Tema 25. La Renaixença i el naixement del catalanisme polític.

El
Romanticisme com a moviment literari i artístic. La
desamortitzación i la pèrdua del patrimoni arquitectònic al segle
XIX.
1. Romanticisme a Europa
a. El romanticisme neix a Alemanya finals del XVIII com a contraposició al
racionalisme i s’estén ràpidament a Anglaterra i França.
b. És més important el sentiment que la raó; s’enforteixen els nacionalismes de
cada territori; la llibertat creativa enfront la reinterpretació de models antics;
l’obra inacabada, oberta davant les obres tranquil·les i acabades.
2. Romanticisme occità
a. Influenciarà decisivament el romanticisme català. Serà motivat pel Codi
Napoleònic de 1800 que suprimirà les lleis occitanes. Naixerà el felibritge,
liderat per Frederic Mistral (premi nobel de literatura el 1904), que serà amic
de Víctor Balaguer.
b. Es recrearà un passat simbòlic comú, on occitans i catalans parlaven el mateix
idioma: el llemosí.
3. Precatalanistes
a. Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió
i Ors, Marian Aguiló.
4. La Renaixença
a. La guspira de la renaixença és la literatura. Hi haurà més de trenta anys que la
renaixença es fonamentarà únicament en la literatura, després vindran les
altres arts. Aquí arriba tard, després del romanticisme occità. Té una sèrie de
personatges que desemboca en Verdaguer, un geni literari.
b. La renaixença té com a ideologia bàsica el romanticisme. Es trenca mb el
neoclacissime: es trenca amb la moda, l’arquitectura, la literatura. Deixa de
mirar-se l’antiguitat i es mira l’època medieval. Les coses trencades, els
sepulcres, els cementiris, les ruïnes, teatre diferent amb desordre de temps,
històries passionals.
c. Això porta a una recuperació del passat medieval de Catalunya, que és el gran
moment del país. Aquí coincideix que l’època de moda és la gran època
política del país.
d. 1833. Oda a la pàtria. Carles Aribau la publica a El vapor. Es recupera el català
com a llengua literària. Estableix lligam llengua- pàtria
e. 1843. Lo verdader Català. Lo gayter del Llobregat. Rubió i Ors. Reafirma la
recuperació del català.
f. Milà i Fontanals (principal teòric del romanticisme medievalista religiós i
moderat de catalunya) i Víctor Balaguer estudiaran la llengua de forma
científica. Balaguer bateja elsnoms de l’Eixample.
g. 1850. Cors de la Fraternitat, d’Anselm Clavé. Dignifica la vida dels obrers.
h. 1891. Lluís millet i amadeu vives funden l’Orfeó Català.
 i. Torras i Bages. La religió és una eina configuradora de la personalitat catalana.
Fundarà La Veu de Montserrat.
j. Escola paisatgística olotina: Germans Vayreda.
k. 1859. Restauració dels JJFF. Antoni de Bofarull (arxiver de la Corona d’Aragó) i
Víctor Balaguer (massó, intel·lectual, curiositat científica, ambaixador
d’Espanya a l’estranger). Es celebren al Saló de Cent.
l. 1871. Es funda el diari La renaixença
m. 1886. Canigó. Llegenda pirenaica del temp de la reconquesta. Als catalans de
França. Monestir medieval, pirineu com a centre de catalunya. Símbol de la
renaixença.
n. Excursionisme: compromès amb la salvaguarda i estudi del patrimoni natural i
cultural de Catalunya.
o. Guimerà: dóna una dimensió universal al teatre català. Terra baix, Mar i Cel.
p. Narcís Oller: novel·lista de la Cataulnya industrial. L’escanyapobres, la febre
d’or, Pilar Prim.
q. Maria Fortuny. Tècnica lluminosa, colors artificiosos. Pintura d’evasió.
5. Institucions rellevants on es formaran els intel·lectuals catalans
a. Neix l’excursionisme a Catalunya, excursions científiques. CEC
b. UB, acadèmia de bones lletres (Milà i Fontanals, Duran i Bas), ateneu (1872).
6. Política
a. Context polític espanyol. Borbons en lluita amb el carlisme. Revolució del
setembre de 1868. El general prim porta amadeu de Savoia per regnar, el dia
que entra maten a Prim. Un any de monarquia d’Amadeu de Savoia. 1874,
Primera república, dura un any i té quatre presidents. Gener de 1875,
Restauració borbònica, Alfons XII, bipartidisme: Cànovas i Sagasta.
b. Dues corrents
i. Valentí Almirall. Federalista. Partit Republicà Democràtic Federal. Diari
el estado Catalán. Tesis federalistes progressites.
ii. Paral·lelament creix el catalanisme conservador.
c. 1880. Primer congrés catalanista. Demanen l’escola en català
d. 1882. Almirall funda el Centre Català
e. 1883. Segon congrés catalanista
f. 1885. Un grup de diputats de la corona d’Aragó escriuen el Memorial de
Greuges, redactat pel Centre Català, demanant la supressió del Decret de
Nova Planta.
g. 1888. La Lliga de Catalunya, una escissió del Centre Català, escriu el Missatge a
la Reina Regent demanant l’ensenyament en català, el català llengua oficial, la
recuperació del dret civil i un exèrcit de voluntaris.
h. 1889. Valentí Almirall publica Lo catalanisme
i. 1892. Bases de Manresa. Bases per la consitutució regional catalana. El
president és Domènech i Montaner i el secretari Prat de la Riba. Redactat per
al Unió Catalanista.
j. El 1898, amb la pèrdua de Cuba, l’enfonsament econòmic de la burgesia
afavorirà el catalanisme.
k. 1899. Tancament de caixes.
7. Arquiectura
a. Neoromànic. Elies Rogen 1859-1874. Universitat de Barcelona
b. 1837. Es recupera la Universitat per Barcelona.
c. 1886-1896. Restauració de Ripoll
d. Joan Martorell. Les saleses. 1882
e. Oriol Mestres. Façana de la catedral de Barcelona.
f. Seminari de Barcelona i el de la Seu d’Urgell.
g. Exposició universal 1888
h. Ferro
i. Mercat del born. 1873. Fontserè
ii. Mercat de st Antoni. 1876. Rovira i Trias
iii. Monument a Colom
8. Pintura
a. Llotja amb influències dels natzarens alemanys
i. Pau Milà i Fontanals
ii. Joaquim Espalter
iii. Pelegrí Clavé
iv. Claudi Lorenzale
b. Paisatgisme
i. Olot. Martí Alsina i Joaquim Vayreda.
ii. Lluís Rigal. Dibuixant. Moltes aquarel·les de ruïnes romàntiques.
c. Marià Fortuny. Últim pintor reconegut que va a Roma. La vicaria.
9. Escultura
a. Agàpit i Venanci Vallmitjana
b. Andreu Aleu. Sant Jordi façana Generalitat
10. Desamortització
a. 1835. Crema de convents
b. 1836. Decret de desamortització
c. N’hi ha moltes des de finals del XVIII, de béns eclesiàstics però també
municipals. Es fan a tot Europa. El 1835 hi ha la crema de convents a Catalunya
i això fa que els convents quedin abandonats. Hi havia hagut una exulsió del
1820-1823 s’expulsen totes les comunitats religioses i es malmeten els
monestirs. Durant la invasió napoleònica n’hi havia hagu tuna. Els lliberals
exaltats afavoreixen la crema de convents el 1835, impulsats per la burgesia
liberal catalana que necessita terrenys urbans per la industrialització.
d. El 1836 els convents abandonats són incautats per l’estat i són subhastats,
s’expulsen els frares i es venen amb l’excusa de fer una reforma agrària però
es fan lots molt grans que només els compren els grans propietaris. La UB
s’instal·la al convent dels carmelites al carrer del carme, boqueria a st josep.
Desapareixen edificis religiosos medievals. La reacció és el medievalisme.
e. Hi ha legislació sanitària de trasllat de cementiri i sorgeixen noves places
urbanes.
f. Comissions provincials de monuments en aquest moment comencen a crear
museus recollint el patrimoni dels monestirs desamortitzats. Es desamortizen
els béns dels regulars, però no els dels bisbats.
 g. Es cosntrueixen teatres, mercats, escoles, quartels. Trinitaris liceu, caputxins pl
reial, st josep boqueria, sta caterina mercat, la mercè quartel, servites quartel,
h. Sorgeixen les comission provincials de monuments. Les primeres
organitzacions que es dediquen exclusivament a salvaguardar patrimoni.
i. 1868 santa àgata és elprimer monument de catalunya per evitar que lestat la
destrueixi per empedrar carrers. Hi traslladen el museu de la comissió
provincial.
j. Canvis urbanístics arran de la desamortització. Carrer ferran, pl reial, st jaume,
carrer nou de la rambla. Canvi radical al raval.
11. Creixement urbà
a. La densificació de Barcelona és insostenible. Durant el segle XIX pateix diverses
epidèmies.
b. 1841. Concurs de millora urbana de Barcelona. Guanya el projecte Abajo las
murallas.
c. El pla de Barcelona es considera area non aedificanda.
d. Instal·lació del ferrocarril. 1848. Ferrocarril bcn-mataró.
e. 1854 Enderroc muralles.
f. 1859. Concurs d’eixamples de l’Ajuntament de Barcelona, que guanya Rovira i
Trias.
g. 1860. Isabel II obliga a dur a terme el pla Cerdà.
h. Aplicació: 1870. Impuls important a l’urbanització; retorn dels indians; expo
1888; modernisme.
i. Pla
i. Ruralizad lo urbano, urbanizad lo rural
ii. Projectes higienista. Fa estudis urbans, socials de la ciutat.
iii. Pla ideal pel foc d’artilleria. Cerdà havia viscut les revoltes obreres de
1855.
iv. Vies
1. carrers de 20, 30 o 60m.
2. 5 metres de vorera i 10 de calçada
3. 1 plàtan cada 8 metres
v. Intervies
1. Illes quadrades de 113 metres i
2. Xamfrans que tallen a 45º per millorar el gir dels tramvies.
3. Element importantíssim: gir de les illes 45º respecte el Nord,
que assegura un asoleiament igual a tots els habitatges.
4. Barres d’habitatges i interiors d’illa ajardinats.
12. Exposició universal.
a. Entre l’abril i el desembre
b. 400 000 visitants de tot el món
c. Francesc Rius i Taulet assumeix el projecte
d. Actualment queden
i. Arc de triomf
ii. Castell dels tres dragons
iii. Museu de geologia
 iv. Umbracle
e. Canvis urbanístics
i. Ajardinament ciutadella
ii. Passeig de Colon
iii. Dotació elèctrica als primers carrers de l’Eixample
iv. Golondrinas
f. L’agost del 1888 es funda l’UGT a Barcelona, en plena expo.