UNITAT FO R M ATIVA 4.

C O ND UC C I I
TR ANS FE R NC IA.

P rofessora: E va S ans
 U.F.4. C ONC UC C I I TR A NS FERNC IA .

1. CONDUCCI I SEGURETAT
VIRIA.

2. TRANSFERNCIA DEL PACIENT.

 1. CONDUCCI I SEGURETAT VIRIA
1.1- CONCEPTES BSICS DE SEGURETAT VIAL.

1.2- NORMATIVA REGULADORA (vehicles d'emergncia sense

acivar).

1.3- NORMATIVA ESPECFICA PER A VEHICLES

PRIORITARIS.

1.4- UTILITZACI DELS SENYALS ACSTICS I

LLUMINOSOS.

1.5- TCNIQUES DE CONDUCCI DE VEHICLES

PRIORITARIS.

1.6- TCNIQUES DE CONDUCCI DEL VEHICLE SEGONS LA

PATOLOGIA DEL PACIENT (fisiopatologia del transport).
1.7- TCNIQUES DE CONDUCCI EN SITUACIONS
CLIMATOLGIQUES ADVERSES.

1.8- TCNIQUES DE CONDUCCI DAVANT DE

PROBLEMES MECNICS.

1.9- PRESA DE DECISIONS I PRIORITZACI PER A

L'ESTABLIMENT DE LA MILLOR RUTA I CONDUCCI PEL
TRASLLAT.

1.10- TRANSPORT D'RGANS I MOSTRES BIOLGIQUES:

1.10.1- CONDICIONS IDNIES PER AL TRASLLAT
D'RGANS I MOSTRES BIOLGIQUES.
1.10.2- PROTOCOL DE TRANSPORT.
 1.1- CONCEPTES BSICS DE
SEGURETAT VIAL.

La seguretat (del llat securitas) fa

referncia a all que est exent de perill,
dany o risc. El concepte de seguretat
viria, per tant, suposa la prevenci
d'accidents de trfic amb l'objectiu de
protegir la vida de les persones.
 CONCEPTES D'URGNCIA I D'EMERGNCIA

URGNCIA: Situaci per la qual una persona creu que

necessita assistncia sanitria, independentment de si
existeix risc per a la seva vida o no. s un terme
subjectiu, el pacient considera que necessita ajuda
immediata encara que la situaci objectivament es trobi
exempta de gravetat. Si l'assistncia es demora per
atendre a un altre pacient ms greu el seu estat no
empitjorar.

EMERGNCIA: Situaci per la qual una persona pot

perdre la vida o quedar amb seqeles irreversibles si no
s ats amb rapidesa. s un terme objectiu.
CONDUCCI: dirigir, moure un vehicle o l'animal que tira
d'ell, viatjar en vehicles controlats per u mateix o tindre a
la nostra disposici qualsevol mitj de transport, com un
cotxe, una bicicleta, un vaixell o montar animals.

VEHICLE: aparell apte per a circular per les vies o

terrenys.

VEHICLE DE MOTOR: vehicle provist de motor per a la

seva propulsi. S'exclouen d'aquesta definici els
ciclomotors, els tranvies i els vehicles per a persones de
mobilitat reduda.

AUTOMBIL: vehicle de motor que serveix normalment

per al transport de persones o coses, o d'ambdues a la
vegada, o per a la tracci d'altres vehicles amb aquella
finalitat.
TURISME: autombil destinat al transport de
persones que tingui, almenys, quatre rodes i
que tingui a ms del seient del conductor, vuit
places com a mxim.

AMBULNCIA: autombil acondicionat per al

transport idoni de persones malaltes o
accidentades.

SERVEI MDIC: autombil acondicionat per a

funcions sanitries (anlisis, radioscopies,
urgncies, etc.).
VEHICLE PRIORITARI: indica que es tracta d'un vehicle
dels serveis de policia, d'extinci d'incendis, protecci
civil i salvament o d'assistncia sanitria, pblica o
privada, que circuli en servei urgent, si s'utilitza de
manera simultnia amb l'aparell emisor de senyals
lluminoses. (Real Decret 1428/2003 R.G.C.)

Segons la prioritat tenim:

- Transport sanitari d'emergncia: s aquell que es realitza

amb pacients que necessiten atenci sanitria
especialitzada immediata aix com transport cap a un
centre hospitalati, ja que de no ser aix correria perill la
seva vida o apareixerien seqeles importants. Sn
pacients d'alt risc i es traslladen en uvi-mbil o qualsevol
altre mitj que garanteixi una atenci qualificada.
- Transport sanitari urgent: s aquell que es
realitza amb pacients que necessiten atenci
en un centre sanitari en aquest moment, b
per a diagnosticar o per a tractar la seva
patologia, en els quals no es preveu que
durant el trasllat estigui en perill la seva vida o
hi hagi possibilitat d'aparici de seqeles
importants derivades de l'absncia de
tcniques especialitzades.
- Transport sanitari no urgent: s aquell que es
realitza amb pacients que necessiten de l's
d'ambulncia per al transport a un centre sanitari per
al seu estudi, diagnsic o tractament no urgent, o b
als seus domicilis o centres d'origen una vegada han
estat atesos.

- Transport programat: S'ha vingut a cridar aix al

transport que es realitza amb pacients que
necessiten de tcniques mdic-quirrgiques en
centres sanitaris amb un carcter peridic i per
temps limitat o indefinit. En aquests, estan inclosos
principalment pacients en hemodilisis, rehabilitaci,
quimioterapia o radioterapia. Es poden considerar
com un subgrup del transport sanitari no urgent.
Segons la procedncia i destinaci:

- Transport primari: s el transport de pacients, tant

crtics com no, que necessiten d'assistncia en un
centre sanitari, des del lloc on es trobin (domicili,
carretera, etc.) cap al centre de referncia. S'inclou
tamb en aquest tipus de transport el desplaament
de recursos humans i materials al lloc de l'incident.

- Transport secundari: s aquell que es realitza entre

dos centres hospitalaris. En aquest tipus de
transport l'ambulncia variar segons les necessitats
del pacient.
Segons el grau de cobertura:

- Urb.
- Interurb.
- Interprovincial.

Segons la assistencialitat del transport:

- Transport assistit (amb personal sanitari).

- Transport no assistit (sense personal sanitari).
VIA PER A AUTOMBILS: tota via reservada
exclusivament a la circulaci d'autombils, amb una sola
calada i amb limitaci total d'accs a les propietats
confrontants, i senyalitzada amb les senyals:

S-3 (Via reservada per a autombils, indica el principi

d'una via reservada a la circulaci d'autombils) i

S-4 (Fi de via reservada per a autombils)

respectivament.
VIA INTERURBANA: s tota via pblica situada fora del
poblat.

VIA URBANA: s tota via pblica situada dins del poblat,

excepte les travesies.

CARRETERA: s tota via pblica pavimentada situada

fora de poblat, excepte en els trams en travesia.

RODONA: s'enten per rodona un tipus especial

d'intersecci caracteritzat per qu els trams que en ella
conflueixen es comuniquen a travs d'un anell en el que
s'estableix una circulaci rotatoria al voltant d'una illeta
central. Es troba senyalitzada per la senyal R-402
(Intersecci de sentit giratori-obligatori):
Requisits per a la conducci d'un vehicle
d'emergncies que no est de servei:
- Ser major de 18 anys.
- Posseir el Perms de Circulaci de la Classe B.

Requisits per a la conduccio d'un vehicle

d'emergncies realitzant un servei:
- Ser major de 18 anys.
- Posseir el Perms de Circulaci de la Classe BTP.

Real Decret 818/2009, de 8 de maig, del Reglament General de Conductors.

 1.2- NORMATIVA REGULADORA

Reial Decret 1482/2003, de 21 de

novembre, pel qual s'aprova el
Reglament General de Circulaci.
NORMES GENERALS DE COMPORTAMENT
EN LA CIRCULACI

* USUARIS

Els usuaris de la via estan obligats a comportar-se de manera

que no entorpeixin indegudament la circulaci ni causin perill,
perjudicis o molsties innecessries a les persones, o danys
als bns.

* CONDUCTORS

1. S'ha de conduir amb la diligncia i la precauci necessries

per evitar qualsevol dany, propi o ali, tenint cura de no posar
en perill tant el mateix conductor com els altres ocupants del
vehicle i la resta dels usuaris de la via. Queda terminantment
prohibit conduir de manera negligent o temerria.
2. Les conductes referides a la conducci negligent
tenen la consideraci d'infraccions greus i les
refrides a la conducci temerria tenen la
consideraci d'infraccions molt greus.

3. El conductor d'un vehicle est obligat a mantenir la

seva prpia llibertat de moviments, el camp
necessari de visi i l'atenci permanent a la
conducci, que garanteixin la seva prpia seguretat,
la de la resta dels ocupants del vehicle i la dels
altres usuaris de la via.
4. Queda prohibit conduir i utilitzar cascos o auriculars
connectats a aparells receptors o reproductors de
so. Es prohibeix fer servir durant la conducci
dispositius de telefonia mbil i qualsevol altre mitj o
sistema de comunicaci, excepte quan el
desenvolupament de la comunicaci tingui lloc
sense emprar les mans ni usar cascos, auriculars o
instruments similars.
5. Es prohibeix que als vehicles s'instal.lin
mecanismes o sistemes, es portin instruments
o es condicionin de forma encaminada a
eludir la vigilncia dels agents de trnsit, o
que s'emetin o es facin senyals amb aquesta
finalitat, aix com la utilitzaci de mecanismes
de detecci de radar.
* CONTROL DEL VEHICLE

Els conductors han d'estar sempre en

condicions de controlar els seus vehicles o
animals. En aproximar-se a altres usuaris de
la via, han d'adoptar les precaucions
necessries per a la seva seguretat,
especialment quan es tracti de nens,
persones grans, invidents o altres persones
manifestament impedides.
* ACTIVITATS QUE AFECTEN LA
SEGURETAT DE LA CIRCULACI

Es prohibeix llanar, dipositar o abandonar

sobre la via objectes o matries que puguin
entorpir la lliure circulaci, parada o
estacionament, fer-los perillosos o deteriorar
la via o les seves instal.lacions, o produir a la
via o al seu voltant efectes que modifiquin les
condicions apropiades per circular, parar o
estacionar.
* SENYALITZACI D'OBSTACLES I
PERILLS

1. Els qui hagin creat sobre la via algun

obstacle o perill l'han de fer desaparixer tan
aviat com sigui possible, i mentrestant han
d'adoptar les mesures necessries de
senyalizaci, tant de dia com de nit, perqu
pugui ser advertit pels altres usuaris i perqu
no es dificulti la circulaci.
2. L'autoritat autonmica o local responsable de
la regulaci del trnsit, s l'encarregada
d'assenyalar en cada cas concret els llocs on
s'han de situar els vehicles de serveis
d'urgncia o d'altres serveis especials,
atenent la prestaci de la millor assistncia i
vellant pel millor auxili de les persones.
3. L'actuaci dels equips dels serveis
durgncia, aix com la dels d'assistncia
mecnica i de conservaci de carreteres, ha
de procurar sempre la menor afectaci
possible sobre la resta de la circulaci,
ocupant el mnim possible de la calada.
4. La detenci, parada o estacionament dels
vehicles destinats a aquests serveis s'ha de
fer de manera que no cre un nou perill, i on
causi menys obstacle a la circulaci.

5. Els supsits de parada o estacionament en

llocs diferents dels fixats pels agents de
l'autoritat responsable del trnsit tenen la
consideraci d'infracci greu.
* TAXES D'ALCOHOL EN SANG I AIRE EXHALAT

1. No poden circular per les vies els conductors de

vehicles ni els conductors de bicicletes amb una taxa
d'alcohol en sang superior a 0.5 grams per litre, o
d'alcohol en aire exhalat superior a 0.25 mil.ligrams per
litre.

Quan es tracti de vehicles destinats al servei pblic o

serveis d'urgncia, els conductors no poden fer-ho amb
una taxa d'alcohol en sang superior a 0.3 grams per litre,
o d'alcohol en aire exhalat superior a 0.15 mil.ligrams per
litre.
2. Tots els conductors de vehicles i de
bicicletes queden obligats a sotmetre's a
les proves que s'estableixin per detectar
les possibles intoxicacions per alcohol.
Igualment queden obligats els altres
usuaris de la via quan estiguin implicats
en algun accident de circulaci.
3. Quan les persones obligades pateixin
lesions, malalties o mals la gravetat de
les quals impedeixi practicar les proves,
el personal facultatiu del centre mdic al
qual siguin evacuades ha de decidir les
que s'han de realitzar.
Els agents de l'autoritat encarregats de la vigilncia del trnsit
poden sotmetre a aquestes proves:

a) Qualsevol usuari de la via o conductor de vehicle implicat

directament com a possible responsable d'un accident de
circulaci.

b) Els qui condueixin qualsevol vehicle amb smptomes

evidents, manifestacions que denotin o fets que permetin
presumir raonablement que ho fan sota la influncia de
begudes alcohliques.

c) Els qui, en ocasi de conduir un vehicle, siguin requerits a

aquest efecte per l'autoritat o els seus agents dins els
programes de controls preventius d'alcohlemia ordenats per
aquesta autoritat.
* SENTIT DE LA CIRCULACI

Com a norma general, i molt

especialment als revolts i canvis de
rasant de visibilitat reduda, els vehicles
han de circular en totes les vies per la
dreta i al ms a prop possible de la vora
de la calada, mantenint la separaci
lateral suficient per realitzar
l'encreuament amb seguretat.
* UTILITZACI DELS CARRILS

1. La utilitzaci dels carrils en funci de la velocitat i

dels reservats a determinats vehicles i a certes
maniobres s'ha d'ajustar al que indiquin les senyals
corresponents.

2. Els vehicles de policia, extinci d'incendis, protecci

civil i salvament i assistncia sanitria en servei
d'urgncia, aix com els equips de manteniment de
les instal.lacions i de la infraestructura de la via,
poden utilitzar els carrils reservats per a VAO.
 ACTIVITAT 1

Amb el Reglament General de Circulaci al

davant resumeix els articles referents a:

- VIES
- MARQUES
- VELOCITAT I MANIOBRES
- SENYALS

Sempre tenint en compte que sou conductors

d'un vehicle d'emergncies sense activar.
 ACTIVITAT 2

Amb el Reglament General de Circulaci

al davant fes un resum de la normativa
especfica per a vehicles en servei
d'urgncia sempre referent a vehicles
d'assistncia sanitria.