ANNEX D’IL·LUSTRACIONS

CURS: C.F.G.S. TÈCNIC DE LABORATORI

D’ANATOMIA PATOLÒGICA

MODUL 5 : PROCESSAMENT CITOLÒGIC I

TISSULAR.

COL·LEGI “EL PINAR DE NUESTRA SEÑORA”

PROFESSORA: M. ASSUMPCIÓ CAÑADAS

INTRODUCCIÓ

Durant la impartició del modul nº 5 PROCESSAMENT CITOLÒGIC I TISSULAR., el

professor inserirà imatges complementàries i de suport a les explicacions mitjancant l’ús de
Imatges.

El present anex conté algunes de les il.lustracions utilitzades per a l’impartició de

l’assignatura del cicle formatiu a manera de suport iconogràfic a les explicacions de
conceptes i procediments que es fan a classe. També s’incorporen algunes taules
explicatives .

ES IMPRESCINDIBLE QUE ELS ALUMNES UTILITZIN AQUEST ATLES PER A

ESTUDIAR LA MATERIA JA QUE LES PROVES D’AVALUACIÓ CONTENEN
IMATGES.

2
TAULA Nº 1.
ELIMINACIÓ DE RESIDUS QUÍMICS I SANITARIS.
CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT. GENERALITAT DE CATALUNYA.

Esquema de gestió
Tipus Transport Tractament Disposició

Residus
Grups I i II Assimilables a municipals
sense risc

Grup III Assimilables a municipals

esterilització per
autoclau + trituració
Grups IV
Citotòxics
Incineració com a residus
Material
especials
contaminat
químicament
Residus
de risc
Radioactius ENRESA

Altres
residus Físico-químic
químics

3
Quins són?
On es generen?
Com s'han de transportar?
Per què s'han de tractar?
Com s'han de tractar?
Com es formalitza la gestió dels residus sanitaris?
Quina és la normativa de la Generalitat de Catalunya?
Quines són les empreses autoritzades?

Quins són?

Els residus sanitaris generats per activitats d'atenció i investigació sanitària s'han de
seleccionar en origen per tal de facilitar el seu tractament posterior. Es classifiquen en els
següents grups:

a) Residus sense risc o inespecífics:

grup I.
Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no
plantegen exigències especials en la seva gestió. S'inclou en aquest grup el material
d'oficines i despatxos, bars, menjadors, jardineria …

grup II.
Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no
plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre, però dintre del centre poden
ser de risc per malalts amb baixes defenses i a més poden provocar fàstic o manies. S'inclou
en aquest grup els materials de cures, guixos, robes i materials d'un sol ús tacats amb sang,
secrecions, i d'altres residus no inclosos en el grup III.

b) Residus de risc o específics:

grup III.
Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció, atès que poden
generar un risc per a la salut de les persones:
residus sanitaris infecciosos: aquells residus capaços de transmetre alguna de les malalties
infeccioses relacionades a l'annex del Decret 27/1999, com, per exemple:
còlera, diftèria, àntrax, tuberculosi …
sang i hemoderivats en forma líquida
agulles i material punyent i tallant, usat
vacunes vives i atenuades
cultius i reserves d'agents infecciosos

grup IV.

4
Són els residus especials no inclosos en el grup III
Dins d'aquest grup s'inclouen aquells residus tipificats en normatives singulars com els
medicaments caducats, restes de substàncies químiques, els residus radioactius i altres;
també inclou els residus citotòxics (envasos, materials, restes… que hagin estat en contacte
amb medicaments per al tractament de càncer)

On es generen?

Els residus sanitaris es generen, sobretot, a:

centres, serveis i establiments de promoció de la salut, d'atenció sanitària i sòcio-sanitària,

per exemple: hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, consultoris ...
centres i serveis veterinaris assistencials i explotacions ramaderes;
laboratoris clínics o d'investigació, tant de hospitals i clíniques com d'indústries
farmacèutiques o d'universitats.

Com s'han de transportar?

L'empresa que efectuï operacions de recollida i transport de residus sanitaris dels grups III i
IV (excepte pels residus radioactius) ha d'estar autoritzada per la Junta de Residus. Per
obtenir l'autorització s'ha de presentar la sol·licitud normalitzada i aportar, per cada vehicle,
la documentació següent: - tarjeta d'inspecció de vehicles (fitxa tècnica del vehicle), -
resguard de dipòsit corresponent de la Caixa General de Dipòsits de la Generalitat de
Catalunya avalant que s'ha dipositat la fiança requerida per a cada vehicle L'espai de càrrega
dels vehicles de transport ha de ser impermeable a l'aigua, delimitat per superfícies llises,
rentable i fàcilment desinfectable, i la seva estructura i tancament han d'impedir el
vessament del seu contingut.

Per què s'han de tractar?

Per evitar el perill de contaminació del medi i per evitar el contagi de malalties infeccioses
que representen un risc per a la salut de les persones.

Els residus dels grups I i II, un cop fora del centre sanitari, es tracten com residus
assimilables als municipals i van, doncs, als centres de disposició de residus municipals.
Els residus del grup III es tracten mitjançant esterilització per autoclau i posterior trituració.
L'esterilització consisteix en l'eliminació de tots els organismes vius, i de les espores
capaçes de reproduir-los, presents en el residu. Mitjançant un tractament d'autoclau els
residus es sotmeten, gràcies al vapor d'aigua, a unes condicions de temperatura i pressió
suficients per provocar llur esterilització.

Un cop esterilitzats i triturats, aquests residus esdevenen assimilables als municipals.

Els citotòxics del grup IV es tracten mitjançant incineració en instal·lacions per a residus
especials.

5
 Com s'han de tractar?

El Catàleg de Residus de Catalunya és una eina de gestió en la qual es particularitza per a

cada residu la informació necessària per a una gestió correcta dels residus que es generen.

Com es formalitza la gestió dels residus sanitaris?

Els residus del grup I i II es consideren, fora del centre on es produeixen, com a residus
municipals, i l'ajuntament o l'ens municipal corresponent serà qui assegurarà la correcta
gestió extracentre d'aquests residus. Exceptuant els cadàvers d'animals d'experimentació, la
gestió dels quals sempre es fa amb la corresponent fitxa d'aceptació i full de seguiment,
documents que es faciliten i validen a la Junta de Residus. Això implica la relació directa
entre el centre productor, el transportista i l'empresa de tractament, i, per tant, la
responsabilitat subsidària en la destinació i el tractament dels residus generats.

En el cas dels residus del grup III i IV, el centre generador dels residus i la instal.lació de
tractament autoritzada per la Junta de Residus, han de signar la fitxa d'acceptació
corresponent. A més, el transport -que efectua un transportista autoritzat- s'ha de formalitzar
mitjançant un full de seguiment.

Les insta.lacions de tractament també han de:

disposar d'un llibre oficial de control dels residus, on s'ha d'enregistrar l'activitat de la
instal.lació i que ha d'estar a disposició de les autoritats competents;
trametre a la Junta de Residus, mensualment, les dades dels residus tractats tant de la
quantitat com de la seva procedència.

Quina és la normativa de la Generalitat de Catalunya sobre residus sanitaris?

Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

(DOGC núm. 2828 de 16/02/1999)

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual
s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.
(DOGC núm. 2865 de 12/04/1999)

Decret 93/1999. de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

(DOGC núm. 2865 de 12/04/1999)

Quines són les empreses autoritzades?

Empreses autoritzades per la Junta de Residus pel tractament de residus sanitaris dels grups
III i IV.

6
7
TAULA Nº 2.
UNITATS DE MESURA CEL.LULARS.

Unitats de longitud.

MICRÒMETRE : µm = 1x10-6 metres

1 mm = 1.000 µm

NANÒMETRE : nm ,

també anomenat MIL.LIMICRÒMETRE ó MIL.LIMICRÓ : mµ

= 1x10-9 metres

1 µm = 1.000 nm ó 1.000 mµ

ANGSTRÖM : Å = 1 X 10-10 metres

1nm = 10 Å

1 µm = 10.000 Å

1m = 102 cm = 103 mm = 106 µm = 109 nm = 1010 Å

Unitats de massa.

PICOGRAM = pg 10-12 g

Unitats de PM.

g/mol

DALTON = d = 1,66 x 10-24 g ; 1 g = 6,023 x 1023 àtoms H2

8
SISTEMES AUTOMÀTICS CONVENCIONALS DE LABORATORI.

1.- PROCESSADORS AUTOMÀTICS DE TEIXIT.

Fig. 1. Model de processador automàtic de tipus “carroussel”

Fig. 2 Model de processador automàtic tipus consola amb sistema de buit.

9
 2.- ESTACIÓ D’ INCLUSIÓ EN PARAFINA.

Fig. 3.- Estació d’inclusió.

3.- MICROTOMS

Fig.4. Micròtoms Minot per a parafina.

10
Fig. 5. Micròtoms tipus “Ranvier” o de lliscament.

Fig. 6. Criostat.

11
 4.- TINCIÓ AUTOMATITZADA CONVENCIONAL.

Fig. 7 .- Model convencional de tenyidor automàtic amb muntador de preparacions automàtic incorporat.

12
5.- MICROSCOPIA ELECTRONICA CONVENCIONAL.

Fig. 8. Microscopi electrònic de transmissió convencional

13
Fig. 9. Microscopi electrònic de transmissió d’alt voltatge.

14
COLORACIONS TOPOGRÀFIQUES GENERALS

Fig. 1. Hematoxilina/Eosina.
Mucosa d’esòfag.

Fig. 2 Hematoxilina/Eosina.
Mucosa de colon.

Fig. 3: Hematoxilina/ Eosina

Epiteli cilindric ciliat de la
traquea.

15
 Fig. 4 . Hematoxilina/Eosina.
Illot de Langerhans.
Pàncreas.

Fig. 5. Hematoxilina/Eosina
Parènquima hepàtic.

Fig. 6. Hematoxilina/Eosina.
Teixit adipós bru.

16
Fig. 7 May· Grünwald / Giemsa .
Frotis sanguini

Fig. 8 Blau de metilè

. Papila epitelial.

17
 COLORACIONS TRICRÒMIQUES

Fig. 1. Tricròmic de Mallory.

Múscul llis.

Fig. 2. Tricròmic de Mallory Fig. 3 Tricròmic de Mallory.

Bulb pilós . Paret vaginal.

18
Fig.4 Picro-fucsina de Van Gieson. Fig. 5 Picro-fucsina de Van Gieson.
Glomèrul renal. Glàndula apocrina.

Fig. 6 .Tricròmic de Gomori. Fig.7. Tricròmic de Masson.

Parènquima hepàtic. Paret arterial.

19
 COLORACIONS ESPECIALS

Fig.1.- Hematoxilina fèrrica de Heidenhein. Múscul estriat esquelètic.

Fig. 2 PTAH de Mallory . . Fig. 3. Violeta de Genciana de Weigert.

Múscul estriat esquelètic Fibrina placentària.

20
Fig.5 Sudan IV. Fig.6 Tetròxid d’osmi per a M.O.
Panícul adipós hipodèrmic. Teixit adipós bru.

Fig. 7. Oil red. Fig. 8 Negre Sudan.

Esteatosi. Vellositat intestinal desprès
de l’ingesta de greix.

21
Fig. 8 Carmí de Best. Fig. 9 Carmí de Best.
Glucògen a hepatòcits. Cèl.lules endometrials fase secretora.

Fig.10 Carmí de Best.

Cèl.lules secretores de
Mucosa de colon.

22
Fig. 10. Mucicarmí de Mayer. Mucosa de colon.

Fig. 11 Orceína.
Fibres elàstiques de paret arterial.

23
 Fig. 13 Orceína.
Fibres
Elàstiques.
Aorta.

Fig.15 RoigCongo. Fig.16. Roig Congo.

ubstància amiloide a paret vascular. Substància amiloide.

24
 IMPREGNACIONS ARGÈNTIQUES

Fig. 1 Impregnació argèntica

de Gomori.
Fibres de reticulina.
Gangli limfàtic.

Fig. 2 Impregnació àurica.

Neurones de gangli perifèric.

25
 Fig. 3 Impreganció àurica. Contratinció amb Fig. 4 Impregnació argèntica de Cajal.
blau de toluidina. Neurones cerebrals Astròcits.

Fig. 5 Impregnació argèntica de Bielchowsky.

Cèl.lules de Purkinje. Cervellet.

26
 Fig. 6. Impregnació argèntica de Golgi
Astròcits.
.

. Fig. 7 Impregnació argèntica de

Bielchowsky .
Variant de Gros.
Neurones piramidals del còrtex
cerebral

27
Fig. 8. Impregnació argèntica de Ramon y Cajal. Cèl.lules de Purkinje .

Fig.9 Violeta de cresil de Nissl. Fig. 10. Blau de toluidina de Nissl.

Neurona Neurona.

28
TÈCNIQUES ESPECIALS PER A LA DETECCIO DE MICRO-ORGANISMES

Fig. 1. Coloració de Gram. Fig.2. Coloració de Ziehl Neelsen.

Cocus Gram + Micobacteris +

Fig.3. Impreganció argèntica de Grocott. Fig. 4. Impregnació argèntica de Warthin –

Fongs. Starry. Helicobacter pylorii.

29
 CITOQUÍMICA

Fig. 1 Tècnica de PAS Fig. 2 Tècnica de PAS

Metaplàsia de cèl.lules calzeformes Membranes basals positives a
a la mucosa gàstrica. Cèl-lules tubulars renals.

Fig.3 Tècnica de PAS Fig. 4 Tècnica del Blau Alcià.

Cèl.lula caliciforme de mucosa de colon. artílag epifisari.

30
Fig. 5 Blau Alcià i tricròmic de Van Gieson. Fig. 6 . Tècnica del Blau Alcià. Mucosa de
colon.
Mucosa de colon.

Fig.7 PAS + Blau alcià.

Determinació conjunta de mucopolisacàrids neutres i mucopolisacàrids àcids a mucosa gàstrica
amb metaplasia intestinal.

31
 Fig. d’hemosiderina a pulmó.

Fig.8 .Tècnica de Tirmann – Schmelzer Fig. 9 Tècnica de Perls.

Dipòsit d’hemosiderina a melsa. Dipòsit d’hemosiderina al pulmó.

Fig.10. Tècnica de Feulgen.

32
 MICROSCOPIA ELECTRÒNICA DE TRANSMISSIÓ

Fig. 1 Secció semi-fina. 800x Fig. 2 Secció ultrafina M.E.T. 6000x

Blau de toluidina. Contrastat.
Epiteli ciliat respiratori. Epiteli ciliat respiratori.
BB = Corpucles basals ciliars.

Fig.3. Vista general de cèl.lula eucariota.

Oogònia de ratolí. 20.000 x

33
 Fig. 4 . Detall del R.E P..R. 25.000 x

Fig.5 Dictiosomes del Complex de Golgi. 31.000 x

34
Fig. 7 PAS/ hematoxilina fèrrica. M.O. 800x Fig. 8 M.E.T.4300 x.
Cèl.lula calzeforme de colon. Cèl.lula calzeforme de colon.

Fig. 9 H/E M.O. 320 x

Epiteli absortiu intestinal amb
microvellositats.

35
 Fig. 10 M.E.T. 4800x
Epiteli absortiu intestinal amb
Microvellositats.

Fig. 11 M.E.T.. 10.800 x

Detall de les microvellositats intestinals.

36
 HISTOENZIMOLOGIA

Fig. 1 Detecció de succinatdeshidrogenasa

a múscul estriat. Secció transversal.

Fig.2 Detecció de succinatdeshidrogenasa

a mucosa gàstrica.

37
 IMMUNOHISTOQUÍMICA

Fig.1 Detecció de citoqueratina 4 Fig. 2 Detecció de cèl.lules de ReedSternberg a

a epiteli escamós. Limfoma de Hodgkin amb el marcador CD30
Avidina-biotina. Avidina-biotina.

Fig. 3 Detecció de cèl.lules en estat proliferatiu Fig. 4 Detecció de p53 en un adenocar-

en un limfoma amb Ki-67. carcinoma de colon.
Avidina –biotina. Avidina-biotina.

38