Professional Documents
Culture Documents
El Barroc 2
El Barroc 2
EL BARROC
INTRODUCCIÓ
Es coneix amb el nom de Barroc al període que va des de 1600 fins a 1750. Està enquadrat
entre el Renaixement i el Classicisme. Johann Sebastian Bach serà el geni indiscutible
d'aquesta època. La paraula “Barroc” significa recarregat, excessiu o adornat.
CONTEXT HISTÒRIC
Les monarquies absolutes dominen el panorama polític d'Europa. El poder segueix estant en
mans de l'aristocràcia i de l'Església que volen mostrar la seua autoritat organitzant grans
espectacles en els quals la música sempre estarà present. Es converteixen, per a açò, en
mecenes dels millors artistes, els quals treballaran en les seues grans corts i palaus.
CONTEXT CULTURAL
El Barroc és una època de gran fecunditat per al món de la cultura, l'art i la ciència. En
aquesta època es donaran cita personatges importants en el món de la literatura com *Lope
de Vega, Calderón, o Molgués; en la pintura comptarem amb artistes com Velázquez o
*Rembrant; a més de destacar científics com Galileu *Galilei o Newton.
L'home barroc fonamenta el seu pensament entorn de dos aspectes oposats: la raó i el
sentiment. La raó en tant que intenten cercar la lògica i el costat científic de tot. El sentiment
de l'ésser humà que es farà evident en tots els camps; en el musical sobretot en l'òpera.
CONTEXT MUSICAL
Aquest pensament barroc (raó-sentiment) es va a fer molt palés en el panorama musical. Així
doncs, en aquest període se cerca una codificació de tots els paràmetres musicals (ritme,
tonalitat,...) com a forma d'ordenar i racionalitzar la música. Açò el podem constatar en la
següent frase de J. P. *Rameau
"...la música és una ciència que ha de disposar d'unes regles ben establides; aquestes regles
han de derivar d'un principi evident, principi que no pot revelar-se sense l'ajuda de les
matemàtiques...”
LA MÚSICA RELIGIOSA
La música religiosa, encara que ha perdut la seua gran hegemonia, segueix tenint un gran
pes en el Barroc. Tant l'església protestant com la catòlica aprofitaran les innovacions que es
donen en la música profana per a crear noves formes.
Una de les tècniques que més es desenvoluparà dins d'aquesta música serà el
"policoralisme", que es donarà sobretot en l'escola veneciana. Aquesta tècnica sorgeix en
l'església de Sant Marcos (Venècia). A Roma evolucionarà exigint diversos cors que es
col·loquen en diferents llocs de l'església. L'església protestant segueix mantenint el coral
com a forma més representativa, i la catòlica continua conreant motets i misses. En aquest
període, hi ha tres formes noves ; el *oratorio, la cantata i la passió.
L’ORATORI
És una espècie d'òpera religiosa, ja que compta amb els mateixos apartats que aquesta
(àries, cors, interludis, recitatius...). Té altres similituds com la gran extensió i el caràcter
dramàtic; no obstant açò en el oratori trobem característiques pròpies:
QUADERN ALUMNE BARROC
• Els textos són religiosos, normalment extrets de la Bíblia.
• El oratori no s'escenifica. S'interpreta en un lloc de culte sagrat.
• Existeix la figura d'un narrador que va explicant l'acció mitjançant el *recitativo.
Els grans compositors d'aquest gènere són G.F.*Haendel, que el seu *oratorio més conegut
és "El *Mesías" i J.S.*Bach, amb obres com el "*Oratorio de Nadal".
CANTATA
El terme cantata significa etimològicament "música per a cantar" i sorgeix en contraposició a
la sonata “música per a sonar”. És un gènere que naix dins de la música vocal profana. Entre
els compositors més destacats podem nomenar a J.S.Bach i la seua cantata 147 “Jesús
l'alegria dels homes”
LA PASSIÓ
És un oratori que tracta exclusivament de la passió i la mort de Jesucrist, inspirant-se en els
Evangelis. Els personatges importants de l'Evangeli són interpretats pels solistes, mentre que
altres personatges (deixebles, poble...) són interpretats pel cor. J.S.*Bach, amb dues obres
fonamentals "La passió segons Sant Mateu" i "La passió segons Sant Joan" és el compositor
més destacat del gènere.
————
LA MÚSICA VOCAL PROFANA
A la fi del segle XVI, a Florència sorgeix un grup d'artistes i intel·lectuals coneguts com la
"Camerata Fiorentina". Aquests artistes estan en contra del desenvolupament per la seua
complexitat, perdien l'essència principal que ha de complir la música, que no és una altra
que la de commoure a l'oïdor i fer brollar en ell tot tipus de sentiments. Els artistes de la
Camerata cercaven un gènere capaç d'abastar totes les formes artístiques possibles i per
açò denominaran a l'òpera com "l'obra d'art total", ja que va a reunir en una sola forma a les
diferents arts: poesia, música, teatre, dansa, pintura ...
EL NAIXEMENT DE L'ÒPERA
L'òpera és un gènere musical profà que va a sorgir a Itàlia al començament del segle XVII. La
primera òpera de la qual tenim notícia és "Dafne", de *Jacobo Peri, estrenada en 1597; però
aquesta obra no es conserva íntegrament.
L'antecedent més significatiu de l'òpera ho trobem en el "*entremezzo", que eren xicotetes
actuacions musicals que es desenvolupaven en els intermedis dels drames teatrals.
Però serà en 1607 quan C. Monteverdi creu "Orfeu", que es confirmarà com la primera gran
òpera. Aquesta obra, serà presa com a referència per tots els compositors que li succeiran.
A més, el propi *Monteverdi, crearà altres òperes que aconseguiran una gran fama com "La
coronació de *Popea" i "La tornada d'Ulisses".
Aquest gènere va ser prenent molta importància en tota Itàlia. Diverses ciutats es van
convertir successivament en capitals operístiques (Roma, Venècia, Nàpols,...), afegint
cadascuna les seues pròpies innovacions. La resta d'Europa va adoptar l'estil operístic italià,
excepte França que crearà el seu gènere propi.
PARTS DE L'ÒPERA
En l'òpera es poden distingir les següents parts:
OBERTURA: És la part inicial d'una òpera. És instrumental. La música comença amb el teló
tancat, que s'obri en el transcurs de l'obertura perquè els espectadors tinguen la seua presa
de contacte amb l'escenari.
QUADERN ALUMNE BARROC
RECITATIUS: Són parts cantades per solistes en les quals es desenvolupa l'acció. Perquè
açò siga possible s'ha de realitzar amb un text quasi declamat i sense adorns.
ARIAS: Són les parts més importants i més vistoses de l'òpera. Realitzades per solistes; ara
l'acció es para i el cantant expressa els seus sentiments per mitjà del lluïment de la seua veu.
CORS: Són fragments en els quals canta un nombrós grup de personatges.
INTERLUDIS: Parts instrumentals que s'intercalen entre tots els fragments anteriors.
En l'òpera participaven moltíssims personatges: els músics de l'orquestra, els cantants del
cor, extres que no cantaven,...
TIPUS D'ÒPERA
Podemos distingir dos grans tipus d'òpera:
• ÒPERA SERIOSA: Basada en arguments mitològics i heroics. És el primer tipus d'òpera
que va a existir i serà el preferit per l'aristocràcia a causa del seu refinament. A aquest tipus
pertany la primera òpera: "Orfeu" escrita per *Monteverdi.
• ÒPERA BUFA: És posterior a la seriosa. Els arguments són quotidians i fàcils d'entendre.
Es convertirà en l'òpera preferida del poble, era bastant típic que l'argument anara una crítica
social cap a les classes poderoses. La primera òpera d'aquest tipus ,"La *Serva *Padrona"
va ser escrita per *Pergolesi en 1733.
A més, podem distingir les diferències territorials que va ser adquirint l'òpera en els diferents
territoris en els quals es desenvolupava:
• ALEMANYA: Encara que també van a desenvolupar òpera seriosa, hi ha un gènere que
parteix de l'òpera *bufa italiana i que aconseguirà un gran desenvolupament: el *Singspiel.
FAMÍLIA DE CORDA:
El violí: La família de corda fregada (violí, viola, violoncel i contrabaix) serà la gran
protagonista de la música barroca. Els millors *luthiers, com la família *Stradivarius, van a
realitzar els millors violins de la història.
LA DANSA BARROCA
L'aristocràcia europea sentia passió pel luxe i les grans festes. Per a celebrar qualsevol
esdeveniment, organitzaven festins en els quals la música i la dansa sempre estaven
presents.
L'any 1700, un important mestre de ball, anomenat *Feuillet, va crear el primer sistema de
notació de dansa de la història. La dansa, a poc a poc, va ser adquirint una reglamentació
que donarà lloc a la DANSA CLÀSSICA.
Les danses que es ballaven en els salons europeus seguien sent bàsicament les mateixes
que s'havien donat al llarg del Renaixement (*pavana, gallarda, *branle,...). Però a partir de
1600 sorgirà una nova dansa que es convertirà en la protagonista del període: EL MINUET.
QUADERN ALUMNE BARROC
6
PRINCIPALS AUTORS DEL BARROC
LECTURES
1. ELS CASTRATI
El segle XVIII va ser l'era del cantant *castrato i el temps en el qual va desenvolupar la seua
major activitat. Durant diversos segles es va recórrer a la castració masculina perquè el
cantant poguera conservar la veu clara i aguda (blanca) en la seua edat adulta. Aquesta
pràctica té el seu origen en l'Edat Mitjana, a causa que a les dones els estava prohibit cantar
en l'esglésies. En el segle XVI el papa Pablo IV va prohibir les veus femenines en la catedral
de Sant Pere i amb açò va començar l'hegemonia dels *castrati.
2. ELS STRADIVARIUS
La xicoteta ciutat de *Cremona ha passat a la història per haver donat a conèixer als millors
constructors de violins del món. Tot va començar quan un personatge anomenat Andrea
*Amati va fundar un taller en el qual van seguir treballant els seus descendents. El mític
Antonio *Stradivarius va treballar en aqueix taller, fins que, una vegada après l'ofici, va fundar
el seu propi negoci en la mateixa ciutat.
Amb *Stradivarius, l'art de fabricar violins arriba a la seua màxima esplendor. Escollia amb
cura fusta de *arce, avet i banús; tallant, *ahuecando i donant forma a les aproximadament
setanta peces de les quals constava cada instrument. Després les ajustava, les pegava i els
aplicava un vernís vermellós. El resultat era una obra d'art la sonoritat de la qual
encara no ha sigut superada. Avui dia, la fabricació dels *Stradivarius segueix sent un secret,
del que es coneixen algunes dades:
Es pensa que el secret de la seua sonoritat residia en el seu vernís. No s'ha aconseguit la
forma exacta de la seua composició, ja que s'ha arribat a la conclusió que pot tenir unes deu
capes de vernís compost per diversos pigments. En aquesta operació els *luthiers invertien
diversos meses.la millor fusta per a la construcció de violins és la d'avets del *Tirol, situats
QUADERN ALUMNE BARROC
entre 1200 i 1500 metres d'altitud i exposats a l'oest. Aquesta fusta necessitava cinc anys
d'assecat.
De tots els instruments que va fabricar *Stradivarius (uns 1100) avui dia només es conserven
la meitat. Els últims els va construir quan tenia més de 90 anys.
AUDICIONS
• Música instrumental
Baix continu
PACHELBEL. Canon. (canon. observeu els dos compassos que es repeteixen de BC)
http://www.youtube.com/watch?v=T3uh75-OXQo&feature=related
QUADERN ALUMNE BARROC
QÜESTIONARI
1. INTRODUCCIÓ
1o Quan comença el Barroc? Quins personatges i fets destaquen en aquest període?
2o Quins fets destaquen en el context històric del Barroc? Explica com influeixen
aquests fets en la música de l'època.
3o En quins aspectes fonamenta el seu pensament l'home del Barroc? Escriu el nom dels
principals artistes i científics de l'època
4o Com definia J. P. *Rameau la música? Raona per què crees que pensava així.
2. LA MÚSICA RELIGIOSA
1o On sorgeix el policoralisme?
2o Escriu el nom de sis formes musicals religioses utilitzades en el Barroc.
3o Què és un oratori?
4o Quins són les principals característiques d'un oratori?
5o Escriu el títol de dos oratoris juntament amb el nom dels seus respectius compositors.
6o Assenyala la diferència existent entre una cantata i una sonata. Escriu el títol d'una
cantata juntament amb el nom del seu autor.
7o Què és una passió?
8o Quins criteris se segueixen en assignar els diferents personatges en la interpretació d'una
passió?
9o Escriu el títol de dos oratoris juntament amb el nom de l'autor que les va compondre.
6o LECTURES
Realitza un breu comentari de text sobre les lectures de “Els *Castrati” i “Els *Stradivarius”.