LA FLAUTA MÀGICA (W.A.

MOZART)
ARGUMENT
Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre
lluita per evitar una mort segura, és salvat per les tres dames d'honor de la Reina de la
Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove.
Després decideixen d'anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d'elles vol
quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les
discussions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre, tot
preguntant-se si ha estat un somni o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d'una
flauta. S'amaga i veu aparèixer Papageno, un ocellaire cobert de plomes multicolors.
Papageno es vanagloria d'haver mort la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen
per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc del pa ensucrat
que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un
cadenat d'or.
Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors li parlen de
Pamina, la filla de la Reina de la Nit, li n'ensenyen el retrat i desapareixen. A la vista del
retrat, Tamino s'enamora de la noia i somia en la felicitat que l'espera. Reapareixen les
tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera. Immediatament sorgeix en
Tamino el desig d'alliberar-la.
La Reina de la Nit apareix llavors i expressa la desesperació de veure la seva filla
segrestada. Diu finalment a Tamino que si aconsegueix d'alliberar-la, Pamina serà seva
per a l'eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de
veure i prega als déus que no l'hagin enganyat.
Apareix llavors Papageno, trist de no poder parlar més. Les tres dames reapareixen i
l'alliberen del seu cadenat, fent-li prometre de no mentir més. Aleshores ofereixen a
cadascun un instrument que els és enviat per la Reina. A Tamino li donen una flauta
màgica, mentre que Papageno rep un carilló màgic. Aquests instruments els ajudaran a
triomfar en les proves que els esperen. Els dos homes se'n van a la recerca de Pamina,
cadascun pel seu costat.
Al palau de Sarastro, el serf Monostatos empaita Pamina fins que es troba amb
Papageno. Monostatos i l'ocellaire es troben cara a cara. Cadascun espanta l'altre creient
estar en presència del Diable. Monostatos fuig i Papageno es troba sol amb Pamina. Li
revela que un príncep vindrà a alliberar-la i afegeix que aquest príncep se n'ha enamorat
bojament, tan aviat com ha vist el retrat d'ella. Pamina li fa un compliment sobre el seu
bon cor. Afectat per aquestes paraules, Papageno li conta llavors la seva tristesa de no
haver trobat encara la seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l'ocellaire es
complauen de cantar la bellesa de l'amor abans de fugir.
Mentrestant, Tamino és conduït cap als tres temples de la Raó, de la Naturalesa i de la
Saviesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret.
Després que no hagin acceptat l'entrada de Tamino en els dos primers temples, un
sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre tal com la Reina de la
Nit li ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. A Tamino, immers en la solemnitat
de la cerimònia, se li desvetlla una apassionada set de coneixements i comença a
formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n'acompanya el cant. Es
troba llavors envoltat d'animals salvatges que surten del cau i que vénen per posar-se als
seus peus, encantats pel so de l'instrument. Només Pamina no respon als sons cristal·lins
de la flauta, però sí que ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument.
Content, el príncep intenta unir els dos sons.
Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i
els seus esclaus els agafin. Tot d'una apareixen aquests darrers i el Monostatos ordena
llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno recorda que posseeix el carilló màgic
i se'n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus, que es posen a ballar i a
cantar abans de desaparèixer. El so de trompetes trenca el silenci tot anunciant l'aparició
de Sarastro seguit d'una processó de sacerdots. Pamina s'agenolla davant el gran
sacerdot i li explica que intenta escapar-se de Monostatos. Aleshores aquest apareix
arrossegant Tamino, capturat.
Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino s'abracen l'una i l'altre en presència de
Monostatos i dels sacerdots. Monostatos els separa i, posant-se davant Sarastro, lloa els
seus mèrits personals, esperant de ser recompensat. Tanmateix, és condemnat a rebre
setanta-set cops de fuet.
Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino siguin conduïts al Temple de les Proves.
Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit de casar Tamino i Pamina. Però,
Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple
de la Llum que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro
prega a Isis i Osiris d'atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves.
Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino
són nobles, mentre que Papageno només s'interessa pels plaers de la vida, incloent-hi
trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els
sacerdots els ordenen de conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres
dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se'n
pot estar i els parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa
de Papageno.
Durant aquesta escena, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit
a tornar a temptar la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir
Monostatos. Dóna un punyal a sa filla i li ordena, amb un cant exaltat, de matar Sarastro;
és la cèlebre ària de la Reina de la Nit.
La Reina desapareix, i després Monostatos torna i intenta de fer cantar Pamina. Però ve
Sarastro i aparta Monostatos sense miraments. Monostatos decideix llavors aliar-se amb
la Reina. Sarastro declara a Pamina que castigarà sa mare.
Es tornen a trobar Tamino i Papageno als quals els sacerdots han tornat a demanar de
guardar silenci. Com sempre, Papageno no se'n sap estar i dóna conversa a una dona
vella que se li presenta i que desapareix abans dir-li com se diu.
Entra Pamina i, ignorant el vot de silenci que han fet, s'apropa als dos homes.
Desesperada que no li responguin, es pensa que Tamino ja no l'estima, cosa que li trenca
el cor.
Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara
per a les darreres proves. Pamina és introduïda al temple amb els ulls embenats després
que li hagin dit que veuria Tamino per dir-li l'últim adéu. En realitat es tracta d'una prova i
Sarastro es dedica a tranquil·litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el
sentit de les seves paraules.
Mentrestant, a Papageno se li atorga el dret d'acomplir un desig. Demana vi, però pren
consciència que li agradaria per sobre de tot de tenir una companya, i canta el seu desig
acompanyant-se del carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors
turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix
que és una jove i encisadora companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que
Papageno encara no n'és digne.
En un jardí, els tres genis anuncien l'adveniment d'una nova era, de llum i d'amor. Salven
Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil·litzen sobre l'amor de Tamino.
Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de
l'aigua. Pamina s'ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són
acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.
Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, està desesperat i considera la
possibilitat de penjar-se d'un arbre. Els tres genis apareixen i li suggereixen d'utilitzar el
carilló per atraure la seva companya. Aprofitant que toca l'instrument, els tres genis
cerquen Papagena i la dirigeixen cap al seu amant. Després de reconèixer-se, la parella
pot finalment conversar amb alegria.
Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una darrera
temptativa contra Sarastro. Però l'escena llavors s'inunda de llum i elles s'aparten deixant
lloc a Sarastro i al cor dels sacerdots que lloen els mèrits dels nous iniciats i exalten la
unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de
l'òpera.

PERSONATGES CARACTERÍSTIQUES