'ha de tenir en compte la possibilitat d'existncia de corrosi sota allament o sota tensi.
b) Control de l'erosi.
S'ha de tenir en compte la possible erosi que es pugui produir en els sistemes per les caracterstiques del
fluid i la seva velocitat.
c) Controls especials, en funci de les caracterstiques particulars que puguin presentar determinats equips o
installacions.
S'ha de disposar d'estudis especfics que identifiquin els riscos particulars que puguin condicionar la integritat
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte la possible evoluci dels materials en funci de les condicions
d'operaci (canvis estructurals dels materials, anlisis de fluncia lenta a altes temperatures, fatiga, etc.).
ANNEX
Inspeccions i proves
1. Consideracions generals.
Aquest annex defineix les condicions de realitzaci de les inspeccions i proves dels equips a pressi inclosos en
aquesta ITC.
Es fa referncia especialment a la caldera com a element principal del funcionament i manteniment de les plantes
objecte d'aquesta ITC, i els criteris que es fixen sn extensibles, en el que sigui procedent, a la resta dels equips.
Com a complement de les instruccions i normes que fixi el fabricant dels diferents elements, s'entenen com a
inspecci totes les actuacions que s'assenyalen en aquest apartat i en la seva realitzaci s'han de tenir especialment
en compte les instruccions que s'indiquen en els apartats segents.
2. Inspeccions.
2.1. Inspeccions visuals.
Consisteixen en la inspecci de la caldera i equips a pressi, tant en la banda de fums com en la banda fluids,
observant els dipsits acumulats en les seves superfcies per detectar possibles anomalies de servei i/o
funcionament.
Posteriorment a aquesta inspecci, s'ha de procedir a l'eliminaci de totes les incrustacions i dipsits que puguin
impedir un examen posterior amb profunditat de les parts a pressi.
Una vegada realitzada la neteja, s'ha de fer una nova inspecci visual de tots els components (economitzadors,
sobreescalfadors, etc., i plaques de partici, soldadures, reblons, fixacions, etc.), tant de la caldera com d'altres
elements a pressi. Les parts que, segons el parer de l'inspector, puguin presentar alguna anomalia important, com
ara deformacions, fissures, corrosions, desgastos, etc., s'han de comprovar pels mitjans adequats.
2.2. Assajos suplementaris.
Quan de la inspecci visual i els antecedents de funcionament de la caldera i dels equips a pressi en resultin indicis
raonables per sospitar que en alguna part, element o component de la caldera hi poden haver defectes importants,
s'han de fer els assajos suplementaris que el responsable de la inspecci acordi amb l'usuari o amb el tcnic
designat per aquest, deixant constncia escrita dels assajos.
Si de la inspecci visual i dels assajos suplementaris es conclou que alguna de les parts sotmeses a pressi t
deficincies, s'ha de procedir a reparar-la o substituir-la.
2.3. Deformacions.
Si es detecten deformacions que sobrepassen els valors mxims admissibles previstos en el disseny, s'ha de
procedir a la reparaci, substituci o, eventualment, a la disminuci de la pressi mxima de servei, especialment en:
a) fogars i les seves unions a les plaques tubulars

b) tambors i collectors
2.4. Puntals i tirants.
S'han de substituir els puntals i tirants que presentin trencament o una disminuci de dimetre igual o superior a 2
mm.
2.5. Cartelles de refor.
Si s'observa el trencament total o parcial d'un cord de la soldadura que uneix les cartelles de refor de la caldera,
abans de la reparaci s'ha de comprovar si, com a resultat del trencament, s'han produt possibles fissures o
deformacions en les xapes objecte del refor o en els tubs, les quals, si s'escau, han de ser reparades.
2.6. Cordons de soldadura.
S'han de repassar totes les costures els cordons de soldadura de les quals tinguin anomalies. Les soldadures de
reparaci han de respondre a procediments reconeguts i el soldador especialista ha d'estar qualificat.
2.7. Tubs, plaques tubulars i collectors.
S'ha de considerar la possibilitat de substituir els tubs taponats i s'han de netejar els que tinguin obstruccions. S'han
de comprovar les unions dels tubs a les plaques tubulars, especialment a l'extrem de la caixa de fogar. A les calderes
aquotubulars, s'ha de comprovar la fixaci dels tubs als tambors i collectors, especialment en les unions que tinguin
punts de rigidesa.
En el cas de tubs de calderes en contacte amb els gasos, s'ha de procedir a tallar unes mostres de tubs desgastats, d'entre
els ms significatius, per sotmetre-les a una prova de pressi al taller o substitutiva, i considerar el resultat com a
representatiu de tota la zona inspeccionada; per tant, si no s satisfactria, s'ha de procedir a l'oportuna reparaci.
2.8. Mesurament de gruixos.
S'han de comprovar tots els punts on la inspecci visual hagi detectat possibles corrosions o desgastos anormals. Si
en la inspecci visual no s'han observat defectes de gruix, s'ha de fer la comprovaci de punts escollits aleatriament
i on es tingui experincia de desgastos anteriors.
Quan el gruix del material quedi per sota del gruix de clcul, l'usuari i l'inspector de l'organisme de control autoritzat
poden acordar la substituci del material, la reparaci amb un mtode convenient, com el recarregament amb
soldadura, o una disminuci de la pressi mxima de servei.
Quan les inspeccions dutes a terme demostrin que el gruix real s inferior a l'inicial menys el sobregruix previst per corrosi,
o b assenyalin la presncia de discontinutats d'una magnitud superior a l'admesa en el disseny, s'ha de procedir a:
a) Fer un clcul justificatiu que demostri que aquest gruix real s capa de suportar la pressi mxima de servei
durant tot el perode de temps que transcorri fins a la data en qu correspongui fer la prxima inspecci.
b) Sotmetre a una prova de pressi l'element afectat, tot aix amb la supervisi d'un organisme de control
autoritzat.
c) Si el resultat no s satisfactori, s'ha de procedir a la reparaci.
2.9. Defectes de laminaci de les xapes localitzades en la comprovaci de gruixos.

S'ha de comprovar especialment l'existncia de possibles defectes de full de laminaci, utilitzant normes de prestigi
reconegut o procediments adequats.
Si durant el mesurament de gruixos per ultrasons es detecta una disminuci anormal de gruixos en algun punt o zona
d'una xapa que no hagi estat observada en la inspecci visual, s'ha de comprovar si la falta de gruix detectada s
puntual o b s deguda a un defecte de laminaci de la xapa (fulls de laminaci). Si la utilitzaci d'ultrasons i
l'examen visual provoquen dubtes sobre si l'anomalia trobada s a falta de gruix o pel full de laminaci, s'hi ha de fer
un petit forat i mesurar directament el gruix.
Si es comprova que el defecte s de laminaci, s'ha de procedir a determinar el contorn i la superfcie del full i, si
aquesta queda dins dels lmits d'un cercle de 75 mm de dimetre, no s'ha de tenir en compte el defecte. Si, en canvi,
la superfcie del full sobrepassa el lmit abans esmentat, per no s'hi observa cap deformaci anormal, se n'ha de
determinar el contorn, la superfcie i la situaci, i deixar constncia escrita al dors o en un annex a l'acta d'inspecci i
prova peridica, perqu en les revisions successives es puguin comprovar possibles deformacions a la zona
delimitada, en aquest cas s'ha de procedir a la reparar-les.
Si durant les inspeccions segents a aquella en la qual s'ha observat un defecte de laminaci no es detecta cap
deformaci a la zona afectada, a la revisi peridica segent s'ha de comprovar la superfcie del contorn del full i, si
aquesta ha augmentat ms d'un 20%, s'ha de procedir a reparar-ne la part afectada, fins i tot quan no s'hi observi
cap deformaci.
Els defectes de laminaci situats en xapes d'elements sotmesos a pressi interior no s'han de tenir en compte,
excepte en les zones on hi hagi algun element de refor unit per soldadura.
2.10. Canonades.
a) Zones sotmeses a moments (entroncaments a turbina i caldera) i pantalons:
Realitzaci de partcules magntiques i ultrasons en les soldadures, fent un mostreig per rpliques
metallogrfiques en canonades sotmeses a fluncia lenta a altes temperatures.
b) Resta de canonada:
A les canonades sotmeses a fluncia lenta a altes temperatures (vapor principal i reescalfat calent), les
soldadures circumferencials s'han de sotmetre a inspeccions per partcules magntiques i ultrasons en un 10%
i les soldadures longitudinals, si n'hi ha, en un 20%. La soldadura dels accessoris (suports, instrumentaci,
drenatges, etc.) s'ha de controlar un 20% per partcules magntiques.
En les canonades que no estan sotmeses a fluncia lenta a altes temperatures (vapor reescalfat fred, aigua
d'alimentaci, etc.), les soldadures s'han de sotmetre a inspeccions per partcules magntiques i ultrasons en
un 10%, mentre que la soldadura dels accessoris s'ha de controlar en un 10% per partcules magntiques.
2.11. Accessoris i vlvules de seguretat.
Prvia neteja dels accessoris, s'han d'inspeccionar els reguladors i limitadors de nivell d'aigua i de pressi, vlvula,
purgadors, indicadors de nivell, esprrecs, tubuladures, tubs de connexi, etc. Si hi ha cambres de flotaci, s'ha de
comprovar que l'interior i els tubs d'uni estiguin nets.
Les vlvules de seguretat s'han de desmuntar per comprovar que els diferents elements no tenen anomalies i que
l'interior est net d'xid, incrustacions o substncies estranyes. S'ha de procedir al seu ajust, prova i precintament.
La inspecci i neteja dels elements de les vlvules de seguretat, cambres de flotaci i accessoris, la pot fer el
fabricant o l'empresa reparadora autoritzada ERP-2, prviament a la visita de l'inspector responsable de la inspecci
i prova peridica. S'ha de procedir a desmuntar totes les vlvules de seguretat, ajustar-les correctament, i a
continuaci provar-les i precintar-les. En aquest cas, el fabricant o l'empresa reparadora han d'estendre un certificat
acreditatiu d'haver fet les operacions indicades.
La comprovaci del funcionament d'aquests elements, aix com la regulaci i el precintament de les vlvules de
seguretat, ha de ser certificada necessriament per l'inspector de l'organisme de control autoritzat. En el cas de les
vlvules de seguretat de calderes, aquestes inspeccions, a ms, s'han de fer conjuntament amb la prova de pressi i,
si no n'hi ha, amb una prova per un mitj d'equip hidrulic substitutiu.
2.12. Manmetres i termmetres.
Tots els termmetres, manmetres i detectors de pressi s'han de comprovar i calibrar amb un element patr.
2.13. Conductes i caixes de fums.
S'han d'examinar els conductes i les caixes de fums les xapes dels quals no estiguin subjectes a pressi, i no
s'admeten xapes amb un gruix inferior a 2 mm.
2.14. Obra refractria.
S'ha de comprovar el bon estat de l'obra refractria de la cambra de combusti, solera, cambra del fogar, cendrer,
etc., i substituir-ne les parts defectuoses.
3. Proves de pressi.
3.1. Procediment de prova de pressi.
S'ha d'establir d'acord amb les normes i les instruccions del fabricant, incloent-hi una descripci detallada, aix com:
a) Condicions de prova.
b) Equips necessaris per a l'execuci de la prova.
c) Aparells de mesura i control, degudament contrastats i amb una sensibilitat adequada.
d) Sistema d'ompliment i buidatge i temps de manteniment de la prova.
e) Indicaci dels punts en qu s'ha d'extremar l'atenci.
3.2. Requisits de seguretat durant les proves de pressi.
Abans de portar a terme les proves, s'ha de comprovar que l'equip per a proves s correcte i que les connexions sn
adequades a les pressions mximes que s'han d'assolir, i tamb que s'han disposat les mesures de seguretat
suficients per evitar que se sobrepassi la pressi de prova, que en cap moment pot estar per sota de la temperatura
assenyalada pel fabricant i que no es puguin danyar els elements interns de l'aparell.
3.3. Prova hidrulica.
Abans d'omplir amb aigua, s'ha de procedir a comprovar que les estructures i fonaments que sustentin l'aparell o el
sistema estan en condicions de resistir la crrega a qu han de ser sotmeses, i s'han de collocar brides cegues o
taps enroscats, segons correspongui, a vlvules de sortida de vapor o de seguretat.
S'ha de procurar que el personal es mantingui allunyat, durant el desenvolupament de la prova, dels fons, tapes,
peces roscades, i s'ha d'evitar la presncia de persones alienes a la prova.
Els manmetres s'han d'installar fora de la projecci vertical i s preferible situar-los lateralment o en posici
superior.
Durant l'ompliment d'aigua s'ha de procurar airejar b el circuit per evitar que hi quedin cambres d'aire.
A causa de l'elevada energia emmagatzemada en la prova hidrulica, s'han de prendre precaucions especials quan
la pressi de prova sigui superior als 80 bar o si el producte de la pressi de prova (PT) en bar pel volum (V) en litres
s superior a 10.000.00, per a la qual cosa se n'ha de fer un plnol detallat de seqncia, temps de durada i distncia
mnima de seguretat.
En tot cas, la pujada de pressi s'ha de fer gradualment fins al valor de prova, amb un temps de permanncia no
inferior a 15 minuts una vegada assolida l'estabilitat. No es requereix la inspecci visual prxima a la recerca de
fugues, en aquesta primera etapa. S'ha de reduir llavors a la pressi mxima de servei (Pms) i s'ha d'inspeccionar
acuradament. La temperatura del metall no ha de ser inferior a un lmit prefixat en cada cas en funci de la
resistncia o el trencament frgil del material.
La temperatura del fluid de prova no ha d'assolir els valors que constitueixin riscos d'accident per a les persones que
realitzin la inspecci i la prova.
Si durant la prova hidrulica s'observen fugues de fluid, s'ha d'abaixar la pressi i efectuar les reparacions
necessries per eliminar-les, i reiniciar la prova.
3.4. Prova pneumtica.
En cas que no es pugui fer la prova de pressi hidrulica, es pot fer una prova pneumtica.
Com que la realitzaci d'aquesta prova t ms risc, prviament s'ha de fer una inspecci visual de l'equip i s'ha de
tenir en compte el segent:
a) S'ha de fer sempre un pla detallat de les etapes del seu desenvolupament amb temps de manteniment de
les pressions durant cada etapa, i definir, aix mateix, les distncies mnimes de seguretat.
b) Durant el desenvolupament de la prova, s'ha de senyalitzar la zona per la qual no es permet la circulaci
de personal ali a aquesta.
c) Totes les comprovacions indicades anteriorment, les ha de dur a terme personal tcnic competent de
l'executant de la prova.
4. Nivells d'inspecci i prova.
Els nivells d'inspecci dels diferents equips a pressi s'han de fer d'acord amb el que assenyala l'annex III del
Reglament d'equips a pressi, tenint en compte les especificacions segents:
4.1. Nivell A.
S'ha de fer una inspecci visual dels equips, entenent que no s necessari el descalorifugat o eliminaci de qualsevol
revestiment de l'equip a pressi per a la seva realitzaci, llevat que hi hagi evidncies d'anomalies amagades a sota.
La inspecci, en el cas de la caldera, ha d'incloure a ms les comprovacions segents:

a) Existncia i actualitzaci de la documentaci corresponent al manteniment i operaci, aix com de la qualitat de
l'aigua.
b) Funcionament dels elements d'operaci i d'alguna de les seguretats, provocant la seva intervenci (per
exemple, vlvula de seguretat elctrica).
c) Manteniment de les condicions d'emplaament de la caldera i de les instruccions de seguretat.
d) Estanquitat del circuit de gasos.
e) Inspecci visual dels elements que utilitzen el fluid de la caldera.
4.2. Nivell B.
A ms del que s'indica per a la inspecci de nivell A, s'ha de fer una inspecci completa de la documentaci i de
l'estat de la caldera i parts a pressi, d'acord amb:
a) Comprovaci de la documentaci de la caldera i de la placa d'installaci i inspeccions peridiques (certificat

d'installaci, projecte, declaraci de conformitat o certificat de fabricaci, instruccions de funcionament,
marques de la caldera, etc.).
b) Inspecci dels elements de la caldera, d'acord amb un mostreig representatiu d'aquelles parts que, en funci
de l'historial i de l'experincia de l'usuari, com de l'organisme de control autoritzat, estiguin sotmeses a una
probabilitat de fallada ms elevada; el seu abast est determinat per les dues parts, i no ha de ser inferior a un
20% de la installaci. En cas que es detectin anomalies importants, s'amplia el marge d'actuaci fins que es
corrobori que han desaparegut els defectes. S'ha de considerar:
Inspecci visual prvia i posterior a la neteja.
Assajos suplementaris.
- Mesures de gruixos per ultrasons (US) en zones sotmeses a prdues de material per corrosi i/o
erosi.
- Localitzaci de fissures en zones sotmeses a rigidesa i/o fatiga per lquids penetrants (LP) i/o
partcules magntiques (PM).
- Determinaci de la degradaci en elements sotmesos a alta temperatura per assajos tipus mesura de
capa de magnetita i/o rplica metallogrfica (RM).
- Radiografies en les zones que es requereixin.
Deformacions.
Puntals i tirants.
Cartelles de refor.
Cordons de soldadura i reblons
Tubs, plaques tubulars i collectors.
Mesurament de gruixos i comprovaci de defectes de laminaci en xapes
Canonades
Accessoris i vlvules de seguretat.
Manmetres i termmetres.
Conductes i caixes de fums.
Obra refractria.
c) Assaig de funcionament:
Regulaci i precintament de les vlvules de seguretat.
Comprovaci dels automatismes de regulaci.
Automatismes de seguretat.
4.3. Nivell C.
A ms del que s'indica, per a la inspecci de nivell B, s'ha de fer la prova hidrulica d'acord amb l'apartat 3.3 d'aquest
annex.

a) Comprovaci de la documentaci.
b) Inspecci dels elements de la caldera i parts a pressi.
c) En les calderes pirotubulars s'han de fer els assajos segents, no destructius, per mitj de lquids penetrants o
partcules magntiques:
El 100% de la soldadura uni del fogar amb la placa posterior o amb la placa tubular de la cambra del
fogar.
El 100% de les soldadures del tub fogar.
El 50% de la uni de la placa posterior amb els tubs del primer pas, si el combustible s gass i el 10%
per a la resta dels combustibles.
El 100% de la uni dels puntals a la cambra del fogar i a la placa tubular posterior, quan el combustible
sigui gass i el 50% a la resta dels combustibles.
d) Prova hidrulica.
e) Assaig de funcionament.
ITC EP- 3
REFINERIES DE PETROLIS I PLANTES PETROQUMIQUES
CAPTOL I
1. Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a la installaci, inspeccions peridiques i reparacions de
tots els equips a pressi inclosos en el Reglament d'equips a pressi installats en refineries de petrolis i plantes
petroqumiques.
2. S'exclouen de la present ITC:
Les ampolles de gas per a aparells respiratoris incloses a la ITC EP-5.

Els equips a pressi transportables inclosos en el Reial decret 222/2001, de 2 de mar, pel qual es dicten les
disposicions d'aplicaci de la Directiva 1999/36/CE, del Consell de 29 d'abril, relativa als equips a pressi
transportables.
Els extintors, que han de complir els requisits generals del Reglament d'equips a pressi.
Els oleoductes, gasoductes i xarxes de distribuci urbana.
Les canonades de conducci cap a una altra installaci externa, des de l'ltim dispositiu d'allament situat dins dels
lmits de l'empresa, incls l'esmentat dispositiu, que han de complir els requisits del Reglament d'equips a pressi.
Les carcasses o envoltants d'elements dinmics.
Els equips a pressi de l'article 3.3 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, o assimilats a aquestes categories
segons l'article 3.2 del Reglament d'equips a pressi.
Als efectes de la present ITC s'entn per:
1. Refineria de petrolis, el conjunt d'installacions de procs i auxiliars destinades a la refinaci, el trfic i

l'emmagatzematge de cru de petroli i els productes derivats.
2. Planta petroqumica, el conjunt d'installacions de procs i auxiliars que utilitzen com a primera matria fraccions
petrolferes, gas natural o productes elaborats a partir d'aquests.
3. Sistema, el conjunt d'equips normalment connectats en seqncia de procs i susceptibles de ser provats
conjuntament.
4 Equips especials, els que corresponguin a alguna de les caracterstiques segents:

a) Els farciments de catalitzador o amb recobriment interior frgil o higroscpic, com ara refractari, vitrificat,
ebenitzat, esmaltat, etc.
b) Els sotmesos a temperatura de servei inferior o igual a 0 C, en sistemes de fluids no corrosius.
c) Els inclosos en installacions provisionals, com ara plantes pilot, laboratoris d'investigaci i control, etc.
d) Els sotmesos a buit (amb pressi inferior a l'atmosfrica en condicions normals de funcionament) en qu hi
pugui haver pressi en condicions excepcionals o es realitzin proves de pressi o estanquitat amb valors
superiors a 0,5 bar.
5. Inspector propi, el personal tcnic competent designat per l'usuari o contractat, amb experincia en la inspecci
d'equips a pressi de refineries o plantes petroqumiques.
6. Prova d'estanquitat, la comprovaci de l'hermeticitat d'un equip a pressi o sistema, aix com de les connexions
o dels elements desmuntables, en condicions d'utilitzaci.
CAPTOL II
Article 3. Classificaci de recipients.
Els recipients a pressi, a efectes de la present ITC, es classifiquen atenent la perillositat amb els criteris segents:
1. Potencial de risc.
Els recipients es classifiquen segons el producte de la pressi mxima admissible (PS en bar) pel volum (V en m3 ):
- Potencial 1: superior o igual a 1.000.
- Potencial 2: superior o igual a 300 i inferior a 1.000.
- Potencial 3: superior o igual a 25 i inferior a 300.
- Potencial 4: superior o igual a 10 i inferior a 25.
- Potencial 5 : inferior a 10.
2. Caracterstiques dels fluids.
Segons les caracterstiques dels fluids amb qu operen els equips, es classifiquen:
- Grup 1.1: fluids inflamables en forma de vapors, lquids, gasos i les seves mescles, a temperatura mxima de
servei Tms igual o superior a 200 C; gasos o lquids classificats com a molt txics i hidrogen a qualsevol
temperatura en concentracions superiors al 75% en volum.
- Grup 1.2: altres fluids perillosos inclosos en el grup 1 de l'article 9 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig, i que
no es classifiquin en el grup anterior.
- Grup 2.1: gasos no perillosos inclosos en el grup 2 de l'article 9 del Reial decret 769/1999, de 7 de maig (vapor
d'aigua, gasos inerts, innocus, aire, ).
- Grup 2.2: altres fluids no perillosos que no es classifiquin en el grup anterior.
3. Classes d'equips.
Mitjanant la combinaci del potencial de risc i de les caracterstiques dels fluids, els recipients de la present ITC es
classifiquen:
Caracterstiques dels fluids

Potencial de risc
1.1 1.2 2.1 2.2
1 Classe 1 Classe 1 Classe 1 Classe 2
Als efectes de l'article 4.3 del Reglament d'equips a pressi, requereixen projecte d'installaci les que incloguin
recipients a pressi de les classes 1 o 2 de l'article 3.3 d'aquesta ITC.
El projecte ha d'incloure informaci sobre:
a) Descripci del procs que es porta a terme a la installaci.
b) Dades de l'installador i cpia de la inscripci.
c) Caracterstiques tcniques dels recipients:
- Volum total de les parts a pressi i, si s procedent, volums de les cambres interiors o volum d'aigua a
nivell mitj.
- Pressi mxima admissible (PS), temperatura mxima admissible (TS), pressi mxima de servei (Pms),
temperatura mxima de servei (Tms), pressi de precinte (Pt), pressi de prova de fabricaci i de les
posteriors peridiques.
- Fluid contingut.
- Material de l'envoltant.
- Elements de seguretat i caracterstiques.
- Elements auxiliars i caracterstiques.
- Si s'escau, altres caracterstiques tcniques rellevants.
d) Dades del fabricant de cada equip a pressi.
e) Relaci nominal de tots equips a pressi inclosos a la installaci.
f) Pressupost.
g) Plnols:
- General de cada equip o del conjunt on estigui integrat.
- D'emplaament dels recipients, incloent-hi zones adjacents, amb indicaci de riscos.
- Del conjunt de la installaci.
- Esquema de principi de la installaci.
2. Installacions que no requereixen projecte d'installaci.
Les installacions que d'acord amb l'apartat anterior no requereixin la presentaci d'un projecte d'installaci s'han de
tramitar segons el que indica l'apartat 3 de l'annex II del Reglament d'equips a pressi.
3. Empreses installadores
Les installacions de tots els equips inclosos en aquesta ITC les han de fer empreses de la categoria EIP-2, que
1. La posada en servei dels equips a pressi o installacions a qu es refereix la present ITC s'ha de fer d'acord amb
el que indica l'article 5 del Reglament d'equips a pressi.
2. Les empreses installadores sn responsables de l'execuci de les installacions. En cas que el disseny l'hagin fet
enginyeries o l'usuari, aquestes en sn les responsables i ho han de fer constar en el certificat d'installaci que
indica l'annex IV del Reglament d'equips a pressi.
3. Les plaques d'installaci i inspeccions peridiques indicades a l'annex II del Reglament d'equips a pressi es
poden substituir per la identificaci en el registre d'equips de l'usuari, que indica l'article 9 del Reglament d'equips a
pressi.
CAPTOL III
Inspeccions peridiques i reparacions
1. Les inspeccions peridiques s'han de fer atenent els criteris que indica l'annex d'aquesta ITC.
2. Les inspeccions i proves a qu s'han de sotmetre els recipients s'han de dur a terme atenent la classificaci
expressada a l'article 3.3 de la present ITC, pels agents i amb les periodicitats mximes segents:
AGENT I PERIODICITAT DE LES INSPECCIONS PERIDIQUES DE RECIPIENTS

Classificaci del recipient (article 3.3) Nivell d'inspecci (annex)
A B C
Classe 1 Inspector propi4 anys OCA6 anys OCA12 anys
Classe 2 Inspector propi4 anys OCA8 anys OCA16 anys
Classe 3 Inspector propi6 anys Inspector propi (*)10 anys No en requereix
Classe 4 Inspector propi6 anys Inspector propi12 anys No en requereix
Classe 5 Inspector propi8 anys No en requereix No en requereix
(*) En cas d'equips especials, les inspeccions de nivell B de la classe 3, les ha de fer l'OCA.
3. Les canonades que corresponguin a unitats de procs amb un dimetre superior a DN 50 i en qu el valor de
PS.DN > 1.000 han de ser inspeccionades, almenys amb el nivell B, pels agents i amb les periodicitats mximes que
s'indiquen, i no s obligatori fer la de nivell C.
AGENT I PERIODICITAT DE LES INSPECCIONS PERIDIQUES DE CANONADES

Nivell d'inspecci (annex) Grup de fluid (article 3.2)
1.1 1.2 Nivell d'inspecci 2.1 i 2.2
Nivell B Inspector propi 5 anys Inspector propi 10 anys Inspector propi12 anys
4. Excepcionalment, les inspeccions de nivell B i C d'esferes o dipsits d'emmagatzematge de gasos liquats del
petroli s'han de fer conjuntament i han de tenir una periodicitat mxima de deu anys.
5. A ms de les inspeccions peridiques, s'han de fer tots els controls, inspeccions o proves que es considerin
necessaris per garantir la integritat dels equips i les installacions.
Quan en les inspeccions peridiques, aix com en les inspeccions addicionals realitzades per l'usuari, es descobreixin
corrosions o danys, se n'ha de seguir l'evoluci mitjanant les inspeccions de l'usuari en les aturades de les
installacions per decidir, a la vista de la corrosi i de l'estat de l'aparell, si s procedent fer-ne una reparaci.
6. Quan per l'experincia adquirida en la realitzaci d'inspeccions peridiques, determinats equips no presentin
problemes d'utilitzaci, envelliment, o mitjanant tcniques especials d'assajos no destructius que aportin seguretat
equivalent, es pot autoritzar, d'acord amb l'article 12 del Reglament d'equips a pressi, la modificaci dels nivells
d'inspecci o els terminis, amb el corresponent informe favorable d'un organisme de control autoritzat.
1. Empreses reparadores.
Les reparacions de tots els equips inclosos en aquesta ITC les han de fer empreses de la categoria ERP-2, que
2. Abast de les reparacions.
Les reparacions que afectin una part important de l'equip es consideren gran reparaci, atenent els criteris indicats
a l'apartat segent.
Quan es tracti de reparacions que afectin parts sotmeses a pressi, l'amplitud de les quals no tingui el rang de gran
reparaci, l'usuari ha de fer les comprovacions necessries, i s'ha de sotmetre l'equip a la corresponent prova
hidrosttica o als assajos no destructius que es considerin adequats.
3. Gran reparaci.
3.1. Es considera que una reparaci en l'envoltant de recipients, columnes, reactors i intercanviadors t la
categoria de gran reparaci quan correspongui a algun dels casos segents:
a) Quan la longitud de la soldadura interessada, expressada percentualment respecte a la longitud de l'equip,

mesuri entre tangents als fons per a soldadures longitudinals i al desenvolupament del permetre per a les
circumferencials, iguali o superi els valors del quadre indicat en aquest apartat. Se n'exceptuen les
soldadures de segellament i totes les altres que no afectin adversament les caracterstiques mecniques i
metallrgiques dels elements resistents de l'aparell.
b) Sigui quina sigui l'extensi, en aparells sotmesos a buit, excepte els que continguin fluids incombustibles, o
no formadors de mescles explosives.
c) En els recipients de les classes 3 i 4 no es consideren gran reparaci les efectuades en les tubuladures o
els recarregaments de soldadura.
Classe 1 i 2 Classe 3a Classe 4a

Tipus de juntes Tipus de juntes
Qualsevol longitud reparada i Soldadura Soldadura Soldadura Soldadura circumferencial
dimetre de tubuladura longitudinal circumferencial longitudinal
15% 30% 20% 40%
3.2. A ms del que indica l'apartat anterior, es considera gran reparaci en els casos segents:
a) Aerorefrigerants.
La substituci del 10 per 100 dels tubs o reparaci en capals que requereixin soldadura.
b) Forns.
Substituci d'una longitud de tubs superior al 10 per 100 del desenvolupament total del circuit tubular.
c) Calderes i equips de producci de vapor sotmesos a flama.
Substituci d'una longitud de tubs superior al 10 per 100 del desenvolupament total del circuit tubular.
d) Canonades.
En aquest cas es defineix com a gran reparaci la que compleixi les condicions segents simultniament:
- Que en el procediment de soldadura s'hi inclogui el tractament trmic o que els gruixos de les canonades
que s'han d'unir siguin tots dos superiors a 12 millmetres.
- Que el nombre de soldadures d'uni entre tubs realitzades sigui superior a les indicades a la taula segent:
Categorias/ RD 769/1999 Nombre de soldadures

III Qualsevol
II 6
I 12
e) Casos no tipificats.
En els equips de la classe 5 cap reparaci t la consideraci de gran reparaci.
3.3. Manual de reparaci.
Les reparacions considerades gran reparaci, d'acord amb el que indica l'apartat anterior, han de disposar d'un
manual de reparaci elaborat per l'empresa reparadora, on s'inclogui:
a) Nombre d'inscripci en l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al seu domicili social.
b) Identificaci del recipient, caracterstiques i classificaci, d'acord amb aquesta ITC.
c) Raons que motiven la reparaci.
d) Descripci completa de la reparaci, incloent-hi plnols de detall.
e) Documents que avalin la idonetat dels materials de base i d'aportaci corresponents als components
utilitzats en la reparaci, aprovats per l'empresa reparadora, enginyeria o organisme de control.
f) Procediment de reparaci, soldadura, tractaments trmics i controls, qualificaci de procediments de
soldadura i soldadors, tot aix aprovat per l'empresa reparadora, enginyeria o organisme de control.
g) Plnol de situaci de les zones sotmeses a control per assajos no destructius, assajos requerits, extensi i
resultats. Les plaques radiogrfiques s'han de conservar adequadament per l'usuari durant cinc anys, com a
mnim, a partir de la data de reparaci de l'equip.
h) Certificat d'assajos i proves efectuats durant la reparaci subscrits pel tcnic titulat competent de l'empresa
reparadora, que pot ser propi o contractat.
i) Acta de prova de pressi subscrita per un organisme de control.
En el cas de canonades sotmeses a gran reparaci, s'exigeix el que indiquen els apartats anteriors, excepte el b).
3.4. Qualsevol equip afectat per una gran reparaci, ha de ser sotms a les inspeccions i proves segents:
a) Una inspecci per part de l'empresa reparadora per comprovar que l'equip ha estat reparat d'acord amb la
documentaci continguda en l'expedient de reparaci.
b) Un examen de l'aparell reparat i una prova de pressi de valor i condicions iguals a les de la primera prova,
per part d'un organisme de control.
Si els resultats d'aquestes inspeccions i proves sn acceptables, l'equip reparat es pot posar en servei.
CAPTOL IV
Altres disposicions
A ms de les obligacions indicades a l'article 9 del Reglament d'equips a pressi, l'usuari ha de disposar de:
1. Manteniment.
L'usuari ha de fer un manteniment que garanteixi la disponibilitat i fiabilitat de tots els elements de les installacions
incloses en aquesta ITC.
Aquest manteniment s'ha de basar en les instruccions dels fabricants i en la mateixa experincia, i s'ha de fer amb la
periodicitat que es consideri necessria.
2. Manual d'inspecci
L'usuari ha de disposar d'un manual d'inspecci, que ha de contenir com a mnim la descripci de l'organitzaci, el
nombre i la qualificaci de les persones que hi han d'intervenir, els procediments detallats d'inspecci i el programa
d'inspeccions.
El programa d'inspeccions ha de garantir el compliment dels terminis reglamentaris.
A ms de les inspeccions peridiques que indiquen el Reglament d'equips a pressi i aquesta ITC, s'han de fer tots
els controls, inspeccions o proves que es considerin necessaris per garantir la integritat dels equips i installacions.
En aquest sentit, s'han de tenir en compte les indicacions del fabricant dels equips i els criteris d'inspecci de les
normes de prestigi reconegut o els internacionalment acceptats en el sector.
L'usuari ha d'aprofitar les aturades tcniques programades (aturades generals d'unitats per a manteniment, canvi de
catalitzadors, condicions de mercat,etc.) o provocades per avaries, per fer inspeccions, comprovacions o proves.
El servei d'inspecci de l'usuari ha de mantenir informada la direcci de la refineria o de la planta petroqumica de

l'estat dels equips o sistemes, i ha de recomanar la posada fora de servei d'aquells en els quals hagi detectat que la
seguretat exigible no es compleix. Expressament, el servei d'inspecci no pot dependre ni de producci ni de
manteniment.
3. Altres controls.
A ms de les comprovacions i inspeccions que expressament indica aquesta ITC, s'han de fer, com a mnim, els
controls segents:
a) Control de la corrosi.
S'ha de disposar d'informaci tcnica suficient de cada equip a pressi per conixer els marges de corrosi
dels recipients i les canonades de cada sistema.
Les comprovacions han de garantir la comprovaci de totes les parts dels sistemes, tenint en compte els
diferents estats fisicoqumics dels fluids o els factors geomtrics.
El programa d'inspecci de canonades es pot basar en anlisis predictives que controlin la vida residual dels
sistemes, i s'han de fer els controls amb antelaci suficient a l'esgotament dels marges de corrosi. Les
anlisis s'han de basar preferentment en programes informtics que controlin l'evoluci dels gruixos. Aix
mateix, es pot utilitzar l'experincia prpia en sistemes similars.
S'ha de tenir en compte la possibilitat d'existncia de corrosi sota allament o sota tensi.
b) Control de l'erosi.
S'ha de tenir en compte la possible erosi que es pot produir en els sistemes per les caracterstiques del fluid
i la velocitat.
c) Controls especials, en funci de les caracterstiques particulars que poden presentar certs equips o
installacions.
S'ha de disposar d'estudis especfics que identifiquin els riscos particulars que poden condicionar la integritat
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte la possible evoluci dels materials en funci de les condicions
d'operaci (canvis estructurals dels materials, anlisi de fluncia lenta a altes temperatures,).
ANNEX
Inspeccions peridiques
En l'aplicaci de la present ITC, s'ha de tenir en compte el que indica l'annex III del Reglament d'equips a pressi,
amb els criteris segents:
1. Nivell d'inspecci A (inspecci exterior en servei).
A ms del que indica l'annex III del Reglament d'equips a pressi, s'ha de fer una comprovaci de gruixos per ultras
i /o qualsevol assaig no destructiu que es consideri necessari. En cas d'equips en qu la temperatura del metall no
permeti la realitzaci dels assajos, s'han de fer en un termini no superior a un any de l'establert.
2. Nivell d'inspecci B (inspecci interior fora de servei).
Consisteix, almenys, en una inspecci visual interna completa i comprovaci de gruixos de totes les parts sotmeses a
pressi. Si d'aquesta inspecci en resulta que hi ha motius raonables per augmentar el control, s'han d'aplicar els
assajos no destructius que es considerin necessaris.
Quan una inspecci interior no es pugui portar a terme per impossibilitat fsica o per raons tcniques justificables,
s'ha de substituir pels assajos no destructius necessaris que garanteixin una seguretat equivalent o per una prova de
pressi.
En el cas de canonades, no s'ha de fer la inspecci interna.
3. Nivell d'inspecci C (prova de pressi).
Els equips sotmesos a buit no requereixen la realitzaci de la prova hidrosttica.
4. En la realitzaci de les inspeccions s'han de tenir en compte les consideracions segents:
4.1 Fluid de la prova.
Per a la prova a pressi hidrosttica s'ha d'utilitzar normalment aigua a la temperatura ambient. Durant la prova
la temperatura de l'aigua no ha de ser inferior a 10 C.
Quan el disseny de l'equip fixi la naturalesa, qualitat i temperatura del fluid de prova, les proves de pressi
s'han de fer d'acord amb el que s'estableix, i s'han d'adoptar totes les precaucions pertinents.
Entre d'altres, es consideren raons tcniques justificatives per al canvi de fluid de prova o substituci les
segents:
a) Dubtes raonables en la resistncia estructural de fonaments o fundacions.

b) Efecte perjudicial del fluid en elements interns o parets de l'aparell.
c) Dificultats d'assecatge del circuit, de drenatge o airejament.
d) Dificultat material per dur a terme la prova hidrosttica.
4.2 Pressi de prova.
a) El valor de la pressi de prova (Pp) s el que indica el fabricant de l'equip o, si no, el de la prova
hidrosttica de fabricaci, i no es pot superar el 90 per cent del lmit elstic del material a la temperatura
de prova per als esforos primaris de membrana.
Com a excepci, qualsevol reducci dels valors de pressi de prova ha de ser aprovat per l'rgan
competent de la comunitat autnoma, prvia justificaci tcnica i amb l'informe favorable d'un organisme
de control.
b) En cas d'equips sotmesos a buit s'ha de posar una atenci especial en la seva estanquitat, per la qual
cosa quan es porti a terme una inspecci de nivell B s'ha de fer una prova d'estanquitat abans de la
posada en servei.
Els equips sotmesos a buit que continguin fluids incombustibles o no formadors de mescles explosives
estan exempts d'aquestes proves.
c) Equips amb una temperatura de servei inferior o igual a 0 C en sistemes amb fluids no corrosius.
Als equips que funcionin en unes condicions d'utilitzaci sota les quals l'experincia demostra que no
s'originen problemes de corrosi interior, se'ls apliquen els requisits segents:
- Els equips s'han de sotmetre a la primera prova de pressi hidrosttica, i queden exempts de les
segents proves peridiques de nivell B i C, llevat que per altres causes s'hagin de posar fora de
servei per a reparaci. En aquest cas, s'ha de fer una inspecci visual de la zona reparada i se l'ha de
sotmetre a una prova de pressi.
- En qualsevol cas, els inspectors propis han de fer inspeccions peridiques de nivell A, amb la finalitat de
conixer l'estat de les zones on hi pot haver corrosi exterior i on es concentren els mxims esforos.
d) El procediment de prova de pressi s el que indica el fabricant de l'equip o, si no, n'ha de preveure
una descripci detallada, aix com:
-Condicions de prova.
-Equips necessaris per a l'execuci de la prova.
-Aparells de mesura i control, degudament contrastats i amb una sensibilitat adequada. S'ha de
procurar que la lectura se situ en el ter central de l'escala de l'aparell.
-Sistemes d'ompliment i buidatge, i temps de manteniment de la pressi de prova.
-Indicaci dels punts en els quals s'ha d'extremar l'atenci.
5. Requisits de seguretat durant les proves.
Durant la realitzaci dels assajos i les proves, s'han d'observar unes estrictes condicions de seguretat per evitar que
les actuacions puguin provocar accidents.
Abans de portar a terme les proves de pressi s'ha de comprovar que l'equip per a proves s correcte i que les
connexions sn adequades a les pressions mximes que s'han d'assolir, i tamb que s'han disposat les mesures de
seguretat suficients per evitar sobrepassar la pressi de prova, i que en cap moment estan per sota de la
temperatura assenyalada en el disseny, ni danyen els elements interns de l'aparell.
5.1 Prova hidrosttica.
Abans d'omplir amb aigua s'ha de procedir a comprovar que les estructures i els fonaments que sustentin l'equip o el
sistema estan en condicions de resistir la crrega a qu han de ser sotmesos.
S'ha de procurar que el personal es mantingui allunyat durant el desenvolupament de la prova dels fons, tapes,
peces roscades i evitar la presncia de persones alienes a la prova.
Els manmetres s'han d'installar fora de la projecci vertical i s preferible situar-los lateralment o en posici
superior.
Durant l'ompliment d'aigua s'ha de procurar airejar b el circuit per evitar que hi quedin cambres d'aire o vapor.
A causa de l'elevada energia emmagatzemada en la prova hidrosttica, s'han de prendre precaucions especials
quan la pressi de prova sigui superior als 80 bars o si el producte de la pressi de prova (Pp) en bars pel volum
(V), en metres cbics s superior a 10.000, per a la qual cosa se n'ha de fer un pla detallat de seqncia, temps
de durada i distncia mnima de seguretat.
En el cas que no es pugui mantenir la distncia mnima de seguretat que indiqui el pla, aquesta s'ha de substituir
per una altra norma de seguretat complementria, que s'ha de sotmetre a aprovaci de l'rgan competent de la
comunitat autnoma.
5.2 Prova pneumtica.
Aquesta prova t un risc ms elevat que la prova hidrosttica, per la qual cosa prviament s'ha de fer una
inspecci de l'aparell.
S'ha de fer sempre un pla detallat de les etapes del seu desenvolupament, amb temps de manteniment de les
pressions durant cada etapa, i definir tamb la distncia mnima de seguretat.
Durant el desenvolupament de la prova, s'ha de senyalitzar la zona per la qual no es permetr la circulaci de
personal ali a la prova.
6. Inspeccions de l'usuari.
a) L'usuari ha de disposar del personal, mitjans i organitzaci adequats propis o contractats per dur a terme les
inspeccions i els controls necessaris durant la vida dels equips o sistemes, per conixer en tot moment el grau
de compliment d'aquesta ITC.
b) Independentment de les inspeccions i proves peridiques, els inspectors de l'usuari han d'examinar i comprovar
durant les aturades generals i parcials de les plantes, els equips que s'obrin per netejar-los o reparar-los. Els
resultats de les comprovacions han de constar en el registre de l'usuari que indica l'article 9.7 del Reglament
d'equips a pressi.
c) El servei departament d'inspecci de l'usuari ha de portar l'historial dels equips o sistemes. L'usuari ha de
comprovar que no se sobrepassen les condicions de disseny, temps de durada de les anomalies, reparacions i
modificacions.
7. Inspecci de les vlvules de seguretat.
Les vlvules de seguretat s'han de desmuntar quan es realitzi l'aturada programada d'inspecci del sistema al qual
pertanyen, o quan amb la periodicitat que correspongui a la realitzaci de les inspeccions de nivell B per al seu ajust,
prova i precintatge. La regulaci s'ha de fer en banc de proves, tenint en compte les recomanacions dels fabricants.
En el cas de calderes sotmeses a flama, la periodicitat de les comprovacions ha de ser almenys cada dos anys.
Les vlvules dels sistemes de producci de vapor, i totes aquelles que per les seves caracterstiques de
funcionament ho permetin, poden ser comprovades en el seu lloc d'emplaament.
Les comprovacions de taratge i precintatge han de ser supervisades per un organisme de control.
8. Acta d'inspecci.
Totes les comprovacions i proves corresponents a aquest apartat que dugui a terme un organisme de control han de
quedar reflectides en l'acta corresponent.
Les inspeccions efectuades per l'inspector propi s'han d'anotar en el registre de l'usuari a qu fa referncia l'article
9.7 del Reglament d'equips a pressi.
ITC EP 4
DIPSITS CRIOGNICS
CAPTOL I
1. Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a les condicions d'installaci i proves peridiques dels
dipsits criognics i els seus equips, amb volums superiors a 1.000 litres de capacitat geomtrica, destinats a
emmagatzematge i utilitzaci dels gasos criognics com per exemple: arg, nitrogen, anhdrid carbnic, heli, protxid
de nitrogen N2O, cript, ne, oxigen, xen, et, etil, hidrogen i aire.
S'inclouen, aix mateix, els elements auxiliars dels dipsits esmentats com canonades, vlvules, elements de control,
unitats de vaporitzaci / gasificaci internes o externes al dipsit, equips de refrigeraci i equips de posada en
pressi.
2. S'exceptuen de l'aplicaci dels preceptes daquesta ITC:
a) Els elements de transport d'aquests productes (cisternes).

b) Els btils criognics per a transport i subministrament.
c) Els equips de refineries i plantes petroqumiques inclosos a la ITC EP-3.
Sens perjudici de les definicions que figuren a l'article 2 del Reglament d'equips a pressi, a efectes d'aquesta ITC,
en particular, cal atenir-se a les definicions segents:
1. Dipsit criognic, conjunt format pel recipient, allament, envoltants, suports, canonades, vlvules, manmetres,
termmetres, nivells, etc., per emmagatzemar lquids criognics.
2. Lquid criognic, aquell la temperatura d'ebullici a la pressi atmosfrica del qual s inferior a 40 C, en el cas
del CO2 inferior a -20 C.
3. Allament, material que es colloca al voltant del recipient interior i que redueix el flux trmic de l'exterior a
l'interior. Aquest allament pot estar, o no, en cambres de buit.
4. Envoltant, recobriment exterior que hi ha al voltant de l'allament per protegir-lo i contenir-lo.
5. Equip de refrigeraci, sistema mecnic que produeix la refrigeraci necessria per compensar els guanys de
calor a travs de l'allament.
6. Gas inert, qualsevol gas o barreja de gasos que a temperatura i pressi normals (15 C i 1,013 bars absoluts) no
reacciona amb altres productes.
7. Gas oxidant o comburent, qualsevol gas o barreja de gasos amb oxipotencial superior al de l'aire.
8. Propietari, s la persona, fsica o jurdica, amb ttol de propietat sobre la installaci.
9. Utilitzador del producte emmagatzemat, s la persona, fsica o jurdica, que utilitza el producte emmagatzemat.
CAPTOL II
Article 3. Classificaci dels dipsits criognics.
Als efectes daquesta ITC, els dipsits criognics es classifiquen tenint en compte els criteris segents:
1. Dimensions.
En funci de la capacitat geomtrica total, expressada en litres, de cada dipsit criognic (format per un a ms
recipients), es classifica en:
a) Dipsits de ms de 1.000 a 5.000 litres.

b) Dipsits de ms de 5.000 a 20.000 litres.
c) Dipsits de ms de 20.000 a 60.000 litres.
d) Dipsits de ms de 60.000 a 200.000 litres.
e) Dipsits de ms de 200.000 a 400.000 litres.
f) Dipsits de ms de 400.000 litres.
2. Gas contingut.
Segons la perillositat i les caracterstiques del gas contingut, s'estableixen tres categories:
- Grup 1.1: Gasos inflamables: et, etil i hidrogen.

- Grup 1.2: Gasos oxidants o comburents: oxigen i protxid de nitrogen.
- Grup 2: Gasos inerts: arg, nitrogen, aire, anhdrid carbnic, heli, cript, ne i xen.
Les installacions objecte daquesta ITC requereixen la presentaci d'un projecte tcnic davant l'rgan competent de
la comunitat autnoma que inclogui, com a mnim, el que indica l'apartat 2 de l'annex II del Reglament d'equips a
pressi.
La posada en servei de les installacions sha de realitzar d'acord amb el que determina l'article 5 de Reglament
d'equips a pressi.
Prviament sha de realitzar una prova d'estanquitat i de comprovaci del sistema de seguretat amb precinte de les
vlvules de seguretat. Als dipsits amb allament al buit, la prova d'estanquitat es pot substituir per un mesurament
del buit i, si aquest s inferior a 0,60 mbar, la prova es considera vlida. Aquesta prova la pot realitzar l'empresa
installadora o un organisme de control autoritzat.
Article 6. Prescripcions de seguretat de la installaci.
1. Emplaament.
Els recipients d'emmagatzematge shan de situar preferentment a l'aire lliure i sobre el nivell del terra, o en edificis de
construcci no combustibles adequadament ventilats.
Per als recipients que hagin de contenir gasos inflamables, els sostres han de ser de construcci lleugera amb una
resistncia mxima de 50 mbar.
L'emplaament dels recipients ha de permetre el fcil accs als vehicles de provement i al personal autoritzat.
En les installacions que continguin recipients per a oxigen i/o protxid de nitrogen, la solera i els paviments de la
zona circumdant han destar exempts d'asfalt o productes bituminosos.
2. Distncies de seguretat.
Les distncies indicades en aquest punt sn les mnimes que hi ha dhaver entre els lmits del recipient amb els seus
equips auxiliars i els diversos llocs que sesmenten.
Si hi ha diversos recipients en el mateix recinte, la separaci recomanada entre ells, sempre que sigui possible, ha de
ser la semisuma dels seus radis i com a mnim superior a 0,5 m.
A l'annex I s'indiquen les distncies que shan de mantenir davant diversos riscos. Per als riscos no indicats a la taula
esmentada, s'ha daplicar el que resulti equivalent. Les distncies indicades a l'annex I shan de mesurar seguint la
possible trajectria del gas en cas d'escapament contornejant les parets de protecci, si shi ha, tant en sentit
horitzontal com vertical, estimant a ms els angles rectes com a equivalents a 2,5 m quan els trams que
constitueixen els seus costats tinguin una longitud mnima d'1,3 m.
Per garantir la ventilaci, no es poden collocar ms de tres costats amb aquestes parets. En casos especials en qu
sigui necessari fer un tancament amb ms de tres costats amb parets de protecci, el projecte ha de justificar la
impossibilitat d'altres solucions i el sistema de ventilaci adoptat.
Els recipients per a gasos no inflamables (grups 1.2 i 2), amb envoltant exterior d'acer, es consideren protegits per
aquest envoltant, i en aquest cas ha de protegir les parts no incloses dins de l'envoltant exterior (canonades, equips
de control, vlvules, etc.).
Si els recipients se situen en recintes tancats, sha de garantir la ventilaci mitjanant procediments adequats, com
ara reixetes, ventiladors, etc., llevat en els locals les dimensions dels quals permetin ubicar-lo respectant una
separaci mnima de 15 m amb una paret i simultniament 5 m en la seva direcci perpendicular.
3. Closa.
El dipsit o els dipsits criognics han destar envoltats, en els costats en qu no estiguin protegits per murs, per una
closa metllica lleugera, d'almenys 2 m d'altura, per tal d'evitar que persones alienes al servei puguin accedir a les
installacions o manipular-les.
Sha de collocar en un lloc visible un cartell on s'indiqui el gas contingut, els perills especfics i les mesures de
seguretat recomanades.
Les obligacions de closa que s'imposen, no inclouen les installacions de les plantes productores o envasadores, es
poden realitzar prescindint de la closa, que ha de quedar limitada al permetre de la planta.
4. Disposici dels equips.
Els vaporitzadors/gasificadors exteriors al dipsit o dipsits criognics han d'estar ancorats, i les seves canonades de
connexi han destar calculades i dissenyades per evitar els efectes resultat de les dilatacions i contraccions
causades pels canvis de temperatura.
5. Presa de terra.
Els recipients, els equips i l'estaci de descrrega per a gasos inflamables han de disposar de presa de terra amb
resistncia inferior a 20 .
6. Protecci contra incendis.
Cal aplicar els criteris que a l'efecte s'estableixen al Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el
Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.
7. Protecci contra vessaments.
Els recipients per a gasos inflamables de qualsevol capacitat i els d'altres gasos de capacitat superior a 1.000.000
litres han destar provets de cubeta de recollida del producte vessat.
Aquestes cubetes poden estar formades per barreres naturals, dics, murs de contenci o una excavaci en el terreny
capa de resistir les accions mecniques, trmiques i qumiques del producte contingut.
La capacitat de les cubetes sha destablir d'acord amb els criteris segents:
a) Si la cubeta presta servei a un sol recipient, el volum til mnim daquest ha de ser el del lquid, omplint
totalment el recipient esmentat en el cas d'inflamables i el 50 per cent en la resta de casos.
b) Si la cubeta presta serveis a ms d'un recipient i s'han pres mesures per evitar que les baixes temperatures o
exposici al foc, a causa de vessaments en qualsevol recipient dels inclosos a la cubeta, afecti els altres, el
volum de la cubeta ha de ser el del contingut ple del dipsit de major capacitat, en el cas d'inflamables, i el 50
per cent del volum esmentat en els altres.
c) Per a cubetes que continguin ms d'un recipient, quan no s'hagin pres les mesures del pargraf anterior, el
volum de la cubeta ha de ser la suma de tot el lquid contingut als dipsits i suposats tots plens en el cas
d'inflamables i el 50 per cent a la resta de casos.
Les dimensions de les cubetes i les altures de les seves parets, a ms de proporcionar el volum exigit als apartats
anteriors, han de complir les relacions indicades a l'annex II.
8. Altres mesures de seguretat.
Els equips destinats a contenir oxigen o protxid de nitrogen o pels quals han de circular aquests elements han
d'estar exempts d'oli, greix o altres materials fcilment oxidables.
La descrrega de les vlvules de seguretat o discos de trencament sha de dirigir de manera que no pugui produir
danys a les persones, fauna, flora o el medi ambient.
CAPTOL III
Inspeccions peridiques.
1. Inspeccions de nivell A.
Shan de realitzar amb la periodicitat i en les condicions establertes a l'annex III del Reglament d'equips a pressi.
2. Inspeccions de nivell B.
L'agent indicat per a aquestes inspeccions a l'annex III del Reglament d'equips a pressi ha de realitzar les
comprovacions segents, amb la periodicitat que shi estableix i sense que sigui necessari deixar fora de servei el
dipsit criognic:
- Mesurament del buit del dipsit criognic (s'accepta si el mesurament s inferior a 0,60 mbar).
- Prova d'estanquitat (es pot substituir per un mesurament del buit).
- Comprovaci i precintat de vlvules del dipsit.
- Comprovaci del compliment de les condicions reglamentries.
- Comprovaci de la presa de terra.
3. Inspecci de nivell C.
Sha de realitzar d'acord amb l'annex III del Reglament d'equips a pressi, si b la prova de pressi ha de ser
pneumtica a una pressi d'1,1 PS.
CAPTOL IV
Altres disposicions
Les obligacions assenyalades a l'article 9 del Reglament d'equips a pressi per als usuaris corresponen, en els
dipsits criognics inclosos en aquesta ITC, als propietaris daquests.
No obstant aix, el propietari pot delegar en l'usuari del producte les funcions de vigilncia i el bon s dels dipsits
criognics, mitjanant instruccions escrites acceptades per les dues parts.
ANNEX I
Distncies mnimes (m) del dipsit criognic (amb un ms recipients) amb els diversos riscos
Dimensions del dipsit i caracterstiques del gas
Tipus de risc a b c d e f
1.1 1.2 2 1.1 1.2 2 1.1 1.2 2 1.1 1.2 2 1.1 1.2 2 1.1 1.2 1.2
Locals de treball (*)
(edificacions, 5 3 3 10 5 5 15 8 8 20 10 10 20 10 10 30 10 10
vestidors)
Soterranis,
clavegueres, 5 5 5 10 5 5 10 8 8 10 10 10 20 10 10 20 10 10
galeries servei
Motors, interruptors
10 - - 15 - - 20 - - 25 - - 30 - - 35 - -
(no antideflagrants)
Dipsits, material
5 5 3 10 10 3 10 15 5 10 15 5 10 20 5 20 30 5
inflamable; aeris
Dipsits, material
inflamable; 5 5 3 5 5 3 5 8 5 5 10 5 5 10 5 10 20 5
subterranis
Vies pbliques,
15 3 3 20 5 3 25 5 3 30 5 3 35 10 5 40 20 5
carreteres, ferrocarrils
Installacions amb
perill d'incendi 8 5 3 10 5 3 15 8 3 25 10 3 30 15 3 30 20 3
(fusta, plstic, etc.)
Flames controlades
(bufadors,
10 5 3 15 5 3 20 10 5 25 10 5 30 15 10 35 15 10
encenedors,
etc.)
Propietat adjacent a
15 1 1 20 2 2 25 2 2 30 2 2 35 5 5 40 10 10
l'usuari
Projecci lnies
elctriques aries 10 5 3 15 5 3 15 10 5 15 10 5 15 10 5 15 10 5
dAT
Edificis habitables 15 5 5 20 10 10 25 10 10 30 15 15 35 15 15 40 15 15
Notes:
(*) S'exclouen les zones de manipulaci i utilitzaci del producte (tallers, zona de producci, etc.)
a: Dipsits de ms de 1.000 a 5.000 litres

b: Dipsits de ms de 5.000 a 20.000 litres
c: Dipsits de ms de 20.000 a 60.000 litres 1.1 = gasos inflamables
d: Dipsits de ms de 60.000 a 200.000 litres 1.2 = gasos comburents o oxidants
e: Dipsits de ms de 200.000 a 400.000 litres 2 = gasos inerts
f: Dipsits de ms de 400.000 litres
ANNEX II
Cubetes
Les dimensions de les cubetes i les altures de les seves parets, a ms de proporcionar el volum exigit, han de
complir les relacions indicades a la figura i les equacions segents:
X y + Pms/1000
On:
- x, y i h corresponen a les dimensions indicades a la figura en m.
- Pms s la pressi mxima de servei en la fase gas en bar.
- s el pes especfic del lquid en kg/m3 en el punt d'ebullici a pressi atmosfrica.
x = distncia de la paret exterior del dipsit a la paret exterior de la cubeta en metres.
y = distncia mxima entre el mxim nivell de lquid i un possible punt de vessament de lquid (vlvula, brides, equips
auxiliars, etc.), en metres.
h = altura de la cubeta en metres.
Nota: si h s ms gran que l'altura del punt de vessament ms alt possible (vlvula, brida, equips)
ITC EP- 5
AMPOLLES D'EQUIPS RESPIRATORIS AUTNOMS
CAPTOL I
Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a les condicions de seguretat de les installacions de
recrrega, aix com als requisits i controls necessaris per a l's de les ampolles per a respiraci autnoma en
activitats subaqutiques i en treballs de superfcie amb un contingut d'oxigen inferior al 40 per cent.
A ms de les definicions que figuren a l'article 2 del Reglament d'equips a pressi, a efectes d'aquesta ITC, en
particular, shan de tenir en compte les definicions segents:
1. Ampolla d'equip de respiraci autnom, recipient de fcil maneig, que serveix per emmagatzemar i transportar
un fluid respirable, utilitzat en activitats subaqutiques i en treballs de superfcie.
2. Centre d'inspecci d'ampolles, establiment autoritzat amb els elements adequats per realitzar les inspeccions
peridiques i/o visuals de les ampolles.
3. Compressor fix, mquina de compressi situada en un emplaament fix, que s'utilitza per a la crrega
d'ampolles amb un fluid respirable.
4. Compressor porttil, mquina de compressi fcilment transportable que, incloent els elements de tractament de l'aire, de
control i de seguretat, serveix per a la recrrega unitria d'ampolles d'aire comprimit per a s exclusiu del seu propietari.
5. Centre de recrrega d'ampolles, establiment autoritzat que disposa dels mitjans adequats per poder realitzar
l'activitat de recrrega de les ampolles.
6. Inspecci visual d'ampolles, conjunt de verificacions per comprovar l'estat de conservaci de l'ampolla i la seva
vlvula, avaluant la corrosi interna i l'aspecte extern del recipient.
7. Barreja de gasos respirables, barreja diferent de l'aire atmosfric que pot ser respirada i que compleix els
requisits sanitaris corresponents.
8. Zona de recrrega, recinte tancat on es realitza la recrrega de les ampolles i on hi ha la rampa de crrega i els
maneguets per connectar a les ampolles.
9. Rampa de crrega, collector receptor del fluid comprimit, incloent els dispositius de connexi corresponents per
a lompliment de les ampolles, aix com els elements de control i de seguretat.
10. Vlvula d'ampolla, dispositiu que permet o interromp el pas del cabal de fluid des de l'ampolla o cap a aquesta.
CAPTOL II
Inscripci de centres de recrrega i centres d'inspecci d'ampolles
Article 3. Centre de recrrega d'ampolles.
1. Cadascun dels establiments que pretenguin realitzar l'activitat de recrrega d'ampolles han d'obtenir, amb carcter previ
a l'inici de la seva activitat, el certificat de reconeixement d'empresa recarregadora d'ampolles de l'rgan competent de la
comunitat autnoma en qu radiqui, i a continuaci ha de realitzar la inscripci en el registre corresponent.
2. A la sollicitud del certificat de reconeixement i la inscripci en el registre shi ha dadjuntar la documentaci

segent:
a) El projecte de la installaci signat per un tcnic titulat competent i visat pel collegi oficial corresponent, en
qu es descrigui l'emplaament i tots els elements constitutius de la installaci, acreditant el compliment de
les condicions especfiques de seguretat que s'indiquen al captol IV d'aquesta ITC.
No requereixen projecte d'installaci les installacions de recrrega d'ampolles en les quals la suma dels
productes de la pressi mxima de servei en bar pel volum en litres de tots els equips a pressi fixos que
puguin ser connectats de manera simultnia en la installaci sigui 25.000. En aquest cas, sha de
presentar una memria tcnica subscrita per l'empresa installadora en qu es descriguin les installacions i
el compliment del captol IV i, si sescau, un projecte especfic que acrediti les condicions especials de
protecci indicades a l'article 12.a d'aquesta ITC.
Si sutilitzen equips que noms requereixen una connexi elctrica per al seu funcionament, d'acord amb
l'article 4.4 del Reglament d'equips a pressi, en no tenir la consideraci d'installaci, la memria pot ser
subscrita pel titular.
b) Declaraci de conformitat CE de cadascun dels equips a pressi de la installaci.
c) Certificat de direcci tcnica signat pel tcnic titulat competent de l'empresa installadora i visat pel collegi
oficial corresponent.
En cas d'installacions que no requereixin projecte, el certificat d'installaci ha destar subscrit per l'empresa
installadora d'equips a pressi que l'ha realitzat.
En els centres en els quals la memria, d'acord amb l'epgraf a) anterior, pugui ser subscrita pel titular, per no
ser considerada com a installaci, no s necessria la presentaci del certificat d'empresa installadora.
d) El justificant de la inscripci en el Registre d'establiments industrials.
e) Cpia de la plissa de l'assegurana de responsabilitat civil vigent, aval o una altra garantia financera
subscrita amb una entitat degudament autoritzada que cobreixi especficament aquesta activitat amb
cobertura mnima per accident de 500.000 euros. La quantitat indicada quedar automticament actualitzada
d'acord amb les variacions anuals de l'ndex oficial de preus al consum, prenent com a data d'inici el 27 de
juliol de 2005.
f) Declaraci signada pel responsable legal de l'empresa, en qu es faci constar que el personal encarregat del
seu funcionament est degudament instrut en el maneig de la installaci i coneix els requisits i les
comprovacions a realitzar per a lompliment de les ampolles.
g) Manual de procediment d'actuaci per a la recrrega d'ampolles, indicant, si sescau, les actuacions per a la
crrega d'ampolles amb pressions diferents de les de taratge de la rampa de crrega.
h) Certificat d'inspecci del centre de recrrega ems per un organisme de control, quan hagi estat establert per
l'rgan competent de la comunitat autnoma.
3. Els centres de producci d'aire comprimit i barreges de gasos respirables, situats en indstries i activitats
especialitzades de producci, distribuci i utilitzaci de gasos, es consideren autoritzats per realitzar l'activitat de
recrrega d'ampolles. En aquest cas, han de comunicar l'inici de l'activitat a l'rgan competent de la comunitat
autnoma, juntament amb el Manual de procediment d'actuaci per a la recrrega d'ampolles.
Article 4. Centres d'inspecci peridica d'ampolles.
1. Els establiments que pretenguin realitzar les inspeccions de les ampolles han d'obtenir, amb carcter previ a l'inici
de la seva activitat, el certificat de reconeixement d'empresa d'inspecci dampolles de l'rgan competent de la
comunitat autnoma en qu radiquin, i a continuaci han de fer la inscripci en el registre corresponent.
2. Els centres d'inspecci peridica d'ampolles tamb estan habilitats per a la realitzaci de les inspeccions visuals
de les ampolles.
3. Per obtenir la inscripci com a centre d'inspecci peridica, l'empresa ha d'acreditar que compleix els requisits
exigits, presentant la segent documentaci:
a) El justificant de la inscripci en el Registre d'establiments industrials.

b) Projecte d'installaci del centre d'inspecci amb pla d'emplaament i de detall. La zona de les proves amb
pressi ha de complir les condicions d'emplaament previstes a l'article 12 d'aquesta ITC.
c) Certificat de direcci tcnica signat pel tcnic titulat competent de l'empresa installadora i visat pel collegi
oficial corresponent.
d) Relaci del conjunt d'eines, maquinria i elements de qu disposa el centre per realitzar les proves, controls i
inspeccions, amb indicaci de la capacitat d'inspecci diria del centre. Com a mnim ha de disposar dels
elements segents:
- Sistema adequat per a la neteja interior de les ampolles.

- Conjunt per a la realitzaci de la prova hidrulica de dilataci volumtrica.
- Dispositiu per a lassecament interior de les ampolles.
- Calibres i galgues per a control de rosques.
- Aparell llumins per a la inspecci visual interna de l'ampolla.
- Equip mesurador de gruixos d'ampolles.
- Bscula per al control de pes de les ampolles.
- Eines i elements per a la fixaci i manipulaci de les ampolles.
- Compressor d'aire i elements per comprovar l'estanquitat de la vlvula.
e) Cpia de l'empremta del punx amb la contrasenya de rebuig indicada a l'annex II d'aquesta ITC.
f) Identificaci del punx per al marcatge que identifiqui l'empresa, que utilitzar per collocar sobre les ampolles que
hagi inspeccionat. Sha dadjuntar cpia d'aquest marcatge sobre un quadrat d'alumini de 2x2 cm.
g) Cpia del contracte de treball o de prestaci de serveis d'un tcnic titulat competent que ser el responsable
del control de les ampolles que es realitzi al centre.
h) Declaraci signada pel responsable legal de l'empresa, en qu es faci constar que el personal encarregat de
les inspeccions est degudament instrut i t els coneixements necessaris per efectuar les proves i els
controls en les ampolles.
i) Cpia de la plissa de l'assegurana de responsabilitat civil vigent, aval o una altra garantia financera subscrita
amb una entitat degudament autoritzada que cobreixi especficament aquesta activitat amb cobertura mnima per
accident de 500.000 euros. La quantitat indicada quedar automticament actualitzada d'acord amb les variacions
anuals de l'ndex oficial de preus al consum, prenent com a data d'inici el 27 de juliol de 2005.
j) Model d'etiqueta adhesiva d'inspecci peridica, que el centre d'inspecci ha denganxar sobre l'ampolla en
el cas d'ampolles de materials compostos, una vegada superada la inspecci peridica i en qu han de
constar, com a mnim, les dades indicades a l'article 7.3 d'aquesta ITC.
k) Model d'etiqueta adhesiva d'inspecci visual que el centre ha denganxar sobre l'ampolla una vegada
superada la inspecci i en qu han de constar, com a mnim, les dades indicades a l'article 9.4 d'aquesta ITC.
l) Llibre registre de les inspeccions que ser diligenciat pel corresponent rgan competent de la comunitat
autnoma en qu radiqui i on han de constar, com a mnim, les dades de registre previstes en les
corresponents normes UNE-EN 1968, UNE-EN 1802 i UNE-EN ISO 11623, segons es tracti d'ampolles
d'acer, alumini o materials compostos, respectivament.
4. Els centres de producci d'aire comprimit i barreges de gasos respirables situats en indstries i activitats
especialitzades de producci, distribuci i utilitzaci de gasos es consideren autoritzats per realitzar l'activitat
d'inspecci peridica i visual d'ampolles. En aquest cas, han de comunicar l'inici de l'activitat a l'rgan competent de
la comunitat autnoma, juntament amb l'acreditaci del compliment dels epgrafs e), f), g), i), j), k) i l) de l'anterior
apartat 3 daquest article.
5. La comunitat autnoma ha de notificar a l'rgan competent de seguretat industrial del Ministeri d'Indstria, Turisme i
Comer les empremtes dels punxons de marcatge que identifiquin els centres d'inspecci peridica que hagin estat inscrits.
6. El Ministeri d'Indstria, Turisme i Comer ha de publicar al Butllet Oficial de l'Estat, mitjanant una resoluci del
centre directiu competent en matria de seguretat industrial, amb carcter informatiu, els punxons de marcatge que
utilitzin els centres d'inspecci peridica per a la seva identificaci en les ampolles, una vegada hagin realitzat la
inspecci esmentada.
Article 5. Centres d'inspecci visual d'ampolles.
1. Els establiments que pretenguin realitzar les inspeccions visuals de les ampolles han d'obtenir, amb carcter previ
a l'inici de la seva activitat, el certificat de reconeixement de centre d'inspecci visual d'ampolles de l'rgan competent
de la comunitat autnoma en qu radiquin, i a continuaci han de realitzar la inscripci en el registre corresponent.
2. Per obtenir la inscripci com a centre d'inspecci visual, l'empresa ha d'acreditar que compleix els requisits exigits,
presentant la segent documentaci:
a) Justificant de la inscripci en el Registre d'establiments industrials.

b) Memria tcnica en qu es descriguin les installacions i el compliment del captol IV d'aquesta ITC, subscrita per
l'empresa installadora, i pla d'emplaament i de detall de la installaci. La zona de les proves amb pressi ha de
complir les mateixes condicions d'emplaament que s'indiquen a l'article 12 per a la recrrega d'ampolles.
Si sescau, sha de presentar un projecte especfic que acrediti les condicions especials de protecci
indicades a l'article 12.a) d'aquesta ITC.
c) Certificat d'installaci subscrit per l'empresa installadora autoritzada que l'ha realitzat.
Si es necessita un projecte especfic que acrediti les condicions especials de protecci exigides en el que
indica larticle 12.a), sha de presentar el certificat de direcci tcnica del projecte esmentat signat per un tcnic
titulat competent i visat pel collegi oficial corresponent.
d) Declaraci dels elements de treball disponibles, que com a mnim han de ser els indicats a l'article 4.3.d)
d'aquesta ITC, amb excepci de l'equip de proves hidruliques i de la disponibilitat de tcnic titulat competent.
e) Declaraci signada pel responsable legal de l'empresa, en qu es faci constar que el personal encarregat de
la inspecci visual est degudament instrut i t els coneixements necessaris per a la realitzaci de les proves i
els controls de les ampolles.
f) Cpia de la plissa de l'assegurana de responsabilitat civil vigent, aval o una altra garantia financera subscrita
amb una entitat degudament autoritzada, que cobreixi especficament aquesta activitat amb cobertura mnima per
accident de 500.000 euros. La quantitat indicada quedar automticament actualitzada d'acord amb les variacions
anuals de l'ndex oficial de preus al consum prenent com a data d'inici el 27 de juliol de 2005.
g) Model d'etiqueta adhesiva que el centre d'inspecci visual ha denganxar sobre l'ampolla, una vegada
superada la inspecci i en qu han de constar, com a mnim, les dades indicades a l'article 9.4 d'aquesta ITC.
h) Llibre registre de les inspeccions visuals, que ser diligenciat pel corresponent rgan competent de la
comunitat autnoma en qu radiqui i on han de constar, com a mnim, les dades de registre previstes en les
corresponents normes UNE-EN 1968, UNE-EN 1802 i UNE-EN ISO 11623, segons es tracti d'ampolles d'acer,
alumini o materials compostos, respectivament.
Article 6. Recrrega d'ampolles d'altres pasos.
Els centres de recrrega inscrits poden recarregar ampolles no comercialitzades legalment en l'mbit nacional i que
procedeixin d'altres pasos, si compleixen els requisits segents:
1. L'empresa recarregadora ha de sollicitar la documentaci de disseny o inspeccions anteriors, quan tingui dubtes
raonables respecte si l'ampolla disposa d'algun tipus de registre o si s procedent de pasos en els quals no hi ha
homologacions o certificats de conformitat i, molt especialment, quan hi hagi dubtes sobre la seva seguretat. En aquest
sentit, el titular de l'ampolla ha d'acreditar que aquesta disposa de les segents certificacions: declaraci de conformitat CE,
certificat de conformitat a normes, homologaci o registre de tipus en els seus pasos d'origen respectius.
2. Per poder recarregar aquestes ampolles sense sotmetre-les a les proves d'inspecci peridica o d'inspecci visual
previstes en aquesta ITC, cal complir les condicions segents:
a) Que s'identifiqui perfectament la data de l'ltima prova i que aquesta compleixi el termini previst a l'article 7.1
d'aquesta ITC.
b) Que estigui suficientment identificat el propietari o responsable de l'ampolla i l'autoritat inspectora que va
efectuar l'ltima prova, aix com el producte a contenir i la pressi mxima de crrega.
c) Que l'ampolla, segons el parer de l'empresa recarregadora, es trobi en bon estat per a la seva utilitzaci.
CAPTOL III
Inspeccions i proves
Article 7. Inspecci peridica de les ampolles.
1. Les ampolles i les seves vlvules shan de sotmetre, cada tres anys, a les proves i verificacions d'inspecci
peridica que s'indiquen a continuaci.
Per a ampolles d'acer sense soldadura shan dutilitzar els criteris de la norma UNE-EN 1968; per a ampolles
d'aliatge d'alumini, els de la norma UNE-EN 1802, i per a ampolles fabricades amb materials compostos, els de
norma UNE-EN ISO 11623.
Per a la inspecci de la vlvula de les ampolles shan dutilitzar, a ms dels criteris indicats de les normes del punt
anterior, els de la norma UNE-EN 14189, Inspecci i manteniment de les vlvules de les ampolles durant la inspecci
peridica de les ampolles per a gasos.
Les proves i verificacions a realitzar, llevat que el fabricant de l'ampolla hagi establert uns criteris de rebuig ms
estrictes per a un model especfic, han dincloure:
a) Identificaci de l'ampolla i control de marques gravades, tenint en compte el que indica l'annex I d'aquesta ITC.
b) Inspecci visual exterior.

c) Inspecci visual interior.
d) Inspecci del coll de l'ampolla i de la rosca interior.
e) Prova hidrulica per expansi volumtrica (la dilataci volumtrica permanent ha destar d'acord amb els
valors facilitats pel fabricant i, si no n'hi ha, no ha de ser superior al 5 %).
f) Inspecci de la vlvula, tot comprovant la coincidncia de la rosca d'acoblament amb la de l'ampolla.
2. Si hi ha dubtes sobre alguns dels resultats obtinguts en les proves o controls realitzats i/o sobre la gravetat
d'alguns dels defectes detectats, es poden utilitzar altres mtodes d'assaig i prova complementaris establerts a les
normes que resultin adequats segons el tipus de defecte en qesti.
3. Si el resultat de la inspecci peridica s positiu, el centre d'inspecci d'ampolles nha de deixar constncia tot
estampant sobre l'ampolla les marques que estableix la norma de marcatge UNE EN 1089-1.
En el cas d'ampolles de materials compostos, sha de deixar constncia de la inspecci peridica realitzada per mitj
d'una etiqueta adhesiva i indeleble situada sobre l'ampolla, en qu s'indiquin els apartats segents:
a) La inscripci INSPECCI PERIDICA.

b) Nom i adrea del centre que realitza la inspecci.
c) Nmero d'inscripci en el Registre d'establiments industrials.
d) Data en qu s'ha realitzat la prova.
e) Indicaci de la data lmit de validesa de la prova.
4. Una vegada realitzades les proves i verificacions d'inspecci peridica, el centre d'inspecci ha demetre la
certificaci corresponent, ha didentificar l'ampolla i ha de deixar constncia d'haver superat cadascuna de les proves
i els controls a qu ha estat sotmesa. Al certificat shi ha dindicar que s'ha gravat a l'ampolla el perode de vigncia i
el punx contrasenya de l'entitat. En el cas d'ampolles de materials compostos, la informaci anterior sha de
collocar en l'etiqueta indicada en el punt anterior. Daquest document, del qual sha de lliurar una cpia al titular de
l'ampolla, se nha de guardar una cpia al centre, com a mnim durant cinc anys a comptar de la data d'execuci.
5. Totes les inspeccions realitzades shan danotar en el Llibre de control d'inspeccions peridiques.
Article 8. Rebuig i retirada de les ampolles defectuoses.
En el cas que l'ampolla no compleixi els requisits necessaris per a la seva utilitzaci segura, sha de rebutjar.
En cas de rebuig, el centre d'inspecci ha dencunyar, al costat del nmero d'identificaci de l'ampolla, el punx
contrasenya de rebuig R, amb les dimensions i caracterstiques que s'indiquen a l'annex II d'aquesta ITC. En el cas
de les ampolles no metlliques, sha de collocar una etiqueta llegible i indeleble amb la marca, per les dimensions
de la qual han de ser el doble de les indicades a lannex II esmentat.
En els dos casos, el centre ha de comunicar al propietari de l'ampolla que la inutilitzi de forma immediata i lha
dadvertir que abans de comenar el procs de destrucci sha dassegurar que l'ampolla est completament buida.
Article 9. Inspecci visual.
1. A partir de l'any segent a la realitzaci de la primera prova de pressi estampada pel fabricant, les ampolles shan
de sotmetre anualment a una inspecci visual, i shan de realitzar les comprovacions que s'indiquen a continuaci.
Per a ampolles d'acer sense soldadura shan dutilitzar els criteris de la norma UNE-EN 1968; per a les ampolles
d'aliatge d'alumini, els de la norma UNE-EN 1802, i per a ampolles fabricades amb materials compostos, els de
norma UNE-EN ISO 11623.
Les verificacions a realitzar inclouen:
a) Identificaci de l'ampolla i control de marques gravades, tenint en compte el que indica l'annex I.
b) Inspecci visual exterior.
c) Inspecci visual interior.
d) Inspecci del coll de l'ampolla i de la rosca interior.
e) Inspecci de la vlvula, comprovant la coincidncia de la rosca d'acoblament amb la de l'ampolla.
2. Si hi ha dubtes sobre alguns dels resultats obtinguts en les proves o controls realitzats i/o sobre la gravetat
d'alguns dels defectes detectats, es poden utilitzar altres mtodes d'assaig i prova complementaris com ara: examen
per ultrasons i altres assajos no destructius que resultin adequats segons el tipus de defecte en qesti.
3. Per a les ampolles de materials compostos, pel que fa a les comprovacions i als criteris d'acceptaci o rebuig, el
fabricant pot establir criteris de rebuig ms estrictes per a un model especfic.
4. L'entitat que realitzi aquestes inspeccions nha de deixar constncia sobre l'ampolla mitjanant una etiqueta
adhesiva, en qu hi ha de constar com a mnim:
- La inscripci INSPECCI VISUAL.
- Nom i adrea del centre que realitza la inspecci.
- El nmero d'inscripci en el Registre d'establiments industrials.
- Indicaci de la data lmit de validesa.
5. Totes les inspeccions realitzades shan danotar en el Llibre de control d'inspeccions visuals.
Article 10. Comprovacions prvies a la recrrega d'ampolles.
El centre de recrrega, amb carcter previ a lompliment, ha de realitzar les comprovacions segents:
a) Identificaci de l'ampolla i control de marques tenint en compte el que disposa lannex I d'aquesta ITC.
b) Comprovaci que es troben dins del perode de validesa de la inspecci peridica i de la inspecci visual.
c) Comprovaci de l'estat extern de l'ampolla i de la vlvula.
En el cas que una ampolla no compleixi els requisits establerts en aquesta ITC, l'empresa recarregadora no podr
realitzar la recrrega.
Article 11. Inspecci peridica dels centres de recrrega i centres d'inspecci.
1. Els centres de recrrega d'ampolles i els centres d'inspecci shan de sotmetre a una inspecci peridica cada cinc
anys, a partir de la data de posada en marxa servei de la installaci, en la qual sha de comprovar que es
compleixen les condicions reglamentries daquesta ITC i que no s'han modificat les condicions d'emplaament.
Sha de realitzar una prova hidrosttica del circuit de pressi a 1,3 vegades la pressi mxima admissible de la
installaci, que ha d'incloure filtres, decantadors, acumuladors d'aire i rampa de crrega.
Shan de desmuntar les vlvules de seguretat i se nha de comprovar el bon estat. Posteriorment, shan de provar
aquestes vlvules amb la installaci en funcionament i se nha de verificar el disparament, precintant-les a la pressi
mxima de funcionament de la installaci.
Shan de provar tots els manmetres, sha de comprovar el bon funcionament dels sistemes reductors de pressi, si nhi ha,
i shan de realitzar les proves i comprovacions per assegurar el bon funcionament del pressstat de la installaci.
La inspecci peridica ha de ser realitzada per un organisme de control. Del seu resultat se nha demetre un
certificat en el qual s'indiquin, si sescau, les possibles deficincies detectades, que ha de quedar a disposici de
l'rgan competent de la comunitat autnoma.
2. A ms de les inspeccions indicades a l'apartat anterior, anualment el titular del centre de recrrega o d'inspecci
ha de revisar o fer que una empresa installadora autoritzada revisi el correcte funcionament de tots els element de
control i seguretat de la installaci (vlvules de seguretat, manmetres, pressstats, vlvules de purga, etc.). Del
resultat de les revisions i comprovacions se nha de deixar constncia escrita mitjanant un informe, que sha de
conservar a disposici de l'autoritat competent durant un perode de deu anys.
CAPTOL IV
Installacions dels centres de recrrega d'ampolles
Article 12. Emplaament de la zona de recrrega.
Per a l'emplaament de la zona de recrrega shan de complir les condicions segents:
a) La zona de recrrega no pot tenir parets, sostre o sl comuns amb altres locals o espais habitats, llevat que es
justifiqui en el projecte que en els tancaments es disposa d'una protecci adequada que sigui capa de suportar
l'impacte, en cas d'accident, per despreniment o explosi d'una ampolla o d'algun dels seus components.
En el cas que la installaci no requereixi projecte d'installaci, d'acord amb l'article 3.2.a) d'aquesta ITC, la
protecci de l'emplaament, segons el pargraf anterior, sha de justificar mitjanant un projecte especfic
signat per un tcnic titulat competent i visat pel collegi oficial corresponent.
b) Les obertures que comuniquin amb altres locals i amb l'exterior (portes i finestres) shan de protegir
adequadament de manera que no puguin causar danys a les persones, a les propietats i a les coses en cas
d'accident, per impacte fsic o per expansi del fluid.
c) La presa d'aspiraci de l'aire de compressi sha de situar en un lloc que en permeti garantir la qualitat.
d) Durant el procs de recrrega no s permesa l'entrada de persones alienes al procs de recrrega. Shan de
collocar rtols indicant aquesta prohibici a les portes d'entrada.
Article 13. Installacions per a barreja de gasos respirables.
1. Les ampolles, els accessoris i tots els components i elements que s'utilitzin en el procs de recrrega per a les
barreges amb continguts d'oxigen superiors al 21 per cent han de tenir un rigors sistema de manipulaci i neteja
que garanteixi l'absncia de greix, oli o qualsevol altre component que pugui donar lloc a explosions.
2. Les ampolles i els components que constitueixen la installaci utilitzats per a la manipulaci, compressi i
emmagatzematge de la barreja de gasos han destar fabricats per contenir i tractar el producte esmentat i shan
daplicar exclusivament al tipus de barreja a qu es destinin.
3. Cadascun dels components de l'equip utilitzat en la preparaci de les barreges respirables ha de poder justificar
que compleix la reglamentaci en vigor en el moment de la seva comercialitzaci. Les installacions esmentades han
de disposar dels corresponents sistemes d'homogenetzaci i anlisi de les barreges, per garantir-ne la qualitat i
salubritat.
4. La installaci ha de disposar d'una rampa de crrega independent, degudament diferenciada i separada de la

rampa de crrega d'aire.
5. s responsabilitat de l'empresa recarregadora garantir la qualitat del gas. Per a aix, en les barreges de gasos
respirables diferents de l'aire, cal facilitar per a cada recrrega un certificat en el qual s'especifiquin les
caracterstiques de la barreja introduda en l'ampolla.
Article 14. Components de les installacions.
1. Vlvules, sistemes d'acoblament i rcords de connexi.
El sistema d'acoblament entre vlvula i ampolla, aix com l'acoblament per a la seva connexi als aparells d'utilitzaci
i per a la connexi a la rampa de crrega, ha de garantir l'estanquitat i evitar connexions inadequades quan s'utilitzin
diferents barreges de gasos respirables.
2. Purga de condensats.
Els recipients que constitueixin un sistema de producci i/o emmagatzematge d'aire i de barreges respirables d'alta
pressi han de disposar d'un dispositiu de purga que permeti recollir i evacuar els condensats d'acord amb la
legislaci vigent, llevat que en el projecte es justifiqui la no-existncia de condensats.
3. Tractament i filtratge de l'aire i de les barreges respirables.
Cada installaci ha de disposar d'un sistema de tractament i filtratge dels gasos respirables que en garanteixi la
qualitat, de manera que es trobi en condicions idnies de ser respirat, de conformitat amb la legislaci vigent.
La responsabilitat que l'aire atmosfric i les barreges diferents de l'aire es trobin en condicions idnies per ser
respirades correspon a l'empresa recarregadora.
4. Pressstat de treball.
Tota installaci de recrrega ha de disposar del dispositiu mecnic o elctric corresponent que permeti regular les
condicions de treball, del compressor o dels compressors, en funci de la pressi mxima admissible de l'element
que la tingui ms baixa dins de la installaci. En tot cas, el pressstat sha dajustar a pressi inferior a la de taratge
de la vlvula de seguretat de la rampa de crrega.
5. Vlvules de seguretat.
a) La protecci contra sobrepressions en les installacions de crrega sha de realitzar per mitj de vlvules de
seguretat tipus ressort, amb seient d'aixecament total i precintables. Cada vlvula de seguretat ha de ser capa
d'evacuar la totalitat del cabal d'aire que es pugui produir, emmagatzemar o circular, sense que es generi un
increment de pressi a l'entrada de la vlvula que arribi a superar el 10 per cent de la pressi de taratge, quan es
descarregui el cabal mxim per al qual ha estat prevista.
b) Les vlvules de seguretat shan dajustar i precintar de manera que no se superi permanentment la pressi
mxima admissible de l'element de la installaci que la tingui ms baixa.
c) S'ha dinstallar, com a mnim, una vlvula de seguretat precintable en cadascuna de les parts de la installaci
segents:
- Desprs de l'ltima etapa de compressi de cada compressor.

- Al circuit dels recipients d'emmagatzematge d'aire a alta pressi.
- A la rampa de crrega, per a cada pressi de crrega individualitzada.
d) No poden existir vlvules de seccionament entre una vlvula de seguretat i el recipient o la part de la installaci a
protegir. Desprs de cada vlvula reductora de pressi sha d'installar una vlvula de seguretat que protegeixi el
sector de baixa pressi.
6. Manmetres.
a) Cal installar un manmetre, com a mnim, en els punts segents:
- Desprs de l'ltima etapa de compressi de cada compressor.

- Al circuit dels dipsits o ampolles de reserva.
- En el collector o rampa de crrega, per a cada pressi individualitzada dompliment.
- Abans i desprs d'una vlvula reductora de pressi, si nhi ha.
b) Complementriament, cada centre de crrega ha de disposar d'un manmetre degudament calibrat per tal de
poder comprovar, com a mnim un cop l'any, el conjunt dels manmetres de la installaci.
Article 15. Emmagatzematge d'ampolles.
L'emmagatzematge d'ampolles fora de servei durant llargs perodes de temps sha de fer tot mantenint al seu interior
una pressi residual positiva.
CAPTOL V
Utilitzaci de compressors porttils
Article 16. Recrrega d'ampolles mitjanant compressors porttils.
1. La utilitzaci de compressors porttils situats fora d'un centre de recrrega sha datenir a les consideracions
segents:
a) Aquest tipus de compressors nicament es poden utilitzar per a s propi, sense que en cap cas es puguin
collocar per recarregar ampolles de tercers.
b) El compressor porttil, juntament amb els elements complementaris (filtres i separadors d'oli) i els elements de
connexi, seguretat i regulaci, ha de complir les especificacions previstes en els articles 13, 14 i 15 d'aquesta ITC,
amb la limitaci que no pot disposar de recipients d'emmagatzematge d'aire. El compressor, com a mnim, ha de
disposar d'una vlvula de seguretat precintable i un manmetre a la sortida de l'ltima etapa de compressi.
c) La utilitzaci d'aquests equips a pressi, per la seva condici d'equips compactes mbils, en no tenir
installaci fixa, no requereix inscripci com a centre de recrrega d'ampolles previst a l'article 3.
d) L'activitat de recrrega amb compressors porttils sha de fer en un lloc apartat, sense presncia de pblic i a
una distncia mnima de 50 metres de qualsevol via de comunicaci pblica, locals i establiments habitats,
edificacions de qualsevol classe i zones en qu es realitzi qualsevol mena d'ocupaci o activitat en la qual
intervinguin persones i/o animals. Quan la recrrega es realitzi en un local tancat, aquest ha de complir les
condicions d'emplaament previstes a l'article 12 d'aquesta ITC.
En installacions esportives amb piscina, que no poden complir per limitaci d'espai els requisits del pargraf
anterior, es permet excepcionalment per a la prctica de nataci amb aletes i sota la responsabilitat de la
Federaci Espanyola d'Activitats Subaqutiques o federacions autonmiques, en l'mbit de les seves
competncies, la recrrega de les ampolles destinades a aquesta activitat amb compressors porttils a la zona
ms segura de la installaci corresponent, tenint en compte les possibilitats de protecci estructural d'aquesta i
el seu allunyament de totes les zones accessibles a persones.
e) En el cas d'empreses especialitzades en obres i treballs submarins, la seva utilitzaci requereix, amb carcter
previ, una comunicaci a l'rgan competent de la comunitat autnoma, en qu s'indiqui el lloc d'emplaament i
se certifiqui que han pres les mesures de seguretat adequades per poder garantir l'absncia de possibles
danys a persones, animals i bns.
2. Els requisits indicats en el punt anterior no sn aplicables a les Forces Armades, Forces i Cossos de Seguretat i
serveis de Protecci Civil. Altres institucions o organismes similars han de sollicitar a l'rgan competent de la
comunitat autnoma lexempci corresponent.
3. No obstant aix, amb la finalitat de garantir la seva seguretat, tots els compressors porttils han de disposar
d'instruccions relatives al seu s i manteniment, i shan de sotmetre a les inspeccions peridiques previstes a l'article
11 daquesta ITC, cada cinc anys a comptar de la data de declaraci de conformitat de l'equip o conjunt emesa pel
fabricant o el seu representant legal.
4. Aquestes instruccions les ha de facilitar obligatriament el fabricant, i el titular o l'usuari del compressor s
responsable, en tots els casos, de la seva conservaci i del compliment estricte daquestes, aix com de les normes
d'utilitzaci que aqu s'estableixen.
CAPTOL VI
Normes
A l'annex III daquesta ITC s'indiquen les referncies de les normes UNE que, de manera total o parcial, es
prescriuen per al compliment dels requisits inclosos a l'mbit d'aplicaci.
Les edicions concretes de les normes UNE que figuren a l'annex seguiran sent vlides per a la correcta aplicaci de
directiu competent en matria de seguretat industrial no publiqui al Butllet Oficial de lEstat la resoluci que
La mateixa resoluci ha dindicar les noves referncies i la data a partir de la qual seran d'aplicaci les noves
edicions i, en conseqncia, la data en qu les antigues edicions deixaran de ser-ho.
ANNEX I
Identificaci i marques de les ampolles
1. Cada ampolla ha de portar encunyada en carcters visibles i duradors les inscripcions i marques en funci de la
reglamentaci vigent en el moment de la seva comercialitzaci i que ha de correspondre a una de les tres formes segents:
a) Contrasenya d'inscripci de registre de tipus. Ha de disposar de certificat d'acord amb el Reglament

d'aparells a pressi (Reial decret 1244/1979, de 4 d'abril).
b) Inscripci corresponent a la Directiva 84/525/CEE sobre ampolles d'acer sense soldadura i, si sescau, la
Directiva 84/526/CEE sobre ampolles d'alumini sense soldadura, que ha destar formada per:
1r Lletra
2n El nmero 1, que identifica la Directiva 84/525 CEE, o el nmero 2, que identifica la Directiva 84/526
CEE, esmentades a l'epgraf anterior.
3r La lletra o lletres majscules distintives de lestat que hagi ems l'autoritzaci CEE de model.
4t Les dues ltimes xifres de l'any de l'autoritzaci.
5 El nmero d'ordre de l'autoritzaci CEE.
c) Marcatge CE seguit del nmero identificatiu de l'organisme notificat que ha intervingut en la fase de control
de producci, en el cas que shagi aplicat el Reial decret 769/1999, de 7 de maig, pel qual es dicten les
disposicions d'aplicaci de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, Directiva 97/23/CE, relativa als
equips a pressi.
2. Cada ampolla, a ms de la contrasenya o marcatge CE, ha de portar encunyades en l'ogiva, en el cas d'ampolles
metlliques, o en una etiqueta adhesiva, en el cas de materials compostos, les inscripcions segents:
a) Nom del gas

b) Marca del fabricant
c) Nmero de fabricaci
d) Pressi de prova
e) Pressi mxima admissible
f) Volum (d'aigua en litres)
g) Data de la prova de fabricaci
h) Dates de les proves peridiques
i) Massa de l'ampolla en kg
ANNEX II
Contrasenya de rebuig
ANNEX III
Normes UNE
UNE-EN 1968, ampolles per al transport de gas. Inspeccions i assajos peridics d'ampolles per a gas d'acer sense
soldadura.
UNE -EN 1802, ampolles per al transport de gas. Inspeccions i assajos peridics d'ampolles per a gas sense
soldadura d'aliatge d'alumini.
UNE -EN ISO 11623, ampolles per al transport de gas. Inspeccions i assajos peridics d'ampolles per a gasos
fabricades amb materials compostos.
UNE EN 1089-1, ampolles per al transport de gas. Identificaci de les ampolles de gas (excepte GLP). Part 1
Marcatge.
UNE EN 14189, ampolles per al transport de gas. Inspecci i manteniment de les vlvules de les ampolles durant la
inspecci peridica de les ampolles per a gasos.
ITC EP- 6
RECIPIENTS A PRESSI TRANSPORTABLES
CAPTOL I
1. Aquesta Instrucci tcnica complementria (ITC) s'aplica a les condicions d'utilitzaci i als centres de recrrega
dels recipients a pressi transportables per a usos industrials, alimentaris i medicinals, que s'inclouen a l'article 2.1.a
del Reial decret 222/2001, de 2 de mar, pel qual es dicten les disposicions d'aplicaci de la Directiva 1999/36, sobre
equips a pressi transportables, com ara ampolles, btils, btils criognics, cilindres o blocs d'ampolles incloses les
seves vlvules i altres accessoris utilitzats per al seu transport.
2. S'exceptuen de l'aplicaci del que disposa aquesta ITC:

a) Els cartutxos de GLP.
b) Els extintors, que es regeixen pel Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament
d'installacions de protecci contra incendis.
c) Les ampolles d'equips respiratoris autnoms incloses en la ITC EP-5.
A ms de les definicions que figuren a l'article 2 del Reglament d'equips a pressi, a efectes d'aquesta ITC, en
particular, cal atenir-se a les definicions segents:
1. Recipient a pressi transportable, terme genric per designar una ampolla, btil, btil criognic, cilindre o un
bloc d'ampolles.
2. Ampolla, recipient a pressi transportable amb capacitat no superior a 150 litres.
3. Bid a pressi o btil, recipient a pressi transportable soldat amb capacitat superior a 150 i menor de 1.000
litres.
4. Btil o recipient criognic, recipient a pressi transportable allat trmicament per al transport de gasos liquats
refrigerats amb una capacitat que no excedeixi els 1.000 litres.
5. Cilindre o tub, recipient a pressi transportable sense soldadura amb una capacitat superior a 150 i no superior
a 3.000 litres.
6. Bloc d'ampolles, conjunt d'ampolles unides entre si, connectades mitjanant una canonada collectora i
transportades com un conjunt indissociable, amb una capacitat no superior a 3.000 litres, o en cas de gasos txics,
de 1.000 litres.
7. Centre de recrrega de gasos, establiment autoritzat que disposa dels mitjans adequats per poder exercir
l'activitat de crrega de recipients de gasos.
8. Zona de recrrega, espai on es realitza la recrrega dels recipients a pressi transportable i on hi ha la rampa
de crrega i els maneguets de connexi.
CAPTOL II
Condicions d'utilitzaci dels recipients
Article 3. Tipus d'acoblaments de sortida.
1. Els recipients a pressi transportables inclosos en l'mbit d'aplicaci daquesta ITC han de disposar dels
acoblaments de sortida indicats al seu annex I.
2. Per als gasos d's mdic es poden utilitzar tamb els acoblaments indicats a la norma UNE EN ISO 407.
3. Tots els components utilitzats en la construcci dels acoblaments de les vlvules han de ser compatibles amb els
gasos continguts en les ampolles.
Article 4. Colors d'identificaci.
1. Per tal d'identificar el gas o barreja de gasos continguts i els riscos associats a aquests, els recipients a pressi
transportables inclosos en l'mbit d'aplicaci daquesta ITC shan datenir al que indica la norma UNE EN 1089-3.
Els recipients que compleixin la norma esmentada shan didentificar amb la lletra N, marcada dues vegades en
punts diametralment oposats sobre l'ogiva i amb un color diferent al daquesta.
2. Com a excepci el que indica l'apartat anterior:
a) Les ampolles destinades a contenir but o prop o les seves barreges shan de regir d'acord amb el que
estableix el Reial decret 1085/1992, d'11 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament de l'activitat de
distribuci de gasos liquats del petroli.
b) Els btils criognics han d'anar en colors clars (blanc, platejat, etc.) i han didentificar el gas contingut, i el seu
nom ha destar pintat en el cos daquest amb lletres d'un mnim de 5 centmetres d'altura, en dos llocs oposats,
si l'espai ho permet.
Article 5. Condicions d'utilitzaci dels recipients.
1. Manipulaci, emmagatzematge i utilitzaci dels recipients.
Sha de fer una adequada manipulaci, emmagatzematge i utilitzaci dels recipients, tenint en compte els requisits de
la ITC MIE APQ-5 del Reial decret 379/2001, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de
productes qumics i les instruccions de l'empresa provedora dels gasos.
2. Canvi del producte contingut en el recipient.
Abans de procedir al canvi del producte contingut en el recipient, sha de comprovar que aquest s adequat per
contenir el nou producte, i en especial les pressions de crrega, de prova i grau dompliment, d'acord amb les normes
relatives al transport de mercaderies perilloses i la norma UNE-EN 1795.
3. Recipients de gas per a s alimentari o medicinal.
Els recipients de gas destinats a s alimentari o medicinal han de complir a ms a ms les disposicions que sobre
aix estableixi l'Administraci competent en matria de sanitat.
4. Utilitzaci de recipients d'altres pasos.
Els envasos procedents d'altres pasos han de complir el que estableixen el Reial decret 222/2001, de 2 de mar, i
aquesta ITC.
No obstant el que indica el pargraf anterior, s'admet la utilitzaci temporal de recipients amb gasos no fabricats a
Espanya, si justifiquen aix i a ms estan al corrent de les proves peridiques i el grau i la pressi d'ompliment
compleixen el que exigeixen sobre aix les normes relatives al transport de mercaderies perilloses. Aquests
recipients noms es poden utilitzar per al consum del gas existent i no es poden omplir a Espanya. La seva entrada i
posterior sortida del territori nacional les ha de controlar un organisme de control, i posteriorment shan de lliurar els
certificats esmentats a l'rgan competent de la comunitat autnoma de destinaci de la dita importaci temporal.
Article 6. Inspeccions peridiques dels recipients.
Les inspeccions peridiques dels recipients a pressi transportables subjectes al que disposa aquesta ITC shan de
fer de conformitat amb el que estableix l'article 5 del Reial decret 222/2001, de 2 de mar.
CAPTOL III
Centres de recrrega de gasos
Article 7. Certificat dels centres de recrrega de gasos.
1. Els establiments que pretenguin realitzar l'activitat de recrrega dels recipients a pressi transportables inclosos en
aquesta ITC han d'obtenir, amb carcter previ a l'inici de la seva activitat, el certificat de reconeixement d'empresa
recarregadora d'ampolles de l'rgan competent en matria d'indstria de la comunitat autnoma en qu radiqui, i a
continuaci han de procedir a la inscripci en el Registre corresponent.
2. A la sollicitud de certificat de reconeixement i inscripci en el Registre s'hi ha dadjuntar la documentaci segent:
a) Projecte de la installaci signat per un tcnic titulat competent i visat pel corresponent collegi oficial, en qu
es descriguin l'emplaament i tots els elements constitutius de la installaci.
b) Declaraci de conformitat CE de cadascun dels equips a pressi de la installaci.
c) El certificat d'installaci subscrit pel tcnic titulat competent de l'empresa installadora. Aquest certificat es
considera de direcci tcnica.
d) El justificant de la inscripci en el Registre d'establiments industrials.
e) Cpia de la plissa de l'assegurana de responsabilitat civil vigent, aval o una altra garantia financera,
subscrita amb una entitat degudament autoritzada que cobreixi especficament aquesta activitat, amb una
cobertura mnima per accident de 500.000 euros. La quantitat indicada queda automticament actualitzada
d'acord amb les variacions anuals de l'ndex oficial de preus al consum, i com a data d'inici es pren la de
l'entrada en vigor daquesta ITC.
f) Manual de procediments d'actuaci per a la recrrega dels recipients.
g) Certificat d'inspecci ems per un organisme de control autoritzat.
Article 8. Condicions d'emplaament dels centres de recrrega.
1. Per a l'emplaament de la zona de crrega shan de complir les condicions segents:
a) La zona de crrega no ha de ser adjacent a locals o espais habitats, llevat que es justifiqui en el projecte que,
en els tancaments, es disposa d'una protecci adequada que sigui capa de suportar l'impacte, en cas
d'accident, per despreniment o explosi d'una ampolla o d'algun dels seus components.
b) Les obertures que comuniquin amb altres locals i amb l'exterior (portes i finestres) shan de protegir
adequadament, de manera que no es puguin causar danys a les persones, a les propietats i a les coses en
cas d'accident, per impacte fsic o per expansi del fluid.
2. En cas que l'emplaament no sigui completament tancat, shan de justificar les condicions de seguretat en el
projecte de la installaci indicat a l'apartat 7.2.a) d'aquesta ITC.
Article 9. Condicions prvies a la recrrega.
1. Abans de poder procedir a la recrrega d'un recipient, sha de comprovar que es compleixen els requisits que hi
siguin aplicables i, en particular, el que disposa aquesta ITC, aix com el que disposen les condicions adequades
d's.
El centre de recrrega ha de fer les comprovacions indicades en les normes segents:
- UNE-EN 1920 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a gasos comprimits (excloent-ne l'acetil). Inspecci
en el moment de lompliment, o
- UNE-EN 13365 Ampolles per al transport de gasos. Conjunts d'ampolles per a gasos permanents i liquats
(excloent-ne lacetil). Inspecci en el moment de lompliment, o
- UNE-EN 1919 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a gasos liquats (excloent-ne l'acetil i el GLP).
Inspecci en el moment de l'ompliment, o
- UNE-EN 1801 Ampolles per al transport de gasos. Condicions per a l'ompliment d'ampolles individuals d'acetil, o
- UNE-EN 12755 Ampolles per al transport de gasos. Condicions per a l'ompliment de bateries d'ampolles d'acetil, o
- UNE-EN 12754 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a acetil dissolt. Inspecci en el moment de
l'ompliment, o
- UNE-EN 1439. Ampolles porttils d'acer soldat per a GLP. Procediment de verificaci abans, durant i desprs de
l'ompliment.
2. En cas d'ampolles per a s de CO2 alimentari, a ms a ms del que indica l'apartat 1, shan de complir els requisits
segents:
a) No es poden recarregar ampolles amb gas liquat residual sense ventilaci prvia daquest.
b) Ampolles equipades amb vlvula a pressi residual (VPR) amb dispositiu antiretorn:
- Comprovar el bon funcionament de la VPR (verificaci d'existncia de gas residual).
- Si s correcte, procedir a la recrrega de CO2 alimentari.
c) Ampolles sense vlvula de pressi residual (VPR):
Sha dassegurar que els recipients estiguin lliures de contaminaci interior. Per a aix shan de fer els controls
apropiats, com ara:
-
Control de pressi residual.
- Purgat.
- Volteig de l'ampolla amb vlvula oberta.
Si amb l'aplicaci d'algun d'aquests procediments anteriors es detecta humitat o algun indici de contaminants,
sha de procedir a:
- Desmuntar la vlvula de l'ampolla.

- Inspecci visual interna.
- Neteja interna de l'ampolla mitjanant granallatge, ruixada o neteja qumica.
Article 10. Recrrega de recipients d'altres pasos.
1. Els centres de recrrega inscrits poden recarregar recipients provinents d'altres pasos si aquests han fet la
corresponent inspecci peridica d'acord amb el procediment que s'estableix en aquesta ITC i porten el marcatge ,
el marcatge , o alguna de les contrasenyes d'aprovaci, d'acord amb els anteriors reglaments d'aparells o
recipients a pressi.
Si els recipients no sutilitzaran a l'Estat, poden correspondre a altres tipus diferents dels indicats a l'apartat anterior.
2. L'empresa recarregadora ha de sollicitar la documentaci de disseny o inspeccions anteriors, quan sospiti que
l'ampolla no disposa de cap tipus de registre o si procedeix de pasos en qu no hi ha homologacions o certificats de
conformitat i, molt especialment, quan hi hagi dubtes sobre la seguretat de l'ampolla. En aquest sentit, el titular de
l'ampolla ha d'acreditar que aquesta disposa de les marques corresponents a un dels certificats indicats en el
pargraf anterior.
3. Per poder fer la recrrega de recipients, han de complir les condicions segents:
a) Que s'identifiqui perfectament la data de l'ltima prova i aquesta compleixi els terminis que preveu l'article 6.
b) Que estigui suficientment identificat el propietari o responsable de l'ampolla i l'autoritat nacional inspectora
que va efectuar l'ltima prova, aix com el producte a contenir, grau d'ompliment i la pressi mxima de
crrega.
c) Que l'ampolla, segons el parer de l'empresa recarregadora, es trobi en bon estat per a la seva utilitzaci.
Article 11. Inspecci peridica dels centres de recrrega.
1. Els centres de recrrega shan de sotmetre cada cinc anys, a partir de la data de posada en marxa del servei de la
installaci, a una inspecci peridica en qu sha de comprovar que es compleixen les condicions reglamentries
daquesta ITC i que no s'han modificat les condicions d'emplaament.
Sha de fer una prova del circuit de pressi a 1,3 vegades la pressi mxima de servei (Pms) de la installaci.
Shan de desmuntar les vlvules de seguretat de la installaci i procedir a una revisi visual del seu estat.
Posteriorment, shan de provar aquestes vlvules i verificar-ne el tret, i precintar-les a la pressi mxima de
funcionament de la installaci.
Sha de comprovar el bon funcionament de tots els elements de control i seguretat de la installaci (vlvules de
seguretat, manmetres, pressstats, reguladors de pressi, etc.).
La inspecci peridica lha de fer un organisme de control. Del seu resultat s'ha demetre una acta en qu s'indiquin,
si sescau, les possibles deficincies detectades, que ha de quedar a disposici de l'rgan competent de la comunitat
autnoma.
2. A ms de les inspeccions indicades a l'apartat anterior, el titular de la installaci ha de revisar o fer que lempresa
installadora autoritzada revisi anualment el funcionament correcte de tots els elements de control i seguretat de la
installaci (vlvules de seguretat, manmetres, pressstats, reguladors de pressi, etc.). Del resultat de les revisions
i comprovacions sha de deixar constncia escrita mitjanant un informe, que sha de conservar a disposici de
l'autoritat competent durant un perode de deu anys.
CAPTOL IV
Normes
A l'annex II daquesta ITC s'indiquen les referncies de les normes UNE que, de manera total o parcial, es prescriuen
per al compliment dels requisits inclosos en l'mbit d'aplicaci.
Les edicions concretes de les normes UNE que figuren a l'annex continuen sent vlides per a laplicaci correcta de
directiu competent en matria de seguretat industrial no publiqui en el Butllet Oficial de l'Estat la resoluci que
La mateixa resoluci ha dindicar les noves referncies i la data a partir de la qual sn aplicables les noves edicions
i, en conseqncia, la data en qu les antigues edicions deixaran de ser-ho.
ANNEX I
Acoblaments de sortida per a gasos
Tipus A Destrep (tipus acetil)

Tipus B Aire comprimit M 30 x 1,75 dretes
Tipus C Inerts M 21,7 x 1,814 dretes
W 21,7 - 14 fils/polzada dretes
Tipus E Inflamables M 21,7 x 1,814 (esquerres)
W 21,7 - 14 fils/polzada esquerres
Tipus F Oxigen W 22,91 14 fils/polzada dretes (R5/8")
Tipus G Comburents M 26 x 1,5 dretes
Tipus H Acetil W 22,91 14 fils/polzada esquerres (R5/8")
W 26,44 - 14 fils/polzada dretes (R3/4").
Tipus J Corrosiu i txic W 22,91 14 fils/polzada esquerres.
Tipus K Altament corrosius W 26,1 - 14 fils/polzada esquerres
Tipus M Barreges calibratge W 19x1,5 esquerres
Tipus S Sulfurs W 22,91 - 14 fils/polzada dretes (R5/8").
Tipus T Btils de clor W 31,75 x 7 fils/polzada dretes
Tipus U Protxid de nitrogen W 16,66 x 19 fils/polzada dretes (R3/8")
Tipus X Btils de compostos clorofluor X1 W 31,75 x 7 fils/polzada dretes
(brom) carbonats X2 W 33,25X11 fils/polzada dretes
Tipus Z Ampolles populars de but M 16X 1,5 mtrica dretes
W 13,916 - 18 fils/polzada dretes
1. Acoblament tipus A: Acoblament destrep.

Reservat exclusivament a lacetil.
Gasos: Acetil: C2H2 .

2. Acoblament tipus B: Aire comprimit.

Reservat a laire comprimit, excloent-ne tota barreja, llevat de laire sinttic.
Gasos: Aire natural

Aires sinttics
3. Acoblament tipus C: Inerts.
Reservat per a gasos i barreges de gasos no inflamables, particularment per als gasos considerats inerts, incloent-hi
la fase gas dels criognics, excepte les barreges de calibratge.
Gasos tipus inerts:

- Monofluordicloromet, CHF Cl2.
- Amonac, NH3. - Nitrogen, N2.
- Ne, Ne.
- Arg, A. - Perfluorprop C3F8
- Difluordicloromet, CF2Cl2 - Tetrafluormet, CF4.
- Difluormonocloromet, CHF2Cl. - Tetrafluordicloroet, CF2 Cl CF2Cl.
- Dixid de carboni, CO2. - Trifluormonobromomet, CF3Br (2)
- Trifluormonocloromet, CF3Cl.
- Heli, He
- Hexafluorur de sofre, F6S. - Xen, Xe
- Cript, K.
- Monofluortricloromet, CF Cl3.
(2) Altres derivats del met i et fluorats i clorats
4. Acoblament tipus E: Inflamables.

Reservat a tots els gasos i barreges de gasos que contenguin gasos inflamables i barreges, excepte les
barreges de calibratge.
Gasos tipus inflamables

Arsina, AsH3 Gas natural
Bromur detil, C2H3Br Hept, C7H16
Bromur de metil, CH3Br Hidrogen, H2
1,3 Butadi, C4H6 Isobut, iC4H10
But, C4H10 (2 metilprop)
1-But, C4H8 Isobut, C4H8
2-But, C4H8 (2 metilbut)
But, C4H6 Met, CH4
Cianogen, C2N2 Metiletileter, C2H5OCH3
Cianuro dhidrogen CNH Mettiol CH2S
1 Clor 1,1 Difluoret CH3-CClF2 Monoetilamina C2H5NH2
Clor fluor etil CClF=CF2 Monometilamina CH3NH2
Clorur de metil CH3Cl Neopent C5H12
Clorur detil C2H5Cl xid de carboni CO
Clorur de vinil C2H3Cl xid detil C2H4O
Dicloroprop C3H6 xid detil C2H4O
Deuteri D2 xid de metil C2H4O
Dibor B2H6 Pent C5H12
Dimetilamina (CH3)2NH Prop C3H8

Dimetil prop C5H12 Propadi (Al) C3H4
Dimetileter (CH3)2O Prop C3H6
1,1 Difluoret CH3-CHF2 Prop C3H4 (Metilacetil)
1,1 Difluoretil9 CH2=CF2 Selenur dhidrogen Seh1
Et C2H6 Sil SiH4
Etil C2H4 Sulfur de carbonil SCO
Fluorur de metil CH3F Sulfur dhidrogen SH2
Fluorur de vinil FC2H3 Trimetilamina (CH3)3N
Fosfina PH3 Tetrafluroetil CF2-CF2
Germani GeH4 Vinilmetilter CH3OCH=CH2
Gas ciutat
5. Acoblament tipus F: Oxigen.

Reservat exclusivament per a loxigen gas. No pot ser utilitzat per a cap classe de barreges.
Gasos: Oxigen O2
6. Acoblament tipus G: Comburents.

Reservat a tots els gasos i barreges que contenen gasos comburents (que contenguin ms del 23% de oxigen
o un altre gas comburent en qualsevol proporci), excepte el protxid de nitrogen i les barreges de calibratge.
ACOBLAMENT M 26 x 1,5 MTRIC (DRETES).

7. Acoblaments tipus H: Acetil.

Reservat a lacetil dissolt i a barreges estabilitzades de metilacetil.
Gasos: Acetil C2H2

Nota: Acoblament alternatiu W 26,44-14 fils/polzada (R3/4)
8. Acoblament tipus J: Corrosiu i txic.

Reservat als gasos corrosius i txics i barreges que contenen gasos corrosius o txics en qualsevol proporci,
excepte les barreges de calibratge.
Acoblament W 25,4-8 fils/polzada dretes.
Bromur de hidrogen, BrH. Fluorur de hidrogen, FH

Bromur de metil CH3Br Hexafluorur de tungst, F6W
Clorur dhidrogen, ClH Ioduro dhidrogen, IH
Clorur de bor, Cl3B Monxid de nitrogen, NO
Clorur de carbonil, COCl2 Pentafluorur de fsfor, F5P
Clor Cl2 (en ampolles) Sesquixid de nitrogen, N2O3
Diclorosil, Si H2Cl2 Tetraclorur de silici, Cl4Si
Dixid de nitrogen, NO2. Tetrafluorur de silici, F4Si
Fluorur de carbonil, F2CO Trifluorur de clor, ClF3
9. Acoblament tipus K: Altament corrosius.

Reservat al fluor i trifluorur de clor.
Gasos: Fluor
Trifluorur de clor
10. Acoblament tipus M: Barreges calibratge.

Reservat a barreges precises o de calibratge
Gasos: Totes les barreges excepte les que comportin loxigen superior a 21%
11. Acoblament tipus S. Sulfurs.

Reservat a lanhdrid sulfurs.
Gasos: Anhdrid sulfurs
12. Acoblament Tipus T: Btils de clor.
Reservat per a btils de clor.
.
13. Acoblament tipus U: Protxid de nitrogen.
Reservat al protxid de nitrogen gas.
14. Acoblaments tipus X1 i X2.
Reservat per als gasos clorofluor (brom) carbonats inerts en btils.

Shan dutilitzar els acoblaments X1 i X2 en btils que contenguin compostos clorofluor (brom) carbonats inerts.
Quan es tracti de prop, but o les seves barreges, es pot utilitzar el tipus de rosca i acoblament que consideri
convenient lempresa interessada, sempre que no es puguin produir confusions amb els normalitzats per a
altres usos.
15. Acoblament Z: Ampolla popular de but comercial.

Reservat per a ampolles populars de but
Acoblament Z1: M 16X 1,5 mtrica dretes

Acoblament Z2: W 13,916X 18 fils/polzada dretes
Acoblament Z3: R 3/8 gas dretes
16. En els btils criognics que disposin de ms duna sortida per als seus diferents usos (gas, lquid, ventilaci),
lacoblament de la sortida de gas continua sent el que preveuen els tipus que sindiquen anteriorment i els
acoblaments per a sortida/entrada en fase lquida i ventilaci sn els segents:
Oxigen M 24 x 1,5 mascle dretes

Nitrogen W 19,05-1/16" mascle dretes
Dixid de carboni W 19,05-1/16" femella dretes
xid nitrs (protxid de nitrogen) W 16,66-1/19" (R3/8") femella dretes
Arg M 26 x 2 mascle dretes
La pea de connexi (rcord) ha destar fixada de manera permanent a la vlvula de sortida mitjanant estanyadura,
soldadura de plata, resines epoxi o similars, de manera que impedeixi la seva substituci per part de personal ali a
l'envasador.
ANNEX II
Normes UNE
- UNE EN ISO 407 Ampolles petites per a gasos medicinais. Rcords per a vlvules amb estrep de seguretat (pin incls).
- UNE EN 1089-3 Ampolles per al transport de gas. Identificaci de les ampolles de gas (excepte GLP). Part 3 Codi de
colors.
- UNE EN 1439. Ampolles porttils d'acer soldat per a GLP. Procediments de verificaci abans, durant i desprs de
I'ompliment.
- UNE-EN 1795 Ampolles per al transport de gas (excls el GLP). Procediments per al canvi de gas de servei.
- UNE-EN 1801 Ampolles per al transport de gasos. Condicions per a I'ompliment d'ampolles individuals d'acetil.
- UNE-EN 1919 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a gasos liquats (excloent-ne I'acetil i el GLP). Inspecci en el
moment de I'ompliment.
- UNE-EN 1920 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a gasos comprimits (excloent-ne I'acetil). Inspecci en el
moment de I'ompliment.
- UNE EN 12755 Ampolles per al transport de gasos. Condicions per a I'ompliment de bateries d'ampolles d'acetil.
- UNE-EN 12754 Ampolles per al transport de gas. Ampolles per a acetil dissolt. Inspecci en el moment de I'ompliment.
- UNE EN 13365 Ampolles per al transport de gas. Conjunts d'ampolles per a gasos permanents i liquats (excloent-ne
I'acetil). Inspecci en el moment de I'ompliment.
http://www.boe.es BOLETNOFICIALDELESTADO D.L.:M-1/1958-ISSN:0212-033X

Boletín Oficial Del Estado: Ministeri D'Indústria, Turisme I Comerç

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Boletín Oficial Del Estado: Ministeri D'Indústria, Turisme I Comerç

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BOLETN OFICIAL DEL ESTADO

Suplementenllenguacatalanaalnm.31 Dijous5defebrerde2009 Secc.I. Pg.1

MINISTERI DINDSTRIA, TURISME I COMER

Mitjanant el Reglament daparells a pressi, aprovat pel Reial decret 1244/1979, de 4

20 juliol. Tamb ha ems un informe favorable sobre el Reial decret el Consell de

Disposici addicional primera. Equips a pressi existents.

Disposici addicional tercera. Equips a pressi usats procedents de pasos no pertanyents

Disposici addicional quarta. Recipients exclosos de lanterior ITC MIE AP 6.

Disposici addicional cinquena. Rgim jurdic aplicable als generadors daerosols.

Disposici transitria primera. Organismes de control autoritzats amb anterioritat a

Disposici transitria segona Installacions en fase de tramitaci.

Disposici transitria tercera. Empreses provedores de gasos o fabricants dampolles.

Disposici transitria quarta. Carnets doperador industrial de calderes.

Disposici transitria cinquena. Modificaci dinstallacions de calderes existents.

Disposici transitria sisena. Utilitzaci de recipients a pressi transportables.

Disposici transitria setena. Colors didentificaci dels recipients a pressi

Disposici transitria vuitena. Empreses provedores de gasos o fabricants dampolles.

Disposici derogatria nica. Derogaci de normativa.

Disposici final primera. Ttol competencial.

Disposici final segona. Habilitacions normatives.

mantenir-los permanentment adaptats al progrs de la tcnica i a les disposicions de dret

Disposici final tercera. Mesures daplicaci.

Disposici final quarta. Entrada en vigor.

El ministre dIndstria, Turisme i Comer,

REGLAMENT D'EQUIPS A PRESSI

Article 1. Objecte i mbit d'aplicaci.

5. Els canvis d'emplaament de les installacions es consideren una nova installaci.

Article 5. Posada en servei.

Inspeccions peridiques, reparacions i modificacions

Article 6. Inspeccions peridiques.

1. Modificaci d'un equip a pressi.

Article 9. Obligacions dels usuaris.

Article 10. Instruccions tcniques complementries (ITC).

Article 11. Organismes de control autoritzats (OCA).

Article 12. Condicions especials.

Article 13. Accidents.

Article 14. Responsabilitats.

Article 15. Infraccions i sancions.

Empreses installadores i reparadores d'equips a pressi

1. Inscripci d'empreses installadores d'equips a pressi.

1.2. Les empreses installadores es classifiquen en dues categories:

g) Declaraci de coneixement del Reglament esmentat i de les seves instruccions tcniques

2.- Inscripci d'empreses reparadores d'equips a pressi.

3. Validesa i eficcia de les actuacions de les empreses installadores i reparadores.

Les empreses installadores i reparadores d'equips a pressi estan obligades a:

4.1. Disposar de la corresponent inscripci en l'rgan competent de la comunitat autnoma corresponent al

Requisits per a la installaci i posada en servei d'installacions

Amb carcter general, requereixen un projecte d'installaci, les installacions segents:

Substncies Quantitat (kg) Descripci

2. Contingut del projecte.

- Identificaci i caracterstiques dels equips a pressi.

3. Installacions de risc menor.

- La pressi Pms de la installaci multiplicada per 1,43, o

Model de placa d'installaci i inspeccions peridiques

rgan competent de la comunitat autnoma

Nm. identificaci rgan competent de la comunitat autnoma

Data Nivell/Segell Data Nivell/Segell

La placa gran ha de tenir unes dimensions de 70 x 75 mm.

En emplenar les plaques s'han dindicar les dades segents:

Nm. didentificaci El nmero atorgat per l'rgan competent de la comunitat autnoma.

6. Installacions amb equips duna categoria inferior a la categoria I.

1. Agents i periodicitat de les inspeccions.

I-2 i II-2 I-1, II-1, III-2 i IV-2 III-1 i IV-1