Tema 20. Arquitectura i art gòtic a Catalunya.

Característiques
generals i context socioeconòmic. Monuments i itineraris més
significatius. L’art gòtic als museus. (1250-1500)
1. Arquitectura i art
a. Concepte: El gòtic representa la humanització. El crist no està en majestat.
Pateix. La Mare de Déu és converteix en una mare. Evoluciona la mentalitat.
b. Cronologia
i. Segle XIII. Pas entre romànic i gòtic.
ii. Segle XIV. Primer gótic
iii. Segle XV. Gótic internacional.
c. Pintura
i. Entrada de la perspectiva gòtica. Algunes línies de fuga. Gradacions de
distàncies.
ii. Època dels retaules. Comença amb el gòtic linial (dibuixen la silueta en
negre i ho pinten de colors).
d. Arquitectura
i. Arcs apuntats, voltes de creueria, contraforts, pinacles, agulles,
rosasses, vitralls.
ii. Caractrístiques del gòtic català
1. Predilecció per espais amples i no alts
2. Terrats plans
3. Naus saló (com les anomena Cirici Pellicer): espai interior molt
unitari.
4. Volumns compactes
5. Preferència per formes geomètriques, sobretot octogonals
6. Contraforts: planta baixa interiors, planta alta exteriors.
7. Característiques semblants a Sicília,Nàpols, Mallorca,
Catalunya: coberta plana, horitzontalitat més que verticalitat.
8. Campanars als absis
iii. Grans catedrals
iv. Gòtic civil
1. Llotges, palaus, hospitals…
2. Castells-Palaus. No són tan fortificats. Poden tenir torrelles als
angles. Merlets decoratius. Són casals amb finestres
geminades. Santa Pau
v. Pere el Cerimoniós fa emmurallar ciutats i monestirs.
e. Escultura.

i. L’escultura s’humanitza.
ii. Es generalitzen els temes marians.
iii. 1277. Verge del mainell de la catedral de Tarragona. Bartomeu de
Girona; sepulcre de Pere el gran al monestir de Santes Creus.
iv. Inici XIV es documenten escultors francesos i també tallers d’artistes
catalans: retaules de pedra policromats i daurats, d’alabastre o de
 fusta, sepulcres i imatgeria exempta: retaule anglesola (Boston),
sepulcre santa Eulàlia (c. BCN)
v. Gòtic flamíger. claustre de Stes. Creus. Reinard Desfonoll
vi. Final XIV: influència flandes i XV més naturalisme i riquesa als vestits,
però menys esveltesa.
vii. Es decoren palaus BCN, nous retaules, cadirats de cor (cadirat c. BCN)
viii. Pere Sanglada: 1394 cadirat c.BCN, esctàtua jacent sant Oleguer; Saló
de Cent
ix. Pere Oller
x. Família Claperós: decoració c.BCN
xi. Jordi Safont: mestre d’obres c. Lleida
xii. Pere Joan (fill de Jordi de Déu): Sant Jordi medalló palau Generalitat.
Precursor Renaixement, retaula catedral TGN
f. Música. Llibre vermell de Montserrat.
g. Literatura
i. 1474. Primer llibre imprès en català. Trobes en llaors de la Verge Maria
ii. Segles XII-XIV. Poesia trobadoresca en provençal.. Guillem de Cervera,
Guillem de Berguedà.
iii. Segle XIV. En català. Roís de Corella, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March.
iv. Cròniques: Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el
Cerimoniós.
v. Lo Somni. Bernat Metge.
vi. Ramon Llull (XIII-XIV). Filosofia escrita en llengua vulgar per primer
cop.
vii. Sant Ramon de Penyafort (XIII-XIV). Jurisprudència.
viii. Arnau de Vilanova (XIII-XIV). Teologia, medicina, química, astronomia.
ix. Francesc Eiximenis (XIV-XV)
2. Context socioeconòmic (segle XIII-XV)
a. Dinastia catalana. Jaume I el conqueridor (educat pel vencedor del seu pare
Pere el Catòlic, Simó de Monfort -1229 conquesta Mallorca, 1235 Eivissa, 1245
València, 1266 Múrcia es lliura a Castella. Tractat de Corbeil.Renúncia expansió
Nord. Es funda l’orde de la Mercè. Neixen la Cort General i Consell de Cent /
Pere II el Gran –Sicília. Croada francesa contra pere el Gran que salva Roger de
Llúria/Alfons II (germà de Jaume II) el Franc o el Liberal -1287 Menorca/Jaume
II el Just -1302 independència temporal de Sicília, tot i que continua sent punt
comercial català/Alfons III el Benigne -1323 Sardenya. Roger de Flor
conquereix Constantinoble . Roger de Flor és assassniat. Entença i Rocafort
comanden la Venjança catalana a Grècia. Conquesta Atenes i Neopàtria
1311/Pere III el cerimoniós anomena Catalunya “terra beneïda poblada de
lleialtat”. Es manté neutral davant el cisma d’occident/Joan I el caçador -1393
instaura els Jocs Florals. Es decanta pel Papa d’Avinyó, Pere Luna/Martí
l’Humà -1410 reconquesta Sicília//
b. Els “regnes dellà mar”: Còrcega, Sardenya, Sicília
c. 1412. Compromís de Casp. Mor Martí l’Humà el 1410. Tres representants de
cada nació catalana decideixen quin rei posen. Col·loquen els Trastàmara, sota
la influència de Vicenç Ferrer, perquè són amics del papa Luna. Família noble
 castellana, descendents del rei d’Aragó. Relació familiar de la monarquia
catalana i castellana.
d. 1414-1418. Concili de Constança. Resolució del Cisma d’Occident.
e. Dinastia trastàmara. Ferran I d’Antequera/Alfons IV el Magnànim -1443
conquesta de Nàpols. Gran desgast humà i econòmic/Joan II el Gran (Guerra
Civil Catalana)/Ferran II el Catòlic –el 1469 es casa amb Isabel. El 1505 mor
Isabel i els regnes se separen. Establiment de l’Inquisició i expulsió dels jueus
1492, amb conseqüències fatals per l’economia catalana. Sentència arbitral de
Guadalupe. 1492. Descoberta Amèrica –Monopoli comerç amb Sevilla.
Maquiavel s’inspira en Ferran II per escriure El príncep.
f. 1462 – 1472. Guerra Civil Catalana. Joan II i els remences van contra La
Diputació del General i el Consell de Cent. Després de la mort de Carles de
Viana. Problema que s’arrossega des d’Alfons el Magnànim. Clima de revolta al
camp: els remences volen abolir els mals usos.
g. 1486. Sentència arbitral de Guadalupe. Els mals usos són abolits.
h. Organització política. Corts: poder legislatiu. Tres braços (eclesiàstic, militar i
reial)/ Diputació del general: poder financer, polític i judicial. Tres braços
/Administració: poder judicial i policial. Territori dividit en vegueries. /
Municipis /
i. Hi ha una expansió comercial. Canvi de feiens agrícoles a comercials.
j. Predominància del món urbà sobre el rural.
k. Món cultural passa de l’església a la universitat.
l. A les ciutats s’hi instal·len els ordes mendicants.
m. A partir del segon terç del segle XIV amb la pesta negre i una sèrie de crisis
polítiques i econòmiques arriba una època d’unes transformacions profundes
de la mentalitat i del sistema econòmic i polític que culminen a princpis del
segle quinze amb un canvi dinàstic. A finals del segle XV s’acaba el feudalisme
polític, encara que el feudelisme econòmic continua. Coincideix amb
l’absolutisme monàrquic, amb l’arribada de l’humanisme i la concepció d’una
nova mentalitat.
n. La unitat del regne d’Aragó és familiar, es reparteix diverses vegades entre els
fills i que es reunifica o no.
o. Els territoris que en pengen no són una unitat sinó una confederació vinculada
per la família reial. Cada territori té el seu propi govern i les seves pròpies lleis.
p. Ordes mendicants: Santa Caterina de Barcelona, on hi ha el mercat –sepultura
gòtica de Sant Ramon de Penyafort-, Sant Francesc de Montblanc, Pedralbes.
q. Claustres de les catedrals. Barcelona, Girona, Lleida, Vic, Tortosa amb tot el
conjunt, Manresa, Sta Maria de Balaguer…
3. Monuments i itineraris més importants
a. Ruta del Císter
i. Poblet –claustres-, Santes Creus –claustre- i Vallbona
b. Tarragona
i. Catedral. Aprofita elements estructurals del gòtic romà. Planta
romànica però secció gòtica.
c. Barcelona
 i. Saló de Cent
ii. Catedral de Barceloa
iii. S’havia cregut que les drassanes, però són del XVI
iv. Llotja
v. Palaus del Carrer Montcada
vi. Palau de la generalitat
vii. Palau reial Major (Capella de Santa Àgata, saló del tinell, mirador del
rei Martí
viii. Monestir de Santa Maria de Pedralbes
ix. Esglésies del pi, santa anna, santa maria del mar, sants just i pastor
x. Castell de Montsoriu
xi. Seu de Manresa
xii. Gran edifici gotic és santa Maria del Mar. Edifici de mercaders.
1. Capelles laterals
2. Rossassa, de trepat falmíger.
3. Façana. Imatges de Sant Pere i Sant Pau
4. Gàrgoles
5. Portes: forma part de la forma urbana de la ciutat
xiii. Carrer Montcada, famílies de mercaders, expansió pel mediterrani, els
diners, la ciutat.
4. L’art gòtic als museus catalans
a. MNAC. Excel·lent representació de l’escola gòtica catalana
b. MEV. Retaule escultòric de Sant Joan de les Abadesses;
c. Capella de Santa Àgata. retaule de l’epifania de Jaume Huguet
d. Museu d’Art de Girona. Única taula de vitraller que es coneix, del segle XIV