Tema 21.

Catalunya dins l’Espanya moderna: l’època del

Renaixement (1500-1600) i el barroc (1600-1700). Història,
societat i cultura.
1. El renaixement comença amb l’última època catalana dels Trastàmara, sobretot Joan II
i Ferran el Catòlic. Guerra dels Remences.
2. Findal del feudalisme polític, no econòmic. Els senyors segueixen controlant la terra,
però no exerceixen la justícia, ni els homes queden vinculats a la terra, ni els senyors
governen a les seves baronies.
3. Alliberament dels pagesos.
4. Naixement del concepte actual de les masies, com les coneixem ara.
5. Ferran el catòlic i el príncep de Maquiavel. El rei recupera el poder. La moral és
controlar el poder en benefici del país.
6. Casament amb Isabel. El rei s’alia amb els remences per fer front als feudals.
7. 1486. Sentència arbitral de Guadalupe. Ferran el catòlic allibera els pagesos dels mals
usos feudals a canvi de pagar una redempció als senyors.
8. Descobriment d’amèrica. 1493 Colon arriba a Barcelona. Els primers americans són
batejats a la pica de la Catedral. Els teòlegs van decidir que eren homes.
9. 1492. Expulsió dels jueus.
10. Mor Isabel la Catòlica i la unió amb castella es desfà. Ferran el Catòlic es casa amb
Germana de Foix però no tenen fills.
11. Casa d’Àustra o d’Habsburg. Hereda Carles V d’Alemanya, I d’Espanya. Fill de Felipe el
Hermosos. Hereda l’imperi germànic. Té una cort itinerant. Barcelona segueix sent
capital. Carles I/ Felip II/ Felip III/ Felip IV /Carles II.
12. 1522. Barcelona demana autorització per comerciar amb Amèrica, però no se li
concedeix.
13. La capitalitat de Barcelona es dilueix perquè ara el comte de Barcelona és un
emperador d’un territori molt més gran i també perquè la política de la corona
imperial ara es distribueix a europa, l’atlàntic i el mediterrani.
14. El renaixement italià va arribant. Primer el literari, bàsicament a través dels funcionaris
de la cort barcelonina. Bernat Metge, un segle abans, ja va assumint el renxaiement.
15. El gran moment de Catalunya havia estat el segle XIV, coincidint amb la plentitut de
l’estètica gòtica. A partir del 1350 Catalunya entra en crisi per guerres, pesta,
probleme seconòmics. El gran moment artístic i cultural ha estat el gòtic. El país es
manté aferrat al gòtic. La mentalitat gòtica s’allarga durant tot el renxaixement, el país
s’hi aferra.
16. S’intstal·la per primer cop la figura del virrei a Catalunya. EL rei només vé per reunir les
Corts.
17. La desaparició del feudalisme comporta un control local més estricte i s’acaba abocant
al bandolerisme, petits nobles locals empobrits.
18. Carles V (1500-1550) conquereix Tunis.
19. Lutheranisme. La reforma protestant. Trencament de la unitat religiosa d’Europa.
Intent de reconduir-ho a través del concili de Trento. Carles V hi té un paper essencial
perquè vol mantenir la unitat religiosa dels seus territoris. La divisió religiosa acabarà
 comportant la desfeta de l’Imperi dels Habsburg. Els prínceps alemanys
s’independitzen de l’emperador. Carles V defensa a ultrança el catolicisme a les
corones d’Aragó i de Castella.
20. Inquisició. Institució de l’església des del segle XIII o principis del XIV, portada pels
frares dominicans. Tribunal eclesiàstic. Els reis catòlics fan una inquisició estatal. El rei
(ja no cal el papa) jutja els heretges. Són tribunals estatals, però els jutges són
capellans que no depenen del rei. Quan els reis catòlics implanten la inquisició a
Barcelona hi ha grans protestes, perquè perjudica el comerç. Justícia civil al Tinell, la
Inquisició a la Capella de Santa Àgata.
21. Felip II (1550-1600) perd Alemanya, li queden els Països Baixos. És castellà. Fa
l’escorial, instal·la la cort a Madrid. La seva política principal gira cap Amèrica.
Organitza Amèrica i els catalans cada cop queden més al marge de la política.
22. 1609. Expulsió dels moriscos.
23. Felip III, Felip IV, Carles II el hechizado. Fills l’un de l’altre.
24. Catalunya queda en segon pla.
25. Forta decadència econòmica, política i cultural.
26. Industrialització primerenca. El país comença a recuperar-se a finals del segle XVII.
Indústria (texits), agricultura (vinya), creixemetn demogràfic. Pierre Vilar explica el
procés d’industrialització del país en un indret mancat de matèries primeres. El 1650 el
Penedès i Tarragona exporten molt aiguardent. Hi ha una guerra comercial entre
Anglaterra i Holanda que afavoreix el comerç català.
27. A Catalunya el barroc té una gran expansió, molt més que el renaixement. S’omple el
país de petits edificis barrocs.
28. Políticament el moment més crític és el 1640 amb la guerra dels segadors
a. Conflicte internacional. Guerres dels països baixos + guerra dels trenta anys
b. Mobilització de tropes
c. Allotjament de tropes castellanes a Catalunya. Abusos i conflictes. Quan acaba
la guerra dels trenta anys, els militars, que porten 14 anys ocupant Catalunya,
no se’n van per ordre d’Olivares, l’assessor de Felip IV que diu que tots els
regnes d’Espanya han de reduir-se a “les lleis de Castella sense cap diferència”.
d. Revolta dels catalans, recolzada per la Generailtat. Maten el Virrei (Comte de
Santa Coloma).
e. La Generalitat s’alia amb França (Lluís XIII). Ens convertim en una confederació
amb el rei de França.
f. Tractat dels Pirineus, que es reparteixen Catalunya entre el rei d’Espanya i el
de França.
29. El període s’acaba amb el reinat de Carles II amb un problema de successió, previ a la
guerra, i que ja provoca la Guerra Gran (una incursió francesa dissuassòria).