ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ

D’EMPRESES

NOM: ANDREA CALLÉN

PROFESSOR/A: BLANCA ESCARDÍBUL

ASSIGNATURA: F. GESTIÓ D’EMPRESES

2.1. Dimensions conceptuals de l’empresa

L’empresa pot ser estudiada per diferents àrees del coneixement.

Es poden observar dimensions conceptuals principals i a partir
d’aquestes s’estudia l’empresa, n’hi trobem 5 de dimensions:

o la dimensió “funcional” que justifica que l’empresa participi en

l’economia de mercat i que s’associï amb la figura de
l’empresari qui te la funció directiva i que redueix els costos de
mercat augmentant el benefici.
o la dimensió “tecno-económica” es la activitat que produeix
béns i serveis, en que l’empresa va en busca d’augmentar el
seu benefici.
o la dimensió “económico-finançera” es l’activitat econòmica que
crea riquesa, valor i moviments de capital a traves del mercat
sobretot financer.
o la dimensió “jurídico-mercantil” activitat que s’ocupa de
generar relacions contractuals, empresa que disposa de
personalitat jurídica per contractar amb altres propietaris de
factors econòmics i configurant estructures simples o múltiples.
o la dimensió “social” està originada per relacions humanes y de
poder amb el qual representa un dels aspectes més rellevants
de l’empresa com organització. En les relacions s’observen
diferents qüestions funcionals, polítiques etç.

Un cop definides les dimensions conceptuals, podem observar les

característiques de l’empresa com unitat econòmica:

o L’empresa es una organització: que disposa d’una jerarquia o

estructura interna, amb lo que es pretén obtindre un benefici
empresarial.
o L’empresa es una unitat de producció: a traves d’un
plantejament i disposant d’un conjunt de factors econòmics
s’obté uns productes o serveis.
o L’empresa es una unitat financera: en el qual s’inverteix un
capital per satisfer la demanda de béns i de serveis, amb el
qual si tot surt bé s’obté un benefici i un creixement equilibrat
per a l’empresa.
o L’empresa es una unitat de decisió o de direcció: aquesta ha de
assumir riscos que se li plantejaran en el seu sistema econòmic,
com també haurà de assumir decisions pel futur de l’empresa.
o L’empresa es un sistema social: dintre de l’empresa també es
produeixen relacions entre persones, comunicant-se les seves
motivacions de cadascú i la seva manera de actuar segons la
cultura o el poder.
2.2. Evolució de la teoria de l’empresa:
enfocaments

La primera formulació de teòrica de l’empresa es va originar amb la

teoria microeconòmica, la teoria de mercat, i que es desenvolupa
entre el s.XIX-XX, gracies als economistes Jevons, Menger, Walras i
Marshall.
A final del s.XX sorgeixen noves corrents, unes que procedeixen de la
teoria microeconòmica i d’altres sorgides de la teoria de
l’administració de l’empresa.

2.2.1. L’enfocament neoclàssic

Dintre d’aquest es formulen les bases de la teoria que investiga la
participació d’aquest agent econòmic dins l’economia de mercat,
aquesta estudia l’equilibri de l’empresa per poder optimitzar el seu
objectiu i maximitzar el seu benefici.
L’enfocament neoclàssic parteix de certes hipòtesis necessàries per a
que es compleixen les propostes com:

o Hipòtesis de la conducta racional dels agents econòmics

individuals
o Hipòtesis d’una economia estàtica i d’un futur econòmic cert
o Hipòtesis sobre l’existència de funcions econòmiques continues
o Hipòtesis sobre l’existència de valors marginals
o Hipòtesis sobre l’existència d’una adaptació quasi perfecta de
factors a productes, tan a curt com a llarg termini
2.2.2. L’enfocament administratiu
Davant els plantejaments de l’enfocament neoclàssic sorgeix una
nova teoria de l’organització o teoria del comportament administratiu
de les organitzacions empresarials que neguen el comportament
econòmic neoclàssic, aquest es centra en la hipòtesis de la
racionalitat humana i es liderat per H.A.Simon.
En aquesta teoria es bàsica la autoritat o jerarquia amb un diseny
complex de comunicació i altres relacions entre el grup humà.
Simon fa un plantejament a partir del principi de l’equilibri de
l’organització.

2.2.3. De la revisió de la teoria econòmica de l’empresa a

l’enfocament contractual
Aportacions principals sobre la teoria de l’empresa:
o Teoria de l’empresa de negocis com a força directiva en el
capitalisme
o Teoria de l’especialització davant el risc
o Teoria dels costos de mercat
o Teoria de l’organització definida per una relació d’autoritat
o Teoria dels drets de propietat basat en l’economia de producció
en equip
 o Teoria de la jerarquia organitzativa
o Teoria dels límits de l’organització
o Teoria de l’agencia
o Teoria contractual basada en un contracte entre els propietaris
o Teoria de l’empresa com organització, sistema sociotècnic obert

Aquest conjunt d’aportacions considera que l’empresa capitalista

sorgeix com una alternativa de mercat, enfocament que assumeix
aquestes qüestions:
o Reconèixer els efectes que la organització te sobre els costos de
mercat
o Reconèixer el paper de l’empresari i la seva realitat
o Reconèixer el paper fonamental de la tecnologia com una
variable de la activitat econòmica sobre la direcció de l’empresa

Para Williamson la qüestió estreba en l’anàlisi de les transaccions i en

les formes jeràrquiques que adopta l’empresa com organització.
En canvi per Arrow es justifica l’empresa com una organització
complexa que adopta un esquema jeràrquic amb el fi d’estalviar
costos en la circulació de d’informació, lo que vol dir més costos
d’administració.
Per Cheung l’empresari disposa de uns drets limitats de us sobre els
factors a través de uns contractes o segons determinada relació
d’agència.

2.3. L’empresa com sistema: Anàlisis de

sistemes empresarials

Entrades: procés de transformació sortides:

(inputs) (outputs)
Diners Producte
Treball s
Tecnologia Serveis
Regulació Control
Energia Resultats
Dividend
s
Es pot observar que s’actua com un sistema obert relacionant unes
entrades i unes sortides i transformant uns inputs a uns outputs, els
quals seran els objectius pretenent per el sistema. Una de les
categories dels sistemes es que poden ser oberts o relacionats amb el
entorn, raó que porta a una altra classe de sistemes, els regulats.

Una de les característiques principals de l’estructura del sistema es el

principi de jerarquia, aquí recollirem els principis generals de la
teoria de sistemes: la interdependència, la totalitat, el pla comú, la
relació entrades-sortides, la transformació, la entropia, la regulació, la
jerarquia i la equifinalitat.
També nombrarem els elements conceptuals de l’empresa com a
sistema: conjunt d’elements, estructura del sistema, pla comú,
funcions característiques i conjunt d’estats.

2.4. Concepte d’empresa com organització:

principis bàsics

L’empresa com organització està constituïda per elements que

integren els diferents aspectes, algunes vegades es lo tècnic i d’altres
l’humà i social, el sistema sociotècnic obert es pot estudiar per la
interrelació o per cada un dels següents pentagrama organitzatiu:
o Sistema tècnic, transformador de valors en termes reals i
monetaris.
o Sistema de direcció, aspecte administratiu de l’activitat
econòmica.
o Sistema humà, aspecte social, comportaments i motivacions.
o Sistema cultural, aspectes culturals que influeixen en
l’organització
o Sistema polític, aspectes de poder.

Sistema Sistema
Entorn Entorn
tècnic de direcció
Sistema
humà

Sistema cultural Sistema polític

En aquesta figura es recullen aquets sistemes empresarials, integrats

en un bloc amb el entorn que representa el sistema bàsic de la
organització.
En el segon bloc de sistema de aspectes es compon el sistema
cultural i el sistema polític, aspectes que serveixen per explicar la
estructura i el comportament dels anteriors.
Aquets objectius característics de cada aspecte son els principis
bàsics que permeten l’equilibri de l’organització o del sistema.
Aquets cinc aspectes o sistemes organitzatius permeten definir a
l’empresa com un sistema sociotècnic obert compost per 5 elements
principals o aspectes organitzatius: sistema tècnic, sistema humà,
sistema de direcció....