Tema 22. L’art del Renaixement i el Barroc.

Característiques
generals i context socioeconòmic. Monuments, itineraris i museus
més significatius.
1. Idees generals
a. Monuments realitzats a Catalunya entre 1500 i 1800
i. Renaixement 1500-1650
ii. Barroc 1650-1800
b. Humanisme a Itàlia. Il·lustració i romanticisme. L’home és el centre del món.
c. El Mediterrani deixa de ser centre d’intercanvis comercials i Barcelona perd
protagonisme.
d. Rector de Vallfogona. Dels pocs que manté un nivell literari bo en català. Escriu
molta cosa festiva.

2. Art del renaixement (segle XVI)

a. Tardogòtic
i. L’arquitectura continua sent gòtica
ii. El gòtic ple funciona a partir de l’arc apuntat, i eld el segle XVI els arcs
són de creueria, de mig punt. Montserrat, Convent dels Àngels.
Capella del peu de la Creu, nau lateral dels àngels, finals del XV Sant
Jeroni de la Murtra (claustre i refetó). A Reus encara són lleguerament
apuntats.
iii. Els elements de suport (parets, pilastre, pilars) són renaixentistes.
iv. Finestres conupials. Renaixement català.
v. Es mantenen els absis poligonals
vi. Retorn a proporcions clàssiques, elements decortius clàssics i
vii. Exemples
1. Tomàs Versa. Patis dels targoners.
viii. Església de Reus.
b. Renaixement pur.
i. Escola del camp de tarragona (corrent italianitzant)
1. Els absis plans o semicirculars. Ja no hi ha volta de creueria.
Frontons,òculs, bolutes, cornises clàssiques, pilastres amb
capitells clàssics. Poca profunditat de façana. Contrastos bin.
2. Pere Blai i Jaume Amigó
a. Façana i saló de Generalitat. Felip II para les obres.
Columnes romanes transportades del fòrum romà de
Tarragona. Oliver de Boteller és el persident de la
generalitat, és de Tortosa. [PB]
b. Alcover. Església (lletjota) i dues cases [PB]
c. Castell-palau de Torredembarra [PB]
d. Església del Santíssim de la catedral de Tarragona [PB i
JA]
e. Capella de Sant Joan [PB]
 f. Parròquia de la Selva del Camp [PB i JA]
g. Santa Maria d’Igualada
h. Església d’Ulldemolins. [JA]
ii. Ajuntament d’Arnes i altres ajuntaments de la Terra Alta i Matarranya.
1584.
iii. Afegits a altres edificis
1. Pis nou del clasustre de Sant Cugat
2. Reials col·legis de Tortosa
iv. Masies i castells-palau. Grans portals adovellats. Finestres conupials.
Garites o torrelles d’angle. Can cabanyes d’Argentona, Castell de la
Bisbal d’Empordà, Castell de Peralada. Ciutadella de Roses. Palau del
Lloctinent i Torre del Rei Martí. Sèrie castells a les comarques segarra i
urgell.
v. Porxada de Granollers
c. Arts plàstiques i altres
i. Fletxa. Compositor.
ii. Escultura
1. Bartolomé Ordóñez.
a. Rerecor de la catedral de barcelona. 1515.
b. Relleus pel cor de la catedral.
2. Retaule de Poblet. Damià Forment. Fa el de la Seu d’Osca, el
de Saragossa.
3. Taller Napolità. Sepulcres de Montserrat.
4. Giovani Merliano de Nola. Sepulcre de Ramon Folch de
Cardona. BCIN.
5. Liatzasolo.
a. Sant sepulcre de Terrassa.
b. Mare de Déu de les Victòries. Església de Palau. Queda
l’església del Palau Reial Menor.
6. Jeroni Xanxo. Dormició de la Mare de Déu. Diocesà de la Seu
d’Urgell.
7. Pere Ostris i Jeroni Xanxo. Orgue de la Catedral de Tarragona.
8. Antoni Carbonell. Enteixinat de l’escala Lloctinent.
iii. Pintura renaixentista
1. Pintura sobre taula
a. Es passa del tremp a l’oli.
b. Es manté bastant la tradició gòtica: fons daurats.
c. La major part dels artistes de renom seran forasters.
d. Joan Gascó. Santa faç. Museu Episcopal de Vic.
e. Ayne Bru. Martiri de Sant Cugat. MNAC.
f. Joan de Borgunya. Respatllers del cor. 1519
g. Antoni Norri i Pedro Fernández. Retaule de Santa
Elena. Catedral de Girona.
h. Pere Nunyes. Retaule deSant Eloi de la M d Déu de la
Mercè. MNAC.
 i. Escutlrua del Pere Ostris, pintura Pere Girart. Retaule
de la prioral de reus.
2. Pintura sobre tela
a. Pere Serafí. Portes del orgue dela Catedral de
Tarargona i Barcelona.
iv. Còpia de gravats italians i alemanys.
3. Barroc
a. S’acaba a partir del segle XVII la tradició constructiva gòtica. I les esglésies
passen a ser generalment planta rectangular. Capelles laterals comunicades.
Per sobre de les capelles laterals normalment hi ha tribunes. Als peus de la nau
hi ha al cor, l’absis sol ser pla i a banda i banda de l’absis hi ha sagristies i altres
dependències. Amb l’`cul que hi ha dalt del cor i finestres obertes a les
llunetes. S’utilitzen els ordres clàssics com el renaixement: els ordres
s’engrandeixen, els frontons es trenquen, els murs ja no són plans sinó fets
d’un joc de contrastos. Decoració exhuberant. Voltes de mocador. Comencen a
aparèixer balcons. Frontons trancats. Òculs. A finals del XVII arriba la columna
salomònica. Esgrafiats. Reixes i gelosies panxudes. Façanes retaules.
b. Arquietctura
i. Època barroca (1600-1725)
1. Reminicències del Gòtic (1600-1640)
a. Casa Dalmases. Carrer Montcada. Forma de palau
gòtic. Decoració barroca.
b. Voltes de creueria
c. Façanes barroques en esglésies gòtiques.
2. Tendència exhuberant. Parròquies, Palaus, Grans monestirs.
a. 1601. Ajuntament de Reus. Primeres volutes de la
penísnula.
b. Església de Sant Feliu de Girona. Llàtzer Cisterna.
c. Façana de la catedral de Tortosa (1625)
d. Cova de manresa. Joan i Francesc Grau arquietctes i
escultors.
e. Bon succés. Planta quadrada cobert amb una gran
cúpula central. Enderrocat a la guerra civil.
f. Betlem. 1700.
g. Sant Sever.
h. Santa Maria de Caldes. Columnes salomòniques.
i. Façana de lSanta Maria de Montblanc.
j. Paeria de Cervera. Baloncs. Mènsules: caràcters de
funcionari.
k. Porxo d’entrada Poblet.
3. Fra Josep de la Concepció. Arquitecte carmelita. Ordes
mendicants. Arquitectura barroca més clàssica i austera.
Materials pobres.
a. Josepets de Gràcia
b. Parròquia de Tàrrega
4. Barroc civil.
a. Palau Moja, saló del Vigatà
b. Palau de la Virreina
c. Pati de la casa de convalescència (biblioteca de
Catalunya). 1650
5. A mesura que avança el segle XVII s’implanta la columna
salomònica. Bernini les posa de moda al baldequeí del vaticà.
6. El barroc tardà. 1725-1775)
a. A partir del 1725 hi ha un retorn al clasicissime
decorat. Moltes vegades amb influències rococós.
S’abandona la columna salomònica i es torna a
columnes clàssiques amb garlandes de flors o
enrotllades.
b. Façana de la catedral de girona
7. El 1752 es funda l’acadèmia de Sant Fernanado de Madrid. Fan
propaganda de certs cànons estètics i hi ha un enfronament
amb els gremis.Hi ha una fal·lera per ser acadèmic de Sant
Fernando i arribes a tenir privilegis de noblesa.
8. L’urbanisme passa a mans dels estaments militars a partir de
1714. (Cas de Barcelona: Ciutadella i Barceloneta).
a. Felip V estableix la Real Acadèmia Militar de
Matemàtiques on es formen enginyers: ciència,
arquitectura, dibuix i tècniques de medició. Comencen
a venir enginyers militars estranger.
b. Ciutadella. 1715. Demolició 1262 cases. Pròsper de
Verboom. Es convera l’arsenal de
Verboom(Parlament), el palau del governador de
Verboom (Institut Verdaguer), i l’església obra
d’Alexandre de Rez.
c. Universitat de Cervera. 1718-1789. Té coses
barroques, rococó i neoclàssiques.
d. La Barceloneta, 1753, és obra de l’enginyer militar
Juan Martín Cermeño. Consistia en un quadrat
perfecte format per quinze carrers creuats per nou
carrers. Estretor de les illes per sanejament. Cases
d’un sol pis per poder bombardejar el port en cas de
conflicte. Sant Miquel del port 1753, segons l’esquema
del Gesú de Roma. Pedro Martín Cermeño. A partir de
1837 l’esquema es canvia.
e. Obres públiques: política de xarxa viària i de regadiu.
Es fa la carretera d’Aragó.
f. Sant Carles de la Ràpita. Carles III l’il·lustrat. Estroncat.
g. Almacelles. BCIN. Valor de conjunt. Josep Mas (el
mateix que va fer el Palau Moja)
 h. Castell de Sant Ferran a Figueres. Juan Martín
Cermeño.
i. Capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona.
j. Catedral nova de Lleida.
9. Final
1. Es 1762-1764 es fa el Col·legi de Cirurgia de Barcelona,
projectat per Ventura Rodríguez (al recinte de l’Hospital de la
Santa Creu.
10. Escultura
a. Barroc. Segle xVII
i. Els reataules de fusta enguixada i pintada son l’obra escultòrica més
característica del barroc i totes les esglésies se’n van anar omplint. Es van
fer moltes façanes amb portades escultòriques.
ii. Miracle de Riné, de Solsona. Conjunt escultòric importantíssim.
iii. Agustí Pujol Segle XVI XVII. Reatule del Roser de la Catedral de Barcelona.
iv. Joan i Francesc Grau treballaven a Manresa
v. La saga dels Pujol. Quatre generacions d’escultors de retaules del
Berguedà.
vi. Família Tramulles. De valls. Josep va fer el retaule de Santes Creus i el de
Valls.
b. SegleXVII
i. Família Costa. Pau. Retaule d’Arenys de Mar i Cadaqués. Pere Costa va ser
el primer català acèmic de san fernando.
ii. Família Sunyer. Pau i Josep. Procedien d’un obrador de Manresa. Retaule
d’Igualada.
iii. Família Morató. Vic.
iv. Família Bonifaç. 3 Lluïsos. Primer a Barcelona i després a Valls.
c. Pintura
i. Hi havia pocs pintors de vàlua.
ii. 1580. Ribalta. Ve de Manresa, passa per Bcn i acaba a València. Retrat de
Ramon Llull al MNAC. 1620.
iii. Cartoixà Lluís Pasqual Gaudí. S’ha perdut tota l’obra però va adquirir
molta fama.
iv. Pere Cuquet. Va morir a Scala Dei havent´-hi creat escola. Fra Joaquim
Juncosa (1631-1708) provinent d’una família de pintors de Cornudella de
Montsant.
v. Al segle XVIII hi ha un ressorgiment de la pintura a catalunya d’ençà del
gòtic. Pintor arquitecte i escenògraf Ferdinando Galli el Bibiena.Que residí
a Barcelona durant el rgnat de la casa d’Àustria a Catalunya i s’imporen les
idees europees.Antoni Viladomat. Capella dels dolors de Mataró. Obres
d’aquests dos al MNAC. Pere Pau Muntanya i Francesc Pla el Vigatà seran
importants.
4. Política
a. 1640. Guerra del segadors
b. Bandolerisme. Excedent demogràfic
c. Influència total de la cort castellana.
d. Pessebrisme
5. Particularitats de Catalunya
a. Patrimoni ric però encara poc conegut i apreciat.
b. Barcelona aglutina molt patrimoni d’aquesta època
6. Tarragona
a. Castell d’ALtafulla
b. Castell-palau de Torredembarra
7. Tortosa
a. Finalització de la catedral, porta del claustre al carrer, conjunt renaixentista
dels reials col·legis de Tortosa
8. Barcelona
a. Renaixement
i. Palau del Lloctinent. Finestres quadrades, pati galeria d’arcs de mig
punt. Estructura general de palau gòtic.
b. Barroc
i. Sant Felip Neri
ii. Església de Betlem
iii. Catedral. Molts retaules barrocs
iv. Palau episcopal
v. Palau de la generalitat. Façana de pere Blai.
vi. Casa de la ciutat. Façana Pere Blai
vii. Nova basílica de la Mercè
viii. Barri de la Barceloneta i Sant Miquel del Port
ix. Ciutadella
x. Casa de la Caritat CCCb
xi. Josepets de gràcia
xii. Laberint dhorta
xiii. Castell de Monjuïch
c. Capella dels Colls de Sant Llorenç de Morunys
d. Miracle de Solsona
9. Museus
a. MNAC
b. MDCSolsona