QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES

11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Quins contes més

estranys que
m’expliques!

Activitat dels Grups de treball del COBC

Dijous 22 de maig 2008. Sala 119
Grup de Treball de Biblioteca i Còmics
Grup de Treball de Literatura Fantàstica i de Ciència Ficció
Grup Q.doc d’Informació i Documentació LGT
Grup de Documentació Musical
Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils

0
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Quins contes més estranys

m’expliques
Innovar amb l’experiència: els grups de treball del Col·legi
Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya hem volgut
aportar una mostra de col·laboració entre professionals de
diferents àmbits d’especialitat, orientada al públic infantil. Us
oferim, per primer cop, una sèrie d’activitats preparades des del
coneixement i l’experiència de treball de cada grup en sectors
diversos (còmic, música, ciència ficció i relaciones afectives) amb
la voluntat de plantejar nous reptes d’intervenció i d’exploració
transversal de les especialitzacions, orientades als usuaris
infantils de la biblioteca.

Col·laborar i compartir experiències: les activitats que us

presentem sorgeixen de la col·laboració entre els grups de treball
i pretenen donar a conèixer una de les múltiples accions de la
qual el col·lectiu professional poden aprofitar per al dia a dia.
Aquesta és la voluntat dels grups: esdevenir col·lectius de treball i
generar eines útils per al desenvolupament de la professió i
recolzar les accions transversals amb d’altres col·lectius de
professionals.

Explorar la col·lecció per donar-la a conèixer: hem plantejat

les activitats sense perdre de vista mai la col·lecció general de la
biblioteca, de manera que els infants puguin explorar i recórrer
sectorialment parts d’aquesta, de manera natural i atractiva.
Així mateix, cal tenir en compte que tota activitat programada ha
d’anar acompanyada d’una selecció bibliogràfica que inclogui
obres disponibles, de manera que es creï el vincle directe entre
l’activitat i la col·lecció del centre.

Revisar, actualitzar i enriquir la col·lecció: les activitats són

una bona excusa per revisar, actualitzar i seleccionar documents
nous que enriqueixin la col·lecció del centre, a més de ser un
mètode excel·lent per difondre-la entre els usuaris.

Capacitar els infants en la creació i el coneixement: els

exemples d’activitats que us oferim fomenten clarament la creació
i la curiositat en els infants, de manera que els professionals de
les biblioteques potenciem els valors formatius i socials que ens
caracteritzen en el nostre entorn. Veureu com les propostes que
presentem incorporen diferents mitjans en una mateixa activitat:
l’oralitat combinada amb la música, les relacions afectives amb
els mitjans audiovisuals, els coneixements amb la plàstica, etc.

1
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Grup de Treball de
Biblioteques Infantils i
Juvenils

OBJECTIUS DEL GRUP

Constituir-se com un grup professional per discutir temes relatius a

les biblioteques infantils, organitzar seminaris, fer visites i viatges
per conèixer altres equipaments, assistir a jornades i congressos i
proposar cursos especialitzats en aquest camp. El tema amb el que
hem començat a treballar és els joves i la biblioteca. Mantenim un
bloc i una tertúlia sobre literatura infantil i organitzem cursos i altres
activitats

C ON TA C TE

http://www.cobdc.org/jimboto
http://alotspetitprincep.blogspot.com
jimboto@cobdc.org

LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

La literatura per a infants és un d’aquells grans desconeguts, tothom en

parla, però ningú no sap ben bé què és. Pretenem que aquesta
bibliografia sigui un salvavides per a tots el que vulgueu capbussar-vos
a la piscina dels llibres i contes per a infants i joves. Us proposem un
itinerari bibliogràfic passant pels llibres teòrics que us ajudaran a
respondre a la pregunta “què és la literatura infantil?”, un recull de
bibliografies específiques de literatura infantil, informació sobre
biblioteques i centres de documentació, revistes i recursos electrònics i
per acabar unes quantes eines que us ajudaran a introduir-vos en el
món de la literatura i la narració oral.

2
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
GE N E R A LITATS
MOLIST, Pep. Els llibres tranquils.
Lleida : Pagès editors, 2003. [nova edició
en castellà: Madrid: Anaya 2006]
Bibliografia comentada de llibres organitzats
per temes relacionats amb el creixement
emocional dels infants. És a dir, llibres que, tot
i un alt nivell literari, toquen aspectes com els
sentiments o les actituds, o bé plantegen
situacions angoixants per als infants com
poden ser la mort o el divorci, etc.
MOLIST, Pep. Dins el mirall: la literatura
infantil i juvenil explicada als adults.
Barcelona: Graó, 2008. (Micro-macro
referències; 6)
Un recorregut pel que podríem anomenar
l’itinerari lector dels infants. És a dir,
recomanacions per a pares i educadors dels
BI BL I O T EQ UES, M EDI AT EQ UES
D’INFORMACIÓ
La Biblioteca mediateca: educació
infantil i primària: proposta de treball.
Barcelona: Rosa Sensat, 2007.
Recull de propostes d’activitats per a la
biblioteca escolar. Es presenten classificades
en tres blocs: Desenvolupament del gust per
la lectura, Lectura de recerca i tractament de
la informació, i Llibres i altres
suports/biblioteca-mediateca.
BUNDÓ NIN, Montserrat; GABARRÓ
PARERA, Montserrat. La biblioteca
escolar i la biblioteca pública: idees per
a la col·laboració. [Barcelona]: Generalitat
de Catalunya, 2008. (La biblioteca escolar
“puntedu”)
En aquest document, a més una petita part
teòrica sobre les biblioteques dins del projecte
“puntedu”, aporta idees per a la col·laboració
entre biblioteques públiques i escolar. Dos
centres que necessàriament haurien d’anar
lligats.
CENTELLES, Jaume. La biblioteca, el cor
de l’escola. Barcelona: Rosa Sensat, 2005
(Premi de Pedagogia)
Document pràctic, on es defensa la necessitat
de la biblioteca escolar com un espai viu dins
3
llibres que no haurien de deixar escapar els
nostres infants de 0 a 14 anys.
Equipo Peonza. Cien libros para un siglo.
Madrid: Anaya, 2004.
Un recorregut per totes les dècades del segle
XX, amb una petita introducció històrica, i un
comentari dels llibres més destacat que es
van anar editant any rera any.
DURAN, Teresa; LUNA, Marta. Un i un i
un... fan cent. Barcelona : La Galera,
2002.
Un diccionari de personatges, clàssics i d’ara,
que es presenten amb la seva pròpia veu. Ens
parlen del seu llibre de referència, dels altres
personatges que els acompanyen i de les
diferents edicions de les seves obres.
I CENTRES
l’escola. En ell trobem propostes d’activitats
de foment de la lectura.
ESCARDÓ i BAS, Mercè. La biblioteca,
un espai de convivencia, un esapi
educador. Parets del Vallès: l’Ajuntament;
Centre UNESCO de Catalunya, 2002.
Reflexió senziilla i entenedora de com, Mercè
Escardó, ha tirat endavant la Biblioteca de
Can Butjosa, especialitzada en literatura
infantil i juvenil; i de les experiències
imaginatives, educadores i de convivència
que n’han sorgit.
JORDI, Catherine. Guía práctica de la
biblioteca escolar. Madrid: Fundación
Sánchez Ruipérez, 1998. (Biblioteca del
libro; 69).
Guia que dóna idees per a la posada en
funcionament o renovació d’una biblioteca
escolar, per al finançament, la selecció, etc.
amb la col·laboració de tota la comunitat
educativa. També aporta propostes creatives
per a la dinamització de l’espai.
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
BIBLIOGRAFIES
GONZÁLEZ, Luis Daniel. Bienvenidos a la
fiesta: diccionario-guía de autores y
obras de literatura infantil y juvenil.
Madrid: CIE Dossat 2000-2001.
"[…] me gustaría contribuir a poner algo de
orden en la desmesurada producción actual y,
de paso, ayudar a la difusión de libros menos
conocidos o apreciados que a mi juicio tienen
indudable calidad e interés." 725 entrades
d'autors i il·lustradors i referències a 300 més;
1100 obres editades en castellà i referències a
400 més. Les xifres parlen per elles mateixes.
Una obra de referència que cal no perdre de
vista, així com el seus annexes Donde vive
la emoción (2002) i Donde nacen los
sueños (2003). Veieu també:
http://www.bienvenidosalafiesta.com.
REVISTES I RECURSOS
N [en línia]. Barcelona: Anincat, 2000.
[Consulta: 3 d’abril de 2008]. Disponible a:
http://www.anincat.org/n/n.htm .
Revista de l’Associació de Narradores i
Narradors que s’edita en format electrònic i es
pot consultar des del seu lloc web. Ofereix la
consulta dels números anteriors, els editorials,
els articles… i proposen llibres i contes que
inspiraran als narradors.
Tantágora. Barcelona: Tantágora Serveis
Culturals, 2005- . ISSN 1885-0723.
Publicació en format paper que neix de
l’entitat cultural del mateix nom i que ofereix
articles i reportatges sobre l’estat de la qüestió
de la narració oral arreu del món, tècniques
de narració i adaptació de textos, la relació
entre hàbit lector i narració oral, entrevistes
amb narradors, suggèrencies de contes per
explicar…
I tot seguit un llistat de publicacions
periòdiques que tracten el tema de la literatura
infantil i juvenil i de la il·lustració on es poden
trobar articles, reportatges, entrevistes a
escriptors i il·lustradors i ressenyes de llibres:
4
Red de Selección de Libros Infantiles y
Juveniles. Libros escogidos de literatura
infantil (3-7; 8-11; 12-15 años). Madrid:
FGSR, 2003-2006.
La Red de Selección de Libros Infantiles y
Juveniles inclou associacions que treballen
per al foment i la promoción de la literatura
infantil i juvenil a nivell estatal, entre ells el
Grup de treball de Biblioteques Infantils. Un
comité d'experts que cada any elaboren una
selecció del bo i millor de la LIJ editada a
Espanya (en les quatre llengües oficials de
l'estat) per a diferents franges d'edat. De
cadascun dels llibres se n'inclouen les dades i
una ressenya. Properament apareixerà la
selecció del 2007, que inclourà llibres de les
franges d'edat. Es poden descarregar en
format pdf des de la web de la Fundación
Germán Sánchez Ruipérez
(http://www.fundaciongsr.es/guias/seleccion.ht
m).
ELECTRÒNICS
Babar: revista de literatura infantil y
juvenil [en línia]. Arganda del Rey, 1989 -.
[Consulta: 3 d’abril de 2008]. Disponible a:
http://revistababar.com .
CLIJ: cuadernos de literatura infantil y
juvenil. Barcelona: Fontalba, 1989 - . ISSN
0214-4123.
Faristol. Barcelona: Consell Català del
Llibre Infantil i Juvenil, 1985 - . ISSN 0213-
2427.
Peonza. Santander: Asociación Cultural
Quima, 1986 -. ISSN 1130-8370.
Educación y Biblioteca. Madrid: Tilde,
1989 - . ISSN 0214-7491.
Bloc: revista internacional de arte y
literatura infantil. Madrid: Bloc, 2007 - .
Disponible també en línia a [Consulta: 3
d’abril de 2008]:
<http://www.revistabloc.es/index.php?
seccion=inicio&idioma=es>
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
NARRACIÓ ORAL
BRYANT, Sara Cone. Com explicar
contes. Barcelona: Biblària, 1996.
“És per a aquestes que escric, per a les
mestres a les quals manquen el costum o la
iniciativa, per aquelles que, només de pensar
que han de fer un pas endavant ja es tornen
més tímides que el més petit dels seus
alumnes, per aquelles que no saben on cercar
els millors contes, ni els que són més fàcils
d’adaptar. Espero que les pàgines que
segueixen els aportaran quelcom de concret i
de pràctic en el sentit de les recerques i la
“manera” de desenrotllar-les.” Bryant va per
feina en aquest llibre ple de consells pràctics
per als contistes. Inclou també versions dels
contes preparades per a la seva narració,
classificades per edats, i activitats per
treballar amb els infants. Veieu també:
PADOVANI, Ana. Contar cuentos: desde la
práctica hacia la teoría. Buenos Aires:
Paidós, 1999.
JEAN, Georges. El poder de los cuentos.
Barcelona: Pirene, 1988.
“Aquí he intentado saber sobre todo qué
podían aportar actualmente a los niños
pequeños y a los mayores, a la escuela y
fuera de ella, estas historias intemporales y
mágicas que se cuentan desde hace tanto
tiempo.” Jean analitza en aquest llibre els
contes des de diferents perspectives
(històrica, morfològica, psicològica) per
explicar la importància del conte i la seva
narració als infants d’avui dia. Una complerta
introducció teòrica al món dels contes i la
seva narració.Veieu també: JANER MANILA,
Gabriel. Infancias soñadas y otros
ensayos. Madrid: FGSR, 2002.
A LTR E S RE C OM A NA C ION S
Col·lecció Mil anys de contes (Editorial
Baula), amb títols com Mil anys de contes
de la natura, Mil anys de contes de
terror, Mil anys de contes del mar, etc.
Recopilacions temàtiques de contes i
rondalles de diferents autors i tradicions.
Col·lecció Para padres y maestros
(Editorial SM), amb títols com Cuentos a la
5
RODARI, Gianni. Gramática de la
fantasía: introducción al arte de contar
historias. Barcelona: Planeta, 2006.
“Se habla aquí de algunos modos de inventar
historias para niños y de ayudar a los niños a
inventar por sí solos sus propias historias [...].
Confío en que el librito sea también útil para
quien cree en la necesidad de que la
imaginación tenga su puesto en la enseñanza;
para quien tiene fe en la creatividad infantil;
para quien sabe qué virtud liberadora puede
tener la palabra.” Fonamental llibre del Rodari
pedagog i contista, on proposa a través
d’exemples reals extrets de la seva
experiència amb infants, mètodes per ajudar
els infants a estimular allò que anomenem
“fantasia”. Veieu també: RODARI, Gianni.
Exercicis de fantasia. Barcelona: Columna,
1997.
ROWSHAN, Arthur. Cómo contar
cuentos. Barcelona: RBA, 1999. ISBN: 84-
7901-408-3.
“Esta obra está destinada a los padres, pero
también a los profesores y psicólogos
infantiles y a cualquiera que, de una manera u
otra, asuma la responsabilidad de educar a un
niño. Enseña al lector cómo elaborar relatos
para describir situaciones específicas.”
Rowshan s’apropa a la narració oral des d’un
punt de vista educatiu i terapéutic, i ens
proposa l’utilització del conte com a eina per
transmetre una sèrie de valors, proporcionant
eines al narrador per establir una comunicació
efectiva amb els infants. Veieu també:
ESTIVILL, Eduard i DOMÈNECH, Montse.
Cuentos para crecer: historias mágicas
para educar con valores. Barcelona:
Planeta, 2006.
luz de un candil, Cuentos del
Mediterráneo, Cuentos para el adiós,
Déjame que te cuente, etc. Especialment
pensats, com el seu nom indica, no per la
lectura directa per part dels infants, sinó per
proporcionar als mediadors materials per la
narració oral.
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Grup de
Biblioteca i Còmics
OBJECTIUS

El grup es proposa promocionar, difondre i prestigiar el món del novè

art. Plantejar, discutir, compartir i proposar solucions als problemes
que ens trobem habitualment en el tractament del còmic a les
biblioteques, aconseguint així, la captació de nous públics, provinents
de l'interès que aquest mitjà desperta en els joves i promoure la
millora en les col·leccions de còmic a les biblioteques, així com
trencar amb la percepció que el còmic és un fenomen artístic i literari
menor, dimensionant-lo amb tota la seva potencialitat i dignificant-lo
fins a trencar estereotips.

 Oferir informació bibliogràfica del món editorial del còmic.

 Formar part o aconsellar a les comissions de seleccions de novetats
 Captar nous públics donant una oferta atractiva.
 Oferir assessorament a qualsevol professional.
 Reflexionar sobre temes d'interès comú, com poden ser els del
mobiliari, les sublocalitzacions, pictogrames, la catalogació, la
diferenciació entre infantil i adult, i qualsevol altre motivador
d'interès.
 Promoure la col·laboració entre professionals i l'intercanvi
d'experiències.
 Desenvolupament de l'estudi de temes monogràfics, per gèneres o
autors.
 Aprofundir en la necessària coordinació i cooperació de les
biblioteques amb els agents culturals del medi: editorials, entitats
(com ara FICOMIC) i autors.

C ON TA C TE

http://www.cobdc.org/grups/comic/index.html
grupcomic@cobdc.org

AC TIV ITAT DE CÒMIC I PÚBLIC

INFANTIL

L’activitat que presentem en aquesta edició de les jornades, pretén

mostrar la versatilitat del llenguatge del còmic que recordem que no es
un gènere sinó un mitjà, alhora que fomentar-ne el seu ús tant pel seu
valor pedagògic com pel seu ús com a eina per assolir plaer.

6
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

El valor del còmic com a referent cultural han entrat en un procés de

consolidació definitiva, la seva continuada aparició dins els mitjans de
comunicació i el seu tractament, per fi, com a mitjà de comunicació
adult, juntament amb la seva diversificació de gèneres i formats dins
d’una indústria en permanent reorganització, ha augmentat la seva
valoració social que ara cotitza a l’alça. Els afeccionats al còmic ens
estem habituant a conviure en un permanent estat d’optimisme moderat
amb l’esperança d’assolir un estatus de normalitat.

En aquestes jornades, dos joves autors de contrastada qualitat en el

món del còmic i la il·lustració ens explicaran mitjançant els seus
dibuixos com s’ho fa una persona que un dia qualsevol s’aixeca pel
matí per tornar un llibre a la biblioteca.
Anirem veient com la narració flueix de manera diferent per a cada
persona, podrem comparar com els dos autors interpreten de diferent
manera personatges, objectes, situacions i entorns, a pesar de
començar i acabar igual, hi ha mil maneres d’explicar el camí del punt A
cap al punt B, i algunes son delicioses...

Vist això, volem refermar el valor del còmic com a eina pedagògica:
estem parlant d’un llenguatge universal, intuïtiu, que pot ser fàcilment
seguit per tot tipus de persones independentment del seu origen, sexe,
i edat. Aquest llenguatge fomenta la capacitat de síntesis, la imaginació,
la memòria...i tantes altres coses que a vegades no valorem en la justa
mesura el seu poder potencial. En el còmic conflueixen varies
disciplines artístiques en un joc d’equilibris que no te igual.

Els joves en són conscients i connecten amb molta facilitat amb aquest
llenguatge, ells ho tenen clar i se’n fan addictes contínuament. Y el que
es encara més xocant, es que ho fan curiosament en una edat en que
malauradament molts deserten de la lectura, hem d’estar atents i saber
aprofitar aquesta inèrcia lectora.

Un lector, sempre serà un lector, independentment de gèneres o

mitjans que utilitzi, quan guanyem un lector tots hi guanyem, però el
primer que hi guanya es ell mateix: la lectura produeix plaer, no ho
podem oblidar mai.

7
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
TEORIA, HISTÒRIA I TÈCNICA DEL CÒMIC
GUIRAL, Antonio. Cuando los cómics se
llamaban tebeos : la escuela Bruguera
(1946-1967). Barcelona : El Jueves, 2005.
L’expert en història del còmic Antoni Guiral fa
un recorregut pels anys daurats de l’editorial
barcelonina Bruguera: un estudi històric i
sociològic de la factoria industrial de còmic
més important de l'Estat espanyol, amb una
mostra de les historietes publicades entre
1945 i 1963. El llibre es va presentar amb
motiu de l’exposició Factoria d’humor
Bruguera organitzada al Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, la primavera de
2005. L'àlbum mostra la transformació d'un
negoci familiar en un imperi editorial, i ens
presenta els principals personatges que
contribuïren a l'èxit de l'empresa: Mortadelo,
Filemón, Carpanta, Zipi i Zape, Petra, Doña
Urraca, el reporter Tribulete, etc.
GUIRAL, Antonio. Del tebeo al manga :
una historia de los cómics. Girona :
Panini Cómics,
2007.
Als anys 80, Toutain va editar una més que
notable La historia de los comics, des
d’aleshores no hi ha hagut cap intent amb
aquesta ambició i envergadura, ara, de la mà
de Panini i dirigida per Toni Guiral, trobem en
12 volums aquesta col.lecció imprescindible
de la qual ja han sortit 4 volums.
L’edició es excel·lent, no tant sols pel
contingut sinó també per l’equilibri que
s’aconsegueix entre divulgació i rigurositat, no
fent-se pesada en cap moment i amb
abundants referències tant històriques com
artístiques, que ajuden a situar el contingut en
context en tot moment.
Ens trobem davant d’una obra de referència
de consulta obligada per a tots els interessats
en
Cómo dibujar manga. 1, Personajes.
Asociación para el estudio de las técnicas
del manga. -- 3a ed. Barcelona : Norma,
2002. (Biblioteca creativa).
Sèrie per aprendre l'estil i la tècnica del còmic
japonès, des de la detallada relació de
material de dibuix fins a una introducció
bàsica al desenvolupament del guió. Cada un
dels 20 volums de la sèrie està dedicat a un
tema concret com ara l’anatomia dels
8
personatges, els personatges masculins, els
femenins, els combats, els fons, les trames,
etc.
MCCLOUD, Scott. Entender el cómic : el
arte invisible. Bilbao : Astiberri, 2005.
Scott McCloud ens recorda que el còmic és
un mitjà jove, amb unes possibilitats
il·limitades, i que encara queda molt camí per
fer, tot i que molta gent creu que tot ja està
inventat. Precisament, l'autor reinventa el
mitjà per dignificar-lo i per explicar-lo, tant als
neòfits com als crítics més exigents i ho fa
mitjançant les pròpies vinyetes. L'obra defineix
passat i present de l'art del còmic, i
complementa un altre títol de l'autor, La
Revolución de los còmics que apunta cap al
futur. Una reflexió molt intel·ligent que busca
l'equilibri entre servir i servir-se del còmic.
ROIG, Sebastià. Les generacions del
còmic : de la Familia Ulises als Manga.
Flor del Vent, 2000. (De Llevant a Ponent).
Crònica periodística sobre el món del còmic a
Catalunya, des dels anys quaranta fins a
l’actualitat. L’autor proposa un recorregut
cronològic en què les veus dels editors,
guionistes i dibuixants, situen la recepció dels
corrents estrangers i la producció autòctona.
La crònica recull comentaris i opinions de
personatges de la cultura catalana com Sisa o
Josep Benet i Jornet.
GARCÍA, Sergio. Anatomía de una
historieta. Sins Entido, 2004.
Recorregut gràfic pels orígens del còmic, la
tipografia, els plans, els tipus de narració, el
text dins la vinyeta, les parts i elements que
conformen la pàgina, el dibuix, les tècniques,
la impressió i fins i tot la indústria editorial. Un
llibre amè i entretingut que introdueix el lector
en el funcionament del món de la historieta, a
través dels recursos gràfics i narratius propis
del gènere.
Maden, Matt. 99 Ejercicios de estilo. Sins
Entido, 2007.
Com el propi títol descriu, ens trobem amb un
exercici d’estil en el que l’autor reprodueix una
mateixa història utilitzant diferents tècniques
narratives i gràfiques.
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
CÒMIC PER INFANTS
FARACI, Tito ; CAVAZZANO, Giorgio. Don
Miki : especial sèrie negra. 1. Planeta
DeAgostini, 2007.
Després de molt anys d’absència, tornen les
aventures del popular ratolí de la Disney, en
aquest volum temàtic de sèrie negra, on
s’inclouen quatre històries, que oscil·len entre
el correcte i el genial. En la primera d’elles
podem trobar un personatge molt més madur,
encara que sembli mentida, del que ens
podríem esperar. En definitiva un títol
condemnat a ser un bestseller de l’àrea
infantil.
MARTIN, Ann M. ¡Buena idea, Emma!.
Una novela gráfica de Raina Telgemeier.
Molino, 2007. (Amigas & cía).
Primer títol d’una sèrie d’àlbums
autoconclusius, de gran èxit als EE.UU. i
publicats originalment als anys vuitanta, en els
que un grup d’amigues decideixen fer de
cangurs per passar el temps lliure i guanyar
una mica de diners. D’aquesta manera aniran
desfilant tota una sèrie d’inquietuds,
complexes, i problemes típics d’aquesta edat
que sabran connectar amb els nostres lectors
més joves.
El format de novel·la gràfica en el que s’ens
presenta l’obra es força atractiu i poc habitual
en l’ofertat per aquesta franja d’edat.
NAIFEH, Ted. Courtney Crumrin y las
criaturas de la noche. Barcelona : Norma,
2007. (Courtney Crumrin).
Courtney acaba de mudar-se a l'antiga
mansió de l’oncle Aloysius, en un dels barris
més selectes de la ciutat. Allà haurà
d’enfrontar-se no només a uns companys
d’escola diferents a la seva manera de ser,
sinó també a tota la fauna màgica que envolta
la mansió familiar. Però per la petita Courtney,
amb un talent innat per practicar l’alta màgia,
no serà cap problema. Nomenat al premi
Eisner a la millor sèrie limitada de 2003,
aquesta petita joia del còmic té la virtut
d’agradar tant a nois com a noies
BUSTOS, Luis. Zorgo. Dibbuks, 2008.
Aquest volum recopila les aventures de
Zorgo, aparegudes a la extinta revista
Mister K, i on l’autor llueix un humor
hil·larant per explicar les històries
d’aquest personatge malvat que
juntament amb el seu ajudant Manolito, te
per missió dominar el món i esclavitzar la
raça humana, cosa que evidentment mai
aconseguirà.
9
PERRET, Delphine. Yo, el lobo y las
galletas (de chocolate). Kókinos, 2006.
El Gran Llop Dolent, ja no és qui era, no fa por
a ningú, ni als nens que li diuen Bernat i
mengen galetes de xocolata plegats.
Senzilles aventures basades en meravellosos
gags de tres i quatre pàgines que
aconsegueixen engrescar i fer riure tant als
que son primers lectors com als nois més
joves. Basat en un dibuix esquemàtic però
molt original.
HOLM, Jennifer L. ; HOLM, Matthew. Reina
del universo. Serres, 2007. (Babymouse).
Recomanada per a lectors a partir dels 5
anys, aquesta sèrie està protagonitzada per
una petita rateta humanitzada a qui li encanta
llegir tota mena de llibres. Babymouse
posseeix una inesgotable i fèrtil imaginació i
amb ella qualsevol fet quotidià es transforma
en un esdeveniment fantàstic. Aquesta barreja
de realitat i fantasia vertebra les històries de
manera molt divertida.
CRANE, Jordan. Por encima de las
nubes. Bang, 2006. (Exit).
En Simón i el seu gat Juan, arriben tard a
l’escola. Això serà l’inici d’una gran
aventura...per sobre els núvols.
L’autor fa us d’una inesgotable fantasia
surrealista accessible per totes les edats, que
aconsegueix fer-nos sentir nens al grans i fer
viure inacabables aventures als més petits. La
seva lectura garanteix una bona estona sense
pal·liatius.
SFAR, Joann. El Vampir i la societat
protectora de gossos. Alfaguara, 2005.
El Vampir i els seus estrafolaris amics el
Fantomàquet, el Claudi, la Floreta i el Miquel,
un nen humà, troben tres gossos que fugen
d'un laboratori on han estat fent tota mena de
cruels experiments amb els animals. Aquesta
colla de monstres espanten els seus
perseguidors sense violència i ajuden els tres
gossos a trobar noves famílies que els cuidin i
els estimin. En aquesta obra el món humà i el
fantasmal conviuen en una perfecta harmonia.
Sèrie d’enorme èxit a França on ja van pel
setè títol, i on fins i tot han creat una sèrie
anomenada Gran Vampir amb el personatge
en la seva versió adulta i una sèrie
d’animació.
SMITH, Jeff. Bone. Vol. 1-2. Bilbao :
Astiberri, 2006. (Bone).
Novel·la gràfica d'humor i d'aventures èpiques
protagonitzada per tres simpàtics
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
personatges: Phoncible, Smiley i Fone Bone.
La història comença quan Fone Bone i els
seus dos cosins, Phoney Bone i Smiley Bone,
són expulsats de Boneville i es perden per
una vall plena de criatures estranyes, on no hi
manquen princeses, dracs i monstres, així
com molta màgia i misteri. Primer volum d'una
nova edició de la sèrie, ara colorejada, a
càrrec de l'editorial Astiberri que recupera les
aventures de Fone Bone, un personatge creat
l'any 1991. La sèrie constarà de nou volums.
TOME ; JANRY. El pequeño Spirou : ¡di
buenos días a la señora!. Ediciones
Kraken, 2006. (El pequeño Spirou).
Tome i Janry recreen la infantesa del conegut
personatge de còmic Spirou, donant-li un punt
d'humor i d'ironia que el faran apte per a totes
les edats. Les seves entremaliadures i
peripècies ens faran riure d’allò més bé i en
ocasions, ens trauran els colors. Els autors es
van prendre molt seriosament aquesta aposta,
fent una obra d’altíssima qualitat, tant en
l’apartat gràfic com en el literari.
ZEP. Titeuf. Salvat, 2001-2005. (Titeuf).
Sèrie còmica amb historietes d’una pàgina
que giren al voltant de la vida diària de Titeuf,
un nen d'uns deu anys. Hi trobem les
entremaliadures i anècdotes quotidianes de
qualsevol nen d’aquesta edat, però també una
visió infantil sobre el món complex dels adults.
El toc característic del còmic és precisament
la inclusió de temes poc comuns en les
historietes per a nens, com per exemple el
sexe (aspecte tractat amb frescor i
atreviment), els pares separats, la pobresa, la
immigració o la sida. Es publica a França des
del 1993, amb gran èxit de vendes. Premi al
millor còmic per a lectores i lectors joves del
Festival d’Angulema 1996. Se n’ha fet una
sèrie de televisió i diversos videojocs. Fins a
finals de 2006 se n'han publicat 9 volums.
MONTEYS, Albert. Carlitos Fax : ¡las
divertidas aventuras de un robot del
siglo XXXI!. Barcelona: El Jueves, 2005.
(Libros Míster K).
Recopilació de les històries aparegudes a les
pàgines de Mister K, protagonitzades per
Carlitos Fax, un robot del segle XXXI, que,
acompanyat del seu inseparable company
Aníbal, ho passarà molt malament per cobrir
els reportatges encarregats per La voz de
Andrómeda, diari per al qual treballen. El
barceloní Albert Monteys és també el
responsable de Tato i Para ti que eres joven
de El Jueves, editorial mare de Mister K.
AOYAMA, Gosho. Detectiu Conan.
Planeta DeAgostini, 2004-2006. 4 v.
Edició en català de les aventures del popular
detectiu Conan, nom sota el qual s'amaga
10
Shinichi Kudo, un adolescent convertit en nen
quan uns delinqüents li subministren una
droga experimental per matar-lo. Tot i
convertir-se en nen, el jove investigador no
perdrà cap de les seves sorprenents facultats
de deducció. Cada volum conté històries
autoconclusives que segueixen un ordre
cronològic, començant per l’origen de la seva
transmutació. En català s'han editat només els
quatre primers volums, però en castellà hi ha
més de seixanta entregues de la sèrie. Manga
amb adaptació animada de força èxit a
3XL.net.
AZUMA, Kiyohiko. ¡Yotsuba!. Vol. 1-3.
Barcelona : Norma, 2006.
La vida quotidiana de Yotsuba, una nena que
s’acaba de traslladar a un nou barri amb el
seu modern i jove pare adoptiu, es converteix
en una sorpresa darrere una altra. La nena es
meravella amb objectes que altres persones
consideren normals, com ara un gronxador, o
li resulten divertidíssimes algunes accions tan
simples com trucar els timbres dels veïns.
Imagineu el que pot ser una visita a un centre
comercial amb la Yotsuba... Un manga per a
nens i nenes d'entre 6 i 10 anys però també
per als seus pares. Sèrie en curs de
publicació; fins a finals de 2006 han aparegut
4 volums.
KISHIMOTO, Masashi. Naruto. Barcelona :
Glénat, 2005-2006. 7 v. (Shonen manga).
Edició en català
Sèrie manga del gènere shonen, amb
ingredients molt variats: aventures, acció,
fantasia i humor. Es va començar a publicar al
Japó el 1999, on és una de les sèries de
còmic més populars. El protagonista és en
Naruto, un jove aprenent de ninja de passat
misteriós que està obsessionat a convertir-se
en el ninja més important de la seva escola i
que aprofita qualsevol ocasió per fer
gamberrades. Els seus personatges són
carismàtics i ben definits. Alguns temes
importants són l’autosuperació, l’amistat i el
sacrifici. S’hi reflecteix la mitologia ninja
(organització social, tècniques, senyals
d’identitat). Se n’ha fet una sèrie de televisió i
videojocs. Sèrie en curs de publicació; fins a
finals de 2006 han aparegut 7 volums. Hi ha
edició en castellà.
TANAKA, Masashi. Gon. Barcelona : La
Cúpula, 1993-2001. (Gon).
Recull d’històries curtes protagonitzades per
un entremaliat dinosaure que amb prou feines
aixeca un pam de terra, però tot i ser molt
petit té una força i resistència grandioses.
Totes les historietes transcorren enmig de la
natura. Són històries totalment mudes, on
l’autor utilitza la vinyeta per expressar tot el
que sent el protagonista i el que l’envolta.
Amb un dibuix de ploma excel·lent, l’autor ens
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
recrearà els més bells paratges que
s’amaguen durant l’era prehistòrica amb una
especial sensibilitat per l'ecologia. Destaca el
Premi Eisner que aconseguí el 1998 a la
millor publicació estrangera.
YOSHIZUMI, Wataru. Marmalade Boy.
Planeta DeAgostini, 2007.
Popular Shojo que fa uns anys va arrasar
en vendes gràcies en part a la sèrie
d’ànime La familia crece.
Ara es recopila en 6 volums amb abundant
material extra, aquesta història en la que els
pares de la jove Miki decideixen separar-se i
cadascun s’ajunta amb la respectiva part d’un
altre matrimoni que s’acaba de separar
també. A sobre i per enredar més, aquests
tenen un fill d’allò més atractiu amb el que
compartirà sostre. Embolica que fa fort.
11
TRONDHEIM, Lewis ; PARRONDO, José.
Cuéntame un montón de historias.
Ediciones B, 2005.
Nou còmic del sempre inquiet i brillant Lewis
Trondheim, estructurat en vuit parts curtes en
què un pare es veurà negre per tal d'explicar
als seus dos fills tota una sèrie d'estranyes
històries perquè s'adormin. Com sempre que
parlem de l'autor, ens trobem amb un
desplegament d'imaginació i de bones idees
al voltant d'un univers fantàstic format per
gegants orientals, Kin-Kongs, homes llops
amb ulleres o cucs de terra. El dibuix de
Parrondo imita a la perfecció l'estil
minimalista, sintètic i infantil de Trondheim.
Ediciones B ha publicat també un segon
àlbum de la sèrie (si bé es poden llegir
independentment) titulat Cuéntame un cuento.
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Grup de Treball de Literatura

Fantàstica i de Ciència Ficció

OBJECTIUS

 Publicar una bibliografia bàsica dels llibres fonamentals lligats al

gènere fantàstic.
 Publicar també diverses actualitzacions, amb recomanacions de
compra dirigides a biblioteques.
 Promoure la captació de nous lectors aprofitant les estrenes de
pel·lícules inspirades en llibres de temàtica fantàstica, per tal de crear
activitats relacionades i beneficiar-nos de la promoció mediàtica.
 Estar al dia de les activitats relacionades amb la literatura de gènere
que es realitzin a les biblioteques i participar activament en la
promoció de noves activitats com exposicions, presentacions de
llibres, guies i clubs de lectura, conferencies…
 Facilitar el contacte entre biblioteques, associacions, autors i
editorials. I oferir assessorament a l'hora de crear les activitats
mencionades.
 Crear una guia de referència o directori de recursos amb una
bibliogràfica crítica bàsica i un recull de les principals publicacions
sobre el gènere.
 Activar la creació de tertúlies literàries a biblioteques.
 Oferir assessorament sobre el valor real dels llibres descatalogats, en
cas de la seva pèrdua o robatori, o de cara a possibles espurgs. La
literatura de gènere fantàstic acostuma a tenir tirades baixes, i és molt
freqüent que alguns títols quedin descatalogats. També es dóna el cas
de que algunes persones "perden" llibres molt buscats per tal
d'aconseguir-los al preu de compra original.

C ON TA C TE

http://www.cobdc.org/grups/grupcifi/index.html
grupcifi@cobdc.org

AC TIV ITAT D E C ON TE S FA N TÀ S TIC S

L’activitat que presentem en aquesta edició de les jornades és un

conta contes dedicat al gènere fantàstic.

12
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Aquest gènere, com els conta contes, és quelcom que associem

moltes vegades amb la infància i la joventut, oblidant que moltes
vegades les coses no són sempre com pensem que som.

El “conte” no és més que un format i el fantàstic una ambientació. No

són sinó elements amb que jugar, per tal d’obtenir plaer o transmetre
quelcom, una màscara que ens permet parlar de forma indirecta
sobre coses són molt properes.

El fantàstic ha pres un valor de literatura de segona, menyspreat, pel

seu allunyament de la realitat quotidiana, però si analitzem amb
deteniment les obres fantàstiques veurem que moltes vegades
treballen com metàfora del nostre propi mon, traient-lo de context i
donant-nos una nova perspectiva, enriquint-nos. Altres vegades, el
fantàstic només ens aporta un valor estètic, un plaer sense reflexions,
però ja ens està bé, perquè un dels valors principals de l’art és
transmetre bellesa, i quan una experiència ens agrada acostumem a
voler-la repetir.

Ara bé, el sistema educatiu actual obliga als joves a llegir obres
clàssiques, obres que els joves no entenen, perquè parlen d’un món
que no és seu, en un llenguatge que els és aliè. Obres que els fan
pensar que llegir és avorrit i què només és fa per obligació. Els
videojocs i la televisió atreuen millor la seva atenció, especialment
quan la temàtica és dins la dimensió dels tres gèneres fantàstics:
terror, fantasia i ciència-ficció.

Amb l’ús dels gèneres fantàstics tenim l’oportunitat d’afermar el gust

per llegir més enllà de la infància. Si oferim als joves una lectura
atractiva, que els il·lusioni i els faci desitjar continuar llegint podrem
ajudar-los a posar les bases per convertir-se en lectors complerts. No
podem formar-los amb literatura de fa segles, dirigida a adults i que
requereix un bagatge cultural per la seva comprensió, si ho fem,
només aconseguirem foragitar-los.

A la bibliografia que trobareu a continuació no fem menció concreta

de cap edició, en tant que poden existir varies, segons l’idioma o any
de publicació. Quan l’obra citada té més d’una part, el nom donat és
el de la saga

13
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
CRÍTICA LITERÀRIA I BIBLIOGRAFIA
Mundos de fantasía: de Ulises al Señor
de los Anillos : un recorrido por la
historia de la fantasía. Madrid: Martínez
Roca, 2004.
Jabberwock 1: anuario de ensayo
fantástico. Madrid : Bibliópolis, 2005.
Jabberwock 2: anuario de ensayo
fantástico. Madrid : Madrid : Bibliópolis,
2007.
FANTÀSTIC
BRADLEY, Marion Zimmer. Las nieblas de
Avalon. Madrid : Ediciones B, 2000. 4 v.
CLARK, Susanna. Jonathan Strange y el
señor Norrell. Barcelona : Salamandra,
2005
COOPER, Louise. El señor del
tiempo..Barcelona : Timun Mas, 1999. 3 v.
GOLDMAN, William. La princesa
prometida. Madrid: Martínez Roca, 2006.
GAIMAN, Neil. Neverwhere. Barcelona :
Norma, 1999.
HOLDSTOCK, Robert. Bosque mitago.
Barcelona : Gigamesh, 2005.
HOWARD, Robert E. Conan el Cimmerio.
Barcelona : Timun Mas, 1998.
HUGHART, Barry. Puente de pájaros.
Madrid : Bibliópolis, 2007
KUSHNER, Ellen. El privilegio de la
espada. Madrid : Bibliópolis, 2006.
LE GUIN, Úrsula K. Cuentos de Terramar.
Madrid : Monotauro, 2002.
14
SKAL, Dvid J. Monster show. Madrid :
Valdemar, 2008. (Intempestivas)
GAUT VEL HARTMAN, Sergio. El
universo de la Ciencia Ficción : los
mejores escritores anglosajones del
género. San Andrés de la Barca (Càdiz) :
Círculo Latino, 2006
ROAS, David. Teorías de lo fantástico.
Madrid: Arco/libros, 2001
LUKYANENKO, Serguéi. Guardianes de la
noche. Barcelona : Plaza & Janés, 2007
LYNCH, Scott. Las mentiras de Locke
Lamora.2 vol. Madrid : Alianza, 2008
MAGUIRE, Gregory. Wicked : memorias
de una bruja mala. Barcelona : Planeta,
2007
MARTIN, George. R. R. Canción de hielo
y fuego. Barcelona : Gigamesh, 2004. 4 v.
NEGRETE, Javier. Señores del Olimpo.
Barcelona : Minotauro, 2007
POWERS, Tim. En costas extrañas.
Barcelona : Gigamesh, 2001.
PRATCHETT, Terry. Brujas de viaje.
Barcelona : Plaza & Janés, 2004
(Mundodisco)
SAPKOWSKI, Andrezj. La saga de Geralt
de Rivia. 7 vol. Madrid : Bibliópolis/Alemut.
VAQUERIZO, Eduardo. Danza de
tinieblas. Barcelona : Minotauro, 2005
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

FA N TA S IA OB SC U RA

FEEHAN, Christine. Fuego oscuro.

Barcelona : Titania, 2007 (Los Carpatianos) MEYER, Sthephenie. Crepúsculo : un
amor peligroso. Madrid : Alfaguara, 200
KENYON, Sherrilyn. El abrazo de la
noche. Barcelona : Plaza & Janés, 2007
(Cazadores oscuros)

CIÈNCIA FICCIÓ
ASIMOV, Isaac. Trilogía de la Fundación. NIFFENEGGER, Autrey. La mujer del
Barcelona : Círculo de Lectores, 2003 viajero en el tiempo. Grijalbo.

BALLARD, J. G. Playa terminal. Barcelona POHL, Frederick. Mercaderes del

: Minotauro, 2000 espacio. Barcelona : Minotauro, 2002

BRADBURY, Ray. Crónicas marcianas. SALVADOR, Tomás. La nave. Berenice.

Barcelona : Minotauro, 2002
BROWN, Frederick. Ven y enloquece, y
otros cuentos marcianos. Barcelona :
Gigamesh, 2005.
SIMMONS, Dan. Hyperion. Byblos.
SIMMONS, Dan. La caída de Hyperion.
Barcelona : Ediciones B, 2004

CARD, Orson Scout. Juego de Ender. STEPHENSON, Neal. Snow Crash.

Barcelona : Planeta, 2006 Barcelona : Gigamesh, 2003

CHIANG, Ted. La historia de tu vida. STERLING, Bruce. Cismatrix. Madrid :

Madrid : Bibliópolis, 2004 Bibliópolis, 2005

CRICHTON, Michael. Amenaza de VARLEY, John. Playa de acero. Ediciones

Andrómeda. Ediones B. B.

MORGAN, Richard. Leyes de mercado. ZELAZNY, Roger. Señor de la Luz.

Barcelona : Gigamesh, 2006 Barcelona : Minotauro, 2003

ZELAZNY, Roger. Tú, el inmortal. Madrid :

Bibliópolis.

TERROR

BARKER, Clive. Libros de Sangre. La

factoria de ideas. 4 v. Paura : antología de terror
contemporáneo. Bibliopolis. 3 v.
LIGOTTI, Thomas. La fabrica de Pesadillas.
La factoria de ideas LOVECRAFT, Howard Philips. Narrativa
Completa. Valdemar Gótica. 2 v.
Felices pesadillas. Los mejores relatos
aparecidos en Valdemar 1987-2003.
Valdemar, (El club Diogenes).

15

11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
SERIES JUVENILES
COLFER, Eoin. Artemis Fowl. Montena. 5
v.
LEWIS, C.S. Las crónicas de Narnia.
Barcelona : Planeta. 7 v.
GALLEGO GARCÍA. Laura. Las crónicas
de Idhun. SM. 3 v.
BANDES
Drácula de Bram Stoker (1992)
Bram Stoker’s Drácula
Vojciech Kilar
Eduardo Manostijeras (1990)
Edward Scissorhands
Danny Elfman
El señor de los anillos: la comunidad del
anillo (2001)
RECURSOS
La Tercera Fundación
L’associació sociocultural ‘Los Conseguidores’
allotja una amplia biblioteca de referències
sobre ciència ficció, fantasia, terror i misteri,
inclou comentaris dels lectors.
http://www.tercerafundacion.net/
Pasadizo
Dedicat, bàsicament, al cinema fantàstic.
Inclou novetats, articles, ressenyes i fòrums
sobre literatura, còmics i cinema.
http://www.pasadizo.com
Bibliopolis, Critica en la red
Recull articles d’opinió, crítiques i ressenyes
literàries.
http://www.bibliopolis.org/index.htm
QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
PULLMAN, Philip. La brujula dorada.
Ediciones B. 3 v.
ROWLING, J.K. Harry Potter.. Barcelona :
Salamandra. 7 v.
SONORES
The Lord of the Rings: the fellowship of the
Ring
Howard Shore
La guerra de las galaxias, episodio IV:
una nueva esperanza (1977)
Star Wars: a new hope
John Williams
EN LÍNIA
C, del hijo de Cyberdark
Ressenyes, crítiques i articles sobre literatura
fantàstica creades per lectors a qui els
agrada compartir les seves lectures.
http://ccyberdark.net
Revista Hélice
Hélice, Reflexions crítiques sobre ficció
especulativa, és una publicació en pdf,
gratuïta i de lliure distribució. Els seus
membres són també els responsables de les
publicacions Jabberworck i Paura,
organitzadors del I Congrés Internacional de
Literatura Fantástica y ciencia ficción a la
universitat Carlos III de Madrid.
http://www.revistahelice.com/
16
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Grup de Documentació
Musical

El Grup de
Documentació Musical
neix amb la idea de
desenvolupar els
diferents aspectes de la
Documentació musical a
l'àmbit català en
qualsevol tipologia de
servei d'informació, a través del treball voluntari dels professionals
implicats i interessats en aquesta matèria.

OBJECTIUS

 Defensar i difondre la documentació musical i els seus professionals

en els diferents àmbits implicats.
 Elaborar i col·laborar en la realització de productes i eines útils per
el desenvolupament de les tasques relatives a la gestió de la
documentació musical (serveis d’informació i referència, catalogació,
adquisicions, difusió, …).
 Vetllar per la qualitat i recolzar la tasca dels professionals en matèria
de documentació musical.

CO NTA CTE

http://www.cobdc.org/grups/musical/index.htm
gdmusical@cobdc.org

BIBLIOGRAFIA MUSICAL PER A

INFANTS

L’edició sobre música dirigida al públic infantil al nostre entorn i en

català ha crescut de mica en mica en els últims anys. Ara, l’educació
musical, incipient fa uns anys, comença cada cop més aviat. Les
institucions dedicades a la música i algunes fundacions culturals
planifiquen cada cop més activitats d’introducció a la música per al
públic infantil. Per tot això, volem animar amb aquesta “petita
bibliografia per a petits” que es consideri la música, tant important com
la literatura a les biblioteques.

17
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

AUDIOVISUALS DIRIGITS A QUE ELS INFANTS

ENCETIN EL MÓN DE LA MÚSICA
Metàl·lics [Enregistrament vídeo] : una Benecé, L'Auditori, DL 2007. (Mira i
gran família per a descobrir. direcció escolta).
artística i musical: Spanish Brass Metalls;
direcció artística i coreografia: Toni Jodar. Veus quines veus? [Enregistrament vídeo]
Barcelona : Benecé, L'Auditori, DL 2006. : per descobrir la màgia de la veu a
(Mira i escolta). través d’un concert i moltes animacions.
direcció musical: Xavier Puig. Barcelona :
Mira i escolta [Enregistrament vídeo] : Benecé, L’Auditori, DL 2008. (Mira i
experiències visuals i musicals per escolta).
estimular els més petits. Barcelona :

ENREGISTRAMENTS SONORS DIRIGITS A QUE

ELS INFANTS ENCETIN EL MÓN DE LA
MÚSICA
Aigua [Enregistrament sonor] : la música
que corre. selecció musical: Mariona Girasons [Enregistrament sonor]. Selecció
Viola ; il·lustracions: Philip Stanton. musical: Marina Rodríguez Brià ;
Barcelona : L'Auditori, DL 2003. (Escolta il·lustracions: Verònica Cendoya. Barcelona
L'Auditori). : L'Auditori, DL 2007. (Escolta L'Auditori).

Corda i descorda [Enregistrament sonor]. Un instrument anomenat orquestra

selecció musical: Pere Bardagí ; [Enregistrament sonor]. Orquestra
il·lustracions: Teresa Herrero. Barcelona : Simfònica del Vallès ; Salvador Brotons,
L'Auditori, DL 2006. (Escolta L'Auditori). director. Barcelona : Principal Edicions, DL
2003.
Descorda el bagul [Enregistrament sonor].
Direcció musical: Pere Bardagí ; guió i CUESTA, Toni ; Joana Moreno. Nora i el
propostes pedagògiques: Assumpta Valls. jazz [Enregistrament sonor]. Il·lustracions
Barcelona: L'Auditori, DL 2001. (Escolta de Maria Vidal. Barcelona : La Galera,
L'Auditori). 2007.

El Poble de vent i de fusta Percussions [Enregistrament sonor].

[Enregistrament sonor]. Direcció musical: Selecció musical: Àngel Pereira ;
Albert Gumí ; intèrprets: Abel Puig, Albert il·lustracions: Mariona Cabassa.
Gumí, Lleonard Castelló, Queralt Roca, Barcelona : L'Auditori, DL 2004. (Escolta
Quim Ollé, Xavier Blanc. Barcelona : L'Auditori).
L'Auditori, DL 2003. (Escolta L'Auditori).
Wimoweh [Enregistrament sonor] : els
Els colors del metall [Enregistrament camins de la veu. selecció musical: Jordi
sonor]. selecció musical: Pep Coll ; Vallespí i Francesc d'Asís Pagès ;
il·lustracions: Àfrica Fanlo. Barcelona : il·lustracions: Valentí Gubiana. Barcelona :
L'Auditori, [200-?]. (Escolta L'Auditori). L'Auditori, DL 2003. (Escolta L'Auditori).

18
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
MÚSICA PER A INFANTS
BROTONS, Salvador. Liliana
[Enregistrament sonor]. Josep Dolcet y
Llorenç Caballero sobre un poema de
Apel·les Mestres. Barcelona : Audivis
ibérica, DL 1997.
MONTSALVATGE, Xavier. Viaje a la luna
[Enregistrament sonor]. Text: Josep Maria
Espinàs. Barcelona : Audivis ibérica, DL
1997. (Narrador: Joan Manuel Serrat).
POULENC, Francis. Historia de Babar.
música: Francis Poulenc. Barcelona :
Audivis ibérica, DL 1997.
EXPERIÈNCIES MUSICALS
CANTÀNIA, PROJECTE ANUAL
43’1 amb Yoli Pastitxet [Enregistrament
sonor]. direcció musical: Jospe Prats;
composició musical: Antoni Olaf Sabater ;
lletra de les cançons: Joan Barril ; text de la
cantata: Eduard Márquez. Barcelona :
L’Auditori, DL 2001. (Escolta i canta ; vol.
11)
Adultus [Enregistrament sonor]. Alfonso de
Villalonga, música ; Ernesto Collado, text ;
Josep Prats, direcció. Barcelona :
L’Auditori, DL 2005. (Escolta i canta ; vol.
15).
El crit de la Terra [Enregistrament sonor].
composició musical: Carles Cases ; text i
cançons: Emili Teixidor ; direcció musical:
Josep Prats. Barcelona : L’Auditori, [s.d.).
(Escolta i canta ; vol. 12).
El gran alquimista [Enregistrament sonor].
Bernat Vivancos, música ; Miquel Desclot,
text ; Josep Prats, direcció. Barcelona :
L’Auditori, DL 2006. (Escolta i canta ; vol.
16).
19
PROKOFIEV, Sergei. Pere i el llop
[Enregistrament sonor]. Intèrprets: Sergi
Mateu, narrador ; Orquesta "Saison
Russe" ; Andrei Tchistiakov, director. Sant
Joan Despí: Harmonia Mundi Ibérica, DL
1995.
SAINT_SAËNS, Camile. Symphony no. 3
[Enregistrament sonor]. Carnaval des
animaux. Christopher van Kampen,
performer, Antony Pay, performer ; Charles
Dutoit, conductor ; London Sinfonietta,
performer. London : DECCA, 1992.
El motí [Enregistrament sonor].
Compositor: Josep Vila ; text: Josep
Pedrals ; direcció musical: Josep Prats.
Barcelona : L’Auditori, DL 2007. (Escolta i
canta ; vol. 17).
El viatge de Kira i Jan [Enregistrament
sonor]. Composició musical: Salvador
Brotons ; text: susanna Rafart ; direcció
musical: Josep Prats. Barcelona :
L’Auditori, DL 2003. (Escolta i canta ; vol.
13).
L’assemblea dels infants [Enregistrament
sonor]. Joan Albert Amargós, música ; Toni
Rumbau, text ; Josep Prats, direcció.
Barcelona : L’Auditori, DL 2004. (Escolta i
canta ; vol. 14).
La tonalitat de l’infinit [Enregistraments
sonor] : cantata. Enric Casasses Figueres,
lletra ; Feliu Gasull, música ; disseny gràfic:
Àlex Cullell, Ruth Romero. Barcelona : Star
Music, DL 2001. (Escolta i canta ; vol. 10)
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
LLIBRES PER INFANTS SOBRE EL MÓN DE LA
MÚSICA
Literatura
Petita història de... Col·lecció de llibres
publicats per l’Editorial Mediterrània sobre
aspectes musicals Títols publics: Petita
història de W.A. Mozart, Petita història de
Pau Casals, Petita història de Frederic
Mompou, Petita història del Cor Vivaldi,
Petita història d’un sardanista, Petita
història del contrapàs llarg, Petita hitòria de
L’Auditori i l’OBC, Petita història de
l’Escolania de Montserrat
La volva de pols [Col·lecció]. Col·lecció
dirigida per Fernando Palacios, amb
l’Orquestra Filharmònica de Gran Canària;
director Adrian Leaper ; il·lustracios de Luis
de Horna. Vitoria Gasteix : AgrupArte, 1999.
Llibres de
coneixements
BONAVENTURA, Teresa. Contes dels
instruments de la música. Il·lustracions
de Joan Aliu. [Barcelona] : Publicacions de
l’abadia de Montserrat, 1986.
LLIB R E S P E R AD U LTS
com introduir als infants en el món de la música o com fer activitats
musicals per a infants
ARTIGAS, Manuel ; Ignasi Barjau ; Maria
Dolors Bonaul. 51 audicions : aprendre a
escoltar la música. Pròleg de Ricard
Creus. Barcelona : Teide, 1983.
BERNSTEIN, Leonard. El maestro invita a
un concierto. Madrid: Siruela, 2003.
DELALANDE, François. La música es un
juego de niños. Buenos Aires : Ricordi
Americana, 2001.
HEMSY DE GAYZA, Violeta. La iniciación
musical del niño. Buenos Aires: Ricordi
Americana, 2003.
20
CASSINA, Elena. Juguem amb els sons.
Il·lustració Roser Capdevila. Barcelona :
Destino, 1996.
COMPANY, Mercè; Roser Capdevila. Les
Tres Bessones fem música. Barcelona :
Planeta, 1997.
DREW, Helen. El meu primer llibre de
música.. Barcelona : Molino, 1993.
KREUSCH-JACOBS, Dorotheé. La màgia
d’un teatre d’òpera : una aventura entre
bastidors. Pròleg Wolfgang Sawallisch ;
[tradució i adaptació : Montse Mateu i Marta
Pérez]. Barcelona : Montserrat Mateu,
1993.
NAVARRO, Carles. Els instruments de
l’orquestra. Il·lustracions Montse Tobella.
Barcelona : CM de MC, 2000.
PARSONS, Alexandra. El so. fotografia
John Barnes ; assessor de la col·lecció:
John Chaldecott ; assessor científic:
Graham Peacock. Barcelona : Cruïlla,
1992.
MONTORO, María Pilar. 44 juegos
auditivos : educación musical en infantil
y primaria. Madrid: Editorial CSS, 2004.
WEBBER ARONOFF, Frances. La música
y el niño pequeño. Buenos Aires : Ricordi
Americana, 1998.
BEAUILLARD, Laure. Un instrumento
para cada niño : sepa cómo elegir el
más adecuado. Barcelona : Ma non tropo,
2006.
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
ARTICLES DE PUBLICACIÓ EN SÈRIE
STRAUSS, Batia. “Apreciación musical
activa para niños”. Música y Educación,
1998, Año 1, núm. 1, p. 57-76
GIL ALONSO, Berta. “Educación infantil y
música”. Música y educación, 1991, Año 4,
núm. 8, p. 329-348
SANFÉLIX YUSTE, Fernando ; Ángel
Latorre Latorre. “El aprendiz de música :
desarrollo musical en la infancia”.
Música y educación, 1997, Año 10, núm.
30, p. 43-62
CHAPIUS, Jacques. “El papel de la
música en la vida del niño”. Música y
educación, 1995, Año 8, núm. 22, p. 87-92
RECURSOS SOBRE MÚSICA E INFANTS A
INTERNET
3xl.net, música
http://www.3xl.net/p3xl/3xl.jsp?seccio=musica
Africa mixer
http://www.bbc.co.uk/schools/communities/onion
street/mixers/afrika_mixer.swf
BBC Music
http://www.bbc.co.uk/blast/music/
Classificació d’instruments segons com
vibren
http://grups.blanquerna.url.edu/m20/classific.htm
Com funciona un reproductor de MP3
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/mp3/in
dex.htm
El Concerto Gross
http://www.edu365.cat/primaria/muds/musica/co
ncerto/index.htm
Fem música amb l’ordinador
http://www.xtec.cat/rtee/cat/fem/index.htm
Instruments musicals: història i mites.
Virtual Museum
http://www.virtualmuseum.ca/Exhibitions/Instrum
ents/Anglais/plan_du_site_en.html
21
CREMADES ANDREU, Roberto ; Oswaldo
Lorenzo Quiles. “Família, música y
educación informal”. Música y eduación,
2007, Año 20, núm. 72, p. 35-46
LALANDE, F. “Introducción a la creación
musical infantil”. Música y educación,
1991, Año 4, núm. 8, p. 315-328
HEMSY DE GAYZA, Violeta. “La iniciación
musical del niño y el desarrollo del
oído”. Música y educación, 1999, Año 2,
núm.2, p. 403-414
Jugar amb sol mi la
http://www.aulodia.com/lasolmi_v.htm#
Juguem amb la música
http://www.edu365.cat/infantil/musica/index.htm
Learn about instruments
http://datadragon.com/education/instruments/
Oboe trainer
http://www.abctrainer.com/default.asp
Minijugeos de música
http://www.minijuegos.com/musica.php
El Piano
http://www.edu365.cat/eso/muds/musica/piano/i
ndex.htm
Virtual Studio, jocs per crear música
http://www.bbc.co.uk/radio1/onemusic/studio/
Vj masher, mescla de so i imatge
http://www.bbc.co.uk/blast/opportunities/vjmashe
r/
Xtec. Escola oberta. Música
http://www.xtec.es/recursos/musica/index.htm
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

RECURSOS PER A L’EDUCACIÓ

Presentacions de TIC i música del CRP Recursos CRP del Vallès Occidental
de Terrassa http://www.xtec.cat/crp-
http://www.xtec.cat/crp- cerdanyola/recursosmusica.htm
terrassa/presentacionstic/tic-musica.htm#infantil
Servei educatiu de l’Urgell-Tàrrega
Recursos de música en línia del CRP de http://www.xtec.cat/crp-
Sabadell urgell/mediateca/catalegs/musica/musica.htm
http://www.xtec.cat/crp-
sabadell/recursosmusica.htm

SERVEIS EDUCATIUS
Auditori de Catalunya. Servei Educatiu Fundació La Caixa. Música
http://www.auditori.com/seccions/auditori/oferta_ http://obrasocial.lacaixa.es/musica/musica_ca.ht
musical/auditori_educa/index.aspx ml

ButlleTIC. Secció de Música El Liceu. El Petit Liceu

http://phobos.xtec.cat/butlletic/ http://www.liceubarcelona.com/infantil/escolars.a
sp
Camp d’aprenentatge Pau Casals
http://www.xtec.cat/cda-paucasals/ Nens, objectes, monstres, mestres
http://www.ktonycia.com/nensimestres/nensimes
Cercador de música de poetes tres07/index.htm
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepo
etes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Cerc Palau de la Música Catalana. Les
ador escoles al Palau
http://www.palaumusica.org/

Grup Q.doc de Treball

d’Informació i Documentació GLT
22
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

OBJECTIUS

El grup es proposa servir qualsevol necessitat informativa sobre la

comunitat gai, lèsbica, bisexual i transgènere, com les dels grups de
recerca i atenció en els àmbits de la diversitat sexual i les identitats de
gènere. És un grup obert a la participació de tothom qui treballi en
l'àmbit de la informació i la documentació i que aposti per un projecte
de transformació social que es fonamenti en la cultura de la diversitat

 Elaborar productes informatius (directori en línia de recursos, guies

de lectura, materials educatius, repertoris bibliogràfics, etc.)
destinats a l'avançament i al foment del respecte de la diversitat
d'orientació afectiva i sexual i les identitats de gènere.
 Defensar i garantir la qualitat dels materials de biblioteca sobre els
temes d'estudi i dels serveis informatius d'interès per a lesbianes,
gais, bisexuals i transgènere de totes les edats mitjançant l'anàlisi
de les col·leccions documentals i els catàlegs del nostre entorn i
l'assessorament en matèria de gestió i difusió de la col·lecció.
 Donar suport a d'altres grups (educatius, acadèmics i socials) que
treballin per a la representació adequada i la igualtat d'oportunitats
en qualsevol àmbit de la societat

C ON TA C TE

http://www.qdoc.info
qdoc@cobcd.org

B IB LIOGR A FIA P E R A LA D IV E R S ITAT

La majoria de vegades quan es parla de diversitat en el món del llibre

infantil ens centrem en la racial, religiosa... però s’acostuma a oblidar la
sexual. En un moment en que la família i la societat s’estan obrint a
noves formes, cal que el fons de les biblioteques les reflecteixin, que
els usuaris els adults i els infants puguin trobar respostes als seus
dubtes i els professionals aquelles eines que els facilitaran el treball per
a resoldre’ls.
El recull bibliogràfic que us presentem a continuació pretén ser una
“mini eina d’introducció” per a tots els implicats en aquest canvi de
visió, un canvi que s’ha tornat imprescindible.

23
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008

Estan dividides en 2 blocs, els llibres infantils d’imaginació i

coneixement i unes referències de treball per als bibliotecaris.

LLIBRE INFANTIL

24
 QUINS CONTES MÉS ESTRANYS M’EXPLIQUES
11 Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 22 i 23 de maig 2008
CRUZ, Carlos De La; Acebal, Antonio. - El
secreto de las familias: una historia de
dos niños con dos mamás y muchos
dragones. Coleutivu Milenta Muyeres,
2005.
ELEXGARAY CRUZ, Esther. El día de la
rana roja. Ilustraciones: Raúl Domínguez
Pazo. A Fortiori, 2005.- 32 p. - (A favor de la
familia).
GUERREO, LUISA. La princesa Ana.
Ellas Editorial, 2005.
HAAN, Linda De; Nijland, Stern. - Rei i rei.
Serres, 2004.
LLIBRE
AROLD, Marliese. Sandra ama a Meike.
traducido del alemán por Nuria Santos.
Lóguez, 1998. (La joven colección).
EDELFELDT, Inger. - Jim en el espejo.
Traducido por Soledad Miguel. Lóguez,
2006. (La joven colección).
RECURSOS
Casal Lambda
http://www.lambdaweb.org
Federació d’Associacions Coordinadora
Gai-Lesbiana.
http://www.cogailes.org
Federación Estatal de Lesbianas, Gays,
Transexuales y Bisexuales
http://www.felgtb.org
El Centre de Documentació d’aquesta Federació
d’associacions va elaborar un llistat de llibres
infantils disponible a l’adreça la secció de cultura
del seu lloc web.
http://www.felgtb.org/temas/cultura/i/4991/122/lis
tado-de-libros-infantiles-contra-la-homofobia-y-
en-favor-de-la-diversidad-abril-2006
Colectivo de Transexuales de Cataluña
Pro-Derechos
25
HERRERO AÍSA, Carmen; Filella, Lluís. -
Pirates i pirulins. A Fortiori, 2005. (A favor
de la Familias)
JUANOLO. Ens agradem!. Tàndem, 2006.
(Coses d’humans).
MENDIETA, Ma. José. L’Aitor té dues
mares. Il·lustrat per Mabel Piérola.
Bellaterra, 2006.
RICHARDSON, Justin ; Parnell, Peter.
Amb en Tango som tres. Serres, 2006.
ROSSETTI, Anna. Las bodas reales.
Bellaterra, 2005.
JUVENIL
GARCIA I CORNELLÀ, Dolors. Sense
cobertura. La Galera, 2002. (El corsari).
GENERELO LANASPA, Jesús. Fin de
curso. Bellaterra, 2006.
GÓMEZ OJEA, Carmen. - Nunca soñé
contigo. Lóguez, 2000. (La joven
colección).
http://www.transsexualitat.org
Llibreria Antinous
http://antinouslibros.com
Llibreria Cómplices
http://personal.iddeo.es/complices
Associació de Mares i Pares de Gais i
Lesbianes.
http://www.ampgil.org
Cultura gai, lèsbica i transsexual:
Bibliografia selectiva. Barcelona.
Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura i Mitjans de comunicació, 2007.