Montserrat Bertran

ANY POMPEU FABRA

PRIMERA APROXIMACIÓ

Llegeix el text...

Aquest home gris tenia, però, una cosa que el redimia de la més trista sort de l'anonimat:
una pipa. Sort de la pipa! No anéssiu pas a creure que Pompeu Fabra no es tragués mai
la pipa d'entre dents, ni que fos l'únic home de la Catalunya del seu temps que fumés
amb pipa. Per començar, bé caldrà dir que Pompeu Fabra no fumava mai pel carrer. Però
aquella pipa que no tenia res d'anormal ni per les dimensions ni per la forma, i que
només sortia de la butxaca del Mestre quan l'home tenia ganes de fumar —i això no era
pas a cada moment—, va contribuir a enrobustir i a eixamplar la fama del seu propietari.
Recordo molt bé que quan el fotògraf Casas li demanà permís per a fotografiar-lo a ell
tot sol en el meu despatx de corrector, al moment just d'anar a disparar, "Espereu!", va
cridar el Mestre; i agafant la pipa que havia deixat damunt la meva taula i reprenent la
posa indicada pel fotògraf, aclarí: "És que sense la pipa, els qui mirin la fotografia no es
creuran que sigui jo."

Josep Miracle: Pompeu Fabra (Barcelona: Aymà, 1968), p. 9

... imagina com era en Pompeu Fabra. Dibuixa’l.