QUADERN ALUMNE BARROC

EL BARROC

INTRODUCCIÓ

Es coneix amb el nom de Barroc al període que va des de 1600 fins a 1750. Està enquadrat
entre el Renaixement i el Classicisme. Johann Sebastian Bach serà el geni indiscutible
d'aquesta època. La paraula “Barroc” significa recarregat, excessiu o adornat.

CONTEXT HISTÒRIC
Les monarquies absolutes dominen el panorama polític d'Europa. El poder segueix estant en
mans de l'aristocràcia i de l'Església que volen mostrar la seua autoritat organitzant grans
espectacles en els quals la música sempre estarà present. Es converteixen, per a açò, en
mecenes dels millors artistes, els quals treballaran en les seues grans corts i palaus.

CONTEXT CULTURAL
El Barroc és una època de gran fecunditat per al món de la cultura, l'art i la ciència. En
aquesta època es donaran cita personatges importants en el món de la literatura com *Lope
de Vega, Calderón, o Molgués; en la pintura comptarem amb artistes com Velázquez o
*Rembrant; a més de destacar científics com Galileu *Galilei o Newton.
L'home barroc fonamenta el seu pensament entorn de dos aspectes oposats: la raó i el
sentiment. La raó en tant que intenten cercar la lògica i el costat científic de tot. El sentiment
de l'ésser humà que es farà evident en tots els camps; en el musical sobretot en l'òpera.

CONTEXT MUSICAL
Aquest pensament barroc (raó-sentiment) es va a fer molt palés en el panorama musical. Així
doncs, en aquest període se cerca una codificació de tots els paràmetres musicals (ritme,
tonalitat,...) com a forma d'ordenar i racionalitzar la música. Açò el podem constatar en la
següent frase de J. P. *Rameau
"...la música és una ciència que ha de disposar d'unes regles ben establides; aquestes regles
han de derivar d'un principi evident, principi que no pot revelar-se sense l'ajuda de les
matemàtiques...”

LA MÚSICA RELIGIOSA
La música religiosa, encara que ha perdut la seua gran hegemonia, segueix tenint un gran
pes en el Barroc. Tant l'església protestant com la catòlica aprofitaran les innovacions que es
donen en la música profana per a crear noves formes.
Una de les tècniques que més es desenvoluparà dins d'aquesta música serà el
"policoralisme", que es donarà sobretot en l'escola veneciana. Aquesta tècnica sorgeix en
l'església de Sant Marcos (Venècia). A Roma evolucionarà exigint diversos cors que es
col·loquen en diferents llocs de l'església. L'església protestant segueix mantenint el coral
com a forma més representativa, i la catòlica continua conreant motets i misses. En aquest
període, hi ha tres formes noves ; el *oratorio, la cantata i la passió.

L’ORATORI
És una espècie d'òpera religiosa, ja que compta amb els mateixos apartats que aquesta
(àries, cors, interludis, recitatius...). Té altres similituds com la gran extensió i el caràcter
dramàtic; no obstant açò en el oratori trobem característiques pròpies:

QUADERN ALUMNE BARROC
• Els textos són religiosos, normalment extrets de la Bíblia.

• El oratori no s'escenifica. S'interpreta en un lloc de culte sagrat.

• Existeix la figura d'un narrador que va explicant l'acció mitjançant el *recitativo.
Els grans compositors d'aquest gènere són G.F.*Haendel, que el seu *oratorio més conegut
és "El *Mesías" i J.S.*Bach, amb obres com el "*Oratorio de Nadal".

CANTATA
El terme cantata significa etimològicament "música per a cantar" i sorgeix en contraposició a
la sonata “música per a sonar”. És un gènere que naix dins de la música vocal profana. Entre
els compositors més destacats podem nomenar a J.S.Bach i la seua cantata 147 “Jesús
l'alegria dels homes”

LA PASSIÓ
És un oratori que tracta exclusivament de la passió i la mort de Jesucrist, inspirant-se en els
Evangelis. Els personatges importants de l'Evangeli són interpretats pels solistes, mentre que
altres personatges (deixebles, poble...) són interpretats pel cor. J.S.*Bach, amb dues obres
fonamentals "La passió segons Sant Mateu" i "La passió segons Sant Joan" és el compositor
més destacat del gènere.
————
LA MÚSICA VOCAL PROFANA
A la fi del segle XVI, a Florència sorgeix un grup d'artistes i intel·lectuals coneguts com la
"Camerata Fiorentina". Aquests artistes estan en contra del desenvolupament per la seua
complexitat, perdien l'essència principal que ha de complir la música, que no és una altra
que la de commoure a l'oïdor i fer brollar en ell tot tipus de sentiments. Els artistes de la
Camerata cercaven un gènere capaç d'abastar totes les formes artístiques possibles i per
açò denominaran a l'òpera com "l'obra d'art total", ja que va a reunir en una sola forma a les
diferents arts: poesia, música, teatre, dansa, pintura ...

EL NAIXEMENT DE L'ÒPERA
L'òpera és un gènere musical profà que va a sorgir a Itàlia al començament del segle XVII. La
primera òpera de la qual tenim notícia és "Dafne", de *Jacobo Peri, estrenada en 1597; però
aquesta obra no es conserva íntegrament.

L'antecedent més significatiu de l'òpera ho trobem en el "*entremezzo", que eren xicotetes
actuacions musicals que es desenvolupaven en els intermedis dels drames teatrals.
Però serà en 1607 quan C. Monteverdi creu "Orfeu", que es confirmarà com la primera gran
òpera. Aquesta obra, serà presa com a referència per tots els compositors que li succeiran.
A més, el propi *Monteverdi, crearà altres òperes que aconseguiran una gran fama com "La
coronació de *Popea" i "La tornada d'Ulisses".
Aquest gènere va ser prenent molta importància en tota Itàlia. Diverses ciutats es van
convertir successivament en capitals operístiques (Roma, Venècia, Nàpols,...), afegint
cadascuna les seues pròpies innovacions. La resta d'Europa va adoptar l'estil operístic italià,
excepte França que crearà el seu gènere propi.

PARTS DE L'ÒPERA
En l'òpera es poden distingir les següents parts:

OBERTURA: És la part inicial d'una òpera. És instrumental. La música comença amb el teló
tancat, que s'obri en el transcurs de l'obertura perquè els espectadors tinguen la seua presa
de contacte amb l'escenari.

QUADERN ALUMNE BARROC
RECITATIUS: Són parts cantades per solistes en les quals es desenvolupa l'acció. Perquè
açò siga possible s'ha de realitzar amb un text quasi declamat i sense adorns.

ARIAS: Són les parts més importants i més vistoses de l'òpera. Realitzades per solistes; ara
l'acció es para i el cantant expressa els seus sentiments per mitjà del lluïment de la seua veu.
CORS: Són fragments en els quals canta un nombrós grup de personatges.
INTERLUDIS: Parts instrumentals que s'intercalen entre tots els fragments anteriors.
En l'òpera participaven moltíssims personatges: els músics de l'orquestra, els cantants del
cor, extres que no cantaven,...

TIPUS D'ÒPERA
Podemos distingir dos grans tipus d'òpera:
• ÒPERA SERIOSA: Basada en arguments mitològics i heroics. És el primer tipus d'òpera 

que va a existir i serà el preferit per l'aristocràcia a causa del seu refinament. A aquest tipus 

pertany la primera òpera: "Orfeu" escrita per *Monteverdi. 


• ÒPERA BUFA: És posterior a la seriosa. Els arguments són quotidians i fàcils d'entendre. 

Es convertirà en l'òpera preferida del poble, era bastant típic que l'argument anara una crítica
social cap a les classes poderoses. La primera òpera d'aquest tipus ,"La *Serva *Padrona"
va ser escrita per *Pergolesi en 1733. 

A més, podem distingir les diferències territorials que va ser adquirint l'òpera en els diferents
territoris en els quals es desenvolupava: 


• FRANÇA: Es dirà "*Tragédie *Lyrique". Les característiques principals seran la introducció

del ballet dins de l'espectacle i el gran desplegament de mitjans que utilitzaran els francesos
en les seues creacions. El compositor més important serà J. B. Lully. 


• ALEMANYA: Encara que també van a desenvolupar òpera seriosa, hi ha un gènere que
parteix de l'òpera *bufa italiana i que aconseguirà un gran desenvolupament: el *Singspiel. 


• ESPANYA: Es crearà un gènere que es denominarà Sarsuela i que la seua característica

més significativa serà la successió de parts cantades i parlades. 


LA MÚSICA INSTRUMENTAL PROFANA

La música instrumental en el Barroc aconsegueix la total autonomia que havia començat en
el Renaixement. En aquest desenvolupament, exerciran un paper decisiu l'evolució tècnica
dels instruments i el naixement de l'orquestra com a grup organitzat.
Podemos parlar de tres formes musicals depenent de les agrupacions instrumentals que els
interpreten:

• MÚSICA PER A INSTRUMENTS SOLISTES: les peces per a instruments solistes permetien
a l'intèrpret
fer gala d'un gran virtuosisme, lluint la seua habilitat tècnica i la seua expressivitat musical. Un
dels gèneres més importants de música per a solistes serà "la fugida" (forma contrapuntística
per excel·lència)
• MÚSICA DE CAMBRA: es denomina així a la música interpretada per dues o més
instrumentistes sense arribar a ser un grup nombrós. És música de caràcter íntim destinada
a ser interpretada en xicotetes sales.
QUADERN ALUMNE BARROC
• MÚSICA PER A ORQUESTRA: Fins a aquest moment no s'indicaven els instruments que
havien d'interpretar cada part de l'obra, ja que no hi havia normes que regularen el nombre i
la composició de l'orquestra, i l'elecció dels instruments depenia de les circumstàncies. A
partir del segle XVII els compositors van començar a especificar en la partitura guió quants i
quins eren els instruments que havien d'interpretar cada part.

FORMES DE LA MÚSICA ORQUESTRAL

A partir d'intervinguts del segle XVII sorgiran les grans formes instrumentals barroques LA
SUITE: és una forma complexa composta per la successió de danses de diferent caràcter. El
nombre i la disposició de les danses és variable. Encara que existeixen *suites escrites per a
un sol instrument, la forma es desenvoluparà més dins de la música orquestral, sent un dels
principals compositors J.S.*Bach.

LA SONATA: el significat de la paraula sonata és "música per a sonar" (tocada per
instruments). És una forma complexa, ja que es desenvolupa en quatre moviments que
contrasten quant al *tempo. L'estructura d'aquesta va ser establida per *Arcángelo *Corelli.
EL CONCERT: el terme deriva de la paraula concertés, que vol dir contraposar coses
diferents. És una forma complexa, normalment de tres moviments contraposats quant al
tempo. Segons com intervinguen els instruments el concert pot ser:

Concerto grosso: en el qual s'estableix un contrast entre un grup de solistes (*concertino) i la

resta de l'orquestra (*tutti), que van alternant-se en la interpretació de l'obra. *Concerto a sol:
compost per a un sol instrument solista que contrasta amb l'orquestra. Podemos les "Quatre
Estacions", compost per a violí per a.*Vivaldi.

ELS INSTRUMENTS BARROCS

En el Barroc hi ha una sèrie d'instruments que van a destacar:
FAMÍLIA DE VENT:

L'oboè: apareix a França cap a 1650 com a adaptació a la *chirimía renaixentista.

El clarinet: els primers clarinets comencen a construir-se a principis del segle XVIII. L'òrgan:
és l'instrument més espectacular del Barroc. Autors com a J.S. *Bach desenvoluparan la
tècnica d'aquest instrument fins a límits insospitats.

FAMÍLIA DE CORDA:

El violí: La família de corda fregada (violí, viola, violoncel i contrabaix) serà la gran
protagonista de la música barroca. Els millors *luthiers, com la família *Stradivarius, van a
realitzar els millors violins de la història.

LA DANSA BARROCA
L'aristocràcia europea sentia passió pel luxe i les grans festes. Per a celebrar qualsevol
esdeveniment, organitzaven festins en els quals la música i la dansa sempre estaven
presents.
L'any 1700, un important mestre de ball, anomenat *Feuillet, va crear el primer sistema de
notació de dansa de la història. La dansa, a poc a poc, va ser adquirint una reglamentació
que donarà lloc a la DANSA CLÀSSICA.
Les danses que es ballaven en els salons europeus seguien sent bàsicament les mateixes
que s'havien donat al llarg del Renaixement (*pavana, gallarda, *branle,...). Però a partir de
1600 sorgirà una nova dansa que es convertirà en la protagonista del període: EL MINUET.
QUADERN ALUMNE BARROC
6
PRINCIPALS AUTORS DEL BARROC

JOHANN SEBASTIAN *BACH (1685-1750) Alemanya

Un dels majors genis musicals de tots els temps, l'obra de Bach és enorme . Descendent i
progenitor d'una àmplia família de músics, va compondre amb un mestratge i un llenguatge
complex alhora que accessible.
Durant el període clàssic va caure en una espècie d'oblit del que ho rescataria quasi un segle
més tard Félix Meldelssohn. Va ser conegut en la seua època com a virtuós organista i
improvisador, encara que avui la seua figura transcendisca com a compositor. Va ser
organista en *Weimar i Maestro de Capella en Leipzig.

GEORG *FRIEDRICH *HAENDEL (1685-1759) Alemanya-Anglaterra

Compositor alemany nacionalitzat anglès als 42 anys. El seu talent de xiquet va fer que
estudiara amb *Zachow, amb qui es va convertir en organista i intèrpret de clau, el violí i
l'oboè. Emprèn diversos viatges per tota Europa i coneix importants compositors.
Cap a 1715 la seua fama és enorme, però quinze anys més tard cau en l'oblit, del que renaix
en complir els cinquanta anys, canviant el seu gènere favorit de l'òpera al *oratorio posant
més accent en la melodia.Més tard, la ceguesa li impediria seguir component. Va ser un
mestre del contrast, especialment en música coral.

JEAN-*BAPTISTE *LULLY (1632-1687) Itàlia-França

Compositor francés d'origen italià . De bressol humil, va aconseguir anar a París. Serviria al
rei Luis XIV, qui posa a la seua disposició una orquestra de violins on creix la seua fama com
a violinista, com a compositor i director. Va ser l'encarregat de compondre molts ballets de
tall, als quals el rei era molt aficionat.
També destaca la seua col·laboració amb *Molière en la música de diverses representacions.
Va aconseguir fortuna i poder, arribant a ser secretari real. El seu estil operístic advoca per
l'abandó del *recitativo *secco, que substitueix per un altre més elaborat en el seu
acompanyament.

ANTONIO *VIVALDI (1678-1741) Itàlia

Compositor i violinista italià. Fill d'un violinista consagrat de la capella de Sant Marcs a
Venècia, dóna els seus primers passos musicals amb *Legrenzi. Una vegada ordenat
sacerdot, és nomenat mestre de violí de l'Orfenat de la Pietat, l'orquestra de la qual de
senyoretes es converteix en un dels millors conjunts instrumentals de l'època, dirigits pel
*petre *rosso (el capellà roig), nom amb el qual es coneixia a *Vivaldi pel color del seu pèl.
Se li coneix principalment per les seues obres instrumentals, entre les quals destaquen
diversos cicles de concerts amb violins solistes, però a més va compondre per a altres
instruments concerts i música de cambra, a més d'òperes. El seu estil de forma clara, impuls
rítmic i flux d'idees musicals va influir en el llenguatge *concertístico de J.S. *Bach i altres
compositors posteriors. Va compondre unes 770 obres, entre elles destaquen 46 òperes i
477 concerts dels quals es conserven 443

HENRY *PURCELL (1659-1695) Anglaterra

Compositor i organista anglés, *iniciador d'una tradició musical insular. Era fill d'un músic de
la Capella Real i mestre de cors de l'Abadia de Westminster, per la qual cosa des de xiquet
va aprendre els fonaments de la música, treballant després al servei del bisbe i del rei. Amb
QUADERN ALUMNE BARROC
onze anys, se li atribueix la composició d'una oda en honor de Carlos II. A partir de 1673
treballa amb *Hingeston en la restauració i conservació d'instruments reals i com a copista.
En 1679 succeeix al seu mestre *Blow com a organista, conservant aquest lloc fins a la seua
mort.
Les seues primeres obres combinen elements tradicionals amb altres innovadors,
component músiques per a acompanyar representacions teatrals, encara que sense abordar
directament l'òpera fins a "*Dido *and *Aeneas" 1689. També va compondre música
instrumental, religiosa i cançons.

Algunes característiques d'aquests cantants, en el període barroc, són les següents:


No es dedicaven només a la música religiosa, com a l'origen, sinó que cantaven òperes
i tot tipus de música profana.

Els castrati guanyaven sumisques fabuloses. Eren molt famosos i el seu sou avui ho podríem
equiparar amb el que cobra un famós, per exemple un futbolista d'elit.

Treballaven molt la tècnica de la respiració, per la qual cosa alguns podien aguantar fins a
un minut mantenint una mateixa nota i sense respirar.

Era freqüent que la gent, en sentir-los trencara a plorar o es desmaiara de l'emoció.

El més famós de tots va ser *Farinelli, que va treballar en la cort del rei espanyol Felipe V, al
que diuen que va guarir de la seua malenconia cantant-li totes les nits, durant 10 anys, les
mateixes quatre cançons.

LECTURES
1. ELS CASTRATI
El segle XVIII va ser l'era del cantant *castrato i el temps en el qual va desenvolupar la seua
major activitat. Durant diversos segles es va recórrer a la castració masculina perquè el
cantant poguera conservar la veu clara i aguda (blanca) en la seua edat adulta. Aquesta
pràctica té el seu origen en l'Edat Mitjana, a causa que a les dones els estava prohibit cantar
en l'esglésies. En el segle XVI el papa Pablo IV va prohibir les veus femenines en la catedral
de Sant Pere i amb açò va començar l'hegemonia dels *castrati.

2. ELS STRADIVARIUS
La xicoteta ciutat de *Cremona ha passat a la història per haver donat a conèixer als millors
constructors de violins del món. Tot va començar quan un personatge anomenat Andrea
*Amati va fundar un taller en el qual van seguir treballant els seus descendents. El mític
Antonio *Stradivarius va treballar en aqueix taller, fins que, una vegada après l'ofici, va fundar
el seu propi negoci en la mateixa ciutat.
Amb *Stradivarius, l'art de fabricar violins arriba a la seua màxima esplendor. Escollia amb
cura fusta de *arce, avet i banús; tallant, *ahuecando i donant forma a les aproximadament
setanta peces de les quals constava cada instrument. Després les ajustava, les pegava i els
aplicava un vernís vermellós. El resultat era una obra d'art la sonoritat de la qual
encara no ha sigut superada. Avui dia, la fabricació dels *Stradivarius segueix sent un secret,
del que es coneixen algunes dades:
Es pensa que el secret de la seua sonoritat residia en el seu vernís. No s'ha aconseguit la
forma exacta de la seua composició, ja que s'ha arribat a la conclusió que pot tenir unes deu
capes de vernís compost per diversos pigments. En aquesta operació els *luthiers invertien
diversos meses.la millor fusta per a la construcció de violins és la d'avets del *Tirol, situats
QUADERN ALUMNE BARROC
entre 1200 i 1500 metres d'altitud i exposats a l'oest. Aquesta fusta necessitava cinc anys
d'assecat.
De tots els instruments que va fabricar *Stradivarius (uns 1100) avui dia només es conserven
la meitat. Els últims els va construir quan tenia més de 90 anys.

AUDICIONS

• Musica vocal profana

MONTEVERDI: Orfeo .Tocata Orfeo. Savall (Òpera. instruments antics) http://www.youtube.com/
watch?v=mjpFi9bn1do
Orfeo: Vi ricorda ò boschi ombrosi + dansa (ritornello) http://www.youtube.com/watch?
v=bU681o8BlZs
J.F. HAENDEL . Lascia quio pianga. De l’òpera Rinaldo. (Aria) (veu de contratenor)
http://www.youtube.com/watch?v=w6hjpTuA2aI&feature=related

• Música vocal religiosa

M.A. CHARPENTIER. Te Deum (Obertura instrumental. Instruments barrocs)

http://www.youtube.com/watch?v=tSJDE-HVsdE&feature=relate
AQUESTA PART SERÀ EL QUE HEU D’EL.LABORAR PER A FER L’EXAMEN ESCRIT PER EQUIPS.
J.S. BACH.
Cantata 147 (coral). ( A l’època era cor veus blanques i masculines. M. protestant en alemany.
Instruments originals)
http://www.youtube.com/watch?v=3Mn1ibFdXDU
Passió segons Sant Mateu. Recitatiu de contralto. (Passió. Instruments originals)
http://www.youtube.com/watch?v=dJhitQuil6Q&feature=related
J.F. HAENDEL: Messies. (Alleluia). (Oratori)
http://www.youtube.com/watch?v=C3TUWU_yg4s&feature=related (cor veus blanques i
masculines. Instruments originals)
Aqui teniu la mateixa peça amb uma mica de HUMOR
http://www.youtube.com/watch?v=ZCFCeJTEzNU&feature=related

• Música instrumental

J.S. BACH. Toccata i fuga (M. religiosa)

http://www.youtube.com/watch?v=Zd_oIFy1mxM
A. VIVALDI. “Les quatre estacions”. Primavera. 1r moviment (concert per violí solista)
http://www.youtube.com/watch?v=t0OaHAcjU-0
J.F. HAENDEL. Música pels reails focs artificials. (Suite)
http://www.youtube.com/watch?v=Zd_oIFy1mxM
A. VIVALDI. “Les quatre estacions”. Primavera. 1r moviment (concert per violí solista)
http://www.youtube.com/watch?v=t0OaHAcjU-0
J.F. HAENDEL. Música pels reails focs artificials. (Suite)
http://www.youtube.com/watch?v=bDa3J2KJqxM&feature=relmfu

Baix continu
PACHELBEL. Canon. (canon. observeu els dos compassos que es repeteixen de BC)
http://www.youtube.com/watch?v=T3uh75-OXQo&feature=related
QUADERN ALUMNE BARROC

QÜESTIONARI
1. INTRODUCCIÓ
1o Quan comença el Barroc? Quins personatges i fets destaquen en aquest període?
2o Quins fets destaquen en el context històric del Barroc? Explica com influeixen
aquests fets en la música de l'època.

3o En quins aspectes fonamenta el seu pensament l'home del Barroc? Escriu el nom dels
principals artistes i científics de l'època

4o Com definia J. P. *Rameau la música? Raona per què crees que pensava així.

2. LA MÚSICA RELIGIOSA
1o On sorgeix el policoralisme?

2o Escriu el nom de sis formes musicals religioses utilitzades en el Barroc.

3o Què és un oratori?

4o Quins són les principals característiques d'un oratori?

5o Escriu el títol de dos oratoris juntament amb el nom dels seus respectius compositors.
6o Assenyala la diferència existent entre una cantata i una sonata. Escriu el títol d'una
cantata juntament amb el nom del seu autor.

7o Què és una passió?

8o Quins criteris se segueixen en assignar els diferents personatges en la interpretació d'una
passió?

9o Escriu el títol de dos oratoris juntament amb el nom de l'autor que les va compondre.

3. LA MÚSICA VOCAL PROFANA

1o On sorgeix la "Camerata Fiorentina" ? Explica com era la seua visió de la música i què
pretenien en crear l'òpera.
2o Quan sorgeix l'òpera?

3o Defineix el que era un "*entremezzo".

4o Quin va ser el paper de *Monteverdi en el naixement de l’òpera?
5o Explica com es va a anar estenent l'òpera per Itàlia i Europa.
6o Defineix el que és una obertura.

7o Quins són les parts de l'òpera? Explica-les breument.

8o Assenyala les principals diferències existents entre l'òpera seriosa i l'òpera
Escriu un exemple d'ambdues.

9o Què era una "Tragédie Lyrique"? Indica que compositor cree aquest gènere.
10o Relaciona cada gènere musical amb el seu país d'origen:

- Espanya- França- Itàlia - Alemanya

- *Opera bufa. -*Tragédie Lyrique -*Singspiel-* Sarsuela


- 11o Que caracteritza a la Zarzuela? _________________________________________

4. LA MÚSICA INSTRUMENTAL PROFANA

1o Quins són les tres formes instrumentals més significatives? Explica-les breument.
2o Quins són les tres formes orquestrals més significatives del Barroc? Explica-les
breument nomenant els seus principals autors.

3o En què es diferencia un *Concerto *grosso d'un Concerto a sol? 

4o Quins són els principals instruments de vent utilitzats en el Barroc?
QUADERN ALUMNE BARROC
5o Els qui van anar els Stradivarius?

6o Quins instruments es consideren els protagonistes de la música barroca? 7o Elabora un
xicotet resum sobre la Dansa Barroca

5. PRINCIPALS AUTORS DEL BARROC

Elabora en resum on isquen dels següents autors.

1o J.S. *Bach. 3o J.B. *Lully.

2o G.F. *Haendel. 4o A. *Vivaldi. 5o H. *Purcell

6o LECTURES

Realitza un breu comentari de text sobre les lectures de “Els *Castrati” i “Els *Stradivarius”.