Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

PROGRAMA DEL GRAU MITJÀ

DE CONEIXEMENTS DE VALENCIÀ
DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA


Índex

1. Programa
1.1. Descripció
1.2. Objectius generals
1.3. Objectius específics
1.4. Continguts
1.5. Bibliografia bàsica
2. Avaluació: descripció
2.1. Prova escrita
2.2. Prova oral
3. Model de prova

1. PROGRAMA

1.1. Descripció: Aprofundiment i sistematització en la descripció del valencià. Teoria i

pràctica de la llengua: fonètica, ortografia, morfosintaxi i lèxic. Pautes de redacció;
planificació del discurs oral (especialment del discurs acadèmic).

1.2. Objectius generals

 Adquirir un grau avançat de competència en la producció de textos orals i escrits,
especialment en els de base expositiva (explicatius, descriptius, instructius i
argumentatius).
 Conéixer la realitat sociolingüística del País Valencià i reflexionar sobre els conceptes
més significatius.

1.3. Objectius específics

Pel que fa a la competència textual:

 Adquirir el domini de les estratègies discursives referents a la producció de textos orals
i escrits en els tres nivells textuals: pragmàtic, semàntic i sintàctic.

Pel que fa al sistema lingüístic:

 Adquirir un grau de competència gramatical avançat en els aspectes
foneticoortogràfics, morfosintàctics i lèxics de la llengua general i dels llenguatges
cientificotècnics en particular necessaris per a la correcta elaboració dels textos que es
proposen.

Pel que fa al marc sociocultural:

M T-A Programa 1
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

 Adquirir la competència sociolingüística necessària per a l'ús de la llengua en

situacions socials quotidianes i de docència.
 Adquirir els conceptes sociolingüístics bàsics necessaris per a promoure actituds
positives envers la llengua i el seu ús.

1.4. Continguts

1.4.1. Comprensió i producció de textos

El text com a unitat comunicativa. Els nivells de l'anàlisi textual: pragmàtic, semàntic i
sintàctic, aplicats a textos de caràcter expositiu i conversacional dels àmbits docent, no
docent i social.

1.4.1.1. Nivell pragmàtic

 Les funcions comunicatives:
 Les relacions entre l'emissor i el receptor i entre el text i el seu context.
Variació lingüística i enunciació.
 Les varietats d'usuari. Estudi de les principals varietats dialectals (català oriental i
occidental). Estudi específic del valencià o català meridional.
 Les varietats d'ús: els registres i els factors que els defineixen (tema, tenor, canal,
intenció). La necessitat d'una varietat comuna: la varietat estàndard.
 Les marques lingüístiques de l'enunciació:
 Presència o absència dels interlocutors en el discurs. Els procediments
d'impersonalització: ús del pronom se i del pronom hom. Altres procediments
d'impersonalització (els verbs impersonals, la 3a persona del plural, la 2a
persona del sing., els deíctics majestàtics...).
 La modalització com a factor de subjectivació del text.
 Els principis conversacionals: pressuposicions, implicacions, inferències.
 Les metàfores quotidianes.
 Les ironies i el doble sentit.
 Els caracteritzadors: adjectius i oracions de relatiu.
 Les expressions de la veracitat i la falsedat, la certesa i el dubte, la probabilitat,
l'obligació i la imminència.
 L'adequació als elements formals del text oral i escrit:
 Els valors entonatius en un text oral: ritme, variacions i pauses. Els trets
suprasegmentals i els seus valors de lectura: elisions, sinalefes, accentuació,
dièresi, la sil·labació com a emfasització, etc.
 La representació gràfica del text escrit. Aprofundiment en l'estudi del
vocalisme, el consonantisme i les seues representacions gràfiques. La
puntuació i la separació d'oracions: seqüències i paràgrafs. La disposició
material de l'escrit.

1.4.1.2. Nivell semàntic

El tractament de la informació en els textos expositius: selecció i organització de la
informació en els nivells macroestructurals, microestructurals i superestructurals de textos
amb seqüències explicatives, argumentatives, instructives i descriptives dels àmbits
docent i no docent.

M T-A Programa 2
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

 Anàlisi de la macroestructura.
 Les macroregles de reducció: supressió, generalització, construcció.

 Anàlisi de la microestructura.
 El progrés de la informació; la progressió temàtica. Els conceptes de tema i
rema. Tipus de progressió.
 Anàlisi de la superestructura.
 Les regles d'especificació.
 Aplicació a les seqüències textuals de base expositiva: explicativa, descriptiva,
instructiva i argumentativa.

1.4.1.3. Nivell sintàctic

 Concepte i fenòmens de cohesió.

 La cohesió referencial:
 La determinació i les seues funcions abstractiva i intensiva.
 La cohesió lèxica: els fenòmens de polisèmia, sinonímia, hiperonímia,
hiponímia i antonímia.
 La cohesió pronominal: els pronoms febles i les seues funcions
referencials, les funcions sintàctiques dels pronoms febles.
 La cohesió temporal: el joc textual dels temps verbals (la correlació
temporal). Descripció dels modes i els seus temps corresponents.
 La cohesió connectiva. Els elements connectors: classificació i funcions.
 La cohesió estructural. L'ordre de la frase i la seua relació amb els fenòmens
d'èmfasi, focalització: repercussions sintàctiques.

1.4.2. Reflexió lingüística i gramatical

1.4.2.1. Fonètica i ortografia

 Vocalisme
 Particularitats en el contacte de dues vocals tòniques en mots compostos.
 Particularitats en les terminacions de certs substantius, adjectius i verbs.
 El radical en verbs amb alternança.
 Mots amb dificultats: interferències vocàliques.

 Consonantisme
 Alteració de sons.
 Regles d'ortografia de les consonants. Mots amb dificultats.

 Prosòdia i signes de puntuació.

1.4.2.2. Morfologia i sintaxi

 El sintagma nominal
 El substantiu i l'adjectiu.
 Els determinants

M T-A Programa 3
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

 L'article. Casos especials. Ús davant d'infinitiu.

 L'article neutre; valor abstractiu i valor intensiu; locucions.
 Els demostratius.
 Els possessius.
 Els quantificadors.

 El sintagma verbal
 Els pronoms febles:
 Combinació de dos pronoms.
 Pronoms adverbials.
 Les pronominalitzacions.
 Els pronoms relatius:
 Que conjunció i que relatiu.
 Combinacions entre relatius i preposicions.
 El relatiu neutre.
 El relatiu possessiu.
 El verb
 Veus, modes, temps i aspectes verbals.
 Verbs irregulars.
 Formes no personals.
 La concordança en el verb.
 Les perífrasis verbals.
 L'adverbi.
 La preposició. Canvi i caiguda. Usos especials.
 La conjunció. Casos especials (interferències).

1.4.2.3. Lèxic

 La formació del lèxic. Derivació i composició.

 Les relacions lexicosemàntiques. El sentit figurat. Polisèmia, sinonímia i antonímia.
 Interferències lèxiques. Barbarismes, manlleus.

1.4.3. Marc sociocultural

 Panorama d'història de la llengua catalana.

 La diversitat sociolingüística:
 Varietats d'usuari.
 Varietats d'ús.
 Varietat estàndard.

1.5. Bibliografia bàsica

1.5.1. Gramàtiques, manuals i exercicis autocorrectius

AD, Vols dir? 3, Tabarca, València, 1994.

M T-A Programa 4
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

ALBEROLA, P., i altres, Comunicar la ciència. Teoria i pràctica dels llenguatges

d’especialitat, Bullent, Barcelona, 1996.
AMADEO, Imma - SOLÉ, Jordi, Curs pràctic de redacció, Ed. Columna, Barcelona,
1996.
BORDONS, G. i altres, Trèvol-2. Llengua, Empúries, Barcelona, 1989.
BORJA, J. i altres, Valencià mitjà, Castellnou, Barcelona, 1999.
CASSANY, D i altres, 44 Exercicis per a un curs d’expressió escrita, Guix, Barcelona,
1991.
CORMAND, J.M. i altres Llibre lila, Casals, Barcelona, 1982.
—, Llibre verd, Casals, Barcelona, 1983.
—, Llibre taronja, Propostes de treball de llengua, Casals. Barcelona,1985.
COSTA, A. i altres: Estratègies - II, Tabarca, València, 1992.
Els verbs valencians, Generalitat Valenciana - Editorial Bromera, València, 1995.
FERRANDO, A. i altres Invitació a la Llengua Catalana, Consorci d'Editors Valencians,
València, 1987.
FERRANDO A. - NICOLÀS, M. Panorama d'història de la llengua, Tàndem, València,
1993.
Gramàtica Valenciana, Generalitat Valenciana - Ed. Bromera, València, 1995.
GINER, R. i altres, Reciclatge. Nivells elemental i mitjà, Edicions 3 i 4, València, 1992.
LACREU, J., Manual d'ús de l'estàndard oral, Universitat de València, València, 1990.
MAS, Vicent, Pràctiques de llengua. Com escriure un text, Ed. Tàndem, València, 1996.
MESTRES, J. M. i altres, Manual d'estil. La redacció i l'edició de textos, Eumo -
Universitat de Barcelona - Universitat Pompeu Fabra - Associació de Mestres
Rosa Sensat, Barcelona, 1995.
RUAIX, J., El català- 1: Temes introductoris. Fonètica i ortografia, Barcelona, Moià,
1984.
—, El català 2: Morfosintaxi, Moià, Barcelona 1985.
—, El català 3: Lèxic i estilística, Barcelona, Moià, Barcelona ,1986.
—, Català progressiu 1. Curs mitjà de llengua, Moià, Barcelona, 1997.
—, Català progressiu 2, Curs mitjà de llengua, Moià, Barcelona, 1997.
VALOR, E., Curs mitjà de gramàtica catalana referit especialment al País Valencià, Ed. 3
i 4, València 1977.
—, Millorem el llenguatge, 2 vol., Ed. 3 i 4, València, 1979.
—, La flexió verbal, Ed. 3 i 4, València, 1998.
—, - SERRANO, Rosa, Practiques de llengua 6. Expressions peculiars de la llengua:
locucions i frases fetes, Ed. Tàndem, València, 1993.

1.5.2. Diccionaris

a) Generals
Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 19953.
Diccionari de la llengua catalana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1996.
Diccionari valencià, Generalitat Valenciana - Editorial Bromera, València, 19962.
Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998.

b) Bilingües

M T-A Programa 5
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

PASQUAL, Vicent: Diccionari valencià-castellà i castellà-valencià, Tabarca, València,

1990.
Diccionari castellà-català, Diccionari català-castellà, Enciclopèdia Catalana, Barcelona,
1994. 

2. AVALUACIÓ: DESCRIPCIÓ

L’alumnat haurà de superar una prova objectiva a final de curs en la qual ha de

demostrar que ha assolit els objectius detallats en el programa. Aquesta prova d'avaluació
constarà de dues parts:

2.1. Prova escrita, dividida en dos apartats d’acord amb els continguts que s’especifiquen
en el programa.

2.1.1. Àrea d’expressió escrita: Consisteix en un dictat (5 punts; 5 errades = 0 punts) i

en la redacció d’un text que l’examinand escollirà entre dues propostes de
característiques i temes diferents. Almenys una d’aquestes propostes d’escriptura
tractarà sobre un dels continguts corresponents al marc sociocultural que recull el
programa. Els 10 punts de la redacció s’atribueixen així: 7 per la correcció normativa (10
errades = 0 punts en aquest apartat) i 3 més per les característiques pròpiament textuals,
com són l’adequació, la coherència i la cohesió. Aquesta àrea val un 35% de l’examen.

2.1.2. Àrea de domini pràctic del sistema lingüístic: Consisteix en la resolució d’un test
de normativa sobre els continguts gramaticals que recull el programa (ortogràfics,
morfosintàctics i lèxics).Aquesta àrea val un 40% de l’examen.

2.2. Prova oral, que consistirà en la lectura en veu alta d’un text i una conversa sobre el
tema o temes d’aquest. L’alumne ha de demostrar que pot produir textos orals d'acord
amb els objectius i continguts del programa. L’àrea d’expressió oral val un 25% de la
notal total de l’examen, però és eliminatòria. En la prova oral es poden obtenir 15 punts.
L’apte se situa en 11 punts. Les persones que obtenen 9 o 10 punts poden compensar la
nota global amb la part escrita.
Tenint en compte que la metodologia didàctica que apliquem en el curs és l’enfocament
comunicatiu, a l’hora d’avaluar la prova oral es tenen en compte els paràmetres següents
relacionats directament amb les habilitats referides al discurs oral:
LLEGIR: L’examinador/a proporciona un text breu a l’examinand i li deixa un temps
prudencial (entre 5 i 10 min) perquè s’hi familiaritze. A continuació l’examinand ha de
llegir en veu alta aquest text. Durant la lectura en veu alta l’examinador avalua la fluïdesa
i la correcció lectores i fa les anotacions pertinents en una graella. Aquesta habilitat
s’avalua sobre 5 punts.
PARLAR: L’examinand fa una exposició oral referida al tema del text que ha llegit per a
demostrar que l’ha entés i que és capaç d’expressar idees completes al voltant del tema en
qüestió. A continuació, l’examinador/a pot fer algunes preguntes a l’examinand sobre
aquest mateix assumpte. Durant aquesta part de la prova, que dura uns 10 min,
l’examinador avalua l’adequació del discurs a la situació comunicativa, la fluïdesa de
l’expressió i la correcció d’aquesta. Aquesta habilitat s’avalua sobre 10 punts.

M T-A Programa 6
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

3. MODEL DE PROVA

A. ÀREA D’EXPRESSIÓ ESCRITA (val el 35% de la nota total de l’examen)

1. Dictat (5 punts; 5 errades = 0 punts)

2. Trieu una d’aquestes opcions. El vostre text ha de tenir un mínim de 150

paraules. (10 punts: 7 per la correcció normativa (10 errades = 0 punts en aquest
apartat) i 3 per criteris textuals)

 Article d’opinió sobre el tema “Les balenes, uns animals amenaçats”

 Enrique viu a Gandia, encara que la seua família procedeix de Múrcia. La seua
llengua habitual és el castellà. Li agradaria parlar valencià bé, però no en sap
perquè tot el món se li adreça en castellà automàticament així que veuen que ell és
castellanoparlant. D’aquesta manera, Enrique té ben poques oportunitats
d’aprendre i de practicar la nostra llengua. Comenteu per què creieu que Enrique
té aquest problema i amb quins conceptes de sociolingüística el relacionaríeu.

B. ÀREA DE DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC (Val el 40% de la

nota del conjunt de l’examen)

3. Ompliu els espais buits del text següent amb les grafies que hi falten. Si no n’hi
cal cap, escriviu-hi el signe de conjunt buit (Ø). (5 punts; 8 errades = 0 punts)

El considerable temporal d'aigua que durant tres hores va e___marcar el meu viatge de
l'altre dia, el vaig s___portar amb una tranqui___itat ___favorida, sens dubte, perquè res
no m'exigia de ser a Alacant a una hora determinada. No hi havia cap motiu, doncs, per
a posar-se nerviós, i l'única cosa que havia de fer era adaptar-me a les
circu____stàncies. Pense que triar voluntàriament, de tant en tant, alguna experiència
que incloga la possibilitat d'una impotència pot ser educatiu. Com per exemple, quan
penjat en l'aire, damunt dels nú___ols, l'aer___stat queda immò___ il, i com que no fa
vent no es pot fer altra cosa que esperar; o un cop arri__at a un poblet després d'una
llarga caminada no es pot menjar enlloc, i l'únic recurs és el pré___ec que queda al fons
del s___rró... Totes aquestes petites impotències prèviament admeses com a fets que, si
es presenten, no han de ser rebu___ades com una agre__ió, ajuden a crear un cert hàbit
d'a___eptació davant l'imprevist. Si no hi podem fer res, hi podem fer una altra cosa:
viure la situació com un fet nou, i per tant entu___iasmador. Redesc___brir el sentit de
la prudència, per exemple. La velocitat pot proporcionar un gran plaer, però també és
molt gratificant decidir que no correrem gaire, i ser co__ients del pacte que hem fet amb
les situacions adverses. Cada minut que passa es di___ueix en aquesta ___rmonia,
mentre juguem a temptejar l'equilibri entre el risc i la precaució, au__menta el nostre
benestar.

Sobre un text de Josep M. Espinàs. Avui, 3-6-92

M T-A Programa 7
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

4. Poseu accent o dièresi a les paraules que ho necessiten. (5 punts; 9 errades = 0

punts)

L'orbita de Mercuri te un traçat tan especial que al llarg d'aquest segle s'han evidenciat
unicament trenta periodes optims per a seguir-lo amb grans telescopis. Malgrat aixo, els
investigadors han detectat la presencia de gel a la seua superficie.
Les conclusions quant a l'origen del gel detectat al planeta Mercuri, estretament unit per
veinatge amb el Sol, per be que de moment no s'han publicat, ja han conduit els experts
a diverses hipotesis. La mes estesa es basa en l'original moviment de rotacio del planeta,
que inverteix uns 176 dies terrestres a completar un gir.
El gel desapareix tan bon punt el sol il·lumina la cara fosca del planeta, pero no als pols,
com a consequencia del moviment rotatori, d'inclinacio minima respecte a l'astre rei.
Mentre al costat diurn es dona un migdia de quasi 500 graus, les zones polars es
mantindrien permanentment congelades.
Avui, 17-5-92

5. Completeu els espais en blanc amb el pronom feble o la combinació de pronoms

adequada. (5 punts; 5 errades = 0 punts)

1. Jo m’abstinc de donar la meua opinió, vosaltres no podeu abstenir _______.

2. Trieu els models detingudament, si no _______ trieu, us passarà el mateix que
l’any passat.
3. Recordeu-vos de traure el peix del congelador. Si no _________ traeu no sé què
soparem, avui.
4. Si les teues germanes no es mengen el pollastre, _______ donaré per a sopar.
5. Quan els alumnes em pregunten això, no sé què dir______.

6. Completeu les frases següents amb les formes conjugades adequades dels verbs
entre parèntesis. (5 punts; 6 errades = 0 punts)

1. D'acord amb la decisió dels govern, els pagesos _______________ (REBRE)

una indemnització per les pèrdues que han tingut aquest any.
2. Cada vegada que ha de parlar en públic, es _______________(MORIR-SE) de
vergonya.
3. Amb les paraules que acabes de dir ________________ (TRAIR) la confiança
que en Pere ha dipositat en tu.
4. Us recomanem que no ___________ (DUR) els vostres fills a aquesta escola.
5. Que nosaltres sempre ____________(DIR) què s’ha de fer, no vol dir que
sempre ___________ (TENIR) raó.
6. Que el guanyador ______________ (MERÉIXER) el premi sempre és
discutible.

7. Completeu les frases següents amb els verbs en formes no personals (és a
dir, gerundi i participi) que corresponguen en cada cas (5 punts; 5 errades
= 0 punts)

M T-A Programa 8
 Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

1. He _________________ (ROMANDRE) sempre fidel als ideals de la meua

jovenesa.
2. Aquesta qüestió, fins ara, mai no havia _________________ (DEPENDRE) del
nostre Departament.
3. Per fi hem _________________ (OBTENIR) el premi als nostres esforços.
4. (RESOLDRE) aquestes qüestions, tindrem la clau del problema.
5. _________________ (CONÉIXER) el teu germà, jo diria que se’n deu haver anat
de festa.

8. Subratlleu i esmeneu totes les incorreccions morfosintàctiques que trobeu en les

frases següents. (5 punts; 5 errades = 0 punts)

1. Maria té que anar a treballar tota la setmana.

2. Quan el van cridar devia d’estar molt ocupat per què no els va fer cas.
3. M’alegre moltíssim de que vingues al sopar.
4. Ahir vaig veure al teu germà a la plaça de la Vila.
5. Degut a la tempesta, s’ajornaren les competicions.

9. Subratlleu i esmeneu tots els errors lèxics que trobeu en les frases següents. (5
punts; 5 errades = 0 punts)

1. L’avió ha tremolat quan despegava i quan aterritzava.

2. No entenc per què estàs així, tan acovardat.
3. Han apressat el lladre, però l’han alliberat de seguida per falta de proves.
4. Ho lamente de veres, m’he retrassat.
5. En les rebaixes, m’he comprat un pantaló molt barat.

10. Completeu les frases següents omplint-ne els buits amb la paraula que escaiga
en cada cas, i que apareix definida entre parèntesis, heu de tenir en compte el
gènere i nombre que marquen els articles que precedeixen els buits.
1. Quan li vaig preguntar on era el cotxe, va encongir els
__________________ (REGIÓ SUPERIOR I LATERAL DEL COS, SITUADA A

CADA COSTAT DEL COLL) i em va dir que no ho sabia.

2. Aquest exercici serveix per a enfortir els __________________ (ÒRGAN

CARNÓS QUE SERVEIX PER A PRODUIR O CONTRARESTAR ELS MOVIMENTS

DEL COS) de la cama.

M T-A Programa 9
Àrea de Promoció i Normalització Lingüística

3. M’encanten les __________________ (MOL·LUSC DE COLOR NEGRE PER

FORA, QUE FORMA COLÒNIES SOBRE LES ROQUES I ÉS MOLT APRECIAT COM A

COMESTIBLE) al vapor, amb una salseta d’all i julivert.

4. Sempre que passejava per la platja, recollia totes les __________________

(CLOSCA D’ALGUNS MOL·LUSCOS) que li cridaven l’atenció, i després les
col·lecionava.

5. Hui he quedat amb el meu __________________ (MARIT DE LA FILLA

RESPECTE ALS PARES D’AQUESTA) per jugar a tenis.

M T-A Programa 10