Ud1-El Proceso Tecnologico

TECNOLOGÍA 1º ESO
UNIDAD DIDÁCTICA 1
EL PROCÉS
TECNOLÒGIC
UD1 PÁGINA 1 /28

TECNOLOGIA. 1er ESO
UD1. EL PROCÉS TECNOLÒGIC
1.- TECNOLOGIA, CIÈNCIA I TÈCNICA
Tots els éssers vius estan adaptats al mig en què habiten. Per exemple, els óssos polars al
fred i el gel, els camells a la calor i a la sequedat del desert, els dofins a l'aigua, etc. No
obstant això, l'home és l'únic capaç de sobreviure en tots els racons del planeta i inclús
fora d'ell. Què fa al ser humà tan especial? El que ens permet adaptar-nos a qualsevol
mitjà no és el nostre cos, que resulta fràgil en comparació amb el de molts animals, sinó la
nostra capacitat de crear objectes que satisfacen les nostres necessitats: com no tenim
gepa on guardar aigua en el desert, inventem la cantimplora o qualsevol altre mitjà per a
portar-la. Per a suportar el fred usem abrics. Per a submergir-nos en el mar, botelles
d'oxigen, trages de neopré o submarins…
Si pensem en l'evolució de l'ésser humà ,

veiem que fa cinc mil anys utilitzaven
ferramentes, utensili de cuina i de caça, el
foc, etc. Llavors no hi havia documents
escrits o filmats per a saber com vivien o les
tècniques que usaven per a construir ciutats,
vehicles, ferramentes o utensilis. L'única cosa
que ens permet conéixer tot açò és la
Tecnologia que aplicaven, com resolien els
seus problemes. Trobem restes de
ferramentes, utensilis, etc., i estos ens diuen
com vivien, fins on s'havien desenrotllat, que
utilitzaven en el dia a dia, com vestien, com
cuinaven, etc.
En este curso vamos a aprender cómo afrontar una necesidad para resolverla de
modo adecuado, mediante la creación de un objeto o sistema. Para lograrlo debemos
conocer los medios de los que disponemos. Tot açò és el que denominem tecnologia.
La paraula Tecnologia és d'origen grec, formada per les paraules *tecne (art,
tècniques o ofici) i logos (conjunt de sabers o tractat).
La paraula tecnologia data del s. XVIII quan els mètodes de producció es van fer
sistemàtics, i ciència i tècnica es relacionen estretament entre si; existint el desig
d'aplicar un enfocament científic a determinats problemes socials o necessitats.
Per tant, per a poder entendre millor la definicions de tecnologia, hem de definir
prèviament els conceptes de ciència i tècnica:
Ciència: és el conjunt de coneixements que té l'ésser humà del món, de la

naturalesa... Exemples: la Biologia, la Física, la Medicina, la Genètica...
UD1 PÁGINA 1 /28

TECNOLOGÍA. 1º ESO
UD1. EL PROCESO TECNOLÓGICO
Tècnica: són les habilitats o destreses, tot allò que sabem fer. Exemples:
construir un pont, llaurar un camp, unir dues peces de fusta, soldar dues peces
metàl·liques, fabricar qualsevol objecte...
Doncs bé, Tecnologia: és el conjunt de coneixements, habilitats i tècniques que,

aplicades de forma coordinada, permeten a l'ésser humà satisfer les seues necessitats
i resoldre problemes.
La tecnologia respon a la necessitat humana d'aprendre i evolucionar, però per a

desenvolupar aqueixa tecnologia hem d'utilitzar les tècniques adequades.
Tot açò del que hem parlat implica un treball entre diverses persones, a voltes moltes.
Mai es pot treballar de forma individual en el món tecnològic. Per açò és tan important
aprendre a treballar en grup. Cada vegada que afrontem un projecte ho farem treballant en
grup, mai de forma individual.
Dit d'una altra manera, la tecnologia s'encarrega de produir objectes i de desenvolupar

sistemes que resolguen els problemes i necessitats sorgits en una societat determinada. Per
a aconseguir-ho relaciona la tècnica, la ciència i l'estructura social.
Les tecnologies són els mitjans per a satisfer les necessitats i desitjos humans. Són
funcionals, permeten resoldre problemes pràctics i en el procés de fer-ho, transformen el
món que ens envolta fent-ho més previsible, creixentment artificial i provocant al mateix
temps grans conseqüències socials i ambientals que, en general, no són igualment desitjables
per a tots els afectats.
2.- EL PROCÉS TECNOLÒGIC I LES SEUES FASES
S'entén procés tecnològic com el conjunt d'etapes o fases involucrades en el

desenvolupament d'una solució tecnològica a un problema o necessitat.
Per tant, per a desenvolupar una solució tecnològica hem de seguir una sèrie ordenada
d'etapes que s'esquematitzen en la *Fura 2, on dins de cada fase s'han de realitzar les
operacions indicades en la Taula 1.
Al mateix temps que estudiem cadascuna de les fases del procés tecnològic anem a
analitzar un procés de forma pràctica: el procés de construcció d'un habitatge.
UD1 PÁGINA 2 /28

Fig 2: Etapes del procés tecnològic. Tabla 1: Operacions de les diferents

etapes del procés tecnològic
NECESIDAD O PROBLEMA
NECESSITAT O PROBLEMA
Identificar el problema o
IDEA O SOLUCIÓN necessitat i els seus
IDEA O SOLUCIÓ NECESSITAT condicionants
DESARROLLO DE LA IDEA Recopilar informació i analitzar
DESENVOLUPAMENT DE LA IDEA els antecedents:
Proposar una o diverses

CONSTRUCCIÓ solucions
IDEA O SOLUCIÓ
Posar en comú i triar la millor
VERIFICACIÓ DE L’OBJECTE solució
Dissenyar la idea o solució.

MEMÒRIA DE FABRICACIÓ
Preveure les necessitats de

DESENVOLUPAMENT material, eines i mà d'obra
DE LA IDEA O
PLANIFICACIÓ Preveure els temps i planificar
la construcció
Elaborar pressupost
CONSTRUCCIÓ Fabricar l’objecte
ANÀLISI DE
L'OBJECTE O Avaluar l'objecte construït
VERIFICACIÓ
MEMÒRIA DE Redactar la memòria de

FABRICACIÓ fabricació
UD1 PÁGINA 3 /28

2.1. NECESSITAT O PROBLEMA

2.1.1. Identificar el problema o necessitat i els condicionants
Abans de començar un projecte hem de plantejar-nos quin és la necessitat o

problema que volem solucionar. Una vegada identificada la necessitat, hem
d'aprofundir en ella de manera que la fitem (delimitem) tan bé com siga possible, amb
el propòsit de facilitar etapes posteriors.
Exemple: l'arquitecte realitzarà una sèrie d'esbossos (dibuixos) que complisquen

totes les condicions identificades en la fase anterior. Per a açò emprarà els mitjans
necessaris perquè els dibuixos siguen molt atractius per al client i li transmeten el
resultat final de l'obra.
2.1.2. Recopilació d'informació i anàlisi d'antecedents
En la següent fase hem d'estudiar casos similars i de les solucions donades amb
anterioritat a problemes similars al nostre, així com cercar informació sobre
aspectes tècnics que puguen afectar al procés.
El cercar informació i estudiar casos similars ens permetrà triar entre múltiples
solucions; havent de prendre com a model l'o les que millor s'aproxime a les nostres
necessitats, introduint en fases posteriors les modificacions oportunes amb la
finalitat d'adaptar-la a les nostres necessitats.
Exemple: L'arquitecte cerca informació sobre el clima, el terreny, l'orientació

més favorable, tipus d'habitatges, materials de la zona, dimensions màximes
permeses i altres dades que ajudaran a dissenyar l'habitatge.
2.2. IDEA O SOLUCIÓ

2.2.1. Proposta d'una o diverses solucions
Una vegada cercada tota la informació, es podran proposar diverses solucions.

Per a açò, partint dels models existents començarem a dibuixar variacions que els
adapten a les nostres necessitats, a explorar la possibilitat d'emprar nous materials,
a introduir xicotetes variacions o barrejar models diferents que ens interessen.
Hem de procurar que els dibuixos siguen el més clar i atractius possibles, amb la
finalitat de que siguen fàcilment comprensible i puguem comunicar clarament la
nostra idea al client o als nostres companys.
Exemple: l'arquitecte realitzarà una sèrie d'esbossos (dibuixos) que complisquen

totes les condicions identificades en la fase anterior. Per a açò emprarà els mitjans
necessaris perquè els dibuixos siguen molt atractius per al client i li transmeten el
resultat final de l'obra.
UD1 PÁGINA 4 /28

2.2.2. Posada en comú i elecció de la millor solució
En aquesta fase del procés haurà d'ajuntar totes les possibles solucions donades
al nostre problema o necessitat; havent-se de triar una d'elles en funció de la
senzillesa d'execució, sota cost, raons estètiques... A nivell aula taller sol passar que
ens agrade el nostre disseny o que no sabem per qual decidir-nos. Una solució molt
bona és el de barrejar diversos dissenys per a elaborar el definitiu.
Exemple: L'arquitecte proposa al client diverses solucions obertes a

suggeriments, que es modifiquen fins a arribar a una única solució.
2.3. DESENVOLUPAMENT DE LA IDEA O PLANIFICACIÓ

2.3.1. Disseny de la idea
Abans de començar la construcció devem conèixer com anem a realitzar

cadascuna de les peces que ho componen. Per a açò recorrem al dibuix tècnic o plànol,
que ha d'aportar molta informació. El dibuix ha d'incloure informació sobre les
dimensions, colors, textures… tenint en compte els materials amb que es va a
treballar.
Exemple: L'arquitecte i el seu equip elaborarà els dibuixos, plànols…etc El plànol

juntament amb la memòria tècnica haurà d'incloure tota la informació (dimensions i
materials) necessària per a la construcció de l'habitatge.
2.3.2. Preveure les necessitats de material, eines i mà d'obra
La grandària, l'aspecte i el funcionament de l'objecte tecnològic ja va quedar

definit en fases anteriors, per la qual cosa la següent fase serà triar els materials
adequats per a fabricar-ho. Els objectes han de ser fabricat amb un tipus de
material que reunisca determinades característiques o propietats, i que siga adequat
per a la funció que vaja a dónes emprar. Empraries paper per a construir un pont, per
molt bé dibuixat que estiguera aquest?
Els materials triats per a les diferents peces del nostre

objecte determinen les eines que han d'emprar-se (no
s'empren les mateixa eines per a tallar paper, fusta, plàstic,
metalls, materials *pétreos, materials ceràmics…).
Finalment, i triades les eines, caldrà seleccionar el

personal que va a utilitzar aqueixes eines. Dita personal ve condicionat per les eines,
ja que no tothom sap emprar totes *lasherramientas. Un exemple perquè ho
entengues: no contractaries a un fuster per a instal·lar el sistema elèctric de la teua
casa.
Així, que heu de tenir clar que el material triat condiciona a les eines que hem
d'emprar, i que aquestes al seu torn condicionen la mà d'obra.
UD1 PÁGINA 5 /28

Exemple: l'arquitecte elabora la memòria tècnica de l'edifici, on figura tots i
cadascun dels materials a emprar en cadascun dels diferents compartiments de
l'edifici, com per exemple el material dels sòls en banys, cuina, saló, habitacions,
replanells, portal, garatge….
2.3.3. Previsió de temps i pla de construcció (QUE, QUI, COM I QUAN)
Ha d'intentar conèixer-se amb anterioritat l'ordre i la durada del treball , així

com la persona o persones que faran cada treball (especialització del treball), la
forma en què ho faran i quan ho faran. En aquesta etapa del procés tecnològic es
definirà:
✔ QUE es va fer
✔ QUI ho va fer
✔ COM es va fer
✔ QUAN es va a fer
Exemple: L'arquitecte i aparellador defineixen el pla

d'obra especificant l'ordre i les durades dels diferents
treballs: neteja del terreny, realització de la foradada,
col·locar els fonaments, col·locació de la grua, realització de l'estructura, tancat de
l'estructura i de la façana, divisió de cada planta…..Té algun sentit que el fuster
començara a treballar abans que estigueren les parets?
2.3.4. Pressupost
El pressupost és un document que arreplega el preu dels materials, eines,

màquines i de la mà d'obra a utilitzar perquè es puga calcular el cost de manera
aproximada i amb antelació. D'aquesta manera, podem decidir si resulta rendible la
seua construcció o, si per contra, seria millor triar altres materials o models que
abaratisquen l'objecte.
En el cas de l'aula-taller per a elaborar el pressupost

s'ha de conèixer el preu i la quantitat dels materials que
anem a utilitzar, per a açò hem de tenir molt bé especificat
en apartats anteriors el que anem a necessitar.
Exemple: En el cas de l'habitatge, l'arquitecte ha

d'especificar els preus de tots els conceptes en la memòria
tècnica de l'edifici
2.4. CONSTRUCCIÓ O FABRICACIÓ

Fase que consisteix a fabricar l'objecte real segons el disseny i pla de treball
establit prèviament. En aquesta etapa es posen en joc les diferents tècniques de
treball per a treballar els materials emprant les diferents eines i materials.
UD1 PÁGINA 6 /28

Si durant la construcció sorgeix alguna necessitat de canviar el disseny d'alguna
peça, el canvi haurà de reflectir-se en un plànol de modificació. A més, caldrà portar
al dia una memòria de construcció per a saber què s'ha fet cada dia, qui ho ha fet,
quins problemes s'han presentat, quines solucions s'ha donat al problema, com es
podia haver millorat el treball....
Durant la construcció és molt important seguir les normes de Seguretat i

Higiene, així com emprar els equips de protecció individual i col·lectiva.
Exemple: En el cas d'una casa l'arquitecte, aparellador i cap d'obra coordinen els
treballs emprant el llibre d'ordres on s'arrepleguen totes les instruccions i
modificacions que no figuren en els plànols. El cap d'obra s'encarregarà de coordinar
als diferents obrers i especialistes que intervenen en el procés, tenir a punt els
materials i màquines necessàries, supervisar que els treballs es realitzen
correctament, i que es complisquen les normes d'Higiene i Seguretat.
2.5. ANÀLISI O VERIFICACIÓ DE L'OBJECTE

Fase que serveix per a comprovar si l'objecte construït resol el problema o
necessitat proposat. En cas negatiu cal estudiar que part del procés s'ha fallat i
tornar a començar el procés en aqueix punt. Hi ha diferents tipus d'anàlisis que es
poden dur a terme:
✔ Anàlisi Anatòmica; on s'analitzen:

✗ Dimensions (altura, amplària, profunditat…)
✗ Forma (esfèrica, cònica, quadrada…)
✗ Color
✗ Textura
✗ Estructura
✔ Anàlisi Tècnica; entre altres coses s'analitzaran
✗ Peces que ho componen

✗ Assemblatges de les peces
✗ Materials, eines i màquines emprades
✗ Tècniques emprades
✗ Tecnologies implicades
✗ Compliment de normatives
✗ Seguretat
✔ Anàlisi Funcional; que avaluarà:
✗ Funcionament. Si compleix els requisits que s'havien previst

✗ Ergonomia: si s'adapta a l'entorn i als usuaris
✗ Funció de les diferents parts de l'objecte
✗ Manteniment necessari
✔ Anàlisi Econòmica: en els quals s'avaluaran, entre uns altres:
UD1 PÁGINA 7 /28

✗ Costos del dissenye
✗ Costos de la fabricació
✗ Cost total
✗ Justificant econòmic (si és car o barat amb respecte a altres objectes)
✗ Podria fabricar-se mes barat?
✔ Anàlisi Sociològica; on es farà una anàlisi de:

✗ L'objecte i la necessitat que satisfà
✗ L'objecte i el seu nivell d'ús
✗ L'objecte i la seua incidència mediambiental
✗ L'objecte i la seua incidència social/cultural.
Exemple: al final de la construcció de l'habitatge, aquesta ha de passar una

inspecció per part dels tècnics de l'Ajuntament, el qual concedirà la cèdula
d'habitabilitat si compleix les condicions necessàries per a açò.
2.6. MEMÒRIA DE FABRICACIÓ

Amb tots els documents elaborats al llarg del procés es
confecciona una memòria de construcció de l'objecte que arreplega
aquests documents a més de:
✔ Portada de la memòria: títol del projecte, nom de l'empresa, data de

lliurament……
✔ Índex: amb el contingut i paginació
✔ Fulla d'incidències: on s'expliquen els problemes que troben sorgit i com s'han
solucionat
✔ Instruccions d'ús i manteniment de l'objecte.
La memòria de fabricació serveix per a deixar constància del procés per a poder
repetir-ho, així com per a la seua divulgació.
3.- HIGIENE I SEGURETAT
1. NORMES D'HIGIENE
La Higiene és la branca de la medicina que té per objecte la conservació de la
salut i de la prevenció de les malalties.
Les principals normes d'higiene en el treball (d'obligat compliment) són:
✔ Mantenir les mans netes i seques
✔ Comunicar al professor immediatament qualsevol lesió (corts, cremades, colps,

UD1 PÁGINA 8 /28
projecció de pols o espurnes en els ulls….)
✔ Netejar i tenir ordenada el lloc de treball, retirant i col·locant els utensilis,

objectes, eines, materials que ens vas a emprar en aqueix moment en el seu lloc.
✔ Cada vegada que s'acabe una tasca neta i ordena el lloc de treball i el taller.,
No fer sorolls innecessaris ni parles en alt (el soroll distrau)
✔ No usar roba massa ampla.
✔ Portar el cabell arreplegat i no posar ni collarets ni anells.
✔ Si es va a realitzar tasques que produïsquen pols no s'ha de portar *lentillas

(emprar ulleres).
2. NORMES DE SEGURETAT
En l'aula-taller, igual que en qualsevol treball existeixen certs elements que poden
resultar perilloses si no s'empren correctament, o estan en males condicions. La
Seguretat és la prevenció i protecció personal enfront dels riscos i perills propis
d'una activitat determinada.
2.1. Normes de seguretat relatives a les eines
✔ Conèixer les tècniques d'ocupació de cada eina i màquines, evitant manipular les
que es desconeguen.
✔ S'ha de preguntar al professor, no a un company.
✔ Emprar eines només en perfecte estat (sense trencaments, amb el mànec

subjecte a l'eina, amb els elements de seguretat en el seu lloc….)
✔ Emprar amb correcció les eines apropiades per a cada tasca, respectant les
normes de seguretat particulars de cadascuna.
2.2. Normes de seguretat relatives a la tasca. Cal tenir molt en compte, que
aquestes normes tracten de protegir en cas d'accident, però mai ho prevé.
✔ Evitar descuits i bromes.
✔ Evitar distraure i molestar als companys mentre treballen.
✔ Usar els elements de protecció individuals i/o col·lectius apropiats quan siguen
necessaris.
✔ Per a treballar s'ha d'estar en bones condicions físiques i psíquiques: ha

d'haver-se dormit, menjat, estar descansat, sense problemes de salut….)
✔ Si no se sap realitzar la tasca preguntar al professor.
2.3. Normes de seguretat relatives a l'aula/taller.
UD1 PÁGINA 9 /28

✔ Conèixer l'organització interna del taller
✔ Conèixer les rutes de fuita (entrades i eixides) i el pla d'evacuació.
✔ Conèixer on es troben els elements de seguretat.
✔ Conèixer i respectar la senyalització.
4.- L'AULA-TALLER
4.1. ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI EN L'AULA-TALLER

L'aula-taller, com el seu nom indica, es divideix en dues zones ben diferenciades.
1. Zona aula: És la zona de teoria. En aquesta zona se situen els pupitres i

és on es reuneixen els membres del grup per a fer les següents tasques:
1. Dissenyar els plànols del projecte
2. Fer les llistes de materials, dissenyar els passos de fabricació, consultar

llibres per a cercar idees i en definitiva, els passos del procés tecnològic
que van abans de la construcció.
La zona aula disposa d'una xicoteta biblioteca per a consultar informació.
2. Zona taller: És la zona de treball. En aquesta zona és on es construeix

l'objecte que s'ha dissenyat. En ell estan...
1. Les eines en panells per a treballar.
2. Les bancades de màquines de sobretaula.
3. Taules de treball, cridades també bancs de treball.
4. Poals i papereres per a tirar restes de materials d'un sol ús.
5. Pila d'aigua, per a condícia personal i neteja d'algun utensili.
6. Els armaris amb els treballs a mitjà fer i amb els materials que necessites.
7. Magatzem de diversos materials, d'accés exclusiu del professor.
NORMA IMPORTANT: En la zona taller no deuen haver-hi cadires. Es treballa

dempeus. Doncs som moltes persones en poc espai i hi ha risc d'ensopegar i
ferir-se.
UD1 PÁGINA 10 /28

4.2. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL EN EL TALLER

La realització de projectes implica un treball entre
diverses persones, mai es pot treballar de forma
individual en el món tecnològic. Per açò és tan
important aprendre a treballar en grup. Cada vegada
que afrontem un projecte ho farem treballant en grup,
mai de forma individual.
És per açò que es necessita una organització prèvia

entre tots els integrants del grup per a no realitzar alhora la mateixa tasca. Així
doncs, tots els membres del grup han de tenir assignada una funció específica, i
aquestes han de ser rotatives perquè, al final, cadascun les haja realçat totes al llarg
del curs.
Les tasques principals dins del grup de taller són:
 secretari/portaveu: És el representant del grup. És l'encarregat de

custodiar els plànols i documents del taller. Així mateix, ha de redactar el
diari de taller.
 responsable d'eines: És l'encarregat de cercar les eines en els panells i

demanar al professor el que necessite el grup. Quan acabe la classe és
l'encarregat de retornar les eines al seu lloc.
 responsable de materials: És l'encarregat de coordinar al grup perquè

cadascun porte els materials que necessita. Guardarà el treball i els
materials del seu grup en la taquilla, ficat en borses o caixes perquè gens
es perda.
 responsable de manteniment: És l'encarregat de coordinar la neteja i

mantenir en ordre el seu espai de treball.
El manteniment de les bancades de maquinària de sobretaula i altres àrees de

l'aula-taller serà realitzada de forma rotatòria per un grup diferent cada dia abans
d'eixir de classe.
Fins que el professor no passe revista a l'aula-taller i done el vistiplau, no es dóna

per conclosa la classe i per tant no es pot eixir.
UD1 PÁGINA 11 /28

5.- LES EINES A L’AULA-TALLER
Per a fabricar un objecte, s'han de seguir una sèrie, d'operacions ordenades o

processos de treball que requerixen el maneig de determinades ferramentes, útils i
màquines.
:
Estos processos de treball són:
1. Mesurem.
2. Marquem i tracem.
3. Subjectem be la peça.
4. Tallem.
5. Perforem.
6. Debastamos i afinem.
7. Unim peces.
8. Acabat: Pintem o decorem.
A continuació, hi ha un vocabulari valencià - castellà dels noms de les eines
VALENCIÀ CASTELLANO
alicates de boca plana alicate de boca plana
alicates de boca rodona alicate de boca redonda
alicates per pelar fils alicate pelacables
alicates universals alicate universal
barrina barrena
broca broca
cargol de banc tornillo de banco
clau Allen llave Allen
clau hexagonal llave hexagonal
clau d’estrella colzada llave de estrella acodada
clau fixa llave fija
compàs de punta compás recto
davantal protector delantal protector
escaire escuadra
guants de protecció guantes de protección
llima lima
maceta de niló maza
UD1 PÁGINA 12 /28
martell de bola martillo de bola
nivell nivel
peu de rei pie de rey o calibre
puntes de senyalar puntas de trazar
raspa escofina
regle graduat d’acer regla de acero
sergent de marqueteria prensa
sergent Sargento de corredera
serra d’arc sierra de arco
serra de marqueteria sierra de marquetería
serra de vogir elèctrica sierra de calar
soldador elèctric soldador eléctrico
tisores d’electricista tijera para electricista
tisores de planxa tijera para chapa
tornavís d’estrela o destornillador boca estrella
tornavís de boca plana destornillador boca
trepant de sobretaula taladro de sobremesa
trepant portàtil taladro portátil
ulleres de protecció gafas de protección
xerrac serrucho
1. EINES DE MESURAR
1.1. REGLA GRADUADA

S'utilitza per a mesurar longituds. La seua precisió és de 1mm, no obstant això, en
alguns casos pot ser de 0,5mm.
El zero del regle sempre coincideix amb el seu extrem esquerre.
1.2. METRE ENROTLLABLE (FLEXÒMETRE)
Està format per una cinta metàl·lica que s'enrotlla en

l'interior d'una caixa.
La seua longitud oscil·la entre un i cinc metres i la seua

precisió és 1 mm.
És flexible, el seu ús és molt còmode i permet mesurar

espais en què és difícil la manipulació.
UD1 PÁGINA 13 /28

S’ha d’evitar deixar que la cinta s'enrotlle de colp, ja el límit de la punta
s'afluixarà o pot produir-nos un tall.
1.3. ESQUADRA METÀL·LICA.
S'utilitza per a comprovar amb exactitud els angles

rectes, i els seus braços permeten traçar rectes
paral·leles i perpendiculars, ja que formen un angle de
90°.
1.4. FALSE ESCAIRE (CENTENELLA)
S'utilitza especialment per a treballs amb fusta. No

permet la lectura dels angles però si el seu transport i la
seva verificació.
NORMES D'ÚS, MANTENIMENT I SEGURETAT
Durant la seua utilització hem de tindre precaució amb

els cantells d'acer ja que podem tallar-nos.
És un instrument de mesura, per tant no podem usar-lo per altres finalitats.
Ha d’estar sempre net.
2. EINES DE MARCAR I T R A Ç A R
2.1. LLAPIS DE FUSTER.
És ovalat, i la seua mina, plana. Per a

esmolar-ho, es necessita una fulla especial.
2.2. PUNXÓ
Consta d'un mànec de plàstic o de fusta unit a una agulla de punta

cònica metàl·lica. S'utilitza per a practicar un xicotet clavill sobre la
superfície de la fusta, que indica el punt exacte on s'ha de realitzar
una perforació.
2.3. COMPÀS DE PUNTES D'ACER.

Servix per a traçar circumferències i arcs, així com per a
transportar mesures.
UD1 PÁGINA 14 /28

3. EINES DE SUBJECCIÓ
S’utilitzen per agafar o retenir una peça o material, per fer un altra acció o que
suporten els materials quan estan sotmesos a l’acció d’una eina.
3.1. CARAGOL DE BANC.
Està fix en la taula de treball i

consta d'una part fixa i d'una altra
mòbil. Esta última, llisca per una guia
quan es gira la palanca, amb la qual
cosa les peces queden subjectes entre
dos mordasses.
Es procurarà col·locar les peces en el centre de la mordassa, evitant així esforços

irregulars que la puguen deformar.
No deixar les mandíbules estretes després d'acabat el treball ni colpejar la

palanca per a aconseguir una major fermesa.
Quan siga necessari colpejar sobre la peça col·locada en el caragol. Fer-ho

sempre en el sentit de la mandíbula fixa del caragol.
3.2. SERGENT.
S'usa per a subjectar peces a la taula

de treball o per a unir dos peces a
l'apegar-les. És un instrument de metall
format per dos límits: un fix i un altre
mòbil. Este últim llisca per la guia
acostant-se al fix.
Al girar el mànec, el límit del caragol
subjecta la peça amb què se'n
va a treballar.
El sergent de marqueteria, de mides reduïdes, té ambdós braços
fixos. Serveix per subjectar peces petites
UD1 PÁGINA 15 /28

La pressió de la premuda ha d'anar d'acord amb el material.
Cal tenir cura que el sergent no s’afluixe durant el treball.
3.3. ALICATES
És una ferramenta manual emprada per a

agafar peces (facilitant la seua manipulació), tallar
fils d'Aram o cables amb la fulla que té en la part
central de la ferramenta, i doblegar xapes o fils
d'Aram.
Cal utilitzar cada tipus d’alicates segons la funció

per a la qual han estat construïdes. Les més usuals
són les de boca plana, boca rodona i universals.
Diferents boques de les alicates Formes d’agafar les peces
No s’han de col·locar mai els dits entre els mànecs.
En cas d’utilitzar les alicates amb tensió elèctrica, el mànec ha de ser aïllant.
No emprar amb un material més dur que el propi acer de l'alicate.
Emprar únicament per a la finalitat per a la que han sigut dissenyats (no emprar
com a martell, ni com claus per a prémer femelles...).
4. EINES DE TALL
S’utilitzen per seccionar un material en dos parts, per mitjà d’un full metàl·lic.
Hi ha diferents tipus de ferramentes per a tallar depenent de la duresa i grossor

del material, així com del tipus de tall.
4.1. XERRACS
Consten d'un mànec de fusta o plàstic i un full ample de metall. Hi ha diferents

classes, segons el tipus de tall.
UD1 PÁGINA 16 /28
4.1.1. XERRAC ORDINARI.
S'utilitza per a realitzar talls rectes. Amb

ell es poden serrar fustes de diferents
grossors. El full metàl·lic és rígid, a fi d'evitar
que es doble durant el tall, i el número i
grandària de les seues dents és variables.
Quant menor siga el nombre de dents, estos
seran més grans i més bast serà el tall.
4.1.2. XERRAC DE PUNTA.
El xerrac de punta serveix per tallar corbes d'una

certa mida en peces grans.
4.1.3. XERRAC DE COSTELLA O DE BEINA
S'usa per a practicar talls que requerixen una certa

precisió. Permet fer talls en angle i a bisell amb gran
precisió.
Junt la caixa d'ingletar permet fer talls a 45° i

90° amb prou precisió.
4.2. SERRA DE BASTIDOR
Consta d'un arc de metall, un mànec i dos jocs de caragol/rosca per a tensar el
full de tall. Té forma de «U».
4.2.1. SERRA D'ARC.
Consta d'un full molt estreta muntada

entre un arc de metall.
S’utilitza per a tallar metals, plàstics i

fusta.
UD1 PÁGINA 17 /28

4.2.1. SERRETA O SERRA DE MARQUETERIA
És una serra de pèls. Estos poden ser plans o redons. Els pèls plans s'utilitzen per
a talls rectes i corbs de gran ràdio, i els redons, sobretot per a talls corbs.
El grossor del pèl depén de la precisió del

tall. Els pèls més grossos s'utilitzen per a
portar acabe talls ordinaris, de menor precisió,
a diferència dels pèls més fins. El nombre de
dents dels pèls plans també es relaciona amb la
precisió del tall: a nombre més gran de dents,
més precisió.
S'utilitza per a tallar fines xapes de fusta

amb contorns irregulars.
Posició correcta de l’operari. Una postura adient en serrar augmenta la capacitat

de treball aprofitant-se la força del pes del propi cos.
Cal mantenir l’angle correcte a l’inici del tall (30º cap avant). Només s’ha de fer
força en el sentit d'avanç del tall (no exercir pressió en la carrera de retrocés)
És convenient utilitzar tota la longitud de la fulla i la velocitat ha de ser constant i

no massa rápida.
No es pot agafar la serra amb les mans greixoses.
No s’ha de forçar excessivament la serra i cal evitar moviments bruscos durant el

serrat.
El material que s’ha de serrar ha d’estar subjectat per evitar moviments i

vibracions.
4.2.3. SERRA DE VOGIR

ELÉCTRICA
Utilitza un full dentada que treballa

amb moviment de vaivé per mitjà d'un
motor elèctric.
S’utilitza per a fusta, metall i plàstic..

Permet realitzar talls rectes, oblics i
curvilinis. És de gran utilitat per retallar figures i peces primes complicades o
irregulars.
UD1 PÁGINA 18 /28

Abans de qualsevol manipulació d’una part de la màquina, cal desendollar-la.
Cal utilitzar ulleres de protecció.
Sempre cal utilitzar fixacions per mantener fixa la peça que s’ha de serrar.
4.3. TISORES Y ALICATES DE TALL
Segons els material que hem de tallar, usarem un determinat tipus de tisores. Les
més usuals són les d’electricista i les de planxa
Les tisores de planxa o xapa s’utilitzen per a tallar làmines metàl·liques blanes i
flexibles, de xicotet grossor. Amb elles es poden realitzar talls rectes, oblics i
curvilinis.
Les tisores d’electricista tenen els mànecs recoberts de plàstic per a evitar els
contactes elèctrics, S’utiltzen pera a pelar i tallar cables elèctrics.
D'altra banda, les alicates de tall s'utilitzen per

al tall de fil d'aram i xicotetes peces metàl·liques.
En cas de tallar planxa és necessari marcar el camí de tall. En cas de pelar un fil
conductor hem d’evitar tallar parcialment el coure.
No s’han de tallar mai materials més durs que la tisora utilitzada.
Cal tenir en compte la posició correcta de la mà, que varia segons el tipus de
tisores. No s’han de col·locar mai els dits entre els mànecs.
5. EINES DE PERFORAR
S’utilitzen per fer forats que travessen o no el material, per a multitud de funcions.
5.1. BARRINA
S’utilitza per perforar fusta. Per perforar, el sentit de gir

serà el de les agulles del rellotge. També s’utilitza per iniciar
el cargolament dels cargols.
UD1 PÁGINA 19 /28

El sentit de gir ha de ser el de les agulles del rellotge en perforar i en sentit

contrari en retirar-la.
A banda de que la punta està afilada, i per tant cal anar en compte amb el seu ús, la
unió de la tija amb el mànec ha de ser sòlida, sinó és així, pot provocar lesions a la mà.
5.2. EL TREPANT I LES BROQUES
Són unes barres cilíndriques d'acer amb

ranures helicoïdals . S'incorporen a les
portabroques dels trepants en el seu extrem
i són les que realitzen els forats. Segons el
seu ús, les broques poden ser de diferents
materials, longituds i diàmetres.
Cal utilitzar la broca adequada segons el material a foradar. A la dreta, de dalt a

baix, tenim una broca de metall, una d'obra i per últim una de fusta
El forat tindrà el mateix diàmetre que la broca utilitzada
Per a girar la broca i fer el forat, en el taller s’utiliza el trepant de sobretaula (a

l’esquerra) o el trepant portátil(a la dreta).
UD1 PÁGINA 20 /28

Les broques han d’estar netes i esmolades.
La broca i la peça a foradar han d’estar ben amarrada.
Abans de foradar cal marcar la superfície amb un punxo per a que no esvare la broca
Es convenient adequar la velocitat del trepant al material a foradar.
No cal exercir més pressió de la necessària en la perforació.
No és pot portar robes massa amples, ja que podrien enganxar-se en el trepant.
S’han d’utilitzar guants i ulleres protectores.
No s’ha de tocar la broca després d’usar-la, estarà calenta.
6. EINES D’ABRASIÓ, PER A DEBASTAR I AFINAR
S’utilitzen per fregar-les amb altres materials menys dur i polir-los erosionar-los,
amb la intenció de reduir-lo
Amb estes eines aconseguim deixar les superfícies de les peces llises i llistes per a
pintades i envernissades posteriorment. És a dir, preparar-les per al seu acabat final.
6.1. RASPES I LLIMES
Les raspes s'utilitzen per a realitzar eliminacions grans de material en peces de

fusta, donant un acabat mitjanament fi a peces tallades. No es pot utilitzar per a
metalls.
Posseïxen ressalts en forma de granits o dents triangulars, més o menys separats.

Servixen per a arrancar xicotetes estelles de
fusta. Els talls que realitzen poden ser grossos,
mitjans o fins.
Les llimes son eines utilitzades per a desbastar,

afinar o polir per mitjà de despreniment de
borumballes o llimadures , per mitjà de ranures
anomenades dents (picat) en la seua superficie.
L'ús de les llimes està destinat per a metall
UD1 PÁGINA 21 /28

Ambdós poden presentar

diferents seccions: planes,
quadrades, redones,
triangulars i de mitja canya.
S'utilitza una o altra segons
la forma de la peça que es
desitge desbastar.
La carda és un raspall de
pues d'acer que servix per a netejar les llimes i les raspes, és a
dir, per a eliminar les estelles després del desbast
El moviment de la mà ha de ser regular i precís.
S’han de subjectar les peces per evitar vibracions.
S’ha de treballar amb les dues mans.
Cal netejar les llimadures amb la carda.
El mànec ha d’estar ben subjectat i net de greix.
No s’han de pegar cops amb les llimes.
El cos de les llimes no han d’estar greixoses, desgastades o plenes de llimadures.
6.2. PAPER DE VIDRE.
Consistix en xicotets trossos de material abrasiu, adherits a un suport de paper.

La grandària del gra es pot conéixer mirant el número que apareix en el revers del
full: de 60 a 600. Per a escatar una peça, l'ideal és partir d'un full de gra gros (100),
passar a una altra de gra mitjà (180) i acabar amb una de gra fi (280). Quant menor
siga el nombre de grans, i per tant el del paper, més bast serà este.
UD1 PÁGINA 22 /28

6.3. POLIDORA ELÈCTRICA
Utilitza un paper de vidre que, al passar per la

superfície amb moviment de vaivé alternatiu,
aconseguix l'allisat de la superfície.
7. EINES D’UNIÓ
Una vegada tallades i escatades les peces, es procedix a la seua unió. Hi ha

diferents maneres de realitzar esta operació: fixant les peces per mitjà de claus i
caragols, encolant-les o acoblant-les.
7.1. UNIONS CLAVADES
7.1.1. EINES DE PERCUSSIÓ: MARTELLS
Estan compostos d'un cap d'acer i un mànec de fusta o

de plàstic.
Amb el martell d'orelles, a més de clavar, podem

extraure claus fent palanca amb les orelles.
Els martells més usuals són:
Hi ha diferents tipus de claus: de cap plana i de cap perduda,

cilíndrica i ovalada.
El mànec ha d’estar sempre en condicions.
No s’ha d’agafar el mànec amb les mans greixoses.
Quan es piquen superfícies dures, s’utilitzaran ulleres de seguretat.
UD1 PÁGINA 23 /28

7.1.2. TENALLES (D) I ALICATES (E)
Ambdós eines s'utilitzen per a desenclavar (extraure claus), així com per a
subjectar i tallar claus.
7.2. UNIONS CARAGOLADES. EINES DE CARAGOLAR
El caragolat és una altra forma d'unir peces. El seu avantatge, enfront del clavat,
consistix en la possibilitat de desunir les peces amb major facilitat.
7.2.1.TRORNAVÍS
Està compost per una peça metàl·lica acabada en punta, plana o amb forma
d'estrela, segons el caragol a què estiga destinat, i un mànec de material aïllant del
corrent elèctric (plàstic o fusta).
S'utilitza per a enroscar i desenroscar caragols.
El cap del cargol ha de coincidir amb la punta del tornavís.
Els caragols, generalment, són d'acer. Consten d'una

vareta roscada i d'un cap, que pot ser redona, cilíndrica,
UD1 PÁGINA 24 /28

hexagonal o aixamfranada.
No es pot utilitzar com un punxó, ni com una palanca
En cada situació cal utilitzar el tornavís adequat.
El mànec no pot estar greixós.
No es pot subjectar la peça que s’ha de cargolar amb la mà.
No s’ha de portar el tornavís a les butxaques, ens el podem clavar.
És preferible que el seu mànec sigui aïllant.
7.2.2. CLAUS
Són d'acer i s'empren per a estrényer i afluixar caragols i femelles que

posseïsquen caps que corresponguen a les boques de la ferramenta.
Cada tipus de clau s’ha d’utilitzar segons l’accés al cargol.
No s’ha de picar damunt de la clau per prémer més fort.
La clau de tub pot ser premuda amb diferents claus.
Tant les mans com les claus no han d’estar greixoses.
No s’han d’utilitzar com a martell.
No estan preparades per ser utilitzades amb tensió elèctrica.
7.3. UNIONS PER MITJÀ D'ADHESIUS:
7.3.1. COLES D’APEGAR
La cola d'apegar és un adhesiu líquid que penetra en els porus de la superfície de la

fusta. En el mercat hi ha diferents tipus de cua, cada un amb unes determinades
qualitats.
UD1 PÁGINA 25 /28

Cola de contacte.
És d'adherència immediata.
Cola blanca.
Les peces tarden en apegar unes hores.
Resines de dos components.
Són substàncies líquides. Ambdós components s'han de mesclar en la mateixa

proporció. El temps d'assecat oscil·la entre vint minuts i una hora. Estos productes
oferixen una excel·lent resistència a l'aigua.
7.3.2. PISTOLA TERMOFUSIBLE.
És una màquina elèctrica a què s'incorpora una barreta

de pegament sòlid termofusible. Quan connectem la
pistola a la xarxa, la resistència es calfa i la barreta es
fon.
7.3.3. UNIONS PER MITJÀ DE SOLDADURA:
És la unió de materials per mitjà de l'aplicació de calor i pressió sobre les seues
superfícies.
Sovint és necessària l'aportació de material, que pot ser de distinta o de la

mateixa naturalesa que el de les peces que es van a unir. En el primer cas es parla de
soldadura heterogènia (blana o fort). Quan no s'utilitza material d'aportació o és de
la mateixa naturalesa que el de les peces que es van a unir, es tracta d'una soldadura
homogènia.
SOLDADOR ELÈCTRIC.
És una màquina-ferramenta elèctrica, que quan es calfa la punta, fon el material

d'aportació, com l'estany, unint ambdós peces.
S'utilitza principalment per a la unió de components elèctrics i electrònics.
8. EINES D’ACABAT
Els acabats són el conjunt d'operacions a què se

sotmet als materials per a embellir-los i protegir-
los. Com per exemple, pintar-los o envernissar-los.
PINZELLS I BROTXES.
Són utensilis compostos per un floc de truges o

fibres que va subjecte a l'extrem d'una vareta. Es
fabriquen de distintes grandàries i qualitats.
UD1 PÁGINA 26 /28
Les truges o metxes poden ser d'esquirol, bou, porc, teixó, mostela o mart. No
obstant això, totes elles estan sent substituïdes gradualment per materials sintètics.
També s'utilitzen per a pintar els corrons.
UD1 PÁGINA 27 /28

Ud1-El Proceso Tecnologico

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ud1-El Proceso Tecnologico

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TECNOLOGÍA 1º ESO

UD1 PÁGINA 1 /28

1.- TECNOLOGIA, CIÈNCIA I TÈCNICA

Si pensem en l'evolució de l'ésser humà ,

Ciència: és el conjunt de coneixements que té l'ésser humà del món, de la

UD1 PÁGINA 1 /28

Doncs bé, Tecnologia: és el conjunt de coneixements, habilitats i tècniques que,

La tecnologia respon a la necessitat humana d'aprendre i evolucionar, però per a

Dit d'una altra manera, la tecnologia s'encarrega de produir objectes i de desenvolupar

2.- EL PROCÉS TECNOLÒGIC I LES SEUES FASES

S'entén procés tecnològic com el conjunt d'etapes o fases involucrades en el

UD1 PÁGINA 2 /28

Fig 2: Etapes del procés tecnològic. Tabla 1: Operacions de les diferents

Proposar una o diverses

Dissenyar la idea o solució.

Preveure les necessitats de

CONSTRUCCIÓ Fabricar l’objecte

MEMÒRIA DE Redactar la memòria de

UD1 PÁGINA 3 /28

2.1. NECESSITAT O PROBLEMA

Abans de començar un projecte hem de plantejar-nos quin és la necessitat o

Exemple: l'arquitecte realitzarà una sèrie d'esbossos (dibuixos) que complisquen

2.1.2. Recopilació d'informació i anàlisi d'antecedents

Exemple: L'arquitecte cerca informació sobre el clima, el terreny, l'orientació

2.2. IDEA O SOLUCIÓ

Una vegada cercada tota la informació, es podran proposar diverses solucions.

Exemple: l'arquitecte realitzarà una sèrie d'esbossos (dibuixos) que complisquen

UD1 PÁGINA 4 /28

Exemple: L'arquitecte proposa al client diverses solucions obertes a

2.3. DESENVOLUPAMENT DE LA IDEA O PLANIFICACIÓ

Abans de començar la construcció devem conèixer com anem a realitzar

Exemple: L'arquitecte i el seu equip elaborarà els dibuixos, plànols…etc El plànol

2.3.2. Preveure les necessitats de material, eines i mà d'obra

La grandària, l'aspecte i el funcionament de l'objecte tecnològic ja va quedar

Els materials triats per a les diferents peces del nostre

Finalment, i triades les eines, caldrà seleccionar el

UD1 PÁGINA 5 /28

2.3.3. Previsió de temps i pla de construcció (QUE, QUI, COM I QUAN)

Ha d'intentar conèixer-se amb anterioritat l'ordre i la durada del treball , així

Exemple: L'arquitecte i aparellador defineixen el pla

El pressupost és un document que arreplega el preu dels materials, eines,

En el cas de l'aula-taller per a elaborar el pressupost

Exemple: En el cas de l'habitatge, l'arquitecte ha

2.4. CONSTRUCCIÓ O FABRICACIÓ

UD1 PÁGINA 6 /28

Durant la construcció és molt important seguir les normes de Seguretat i

2.5. ANÀLISI O VERIFICACIÓ DE L'OBJECTE

✔ Anàlisi Anatòmica; on s'analitzen:

✔ Anàlisi Tècnica; entre altres coses s'analitzaran

✗ Peces que ho componen

✔ Anàlisi Funcional; que avaluarà:

✗ Funcionament. Si compleix els requisits que s'havien previst

✔ Anàlisi Econòmica: en els quals s'avaluaran, entre uns altres:

UD1 PÁGINA 7 /28

✔ Anàlisi Sociològica; on es farà una anàlisi de:

Exemple: al final de la construcció de l'habitatge, aquesta ha de passar una

2.6. MEMÒRIA DE FABRICACIÓ

✔ Portada de la memòria: títol del projecte, nom de l'empresa, data de

✔ Índex: amb el contingut i paginació

✔ Instruccions d'ús i manteniment de l'objecte.

3.- HIGIENE I SEGURETAT

Les principals normes d'higiene en el treball (d'obligat compliment) són:

✔ Mantenir les mans netes i seques

✔ Comunicar al professor immediatament qualsevol lesió (corts, cremades, colps,