Tècniques de Representació Construccions Geomètriques (bàsic)

Curs 2008-09 Apunts 23 de setembre de 2008

1. Concepte d’escala

L’escala és la relació entre la magnitud representada en el dibuix d’un segment i la seva

magnitud real.

E=D/R= (magnitud en el dibuix)/(magnitud en la realitat)

Les unitats de D i R poden ser qualssevol, però sempre iguals entre si.
Les escales d’augment són aquelles en que D>R, mentre que en les de reducció D<R.
En l’escala natural, D=R.
Els valors de D i R es solen representar mitjançant nombres enters, i l’escala amb fraccions
simplificades.

2. Construccions relatives a segments i angles

2.1 Mediatriu d’un segment

La mediatriu és el lloc geomètric dels punts que equidisten dels

extrems A i B del segment.

Donat el segment AB es tracen dos arcs de cercle qualssevol amb

centres en els punts A i B. El seu radi ha de ser el mateix i sempre
superior a AB/2. Els punts M i N d’intersecció dels dos arcs ens
determinen la recta que és mediatriu del segment.

2.2 Bisectriu d’un angle

La bisectriu és el lloc geomètric dels punts que equidisten dels

costats de l’angle, i divideix l’angle en dos angles iguals.

Donat un angle de costats a i b, amb vèrtex O, es traça un arc

de cercle qualsevol de centre O, que talla als costats a i b en
els punts M i N. Sense modificar el radi, es tracen dos arcs
amb centre M i N, resultant el punt P de la seva intersecció.
La recta OP és la bisectriu de l’angle.

2.3 Divisió d’un segment en parts proporcionals a altres

segments donats

Sigui AB el segment que s’ha de dividir en parts

proporcionals als segments de magnitud l, m, n, ...
Per un extrem del segment AB es traça una recta qualsevol,
sobre la que, a partir d’A, es col·loquen consecutivament els
segments AL, LM, MN, ... de magnitud l, m, n, ...
S’uneix l’extrem N de l’últim segment col·locat sobre la recta
amb el punt B i, es tracen paral·leles a la recta NB que
passin pels punts L i M i tallin al segment AB en els punts I i
1
 J, els quals ens donen la divisió desitjada.
Per dividir un segment en un cert nombre de parts iguals, es procedeix de la mateixa
manera, tot i que els segments AL, LM, MN, ... seran de la mateixa longitud i tindrem
tants segments com divisions volem realitzar.

3. Polígons regulars

3.1 Polígon regular d’n costats inscrit en una

circumferència donada

Per determinar la magnitud del costat del polígon,

es procedeix de la següent manera:
- Divisió del diàmetre de la circumferència AB en
n parts iguals.
- Arcs circulars de centre A i B i radi AB.
- Punt I d’intersecció dels dos arcs.
- Punt J d’intersecció de la circumferència amb
la recta que uneix el punt I amb la segona (o
penúltima) divisió del diàmetre AB.
- La magnitud del costat del polígon és AJ.
Portant n cops el segment AJ com a corda de la
circumferència, s’obtenen els n vèrtex del polígon.
Aquest mètode és aproximat, però és vàlid a partir
de n=9, i és més exacte quan més gran és n.

3.2 Polígon regular donat el costat

Per construir un polígon regular ABCDEFG de

costat a, es procedeix de la següent manera:
- S’inscriu en una circumferència de radi
qualsevol un polígon A’B’C’D’E’F’G’
d’igual nombre de costats que l’anterior.
- Sobre un costat, per exemple E’D’, es
col·loca a partir del vèrtex D’ el segment
MD’=a.
- Pel punt M es fa passar una paral·lela al
radi OD’, que talla al radi OE’ en el punt
E.
- Amb centre O i radi OE, s’obté la
circumferència circumscrita al polígon
regular de costat a.
- Les interseccions d’aquesta
circumferència amb els radis OA’, OB’,
OC’,... són els vèrtexs A, B, C,... del
polígon buscat.
No fa falta aplicar aquest mètode per al cas del triangle equilàter, del quadrat, ni de
l’hexàgon, ja que existeixen altres mètodes més senzills.

2
4. Construccions relatives a la circumferència
4.1 Tangents a una circumferència des d’un punt
exterior
Donada una circumferència de centre O i el punt P, es
procedeix de la següent manera:
- Punt mig O’ del segment OP.
- Circumferència auxiliar de centre O’ i diàmetre OP.
- Punts T i T’ resultants de la intersecció entre la
circumferència inicial i la auxiliar.
- Les tangents buscades són les rectes PT i PT’, amb
T i T’ els punts de tangència.

4.2 Tangents a una circumferència paral·leles a una recta

donada

Donada la circumferència de centre O i la recta a, es

procedeix de la següent manera:
- Pel punt O, recta b perpendicular a la recta a.
- Interseccions T i T’ de la recta b amb la
circumferència .
- Les rectes t i t’, traçades per T i T’ i paral·leles a la
recta a són les tangents buscades, sent els punts T i
T’ els punts de tangència.

4.3 Tangents exteriors comuns a dues circumferències

Donades les circumferències de centres O i O’ de radis R i r

respectivament, es procedeix de la següent manera:
- Circumferència auxiliar de centre O i radi R-r.
- Tangents a i a’ del punt O’ a la circumferència auxiliar,
sent A i A’ els punts de tangència.
- Rectes OA i OA’ que tallen la circumferència de radi R
en els punts T i T’.
- Pel punt O’, radis O’S i O’S’ paral·lels als radis OT i
OT’.
- Les tangents buscades són les rectes TS i T’S’, sent T,
T’, S i S’ els punts de tangència.

4.4 Tangents interiors comuns a dues circumferències

El procediment és similar a l’anterior, modificant únicament

el radi de la circumferència auxiliar, que serà la suma R+r
dels radis de les circumferències donades.

Bibliografia

• Dibujo Técnico de Ingeniería, J.Campos Asenjo, 1965.

• Dibujo Técnico, F.Javier Rodríguez Abajo, 1984.
• Curso de Dibujo Geométrico y Croquización, Rodríguez de Abajo FJ, Álvarez Bengoa, 1981.