01 - Introduccio Termotecnia

ETSEIB – GRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Assignatura: Termotècnia
Curs 2017-2018 Q1
Tema 1:
Introducció
Elisabet Mas de les Valls

Edifici C, planta 1, despatx 31-01
elisabet.masdelesvalls@upc.edu
Continguts:
1. Concepte de calor. Balanç de potència. Mecanismes de TdC

Assignatura: Termotècnia. Curs 2017-2018 Q1
2. Modelització: conducció, radiació, convecció
3. Mecanismes combinats
4. Resum
5. Exercicis
1. Concepte de calor.
Balanç de potència.
Mecanismes de TdC
CALOR:
 Transport d’energia degut a una diferència de temperatures
bestclipartblog.com
erengineering.wordpress.com
www.fanpop.com
Mecanismes de TdC
Conducció a través d’un Transferència de radiació Convecció de la superfície
sòlid o fluid estacionari neta entre dues superfícies a un fluid en moviment
T1 > T2 T1 Ts > T∞
T1 T2 q1
Fluid a T∞
q2 q
q T2 Ts
Conducció: transport d’energia degut a la interacció entre les partícules

col·lisió molecular (gasos), vibració atòmica (cristalls), translació d’electrons lliures
(metalls)
difusió tèrmica
Radiació: transport de fotons (o ones electromagnètiques)

causat per l’estat d'excitació de la matèria (T > 0K)
no necessita medi material
Convecció: a) transport tèrmic associat al transport de quantitat de moviment (mv) d’un fluid a T∞
inclou el fenomen de conducció en el sí del fluid
b) transferència de calor d’una superfície a un fluid en moviment
just a la superfície, el fenomen és purament conductiu (difusiu)
Primer Ppi de la Termodinàmica. Hipòtesis de treball
E= W − Q Hipòtesis  no es fa treball sobre el sistema

Volem conèixer com passem d’un estat a un altre  dimensions, cabals, ...
Per tant  treballem amb potències (q)
d
Balanç en el fluid interior
∫ − ∫ ( q A )·n dS + ∫ g dV
ρ e dV =
entre TIN i TOUT: dt V S V
∂
ρ h dV + ∫ ( ρ ve ) ·n dS =
− ∫ ( q A )·n dS + ∫ g dV
∂t V∫
T∞> TIN S S V
q/A mOUT, TOUT

∂mcPT
+ ∑ mcPT − ∑ mcPT =∑ q − ∑ q + gV
∂t OUT IN IN OUT
mIN, TIN ∂Eac.

= qe − qs + qgen
∂t
Equació del balanç de potència tèrmica en un V.C. (1er ppi termodinàmica):
dEac
= qe − qs + qgen
dt
T1 < T2
CH4 + 2O2  CO2 + 2H2O
qs
qe
dipòsit amb resistència elèctrica dipòsit amb reacció química

exotèrmica i serpentí refrigerant
d ( mcPT ) d ( mcPT )
= 
−qconv + rad + gV = m e cP ,eTe − ( m s cP , sTs + qconv + rad ) + gV

dt dt
dEac
Exemples en la industria = qe − qs + qgen
dt
Els bescanviadors de calor

www.featureradiators.co.uk
http://en.wikipedia.org/wiki/Cooling_tower
buildyourowncomputerworkshop.com
L’energia solar
www.solarkinguk.com www.solarpower.com
dEac
Exemple de càlcul = qe − qs + qgen
dt
∆T
Rconv q=
T∞*
entorn Rcond R
(q/A)rad T1 T2 Rrad T∞
(q/A)cond T mitja
(q/A)conv
T1 Balanç a la superfície:
Fluid a
 NO tenim volum  no hi ha acumulació ni generació
T2 T∞ SI tenim potències d’entrada i sortida
T∞ dEac
= qe − qs + qgen ⇒ 0 = qe − qs + 0 ⇒ qe = qs
dt
=
qs qconv + qrad q= qconv + qrad
cond
qe = qcond
∆T T1 − T2 T2 − T∞ T2 − T∞
=
q = = +
R Rcond Rconv Rrad
 EL BALANÇ EN UNA SUPERFÍCIE SEMPRE ÉS qe=qs

dEac
= qe − qs + qgen
dt
coherència entre criteri de signes / esquema / balanç

COMPTE:
(q/A)1=50 W/m2 (q/A)2= ?? (q/A)1=50 W/m2 (q/A)2= ??
(q/A)3=20 W/m2 (q/A)3=20 W/m2
Mètode: 1. Identificar el focus calent i el fred
2. Identificar els diferents mecanismes de TdC
3. Dibuixar la direcció de cada potència
4. Identificar el volum de control on plantejar el balanç
5. Plantejar el balanç d’acord amb el criteri de signes

definit en el punt 3
Per tant,
CALOR Transport d’energia degut a una diferència de temperatures

 q: potència tèrmica [W]

∆T
q=  ∆T: diferència de temperatures mitges [K]
R  R: resistència tèrmica [K/W]
Expressió general del balanç de potència:
dEac
= qe − qs + qgen
dt
qe-s ... Conducció / Convecció / Radiació / Calor sensible-latent
Com escrivim qe-s en funció de les T, les propietats

físiques i els paràmetres de disseny?
q=
R
∆T
radiació, convecció
2. Modelització: conducció,
Modelització de la conducció
 
Llei Fonamental  llei de Fourier ( q / A ) =− λ ∇T

en coordenades Cartesianes ( ( q / A) x , ( q / A) y , ( q / A) z ) =
( q / A) =


 − λx
∂T
∂x
, −λ y
∂T
∂y
, − λz
∂T 

∂z 
∂T
 Hipòtesi: sistema 1D ( q / A ) x = − λx
∂x
 Balanç de potència  ( q / A) x = ctt

 Valor de ∂T/∂x? (placa plana, λ constant)
H >> L L
∫ ( q / A) x ∂x= ∫T −λx ( q / A) x L =
−λx (T2 − T1 )
T2
∂T
1
0
T1 ∂T (T2 − T1 )
=
∂x L
T2  Si T1 > T2  signe ∂T/∂x? Signe qx?
 Si T1 < T2  signe ∂T/∂x? Signe qx?

y  Resistència tèrmica (placa plana, λ constant)
x ∆T
z q=
λx Ax L
L R =qx (T1 − T2 ) Rcond =
λA
L
Conductivitat tèrmica de diferents materials (isotròpics)
Conductors tèrmics
per exel·lència
Metalls W/(K·m)
Plata 410
400 Coure 385
Alumini 202
Conductivitat tèrmica, W/(K m)
Ferro 73
Acer al C (1%) 43
300 Acer Cr-Ni 16,3
No Metalls
Marbre 2,5
Vidre 0,78
Aïllants tèrmics
200 Fusta 0,17
Llana de vidre 0,038
Espuma de Poliuretà 0,03
Líquids
100 Mercuri 8,2
Aigua 0,556
Oli 0,147
Gasos
-200
0
0 200 400 600 800 1000
Aire 0,024
(apunts del professor E. Velo)
Temperatura T, ºC
CO(apunts
2 del professor R. Ruiz) 0,0146
Aïllant industrial  λ(300ºC) < 0.2 W/Km

Aïllant perfecte  q = 0 W (∆Τ = 0 o λ = 0)
Exemple conducció
Considerem una paret d’un edifici de δ=30 cm de gruix feta de maons amb λ=0,8
W/(m·K). Per simplificar els càlculs, es suposa una temperatura a la paret interior
uniforme Tint=20 ºC, i una temperatura exterior també uniforme Text=15 ºC.
S’asumeixen condicions estacionaries.
1. Quina és la potència perduda cap a l’exterior en un tram de paret de 1m2 ?

2. Quina és la potència perduda cap a l’exterior per 10 m2 de paret ?
δ
Solució:
Conducció de l’interior cap a l’exterior
Balanç en el volum de la paret sense generació i en EE
 q = ctt = ∆T/Rcond
Tint
EE, placa plana, λ constant  Rcond = δ/(λA) = 0,375 K/W
Increment de temperatures  ∆T = Tint-Text= 5 ºC
Text Potència  q (1m2) = 13,3 W
q(10m2)=133,3 W
Modelització de la radiació (tèrmica)
Espectre
electromagnètic
Radiació tèrmica
λ ~(0,1÷100) µm
Freqüència (Hz)
Longitud d’ona
visible λ ~(0,7÷0,4)µm
Modelització de la radiació
Qualsevol cos:
a. Emet radiació per estar a T > 0 K  poder emissiu E [W/m2]

b. Interactua amb les radiacions de l’entorn
 absorbeix, reflexa i transmet les radiacions
Fluxes radiants: G, J, E [W/m2]
J  G, irradiació: flux de potència radiant incident en una superfície

G E  J, radiositat: flux de potència radiant emergent d’una superfície
reflectida
 E, poder emissiu: flux de potència radiant emès per una superfície
Flux de potència radiant NET per una superfície  (q/A)rad = G - J

Càlcul del poder emissiu E
Cos negre: cos o superfície ideal que

per tant  J = Eb
absorbeix tota la radiació incident, no en
reflecteix
Segons la física moderna i la física quàntica, Planck (1900) va deduir una relació entre
la radiació emesa, la ongitud d’ona i la temperatura d’un cos negre  Eb,λ,T
Al integrar la Llei de Plank per totes les longiuds d’ona (espectre) s’obté:
Llei de Stefan-Boltzmann: Eb = σ T 4 (σ=5.67·10-8 W/ m2 K4)
T elevades  pic a baixes λ

Espectre de Eb:
hc
ν
= h=
E photon
Eb,λ
λ (µm)
Superfícies reals: absorbeixen menys que el cos negre. La fracció de potència absorbida, o
absorbància, és αλ
per tant, reflecteixen part de la potència incident, ρλ (reflectància)
si no són opaques, poden transmetre a través seu, τλ (transmitància)
1 ρ
αλ + ρ λ + τλ = 1
α
τ
emeten menys potència que el cos negre, ελ (emissivitat)  ελ = αλ
Superfícies grises: simplificació prenent propietats radiants constants en tot l’espectre

 α, ρ, τ, ε
Eλ
cos negre
E = εσ T 4 [W / m 2 ]
sup. real sup. gris

λ
 Cos negre: ε=α=1 ρ=τ=0

Emissivitat (ε) d’algunes superfícies grises
ε=α
α+ρ+τ=1
 metalls ε baixa (or i plata polits ε ~ 0.02)
 no conductors ε > 0.6
 sup. oxidades augmenten ε dels metalls

Potència radiant NETA (q/A)rad = G - J
Hipòtesis: medis NO participants, superficies opaques

Potència radiant bescanviada entre dues superfícies grises d’ària finita:
q12 A112 (σ T14 − σ T24 )

q12 =
ε1 T1 A1
factor de transferència =(ε1, ε2, geometria)
ε2 T2 A2
 sup. 1 envoltada per sup. 2 + (A1<<A2 o ε2=1) =q12 ε1 A1 (σ T14 − σ T24 )

ε2=1,A2 A2
A1
A1
Resistència tèrmica associada: q12= ε1 A1σ (T12 + T22 ) (T1 + T2 )(T1 − T2 )
∆T 1
q= Rrad =
R ε1 A1σ (T12 + T22 ) (T1 + T2 )
∆T=T1-T2 !!!
Exemple radiació
Considerem un panell solar de 2 m2 de superficie a una temperatura de Tpanell=50ºC que

experimenta pèrdues per radiació cap a l’entorn, a Tentorn=T∞*=7ºC. El panell té un

tractament superficial tal que la seva emissivitat és de 0.85.
Quina és la potència perduda cap a l’exterior per radiació?
Solució:
Radiació del panell cap a l’entorn
Superficie del panell << entorn, i envoltada per l’entorn:
 q = εσA(Tpanell4-T∞*4) = ∆T/Rrad
Rrad = 0,094 K/W
Increment de temperatures  ∆T = Tpanell-T∞*= 43 ºC
Potència  q = 457,37 W
Modelització de la convecció
Convecció: transferència de calor entre un fluid en moviment a T∞ i una superfície a Ts

 Necessitem conceptes bàsics de mecànica de fluids!!!!
1. Equacions Governants
2. Capa límit hidrodinàmica
3. Nombre de Reynolds
4. Coeficient de fricció
... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Equacions Governants
Fluid monofàsic, Newtonià, incompressible i propietats constants
1. Continuïtat ∂ρ  
∫ dV + ∫ ( ρ v ) ⋅ n dS =
0
volum
∂t sup erficie
cabal màssic que creua els contorns

n positiu cap a fora del domini
 Aigua circulant per l’interior d’una canonada en estat estacionari i a T uniforme:
 
∫ ( ρ v ) ⋅ n dS =
sup erficie
msortida − mentrada = 0
m = ρ vS
... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Equacions Governants
Fluid monofàsic, Newtonià, incompressible i propietats constants
2. Quantitat de moviment (mv)


∂ρ v     
∫ dV + ∫ ( ρ vv ) ⋅ n dS =
− ∫ p ⋅ n dS + ∫ τ ⋅ n dS + ∫ ρ g dV
volum
∂t sup erficie sup erficie sup erficie volum
τ: tensor de tensions viscoses (força ρg: forces de flotació

de fregament o fricció)
 ∂v ∂v 
=τ ij µ  i + j 
 ∂x ∂x 
 j i 
 Aigua circulant per l’interior d’una canonada horitzontal en EE i a T uniforme:
Les forces de pressió compensen les de fregament
Pèrdua de càrrega ∆p  ∆p = L
2C f ρ v∞2
D
Potència de bombeig, P  P[W ] = ∆p[ Pa ] Q[m3 / s ]

... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Capa límit hidrodinàmica
Càlcul analític de Cf: capa límit hidrodinàmica
 Apareix degut a les forces de fricció a les parets

y
v∞
v(y)
 ∂u ∂v  ∂u
τ ij µ  +   µ
=
 ∂y ∂x  ∂y
x ∇•τ
τ ( x) y =0
Coeficient de fricció local Cf(x): C f ( x) =
1
ρ v∞ 2
2
... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Nombre de Reynolds
Experiment de Reynolds (1883)
- a mesura que augmenta la velocitat,

augmenta la mescla
-a mesura que augmenta el moment, augmenta

la mescla
v↑
- a mesura que augmenten les forces viscoses
(viscositat), disminueix la mescla
forces d'inèrcia ρ vx 2 ρ vx 2 ρ vx D
= = 
forces viscoses µ ∂vx µ vx µ
∂y D
Re < 2300 règim laminar

Nombre de Reynolds Re =
ρ vD
µ Re > 2300 règim turbulent
... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Nombre de Reynolds
Fum
Fluid al voltant d’un cilindre
 Regim laminar
Fluid a l’interior d’una canonada
 Regim turbulent
Cf =
f
4
Cf=16/Re
... Conceptes bàsics de mecànica de fluids: Coeficient de fricció
(...) Modelització de la convecció
Llei fonamental  Llei de refredament de Newton =q h A (Ts − T∞ )
 Convecció: transferència de calor entre un fluid en moviment a T∞ i una superfície a Ts

 Just a la superfície, el fenomen és purament conductiu
Analitzem el fenomen a la superfície  capa límit hidrodinàmica i tèrmica
y u∞ T∞
−λ ( x) ∂T
( q / A)cond , x ∂y y =0, x
u(y) T(y) =h( x ) =
(q/A) (Ts ( x) − T∞ ( x) ) (Ts ( x) − T∞ ( x) )
Ts
coneixem T(x,y,z,t)  correlacions analítiques

Per tant, per conèixer h, o
necessitem correlacions experimentals
=q h A (Ts − T∞ )
El coeficient de convecció, h [W/(m2K)] depèn de:
 Origen del moviment del fluid: convecció forçada / natural / mixta

dipòsit amb + ent./sort. per bombeig a + mesclador

resistència tèrmica baixa velocitat (el bombeig pot ser a major velocitat)
 Règim de flux: règim laminar / turbulent
règim laminar règim turbulent
uD −λ ∂T
Re =  (canonada cilíndrica Re > 2300 règim turbulent) ( q / A)cond ∂y y =0
=h =
ν (Ts − T∞ ) (Ts − T∞ )
 Localització: convecció exterior / interior
 Geometria: forma, dimensions (proporcions), orientació

 Fase del fluid: líquid, gas, canvi de fase
 Fluid i temperatura
Alguns valors aproximats....
∆T 1
Resistència tèrmica associada: q= Rconv =
R hA
Exemple convecció
Considerem un panell solar de 2 m2 de superficie a una temperatura de Tpanell=50ºC que

experimenta pèrdues per convecció cap a l’aire ambient, a Tambient=T∞=20ºC. El

coeficient de convecció de l’aire es pot aproximar a 10 W/(m2·K).
Quina és la potència perduda cap a l’exterior per convecció?
Solució:
Convecció del panell cap a l’ambient
 q = h A(Tpanell - T∞) = ∆T/Rconv
Rconv = 0,05 K/W

Increment de temperatures  ∆T = Tpanell-T∞= 30 ºC
Potència  q = 600 W
Per tant,
τ ( x) y =0
Coef. de fricción local Cf(x): C f ( x) =

1
ρ v∞ 2
2
L
∆p =2C f ρ v∞2 Pèrdua de càrrega

D
P[W ] = ∆p[ Pa ] Q[m3 / s ] Potència de bombeig
−λ ( x) ∂T
( q / A)cond , x ∂y y =0, x
=
Coef. de convecció local h(x): h( x) =
(Ts ( x) − T∞ ( x) ) (Ts ( x) − T∞ ( x) )
=q h A (Ts − T∞ ) Llei de refredament de Newton
1
Resistència tèrmica de convecció: Rconv =
hA
Què passa quan tenim més d’un fenomen implicat?

4. Mecanismes combinats
Múltiples mecanismes  agrupem resistències tèrmiques  R equivalent
1 1
=Rserie ∑ i
=R
R paral ·lel
∑R
i
Exemple:
T∞ =T*∞
T1 T2 δ
Rcond =
qconv λA
Rconv 1
Rcond Rconv =
qcond hA
T1 T2 Rrad T∞ 1
Rrad =
qrad εσ A(T + Ts2 )(T∞* + Ts )
*2
∞
T∞
∆T T1 − T2 T2 − T∞ T2 − T∞
=q q= qconv + qrad =
q = = +
cond R Rcond Rconv Rrad
=
∆T T1 − T2
= =
T2 − T∞ ∆T T1 − T∞
q
Rcond 1/ ( Rconv
= =
R −1 −1
+ Rrad ) q
R Rcond + 1/ ( Rconv
−1 −1
+ Rrad )
Múltiples mecanismes  MÈTODE
1. Identificar el focus calent i el fred

T∞ =T*
∞
T1 T2 2. Identificar els diferents mecanismes de TdC
qconv 3. Dibuixar el diagrama de resistències
qcond
4. Dibuixar la direcció de cada potència
qrad
5. Identificar el volum/superfície de control on
T∞
plantejar el balanç
 Si hi ha generació, COM A MÍNIM haurem de
plantejar un balanç en un VOLUM
6. Plantejar el balanç d’acord amb el criteri de

signes definit en el punt 4
Múltiples mecanismes  Coeficient global de transferència de calor
L’objectiu és calcular el (múltiple) fenòmen

T∞ =T*∞ mitjançant l’expressió simple:

T1 T2
qconv q = U A ∆T ..... q = U A (T1-T∞)
qcond
on U és el coeficient GLOBAL de TdC
qrad
∆T
T∞ Per tant, U A = 1/R =
q = U A ∆T
R
A2
Compte en sistemes radials!!!!!!! A1
Tinterior
 1/R = U1A1 = U2A2 Tambient
4. Resum
Resum
dEac ∆T
Balanç global de potència: = qe − qs + qgen q=
dt R
Balanç de potència en una superfície  qe = qs

Fenomen Llei q [W] R [K/W]

δ
Placa plana 1D
Conducció Fourier − λ A ∇T
qcond = λ ctt
λA g=0
∆T=T1-T2 !!!
(q/A)rad = G - J
1
Radiació Stefan-Boltzman
ε1 A1σ (T12 + T22 ) (T1 + T2 )
Entorn infinit
qrad ,12 ε1 A1σ (T14 − T24 )
=
hc+r
1
Convecció Newton = hA ∆T
qconv
hA
−λ ( x) ∂T
( q / A)cond , x ∂y y =0, x ρ vD
=
Coef. de convecció  h( x) (=
Ts ( x) − T∞ ( x) ) (Ts ( x) − T∞ ( x) )
Nombre de Reynolds  Re =
µ
1 1
=Rserie ∑ i
=R
R paral ·lel
∑R
i
5. Exercicis
Conceptes o preguntes curtes
1. Descriu els mecanismes de transferència de calor implicats en el procés de fraguat del formigó
2. Aplica el balanç de massa i de potència tèrmica en una piscina descoberta

3. Aplica el balanç de massa i de potència a una cambra de combustió
4. Quina condició ha de tenir l’aire per considerar-se un aïllant tèrmic?
5. Quan val la radiositat d’un cos negre a 300 K?
6. El pic de poder emissiu espectral d’un cos negre a altes temperatures correspon a longituds d’ona
baixes o altes?
7. Per tal d’afavorir a l’efecte hivernacle, la transmitància, τ, d’una superfície a baixes longituds
d’ona ha de ser alta o baixa?
8. L’emissivitat de superfícies oxidades és menor o major que el de les superfícies polides?
9. Si un vidre té una absorbància de 0.05 i una reflectància de 0.2, quant val la transmitància?
Conceptes o preguntes curtes
10. El perfil de velocitats en règim turbulent es pot aproximar com una paràbola?
11. El coeficient de convecció és major o menor en règim turbulent?
12. Quan el coeficient de convecció és major, en canvi de fase o sense?
13. Un corrent de gas a 350 K amb conductivitat λ = 0,03 W/K m incideix sobre una placa estàtica
a 300 K disposada paral·lelament a la seva velocitat. Determineu el valor del coeficient de
convecció local a 0,2 m de l’inici, si el perfil transversal de temperatures en aquesta posició és:
T(y) = 300 + 1,211·104 y + 1,052·108 y3
14. En un fluid sense canvi de fase circulant per l’interior d’un conducte. Quina és la força que
s’oposa al seu avenç? On té lloc el fenomen?
15. Com es calcula la potència de bombeig?
16. En una canonada cilíndrica, el coeficient global de transferència de calor és igual en la cara
interior i en la exterior? Per què?
Ex.
Considerem una paret plana composta de 2 materials que separa un ambient interior de
l’exterior. Coneixem la temperatura a la cara interior de la paret, T1, la temperatura

ambient, Tamb, i la temperatura de l’entorn, Tent. També coneixem les propietats físiques
del materials, les seves dimensions i el coeficient de convecció exterior.
Quant valen T2 i T3 en l’estat estacionari?
L L Tent
λ1=1.7 W/Km λ2=0.05 W/K m

h=11 W/K m2 ε3=0.8
T1 L=15 mm T1=1200 ºC
Tamb=25 ºC Tent=-5 ºC
T2 Tamb
T3
 T2 = 1170,84 ºC; T3 = 179,25 ºC
Ex. 1.2 Incropera
Una canonada metàl·lica de parets molt primes i diàmetre D que transporta vapor
d’aigua en condicions de saturació (Tsat) es troba en una habitació a 25 ºC.

En estat estacionari i considerant la superfície de la canonada com una superfície gris i
opaca:
 quin és el poder emissiu total?

 quins fenòmens de TdC es veuen implicats? Fes el diagrama de resistències
 quina és la potència transmesa per metre lineal?
Dades:
E D = 70 mm;
Tambient=Tparets habitació(T∞)=25 ºC;
G
Tsat=200 ºC;
Tsat
ε=0.8;
T∞ hambient=15 W/m2 K
 E = 2270 W/m2; q/L = 998 W/m

Ex. Sostre d’un vehicle
L’interior d’un vehicle està a 7ºC, mentre que la temperatura ambient és de 10 ºC i la

del firmament es pot aproximar a 245 K.
En estat estacionari i coneixent les propietats físiques i els coeficients de convecció:
Si la T de rosada és de 8 ºC
 Condensarà vapor d’aigua?

T*∞=245 K
T∞o=10 ºC,
ho=17.88 W/m2
Tp?
L=5 cm, ε=0.9, λ=0.9 W/Km
T∞i=7 ºC, hi=6 W/m2 Nota: si la temperatura de la cara exterior del

sostre és inferior a la de rosada, condensarà vapor
d’aigua
Problema 1.5 Incropera
El compartiment d’un congelador consisteix en una cavitat cúbica de 2 m de costat. Suposi que el fons
està perfectament aïllat. Quin és el gruix d’aïllant d’escuma de poliuretà (λ = 0,030 W/(K m) que s’ha
d’aplicar a les parets superiors i laterals per a garantir una càrrega de calor inferior a 500 W, quan les
superfícies interiors i exteriors són a –10 i 35ºC, respectivament?
 L >= 0,054 m
Comparem el flux de calor perdut per la superfície de la mà exposada a tres medis diferents:
1) Exposició de la mà a l’aire través de la finestra del cotxe
2) Exposició de la mà a l’aigua quan estem nedant

3) Exposició de la mà a una temperatura ambient confortable (habitació climatitzada)  q”=30 W/m2
 1) 18000 W/m2; 2) 1400 W/m2; 3) 30 W/m2

Problema 1.13 Incropera (modificat)
Un xip quadrat isoterm té una amplada W = 5 mm i està muntat sobre un substrat de manera que les
seves superfícies lateral i inferior són ben aïllades, mentre que la superfície frontal s’exposa a un
corrent de fluid refrigerant a T∞ = 15ºC. A partir de dades de funcionament, la temperatura del xip no
pot passar de 85ºC. Quina és la potència màxima admissible del xip?
a) Convecció natural amb h=200 W/m2K
b) Convecció forçada amb h=3000 W/m2K
 a) 0,35 W; b) 5,25 W
En una etapa d’un procés de recuit, una fulla d’acer inoxidable es porta de 300 a 1250 K conforme
passa a través d’un forn escalfat elèctricament. L’amplada del forn és W0 = 2,4 m. La part superior i
els quatre costats s’exposen a aire ambiental a 300 K. La temperatura de les seves superfícies es pot
prendre com Ts = 350 K. La superfície inferior del forn està a 350 K i reposa sobre una placa de
formigó de 0,5 m de gruix, la base de la qual està a 300 K.
Calculeu la potència elèctrica que és necessari subministrar al forn.
Acer (775 K):

ρ=7900 kg/m3
cp=578 J/kg K
Formigó (300):
λ=1.4 W/K m
 Pelec = 840392 W
Uns dispositius de potència es munten sobre un dissipador de calor que té un àrea de superfície
exposada de 0,045 m2 i una emissivitat de 0,80. Quan els dispositius dissipen una potència total de 20
W i l’aire i l’entorn són a 27ºC, la temperatura del dissipador és de 42ºC. Quina serà la temperatura
mitjana del dissipador quan els dispositius dissipin 30 W per les mateixes condicions ambientals?
 Ts = 49 ºC
S’estudia un col·lector solar pla de 3 m2 de superfície que reb un flux solar de Gs=700 W/m2. El 90
% d’aquest flux incident passa a través de la coberta de vidre i és absorbit per l’absorbidor, la resta
és reflexat.
L’absorbidor està perfectament aïllat per la part inferior i laterals. Es simplificarà l’estudi
considerant que l’absorbidor no perd calor per: 1) radiació reflectida cap al vidre -cos negre-, 2)
convecció cap a l’aire -h=0- , i 3) conducció per la part inferior -λ=0-.
En estat estacionari la coberta de vidre està a 30ºC, i la seva emissivitat a aquesta temperatura és
ε=0,94. L’entorn està a -10ºC, mentre que l’ambient està a 25 ºC. El coeficient de convecció entre
el vidre i l’ambient és de 10 W/(m2 K).
a) Plantejar el balanç global i calcular la potència que és absorbida per l’aigua (qaigua/Scaptador)
b) Si m=0.01 kg/s, cp=4179 J/kg K  quin és l’augment de la temperatura de l’aigua ?
c) Calcular l’eficiència del col·lector, η=Eútil/Esolar ?

01 - Introduccio Termotecnia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

01 - Introduccio Termotecnia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ETSEIB – GRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)

Elisabet Mas de les Valls

1. Concepte de calor. Balanç de potència. Mecanismes de TdC

2. Modelització: conducció, radiació, convecció

sòlid o fluid estacionari neta entre dues superfícies a un fluid en moviment

Conducció: transport d’energia degut a la interacció entre les partícules

Radiació: transport de fotons (o ones electromagnètiques)

E= W − Q Hipòtesis  no es fa treball sobre el sistema

q/A mOUT, TOUT

mIN, TIN ∂Eac.

dipòsit amb resistència elèctrica dipòsit amb reacció química

Els bescanviadors de calor

 EL BALANÇ EN UNA SUPERFÍCIE SEMPRE ÉS qe=qs

coherència entre criteri de signes / esquema / balanç

(q/A)1=50 W/m2 (q/A)2= ?? (q/A)1=50 W/m2 (q/A)2= ??

(q/A)3=20 W/m2 (q/A)3=20 W/m2

Mètode: 1. Identificar el focus calent i el fred

2. Identificar els diferents mecanismes de TdC

3. Dibuixar la direcció de cada potència

4. Identificar el volum de control on plantejar el balanç

5. Plantejar el balanç d’acord amb el criteri de signes

CALOR Transport d’energia degut a una diferència de temperatures

 q: potència tèrmica [W]

Expressió general del balanç de potència:

qe-s ... Conducció / Convecció / Radiació / Calor sensible-latent

Com escrivim qe-s en funció de les T, les propietats

 Balanç de potència  ( q / A) x = ctt

T2  Si T1 > T2  signe ∂T/∂x? Signe qx?

 Si T1 < T2  signe ∂T/∂x? Signe qx?

Conductivitat tèrmica, W/(K m)

Aïllant industrial  λ(300ºC) < 0.2 W/Km

1. Quina és la potència perduda cap a l’exterior en un tram de paret de 1m2 ?

a. Emet radiació per estar a T > 0 K  poder emissiu E [W/m2]

b. Interactua amb les radiacions de l’entorn

 absorbeix, reflexa i transmet les radiacions

Fluxes radiants: G, J, E [W/m2]

J  G, irradiació: flux de potència radiant incident en una superfície

Flux de potència radiant NET per una superfície  (q/A)rad = G - J

Cos negre: cos o superfície ideal que

Llei de Stefan-Boltzmann: Eb = σ T 4 (σ=5.67·10-8 W/ m2 K4)

T elevades  pic a baixes λ

si no són opaques, poden transmetre a través seu, τλ (transmitància)

Superfícies grises: simplificació prenent propietats radiants constants en tot l’espectre

sup. real sup. gris

 Cos negre: ε=α=1 ρ=τ=0

 metalls ε baixa (or i plata polits ε ~ 0.02)

 no conductors ε > 0.6

 sup. oxidades augmenten ε dels metalls

Hipòtesis: medis NO participants, superficies opaques

Potència radiant bescanviada entre dues superfícies grises d’ària finita:

q12 A112 (σ T14 − σ T24 )

 sup. 1 envoltada per sup. 2 + (A1<<A2 o ε2=1) =q12 ε1 A1 (σ T14 − σ T24 )

Resistència tèrmica associada: q12= ε1 A1σ (T12 + T22 ) (T1 + T2 )(T1 − T2 )

Considerem un panell solar de 2 m2 de superficie a una temperatura de Tpanell=50ºC que

experimenta pèrdues per radiació cap a l’entorn, a Tentorn=T∞*=7ºC. El panell té un

Convecció: transferència de calor entre un fluid en moviment a T∞ i una superfície a Ts

 Necessitem conceptes bàsics de mecànica de fluids!!!!

2. Capa límit hidrodinàmica

Fluid monofàsic, Newtonià, incompressible i propietats constants

cabal màssic que creua els contorns

 Aigua circulant per l’interior d’una canonada en estat estacionari i a T uniforme:

Fluid monofàsic, Newtonià, incompressible i propietats constants

2. Quantitat de moviment (mv)