Internet i xarxes locals 2

XARXES Connexió física Placa de xarxa/Ethernet

Sistema informàtic

Compartir informació

Concentrador
Locals
(Hub)

Compartir recursos

Internet

Connexió física Router

Programari Protocol TCP/IP

Comunicació PSP

Descàrrega i intercanvi d’informació

Cercar informació A través de pàgina web

A través d’un cercador

Xats i fòrums

Eines i instruments Correu electrònic

de publicació
d'informació Videoconferència

Entorn virtual

Programes antivirus
Seguretat a la xarxa
Programes tallafocs

17
2 Internet i xarxes locals

Xarxes
Els ordinadors es comuniquen entre ells a través de xarxes de comunicació. Per connectar
diversos ordinadors per formar una xarxa cal un switch, hub o concentrador. És el centre
de connexió d’un cablat en forma radial. La placa de xarxa que s’empra habitualment
és del tipus Ethernet. Aquests tipus de xarxes petites reben el nom de xarxes d’àrea local
o LAN (de l’anglès, Local Area Network).
El cable de connexió és especial i en els seus extrems porta un connector mascle anome-
nat RJ45 que es pot endollar indistintament a l‘ordinador o al concentrador. La connexió
sense fils o WiFi (de l’anglès, Wireless Fidelity) fa la mateixa funció, però amb ones de ràdio.
Per a aquest tipus de connexió cal que el concentrador disposi d’un punt d’accés connec-
tat externament, o bé integrat en el propi dispositiu.
El programari que fa possible el diàleg entre ells, és el que s’anomena protocol de comu-
nicació, que es troba integrat en el propi sistema operatiu. Cada un dels ordinadors d’una
xarxa s’identifiquen individualment amb un codi.
Una xarxa local permet compartir recursos de programari i de maquinari, i la connexió a
Internet. La impressora sol ser un recurs compartit. Hi ha dos sistemes de compartir una
impressora en una xarxa:
 La impressora es connecta a un ordinador.
 La impressora porta una placa de xarxa Ethernet i es connecta a la xarxa directament.
Es pot compartir també una carpeta del disc dur. Això és molt útil per desar-hi i recuperar
els fitxers des de molts ordinadors i ubicacions diferents.
La compartició d’aquesta carpeta té diferents nivells d’accés: accés lliure per a tothom o
accés amb contrasenya. Les accions a realitzar-hi des dels ordinadors que hi accedeixen
poden ajustar-se a les opcions següents: enregistrar i esborrar fitxers, o bé es pot limitar a
la lectura de fitxers.
L’accés a Internet també és un recurs compartit d’una xarxa, ja que només hi ha un o
diversos punts d’accés que donen servei a tots els ordinadors de la xarxa local.

Activitats

1. Al compartir una carpeta del disc dur d’un ordinador en una xarxa, qualsevol pot escriu-
re i esborrar fitxers en la carpeta? L’accés pot ser restringit? De quina manera? Proveu
de compartir una de les carpetes del vostre ordinador per poder respondre aquesta
pregunta.

2. Explica dos sistemes perquè una impressora estigui disponible per a tots els ordinadors
d’una xarxa local.

18
 Internet i xarxes locals 2

Internet
Terminologia, estructura i funcionament
La paraula Internet ve de la contracció de dues paraules de llengua anglesa: International
(«internacional») i Network («xarxa»); per tant, com ja hauràs deduït, vol dir «xarxa interna-
cional d’ordinadors». Internet és una xarxa d’abast planetari a la que hi són connectats
milions d’ordinadors comunicats entre ells.
Per crear aquesta xarxa de milions d’ordinadors cal que hi hagi la connexió a nivell de
maquinari (en anglès, hardware). L’ordinador ha de disposar d’un element que li permeti
enviar i rebre informació digital amb altres ordinadors d’Internet. Per això cal:
 Un mòdem.
 Un encaminador o router.
L’encaminador utilitza les línies telefòniques de banda ampla o ADSL. Aquest dispositiu admet
la connexió de diversos ordinadors alhora, per cable o per WiFi, formant una xarxa local Ether-
net, incorpora la funció d’un concentrador i de l’electrònica per a la connexió a Internet.
La línia telefònica posa en contacte els ordinadors dels usuaris amb els ordinadors del cen-
tre proveïdor d’accés a Internet, que alhora es comuniquen amb altres formant xarxes més
àmplies. La informació entre dos punts pot circular per camins diversos no preestablerts. Així
si un punt de connexió o node no està disponible, la informació pot anar per altres camins.
El protocol TCP/IP (Transmission Control Protocol / Internet Protocol) és el llenguatge comú
que fan servir els ordinadors per estar comunicats a Internet, per enviar i rebre dades. Cal
configurar uns paràmetres a l’ordinador perquè es comuniqui correctament: l’adreça IP i
el nom del DNS (Domain Name Server).
L’adreça IP és un conjunt de quatre blocs numèrics, de tres xifres cada un (amb un valor
limitat a 255), que identifica l’ordinador de forma única en una xarxa d’ordinadors. Una
adreça IP, pot ser, per exemple: 192.168.1.2. L’adreça IP pot ser fixa, és a dir, és única per a un
ordinador i l’assigna l’administrador de la xarxa, o pot ser subministrada automàticament.
En una xarxa no pot haver-hi dos ordinadors amb el mateix número.
L’entrada de l’adreça web es fa de la forma que ja coneixes, que rep el nom tècnic d’adreça
URL (Uniform Resource Locator), i aquesta ha de ser traduïda a un valor IP, cosa que fa el servidor
de noms o DNS. Les adreces URL, acaben amb un domini que indica el caràcter del lloc web.

Dominis genèrics
.com Organitzacions comercials
.edu Educació
.net Estructures de la xarxa
.cat Per a la llengua i la cultura catalanes
.org Organitzacions sense ànim de lucre
Dominis territorials
.es Espanya
.fr França
.jp Japó
.uk Regne Unit
.cl Xile
Figura 2.1. Exemple de núme-
ro IP d’un ordinador. Taula 2.1. Dominis genèrics i territorials de les adreces URL.

19
2 Internet i xarxes locals

A Internet els ordinadors, com en una xarxa local, poden comunicar-se seguint dos esquemes:
 Client-servidor
 Igual-Igual
L’esquema client-servidor és la relació que s’estableix entre un ordinador que consulta
informació (client) i un altre que proporciona un servei o informació (servidor).
La comunicació d’igual a igual (en anglès, Peer to Peer o P2P), vol dir que cada ordinador
pot actuar com a client i com a servidor dels altres connectats a la xarxa. És un sistema per
compartir recursos de forma descentralitzada. Aquest model de comunicació és el que
s’utilitza en les xarxes eMule o en sistemes de telefonia VoIP, com Skype.

Activitats
3. Què vol dir que en una xarxa dos ordinadors estableixen una relació P2P?

4. Relaciona amb fletxes cada acrònim amb el seu significat:

 Internet Party
 Uniform Router Left
URL 
 Dynamic Number Size
DNS   Uniform Resource Locator
IP   Line Aerial Network
 Internet Protocol
LAN 
 Local Area Network
 Domain Name Server

5. Uneix amb línies totes les possibilitats de connexió que pot haver-hi entre els cinc or-
dinadors del dibuix, com si formessin part d’Internet.

a) Quantes línies de connexió surten de cada ordinador?

b) I en total?
c) Si es trenca la línia directa de connexió entre els ordinadors A i B, serà possible la
comunicació entre ells?

20
 Internet i xarxes locals 2

6. Per saber quina adreça IP té un ordinador hi ha diversos sistemes. Un de molt rà-

pid consisteix en obrir l’aplicació Símbol del sistema, que és al menú Accessoris. En
aquesta finestra s’escriu la comanda ipconfig i es prem la tecla Intro. Ens retorna
diversa informació relacionada amb la xarxa, entre la qual hi ha la IP. De la mateixa
manera es pot saber amb quin nom es reconeix el nostre ordinador a la xarxa, però
amb la comanda hostname.
Busca l’adreça IP i el nom del teu ordi-
nador i anota-ho.
IP
hostname

7. Les adreces IP següents pot ser que tinguin algun error. Localitza’l i explica quin
és el problema.

Adreça IP Error

94.179.1.100

127.66.3.1.4

127.999.6.1

1255.255.255.1

8. Amb la comanda de xarxa ping, es pot saber quin número IP té un web. Per això cal
obrir la finestra del sistema i escriure ping adreça_web, per exemple: ping www.uoc.
edu, i el sistema retornarà diferents informacions entre les quals hi la IP. Localitza
l’IP de les webs següents i anota-ho. Anota també el tipus genèric i territorial de
cada una.

Tipus de domini
URL IP Activitat
genèric / territorial
http://www.icatfm.cat

http://www.pangea.org

http://www.google.co.uk

http://www.nintendo.co.jp

http://www.uoc.edu

http://www.nasa.gov

http://www.meteo.cat

http://www.paris.fr

21
2 Internet i xarxes locals

Eines i instruments de cerca d’informació. Autoria i fiabilitat

Els cercadors exploren la xarxa per proporcionar la informació que se li demana. En la fi-
nestra del cercador es pot posar una única paraula, i ens retornarà una llista de les pàgines
on apareix la paraula. Es pot cercar més d’una paraula, de forma que el cercador retornarà
tots els llocs on apareixen simultàniament totes les paraules, independentment de l’ordre
d’aparició. Per cercar un conjunt de paraules en una seqüència determinada, hem de po-
sar-les entre cometes.
Les opcions de cerca avançada permeten fixar condicions com l’idioma, el format del
fitxer, el lloc de la pàgina on apareix el valor buscat, etcètera.
Els textos, les fotografies, les animacions, les peces musicals, els vídeos i qualsevol altre pro-
ducció tenen autors que les han creat, i això els atorga el dret de propietat intel·lectual.
Els autors que alliberen aquests drets per compartir la seva obra amb altres ho fan constar
mitjançant una llicència Creative Commons, la qual fa constar les condicions en què es pot
emprar la seva obra, i sempre cal citar-ne l’autoria. Per a les teves produccions escolars o
no, has de ser curós en el respecte a la llicència a què s’acull un autor.

Activitats
9. Saps com i quan va néixer Google? Se sap quin és el secret de la seva eficàcia? Busca
informació sobre els seus creadors i explica com van fer evolucionar el seu cercador.

10. Quina informació, genèrica, retornaria un cercador si introduíssim com a text de recerca:
engranatges rectes? I en el cas d’introduir «engranatges rectes», donaria el mateix nombre
de resultats? Per què?

11. Explora les opcions de cerca avançada d’un cercador i fes una llista amb les tres opcions
que més t’hagin sorprès per la seva utilitat.

a)

b)

c)

22
 Internet i xarxes locals 2

12. En un cerca avançada, com podríem excloure de la llista de resultats els que estiguin
en un fitxer pdf?

13. On et sembla que una informació determinada trobada amb un buscador serà més
fiable: a) en una pàgina personal, b) a la Viquipèdia, c) a la Gran Enciclopèdia Catalana?
Justifica la teva resposta.

14. Visita la pàgina de les llicències Creative Commons (http://cat.creativecommons.org/

llicencia/), i dels diferents tipus que hi ha, indica la que posa més restriccions en el seu
ús i la que dóna més llibertat:

Llicència CC Restricció Característiques

Menys restrictiva
Més restrictiva

15. Indica el tipus de llicència dels webs següents en funció de si té drets de propietat
reservats (Copyright) o drets alliberats amb llicència Creative Commons.

URL Tipus de llicència

http://ca.wikipedia.org/
http://www.enciclopedia.cat/
http://linkat.xtec.cat/
http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
http://www.tv3.cat/

16. Ves a Google, a l’enllaç de mapes i a la finestra de cerca, entra l’adreça que es proposa
i completa les taules següents:

Lloc a cercar Què hi ha?

Plaça del rei, 5, Tarragona

Camp, 22-24, Esterri d’Aneu

Quatre carrers
Lloc a cercar Adreça exacta
que l’envolten
Camp Nou Barcelona
museu suro Palafrugell

23
2 Internet i xarxes locals

Descàrrega i intercanvi d’informació

El sistema de descàrrega de fitxers des del navegador és molt senzill, ja que fent clic amb el
ratolí damunt de l’enllaç de descàrrega, el mateix navegador obre una finestra que ens dóna
dues opcions: descarregar o obrir el fitxer. En els dos casos, per poder accedir al contingut del
fitxer cal que l’ordinador disposi del programa adequat capaç de mostrar-nos el seu contingut.
Quan la informació es descarrega es desa a l’ordinador. Per tant, aquest ha de tenir espai
suficient i és convenient tenir un antivirus instal·lat per evitar l’entrada de virus.
Per descarregar una imatge d’una pàgina, cal situar el cursor del ratolí damunt la imatge
i fer clic al botó dret del ratolí. Apareix, tot seguit, un menú contextual que disposa de dife-
rents opcions, entre elles, la de desar en un fitxer de disc la imatge seleccionada.

Activitats
17. Saps que pots cercar i descarregar imatges a Google amb llicència Creative Commons?
Obre Google per cercar imatges i ves a l’enllaç Cerca avançada d’imatges. Escull una
de les opcions de Drets d’utilització, que estigui etiquetada per reutilitzar. Localitzeu les
imatges proposades i verifiqueu en el web d’on procedeix la imatge que, efectivament,
s’ofereix amb llicència CC. Baixeu-les.

Imatge escollida. Nom del fitxer.

Imatge a cercar Tipus de llicència
Web. Nom de l’autor
Telèfon
Torre Collserola
Torre Eiffel
Viaducte Millau
Eurotúnel (Canal
de la Mànega)

18. Per evitar l’entrada de virus o altres codis maliciosos al nostre ordinador en les descàrregues
d’Internet indica dues mesures preventives bàsiques que hem de tenir presents. Quines són?

19. Molts músics i grups enregistren les seves obres i les ofereixen a la xarxa amb llicència
Creative Commons. Els usuaris poden descarregar-les i utilitzar-les segons les condicions de
la llicència escollida. Per trobar portals que s’acullen a aquesta modalitat només cal posar
els mots «música Creative Commons» a un cecador. Exploreu el portal Jamendo: http://
www.jamendo.com/es/. Com a exercici localitzeu, escolteu i baixeu les obres indicades
a la taula.

Títol / Autor Estil musical Tipus de llicència Nom del fitxer

Jazz

Pop

Rock

24
 Internet i xarxes locals 2

Eines i instruments de publicació d’informació

Per publicar informació a Internet hi ha diferents recursos, el més clàssic és la pàgina web.
Per això s’ha de tenir un espai i accés en un servidor web. Per dipositar els fitxers de les
pàgines en el servidor s’ha de disposar d’un nom d’usuari i una contrasenya, és el nivell
mínim de seguretat.
Per elaborar pàgines hi ha diferents programes que permeten crear-les i editar-les en el
nostre ordinador, i, posteriorment, enviar els fitxers al servidor per a ser vistes des d’Inter-
net. Qualsevol modificació o actualització posterior requereix l’edició des de l’ordinador
que van ser creades i emmagatzemades per enviar els fitxers de nou al servidor.
L’edició de pàgines en línia és un sistema més àgil. En una mateixa acció es fa l’edició i l’en-
registrament al servidor. Té la gran avantatge de deslligar l’edició d’un ordinador concret i
així es pot actualitzar des de qualsevol lloc que tingui connexió a Internet.
Els blocs o blogs són diaris personals publicats a Internet en els que l’autor o blocaire
explica detalls de les seves activitats o opinions de fets de la vida quotidiana. Els articles
s’organitzen normalment per data, com els diaris, i també per temes. Els blocs s’editen en
línia amb programaris com WordPress o Blogger i s’allotgen en servidors específics.

Figura 2.2. Blogger.

Xats i fòrums a Internet

Els xats i els fòrums són unes eines que permeten la co-
Emoció Emoticó
municació interactiva entre usuaris de la xarxa, i són un
recurs molt útil per al treball cooperatiu. Somriure :-)
Rialla :-D
La paraula xat és l’adaptació al català de l’anglès chat,
xerrada o conversa, i s’empra per referir-se a una conver-
Tristesa :-(
sa electrònica en directe a través d’Internet. Sorpresa :-o
Indiferència :-I
El fòrum és un espai virtual on els participants poden
obrir temes de debat o fer consultes, i d’altres poden opi- Picardia ;-)
nar o fer aportacions al tema. És una forma de comunicació però en diferit.

25
2 Internet i xarxes locals

Activitats
20. Completa la conversa d’un xat posant les emoticones clàssiques construïdes amb sím-
bols del teclat als espais marcats. La Fàtima és a quart d’ESO i el Miki a segon de batxi-
llerat.
Fàtima_22: Hola Miki! __ Com estàs?
Miki_10: Ei! Hola guapa! Quina sorpresa! __
Fàtima_22: Tenia ganes de xerrar amb tu i t’he vist ... __
Miki_10: Estic estudiant Mates per a la selectivitat.
Miki_10: hi ha molta matèria, uff! __
Fàtima_22: I com ho portes?
Miki_10: Molt bé, especialment Tecnologia industrial i Electrotècnia __
Fàtima_22: Carai que bé! No vull distreure’t, ja parlarem en un altre moment.
Fàtima_22: A10 guapo! Jo segueixo amb el projecte de recerca. __
Miki_10: Gràcies Fati, necessito concentrar-me.
Miki_10: Fins aviat! __

21. Explica què té d’específic un bloc al costat d’un lloc web.

22. Obriu el lloc http://blocs.xtec.cat/ visiteu alguns blocs i seleccioneu el que més us
agradi. Analitzeu-lo i feu un petit resum de com està organitzat. A continuació, expli-
queu per què l’heu escollit.

23. Un bloc pot ser públic o privat. En aquest segon cas imagina’t que els teus treballs de
classe els penges al teu bloc perquè el professorat pugui valorar-te’ls. Com organit-
zaries un bloc com si fos el teu espai personal de treball a classe?

26
 Internet i xarxes locals 2

Comunicar-se amb el correu electrònic

El correu electrònic agilitza la comunicació entre persones per la seva rapidesa i flexibilitat.
Hi ha dos sistemes de gestió. Un sistema és amb un programa client de correu, que des-
carrega la «correspondència» des del servidor de correu a l’ordinador des d’on es realitza
la consulta. Els missatges poden continuar en el servidor, i a l’ordinador on treballem hi
haurà, doncs, una còpia.

L’altre model de gestió de correu electrònic és el correu-web, que es caracteritza per la

consulta i gestió del correu en línia a través de pàgina web. Aquest sistema permet l’accés
a la missatgeria i la seva gestió des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa.

Els entorns virtuals per a l’aprenentatge

Un entorn virtual per a l’aprenentatge és un espai estructurat per seguir un curs i unes
determinades matèries o assignatures. L’accés és amb identificació de l’estudiant per tal
que entri directament a un espai personalitzat on apareixen els cursos i assignatures en
què està matriculat.
Aquests entorns reben el nom de campus virtuals, els quals garanteixen la possibilitat de
la formació contínua tot i que per qüestions laborals o geogràfiques no es pugui assistir a
un ensenyament presencial.

Sistemes de seguretat a la xarxa. Antivirus i tallafocs

La descàrrega i compartició de fitxers porten associats el risc d’infectar el nostre ordina-
dor amb programes de codi maliciós que no detectem fins que el codi mostra els seus
efectes. Són els anomenats virus. Els cucs i els troians, que tècnicament no són virus, no
infecten fitxers sinó que es propaguen a través de les xarxes col·lapsant-les.
Els programes antivirus tenen com a missió evitar la infecció i els efectes dels virus, els
cucs i els troians. Han de ser capaços de:
 Detectar la infecció i la presència del virus a l’ordinador.
 Evitar que executin els seus efectes.
 Evitar que arribin a entrar a l’ordinador i la seva propagació.
Per evitar que els troians i els programes espia entrin al nostre ordinador i alhora privar que
puguin enviar dades a través d’Internet, cal tenir activat un programa anomenat tallafocs
o Firewall.

Activitats
24. Sabries explicar què és un campus virtual? Quines institucions els fan servir?

27
2 Internet i xarxes locals

25. Marca les accions que es poden fer amb un gestor de correu electrònic:

Adjuntar una fotografia.

Enviar simultàniament el mateix missatge a un grup de destinataris.
Enviar un missatge a un telèfon mòbil.
Derivar automàticament el correu escombraria a una carpeta específica.
Rebre un document en paper.
Respondre un missatge sense haver d’escriure l’adreça del destinatari.
Enviar el missatge a un fax.
Organitzar els missatges rebuts en carpetes diferents.
Corregir l’ortografia del text del missatge.

26. Descriu les característiques generals dels virus informàtics. Què és un cuc? I un troià?
Busca informació a la xarxa de com es propaguen i quins poden ser els seus efectes.

27. Cerca informació sobre el phishing i de com es pot protegir de la seva acció.

28. Per cloure les activitats del quadern organitzeu una estadística a nivell d’aula per sa-
ber el grau d’utilització d’Internet. Compteu en cada cas quantes respostes positives
hi ha i després calculeu el percentatge respecte el total d’alumnes. Els aspectes a
preguntar són:
a) Tens compte de correu electrònic?
b) Uses el Messenger o similar?
c) Tens pàgina web pròpia?
d) Tens un bloc propi?
e) Tens perfil en alguna xarxa social?
f) Has demanat permís als pares per donar-t’hi d’alta?
g) Et connectes des de casa?
h) Tens un antivirus instal·lat i actualitzat al teu ordinador?

28
 Internet i xarxes locals 2

Activitats finals d’avaluació

Escull la resposta correcta per a cada una de les preguntes següents:
1. Un ordinador que forma part d’una xarxa s’identifica i es diferencia dels altres per-
què té:
a) Una marca i model diferent. 
b) Una URL única. 
c) Una adreça IP única. 
d) Una placa de xarxa diferent. 
2. Els ordinadors d’una xarxa local de tipus Ethernet es connecten a un element anomenat:
a) Connectador. 
b) Concentrador o hub. 
c) Router o encaminador. 
d) Distribuïdor. 
3. La xarxa Internet té una estructura en forma de:
a) Línia oberta. 
b) Cercle. 
c) Teranyina. 
d) Estrella. 
4. Per a què un ordinador pugui estar connectat a Internet ha de ser capaç d’emprar i tenir
ben configurat el protocol de comunicació:
a) TMB 
b) FFGC 
c) USB/COM1 
d) TCP/IP 
5. Un tallafocs o firewall té per funció:
a) Evitar l’entrada de cucs i troians a través d’Internet. 
b) Evitar que l’ordinador s’escalfi i deixi de funcionar. 
c) Activar una alarma quan li queda poca memòria. 
d) Procurar la seguretat perquè ningú vegi la informació. 
6. És una adreça IP vàlida:
a) 193.116.05.01 
b) 118.10.05.2.01 
c) 224.12.331.15 
d) 193.116.256.01 
29
2 Internet i xarxes locals

7. En un fòrum, la participació requereix:

a) Saber el codi HTML. 
b) Tenir un número IP. 
c) Tenir un codi identificador i una contrasenya. 
d) L’adreça de la persona moderadora. 
8. Un bloc és:
a) Un lloc web en forma de llibreta digital. 
b) Un paquet o tros de pàgina web. 
c) Un lloc web personal que s’organitza per articles personals. 
d) Un dispositiu de connexió dels cables de xarxa local. 
9. El dispositiu que connecta una xarxa local a la línia telefònica ADSL rep el nom de:
a) Connector Ethernet. 
b) Router o encaminador. 
c) Distribuïdor RJ45. 
d) Hub o concentrador. 
10. Quina de les opcions de cerca que s’indiquen a continuació filtrarà més i, per tant,
generarà un nombre de resultats més petit en un cercador d’internet?
a) Engranatges. 
b) Rectes. 
c) «Engranatges rectes». 
d) Engranatges rectes. 
Exercici final
Explica la principal diferència entre un sistema de correu amb un programa client i un sis-
tema de correu web. Fes una relació d’avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

30