Comte: llei dels tres estats

Per tal d’explicar convenientment la vertadera naturalesa i el caràcter propi de la filosofia positiva,
és indispensable, des d’un principi, fer una mirada retrospectiva a la marxa progressista de l’esperit
humà considerat en el seu conjunt, ja que qualsevol de les nostres especulacions no pot ser ben
compresa si no és a través de la seva història.
D’aquesta manera, en estudiar el desenvolupament total de la intel·ligència humana en les seves
diverses esferes d’activitat, des de l’origen dels nostres dies, crec que he descobert una gran llei
fonamental de la qual depèn aquest desenvolupament, amb una necessitat invariable i que em
sembla que pot ser sòlidament establerta, ja sigui amb proves racionals que el coneixement de la
nostra organització ens proporciona o amb les verificacions històriques que obtenim en fer un atent
examen del passat. Aquesta llei consisteix en el fet que cadascuna de les nostres principals
especulacions, cada branca del nostre coneixement, passa successivament per tres estats teòrics
diferents: l’estat teològic o fictici, l’estat metafísic o abstracte i l’estat científic o positiu. En altres
paraules, que l’esperit humà, per naturalesa, utilitza successivament, en cadascuna de les seves
investigacions, tres mètodes de filosofar, les característiques dels quals són essencialment diferents i,
fins i tot, radicalment oposades: primer, el mètode teològic; a continuació, el metafísic, i, finalment,
el mètode positiu. Tres classes de filosofia, o de sistemes generals de reflexió sobre el conjunt dels
fenòmens que s’exclouen mútuament: el primer és el punt de partida necessari de la intel‧ligència
humana; el tercer, el seu estat fixe i definitiu, i el segon està únicament destinat a servir de transició.
En l’estat teològic, l’esperit humà, en dirigir les seves investigacions essencialment cap a la
naturalesa íntima dels éssers, cap a les causes primeres i finals de tots els efectes que l’impressionen,
en una paraula, cap als coneixements absoluts, es presenten els fenòmens com si fossin produïts per
l’acció directa i continuada d’agents sobrenaturals més o menys nombrosos, l’arbitrària intervenció
dels quals explica totes les anomalies aparents de l’univers.
En l’estat metafísic, que en el fons no és res més que una simple modificació del primer, els agents
sobrenaturals són substituïts per forces abstractes, vertaderes entitats (abstraccions personificades),
inherents als diversos éssers del món, i concebudes capaces d’engendrar per si mateixes tots els
fenòmens observats, l’explicació dels quals consisteix a assignar a cadascun la seva entitat
corresponent.
Finalment, en l’estat positiu, l’esperit humà, que ja ha reconegut la impossibilitat d’obtenir nocions
absolutes, renuncia a buscar l’origen i el destí de l’univers i a conèixer les causes íntimes dels
fenòmens, per dedicar-se únicament a descobrir, mitjançant l’ús ben combinat del raonament i de
l’observació, les seves lleis efectives, és a dir, les seves relacions invariables de successió i similitud.
L’explicació dels fets, reduïda als termes reals, no serà d’ara endavant altra cosa que la coordinació
establerta entre els diversos fenòmens particulars i alguns fets generals, que les diverses ciències han
de limitar al menor nombre possible.
August Comte: Curso de filosofía positiva. Buenos Aires: Aguilar, 1973
(traducció pròpia)