HUMAN BODY

STORIES
Part II

Maria Cano Herrero

Carolina Carmona Hernández
Raquel Castillejo Argüello
Solanyi Cuevas d’Oleo
Marc Delgado García
Gloria Estela Fernández
Laura Martínez Domingo
Noelia Pérez Yauger
Elisabeth Sánchez Giménez
Mireia Vilà Camón

Elisabeth Sánchez Giménez

Sistema múscul-esquelètic

Òrgans principals:

Cor→Heart Músculs→Muscles

Ossos→Bones Tendó→Tendon

Funcions bàsiques:
- Funció del cor: és l'encarregat de moure la sang per tot
l'organisme.
- Funció dels músculs: faciliten el moviment del nostre cos,
permetent la mobilitat de l’esquelet i treballen en sintonia
amb altres sistemes.
- Funció dels ossos: protegeixen i atorguen suport per al
funcionament d'altres òrgans. Els ossos emmagatzemen
minerals, atorguen protecció a la sang i produeixen els
glòbuls vermells i blancs.
- Funció dels tendons: atorguen força i connecten els músculs
amb els ossos. Suporten la pressió i la tensió. Treballen en
conjunt amb els músculs i permeten el moviment rigorós.

Mostres que deriven del sistema:

Líquid sinovial
Malalties més freqüents del sistema múscul-esquelètic:
- Artritis: malaltia degenerativa; es manifesta amb inflor, dolor, i moltes vegades
s’arriba a perdre la mobilitat de les articulacions.
- Osteoporosi: els ossos perden densitat i es fracturen amb facilitat.
- Osteomalàcia: o “ossos tous”; sorgeix a causa d’un enduriment insuficient dels ossos
durant el creixement.
- Síndrome del túnel carpià: apareix per la flexió repetida del canell. Pot desenvolupar
formigueig i dolor al polze, l'índex i els dits del mig juntament amb la debilitat dels
moviments dels dits polze, especialment, agafant un objecte.
- Tendinitis: tensió repetida en un tendó, pot inflamar-se i tenir dificultat amb el
moviment involucrat del múscul.
- Distròfia muscular: grup de malalties hereditàries en què els músculs que controlen
el moviment es debiliten progressivament.
- L'espina bífida: Resultat d'un error en el desenvolupament de l'embrió; la medul·la
espinal no es desenvolupa adequadament i les vèrtebres i la pell són incapaços de donar
forma al seu voltant.

Signes i símptomes més comuns:

SIGNES SÍMPTOMES
- Inflamació
- Ruptura muscular - Dolor agut
- Rigidesa del músculs i ossos - Punxades a l’esquena
- Dificultat per moure articulació - Debilitat muscular
- Entumiment - Mal d’esquena
- Febre, calfreds, nàusees, etc. - Ossos fràgils
- Irritació tendó

Diagnòstics:
- Radiografies
- Ecografia fetus
- Primera observació → exploració física posant atenció a les articulacions
afectades per comprovar si estan inflamades
Sistema respiratori

Òrgans i funcions bàsiques:

 Cavitat nasal: part interna del nas,
recoberta per una capa mucosa, perquè
el nas estigui sempre humit.
Funció: permetre l'entrada i sortida de
l'aire, el qual s'humiteja, filtra i s'escalfa
a una determinada temperatura a través
d'unes estructures anomenades cornetes.

 Faringe: estructura amb forma de tub, situada al coll i revestit de membrana mucosa.
Funció: ajuda a que l'aire s'aboqui cap a les vies aèries inferiors (tràquea, bronquis i
bronquíols).
 Cavitat oral: la boca. Inclou llavis, revestiment interior de les galtes i els llavis, els
dos terços anteriors de la llengua, la genives superior i inferior, el pis de la boca sota
la llengua, la part òssia del paladar i l'àrea petita darrere de les queixals del seny.
Funció: obertura corporal per la qual s'ingereixen aliments.
 Laringe: òrgan tubular constituït per 9 cartílags.
Funció: filtració de l'aire inspirat. Permet el pas d'aire cap a la tràquea i els pulmons, i
també fa d'òrgan fonador en passar l'aire per les cordes vocals, produint el so.
 Tràquea: òrgan de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als
bronquis.
Funció: brinda una via oberta a l'aire inhalat i exhalat cap als pulmons.
 Bronquis: és un dels dos conductes tubulars fibrocartilaginosos.
Funció: condueix l'aire des de la tràquea fins als bronquíols.
 Pulmons: estructures anatòmiques d'origen embrionari endodèrmic.
Funció: realitzar l'intercanvi gasós amb la sang. Per això, els alvèols estan en estret
contacte amb els capil·lars.
 Diafragma: teixit múscul-tendinós.
Funció: intervé en la respiració, descendint la pressió dins de la cavitat toràcica i
augmentant el volum durant la inhalació, augmentant la pressió i disminuint el volum
durant l'exhalació.

Mostres que deriven del sistema respiratori:

- Esput - Líquid pleural
Sistema circulatori

Els òrgans bàsics del sistema:

- Cor
- Pulmons
- Arteries
- Venes
- Capil·lars

Les funcions bàsiques per cada òrgan són:

Pel cor:
 Bombejar la sang per que vagi a tot el cos (òrgans i teixits)

Pels pulmons:
 Intercanviar gasos per oxigenar la sang
 Proporcionar oxigen per a les cèl·lules de tot el cos

Per les arteries:

 Transportar sang oxigenada des del cor cap als teixits

Per les venes:

 Transportar sang desoxigenada des dels teixits al cor

Per els capil·lars:

 Intercanvi de nutrients cel·lulars

Mostres que deriven del sistema circulatori:

- Sang
- Líquid pericàrdic (pericardiocentesi)
Les malalties més freqüents són:
Tipus de malaltia Definició Exemple
Infarts Insuficiència circulatòria - Infart del cor
- Infart del miocardi
- Infart cerebral

SIGNES SÍMPTOMES
- Paràlisi del cos
- Febre - Dolor del tòrax
- Mareig - Cansament anormal
- Tensió alta

Diagnòstics:
- Electrocardiograma
- Radiografia del tòrax
Sistema nerviós
Òrgans principals:
- Cervell

- Tronc encefàlic

- Cerebel

- Medul·la espinal

Funcions bàsiques:
- Cervell → S’encarrega de controlar i coordinar totes les activitats que
realitzem.
- Cerebel → Moviments voluntaris. Processa les dades que reben els
diferents sentits.
- Tronc encefàlic → Connecta l’encèfal amb la medul·la espinal. Transmetre i
controlar diverses funcions involuntàries.
- Medul·la espinal → Transmet impulsos generats en l’encèfal fins a l’organisme i
les ordres fins al cervell.

Mostres derivades del sistema nerviós:

- Serotonina - Dopamina - Endorfina

Malalties més freqüents:

SIGNES SÍMPTOMES
- Convulsions - Cefalea
- Infart cerebral
- Afàsia - Trastorns visuals
- Parkinson - Disàrtria - Vertigen
- Epilepsia - Mioclònies - Mareig
- Alzheimer - Tics
- Esclerosis múltiple
Sistema limfàtic
Òrgans principals i les seves funcions:
 Medul·la òssia: encarregada de la fabricació de glòbuls
blancs i de la maduració de limfòcits B. Es troba
localitzada en diverses part del cos: estèrnum, costelles,
vertebres i pelvis.
 Timo: és un dels controls principals del sistema i ajuda a produir glòbuls blancs,
principalment els limfòcits T.

 La melsa: s'encarrega de la producció d'anticossos i a la destrucció de patògens.

Es troba localitzat sota les costelles, a la banda esquerra de l’abdomen.
1. Destrución d'eritròcits que hagin complert
el seu cicle de vida (120 dies)
2. Produïr anticossos
3. Servir de reserva d’eritròcits per quan la
sang ho necessiti

 Amígdales: són dues glàndules que es troben a la part

posterior de la gola, ajuden a protegir dels bacteris i els
virus al sistema digestiu i als pulmons, i protegeixen la
via respiratòria i digestiva.

 Gots limfàtics: és el conducte per on circula la limfa (similiars a la venes). Està

format per teixit conjuntiu i una vàlvula que no permet que la limfa retrocedeixi.
Aquests glanglis es troben per tot el cos. En
condicions normals no es poden arribar a
palpar, però quan hi ha una inflamació sí
depenent de la seva localització.

Les seves funcions són les següents:

 Filtrar la limfa de substàncies extranyes com bacteris i
cèl·lules canceroses.
 Produir glóbuls
Malalties més freqüents:
Limfangitis: inflació dels vasos limfàtics i pot ser provocat per qualsevol patogen
infecciós transmès per una ferida punxant. Sol anar acompanyat per la inflamació d'alguns
ganglis regionals, i aquesta contaminació és causada per estreptococs i estafilococ.

Adenitis: inflamació d'un gangli provocada per una infecció del teixit ganglionar,
provocant la següent manifestació (inflamació) sobre la pell que cobreix el gangli,
enrogiment, escalfament local i el fa sensible al tacte. Aquesta infecció bacteriana es
combat amb antibiòtic.

Limfomes: aquests càncers comencen quan hi ha un canvi en els leucòcits i comença una
producció excessiva de leucòcits de forma descontrolada. Manifestacions als ganglis, i
les cèl·lules canceroses envaeixen cèl·lules sanes. Tractament amb radioteràpia i
extirpació.

Amigdalitis: deguda a una infecció de les amígdales provocada per bacteris, les
manifestacions són la següents: inflor, mal de coll, febre i dificultats per empassar. La
infecció també es pot estendre a la gola provocant dolor i inflamació.

Limfatisme: aquesta patologia es caracteritza per un desenvolupament excessiu

(hipertròfia) del teixit limfàtic provocant un estat de menor resistència a les infeccions.
Les amígdales augmenten de mida, així com els ganglis limfàtics del coll, aixella, etc.

Mostres que deriven del sistema limfàtic:

- Examen físic i antecedent.
- Recompte sanguini complet (RSC)
- Anàlisis de sang i orina
- Proves de diagnòstic per imatges, exploracions per tomografies computeritzades
(TC) o ressonàncies magnètiques (RM).
Les tomografies per emissió de positrons (TEP) per a la malaltia de Castleman.
- Biòpsia de ganglis limfàtics
Sistema digestiu superior
Els òrgans més importants:
- Boca
- Faringe
- Esòfag
- Fetge

Les funcions bàsiques per cada òrgan són:

Per la boca:
 Reduir l’aliment a partícules petites amb les dents
 Barrejar els aliments amb la llengua

Per la faringe:
 Transportar el bol alimentari

Per l’esòfag:
 Transportar el bol alimentari cap a l’estómac

Per l’estómac:
 Barrejar el bol alimentari amb sucs gàstrics
 Passar de molècules grans a molècules molt petites per passar a la sang

Pel fetge:
 Produir bilis per així ajudar a l’estómac a fer la part digestiva
 Sintetitzar enzims proteïnes i glucosa

Les mostres que es deriven en aquest sistema són: la bilis i els sucs gàstrics.
Les malalties més freqüents:
Tipus de malaltia Definició Exemple
Infeccioses Invasió de l'organisme per - Gastritis
gèrmens patògens capaços - Hepatitis
de desenvolupar-s'hi i de
produir-hi substàncies
tòxiques.

SIGNES SÍMPTOMES
- Sang - Acidesa gàstrica
- Vòmit - Nàusees
Sistema digestiu inferior
Els òrgans més importants:
- Intestí prim
- Intestí gros

Les funcions bàsiques per cada òrgan són:

Per l’intestí prim (la majoria de les seves cèl·lules hi estan especialitzades):
 segregar moc i sucs intestinals
 finalitzar la digestió dels aliments, barrejant els quim i els sucs intestinals amb el
suc biliar i pancreàtic)
 absorbir els productes procedents de la digestió dels aliments
Per l’intestí gros:
 absorbir la resta d’H2O i segregar moc que recobreix la femta
 converteix el quil en femta (substància formada per una barreja d’aliments no
digerits amb pocs nutrients, pigments biliars i algunes bactèries)
 acumular i eliminar productes de desfet, gràcies als moviments peristàltics

La mostra que es deriva del sistema: és una femta.

Les malalties mes freqüents són:

Tipus de malaltia Definició Exemple
Endogèniques Son causades per la composició genètica i - Malaltia
bioquímica del propi individu celíaca
Exogenètiques Son causades per la composició genètica, - Intolerància a
bioquímica o física del propi individu la lactosa

SIGNES SÍMPTOMES
- Diarrea
- Mucositat - Dolor abdominal
- Febre - Fatiga
- Pèrdua de pes
- Melenes
- Rectoràgia
- Gasos intestinals
- Presencia de sang
- Restrenyiment
- Pòlips
- Úlceres
Sistema excretor urinari
Òrgans principals:

- Ronyons
- Vies urinàries: bufeta, urèters, uretra

Funcions bàsiques:
- Ronyó: realitzen la funció de neteja,
equilibri químic i producció
d’hormones.
- Urèters: són dues vies tubulars que
condueixen l’orina des de els
ronyons fins la bufeta.

- Bufeta: situada a la pelvis; s’encarrega d’emmagatzemar l’orina que prové del

ronyons mitjançant els urèters per la seva posterior expulsió del cos.
- Uretra: és el conducte pel que passa l’orina en la seva fase final del procés urinari
cap a l’exterior del cos.

L’única mostra que es deriva del sistema és la orina.

Malalties més freqüents:

Tipus de malaltia Definició Exemple
Infeccioses Són les que s’adquireixen per mitjà - Cistitis
d’agents infecciosos.
Degeneratives Són aquelles en les que els teixits - Incontinència
pateixen canvis que deterioren la seva
anatomia i funcionalitat.
Neoplàsiques Les cèl·lules sofreixen canvis en el seu - Càncer de bufeta
procés reproductor i es multipliquen
de forma desordenada destruint els
teixits sans que es troben al seu
voltant.
 SIGNES SÍMPTOMES

- Febre - Dolor al costat, ventre o cuixa

- Espasmes - Desig freqüent d’orinar

- Coïssor en orinar
- Convulsions
- Dolor de vulva i testicles
- Coma
- Producció de poca orina
- Confusió
- Pèrdua d’orina involuntària
- Inflor d’articulació

Diagnòstic general:

Cada diagnòstic depèn dels símptomes i signes que manifesti el pacient, però les probes
més comunes són:

- anàlisis de sang
- anàlisi d’orina
- radiografies
Sistema endocrí
Òrgans més importants:

- Hipotàlem
- Hipòfisi
- Glàndula pineal
- Glàndula tiroide
- Glàndules paratiroïdals
- Glàndules suprarenals
- Gònades

Les funcions bàsiques són:

 Regular l’estat d’ànim, la son, l’activitat cerebral
 Regulació del creixement
 Assistir a les diferents funcions dels teixits i el metabolisme en general
 Treballar en l’organisme com una xarxa de comunicació cel·lular que respon a
través d’estímuls i allibera hormones

Les mostres que es deriven del sistema són: mostres de sang i d’orina.
Les malalties mes freqüents són:
Tipus de malaltia Definició Exemple
Genètiques Són les causades per la - Neoplàsia endocrina múltiple I
presència o absència de i II
gens que afecten l'ADN del
pacient
Nutricionals Són les causades per la - Insuficiència suprarenal
manca o la deficiència de
determinats nutrients.
També n’hi ha les causades
per ferides, malformacions,
o desús de parts del cos.
Autoimmunitàries Són aquelles en què el - Diabetis tipus I
sistema immunitari de - Hipotiroidisme/Hipertiroidisme
l'afectat ataca els teixits del - Gegantisme
seu propi cos. - Pubertat precoç
- Malaltia de Cushing
- Hipopituïtarisme
- Síndrome d'ovari poliquístic
(SOP)
 SIGNES SÍMPTOMES
- Modificacions de la gana i el pes
corporal --------
- Trastorns del creixement
- Alteracions de la menstruació
Sistema reproductor masculí

Òrgans principals i les seves funcions:

Òrgans externs
 Escrot: bossa que cobreix els testicles, formada per pell. A l’interior hi ha túbuls
seminífers, on es generen els espermatozoides.
Funció: Conté i manté a una temperatura adequada els testicles perquè puguin produir
espermatozoides.
 Penis: òrgan sexual de l'home que serveix per al plaer sexual, el coit o còpula i per
eliminar orina i esperma.
Funció: Condueix el semen cap a fora del cos per mitjà de la uretra. Fa funcions
reproductives/sexuals i de l'aparell urinari.
Òrgans interns
 Testicles: produeixen testosterona (l'hormona masculina) i espermatozoides.
 Conductes deferents: transporten els espermatozoides madurs fins a la vesícula
seminal.
 Vesícules seminals: s’encarreguen de fabricar líquid seminal perquè els
espermatozoides puguin desplaçar-se amb facilitat.
 Conducte ejaculador: porta el semen des de la vesícula seminal fins a la uretra.
Glàndules genitals auxiliars
 Pròstata: conté cèl·lules que produeixen part del líquid seminal, la funció del qual
és nodrir i protegir als espermatozoides que estan en el semen.
 Glàndules de Cowper o Bulbouretrals: segreguen un líquid que forma part del
líquid seminal.
Mostra que deriva del sistema: semen.

Malalties més freqüents:

 Càncer de pròstata: acostuma a créixer lentament i afecta homes grans.

Signes y símptomes: flux d'orina feble o intermitent ("para i surt"), ganes sobtades
d'orinar, augment de la freqüència d'anar a orinar, dificultat per iniciar el flux d'orina,
dificultat per buidar la bufeta per complet, dolor o cremor en orinar...
 Càncer de testicle: afecta als homes de menys de 35 anys. Es manifesta com una
massa testicular que augmenta a poc a poc de grandària i que pot causar dolor.
Factors de risc per al càncer de testicle: criptorquídia, desenvolupament anormal dels
testicles, antecedents personals de càncer de testicle, antecedents familiars de càncer
de testicle (especialment del pare o un germà), ser de raça blanca.
Signes i símptomes: massa indolora o inflamació en qualsevol dels testicles, canvi en
els testicles al tacte, dolor sord en l'abdomen inferior o en l'engonal, acumulació
sobtada de líquid en l'escrot, dolor o incomoditat en un testicle o en l'escrot.
 Criptorquídia: absència del testicle dins de les bosses. Els testicles es formen a
l’interior de l’abdomen i al final del període fetal han de travessar la paret abdominal
i baixar a les bosses testiculars.
No provoca símptoma, però els testicles no descendits poden ocasionar en l'edat adulta
problemes de fertilitat i tenir majors possibilitats de sofrir un càncer testicular.
 Hiperplàsia benigna de pròstata: a l’engrandiment de la pròstata generalment se li
anomena hiperplàsia prostàtica benigna (HPB). No és un càncer i no augmenta el risc
de càncer de pròstata.
Símptomes: degoteig al final de la micció, incapacitat per orinar, buidatge incomplet
de la bufeta, incontinència, necessitat d'orinar dues o més vegades per nit, micció
dolorosa o orina amb sang, dificultat o demora per començar a orinar.
 Infertilitat: incapacitat per aconseguir la fecundació mitjançant coits.
La infertilitat masculina pot deure's a: una disminució de la quantitat
d'espermatozoides, un bloqueig que impedeix que els espermatozoides siguin
alliberats, defectes en els espermatozoides, etc.
Pot ser causada per: defectes congènits, tractaments per al càncer, exposició a molta
calor durant períodes perllongats, consum compulsiu d'alcohol, de marihuana o de
cocaïna, desequilibri hormonal, impotència, infecció...
Sistema reproductor femení
Òrgans principals i les seves funcions:
Òrgans interns
 Vagina: comunica l’úter amb
l’exterior i uneix la vulva amb els
òrgans genitals interns.
 Úter: s’encarrega del procés de
gestació del fetus.
 Coll uterí: segrega el moc cervical.
 Cos uterí: posseeix gran musculatura que es pot fer més gran per albergar un fetus.
Les parets impulsen al nadó fóra del coll uterí i la vagina.
 Trompes de Fal·lopi: recullen l’òvul alliberat a la superfície de l’ovari en el
moment de l’ovulació i el porten fins l’úter.
 Ovaris: formen les cèl·lules reproductores (òvuls) i produeixen les hormones
femenines (responsables dels caràcters sexuals secundaris i la regulació del cicle
menstrual).
 Endometri: membrana mucosa que recobreix la cavitat de l’úter.

Òrgans externs:
 Vulva: conjunt d’òrgans genitals externs de la dona.
 Llavis majors: evita l’entrada de bactèries dins de l’aparell sexual.
 Llavis menors: mantenen la temperatura i eviten que entrin algunes partícules
externes al meat urinari i la vagina.
 Clítoris: proporciona plaer a la dona; disparador de l’orgasme femení.
 Vestíbul: espai delimitat pels llavis menors i conté:
- Orifici vaginal: entrada a la vagina.
- Meat urinari: conducte per on passa l’orina, on desemboca la uretra.
- Himen: membrana que cobreix l’entrada de la vagina i es trenca al consumar
la penetració. Protegeix la vagina de l’exterior.
 Mont de venus: teixit tou i gras que cobreix l’os pelvià. Es cobreix de pèl després
de la pubertat, protegeix els genitals interns i amorteix el contacte de les
penetracions.
 Forquilla vulvar: uneix els llavis majors amb els menors.
  Perineu: regió que es troba entre la forquilla vulvar i l’anus.

Mostres que deriven d’aquest sistema:

- Frotis vaginal
- Flux vaginal
- Líquid amniòtic

Malalties més freqüents i els seus símptomes:

 Malaltia pèlvica inflamatòria: (EPI) afecta dones d'entre 15 i 25 anys. Inflamació
dels òrgans reproductors i sol ser desencadenada per una infecció de transmissió
sexual (gonorrea o la infecció clamidiana...).
Principals símptomes: dolor a la pelvis, febre, allargament de la menstruació, dolor
durant el coit i cansament.
 Endometriosi: malaltia molt freqüent en les dones d'entre 30 i 45 anys i afecta a
l'endometri. Quan l'endometri s’ha expandit fóra de l'úter, reacciona davant les
hormones del cicle menstrual i comença a sagnar.
Principal símptoma: un agut dolor abdominal.
 Quists ovàrics: són una concentració de fluids en petites bosses als ovaris.
Principals símptomes: malestar abdominal, dolor durant el coit i canvis en el cicle
menstrual.
 Càncer d'ovaris: afecta principalment a les dones d'entre 50 i 70 anys. És un dels
tipus de càncer més freqüents i pot desenvolupar-se tant en un ovari com en els dos.
Principals símptomes: dolor a l'abdomen baix, inflamació abdominal causada per la
retenció de líquids, necessitat contínua d'orinar i sagnats.