English World 3 LOMCE Grammar Appendix

student's bookLET, pàg. 4

Used to
Used to només té forma de passat i va davant d’un verb en la forma base. Expressa fets o estats que eren habituals
en un altre temps i després van deixar de ser-ho. Es tradueix pel pretèrit imperfet del verb “soler“ o “acostumar“ +
el verb que el segueix en infinitiu o pel pretèrit imperfet del verb principal.
I used to have two cats. (Jo acostumava a tenir / tenia dos gats.)
En afirmativa, com que només té forma de passat, és igual per a totes les persones del singular i del plural.
We used to live in London. (Acostumàvem a viure / Vivíem a Londres.)
La negativa es fa amb didn’t, i llavors used perd la d final.
He didn’t use to read many books. (No acostumava a llegir / llegia gaires llibres.)
En interrogativa posem did davant del subjecte i de use to. I a les respostes breus es posa el pronom personal
subjecte + did o didn’t.
Did you use to go on holiday in the summer? Yes, we did. / No, we didn’t.
(Acostumàveu a anar / Anàveu de vacances a l’estiu? Sí. / No.)

student's booklet, pÀG. 5-6

El Past Perfect Simple

El Past Perfect Simple s’utilitza per indicar que una acció va tenir lloc abans que una altra en el passat. L’acció més
recent va en Past Simple.
En afirmativa es posa el subjecte + had + un verb en participi.
When I arrived, the film had finished. (Quan vaig arribar, la pel·lícula havia acabat.)
La negativa es fa amb el subjecte + had not o hadn’t + un verb en participi.
They hadn’t found anything until he arrived. (No havien trobat res fins que ell va arribar.)
En interrogativa posem Had + el subjecte + un verb en participi. I a les respostes breus es posa el pronom personal
subjecte + had o hadn’t.
Had your parents left when you got home? Yes, they had. / No, they hadn’t.
(Havien marxat els teus pares quan vas arribar a casa? Sí. / No.)
Amb el Past Perfect Simple s’acostumen a utilitzar les expressions temporals i els adverbis següents: yet (encara
[negativa]; ja [interrogativa]), already (ja [afirmativa]), as soon as (tan aviat com, quan), after (després de / que),
before (abans de / que), by the time (quan), until (fins que), when (quan), etc.

student's booklet, pÀg. 7

El Present Simple amb valor de futur

El Present Simple es pot utilitzar per parlar de programes i horaris. És per això que diem que aquest temps verbal té
valor de futur.
The next train leaves at 10 o’clock. (El proper tren surt a les 10.)
The Internet course starts next week. (El curs d’Internet comença la setmana vinent.)

1
 Grammar Appendix

Repàs dels temps de futur

• Will s’utilitza per anunciar accions o fets futurs, per predir el que es creu que tindrà lloc i per expressar decisions
sobtades que es prenen en el moment en què es parla i que no estaven planificades.
Your parents will arrive soon. (Els teus pares arribaran aviat.)
Will everybody live on Mars in the future? Yes, they will. / No, they won’t.
(Tothom viurà a Mart en el futur? Sí. / No.)
• B
 e going to es tradueix per un futur simple i s’utilitza per parlar de plans, intencions o decisions i per expressar
què passarà perquè en veiem indicis.
We are going to explore the woods. (Explorarem el bosc.)
Is she going to play tennis today? Yes, she is. / No, she isn’t. (Jugarà a tennis avui? Sí. / No.)
• E l Present Continuous amb valor de futur anuncia allò que tindrà lloc en el futur proper amb tota seguretat
perquè s’ha fixat per endavant. Ha d’anar sempre acompanyat d’una expressió temporal perquè no es confongui
amb el Present Continuous normal.
I am visiting my aunt next week. (Visito / Visitaré la meva tia la setmana vinent.)
 mb els temps de futur s’acostumen a utilitzar aquestes expressions temporals: soon (aviat), later (més tard),
• A
tomorrow (demà), tonight (aquesta nit), next week / year (la setmana / l’any vinent), in an hour (d’aquí a
una hora), etc. Totes poden anar al començament o al final de la frase, però s’acostumen a posar al final.

student's booklet, pÀG. 8-9

El Future Continuous
El Future Continuous s’utilitza per indicar allò que estarà passant en un moment determinat del futur.
En afirmativa es posa el subjecte + will be + el verb principal acabat en -ing.
We will be landing at Heathrow Airport at this time tomorrow.
(Estarem aterrant a l’aeroport de Heathrow demà a aquestes hores.)
La negativa es fa amb el subjecte + will not be o won’t be + el verb principal acabat en -ing.
I won’t be working on the computer all morning. (No estaré treballant amb l’ordinador tot el matí.)
En interrogativa posem Will + el subjecte + be + el verb principal acabat en -ing. I a les respostes breus es posa el
pronom personal subjecte + will o won’t.
Will you be travelling to Rome at this time next Monday? Yes, I will. / No, I won’t.
(Estaràs viatjant a Roma dilluns vinent a aquestes hores? Sí. / No.)
Amb el Future Continuous s’acostumen a utilitzar aquestes expressions temporals: (at) this time tomorrow (demà
a aquesta hora / aquestes hores), (at) this time next ... (el/la... vinent a aquesta hora / aquestes hores), next
week (la setmana vinent), tomorrow (demà), at + una hora, soon (aviat), on + un dia de la setmana, in the next
decade (a la propera dècada), etc. Totes poden anar al començament o al final de la frase, però s’acostumen a
posar al final.

2
 Grammar Appendix

student's booklet, pÀG. 10-11

El segon i tercer condicional

El segon condicional s’utilitza per parlar de situacions hipotètiques que fan referència al present i és poc probable
que passin. L’afirmativa es fa amb if + Past Simple en la condició i would (o la contracció ‘d) + un verb en la forma
base en el resultat. Si el verb de l’oració condicional és to be, utilitzem were a totes les persones. Recorda que a
les oracions condicionals, si la condició va primer, es posa una coma entre aquesta i el resultat.
You would have enough time to do your homework if you arrived earlier.
(Tindries prou temps per fer els deures si arribessis més d’hora.)
If he were richer, he’d rent a bigger house. (Si fos més ric, llogaria una casa més gran.)
La negativa es fa negant el verb de la condició, el del resultat o ambdós.
If I didn’t have this computer, I would work quickly. (Si no tingués aquest ordinador, treballaria de pressa.)
If I had this computer, I wouldn’t work quickly. (Si tingués aquest ordinador, no treballaria de pressa.)
If I didn’t have this computer, I wouldn’t work quickly. (Si no tingués aquest ordinador, no treballaria de pressa.)
La interrogativa es fa amb Would + el subjecte + el predicat de l’oració principal + l’oració subordinada, que
comença amb if.
Would they go on holiday if they had enough money? (Marxarien de vacances si tinguessin prou diners?)
Per donar consells s’utilitza l’estructura If I were you (“Si jo fos tu”, “Jo en el teu lloc”).
If I were you, I wouldn’t eat those sweets. (Jo en el teu lloc no menjaria aquelles llaminadures.)
El tercer condicional s’utilitza per parlar de condicions totalment impossibles, atès que fan referència al passat i
ja no es poden realitzar. En afirmativa la condició s’expressa amb if + Past Perfect Simple, i el resultat amb would
have + un verb en participi.
If she had known him, she would have said hello to him at the meeting.
(Si ella l’hagués conegut, l’hauria saludat a la reunió.)
La negativa es fa negant el verb de la condició, el del resultat o ambdós.
If Charles hadn’t told those jokes, we would have had fun.
(Si en Charles no hagués explicat aquells acudits, ens ho hauríem passat bé.)
If Charles had told those jokes, we wouldn’t have had fun.
(Si en Charles hagués explicat aquells acudits, no ens ho hauríem passat bé.)
If Charles hadn’t told those jokes, we wouldn’t have had fun.
(Si en Charles no hagués explicat aquells acudits, no ens ho hauríem passat bé.)
La interrogativa es fa amb Would + el subjecte + have + un verb en participi + el predicat de l’oració principal +
l’oració subordinada, que comença amb if.
Would you have told your parents if you had broken the window?
(Ho hauries explicat als teus pares si haguessis trencat la finestra?)

student's booklet, pÀG. 12

Les oracions temporals

Les que fan referència al futur es fan com les oracions del primer condicional: Present Simple a la subordinada
i Future Simple a la principal. Les que fan referència a fets generals es fan amb el verb en Present Simple a la
subordinada i a la principal. El que canvia són les conjuncions. En lloc de fer servir if o unless, s’utilitzen by the
time (quan), when (quan), as soon as (tan aviat com, quan), after (després de / que), the moment (that) (quan),
before (abans de / que), once (un cop (que), quan), etc.
I will call you as soon as I get home. (Et trucaré quan arribi a casa.)
Water boils the moment it reaches 100ºC. (L’aigua bull quan arriba als 100 ºC.)

3
 Grammar Appendix

student's booklet, pÀG. 13-14

May, might, need to i be able to

• M
 ay (“potser”, “tal vegada”) expressa possibilitat. En interrogativa, s’utilitza per demanar permís o favors de
manera molt educada.
He may come with us this afternoon. (Potser vindrà amb nosaltres aquesta tarda.)
May I open the window? (Puc obrir la finestra?)
• M
 ight (“podria ser que”) també expressa possibilitat, tot i que més remota que amb may.
Sally might buy a ticket for the concert. (Podria ser que la Sally comprés una entrada per al concert.)
• N
 eed to (“haver de”) expressa l’obligació o necessitat de fer alguna cosa. Es pot conjugar i, per tant, es pot fer
servir en tots els temps verbals. La forma per a la 3a persona del singular del Present Simple és needs to.
She needs to get some money. (Ha d’aconseguir una mica de diners.)
I didn’t need to get up early yesterday. (No vaig haver de llevar-me / calia que em llevés d’hora ahir.)
Do they need to study for the exam? (Han d’estudiar per a l’examen?)
• B
 e able to té el mateix significat que can, però be able to es pot conjugar i s’utilitza, sobretot, en aquells temps
verbals en els quals no es pot fer servir can.
I was able to bring my own dictionary. (Vaig poder portar el meu propi diccionari.)
We won’t be able to listen to his speech. (No podrem escoltar el seu discurs.)
Are you able to work in the USA? (Pots treballar als EUA?)

Repàs dels modals

• C
 an significa “saber” quan expressa l’habilitat o capacitat per fer alguna cosa, i “poder”quan expressa
possibilitat o s’utilitza per demanar permís o favors.
I can’t swim very well. (No sé nedar gaire bé.) [habilitat]
You can take a taxi when you get to the port. (Pots agafar un taxi quan arribis al port.) [possibilitat]
Can I go to the party with you? (Puc anar a la festa amb tu?) [permís]
• Could és el passat de can. Expressa habilitat i possibilitat en el passat.
Lara could sing when she was two years old. (La Lara sabia cantar quan tenia dos anys.) [habilitat]
I couldn’t attend their wedding last weekend. (No vaig poder assistir al seu casament la setmana passada.)
[possibilitat]
En interrogativa també serveix per demanar permís o favors, però de forma més educada que amb can.
Could you tell me something about British culture? (Podries explicar-me alguna cosa sobre la cultura britànica?)
• Should s’utilitza per donar o demanar consells i per dir què s’hauria o no de fer.
You should bring your umbrella. (Hauries de portar el paraigua.)
Martin shouldn’t be so lazy. (En Martin no hauria de ser tan mandrós.)
Should I send them a confirmation e-mail? (Els hauria d’enviar un correu electrònic de confirmació?)
• Must significa “haver de” i expressa l’obligació i la necessitat o conveniència de fer alguna cosa.
You must learn their customs. (Has d’aprendre els seus costums.)
Mustn’t expressa prohibició, que alguna cosa no és permesa, i també que alguna cosa no s’ha de fer perquè no
és convenient o correcte fer-ho.
People mustn’t believe in stereotypes. (La gent no ha de creure en estereotips.) [no és convenient]
You mustn’t chat in class. (No heu de xerrar a classe.) [està prohibit]
Es poden fer preguntes amb must, però no és gaire habitual.
Must we say hello when we arrive? (Hem de saludar quan hi arribem?)

4
 Grammar Appendix

Repàs dels modals (cont.)

• H
 ave to significa “haver de” i expressa, com must, l’obligació o necessitat de fer alguna cosa. La diferència és
que have to sí es conjuga i, per això, la forma per a la 3a persona del singular és diferent (has to). A més,
s’utilitza en els temps que must no té.
She has to feed the dog in two hours. (Ha de donar menjar al gos d’aquí a dues hores.)
They had to pay to use the toilets. (Van haver de pagar per utilitzar els lavabos.)
En negativa es posa don’t / doesn’t have to + el verb, i significa “no caldre que”.
We don’t have to bring our own food. (No cal que portem el nostre propi menjar.)
 ecorda que have to significa el mateix que must, però must l’utilitzen normalment les persones que tenen
• R
autoritat, mentre que have to el fa servir tothom. En canvi, don’t have to i mustn’t no són equivalents en cap
cas.
They don’t have to leave now. (No cal que marxin ara.) [no és necessari]
They mustn’t leave now. (No han de marxar ara.) [està prohibit]

student's booklet, pÀG. 15-16

Les oracions de relatiu

Són oracions subordinades que aporten informació sobre la persona, cosa o animal (l’antecedent) que s’esmenta a
l’oració principal i van introduïdes per pronoms relatius (who, which, where, when, whose, that), que poden
fer de subjecte o de complement de l’oració subordinada. Si fan de complement, es poden ometre els pronoms
who, which, when i that.
• Who i that s’utilitzen quan l’antecedent és una persona.
That’s the mechanic who / that fixed our car. (Aquell és el mecànic que ens va arreglar el cotxe.)
She’s the girl (who / that) I invited to the party. (Ella és la noia a qui vaig convidar a la festa.)
En el llenguatge formal, de vegades, s’utilitza whom en lloc de who quan fa de complement de l’oració de
relatiu.
That’s my cousin, whom you met last summer. (Aquell és el meu cosí, a qui vas conèixer l’estiu passat.)
• Which i that s’utilitzen per fer referència a coses o animals.
This is the book which / that is so expensive. (Aquest és el llibre que és tan car.)
Toby is the dog (which / that) I have adopted. (En Toby és el gos que he adoptat.)
• Where s’utilitza quan l’antecedent és un lloc.
This is the town where I’d like to live. (Aquesta és la ciutat on m’agradaria viure.)
• When i that s’utilitzen quan l’antecedent és una expressió temporal.
My brother was born the year (when / that) my parents moved to Paris.
(El meu germà va néixer l’any en què els meus pares es van traslladar a París.)
• Whose s’utilitza quan l’antecedent és una persona. Expressa possessió.
My sister has got a friend whose name is Elvis. (La meva germana té un amic el nom del qual és Elvis.)

5
student's booklet, pÀG. 17-18
L’estil indirecte

S’utilitza per explicar el que ha dit algú sense repetir exactament les seves paraules. Normalment, es fa servir el verb
say en passat davant d’una oració de complement directe introduïda per that, es treuen les cometes pròpies de
l’estil directe i es canvien el pronom personal subjecte i la persona del verb. També podem començar amb el passat
del verb tell davant del complement indirecte.
“Andy is doing his homework,” Paul said. [estil directe]
Paul said that Andy was doing his homework. (En Paul va dir que l’Andy estava fent els deures.)
“My car is in the garage,” my father said to me. [estil directe]
My father told me that his car was in the garage. (El meu pare em va dir que el seu cotxe era al taller.)
El verb que introdueix l’estil indirecte acostuma a anar en passat i per això, el de l’oració subordinada fa un salt
enrere en el temps. És a dir, el Present Simple passa a Past Simple, el Present Continuous a Past Continuous, will
es converteix en would, etc. També canvien els demostratius, els possessius, els modals i les expressions de temps i
lloc. Fixa’t en aquests exemples:
“I bought a new camera last month,” Tina said.
Tina said that she had bought a new camera the previous month.
(La Tina va dir que havia comprat una càmera nova el mes anterior.)
“You must finish your assignments today,” the teacher said.
The teacher said that we had to finish our assignments that day.
(La professora va dir que havíem d’acabar els treballs aquell dia.)
“She’ll meet her new classmates this morning,” the head teacher said.
The head teacher said that she would meet her new classmates that morning.
(El director va dir que ella coneixeria els seus nous companys de classe aquell matí.)
Quan la frase enuncia una veritat general no hi ha canvi en els temps verbals:
“People just want to be happy,” the lecturer said.
The lecturer said that people just want to be happy. (El conferenciant va dir que la gent només vol ser feliç.)
• Reported questions
Hi ha dos tipus de preguntes en anglès:
- Les Yes / No questions són les que es poden contestar amb un “sí” o un “no”. Per posar-les en estil
indirecte, utilitzem el verb ask, i tot seguit, if o whether. Atès que la pregunta deixa de ser-ho i es converteix
en una frase afirmativa, no hi ha inversió subjecte-verb ni signe d’interrogació i tampoc cometes.
“ Do you know who won the match?” they asked her.
They asked her if / whether she knew who had won the match.
(Li van preguntar si sabia qui havia guanyat el partit.)
- Les Wh- questions no es poden contestar amb un “sí” o un “no”. Són les que comencen amb una partícula
interrogativa (what, who, where, when, why, whose, etc.). Quan es passen a l’estil indirecte posem
aquesta partícula en lloc de les conjuncions if o whether. Després van el subjecte i el verb, i prescindim del
signe d’interrogació i de les cometes.
“ Where have you spent your summer holidays?” Lea asked Sophie.
Lea asked Sophie where she had spent her summer holidays.
(La Lea va preguntar a la Sophie on havia passat les seves vacances d’estiu.)
Les preguntes en estil indirecte poden expressar alguna cosa que no sabem o de la qual no estem segurs.
We wanted to know / wondered who had sent her flowers.
(Volíem saber / Ens preguntàvem qui li havia enviat flors.)

6
 Grammar Appendix

L’estil indirecte (cont.)

• Reported commands
Per passar una ordre a estil indirecte, canviem l’imperatiu per un infinitiu. Però abans de l’infinitiu hem de fer
servir un verb que expressi mandat, com tell o order, davant del complement indirecte. Hi ha altres verbs que
segueixen aquesta estructura tot i que no expressen una ordre: ask o beg per expressar peticions o warn per
advertir algú d’alguna cosa.
“Take the books to the library,” she asked me.

She asked me to take the books to the library. (Em va demanar que portés els llibres a la biblioteca.)
Quan es tracta d’una oració negativa, posem not davant de to.
“Don’t leave your dirty clothes on the floor,” my mother ordered me.
My mother ordered me not to leave my dirty clothes on the floor.
(La meva mare em va ordenar que no deixés la roba bruta al terra.)
• Reported suggestions
En primer lloc posem el subjecte i suggest o recommend en passat i, tot seguit, diem el que es suggereix.
També podem fer servir advise per donar consell i invite per fer una invitació. Els suggeriments es poden passar
a l’estil indirecte de dues maneres:
- Utilitzant una oració de complement directe introduïda per that, amb el seu subjecte i el verb en la forma
base.
“You should stay at home,” my sister suggested.
My sister suggested that I stay at home. (La meva germana em va suggerir que em quedés a casa.)
- Utilitzant el gerundi sense especificar-ne cap subjecte.
 “Let’s go to the cinema tomorrow.”
She suggested going to the cinema the next day. (Ella va suggerir que anéssim al cinema el dia següent.)
• Reported offers
Per passar un oferiment a estil indirecte, posem el subjecte i offer o promise en passat, i tot seguit, un verb en
infinitiu amb to.
 “I’ll make dinner tonight.”
He offered to make dinner that night. (Ell es va oferir a fer el sopar aquella nit.)
Quan es tracta d’una oració negativa, posem not davant de to.
 “I promise I won’t be late.”
He promised not to be late. (Ell va prometre que no arribaria tard.)

E Burlington Books
IH-011-433

0 0 1 1 4 3 3 2