El dia 10 de gener del 2018 van tenir la gentilesa de convidar-nos a una conferència

sobre el greix marró de la ponent: Rosalia Rodríguez, Doctora i professora al

Laboratori de Biomedicina del Departament de Ciències Bàsiques de la Facultat de
Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Internacional de Catalunya.
Ha tingut lloc a l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat organitzada per la Societat
Catalana de Biologia.

M’ha semblat una xerrada molt interessant i encara més tenint en compte que no tenia
cap coneixement previ sobre aquest tema.
El greix marró es coneix des dels anys seixanta, i malgrat que el seu estudi ha anat
augmentant progressivament, no ha estat fins a la dècada dels noranta quan aquests
estudis han augmentat de forma exponencial.
Malgrat que és encara en fase experimental amb animals (ratolins) és previsible un pas
endavant amb l’experimentació humana pròximament. Seria en forma
d'autotrasplantament de greix blanc, modificat perquè actuï com a greix marró.
Tenint en compte que anem perdent el greix marró amb els anys seria una bona notícia
que aquests experiments tinguessin prou èxit no tan sols per pal·liar l’obesitat i reduir
el sobrepès, sinó per controlar els paràmetres de la diabetis tipus II (la més
nombrosa)
Malgrat que tota la xerrada ha despertat el meu interès, hi ha dos temes que m’han
impressionat especialment.

En primer lloc el fet força curiós del fet que un altre cop a la ciència un
descobriment important s’ha produït per un cúmul de circumstàncies absolutament
casuals. En aquest cas, una prova medica anomenada «tomografia per emissió de
positrons associada amb la tomografia computaritzada» (PET/TC) i una avaria al
sistema de calefacció.

En segon lloc m’ha impressionat molt un fet que fa referència al sentit de l’olfacte.
S’ha experimentat amb ratolins als quals havien estat privats d’aquest sentit i sha
contrastat amb ratolins amb l’olfacte intacte. Ambdós grups d’estudi han seguit la
mateixa dieta alta en greixos. El grup que mantenia l’olfacte ha engreixat com era
d’esperar. En canvi el grup de ratolins sense olfacte s’ha mantingut en el seu pes
sorprenentment!

Això m’ha fet pensar molt i he recordat la famosa dita castellana «Huele que
alimenta» Malgrat que actualment no se sap quins mecanismes fisiològics provoquen
aquest efecte he pres una determinació: intentaré no tornar a obrir la cassola per
ensumar el rostit!
Imatge de la conferència de la Doctora Rosalia Rodríguez sobre el «greix marró»