PROLEG
Cada any sén moltes les persones que, per una ra6 o altra, s'inscriuen en estes proves i acudi-
xen per a preparar-se als cursos quc organitzen institucions pabliques, associacions o centres pri-
vats. Sén molts els valencians i les valencianes que no disposen encara d'una titulacié oficial 0
una formacié basica en la lengua propia i é per aixd que tots els materials vinguen d’on
vvinguen sén benvinguts, tant els materials escrits com els que utilitzen les tecrologies de la infor-
macié i la comunicacié, perqué els uns es complementen amb els altres.
Es per aixd que Joan Enric Pellicer ha volgut adequar els materials ja ben coneguts pels aspirants
als titols de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia, la série Apre, als canvis que
han incorporat recentment com a conseqiigncia de la reflexié basada en el Marc europeu pet
a les llengites: aprendre, ensenyar, avaluar. Com en les anteriors edicions, ’autor pretén facilitar
un suport més als que hi ha per a aprendre valencia i, especialment, per a prepara les proves de
coneixements de valencia No és cap novetat que dir que les lengiies s'aprenen utilitzant-les, perd
cal insistir i continuar preparant materials que ajuden als aprenents a utiliczar-les,
Leesmentat document europeu planteja 'aprenentatge d'una Ilengua emmarcat en el context
global de adquisicié dunes competéncics comunicatives, dins de les quals hi ha les competén-
cies lingiifstiques, El material que ens presenta l'autor, a més de permetre a l'aprenent avangar
en la millora de la competéncia lingiiistica, permet l'autoavaluacié del domini de la lengua. El
contingut dels libres que proposa Joan Enric Pellicer, complixen esta funcié, en qué l'aprenent
6 Fautoaprenent avalua els propis coneixements, i també s6n titils per a facilitar informacié basi-
ca necessiria per a I’ds d’una lengua, El professorat que prepara per a les proves, els aprenents
o els autoaprenents trobaran act les solucions a les qiiestions que sc'ls plantegen en els exercici
una ajuda per a resoldre dubtes lingifstics, explicacions sobre estructures basiques del valencia i
de les que no ho sé6n, el vocabulari imprescindible que cal conéixer. En definitiva, un material
que permetta que qualsevol persona puga aprofundir més el coneixement del valencia i puga
conéixer quin és el grau de competéncia lingiifstica que té,
Qualsevol usuari d’estos materials trobar’ una amplia gamma de textos i d’expressions que Pa-
judaran a utilitzar millor el valencia, amb més seguretat i de forma adequada al nivell que se li
exigisca, especialment en expressié escrita, perd també li serviran d’ajuda en la comprensié oral,
escrita i en lexpressié oral. Lautor és un bon coneixedor de moltes expressions idiomatiques
valencianes, especialment atret per les estructures Jingiiistiques, pel Itxic, per la sinon{mia i tot
aixd amb la seua experitncia en materials anteriors garantixen que esta nova série de materials
seran molt ttils per a la finalitat amb qué han sigut pensats. D'altra banda, és bo fer practiques
avaluacié, com més i més diverses siguen millor. Es per aixd que també cal recomanar I's dels
materials anteriors per a preparar les proves. En definitiva, estem avaluant continguts que ja
savaluaven i les anteriors edicions de la série Apte encara sén valids. En conjunt, tots els mate-
rials que han anat aparcixent any rere any s6n bons, perd no podem deixar de banda les refle-
xions que es fan en totes les lengties del nostre voltant sobre el procés d’ensenyament-aprenen-
tatge. Cal estar a laguait i anar incorporant les metodologies que se’ns oferixen, les maneres
d'ensenyar, les maneres d’aprendre i les maneres davaluar.
‘Vice SAYORRES CALABUIG PROVAL
PROVA 1*
AREA 1. COMPRENSIO
@® Lija atentament el text i encercle la resposta correcta corresponent a cadascun
dels enunciats:
El salari jove
Elsalari jove és una acci6 complementaria d'al-
tres destinades a afevorir la inserci professional
dels cobletius menys afavorits, fomenta la inte-
agracit de la joventut en el mercat laboral i per-
‘met que les persones jévens desocupades tinguen
tuna primera experitneia laboral adient a la seua
‘formacié, Este avantatge permeerd Vobjectin
conseguir que Vatur entre la poblacié de
menys de 30 anys minve més i que sarribe a la
plena ocupacib, ja que saprofitara Vincrement
de Vocupacié i la reduccié de Vatu juvenil.
Elsalarijove tracta de resoldre el problema prin-
cipal de la joventut (la manca d'experitncia) a
Vhora de irobar un treball. Per aixd, no sols
garantix la seua primerenca ocupacié temporal,
sind que lin facilita una de posterior més esta-
ble; & a dir, el salari jove & la mesura perqui la
poblacié més jove puga introduir-se definitioa-
‘ment en el mercat laboral.
En un principi, els beneficiaris sin els menors de
30 anys, aturais i sense ocupacié anterior. Estos
podrien tindre fins a nou mesos de comtracte en
entitats col-laboradores subvencionades pel
Servef, ajuntaments, conseleries, universtats 0
entitats no lacratives que presenten projectes.
Un altre avantatge del salari jove & que
dependra del que acorden les parts, Vorganisme
coblaborador i eljove que vol treballar, i en cap
cas no seri inferior a allo que establix el contrac-
te dinsercié en el conveni coblectiu aplicable. El
Seruef aportart la base minima de cotitzacib del
grup de la persona treballadora, 784 euros al
‘mes pera persones amb llicenciatura i fins a 526
euros per als grups de menys titulacié; a més, les
ajudes del Servef inclouran els costes de la
Seguretat Social,
Laplicacié del salari jove és ja una realitat i ha
fexibiliveat es requisits perqu? puga beneficiar-
‘sen qualsevol jove, ja que, sien un principi sa-
plicart a la joventut de menys de 30 anys sense
experidncia laboral, en el moment que tinguen
el quart mes d'antiguitat com a demandants
ocupacié disposaran d'un contracte laboral de
nou mesos com a minim, encara que noms esti-
guen avurats won dia,
També hi ha veus critiques que afirmen que el
salari jove no és un programa i que é& una
autbntica estafa, ja que no gaudix: de pressupost
ni finangament addicional i que es cobrix amb
les partides destinades a la contractacié de
collectius amb especial dificulkas d'incercid, que
¢s veuran minvades. Segons este punt de vista, el
salari jove no és un programa per a garantir lo-
cupacié estable de Ia joventus, iné tot al contra
74, ja que les empreses privades detxaran de
donar treballs temporals i indefinits a les perso-
res jévens perquo els eixira més barat recérrer a
este pla i, per tant, Vocupacié de la joventut es
(faré encara més preciria, Dialtra banda, sasse-
‘gura que no es tracta d'un contracte dinsercié
per a totes les persones jévens, sind que es reduc
1.500, una minoria del col-lectiu total. A més,
cstes persones cobraran mens que el salaricorres-
ponent al contracte d'insercib que indique el
conveni cob-lectiu aplicable, ja que este contracte
Ainsercié no figura en mols convenis,i si no bi
hha acord entre les parts, la referencia sera el sala-
1i minim interprofessional,
informacis que Ia Junta Qullicadora proporciona sobre el contngut, extrucur il cts de comeci de les Proves, visite Ia
Pigine haps! /www.edu.gr-elpolin/val/jqer/cerea.grat_mijaesteucture.html
5 APTE 2: NIVELL MITJA
1.1 El salari jove.
a) solucionara definitivament el problema de la falta d’experincia en la joventut.
b) garantix ocupacié de la joventut al 100%.
©) és una acci6 complementaria d’altres per tal de resoldre els problemes que té plante-
jats la joventut a |hora de trobar el primer treball.
ono
1.2 El Servet...
Ta) aportara la base minima de cotitzacié del grup de la persona treballadora, 784 euros al
‘mes per a persones amb licenciatura fins a 526 euros per als grups de menys titulaci6,
sense incloure-hi, perd, els costes de la Seguretat Social.
b) aportard els costos de la Seguretat Social.
¢) aportard una ajuda independentment que el jove tinga estudis superiors.
oo
1.3 Llajuda als jévens..
a) s’aplicara ala joventut menor de 30 anys sense experiéncia laboral.
) s’aplicara a la joventut menor de 30 anys sense experiéncia laboral, perd si arriben al
quart mes d’antiguitat com a demandants d'ocupaci6.
[i ©)s*aplicara ala joventut menor de 30 anys sense experiéncia laboral, encara que només
estiguen desocupats un dia.
an.
1.4 Per a certes persones que el critiquen...
a) el salari jove no és un programa, perqué no té finangament complementari.
b) el salari jove és un programa amb qué les empreses reduixen els contractes dels
jovens.
[1 o)elsalari jove sera major que el salari minim que establix el conveni collectiu que s'hi
aplique.
an:
1.5 El text presenta dos punts de vista; el segon comenga a exposar-se:
a) enel quart paragraf.
b) en el quint paragraf.
o) enel sext pardgraf.
noo
Conteste V(ertader) o F(als)
1.6 Elsalari jove té 'objectiu que disminuisca la desocupaci6
entre la poblacié menor de 30 anys.
1.7 Les empreses privades recorreran també aeste plai, per tant,
hihaura menys contractes temporals i indefinits.
1.8 Este contracte d’insercié només arribard a 1.500 jévens.
ooo-<
Been:
1.9 Quin titular s'ajusta més al text?
LO 2) Avantatges i inconvenients del salari jove.
1b) Desavantatges del salari jove.
C1 ©) Integracié total dels jvens en el mercat laboral. PROVA1
1.10 Quin registre lingiistic s'ha utilitzat en el text?
0 alliterari
1 b)coMoquial
1 clestindard
AREA 2. EXPRESSIO ESCRITA
@ dictat
Abans que algun company vos el dicte, tal com apareix en les solucions
comentades, ompliu, si cal, els buits segiients posant-hi la grafia o les gr
cortesponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el
signe 9.
Uns dies despr_s, Andrew i moltsalees ca__tius foren alliberats Ell i__gueé tot sol, amb el sarr6 de
la berena i la ga__ata de pastor cart del extrets. Se Ui fe__a de nit abans de passar el port, i lla_ors
va veure una ma__ada a la dreta del cami, en un fondal. Sti acosta, toca a la porta i demand
(po__ada, Va eixir a obrirli un home malearat, Es ve_a que no era de la terra de VAndrew. Per
‘aixt i tot li va dir que pa__as i que podia sopar al rach del foc, perqu® encara fe__a fresca, i després
gitar-se.
El belgida es troba amb una estranya fam__lia: L’_ome d'edas, que sembla_a 'amo; un jove que
tal vegada fra el seu fill: un criat, i la muller de Tame.
Andreu no es troba_a gaire segur entre aquella gent. Eren partidaris dels crstians, eren moros dis-
{fie__als, eren negociants poc esorup__lo os que feien dintermediaris en tractes de rapinya, en con-
‘fid_ncies guerreres, en alguna altra mena de trific i_elgal entre ambdues comunitats enemigues?
ENRIC VALOR
Els tres consells
@® Escriga un article per a una revista local en qué expose i argumente la seua
‘opinié sobre un dels dos temes segilents (entre 175 i 225 paraules):
a) El dreta la intimitat de les persones famoses.
b) Les noves tecnologies ens han creat noves dependéncies? AREA 3. ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
@ Encercle l'opcié que considere correcta en cada pregunta:
Léxic i semantica
Qué
fiquen les paraules o expressions segiients?
1. encenall
a) incendi
b) borumballa
c}encenedor
noo
2. a la bestreta
a) suficientment
b) anticipadament
¢) precipitadament
oon
3. si fa no fa
a) detalladament
b) lentament
©) aproximadament
noo
4 guitare
a) una guitarreta
b) una guitarra gran
©) una persona poc treballadora
ono
5. fer malicia
a) fer malament les coses
b) fer maldats,
c) causar irritacié, molestar
ooo
6. catxap
a) un cadell de gos
b) unaclasse d’espardenya
©) unacria de conill
ona
7. parlar sense embuts
1D )parlar amb dificultats
1 b)parlar amb sinceritat
1 o)parlaramb justicia
APTE 2: NIVELL MITJA PROVA1
8. fraula
O a)maduixa
DD by bose
1 obotet
Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar cada frase en un
context formal?
9. Sap gossos.
a) adiestrar
b) ensenyar
c) ensinistrar
ooo
10. Cal el vi perqué no estiga térbol.
a) esclarir
b) clarificar
¢) clarejar
ooa
11, Lassassi va esborrar les seues amb molta cura.
2) impremtes
b) empremtes
©) empremptes
ooo
12. Aquella dona ha patit i ha caigut a terra.
a)vertig
b) vartex
o)vertigen
ooo
13. Es un decret del rei; és un decret
a) real
b) reial
Oral
ooo
14, Debatien la successié de la corona.
a)al tro
b)alatrona
eal tron
Hoo
15. Cal la roda, perqué no gira bé.
U1 aengreixar
0 b)greixar
C1 clengrassar APTE 2: NIVEL MITJA
Morfologia i sintaxi
Quina de tes tres opcions és la més adequada per a completar cada frase en un
context formal?
16. Un bon fill ha d'obeir seus pares.
O aals
O bets
a
c)aels
17. Tenia interés veure l'exposicié.
a)en
b) amb
c)de
ooa
18. ho va saber, no va tornar a I’empresa.
a) Desde que
b) Des que
En qué
moo
19. No el coneixia ni___ nom.
a) sabiael seu
b) en sabiael
c) sabia el
Ano
20. Lavié volava terra.
a) arran de
b) aarrel de
c)arailde
noo
21.____anava a visitar el malalt.
a) De quanten quant
b) De quan en quan
©) Detanten tant
ona
22. Vinga, parem taula, que vénen els convidats.
ala
ba
oo
nooA
23. No sé quan volen vindre, vindran dema.
O a)potserque
Ob) potser
Tl c)deude ser que
10 PROVAL
24. Vosaltres, no alld que no veieu!
a) cregau
b) cregueu
Ocreieu
ooo
25. Ha immdbil dos hores.
a) romas
b) romanut
©) romangut
ooo
26. Com. que nosaltres al segon pis, sentim-tots els sorolls del carrer.
a) visquem
b) vivim,
Ovivien
ooo
27. No penseu més en aquell tema, oblideu_ .
a) -vos
b) -vos-el
¢) -vos-en
moa
28. Si encara no teniu el llibre,
a) se'| compreu
b) compreu-vos-el
©) compreu-se'!
oo
29. Ara diu que no I’han en la llista per error.
a} incluit
b)inclds
c) inclés
doa
30. Ha trobat la sopa salada, perd jo no he trobada.
a)lahi
b) Phi
olan’
oo
31. He vingut parlar amb tu.
a) pera
b) per
Opa
ooo
32. Maria, porta a les veines la clau de la terrassa! Porta ara
mateix, per favor!
a) -los-la
b) "Ista
c)-les-la
qo” APTE 2: NIVELL MITJA
33. Estavem tan enfadades que foc pels queixals.
a)traiem
b) tréiem
c) treiem
noo
34, Vosaltres massa cervesa.
a) beveu
b) begueu
©) beuew
oon
35. Jono bé a causa del mal oratge.
aldorg
b) dorc
ce) dorm
noo
36. La mare no s'adona del perill. Comprén que no__ adona.
a)se’n
b)sen”
o)s*hi
moo
37, Posa't la roba de bany. Posa
a)-te'l
b)-te-la
¢) ‘ta .
ooo
38, Va algar-se massa tard, estava molt cansada.
TO a)doncs
1 b)perqué
Oo operqué
Quina de les opcions segiients és correcta?
39. T’ho regalaré estudies.
a) sempre i que
b) sempre que
©) semprei quan
nooo
40. M'ho va preguntar el
a) propi professor
b) professor mateix
©) el professor mateixa
ooo
41. Viatjaré al Europa.
a) nord est
b) nord-est
T o)nordest
oo PROVA 1
42. Una quantitat z
a) quadruple
b) quadrupla
©) quatruple
ooo
43. més treballem més guanyarem.
a) Quan
b) Quant
) Com
doa
44, He fet el dinar. ‘te’l menges.
a) peraqué
b) per qué
©) perqué
ono
45. Ja t'he dit que
a) ho has fet mal
b) ho has fet malament
c) esta malament fet
ona
Normativa ortografica
Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar cada frase?
46. En acabant es va posar a ballar una
UO ajdanza
Ty b)dansa
FT c)danga
47. No puc fer el puré, ja que s'ha trencat la
a) batidora
b) batedora
c) batredora
ona
48. Rembrandt va pintar molts
a) autorretrats
b) auto-retrats.
©) autoretrats
ooo
49. Abans, quan fumava, sempre
a) tossia
b) tussia
T otosia
oo APTE 2: NIVELLMITIA
50. Este taulell no esta icaura.
a) fixe
) fix
¢) fixo
ono
51. Li abellix una copeta de 2
T amistela
O bymistetia
OF omistea
Quina de les opcions segiients és correcta?
52. El soldat va disparar una
a) rafaga d’ametralladora
b) rafega d'ametralladora
c) rafega de metraltadora
ooo
53. El jugador d’escacs
a) féu avangar'alfil
b) feu avancar|'alfil
) feu avangar I'alfil
ooo
54. La frase que esta ben escrita és:
a) Cal tindre en compte la asimetria del quadre.
b) Em preocupa 'anormalitat de la situaci6.
©) L'ira és.un dels set pecats capitals.
ooo
55. La frase que esta ben escrita és:
1 a) Nosécomhoaconseguix, perd sempre estalvia molts diners. | ningd no|i'Is dona.
1b) Nosecom ho aconseguix, pero sempre estalvia molts diners. | ninga no li'Isdéna,
Tc) Nosécom ho aconseguix, perd sempre estalvia molts diners. | ningi no li'n déna.
56. Té un problema ; se li unflen els
1 )llavial/tlavis
1 b) labial /Ilabis
1 ©) labial /llavis
57, Els no porten nuclears.
1 a) missils/carregues
1b) missils / carregues
1 c) missils /carregues
58. La paraula que esta ben escrita és:
O a)hostatjar
Tb) maretjar
1 obarretjar PROVA 1
59. La paraula que esta ben escrita és:
a) estoreta
b) letrina
c) melanconia
ooo
60. La paraula que esta ben escrita és:
a) premisa
b) andalussa
© enfonsar
ono
Expressi6 oral
Text proposat per a fer-ne un lectura oral i un comentari.
Cuinar al microones
Lestil de vida de milers de persones ha canviat radicalment des que es va introduir a les nostrescui-
nes el form microones, fins a trem que a molts ens sembla ja impensable no disposar deste aparell
«4 casa. Les bondats del microones es basen, fonamentalment, en la rapidesa per a calfar els aliments
ion la comoditat i la senzillesa del seu ts, la qual cosa ha permés que este electrodoméstic shaja adap-
tas perfectament a la manera de vida actual, poc donada a ostentacions culinaries i més arientada a
recalfar i descongelar aliments ja preparats. Perd el forn microones oferi: moltes més posibilitats que
el calfament dels aliments, ies pot utlitear, fins i tt, per a elaborar softegits i sale
El rise principal dels microones no es troba en la naturalesa de les ones electromagnetiques, sind en la
seua eficicia i potdncia superiors per a calfar els aliments, ja que aixd pot provocar sobrecalfiments
en els plats i cremades diverse. Per a dissipar tot ressentiment, Lorganitzacié Mundial de la Salut
(OMS) va assegurar Lany 1992 que no hi ba cap prova cientifica que avale que la salut dels consu-
tmidors d'aliments preparats als forns microones cérrega cap rise, sempre que se seguisguen les instruce
cions del fabricant.
JONTA QUALIFICADORA DE CONEXEMENTS EN VALENCIA
Grau Misia (Noverbre 2008) SOLUCIONS
COMENTADES
AREA 1, COMPRENSIO
1105 12 bj 13a); 14 a) 15 os
18 V5 19 2}; 1.100).
AREA 2. EXPRESSIO ESCRITA
1.6 V5 L7 Fs
2. Dictat
Uns dis després, Andrew i mols ales capris fren all-
‘berats. Ell ig tos sol, amb els srr de la berena i la
_griaca de pastor cart del esrets. Se li fea de nit abans
cde passar el por, i lavors va veure wna masada a ls dreta
del cam, en un fondal. Shi acest, toch a la porta i
demantt posads, Va eixir a obriv-li un home malearas. Es
sia que no era de la tera de VAndrew, Perd aie 1108 li
su dir que pass i que podia sopar al nach del fa, pergut
cencara fia fresca, i desprsgitarse
El belgia es toba amb una esranya familia: Lbome
edat, que semblava Vamo; un jove que tal vegada fira
cel eu fill: un crit, ile muller de Tam,
LAndreu no es trobava gaire segur entre aquella gent
‘Eren partidaris dels erstians, ren moros difesats, een
negociants pac excrapolsos que fen dinsermediaris en
aactes de rapinga, en confidenciesguerreres, en alguna
atlera mena de trific ilegal entre ambdlues comunitats
enemigue?
Eric VALOR
Els ses consells
3, Redacci: resposta personal
AREA 3.
ESTRUCTURES LINGUISTIQUES
Encercle Popeié que considere correcta en cada
proguata:
1. encenall
)borumballa. El fuser ba pant la garlopa iba fr
‘mol enna. Ai el a encenalo borunballa
ncenem ‘cada una dels engues de fuses primes i
‘aragolades que tru a plana o la grlopa planejan’.
2. ala bestreta
}) anticipadament. Llamo els page a la besiresa pergueé
APTE 2: NIVELLMITJA
srebalen amb més anim. Com a locucions sinbnimes
enim: de bestreta: per davans; per endavants antic-
(padament; per avant.
3. si fa no fa
‘) aproximadament. Si fe no fir arribarem ales sis de lt
sesprada. Com a locucions sindnimes tenim: si ft 9 no
“fis a compte ia bescompte, més © manco; més 0 ments
‘poe més 0 manco; poc més © mena.
4, guitars
@) guitarceta. El men oncle té una cobleccid de guitarres
i de guitarrons. Recordeu que
ments en ~6o en -ot sin dimi :
finest: fnestrd; botifarca: botiferrés castll caste
Joan: Joanot...
5, fer me
<) causar irvitacié, molestar. Tot ef que tu em contaves
ema fer molia malici, en vairritar mols
6. cateap
‘una exia de conill, Has vie quins catxaps més bonics
‘aa infensas la meua eonilla? "Tarmbé cn podem dit
Horigs. Obscrven que, en valencia, el mor catap no ¥é
com el castella corresponent, ‘gazapo’, el valor d'erra-
dadimpremta, Aci teniu el nom d'altres cries: un
cadell é wna cria de yos, tori que per extensié el mot
‘adel! amabé pot fer refertncia a altes cries com ara
del lop, de P6s, del Ile i altres animals mamifers.
En concrer, el Hobaté el Hobarré és la cria del laps el
bbalend, ede ka balenas Panel de Ueto Hetb el de
Fanyell et.
7. parlar sense embuts
1) paclas amb sinceritat. Doctor parle sense embuts i
digain quina malalia tine. Com a locucions sinbnimes
enim: « la clara; clar i ras clar és clar inet de net @
neh, nti pelat; net i crus sense botiges i barals sense
compliments, sense enfarfec, sense botiges.
8. fala
‘a) maduixa, Molts matins aneme a agafrfraules pel camp.
9. Sap ensinisrar gossos.
‘) ensinistrar, El verb ensinistar significa ‘comunicar
(a alge) destesa en algun art, ccbal, etc, i per exten-
6, ensinisrargow. Eviceu el castellanisme “ediesteee
10. Cal clarificarel vi perqué no estiga terbol.
46) clavificar. Observeu que clarifcar és ‘un procés
industrial de separaci6 de les particues sbides suspe-
ses en un liquid a fi d’aclarir-lo'. En alguns contextos
també significa aclarir Es neceuari que clause
d, Bl verb eselari, pee contra, significa
r desembrolla’. Li eclaria elt cabells sos
cb matns, Pec skin, elarejarté diversos valors, com
16 SOLUCIONS 1
ara ‘titar a clar especialment fer-se de dia’: Fas hem
salgat guan a penes clarejava; Sec uminés' Les exreles
claregens tindte un color poc pujat': Aquell mables
elarsjaven masse, comprals més obscurs ser cla, no
cespés’: Ha perdut moltscabel ja li claregen. Este puré
larga massa
11, Lassassl va esborrar les seues emipremtes amb
smolts cura,
6) empremtes. Com a sindnims podem usu, segons
cls contextos, mots com ara: senyal,rastre, encuny,
impresid, petjada, marca, traga, et. I! Recordeus d'al-
tra banda, que la impremta és art de reproduir sobre
paper, pergumi, et, la marea en tinta d'un escrt, un
dibuix, ete, gravat sobre una planxa metil-lica 0 com-
post ajuntant peces de metall o fusta cada una de les
aquals € gravade une letra una figura, ete’, 0 bé To-
brador on es fan treballs impremta’. 1! EI mot
“emprempte, de la seua banda, és una pura invencé.
12, Aquella dona ha patit vertigen i ha caigut a terra.
o)vertigen, El mot vertgen fa referéncia a una
“alteracié del senti de Vequilibricaracteritzada per
tuna sensacié de rodament de cap /1 El mot *wéeiig
un pur castellanisme, mentre que vertex significa ‘punt
fen que concorren els dos costats d'un angle, es cares
un angle poliedre, et’
13, Bs un decret del re; és un decret rial
fica ‘relat o pertanyent
Ta ecina 0 ala reialesa!: Poder rei. Familia
reial. Corona rial. 11 mot real per contra, vol die
“que té existéncia efeciva’: Una historia real. II Per
‘kim, rab significa ‘ell’, només en Pexpressié cam
ral, &3 a die, ‘carn public, el més important abans de
Ta construccié de les carreteres, utilitzat pera les
comunicacions generals i de més trinsit,
14, Debatien la suecessié al cro de la corona.
«Jal won. El mot tron, efectivament, vol dir ‘scient, e-
netalment amb grades i dosser, en que seuen els sobirans
i alres persones d'alta dignitat, en certs citcurnstin-
cies solemnes, per a acomplir-hi aces propis de la sua
fancis\ // Un tro és el fenomen acistic que acompa-
nya el amp; i per extensié, un sindnim de sore i!
Finalment, la trona és tn ‘accessor’ arquitectonic de les
cselésies destinat a la predicacié, consistent en una
‘spice de baled accessible per una escala, perd també
significa ‘cadira amb bragos, de seient molt alt, 2
propasit per a asseure-hi una criatura a taula.
15. Cal greéear la roda, perqué no gira bé,
4) greinar. Greécar, efectivament, vol dir ‘untar amb
‘greix alguna cosa, lubrficar amb gre’ El verb
ngreicar, de la seva banda, vol dir fer tornar gros’
Hem dengretar el por i, wsat pronominalment, ere
gros: Sha engrevat desde Hhima vole que el wig eure
7
16, Un bon fill ha dobeir ele sens pares.
B)els. Observeu que es seus pares el complement
directe del vetb obeir; com el seu mateix nom indica,
el complement directe & un sintagma nominal que va
dlirectament unit al verb, sense la prestncia de cap
preposicié: Puna busca le Uibreta; Pura busca el gas
Pana busca la mare. En castllt, pers, si es rferix &
ppetsona o clement personificat, suse la preposicié a,
‘Atencié, dones, perque, en la nostra, com en la major
pare de llengtes, Pobjecte directe esta directaraent uni
al verb, Observeu les correspondéncies en altres
Iengties: Sus invita le seu mare. Sut invites her moth-
or (anglés). Susi invite sa mere (francés).
17. Tenia interés de veure Pexposici6.
6) de. Com és sabut, hi ha una strie de verbs que
porten un complement, enomenat complement de
régim verbal (CRV) que habitualment va introduit per
‘una preposici6, Es wacta de verbs com ara: “acostu-
masse a: ens hem acostumat a tof; "pensar en": només
‘penseu on la mona de pasgua; “tenit incerés en: tenia
interés en el resultat; Saber de": el meu nebot Joan sap
mole dinformisica; “amenagar amb": ens ve amenacar
amb Vexpubis, Bead si cl complement de régim verbal
cst representat per un infiniti, els que sén introduits
per les preposcions en i amb es canvien, respeciva-
iment, en ai de momés pensen alde menjar-vos la mona
de pesqua (i no: ..er-mmenjer-ves..); tenia interés de
ewe Vexposicié (imo: ..tenevewte..}; ens va amenagar
expubar-nos (ino: .terrexpeber-nes); ex comple a
convidar-los (ino: .."en-eemvidertes). Atencid a este
canvi preposicional, ads que és causa de no pocs
errors. Convé observar, dones, que la preposici6 en
prcticament no va mai davant dinfinitiu, excepte en
cl cas d'indicar una circumstincia temporal, substi-
tuble, en esta ocasié, per Padverbi guan + verb: ef
aig veure en pujar per Vecala, és a dic, quan pujava
‘er lescala.Finalment, si el complement de tegim ver-
bal & una oracié introduida per la conjuncié que, la
preposicié desapareix. Observeu, les tes possibilitas:
Gonfc em el resulsat de Vexamen, Confie a aprovar Vexa-
men. Confie que aprowaré Lexamen,
18. Der que ho va saber, no va tornas 2 empresa.
2) Des que. Com ja deveu saber, des de & una
preposicié composta perd que es redutx a dev davane la
conjuncié gue Des que es va casar no nihe sabut re Bs,
per tant, incozrecta la construccé “derde-que,cale de
Ja cortesponent forma castellana.
19. No el coneixia ni en sabia ef nom.
8) en sabia el. Encara que lopcid “ni sabia el seu
rom” no és absolutament erronia, cal tenir present
‘que en la nostra llengua I'is dels possessius (el seu.)
6 molt restringi, i només sha d'utliczar quan sige
indispensable. Per contra, la utiiteacié del pronom adverbial en, com a substicutiu del sintagma “de ell”
& la solucié que més sadiu, sobretor si es teacta d'un
context formal, tal com es demana en la prova
20, Lavib volava arvan de terra,
‘#)arran de, Lexpressié arnan deo nin devvol dit ‘quasi
tocant, eegant, quasi al mareix nivell de’: voleva arman
de Vaigua Han tll els arbres aran de tera. (Les
‘expressions “eare-de o "sei-de s6n locucions que no
cexistcen en valencit
21, De tant en tant anava a vsitar el mala.
De tant en tant. Esta és a nostra locucié (ino el
calc de la castllana corresponent *dequerrenqutt, [i
-menys encara *de-veren-quent!}). Com 2 alternatives
‘enim de temps en temps, ara i ads, adesiara.
22. Vingg, parem o taula, que vénen els convidats.
)@. Act teniu una de les maneres de dir genuifnes en
qué nosalires prescindim de Varccle. Tact en teniu
més: anar a clase, anar a escola, anar contra corrent,
carriar vee, caure en oblit,donat cas que... jugar a
carts, a pares tenis, evar alga taula, no badar
doce, no abrir boca, retornar de mort a vida, eure a
tule sndre va, Tos Sant.
23, No sé quan volen vindre, potser vindran dem.
8) potser. Poser & un adverbi que denora la possbil
tat dalld que es di. Atenci6, perd, ja que cal distingir
entre Vadverbi poter, una sola paraula, i el conjunt
format per dos verbs: pot ser. Potier vindra dema i
Aquellajave pot ser la proxima campiona olfmpica. Ea
este darrer cas podriem haver iit qualsevolalire
temps del verb poder: aquellejove hauria pogut ser
podr ser etc.
24, Vosaltres, no creguew alld que no veieu!
4) exeguen. Les frases en qué Sexpressen probibicions
es construcixen en subjuntiu, ino en imperatint, Les
formes en -ava (Teregae, “tinge, etc) usades en altres
@poques, han estat modernament substituides per les
corresponents en -et: cregued, tinguew, ec. [1 La
forma crew pertany al present d'indicatiu, temps que
no sescau en esta frase.
25. Hea.romas immebil dos hores.
4) romas, El partcipi del verb imegular romandre, és
roms, romés, romasos, romasez. No cal dit que nos-
altres no tenim un pretés verb “peemseediner;
recordeu, perd, que s{ que tenim els mots permanent i
permantncia
26. Com que nosalres vivim al segon pis, sentim
tots els sorolls del carrer,
#) vvim. Hl temps que cal usar act és el present
@indicatiu. Atencié a la gent de certes comarques (le
APTE 2: NIVELL MITJA
Costera, part de la Vall d’Albaida..), que fan estes
frases -no normatives~ en subjuntiu.
27..No pensca més en aquell tema, oblideu-vos-en.
@)-vos-en, £5 & dit, “cal que vosaltres vos oblideu
aquell ema’. Observe que es tracta d'un sintagma
preposicional incrodute amb la preposicié de i per
tant, el pronom substiruriu ha de ser en
28. Si encara no tent el libre, comprew-vos-el
4) compreu-vos-el. Com que la persona gramatical é
la segona del plural (teniy), el pronom que cal usar és
-vos i com que Fobjecte ditecte est3 determinac (et Ui-
bre), el segon pronom é -el, Si els hem unit al verb
amb un guionet (), és perqué van darrere d'un
imperatin,
29, Ara diu que no Phan inclds en la lista per error
8) inclds. El partcipi del verb cloure (els dels verbs
compostos deste, s6n amb o oberta: exclés, inclés
recls...; com a excepcis recordem els participis dels
verbs acabats en -fondre: fos, conf, dif... La forma
“inelaie és un castllanisie.
30. Ha trobat la sopa salads, perd jo no da bi he
trobada.
4a) Iai. El pronom a fa refertncia a le sep el
pronom hi substicux el predicat, és a di, salad
Atencié: la forma del pronom la no es reduts aI”
pergu® ~igual que ocorre amb Particle /a- Ja paraula
que seguix comenca per 4 1 (0 bé bi, bu) arones,
com & el cas del pronom feble hi
31, He vingut per parlar amb tu.
6) per. Pel que faa 'és de les preposicions pero per
cal ten present els verbs de les oracions principals: sf
s6n d’accié voluntdria (com ara: anar, estudiar, Uuitar,
sreballar, ex.) hen Pusar per: vane sreballar mols per
aconeguir les notres reivindicacions. EL president va
intervene per donar les gies al assistents, Ped si es
tracta d'un verb en qué no intervé Ta voluntat, hem
usar la preposicié composta pera: ha preparat una
‘medicina bona per a curar el constipa el fet de curar
no é d'aeci6 voluneiia) // El mor “pe (per a) é5 un
-vulgarisme, parallel al *pe (para) cascelld,
32. Maia, porta a les veines la lau de la terrassa!
Porta 2+-la ara mateix, per favor!
B) Iola, Aclles = Tella claw = la observen que a es
eines representa Vobjecte indirect i no obliden que el
feble de Pobjecte indirecte plural és sempre els al
marge del gbnere; (observeu que, en Ia lengua castlla-
na passa exactament el mateix, ja que en tots dos casos,
el pronom és lex a lor nifias, les he compra. las
nifas, les he comprado..); sien esta frase hem usa la
forma % (ino la forma lad) ha estat perqut el verb
acaba en vocal,
18 SOLUCIONS L
33, Estivem tan enfadades que éréicm foc pels
queizals.
8) trdiom. Les formes de Vimperfet sn tei, tries, rea,
srdiem, erie, tein. La forma *eeler no és normatva
34, Vosaltres Bevew massa cervesa.
‘@) beven. Notea que el temps que cal user act é el
present d'indicatiu: bee, beus, bew, Bevem, betew,
buen,
35. Jo no dorm bé a causa del mal oratge.
¢) dorm. Atencié, perque les formes velaritzades
(dere, “dorg) no sén normatives. Observeu també
estos altres casos: cull, cull (1 no “ete, “eten); lig,
Uija (ino "Hage, “Bge)s tus, tus (ino “ease, *eage),
36. La mare no s'adond del perll. Comprén que no
se radon’.
1) sen’. Recordeu que, en la combinacié de pronoms,
apdstrof ha d’anar el més a la dreta possible, i per
tant, se niadond.
37, Posat la roba de bany. Posa-te-la.
B) tera. Ti = fe/ Ia roba de bany = le
38. Va alcar-se massa tard, pergu? estava molt cansads.
©) perqué. Noten que es tracta d'una oracié causal, i
Ja preposicié causal per antonomasia és pergu2. Un ts
erroni en que siincorte molt sovint, sobretot en la
engua escrita, consist en la utilitzacié de la conjun-
ié doncs amb valor de causal, Este is incorrecte naix
del fet que en castelli Ia conjunci6 cotresponent, pur,
1, segons els contextos, el valor consecutiu i el valor
causal. Compareu: “no he ido a trabajar pues me
encontraba mal” (causal); “dices que no quieres arroz,
‘pues aqul tienes dos tazas” (consecutiy), Com que
gairebé tothom sap que la uiltzaci6 de “pues” consti-
tux un barbarisme flagrant, hom procedix a substituir
qualsevol pues castelli pel corresponent dones sense
tenis en compte si es tracta d'un doncs concessi (i act
Ja utltzacié és adequada) o si es tract d'un pues
causal (ldgicament, Is és erroni). Perd la solucié 2
este problema és ben senalla: atés que en valencia la
conjuncié causal per antonomasia és pergué, no hem
de fer més que una petita comprovacié mental abans
de diro descriure un doncs dubtés. Si Sobserva que
cn el context la paraula pergu? va bé esta és la con-
juncié que hem d'usar ino dons: bo he minat en Fen-
ciclopidia perqud no nestava segur-i no *denerne
ese. no aig poder aner de viaige pergud no
tenia prou dies de vacances ~i no "“demerne-tenie..—i
sanem, pergue sembla que vol ploure—i no *demersere-
be.
39. Tho regalaré sempre que estudies.
2) sempre que. La nostra locucié conjuntiva és sempre
19
‘que. Equival al condicional sé: vos ho contard sempre
‘que no vos en riguen, €5 a dir sino us en riew. Atencié,
pperd, ja que també tenim esta mateixa locucié perd
amb el verb en indicat, i act téel valor de ‘cada veg-
ada que’. Vicent entra al despate sempre que passa per la
Plbrica. "Les locucions “emprerae, i ‘sempre
quem no sén valencianes.
40. M’ho va preguntar el profissor mate
4) professor mateix. Recordeu que mateis, usat com 2
adverb, es colloca sempre darere del substantiu, del
pronom o de Fadverbi que acompanye. Llavos és
invariable: mateie (la profésora matex, ek profsors
mateis, les profsores mates) i és equivalent 2 precsa-
‘ment, justament, Atencié, perqué sovint, seguint un
model castlla, hom fa servi en esta accepei6 la
paraula propi,i tal ts es erroni. Recordeu que en
valencia la paraula propi significa, basicament, ‘ell 0
Fella, dela seua propieta’ treballa per propi inter 0
ho
6: caracteristic’: La rad &s prpia de Vhome; ax gue fis
& propi d'un atrotinat.
41. Viatjaré al nord-est d Europa,
}) nord-est. Recordeu que, entre altres usos, el
guioner s utile si algun dels clements del compost és
tun signe cardinal: nord-ens sud-affick.
42, Una quantitat guddrupla.
6) quadrupla. Pel que fa als multiplica
present que susen en la seua forma femenina quan
expressen magnituds: é wna casatripla que la metas &
una quantitat quadrupla que la necesdria, En can,
quan equivalen a format per, s6n invariables (és a dis,
usa la mateixa forma, tant per al masculf com per al
Fement) de triple alianca; la quadruple confronts,
43. Com més tcballem més guanyarem.
©) Com. Atencié esta construcci6, diferent de la cor-
responent castellana, ja que fa paraula com és reforcada
amb la paraula més, de manera que entre les dues ora-
cons Sestablic una mena de comparacié: com més en
44, més en vol com més gran, més animals com més para,
‘més erm. No sn acceptables, per tant, les constric-
cions del tipus “quentmérer-tirmdésenrvet, 0 “que
smmérerrté.. caleades de les castellanes corresponents.
44, He fet el dinar pergu2 tel menges.
oO) perqu’. Observeu que es trata d'una cRusula que
assenyala la finalitat 0 Vobjectiu dalla que s'indiea en
Voracié principal. La conjuncié final per antonomasia
&s pergu: tha he dit pergud sips cam estan ls cose; li
‘nan pagar millor pergue no canviara de treba; the dut
el regal pergué tin recordes de mi...Atencid, ped, 2
tuna falta molt comuna que es comet i que consistix a
usat en estes orecions —seguint el model castlla- el conjunt *pera-qud, en loc de la conjunc perqu2.
Conve teair present que pergud, que & una conju
final, ambé ho és causal. Aizd no obstan, cal tenir en
compte que les causals duen el verb en indicat: then
donas la prima pergud corres molt be, mentee que les
cltusules finals el duen en subjuntiu: ar domat la
prima pergut cbrregues mol bé
Finalment, el grup per a qu? significa exclusivament
‘per a quina finalita, ‘pera quin objecte’ na sé pera
(gud vol tanes cos rare, D’alta banda conve inde
present que el grup per qués'usa en les oracions inter-
sogatives, tant direces: per qu? no vas vindre, com
indinecres: solia saber per gu? no wa vindre Finalmemt,
cl grup per quo (no interrogaiu), també significa pel
qual: li va srencare bra per qu (0 pel qual el wa agar
45, Ja the dit que ho has fet malament,
4) ho has fet malament, Ladverbi mal va situat exclu-
sivament davant del verb: darrere deste 'usa la forma
‘malament: axa ext: mols mal ft; prs aixd ho has foe
‘molt malament.
46. En acabant es va posara ballar una danta,
8) dansa. Recordeu que la paraula danta (perd també
ansa,cansa, gansa, hansa, mansa, nansa, pansai defen-
s, densa, dispense, extense, imsmensa, intensa,ofensi,
_pensa, propensa, recompense, suspensa, ensd) Sescriven
amb « /I La paraula "dangh & inexistent; ocorre, perd,
{que sovint, el ball popular valencia dansada, és ano-
‘menat de forma apocopada (i no normativa: ‘dans ).
47..No puc fer el puré, ja que Sha trencat la batedora.
4) batedora. La forma *betidore és un castellanisme,
el mot *betredore és inexistent.
48, Rembrandt va pintar molts autoretrats.
) autoretrats. Recordeu que en les parauls formades
amb un prefix (com és el eas de ‘auto-’ ) no es duplica
fa rencara que vaja entre vocals. A més d'atoretra,
recordeu també els mocs formats amb els prefixos que
hi ha tor seguit, a: ardmias ant-: antiepublids bi:
birectangle, co-:coreerent, contra: Coninaretar, extrac:
cextrarad,estrc0-: exerearadiant, foto: fooresitbncia,
‘reco: grecoroms, infra: inffaroig, micto-: microrup-
or, wono-: monordil mult-: multinacial,neo-: neore-
lisa, pol-:polriomia, post: postrmantc, pre pre-
roma, pseudo-: pueudorabia, tadion: radioreceptor, semi:
seminegular supra: suprarenal, cle: telerenié, ttmo-:
termoregulacid, vice: vicerector..
49, Abans, quan fumava, sempre fossa
4) tossia. Recordeu que les formes de limperfet di
catiu del verb tos sin tosia ties, asia tse,
tosteu, tosien.
50. Este taulell no esti fi i cara.
Bifix. Recordeu que, excepte les paraules fits, ha,
APTE 2: NIVELLMITJA
exe plex, reprotee i sexe la cesta de paraules
acabades en xf, -x, no duen cap efinal: afix, annex,
circumflex, comples, connes, conver, fix, fl, i
inf, las, pref, reflex, suf
51. Li abellix una copeta de mibtelat
4) mistela. Observeu també Fescriptura de les paraules
segilents, totes sense £4, que molt sovint s6n causa de
confusié: aleatri,alegria,aliatge, Ales, aloe, alumi
balena,calidoscopi,celerar, celebracid,cclotiler cer
colesterol, colitis, columbi, elabonar, elidit,eliminar,
eliminacid,eliié,elocucié, equilibr,ersipela miler,
riliondsim, mild, profiad, ravioli, revlar, selecci,
segiela, solucionar...
52. El soldat va disparar una rifega de metralladora.
«) rifega de metzaladora. Sén moles les paraules que,
com rafiga,presenten una eon les castellanes corres-
ponents presenten a; acfen ceniu algunes més: alcser,
alnoghver, ambre, ametsta, nec, anemone, asemblea,
autodidacte, belay, chnem, Caterina, erisiide, demesa,
ewe, difesar ebenist, efeminas, Empar, Emporda,
Enpiiies, engoran ermini, eafindre ephrret,eten-
dard, Exeve, galipet, javelina, Lliter, malenconia, me-
ravela, manestr, nacre, orf, orgue, pediatr, Piemant,
‘pineda, piquiaire, nave, resplender, revenja,sergent, se,
‘sere, them, tele, tervina, treba, vers, iiquer.
Recordeu més paraulessemblants « metnlladora (és
dir, sense a, com les castellanes cortesponents): dana,
‘moblar, moto, murallar rio, val, sbquia,walaia,
sail.
53. El jugador d’escacs lu avancar Fal
4) féaavancar Pail. Noten que fx (passat simple) da
accent diacttic per a diferencia-lo del present d'indi-
catiu (ara voselires Feu masa sroll), La paraula affilen
valencia & aguda, com també ho s6n, entre ates, les
segients:cautet, centigram, ciclp, comite,criquer, deca
gam, decigram, elit, peri, fabril febril,filantrop, fluor
‘fuiboh bandboh handicap, bectogram, bervi, hoguci, bos
til, hurit, iber, mbecil (0 imbicib, interal, kilogram,
nie, milligram, miop, misencrop, nummmeuli, oboé,
ce pivot, polcrom, poliglo, quefi, quilograra, radar
sin, sovies, subri, tga, tips, tigues,xandal, xar-
leston, sas, xicler,xafer(o xfer), xen.
54. La frase que est ben escrita &:
2) Cal tindre en compte Ia asimetria del quadre. //
Pel que fa a les opcions 6) ic) convé que recordeu
que, encara que normalment l'article lees reduitxa
avant paraules comengades per vocal (ma, Foca,
Vhaca..), no ho fa si la paraula que segient comenca
amb el prefix «-amb valor negatiu: la anormal, la
casexualitat, la asimetria.. Pampoc no $ apostrofa
davane de les paraules la wna (referida a “hora del
dia), le ine (per no confondre-la amb find), best.
20 PROVA 1
55. La frase que esta ben esctita és:
‘no sé com ho aconseguix, perb sempre estalvia
‘molts diners. I ning no li'n déna. Pareu atencié amb
els accents diacritics de sé (del verb saber) i déna (del
verb donat}; observe també que el mot perd & agut.
56. Té un problema labial se li unflen els Uavis
6) labial 1/lavis. Nocen que entre dabiali Lavi hi ba
tuna telacié de significat, perd no d'evolucis. Es tracca
dels anomenats pscudoderivats 0 filsos desivats
paraules relacionades en el seu significat perd devolucié
{esripruradistintes. Acf en teniu més exemples: avor-
tar, pers abort, abori..; berruga, pert: verruciria,
verruct; call, per: caloei; cercll, per’: cerebe, cere
bral corba, perd: curvabura,curvlinis corb, pert: cbrvids
eure, pers: debit; escrivt, pes: ecribas fa per: fibi-
cies; Mure, per’: liberal, liberaisme; movinens, perb:
cextomdbil, mbit; mivoh, per’: nebulés,nebulostat;
prevere, ped: presbters prov, per: proba-
(le; sav pe: saber.
57. Hs miss no porten cdrregues nuclars.
4) msl I carregues. Adoneu-vos que msi en
valencia, és un mot pla, Recordeu més mots plans, que
sovint sén causa derror: acne, afvodisiac', alvtol,
anemone, apartier, apoplexia, atmosfra, dugur, aurga,
bantu, brongulel,ctig (0 cast), centile, conclave,
cine, dentfici, diname, eap, exes agit, ur,
hemiplegia, incbrey karate, larga, leucit libido,
medulla, merdcer, metamorfs, milliitre, til
smonilis, ochre, odton, empl, esmesi, paraplegia,
rns prosper piiding, quadriga, quiloltre, reapartiser,
rept rewma, saxifon,sinergia, timer, rit, ermistas,
tetnaplega, til, trcer, toric, sranscérer,tuipa,
wéncer, verigen viking, cif, zhi.
58. La paraula que esta ben escrita és:
42) hostatjar. El nombre de verbs que Sescriven amb
-#j-& molt curt. Act teniu els de més is: acabats en
: enconasjar, homenasje,jubjar, peta, ullratjan
viatjar..; acabats en -etjan.asitjan,pesjar..: acabats en
~itjar. dessa esptian pitjar, erepijar; acaba ea
ajar. altjar,etojar.n; acabats en -ubjar: ena,
tas, rebut
59, La paraula que est’ ben escrita é:
@ estorea. La parailavalenciana corresponent a la
castellana “letrina’ és letrina; ila corresponent a
“melancolia” é malenconia. Recordeu estes ares
paraules que, com latrina i malenconia, presenten a on.
les castellanes covresponentsusen e afaitar, Alidia,
ambaixade, andand, arravatar, asst, avaluar dvan-
satge, avaria, davalh davantal, davanter, escapantia,
hematia, hostaleria, maragda, merenga, pest, planicia,
esa, potinga, ramat, rancinia, sanefa, sarbatan,
Sardenyta.
(60. La paraula que esth ben escrita és:
enfonsar. Atenci6, perque la paraula enfonsar, roti
aque la + no esta en posicié interveciliea, és sonora
Convé recordar que, encara que va darrere de conso-
‘nent, una sola ese es pronuncia com a sonora en els
derivats i compostos de fons, transi din enfoncer,
endinsar... ransaccit, mansatlantc, ransigi, transistor,
srinsit, transitable.: endinsar, endinsament..
"ts panbclament, totes ls acshades en fc: amonle, ata, cada, demon, poise.
21 PROVA2
PROVA 2
AREA 1. COMPRENSIO
dels enunciats:
Era fill de Pere March, de qui heretd el loc de
Beniarjé i les alqueries de Pardines i Vernissa
al ducat de Gandia, Participa en les campanyes
de Sardenya i de Carsega, i asistd als setges de
Cadet Bonifsio (1420). Me tard partcpaen
Vexpedicié de Gerba, al nord d'Africa (1424).
Alfons el Magnanim recompensd estos servicis
confirmant i ampliant els privilegis que havien
«estat concedits al seu pare en els esmentats domi-
nis, El 1425 era faleoner del rei al Regne de
Valencia. En éser invest del ducat de Gandia
al rei Joan de Navarra (1433), el monarca
joca degué portar una vida irregular: el 1425
oe de Castella ‘ondend al, batlle de la
ciutat de Valdncia que fes retornar a casa seua
un jove d'uns dotze anys que se whavia anat
amb ell i estava en “via de perdicié”, i el 1427
tingué un procts a requeriment de la mare
dElionor, filla de Roderic Alfonso, de Gandia,
que fou sobresegut. El 1437, quan tenia al vol-
tani de quaranta anys, contragué matrimoni
amb I:abel Martorell, germana de Joanot
Martorell. El 1438 envia un cartell de deseixi-
‘ment al seu cunyat Galeeran Martorell, a causa
de desavinences sorgides en el repartiment dels
Mocs de la vall de Xalé, que havia heretat Isabel.
Lesposa mort pel setembre del 1439, bel 1443 et
casa en segones noces amb Joana Escorna, amb
La qual visqué once anys a Valbncia, Fou herew
universal de tores dues mullers, cap de les quals,
‘pero, no li deisa successié leghtima, Poc abans de
‘morir rest embolicat en un alsre afer entre un
fill en bastard i Galceran de Vilanova, el qual
també acaba amb un cartell de desafiament.
Deixd quatre fills bastards vius; un altve,
Francesc, ja havia mart,
Lobra coneguda d’Ausids March es compon de
128 poemes (uns 10.000 verses), conservats en
13 manuscrits de cap a la fi del s xv i de la pri-
mera meitat del XVI i en cine edicions antigues,
2B
ija atentament el text i encercle la resposta correcta corresponent a cadascun
aparegudes entre els anys 1539 i 1560. La pri-
dentdici, gure compleea (122 obra), la
de Barcelona del 1543. Hi ha també diverses
raduccions castellanes antigues, com la del
valencid Baltasar de Romant (Valencia, 1539),
aque consta de 39 obres acarades amb el text ori-
ginal, i la del portugués Jorge de Montemayor,
‘amb 97 obres, la primera edicié de les quals
‘aparegué a Valencia el 1560. La raduccié lat-
na de Vicent Mariner fou inclora en les seues
Opera omnia (Tournon, 1634).
La seua poesia tractd principalment el tema
amords, perd no segons Festi dels trobadors, com
din ell mateix, sind segons la veritat, fundada en
una ciencia amorosa que es fonamenta en idees
ariclctomistes sobre Laine, ean et quae
este només podia trobar la plenitud del seu go
cn la pura contemplaciét la pura coneixenga
objet eimat A alive po bi ba Pemor sen
sual, coms amb Vanimak: perd com que home
participa de doble natura, psicoftsica, el sew
‘amor en participa també, i dct naixen les con-
tradiccions de la vida amorosa. Malgrat que en
certes See ae als, en la
majoria analitza 0 és el drama interior
originat per aguelles contradiccions. En les obres
que, erlticament, hom pot atribuir a una prime-
ca, les dames cantades Sencobreixen soa elt
senyals plena de seny iit entre cards, i hi apa-
reixen sovint Pree i cortés, En un altre
grip dobres, possiblement d'una segona época,
aguella contradiccid és simboliteada per Coposi-
ci iralamor o odilamor i per les paraules oh foll
amor amb que comencen les tornades d'alguns
aestos 5. En estes obres, més encara que en
fosdels primera epoca, Ausias March es presen-
ta com un home escindit; en comptes de seguir
camt de la serenitas, es Iiura a un amor emmet-
zinat, sense el qual troba buida la seua vida.
Desta rebellia i deste desordre intellectual i
etic sacusa en obres més tardanes, algunes d'elles
@'un cardcter marcadament confidencial. APTE 2: NIVELLMITJA
1.1 Ausias March va ser recompensat pel rei Alfons el Magnanim per haver...
1. a) participat en l'expedicié falconera al nord d'Africa.
TZ b)iluitat a Corsega i Sardenya.
EL o) organitzat els setges de Calvi i Bonifazio.
1.2 Ausias March va contraure matrimoni...
a) duesvegades: una amb Isabel Martorelli una altra amb Joana Escorna.
TZ b) dues vegades: una amb Elionor Alfonso i una altra amb Maria de Castella.
(lc) vamantindre nombroses relacions amoroses perd no es va casar mai.
1.3 La primera edicié (quasi completa) de les obres de March és...
1 a)ladel’any 1539.
1 b)ladel'any 1643.
TT o)laqueesva fer!'any 1560.
1.4 La produccié postica d’Ausias March tracta l'amor...
1 a) desde la contemplacié ila coneixenca de l'objecte estimat.
Tb) segons la ci&ncia moral basada en les idees aristotéliques.
11 o)apartir dela doble natura del'home.
1.5 El text presenta diversos aspectes de la biografia i de l'obra d’Ausias March.
En concret, la visié de les seues aportacions poétiques es presenten...
U1 aenelprimerparagraf.
11 b)enel segon pardgraf.
(1 c)entotel text, indistintament.
Conteste V(ertader) o F(als) v F
1.6 — Ausias March va tindre cinc fills bastards. oa
1.7 _Lapoesia marquiana va influir en la castellana dels segles xvnixx. C1 =
1.8 Plena de seny’ Llirentre cards representen les dames que o a
Ausias March lloa en les seues poesies.
1.9 Quin titular creus que s'ajusta més al text?
1 @)Ausias March.
1 b)Ausias March, cavaller i poeta.
Cc) Biografia d’ Ausias March.
1.10 En quin registre lingiiistic ha estat escrit el text?
1 @)Descriptiu
Tb) CoMoquial
1 ) Estandard
24 PROVA2
AREA 2. EXPRESSIO ESCRITA
@ Dictat
‘Abans que algun company vos el dicte, tal com apareix en les solucions
comentades, ompliu, si cal, els buits segiients posant-hi la grafia o les grafies
corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el
signe 2.
Els amants del Cap d'Any no han desperar impacientment que pa__en 365 dies per a ceebrar la
festa, Posser els caldrt una rica de pre__uposti de temps per a organi___ar viatges, pero durant
Vany tenen unes setze celebracions del comengament de Vany. EL 19 de maig comenca Vany islamic,
el 21 de marg va ser el primer dia de Vany irania solar i el 19 de febrer els xine__os havien cele-
brat Ventrada del seu any nov, Els jucus han desperar al 14 de se__tembre. Esta proliferaci6 de pri-
mers dies de Vany na és mds que una conseqitencia de les dificultats d'establir divi___ions que encai-
xen amb el moviment real de la Terra i dels astres. Algunes religions o cultures han conservat la mane-
ra tradicional de me__urar el temps, tot i que el calendari gregoria és dominant arreu a Ubora d'es-
tablir unes dates comune.
@ Escriga un article per a una revista local en qué expose i argumente la seua
opinié sobre un dels dos temes segiients (entre 175 i 225 paraules):
@) Qué té de positiu i de negatiu la televisi6?
b) La premsa rosa: refugi de famosos?
AREA 3. COMPETENCIA LINGUISTICA
@ Encercle l’opcié que considere correcta en cada pregunta:
Léxic i semantica
Qué signifiquen les paraules o expressions segilents?
1. festuc
a) fetge
b) pistatxo
) maduixa
ano
2. a la bestreta
a) suficientment
b) anticipadament
©) precipitadament
doo
25
|!
| APTE 2: NIVELL MITJA
3. si fa no fa
a) apocapoc
b) lentament
©) aproximadament
ono
4. maluc
a) teixit fi de cot6, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars.
b) embassament de sang en |'interior dels teixits 0 en una cavitat organica.
©) cada una de les dos parts eixides que formen els ossos superiors de la pelvis.
ooo
5. fer fendi
a) fallar, cedir, afonar-se
») fer desgavell
0) fer por, esporuguir
ooo
6. bastida
a) part ixent d'un objecte, en forma d’arc, anella, etc., que servix pera agafar-lo.
b) construccié provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de
treball pera fer accessibles als obrers els llocs on han de treballar.
c) objecte de poc valor.
6 0A
7. amb les mans Havades
a) facilment, sense mérits o esforc.
b) estar-hi molt versat, tindre-hi molta practica.
c) subornar amb regals, diners, etc.
ano
8. arna
C a) peix de l'ordre dels perciformes ide la familia dels esparids.
1 _b)nom que s'aplica a diversos insectes lepiddpters nocturns les larves dels quals s’alimen-
ten de teixits d’origen animal, de deixalles o de productes alimentaris emmagatzemats.
1 ¢)conjunt d’armes defensives, exceptuant-ne l’escut, que un home oun cavall portaven
damunt.
Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar cada frase en un
context formal?
9. Esta pega musical esta mal 7
a) composta
b) composada
) componida
oon
10. Abans les xiques es el conjunt de roba d’tis personal i de la
a) bordaven // ajuar
b) bordaven // aixovar
c) brodaven // aixovar
noo
26 PROVA2
11. Esta és molt bona perqué envellix en una de .
a) mistela // bota// roure
b) mistelta//bota // roble
c) mistela // béta // roure
noo
12. A l'Europa medieval hi havia
a) crevats// creuades
b) crussats // crusades
¢) croats // croades
que participaven en les
goo
13. Convé que al principi de la carta poses -del dia que l'escrius.
a)ladata
b) la fetxa
©) ladada
ooo
14, A la Ciutat de les Ciencies de Valéncia hi ha uns tropicals
molt
1 a)delfins /iistos.
1 b)dofins/llestos
Cc) dofins //istos
15. Competix en tota mena i sempre el trobes
11 a) dedeports // entrenant
1 b)d'esports // entrenant-se
Tc) de deports // entrenant-se
Morfologia i sintaxi
Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar cada frase en un
context formal?
16. Lleva't, no et poses
T @)perdavant
T_byaldavant
Oo) peldavant
17. Dacia mesos, no ho recorda ningd.
O ajuns
1 b)varios
1 c)unsquants
18, sabut, no hauria vingut tard,
OO a) D'haguer-ho// tant
Ob) D’haver-ho/ tan
Tl 0) Siho haguera// tan
7 ‘APTE 2: NIVELLMITJA
19. serem, més riurem.
a) Quants més.
b) Quan més
c) Com més
nooo
20. Antoni creu que jo anar distret, perqué no el vaig veure.
a) deuriad’
b) deuria
©) tindria que
nooo
21. Lalealde ha fet un on es convida que engalanen
els carrers.
a) bando // als ciudadans
b) ban // els ciutadans
c) bandol // els ciutadans
ooo
22. Es molt rica, té
) quant vol
b) tot lo que
O}totalld que vol
ooo
23. Aleshores jo per a fer-me callar.
a) crefa// qui
b) creula// qui
o)creia// ningtt
que el delegat no era
oon
24, Vosaltres paciéncia, que tot s'acabara!
a) teniu
b) tingau
Otingueu
nooo
25. Lexplosié ha_____ tot el poble i els mitjans de comunicacié n’han
la noticia.
a) commogut // difés
b) conmogut// ditundit
©) commogut // difundit
ooo
26, 1 ara, qui voleu que us tot aixd?
a) aclarixca
b) aclare
o)actarisca
oooa
27. Quan he arribat al bar, els companys ja esperaven.
0 ami
J b)mehi
Ooom
28 PROVA2
28. Sé que voleu comprar-li la casa, petd ell no vol vendre perque ja
té un altre comprador.
a) -vos-en
b) -vos-la
o)-la
ooo
29. En la reunié s'ha acordat que es Vassociacié d’Amics de tes
Paleres, i entre tots, que la manera de donar-les a conéixer.
a) constituixea// vejam
b) constituisca// vejam
©) constituisca// vegem
moo
30. Joaquim esta en contra de la vaga, i jo també estic.
a) hi
b)n’
c) ho
moo
31, Eixe xarop és magnific curar el constipat.
a) pera
b) per
c) pa
ooo
32. Finalment, als xiquets, els joguets van comprat.
a) elsels
b)lisen
c)lis
ooo
33. Els seus amics I'han a acceptar el carrec,
a) empenyat
b) empés
c) empenyut
Aon
34. Quan el caldo, hi aboques l’arrds.
a) bullisca
b) bulla
©) bullga
ooo
35, S'ha passat tot el cap de setmana iara el ventre
rebolicat.
Tl a) beguent //té
i b) bevent //té
CL o)bevent//te APTE 2: NIVELLMITJA
36. Sembla que la mare no s'adona del perill; si, efectivament, sembla que
no adona.
a)se'n
b)sen’
c)s‘hi
ooA
37. Trau la beguda de la nevera, perd trau Ja, que és molt tard.
aa
b)-la'n
¢) ta-hi
ooo
ciéncia certa, perd pareix que I'assassinat
es va produir per un de drogues.
aja//asunt
1 b)a//assunt
1 c)de//assumpte
Quina de les opcions segiients és correcta?
39. vagen arribant els convidats, els fas_a la taula que
els corresponga.
CO a)Talcom//seure
1 b)Contorme// assentar-se
1 o)Talicom//sentar-se
40. Ja arribara I’hora que els faré passar
TO a)peltubo
1 b)perl'adrecador
TD opertaro
41. Alguns passen les vacances a .
OO a)nordamericans // Tunez
1b) nord-americans// Tunes
1 c)nord-americans // Tunisia
42. La Alianga va estar formada per Alemanya, Austria-
i Halia.
1 a) Triple // Hongria
1 b)Tripla// Hungria
1 o)Tripla// Hongria
43. que reviseu també les seccions.
TD a)Vullc// demés
TO by vull /altres
Th o)vull//demés PROVA2
44, Voldria saber servix este aparell.
a) pera qué
b) per qué
©) perqué
ooo
45. Tine tres nous, és portatil.
a) ordenadors //iund’ells
b) ordinadors // un dels quals
¢) ordinadors //iun d'ells
ooo
Normativa ortografica
Quina de les tres opcions és la més adequada per a completar cada frase?
46. A la meua gosseta Mati li encanta el .
O aldol
TL b)dols
a
©) dolz
47. No estic disposada a continuar aguantant les teues vileses i a
a) villanies
b) viMlanies
©) vilanies
noo
48. Tinc dos fills, al major li diuen ial menut,
a) Ignaci // Rail
b) Ignasi // Rail
©) ignaci // Raiil
ooo
49. Encara que jo los coses de manera diferent, m’he passat el
mati {a gent que ha vingut a la botiga.
a) concep //atenent
b) concebise // atenguent
©) coneeb / atinguent
ooo
50. En francés sf, perd en ho erec que hi haja accent
a) alemany /! circumflex
b) alema // circumflexe
)alema// circumfiexo
noo
51. La meua iaia es posa en el monyo quan es gita no
vol que se fi el pentinat.
(C1 a) una red // perque // desfaja
1 b)unret// perqué// destaca
Cl c)unaret//peraque// desfaja
31 APTE 2: NIVELLMITJA
Quina de les opcions segiients és correcta?
52. A la part de davant anava i la desfilada militar acabava amb
que, naturalment, anava al darrere.
a) lavanguardia // retaguardia
b) l'avanguardia / la reraguardia
¢) 'avantguarda // la rereguarda
noo
53. és molt important a Bocairent.
a) L’inddstria textit
+b) La indistria textil
c) Lainddstria téxtil
ooo
54, La frase que esta ben escrita és:
a) Pobre xiquet, amésd’ulleres de set dioptries, ara té un eczemaalaccara.
b) La medulla és la part central dels ossos.
©) Era una quadriga tirada per quatre cavalls.
Ano
55. La frase que esta ben escrita és:
a) Sivens al viatge ens ho passarem molt bé, isi venen els teus amics, millor que millor.
b) Si véns al viatge ens ho passarem molt bé, isi vénen els teus amics, millor que millor,
©) Sivensal viatge ens ho passarem mott be, isi venen els teus amics, millor qué miltor.
Ana
56. Carme és la de la clinica i té el en la sala
d'espera, molt ben i
a) titolar / titol // enmarcat
b) titular //titul // enmarcat
¢) titular // titol // emmarcat
noo
57.L és la capa d’aire que envolta el nostre
1 a)atmosfera //mén
1b) atmétera// mon
1 cjatmésfera// mon
58, La paraula que esta ben escrita és:
DO a) batejar
H bhallojar
© oencorajar
59. La paraula que esta ben escrita és:
1 aanemone
Ty bientermeria
1 ceradicar
32. PROVA2
60. La paraula que esta ben escrita és:
DD a\Cérdoba
1 b)pressié
O_o) albornés
Expressié oral
Text proposat per a fer-ne un lectura oral i un comentari.
&téla malalia dl fier
El terme estrés sha populariteat sense que la majoria de les persones tinguen clar en qu? consistix, de
manera que sen poden trobar multitud de definicions. Normalment saborda Uestrés com la resposta
de Vorganisme davant de qualzevol agresié, per mitja de la qual este es prepara per a fer front a les
posibles demandes que es gencren a conseqittncia de la nova situacié, Per tant, estar esresat no é
roln en si mateix; al contrari,fucilita disposar de recursos per a enftontar-se a situacions que se supo-
sen excepcionals, Perb, si estes es repetixen amb excessiva fregiidncia, intensitat o duracié, poden pro-
vocar Laparicié de trastorns psicofisioldgics,
Per a motes personcs, les pressions econdmiques, la sobrecirrega de treball i lambient competitiu sén
circumstinncies que es perceben inconscientment com a amenaces. Ago pot conduir a reaccionar a la
defensiva, tornant-se irvitables i patint consegiiéncies nocives com ara hipertensié arterial, gastritis i
tileres en Fesmac i intesth, astorns del som, exonament, alteracions de la gana de menjan, et.
Quan a rctamens, la lo ripe ts a prenencis,iper amid ts pati nde sempre a die.
sicié una valoula d'escapament.
JUNTA QUALIFICADORA DE CONEIKEMENTS EN VALENCIA
Gran Misia (Novembre 2008)
SOLUCIONS COMENTADES
AREA 1. COMPRENSIO
comengament de lany. El 19 de maig coment Uany isla-
mic, el 21 de marg va ser el primer dia de Vany irania
1.1.b); 1.2 a); 1.3 b); 1.4 a); 1.5 b)s L6 Vi solar i el 19 de febrer els xinesos havien celebrat 'entrada
17 18 Vs 19 bs 110d. del seu any ron. Ele jueus han deperar al 14 de
seDtembre.
AREA 2. EXPRESSIO ESCRITA fos sbecohnirty dereidroiat anh no és més que una
Een! Algunes religions 0 culsues han conserva la manera tradi-
ional de mesurar el temps, tot i que el calendari gregoria
Ek amants del Cap Any no ban desperar impacient- és drminant arreu a Vhora d’eablir uns dates comunes.
‘ment gue passen 365 dies pera celebrar a festa. Poser els
caldra wna mica de presupost i de temps pera organitear
siatgs,perd darant any tenen unessetcecelebracions del 3, Redaccié: resposta personal
33 AREA 3.
ESTRUCTURES LINGO[STIQUES
4, Encerele lopeié que considere correcta en cada
Preguntas:
1. festue
4) pistatxo. En els contes de les Mil i una nits mole
sovint aparcis alg: que menja fests.
2. ala bestreta
¥ anticipadament, per endavant. Pergu® treballarem
illo, Vaao ens sola pagar ala bestreta. Com a locu-
cions sindnimes tenim per davant, per endavant.
3. si fa no fa
cJaproximadament. En la reunié hi bavie, si fa no fi
‘quaranta persones, Com a expressions sindnimes,
recordem-ne unes altres que també tenim: a compte i
1 bescompte, més 0 mance, més 0 menys, por més 0
rmanco, pac més 0 menys.
4. maluc
<2) cada una de les dos parts cixides que formen els.
ossos superiors de la pelvis. Era wna jove que movia el
males amb prou gricia quan caminava
5. fer fendi
4) fla, ced, afonar-se. Encara que vam intentar
‘apuntalar el cadafl, fnalmens va fr fendi, i all va
sanar tot el gui bi bavia darmunt.
6. bastida
4) construccié provisional feta amb taulons o tubs de
ferro que suporta plataformes de treball per a fer
accessible als obrers els Iles on han de treballar.
‘Han rountas una bastda per poder pintar la fagana.
7. amb les mans llavades
4) acilment, sense mirits 0 esfors. Tot bo vol fer amb
lex mans lavade, sense eforgar-te gens. Com a sindn-
imes tenim amb una ma ala gaita, amb una ma liga
da a Vesquena, per deval cama,
8. ama
‘) nom que saplica a diversos insectes lepiddpters
nocturns les larves dels quals salimenten de teixits
origen animal eviteu el castellanisme * polille
9, Esta pega musical esti mal composta,
4) composta. Atencié perque mole sovint, a partir del
mot composiié, Fem &s del verb composer, en Moc del
verb compandre, que & el que cal usar acl. Recordets
que, entre altres valors, compondre significa fer (una
‘obra intellectual, artistca), exeeutant-ne les diverses
parts i combinant-les d’una manera harménica.
Compondre wn tractat de medicina, una biografia, un
APTE 2: NIVELLMITJA
poema. Una obra ben composta, mal composta, Pee con-
tta, el verb composar, significa “imposar arbicrdriament
(a alga) una contribucié, una multe, etc’
10, Abans les xiques es broddaven el conjunt de roba
Gs personal i de la casa, és a dit, Uatrovar.
) brodaven /f aixovar, Atencié a I's del verb bordar,
cf signficat del qual és ‘ladrar amenagadorament’. El
5050 bordaven, i aid era un mal senyak mentre que
bradar significa fer ormaments de fil amb passades
f'agulla, generalment damunt teixit {a vegades
damunt paper.
11, Esta mistela és molt bona perqu’ envellix en una
6a de roure.
@)mistela // béta /! roure. Observeu que mitela no
Sescriu amb /, encara que és molt facil de confon-
dre’, // Atencié, no confongueu bota (calcat que
cobrix el peu i una part de la cama) amb béta (cecipi-
cent destinat a contindre liquids [generalment begudes
alcohdliques}, més llarg que ample, de seccié transver-
sal cicular 0 oval i més gran al ventre que ales testes)
12, A Europa medieval hi havia croats que partici
ppaven en les croades.
‘)croats I! croades. Recordeu que el mot croas, a més
de significar ‘soldat que participava en una croads’,
també significa ‘natural o habitant de Croacia’o
‘relatiu o pertanyent a Croicia, als seus habitants o a
fa seus llengu’,
13, Convé que al principi de la carta poses la data
del dia que Fescrius,
14) data. Observeu que la paraula data, significa ‘indicacis
precisa del dia, del mes, i de Pany en qué un fee vé llc.
14, A la Ciutat de les Cidncies de Valéncia hi ha uns
dafins tropicals molt estos.
4) dofins /[Mlestos. Atencié, no hem de confondre el
mot dol (ceraci que percany a les Families dels
delfinids entre es quals destaca el doft propiament
dit) amb el mor deff (ill gran del rei de Franga 0, per
cextensié, ‘hereu, parent 0 no, d'un cap destaro d'un
rmagnat de les finances).
15. Competix en tota mena d’esportsi sempre el
trobes entrenant-se.
4) desports // entrenant-se. Convé no confondre el
mot export (exercici corporal practcat, especialment @
Paie lure, per afici6, competicié o exhibicié) amb el
mot deport (‘recreacié, comunament a Vite lure’: ez
‘meus avis tenen com a deport predilecte for grans passe-
You might also like
- Exemple NoticiaDocument1 pageExemple NoticiaINMOBILIARIA COSTASOL inmobiliariaNo ratings yet
- 3esodossierexercicis 151209100335 Lva1 App6891 PDFDocument57 pages3esodossierexercicis 151209100335 Lva1 App6891 PDFINMOBILIARIA COSTASOL inmobiliariaNo ratings yet
- Sintaxi Verbal.Document7 pagesSintaxi Verbal.Inma Montesinos GarcíaNo ratings yet
- M A O Unitat 4 Consonantisme PDFDocument15 pagesM A O Unitat 4 Consonantisme PDFINMOBILIARIA COSTASOL inmobiliariaNo ratings yet
- M C O Unitat 1 Grafies I Sons SOLUCIONSDocument11 pagesM C O Unitat 1 Grafies I Sons SOLUCIONSINMOBILIARIA COSTASOL inmobiliariaNo ratings yet
- Preparacio ElementalDocument118 pagesPreparacio ElementalINMOBILIARIA COSTASOL inmobiliariaNo ratings yet
- Exercicis de Reforc3a7 Nivell IntermediDocument85 pagesExercicis de Reforc3a7 Nivell Intermediteresitas2011No ratings yet
