ZIGURAT  D’UR  
Miquel  Jaume  Zuzama/1r  batx.  A  
 
       El  Zigurat  d’Ur  es  classifica  dins  la  categoria  d’obra    arquitectònica  de  tipus  religiós,  
ja  que  és  un  temple.    
 
       Aquest  es  composa  per  una  planta  de  tipus  quadrat  la  qual  és  rompuda  per  les  tres  
escales  d’accés  a  l’edifici.  També  cal  dir  que  els  murs  per  la  part  exterior  estan  
fabricats  amb  maons  de  tova  i  aferrats  amb  un  morter  de  betum  asfàltic,  que  els  
protegeix  de  les  adversitats  meteorològiques.  Per  dintre,  en  canvi,  els  murs  es  
composen  de  blocs  de  tova.  Tenen  una  finalitat  sustentadora  i  són  travessats  per  
forats  que  ventilen  l’interior  i  que  també  serveixen  com  a  desguàs  per  les  aigües  
residuals.  Les  cobertes  es  caracteritzen  per  utilitzar  el  sistema  arquitravat.  Es  creu  que  
algunes  de  les  plantes  podrien  allotjar  terrasses  on  hi  havia  arbres.  En  quan  a  les  
obertures  es  pot  observar  que,  a  part  dels  forats  abans  mencionats  (per  la  ventilació)  
només  es  poden  observar  un  nombre  reduït  d’entrades.  Això  ve  donat  a  que  l’entrada  
a  l’edifici  era  reservada  per  a  un  grup  elitista  format  pels  membres  de  l’esfera  
eclesiàstica  i,  per  tant,  eren  suficients.  Les  façanes  són  planes  i  sense  decoració  i  no  
he  trobat  informació  referent  a  la  relació  entre  les  façanes  i  la  forma  de  l’interior.  
 
       L’edifici  no  consta  de  cap  ornamentació  per  la  part  exterior.  
 
       Era  una  edificació  de  grans  proporcions  ja  que  es  debat  si  va  ser  construïda  amb  la  
intenció  d’estar  prop  dels  déus.  Encara  així,  avui  en  dia  només  es  conserva  
aproximadament  la  meitat  d’un  edifici  que  mesura  15  metres  d’altura.  
 
       Em  veig  molt  limitat  a  l’hora  de  comentar  l’interior  ja  que  no  existeix  cap  registre  
d’aquest  a  internet.  L’únic  que  he  pogut  trobar  és  que  a  dintre  només  hi  havia  un  llit  i  
una  taula,  a  vegades  daurada.  
 
       La  construcció  estava  rodejada  pel  poblat  i  era  la  més  alta  i,  per  tant,  sobresortia  
per  damunt  les  dunes  del  desert.  
 
       Finalment,  cal  dir  que  l’obra  tenia  una  intenció  propagandística  i  de  representació  
de  poder  davant  el  poble.  
  

CLASSIFICACIÓ  I  CONTEXT  HISTORICOSOCIAL  

El  Zigurat  d’Ur  va  ser  construït  baix  les  ordres  del  rei  Ur-­Nammu  (rei  de  la  III  Dinastia  d’Ur).  Baix  el  seu  
mandat  es  van  reconstruir  els  temples  destruïts  en  les  invasions  dels  Guti,  i  es  van  edificar  nous  
santuaris,  especialment  en  la  capital,  Ur.  L’obra  mai  va  ser  acabada  per  cap  governant  d’Ur  sinó  que  va  
ser  reconstruïda  per  Nabònides  (el  darrer  governant  neo-­babilònic).  Segles  després  va  tornar  a  ser  
destruïda  a  la  primera  Guerra  del  golf  (1991)  per  diversos  atacs  balístic.  Finalment  va  ser  reconstruïda  
fins  al  seu  estat  final  per  Saddamm  Hussein.  Avui  en  dia  encara  es  poden  veure  les  restes  de  metralla  a  
les  parets.

2