Nivells d’organització de la cromatina nuclear

En el nucli la cellula interfàsica presenta nivells de replegament perquè es pugui organitzar i possibilitar la seva
funcionalitat.
El primer nivell de replegament de la cromatina es l’enfilat de nucleosomes. La doble helix de watson i crick no es troba
dins el nucli com a tal sinó que el nivell més elemental es el nucleosoma. El dna s’envolica dos voltes al voltant dun
complexe de proteines que constitueixen la cromatina. Les proteines que coinstitueixen l’enfilat de nucleosomes son les
histones, en concret, 2 dimers de H2A-H2B (riques en lisina) i 1 tetramer (ric en arginina) central constituit per 2 dímers
H3-H4. L’estructura de tetramer es molt compacta. Entre ambdos nucleosomes hi ha una porció amb DNA nuu, lliure, es
a dir sense histones.
El segon nivell consisteix en un replegament del nivell 1 anomenat solenoide. Els nucleosomes s’aproximes uns als
altres en disposició circular gràcies a la incorporació d’una altra histona, l’H1, i determina la formació del solenoide.
Aquesta enganxa per un extrem un nucleosome i per l’altre extrem un altre. L’epaquetament és de 6 nucleosomes per
volta. Altres factors també poden portar al replegament de la cromatina. El que veien en el solenoide es un filament més
gruixut i escurçat. El diametre es de 30nm. No obstant amb aquest nivell de plegament no es podria incorporar dins del
nucli.
El tercer nivell de plegament es forma a partir dels solenoides. Aquest consisteix en la formació d’uns dominis de llaços.
Dins del nucli, gràcies a la presència dunes proteines del carioesquelest que reconeixen el solenoide, permeten que
unes sequencies integrades en el solenoide siguin reconegudes, de manera que es poden establir dominis de llaços
replegats al voltant d’un punt central. Aquestes proteines també mantenen els dominis de llaços. El solenoide queda
escurçat i el diametre de la fibra augmenta. No obstant el replegament no es suficient per introduir la cromatina al nucli.
El quart nivell de plegament no s’ha pogut observar tant clarament perquè té molta complexitat i es planteja com una
hipòtesis. El que es planteja és que els dominis de llaços no estarien sempre desplegats sinó que depen de la formació
que conté i de quan l’ha d’utilitzar, determinats dominis de llaços que contenen gens da via metabolica que no sha
dutilitzar s’ajuntarien i es replegarien entre ells. Aquest quart nivell comporta que blocs de cromatina que incloguin blocs
de cromatina empaquetats no seran funcionals (són inactius).
El nivell maxim dempaquetament de la cromatina es la que es formen als nivell intermetafasics per fer possible el
repartiment senzill de le scromàtides a cada porus cel·lular.
En un nucli interfasic hi ha coexistint regions eucromatina (que es tenyeix poc, i que correspondria als nivells 1, 2 i 3) i
heterocromatina (es tenyeixen molt i corresponen al nivell 4). La quantitat d’eucromatina i heterocromatina depén del
tipus cel·lular.
En el nucli la cromatina està empaquetada en uns nivells i segons aquest podrà o no realitzar les funcions genètiques.
Hi ha 3 elements d’aquests cromosomes que estan presents a tots els nuclis. Aquestes seqüències especials no seran
mai transcrites ni traduides a cap proteina sinó que són fonamentals perquè la cèl·lula pugui avançar en un cicle
proliferatius, es a dir, per mantenir el cicle vital. S’anomenen elements essencials i tenen unes funcions específiques.

Les sequències origens de replicació sanomenen ars (sequencies de replicaió autònoma) i nhi ha moltes, infinites, a
cada cromosoma.
Les sequències centromeriques actives nhi ha d’haver unicament 1 per cromosoma. Ocupa una posició al centromer
perque organitza lactivitat centromèrica.
Les sequències telomèriques son les sequencies terminals dels dos braós sense les quals els cromosomes es podrien
degradar, trencar, enganxar amb altres… i com a consequència alterar elscromosomes. També mantenen la integritat en
cada divisió cel·lular.

Els origens de replicació estan repartits i nhi ha tants com dominis de llaços.
Durant el període de la fase S a cada instant hi ha 20 o 40 sequencies de replicació, unes més avançades que altres.
Quan sinicia la replicació es va produint la copia daquell domini de llaç. Es a dir, hi ha un eríode que dura tota la fase S i
cada 20-40 unitats de replicació es va inicial la replicació de diferents dominis de llaços. Quan acaba la fase S tots els
sominis de llaços ja tenen 2 cromàtides germanes corresponents al seu domini de llaç.
Els dominis de llaços que encara no estan constituits per dues cromàtides tenen una replicació tardana.