Història de la cosmologia (I)

Gastón Creci

Homo Sàpiens Les preguntes sobre la natura es responien amb mites que fixaven l’origen de tot.

Grècia Democràcia Debats i raonaments Filosofia Ciència

⎧ Tales de Milet Importància de la meditació per explicar la natura

Pre-socràtics
⎨ ⎧Pitagòrics donen importància al cercle i l’esfera Anaxàgores De què està feta la matèria? —> 4 elements: Terra, foc, vent i aigua

⎩Pitàgores Crea un corrent de pensament: no nomès es pot compendre ⎨ ⎧ Hi han altres mons habitables
la natura sinó que es descriu amb matemàtiques.
⎩Creuen que l’univers és pla i infinit —> Primera discusió sobre el tema Demòcrit Com està feta la matèria? —> Àtoms ⎨
⎩Concepte d’estel
⎧Audoxe
Plató Món real i món de les idees.

Sòcrates i els socràtics

⎨ Recupera la idea de l’esfera i diu que els astres ho són —> Es comença a parlar de model de l’univers
⎧ Món supralunar —> Perfecte (+1 element: èter)
⎩ Aristòtil Fa cosmologia amb conceptes de Plató+Audoxe
La Terra és una esfera central i els astres es
mouen en esferes concèntriques i en cercles.
⎨ Món sublunar —> Imperfecte (4 elements, els millor eren els més lleugers perquè anaven cap a l’èter)
⎩
Univers finit —> Contradiu Pitàgores

⎧ Epicur Atomista Univers infinit

⎧ Aristarc Comprova que la Terra és esfèrica, calcula el radi de la Terra, la distància Terra-Lluna i el radi del Sol Primer model heliocèntric
Post-socràtics
⎨ Helenistes ⎨
⎩Zenon Univers finit
⎩Ptolomeu Reprèn la cosmologia d’Aristòtil (esferes i cercles). Vol fer cosmología que es
basi en el pensament (Grècia) i mesures (Egipte). Proposa un model d’epicicles.

Edat mitjana Es perd la tradició científica i es recupera a través dels àrabs. Va

predominar la idea d’univers d’Aritstòtil amb el model de Ptolomeu.

Edat moderna

Copèrnic Es va adonar que si en comptes de la Terra hi hagués el Sol al centre tot quadrava molt millor.

Jordano Bruno Convençut que tot està ple d’esferes amb vida similars al Sol. Entra en contradicció amb el model aristotèlic de l’esglèsia.

En comptes d’esferes hi posa el·lipses. Es troba amb el problema de si l’univers és finit o infinit. Si
Siés
ésinfinit
infinit—>
—>Tot
Totlluminós
lluminós Solució: Les distàncies relatives són cada cop més grans però segueix sent infinit
Kepler

⎧ Utilitza telescopis per primer cop i veu muntanyes i cràters sobre la superfície de la Lluna —> Contradicció amb que la Lluna és perfecta ⎫
Galileu ⎨ ⎬ Te problemes amb l’esglèsia i es retracta
⎩ Observa les llunes de Júpiter —> Contradicció amb que tot gira al voltant de la Terra ⎭
⎧Explica les lleis de Kepler
Lleis de la gravitació universal ⎨
⎩Explica els moviments aparents de tots els planetes.
Newton No fa cosmologia perquè se n’adona que si tot l’univers està ple d’estrelles. la seva teoria diu que s’atreuen i Per tal d’aplicar la 1ª llei de Nw requeria que Cada estrella rebia una força neta igual que la mantenia en equilibri
“cauen” les unes atretes per les altres i en un temps infinit s’haurien de veure moviments a velocitats infinites. les estrelles no fossin fixes —> Contradicció —> Univers infinit d’estrelles uniformement distribuïdes

⎧ Tot i estar en equilibri l’univers és inestable

2 problemes
⎨
⎩ Entra en contradicció amb Kepler
Models cosmològics centrats en els planetes, deixant de banda les estrelles

Immanuel Kant Idea similar al Jordano Bruno. Totes les estrelles que formen l’univers formen l’univers
illa, que està envoltat d’altres universos illa (galàxies).

Charles Messier Descobreix a base d’observació les nebuloses Surgeix la idea de que les nebuloses són els univers illa
o núvols gasosos.
Olbers-Chéseaux Reprenen la idea de Kepler —> Paradoxa d’Olbers La solució era que l’èter absorvia llum però si porta absorvint llum des del
principi, arribaria a l’equilibri tpermic i deixaria d’absorvir.

⎧Telescopi de 15 m avançat per l’època que va permetre

Estrelles —> Sols Les estrelles són la peça principal i el segón lloc l’ocupen les nebuloses
William Herschell ⎨descobrir i comprovar la primera paral·laxi d’una estrella
⎩La nostra agrupació d’estrelles, lluny de ser homogènia, té forma de disc
Jacobus Kapteyn El conjunt d’estrelles és finit i rota en el pla de rotació de la galàxia de Herschell. Sistema limitat i finit que no cau perquè està girant —> Sistema estable