Bigoti Vermell – Anna Roig

Et pintaré un bigoti amb boli vermell

En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I a mi em pintaré cabells arrissats, ben llargs.
Per transformar en divertits aquells moments que no van ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell

En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
Ja que no te'l puc pintar de veritat, ben llarg.
Per veure't un pèl divertit, tu que no ho ets ni mai vas ser-ho.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell

En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I imaginaré que el viatge tampoc no va ser, tan llarg,
I imaginaré que de tan bonic fins i tot tornaria a fer-lo.

Et pintaré un bigoti amb boli vermell

En aquella foto que ens vam fer a París.
Et pintaré un bigoti amb boli vermell
En aquella foto que no puc sofrir.
I et pintaré una berruga i un moc que et cau, ben llarg,
Per transformar en divertit tot allò que no va ser-ho.
Per transformar en divertit allò que recordo llarg i trist,
Tan llarg, tan trist,
Però que de fet... Tant no va ser-ho.
Ara i aquí - Beth

No existeix cap altre lloc on jo voldria estar

No existeix cap més color que jo vulgui pintar
Sentir que tens al teu voltant
Tot el que sempre havies desitjat
És el que sento ara i aquí amb tu.

No existeix cap més vestit que jo em vulgui posar

No hi ha braços més bonics que jo vulgui abraçar
Sentir que sona al teu compàs tot la música del món
Es el que sento ara i aquí am tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir

Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

Ja no hi ha cap altra veu que jo vulgui escoltar

No existeix cap més cançó que jo vulgui cantar
Sentir que tot el que hem après té alguna mena de sentit
És el que sento ara i aquí amb tu

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir

Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí

No hi ha ganes de deixar-ho de sentir

Tot això és el que em provoques quan estàs amb mi
Només són ganes de seguir, de continuar sent tan feliç
Només són ganes de que estiguis sempre aquí
Corre, salta, brinca, vola – Anna Roig
Aquesta és una cançó
Per abans d'anar a dormir
Perquè descansis convençuda
De que ets feliç de ser aquí.
Que fas bé deixant sortir
Els teus comentaris espontanis
I que tens raó de deixar els mals
Oblidats al soterrani.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
Ara encara ets petitona
I no entens ben bé què et dic
Perquè com que ets petitona
Segur que ja ho fas així.
Però quan creixis, si ensopegues
O algú et trenca el cor
Promet-me que seguiràs sent
La que res no li fa por.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
I me n'estava oblidant.
Això t'ho dic, suposo,
Perquè no et passi com a mi
Que, en alguns moments al créixer,
M'he oblidat de ser així.
Jo el que vull és que els teus ulls
dolços
Brillin sempre com tresors
I que dormis ben tranquil·la
I sense preocupacions.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
Corre, salta, brinca, vola
I vés pel carrer cantant,
Jo també vaig ser petitona un dia
I me n'estava oblidant.
Caputxeta Roig - Anna Roig
Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.
Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.
Caputxeta Roig sempre veu el món
Com si fullegés un conte
Que el fa fàcil d'explicar.
Caputxeta Roig fa servir cançons
Com a petits sortilegis
Contra llops i altres espants.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha
anat triant.
Caputxeta Roig en un món de llops
Amb pressa per atrapar els somnis
Es limita a passejar.
Caputxeta Roig busca un carreró
O un camí que potser porti
A veure-hi molt més enllà.
Caputxeta Roig vol creure que el
llop
No té ullals, sinó dentetes,
Que fan somriures radiants.
Caputxeta Roig té por quan és fosc
Però dibuixa sols i estrelles
Per tot el seu decorat.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha
anat triant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha
anat triant.
Caputxeta Roig porta al seu cabàs
Les coses més bones i dolces
Que us pugueu imaginar.
Caputxeta Roig no us ho dirà pas
Però també l'espanten les coses
Tot i continuar endavant.
Caputxeta Roig és petita i gran
Es posa dins del personatge
Que convingui a cada instant.
Caputxeta Roig no és tan especial
Però li agrada tornar històries
El que passa al seu voltant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha
anat triant.
I fa broma del seu conte
I del que li va passant
I com tothom, es pregunta
Si eren correctes els camins que ha
anat triant.
Amb tot – El petit de cal Eril

Amb tot només quedo jo Amb tan sols aquestes val la pena
viure
Tan sols un tros de vent
Amb totes les coses que et fan
Que se'n va, com tot, a l'infinit
sentir lliure
Amb molt d'esforç em faig sentir
Amb tan sols aquestes val la pena
més lliure
viure
Quan tot m'empeny al fons, a
l'abisme
'coneixeus' a tots és tan bonic que
em fa viure
Que em fa crèixer i ser petit alhora
Llavors, tempestes, com tots els
dimecres
Moixons amagueu-se que és tard i
vol ploure

Amics de les plantes, amics de tots

nosaltres
Ningú ens treurà mai les ganes de
viure

Amb tot i la paciència de mossegar

les ungles
Amb aquesta peresa t'enlaires tot
d'una
Com molts abans somiaves tant alt
que no hi arribes
Ningú ens treurà mai les ganes de
riures
Amb totes les coses que et fan
sentir lliure
Què en farem? – El petit de cal Eril

què en farem dels pinyons que cauen?

esperar que arbre en sortirà
què direm quan els mots s'acabin?
espereu que algú parlarà
què en farem de tant estimar-se?
esperar que l'amor vindrà
on anirem quan això s'acabi?
ho sabràs quan s'acabarà
què en farem de les nous que cauen?
esperar que el toixó vindrà
què puc fer quan tot això em cansi?
doncs parar i esperar a demà
com ho has fet per saber-ne tantes?
esperant i sabent mirar
qui em dirà cap on posar-me?
ningú, noi, t'hauràs de mullar
què en farem dels pinyons que cauen?
esperar que arbre en sortirà
què esperem quan això s'acaba?
esperem que hi hagi demà
qui em dirà cap on posar-me?
Ningú, noi, t'hauràs de mullar
quan sabré que estic on em toca?
ho sabràs si ets feliç allà
I tantes figues... – El petit de cal Eril

Ja surt el sol i encara no hem arribat

Ja es pon el dol i un pardal ens ve a saludar
Pujarem dalt d'un turó per veure com vola el falcó
Pujarem dalt d'un pi negre per veure com marxa
ja s'en va
Oh! Esmorzarem pa amb oli i sal
I narinant
no arribarem mai
ai ai ai ai ai ai ai...
Ja surt el sol i encara no hem arribat
Ja es pon el dol i un pardal ens ve a saludar
Pujarem dalt d'un turó per veure com vola el falcó
Pujarem dalt d'un pi negre per veure com marxa
ja s'en va

Tots som molt millors – Pau Vallvé

Tot va molt millor si estem contents.

Tots estem contents si ens va millor.
Tots som molt millors estant contents.
Cert, clar i breu - Mishima

Tan cert,
tan cert com que tu i jo som altres.
Tan cert,
tan cert com que no hi ha res més.
Tan clar,
tan clar com que la nit ens espera
Tan clar,
tan clar com que no ho fa per tothom.
Tan breu,
tan breu com qui no espera resposta.
Tan breu,
tan breu com qui sap el que diu.
Ara i aquí,
T'estimo,
t'estimo,
t'estimo.

Ordre i aventura - Mishima

Diu que has entès la sola llei i el seu imperi,
que tota mesura ha de ser estranya al seu poder,
hi ha una dama blanca que t'espera ordint el gran misteri
hi ha una barca amb un rei ferit i pecador.

Tot és ordre i aventura,

tot és ordre i aventura.

Si avui et sents sol i creus que has perdut el teu senderi,

i et pintarà un camí d'argent sobre el mar fosc;
diu que ella és pura però contamina el teu criteri,
qui s'hi encomana viu per sempre sota una altre llum.

Entre l'ordre i l'aventura,

entre l'ordre i l'aventura,
entre l'ordre, l'aventura.