SRIE 1, PAUTES DE CORRECCI

Srie 1, Pregunta 1

El setembre de 2009 es va publicar el

descobriment duna nova espcie de
dinosaure a la Xina.

1) Les restes fssils daquest rptil, de

155 milions danys dantiguitat, han
perms observar que aquest petit
animal de 40 cm de longitud i 110 g de
pes, aproximadament, estava cobert de
plomes. [1 punt]

a) Indiqueu amb una creu a quin lloc de larbre filogentic dels vertebrats subica
aquesta troballa paleontolgica. Justifiqueu la resposta.

Justificaci:

0,5 punts per aquest apartat

Resposta model:
El fssil trobat s un dinosaure i,
per tant, cal indicar-lo sobre la lnia
filogentica dels rptils.
Cronolgicament (155 milions
danys enrere) est emplaat poc
abans del moment actualment
acceptat com a separaci entre els
rptils i les aus.

- 0,2 punts per situar-ho a larbre

NOTA: cal tenir present que en un arbre filogentic els - 0,3 punts per la justificaci
noms dels grups han danar situats a la punta de les
branques, no al mig, per el que s'ha fet servir per donar
context a aquest exercici ha estat copiat tal qual d'un
article publicat en una revista sobre aquests fssils.

b) El nom cientfic que sha posat a aquesta nova espcie s Anchiornis huxleyi, en
homenatge a Thomas H. Huxley, el primer cientfic que va proposar que les aus es van
originar a partir dun grup de rptils. Quines evidncies aporta aquesta troballa en
aquest sentit?

Les caracterstiques daquest fssil constitueixen una prova ms de com algunes

espcies de rptils van comenar adquirir carcters que sn propis del nou grup de
vertebrats que estava a punt doriginar-se, els ocells (plomes i aspecte general, en
aquest cas). Ats que la presncia de plomes s exclusiva del grup dels ocells, questes
espcies de rptils es poden considerar, doncs, les avantpassades de les aus.
(0,5 punts per un raonament semblant a aquest, que inclogui la presncia de carcters propis
dels ocells en aquests organismes).

2) Els fssils no sn les niques evidncies del procs evolutiu. Esmenteu dos tipus
ms de proves de levoluci i expliqueu en qu consisteixen. [1 punt]

A continuaci sesmenten les diverses proves de levoluci que els alumnes poden
explicar, per noms els en demanen DUES, les que ells vulguin.
0,5 punts per cada prova de levoluci correctament explicada (0,1 punt pel tipus
devidncia + 0,4 punts per lexplicaci correcta).
Si lexplicaci s incomplerta o parcial, o t alguna errada, valorar en cada cas.

Tipus de proves Explicaci

(0,1 punt per cadascun (0,4 punts per cadascuna de les dues explicacions,
dels dos tipus devidncies segons les respostes model segents)
que es demanen)

Lestructura anatmica de les diferents espcies s ms

Anatmiques semblant com ms properes sn evolutivament dues
espcies. Aquest fet es dna especialment pels carcters
anatmics interns ja que, si noms ens fixem en laspecte
extern dels organismes, alguns casos de convergncia
evolutiva ens poden confondre.

Es considerar vlida qualsevol resposta que expressi la

idea explicada a la primera frase de la resposta
esmentada a dalt.

Embriolgiques Durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats es

pot observar com els embrions de diferents espcies
mostren progressivament carcters dels diferents grups de
vertebrats que es poden trobar a la lnia filogentica del
grup al qual pertanyen. Els embrions damfibis, per
exemple, tenen primer aspecte de peix i desprs
adquireixen aspecte damfibi. Els de mamfer semblen
primer peixos, desprs amfibis, rptils i finalment
adquireixen aspecte dembri de mamfer.

NOTA: Malgrat es considera correcte als efectes d'aquesta

prova, ats que es troba aix en molts llibres de text, la
recapitulaci de Haeckel esmentada ms amunt (la ontogenia
recapitula la filognia) es incorrecte. Les proves
embriolgiques de l'evoluci mostren que els embrions d'una
espcie se semblen als embrions despcies emparentades,
malgrat que els adults de les mateixes espcies no s'hi
assemblin. Aquesta s lautntica prova embriolgica

Es considerar vlida qualsevol resposta que expressi la

idea explicada.
Moleculars, bioqumiques Les seqncies daminocids de moltes protenes i de
o serolgiques nucletids del DNA despcies diferents sn ms
semblants com ms properes sn evolutivament. Els
anticossos contra una protena dun organisme aglutinen
ms les protenes equivalents dun altre organisme com
ms propers sn evolutivament. El codi gentic s
universal i moltes biomolcules sn comunes a diferents
espcies.

Es considerar vlida qualsevol resposta que expressi,

una de les idees explicades en text superior.

Biogeogrfiques
La distribuci geogrfica de les espcies actuals i fssils,
aix com les seves caracterstiques permet reconixer el
parentesc evolutiu entre elles:
- Com ms properes sn dues regions ms
semblants sn les espcies que les habiten.
- Les rees actualment allunyades per que havien
estat unides o properes en el desplaament dels
continents, tamb presenten una certa similitud en
les seves espcies.
- Les illes remotes i allades durant un llarg temps
sn els indrets on hi ha espcies amb
caracterstiques ms particulars (molt sovint sn
endemismes).
-
Es considerar completament vlida qualsevol resposta
que expressi, com a mnim dues de les idees explicades en
text superior. Si noms se nesmenta una, llavors
lexplicaci es valorar amb la meitat de punts (0,2
punts.)

Selecci artificial
Les tcniques de selecci artificial aplicades als animals i
les plantes domstics permeten observar canvis rpids en
alguns carcters dels animals i plantes, de forma semblant
a com ho fa la selecci natural a la natura.

Taxonmiques La classificaci dels organismes es basa en criteris de

semblances (anatmiques, bioqumiques, moleculars, ..),
les quals sn degudes a lexistncia dantecessors
comuns.
3) En la srie de fenmens que origina noves espcies, com s el cas del Anchiornis
huxleyi, tenen un paper clau la mutaci i la selecci natural. Expliqueu en qu
consisteixen aquests dos processos i quin paper poden haver exercit en ladquisici de
nous carcters com, per ara les plomes, en aquesta espcie. [1 punt]

Procs En qu consisteix? Quin paper va tenir en el procs

dadquisici de les plomes en
lAnchiornis?
Mutaci Canvis en el DNA. Origina variabilitat en els organismes, s a
dir, origina carcters nous o diferents.
(0,2 punts) Ladquisici de les plomes en lAnchiornis
va ser molt probablement conseqncia
duna o ms mutacions en el seu DNA.

Qualsevol resposta que faci referncia

referncia a la variabilitat/diversitat
produda per les mutacions o als
avantatges selectius que el nou carcter
pot atorgar a lAnchiornis es considerar
correcte.

(0,3 punts)

Si no ho contextualitzen, noms 0,15 punts

Selecci Supervivncia dels Permet que els individus que presenten els
natural individus que carcters que els permeten adaptar-se
posseeixen els carcters millor a les condicions regnants, es
amb un major valor reprodueixin ms i transmetin aquests
adaptatiu en unes carcters a la seva descendncia. Elimina,
condicions ambientals per altra banda, als individus amb carcters
concretes. amb poc o cap valor adaptatiu. En el cas de
lAnchiornis, els individus amb plomes
(0,2 punts) podien sobreviure millor (capturar les
preses, escapar dels depredadors, mantenir
la calor corporal, etc.) al posseir aquest
carcter, i aquest fet els va atorgar un
avantatge selectiu en comparaci als altres
individus que no tenien el carcter, i en
conseqncia van deixar ms descendents.

Qualsevol resposta que faci referncia a

lactuaci de la selecci natural en el cas
dAnchiornis es considerar correcte.

(0,3 punts)

Si no ho contextualitzen, noms 0,15 punts

Srie 1, Pregunta 2

Lany 1984, per a commemorar el centenari de la mort de Mendel, uns cientfics de la

Universitat de Brno (Repblica Txeca), situada a prop del convent on Mendel va
realitzar els seus experiments, van repetir alguns dels histrics encreuaments que van
permetre enunciar les lleis de lherncia biolgica. Concretament, van triar pesoleres
segons els carcters segents: la forma de la beina (inflada o arrugada) i el color de les
flors (blanques o violetes).

Van encreuar una pesolera amb beines inflades i flors blanques amb una altra que tenia
beines arrugades i flors violetes. Ambdues eren lnies pures. En la primera generaci
(F1), totes les pesoleres tenien les beines inflades i les flors violetes. Desprs van
obtenir la segona generaci (F2), per autofecundaci de les pesoleres de la F1. La taula
segent mostra els resultats que van obtenir:

Resultats F2 Beines inflades Beines arrugades

Flors violetes 3935 1325
Flors blanques 1305 438

1) Justifiqueu els resultats obtinguts a la F1. No us oblideu dutilitzar una nomenclatura

adequada ni desmentar el tipus de relaci per a cada parella dallels. [1 punt]

Nomenclatura:

beines inflades I
beines arrugades i

flors violetes F
flors blanques f

Sacceptar com a correcta qualsevol nomenclatura coherent, que assigni una lletra a
cada gen reservant la majscula a lallel dominant i la minscula al recessiu, i que
no pugui dur a confusi (com p. ex. V v).

PUNTUACI:
- Nomenclatura: 0,2 punts

Relaci entre allels:

I>i (o b I domina sobre i)

F>f (o b F domina sobre f)

PUNTUACI:
- Relaci entre els allels: 0,3 punts

Justificaci dels resultats de la F1:

A la F1 totes les mongeteres surten amb les beines inflades i les flors violetes, ja que
aquests sn els fenotips causats pels allels dominants. Aix si fem lencreuament de
lenunciat (la nomenclatura ha de concordar amb la que hagin posat prviament):

IIff X iiFF

IiFf

ATENCI: Si ho justifiquen de forma correcte per no fan explcitament

lencreuament, no ho penalitzarem.

PUNTUACI:
- Justificaci dels resultats de la F1: 0,5 punts
2) Responeu les qestions segents, relatives a la F2. [1 punt]

a) Calculeu la proporci en qu apareixen els diferents fenotips de la F2. Feu un

esquema o una taula que expliqui per qu sobtenen aquestes proporcions.
(0,6 punts per a la pregunta 2a)

En encreuar dos individus de la F1 sobtenen els segents resultats:

3935 / 438 = 8,89 (aproximadament 9) (o b 56,25%)

1325 / 438 = 3,03 (aproximadament 3) (o b 18,75%)
1305 / 438 = 2,98 (aproximadament 3) (o b 18,75%)
438 / 438 = 1 (o b 6,25%)

IiFf X IiFf

IF If iF if
IF IIFF IIFf IiFF IiFf
If IIFf IIff IiFf Iiff
iF IiFF IiFf iiFF iiFf
if IiFf Iiff iiFf iiff

Beines inflades i flors violetes: IIFF, IIFf, IiFF, IiFf, IIFf, IiFf, IiFF, IiFf, IiFf = 9/16
Beines inflades i flors blanques: IIff, Iiff, Iiff = 3/16
Beines arrugades i flors violetes: iiFF, iiFf, iiFf = 3/16
Beines arrugades i flors blanques: iiff = 1/16

A la taula es poden comprovar aquestes proporcions dels fenotips.

ATENCI: No cal que els alumnes explicitin quins genotips corresponen a cada
fenotip, ats que en la pregunta noms es parla de proporci en qu apareixen els
diferents fenotips). Si posen directament els fenotips sense els genotips associats, es
considerar igualment vlida aquesta part de la resposta.

PUNTUACI (mxim de 0,6 punts):

- Per calcular correctament les freqncies (tamb s vlid si es donen en %) = 0,2
- Per fer la taula de Punnett correctament (amb la nomenclatura especificada a la
pregunta 1) = 0,1
- Per calcular les freqncies fenotpiques esperades a partir de la taula de Punnett =
0,1 (amb o sense detall dels genotips associats)
- Per relacionar les freqncies esperades amb les trobades, que ha calculat a partir de
lexperiment = 0,2
b) En una visita guiada als camps on es van fer aquests experiments, un estudiant va
preguntar si amb aquests resultats s possible saber si el gen que determina la forma de
les beines i el gen que determina el color de les flors es troben en un mateix cromosoma
o b en cromosomes diferents. Qu li respondreu? Justifiqueu la resposta.
(0,4 punts per a la pregunta 2b)

Resposta model:
Els resultats obtinguts en lencreuament fet pels cientfics de Brno s'ajusten molt b a
les proporcions esperades en cas que els gens fossin independents. Si els gens
estiguessin lligats, esperarem que els gmetes recombinants es produssin en
proporcions diferents als no recombinants i, per tant, que ens apartessin d'aquestes
proporcions

- No obstant, si els gens estesin al mateix cromosoma per molt allunyats entre ells,
podrien obtenir-se uns resultats semblants als trobats !!!!!!
Si es justifica aix, tamb sha de considerar correcte.

PUNTUACI (mxim de 0,4 punts):

- Per dir que els resultats obtinguts sajusten molt b als esperats si es considera que
sn independents (o b que es troben molt allunyats en un mateix cromosoma) = 0,4
punts
OPCI A

SRIE 1, Pregunta 3A

Les larves de la processionria del pi, Thaumetopoea pityocampa,

tenen uns pls urticants que fan servir com a mecanisme de
defensa. Aquests pls contenen un allergogen, la taumatopena, i
quan entren en contacte amb la superfcie del cos dun animal
originen una reacci dhipersensibilitat.

1) Expliqueu qu sn els allerggens i quina relaci tenen amb les

reaccions dhipersensibilitat. [1 punt]

Resposta model:
Els allerggens sn antgens, en principi inofensius per a lorganisme, per que poden
provocar, en alguns individus, reaccions dhipersensibilitat (allrgies), s a dir, una
resposta immune exagerada.

- Per dir que els allerggens sn antgens: 0,33 punts

- Per dir que sn inofensius en la major part dindividus: 0,33 punts
- Per dir que en alguns individus provoquen reaccions dhipersensibilitat, s a dir,
allrgia, i que lallrgia s conseqncia duna resposta immune: 0,33 punts

2) La primera vegada que una persona allrgica a la taumatopena entra en contacte

amb aquesta substncia t lloc el procs de sensibiltzaci. Expliqueu en qu consisteix
tal sensibilitzaci. Redacteu lexplicaci utilitzant els termes segents: IgE, limfcits T,
cllules presentadores dantgens, limfcits B, mastcits, cllules plasmtiques. [1
punt]

Resposta model:
Lallergogen, la taumatopena, desprs de travessar la pell, s captat per cllules
presentadores dantgens, que els mostren als limfcits T, els quals promouen la
proliferaci de limfcits B i la seva diferenciaci en cllules plasmtiques productores
dIg E, que suneixen a la superfcie dels mastcits (i aquests secreten histamina, per
aix no cal necessriament que ho diguin perqu no surt als termes explcitament
esmentats a la pregunta).

PUNTUACI
- Per cada paraula ben utilitzada i posada en el context adequat de la resposta global:
0,15 punts (6 x 0,15 = 0,9)
- 0,1 punts per la lgica adequada de la resposta.
3) La segona exposici a la taumatopena provoca en individus sensibilitzats
lalliberament dhistamina procedent dels mastcits i produeix una inflamaci local. [1
punt]

a) Quin paper t la histamina en la resposta inflamatria?

(0,4 punts per la 3a)

Produeix un augment del flux sanguini local i un augment de la permeabilitat vascular.

Daquesta manera arriben ms cllules i molcules immunolgiques a la zona.
Potser tamb diguin que es produeix contracci de la musculatura llisa, per si no ho
diuen no penalitzarem)

PUNTUACI: 0,4 punts totals, repartits segons:

- Per explicar la funci directa: Produeix un augment del flux sanguini local i un
augment de la permeabilitat vascular: 0,2 punts
- Per esmentar les conseqncies daquesta acci: Daquesta manera arriben ms
cllules i molcules immunolgiques a la zona: 0,2 punts

b) Quines altres cllules, juntament amb els mastcits, participen en la resposta

inflamatria? Indiqueu on es troben aquestes cllules.

0,6 punts totals, repartits segons:

(ATENCI: noms cal que diguin DUES de les 6 possibles respostes que es donen a
continuaci !!!! Si les diuen ms de DUES, la puntuaci no superar mai els 0,6 punts)

- Els basfils, que es troben a la sang (0,3 punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la
localitzaci)
- Els macrfags, que es troben als teixits (0,3 punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per
la localitzaci)
- Els eosinfils, que es troben sobretot als teixits i tamb a la sang (0,3 punts: 0,15 punt
pel nom + 0,15 punt per la localitzaci)
- Els neutrfils, que es troben a la sang i surten als teixits (0,3 punts: 0,15 punt pel nom
+ 0,15 punt per la localitzaci)
- Els moncits, que es troben en sang (0,3 punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt per la
localitzaci)
- Els limfcits, que van de la sang als teixits (0,3 punts: 0,15 punt pel nom + 0,15 punt
per la localitzaci)

NOTA: s possible que alguns alumnes, en lloc de dir sang, diguin que algunes
daquestes cllules es troben al plasma. Malgrat plasma i sang no siguin en
absolut sinnims, i la resposta plasma no sigui correcta, aquesta distinci no forma
part del currculum de Batxillerat sin del de 3r dESO, per la qual cosa sha acordat
durant la reuni de correctors no puntuar negativament si es contesta plasma.
Srie 1, pregunta 4A

El beri-beri s una malaltia causada per un dficit en la vitamina B1 (tiamina). s

endmica en alguns pasos asitics i s prpia de les poblacions que s'alimenten gaireb
exclusivament d'arrs blanc que quasi no cont vitamines del complex B. La tiamina s
indispensable per a la sntesi del pirofosfat de tiamina (TPP). Aquest compost s un
coenzim que participa, juntament amb lenzim piruvat-deshidrogenasa i daltres
coenzims, en la transformaci del piruvat en acetil-CoA.

1) Les persones que pateixen beri-beri presenten nivells elevats de piruvat en sang,
especialment desprs duna ingesta rica en glucosa. Quina relaci hi ha entre
aquest fet i el dficit de vitamina B1? [1 punt]

Resposta model:
- La glucosa s degradada a piruvat mitjanant el procs de la gluclisi (0,2
punts).
- En condicions aerbies, el piruvat s transformat en acetil-CoA grcies a
lacci cataltica de la piruvat deshidrogenasa (0,2 punts).
- El dficit de vitamina B1, molcula precursora del pirofosfat de tiamina,
reduir la disponibilitat daquest coenzim (0,2 punts).
- Conseqentment, la piruvat deshidrogenasa ser menys efectiva en la seva
funci i el piruvat sacumular en sang (0,4 punts).

Lordre de lexplicaci no ha de ser necessriament aquest. Es considerar

correcte qualsevol explicaci que inclogui aquests punts i que tingu lgica
argumental, amb la puntuaci concreta esmentada per a cada tem de la deducci.
 2) Un dels smptomes de les formes lleus de beri-beri s lastnia, aix s, la
sensaci patolgica de debilitat o cansament, generalitzada a tot el cos, semblant a la
que sexperimenta desprs de fer exercici fsic intens. Utilitza els teus coneixements
sobre el metabolisme energtic per a relacionar el dficit de vitamina B1 amb
lastnia associada amb les formes lleus de beri-beri. [1 punt]

Resposta model:

- El dficit de vitamina B1 reduir la quantitat de piruvat que pugui transformar-se en

acetil-CoA. Conseqentment, lobtenci denergia per via aerbica a partir de la
glucosa, a travs del cicle de Krebs i de la cadena respiratria (o transport electrnic,
o cadena de transport electrnic), es veur molt limitada (0,5 punts). (Si en lloc
danomenar explcitament el cicle de Krebs i la cadena respiratria parlen
simplement de respiraci aerbia: 0,25 punts)

- Les cllules en general, i els msculs en particular, hauran dobtenir energia a

travs de la fermentaci lctica, molt menys efica des del punt de vista del seu
rendiment energtic. Aquest fet explica la sensaci patolgica de cansament
permanent que experimenta una persona afectada per les formes lleus de beri-beri
(0,5 punts) . (Si parlen de fermentaci, sense dir lctica: 0,3 punts. Si parlen de
fermentaci lctica com a forma de respiraci anaerbia: 0,2 punts. Si parlen de
fermentaci alcohlica o simplement de respiraci anaerbia: 0 punts)

TAMB SACCEPTA COM A CORRECTA, amb 0,5 punts,si en comptes del

pargraf anterior es diu:
La fermentaci lctica seria pitjor que la gluclisi fins a piruvat, ja que perdrem 2
NADH pel transport electrnic (no creiem que gaires alumnes arribin a aquest nivell,
per s correcte).
Oxidaci dels cids grassos, noms aerbica o ms lenta (noms cal una de les dues
consideracions):

Atenci !!!!!
s cert que la beta-oxidaci dels cids grassos s una font molt important denergia
en la qual no s necessria la presncia del TPP ja que aquest procs catablic
allibera directament acetil-CoA. Ara b, lobtenci eficient denergia a partir dels
cids grassos noms s possible en condicions estrictament aerbies i, per tant, ho s
en msculs rics en fibres musculars de tipus I (msculs vermells), molt rics en
mitocondris.
Aquest raonament no s pas necessari per respondre la pregunta, per si algun
alumne nesmenta alguna part, cal tenir-ho en compte i valorar-ho en funci del
global de la pregunta.
OPCI B

Srie 1, pregunta 3B

Certs terrenys, com s el cas de la zona minera de Riotinto (Huelva), estan contaminats
amb metalls pesants, que sn molt txics per als ssers vius. No obstant aix, alguns
exemplars de plantes de determinades espcies sn capaos de crixer i de reproduir-se
sobre sls amb unes concentracions de metalls pesants que matarien la major part
dssers vius.

1) Expliqueu el mecanisme evolutiu mitjanant el qual aquests exemplars de plantes de

determinades espcies han pogut desernvolupar resistncia als metalls pesants. [1 punt]

Resposta model:
Es tracta dun procs de selecci natural. Entre les plantes hi ha diversitat gentica en
aquest aspecte, originada per mutaci (i per sexualitat), de manera que alguns exemplars
de plantes de determinades espcies poden aguantar dosis ms elevades de metalls
pesants que altres. En el moment que les llavors de diferents plantes cauen en un terreny
contaminat amb metalls pesants, es produeix una selecci (selecci natural): les llavors
de plantes que poden crixer en aquell terreny ho fan i es reprodueixen, mentre que les
que no poden crixer-hi moren. Passades unes quantes generacions, la poblaci estar
formada per plantes que aguantaran dosis ms altes de metalls pesants que al
comenament del procs.

PUNTUACI
- per parlar de forma correcta i contextualitzada de la diversitat gentica: 0,3 punts
- per esmentar que s produda per mutaci: 0,3 punts punts (si no parlen de mutaci
per s de sexualitat o de reproducci sexual: 0,1 punts)
- per parlar de forma correcta i contextualitzada de la selecci natural: 0,4 punts

- si no es contextualitza, llavors noms 0,1 punt per a cadascun dels tems esmentats
- qualsevol resposta de tipus lamarkista, 0 punts.
2) En el seu treball de recerca, un alumne de batxillerat vol esbrinar quina varietat de
blat s ms productiva en terrenys contaminats amb metalls pesants. Per a dur a terme la
seva recerca, lalumne disposa de llavors de cinc varietats de blat (que anomenarem A,
B, C, D i E), diversos testos, terra contaminada amb metalls pesants, aigua i diverses
cambres amb llum artificial i dispositius per a regular-ne la temperatura i la humitat. A
ms disposa de balances per a mesurar la massa de les plantes i aplica totes les mesures
de seguretat necessries per a no intoxicar-se.
Quin s el problema que vol investigar lalumne? Quines sn les variables independent i
dependent? Indiqueu les respostes en el quadre segent: [1 punt]

Problema a investigar Quina varietat de blat s ms productiva en terrenys

contaminats amb metalls pesants?
(0,4 punts)

Si la formulaci no inclou explcitament un interrogant per

pot ser interpretada com interrogativa, es considerar
igualment vlida

Variable independent Varietat de blat.

(0,3 punts)

Variable dependent Producci (o massa) de les plantes de blat o de llavors de

blat.

(0,3 punts)
3) Dissenyeu un experiment perqu lalumne pugui fer la recerca i esbrinar quina
varietat de blat (A, B, C, D o E) s la ms productiva en terrenys contaminats amb
metalls pesants. Disposeu de tots els elements esmentats en lenunciat de la pregunta
anterior. Expliqueu lexperiment duna manera sistemtica i ordenada. [1 punt]

Resposta model:

- Agafem 30 llavors (rplica) de cada varietat de blat (tractament de la variable

independent) i les plantem en sengles testos, que prviament haurem omplert amb la
mateixa terra contaminada amb metalls pesants. No cal que siguin 30 llavors
exactament, pot ser que diguin un nombre suficient de llavors.

- Disposem tots els testos en cambres amb les mateixes condicions dilluminaci,
temperatura i humitat (totes elles en valors adequats per al creixement), regant-les amb
la mateixa quantitat i el mateix tipus daigua (tot el pargraf s el control de variables).

- Passat el temps necessari, observem la quantitat de llavors que ha produt (o

directament la massa de llavors o de la planta) cada varietat de blat; mesurem la massa
de les llavors o de cada planta (observaci de resultats) i analitzem aquests resultats per
a treure conclusions. Tamb es donar per vlid si parlen de la massa total de la planta.

El control de variables s el conjunt de mesures que es prenen per assegurar-nos que

els resultats observats sn deguts nicament a les modificacions de la variable
independent. En aquest cas la variable independent, la varietat de blat, pot adoptar
diferents valors i no pot ser eliminada. Per tant, el control aqu ha de ser assegurar-se
que en tots els tractaments de la variable independent, amb totes les varietats de blat,
les variables controlades tenen els mateixos valors (temperatura, illuminaci, terra,
etc). Observeu que no tindria cap sentit fer un altre experiment amb terra sense
contaminar, perqu en la nostra pregunta no estudiem la influncia del tipus de terra,
amb o sense metalls pesants, per tanmateix si algun alumne ho posa NO HO
PENALITZAREM. Tampoc penalitzarem si es confonen i en lloc de blat parlen de blat
de moro.

PUNTUACI:
Es valorar 0,25 punts per cadascun dels quatre aspectes:
1) tractament de la variable independent.
2) control de variables.
3) rplica.
4) Observaci dels resultat (Si noms diuen que observaranm els resultats sense
concretar qu observaran: 0,1 punts).
Srie 1, pregunta 4B
Lestiu del 2008, especialistes de la clnica de la Universitat Tcnica de Munic
(Alemanya) van portar a terme amb xit el primer trasplantament de braos del mn.
Un equip de quaranta especialistes va aconseguir trasplantar els dos braos d'un
donant a un agricultor de cinquanta-quatre anys que havia perdut aquestes extremitats
durant un accident laboral feia sis anys.

Un metge aguanta el bra del pacient que ha rebut el

trasplantament. Foto: EFE / KLINIKUM RECHTS DER ISAR

1/8/2008 17:03 H DESPRS DE 15 HORES D'INTERVENCI

Un grup de metges alemanys aconsegueix el primer trasplantament complet de dos

braos

Tot i que la operaci va ser un xit, el pacient haur de prendre immunosupressors

durant tota la seva vida perqu no rebutgi el transplantament. Un dels
immunosupressors ms emprats en els trasplantaments drgans s la ciclosporina A,
una substncia que bloqueja la divisi dels limfcits T collaboradors i impedeix la
formaci de anticossos.

1) Expliqueu que sn i quina funci fan els limfcits T collaboradors i els anticossos
en la resposta immunitria. [1 punt]
Qu sn? Quina funci fan?
Limfcits T Sn un dels tipus de Actuen com a intermediaris entre
collaboradors limfcits T (o de lantigen (o la Cllula Presentadora
cllules, ats que la dAntgens) i els limfcits B
paraula limfcits T ja surt (que un cop activats -cllules
a la columna del costat) plasmtiques- produiran els
que actuen en la resposta anticossos complementaris, per aix
immunitria especfica. darrer no cal que ho diguin ats que
0,25 punt no s una funci directa).
0,25 punts per dir la primera part
Anticossos Sn unes protenes Suneix a lantigen de manera
(immunoglobulines) especfica o complementria (0,15
especfiques per a cada punts)
antigen (0,15 punts). Si i linactiva o facilita la seva
noms parlen de eliminaci definitiva (no cal que
molcules llavors 0,05. expliquin la forma concreta de fer-
(de fet,els anticossos sn ho) 0,1 punts
especfics per a cada
eptop, per no cal pas Mxim total: 0,25 punts
que els alumnes ho
diguin)
Produdes per les cllules
plasmtiques (limfcits
B) : 0,1 punts
Mxim total: 0,25 punts
2) Responeu a les qestions segents, relatives al tractament amb immunosupressors:
[1 punt]

a) Quins problemes de salut relacionats amb la defensa de lorganisme podria tenir

una persona que prengui ciclosporina A? Justifiqueu la resposta.
(0.5 punts per a la pregunta 2a)

Resposta model:
Com que la ciclosporina A s un immunosupressor que actua inhibint el funcionament
dels Limfcits T helpers, aquests no reaccionaran enfront al teixit trasplantat, per
tamb perdran la seva eficcia per reaccionar enfront dels antgens de
microorganismes patgens. Per tant s molt probable que aquesta persona tingui ms
infeccions del compte .

PUNTUACI
- per dir que la persona tindr ms infeccions: 0,2 punts
- per justificar-ho correctament: 0,3 punts

b) Si el donant hagus estat un germ bess univitell (monozigtic), hauria calgut

que el receptor prengus immunosupressors? Justifiqueu la resposta.
(0.5 punts per a la pregunta 2b)

Resposta model:
No hagus estat necessari ls de immunosupressors perqu els antgens sn idntics
en el cas de bessons univitellins, ja que sn clons amb la mateixa informaci gentica.

s possible que esmentin el grup HLA, o MHC-II, que seria el ms correcte, per no
ho demanem de manera explcita, i poden justificar-ho sense fer-ne esment. Si en
parlen, ho valorarem positivament, per si el raonament s correcte sense esmentar-
los, no ho valorarem pas negativament.

No s necessari que utilitzin la paraula clons, per ha de dir explcitament que sn

genticament idntics.

PUNTUACI
- per dir que NO: 0,05 punts
- per justificar-ho dient que sn genticament idntics, i per tant que els antgens
seran els mateixos: 0, 45 punts.