Tomàs d’Aquino

El segle XIII és un moment de canvis a Europa. D’una banda el Sacre Imperi Germànic
entra en decadència i el Papat agafa més poder degut a l’èxit de les creuades. És un
moment de confluència religiosa on a Europa ens trobam jueus, cristians i musulmans a
més d’una església cristiana ortodoxa. Aleshores, es veu la necessitat de dotar
d’arguments als cristians per a poder convèncer als membres de les altres religions per a
que s’abracin a la fe veritable.
Tomàs nasqué el 1225 a Aquino (Itàlia) en una família noble que s’oposà a la seva vocació
religiosa. Ja que, Sant Tomàs va entrar en l’ordre dels dominics, una ordre mendicant que
feia poc temps que havia estat creada. Ell representa la plenitud del pensament escolàstic,
fins al punt de ser nomenat oficialment guia intel·lectual del catolicisme.
Tomàs és alhora un filòsof i un creient convençut, lector d’Aristòtil el seu esforç més
reconegut és l’admissió d’espais de confluència entre fe i raó. Tomàs delimità els espais
del coneixement de la raó per les coses naturals i de la fe per les coses divines; i acceptà
que ambdues poden treballar conjuntament per complementar-se en la demostració de
l’existència de Déu. És a dir, Sant Tomàs estipula que existeix una sola veritat, a la qual
se pot accedir mitjançant la raó o la fe, acceptant que cada una té el seu camp propi.