ABSTRACT

Francesca Woodman i el cos com a revelació i metamorfosi.

El cos dins la fotografia de Woodman es mostra com a lloc absolut on es desenvolupa

un contacte directa entre l’interior i l’exterior. Les formes corporals de la fotografia de
la jove americana marquen el camí cap a la forma estratègica per entendre la nostre
matèria prima que ens situa i fa créixer en el món. Com una espècie de ritual, es
desenvoluparà una metàfora per entendre que allò invisible és la referencia clau per
entendre la visibilitat. En aquest cas, la metàfora corporal es converteix en un procés on,
a través de la llum que crea la mateixa fotografia, es desenvolupa des de la incorporeïtat
per fer emergir la corporalitat. Així doncs, el treball de Woodman pretén recuperar
l’essència de l’ésser a través d’un treball d’experimentació amb la fotografia. El més
important de tot és que intenta culminar la idea, provocant un propi joc de similituds
entre el revelat d’una imatge i la revelació del propi cos femení. Una corporalitat, que
en relació amb el món, actua com a matriu per guardar al seu interior quelcom íntim que
necessita ser exterioritzat per poder ser visualitzat.

Anna Bayó Duran