Tema 19. Arquitectura i art romànic a Catalunya.

Característiques
generals i context socioeconòmic. Monuments i itineraris més
significats (1000-1250)
1. Caracetístiques generals i context socioeconòmic.
a. El romànic coincideix amb l’inici del feudalisme.
i. Delegació de poders comença de Déu al papa
ii. Fidelitat al vasallatge. Sagrament i homenatge.
iii. Mentalitat teocèntrica
iv. Adscripció dels pagesos a la terra. La remença (redimença).
v. Naixement de les nacions i consolidació de les llengües romàniques
b. Divisió de la societat
i. Els que lluiten
ii. Els que treballen
iii. Els que preguen
1. Les esglésies són per la gent que prega, per albergar una
comunitat en pregària constant.
c. Context i característiques
i. Preromànic. Del 800 al 1000 interrelació dels diversos comtats fins a
crear un concepte unitari de Catalunya. Unitat familiar centrada en el
comte de Barcelona.
ii. Romànic. Del 1000 al 1200. Consolidació com a nació de tot aquest
grup amb un eix central al pirineu. Expansió simètrica a banda i banda
del pirineu.
iii. Els francs obliguen a una expansió cap al sud i cap al mediterrani a
partir del 1200.
1. 1213. Batalla de Muret. Els occitans amb els catalans
s’enfornten a les tropes de Felip II de França comandades per
Simó de Montfort que participaven a la croada albigesa. Mort
Pere I. Ruïna nacionalitat occitana i fi de l’expansió catalana
pel nord.
iv. Comtes de Barcelona. Ramon Berenguer I, supremacia casal de
Barcelona/ Ramon Berenguer II el cap d’estopes i Berenguer Ramon II
el fraticida/ Ramon Berenguer III, casament amb Dolça de Provença
1112, conquesta temporal de les Balears el 1114/ Ramon Berenguer
IV, casament amb Peronella d’Aragó deslliura Tortosa, Lleida, Fraga,
Mequinensa el 1137.
v. El territori s’articula primer en comtats, després es dividirà en
vegueries amb els veguers (delegats del comte).
vi. Hi ha feudals importants: Cardona, Montcada, Cabrera
vii. S’utilitza la divisió eclesiàstica per organitzar el territori. El país es
distribueix en parròquies –volts de l’any 1000- (origen dels municipis).
Ningú queda despenjat, tothom té un senyor.
 viii. Repoblació del territori a partir del model dels monestir benedictins
(centres culturals rurals). Territoris ben delimitats. Inicien expansió
agrícola. Escoles monàstiques. Cartes de poblament i franquícia: els
senyors reogranitzen el territori en nom del conte i ho fan a través
d’aquest document oficial.
ix. Les catedrals acaben funcionant com a monestirs amb els canonges.
2. Arquitectura
a. A partir de l’any 1000 l’art romànic es comença a extendre, fins el 1250.Tot i
que trobem una església romànica al segle XIV a les Garrigues i fins al segle XVI
edificis de tradició romànica al Pirineu.
b. Orientació a llevant. Absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera.
Nau coberta amb volta de canó, cosa que fa que hi hagi escasses obertures.
Finestres de doble esqueixada al centre de l’absis (una o tres). Nau
segmentada per arcs torals que arrenquen dels pilars entre els quals poden
haver-hi capelles laterals o comunicació amb les naus laterals. Si la capella és
petita només hi ha un arc toral que separa la nau de l’absis. Cada nau té absis.
Les plantes de les esglésies són d’una sola nau, o basilical de tres naus iguals,
de creu llatina. Els portals normalment són a migdia. Hi ha decoració
simbòlica.
3. Períodes
a. Segle XI. Romànic Llombard o primer romànic, beu de les fonts Llombardes.
i. Sant Vicenç de Cardona. 1019-1040. Tres naus. 20 metres d’alçada, 47
de llargada. A les naus laterals hi ha voltes d’aresta. Cripta, campanar.
Pedra sense desbastar o pedra mig carreuada
ii. Castell de Mur (Guàrdia de Tremp). Planta triangular amb angles
arrodonits i torre circular al mig. Pel territori hi ha un escampall de
torres, moltes romàniques circulars.
b. Segle XI. Tardició autòctona, continuació preromànic.
i. Sant Pere de Rodes. Superposició ordres clàssic.
c. Segle XII. Romànic Internacional o segon romànic.
i. La seu d’urgell. Carreus perfectes
d. Del 1200-al 1250. Transició romànic a gòtic
i. Catedrals
1. Tarragona i Lleida
ii. Cistercencs. Romànic, gòtic i més…
1. Vallbona (urgell), Stes Creus (Alt Camp) i Poblet (la conca de
barberà). Retorn a la senzillesa.
iii. Es comencen a apuntar els arcs, volta de canó apuntada
4. Art
a. Escultura vinculada a l’arquitectura
i. Capitells i portalades. Porta de Ripoll. (Canigó Verdaguer)
ii. Seu Vella de Lleida. Portalada molt decorada. Porta dels fillols.
b. Escultura en fusta per presidir els altars. Imatges en majestat (Cristos i mare de
déus, hieràtics, entronitzades, simbòliques –cap i mans grossos- vestits).
Majestat Batlló, MNAC; Majestat de Caldes (importada), Majestat de Beget.
 c. Davallaments. Sant Joan de les Abadesses, Erill la Vall
d. Relleus escultòrics en frontals d’altar de fusta policromada.
e. Pintura. (Murals i frontals d’altar). Absis de Sant Climent
de Taüll i Santa Maria. [Al quart d’esfera hi ha el
pantocrator –tot ho governa- o la mare de déu dins
l’ametlla mística envoltat de feres, a sota una fila de
sants, a sota unes cortines o motius geomètrics, a l’arc
toral hi pot haver-hi pintats motius amb la mà de déu que
tot ho governa amb l’anyell místic amb set ulls i set
banyes i motius del zodíac, al·legories dels mesos, de les
estacions, molt relacionats amb l’apocalipsi] (MNAC).
Simbòlic, policromat, pintura moral (tremp afrescat).
f. Llibres il·lustrats. Escriptorium de Ripoll. Motius decoratius. Bestiari simbòlics,
monstres, vegetal.
g. Mobiliari litúrgic. Seients, encensers, al MNAC hi ha algun banc litúrgic
important. Al museu episcopal de Vic hi ha creus processionals.
5. Monuments i itineraris més importants
a. Els grans monuments d’aquesta època a la Catalunya vella són les grans
catedrals (Vic, Girona, Barcelona, Seu d’Urgell) i els grans monestirs, però
pràcticament ha desaparegut tot.
i. Monestirs: Cardona, Casserres, Ripoll.
ii. Castells: de Mur, Miravet i Ulldecona.
b. Lleida + balaguer + Vall de Boí. Romànic rural, interessant pel conjunt.
i. Boí, Taüll, Durro, Cardet, Coll. Patrimoni de la UNESCO
c. Ripoll (St Joan, Ripoll, Camprodon, Beget), Osona (Vic + museu), Vallès
(Terrassa i Sant Cugat)
d. Castells dels ordes militars
i. Miravet+Ulldecona+Gardeny (Lleida)
e. Castells d’origen musulmà
i. Suda Tortosa +Suda Lleida + Balaguer.
f. Nuclis habitats
i. Castell: Nucli fortificat que comprèn la torre mestra on viu el senyor,
una capella i diverses cases on viuen alguns servents. Drets del
senyor: drets de forn, drets de ferreria. Es paga impost i estan a dintre
del castell.
ii. Masies i ciutats
iii. Línia Gaià, Línia Anoia-Llobregat
6. El romànic als museus
a. MNAC. Pirineu portat per la Junta de Museus. Mancomunitat. Per evitar expoli
b. Episcopal de Vic. Iniciats pel bisbe Morgades. Consequència disposicions
vaticanes. Art del propi bisbat. Frontal de Casserres.
c. Episcopal de Lleida. Poc.
d. Episcopal de Solsona. Iniciats pels bisbe Morgades i el bisbe Riu. L’Oran de
pedret, i un dels absis de pedret.