CAPTACIÓ DE PARTÍCULES EN CORRENTS GASOSES

Els equips per a captar les partícules d’un corrent de gas operen bàsicament amb el principi
de que es fa passar el corrent de gas a través d’una regió on les partícules son captades per
forces externes o per la intercepció per obstacles, i així el gas tractat queda lliure de
partícules. Quan actuen forces externes, les partícules adquireixen una velocitat amb
component diferent a la direcció del flux de gas. Si la separació es realitza per aquest
principi, es necessari determinar el moviment de les partícules en les condicions de treball.

La selecció de l’equip adequat de captació es basa en el coneixement dels següents factors:

La concentració de partícules en el corrent a depurar, el flux de gas i la concentració de
partícules admissible en el corrent de sortida. Un cop coneguda la tecnologia capaç de
depuració, la selecció final es basa en el cost de construcció i d’operació. S’ha de tenir
present que el volum de l’equip, i per tant, els seu cost depenent del cabal de gas a tractar.
Altres factor que influencien el cost de funcionament són la pèrdua de càrrega, l’energia
necessària i els additius necessaris pel seu funcionament si fossin necessaris.

Els equips per a separar partícules de corrents gasoses utilitzen un o mes dels següents
mecanismes físics:

1. Sedimentació. El corrent de gas s’introdueix en una cambra on les partícules

sedimenten per gravetat recollint-se en el fons de l’equip. A aquests equips se’ls
denomina cambres de sedimentació.

2. Migració o càrrega de partícules en un camp elèctric. El corrent de gas s’introdueix

en un equip on les partícules es carreguen elèctricament i després sotmeses a un
camp elèctric. Les forces electrostàtiques que actuen sobre les partícules provoca la
migració de les partícules cap a una superfície on queden adherides, i per tant,
separades. Als equips d’aquest tipus es denominen precipitadors electrostàtics.

3. Deposició inercial. Quan el flux de gas canvia bruscament de direcció i com les
partícules tendeixen a seguir el camí inicial per inèrcia, impacten contra la paret
interior o un altre obstacle. Captadors d’aquest tipus són els ciclons, scrubbers i
filtres.
4. Difusió browniana. Les partícules suspeses en un gas sempre tenen un moviment
brownià. Quan el flux d’un gas que conté partícules flueix al voltant d’un obstacle,
el moviment natural aleatori de les partícules les porta a posar-se en contacte amb
els obstacles on s’hi adhereixen i captades. Es un fet molt mes pronunciat per
partícules petites, i per tant, el mecanisme predominant de captació per aquestes.
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

EFICÀCIA DE SEPARACIÓ

L’eficàcia de separació fa referència a la capacitat que te l’equip de depuració per a captar

les partícules arrossegades pel gas. Si l’eficàcia es refereix al diàmetre de les partícules es
defineix:

 d p   1
nombre de partícules de diàmetre d p per m3de gas surt
(1)
nombre de partícules de diàmetre d p per m3de gas entren

Es pot referir al nombre de partícules, a la superfície de les partícules o al volum, però la

forma més pràctica, per la facilitat experimental és l’eficàcia en massa:

m d p   1
massa de partícules de diàmetre d p per m3de gas surt
(2)
massa de partícules de diàmetre d p per m3de gas entren

Un terme mol utilitzat és la penetració i es refereix al percentatge en massa de partícules

que aconsegueixen escapar, així doncs:

m d p   1  pm (3)

Un punt de referencia per l’eficàcia és el diàmetre de partícula per al que   0,5 . A aquest
diàmetre se’l denomina diàmetre de tall.

CAMBRES DE SEDIMENTACIÓ

Les cambres de sedimentació es basen en separar les partícules per la força de la gravetat
constituint la forma senzilla i obvia de separació. Son simplement unes caixes de grans
dimensions per on passa l’efluent gasós fent disminuir la seva velocitat de manera que la
força de la gravetat indueix una velocitat de caiguda que predomina sobre la
d’arrossegament de les partícules. D’aquesta manera les partícules cauen al fons de l’equip
abans de que escapin cap a l’exterior. En teoria poden separar partícules de qualsevol
diàmetre, però a la pràctica la seva utilització està limitada per partícules superiors a 50
m. En general s’empren com a equips de pretractament per a disminuir la concentració i
grandària de les partícules en el corrent de gas. Tenen poca eficàcia però tenen les seves
avantatges, Construcció simple i baix cost, petita pèrdua de càrrega i no es necessita aigua.
A la figura 1 es pot apreciar un esquema de l’equip. Cal notar que sovint es situen plats
horitzontals per a augmentar la superfície de captació, però a costa de tenir que netejar
periòdicament els espais.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Figura 1. Esquema d’una cambra de sedimentació amb

recollida de partícules en continu.

Cambres de sedimentació amb flux laminar (Re < 2100)

En flux laminar el perfil de velocitats en la cambra de sedimentació és parabòlic (Figura 2)

i les partícules que estan per sota de la línea central, com tenen una velocitat més baixa el
seu temps de residència és major; però per contra està mol a prop de la superfície de
captació. Contràriament, les partícules que circulen per sobre de la línia central primer van
a una velocitat baixa, però al caure s’acceleren disminuint el seu temps de residència
alhora que han de recórrer una distància vertical major per a ser captades.

Figura 2. Cambra de sedimentació en flux laminar.

Tenint en compte aquestes consideracions, el perfil de velocitats, la velocitat de pas del gas
i que les partícules estan uniformement distribuïdes a l’entrada es dedueix la següent
expressió de l’eficàcia de separació:

 d p  
ut L
(4)
upH

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

On ut és la velocitat terminal o de caiguda lliure de les partícules

up, la velocitat mitjana de pas del gas
L, la llargada de la cambra de sedimentació
H, l’alçada de la cambra de sedimentació.

La cambra de sedimentació pot consistir en dues safates separades una distància H. Per a
determinar la velocitat terminal de les partícules, si aquestes són suficientment petites és
pot utilitzar l’equació d’Stokes per règim laminar:

d p2  p   g
ut  (5)
18

Si la caiguda de la partícula correspon a flux intermedi o laminar s’ha d’aplicar l’equació

corresponent. No confondre el règim de flux de pas del gas (que aquí és sempre laminar)
amb el règim de flux de caiguda lliure de les partícules (que pot ser qualsevol, però que al
tractar-se de partícules de petit diàmetre sol ser laminar)

Cambres de sedimentació amb flux turbulent

El flux en un conducte rectangular es considera que és turbulent si el nombre de Reynolds

és superior a 4000 (Re > 4000) (McCabe i Smith, 1976). Per a un conducte no circular és
pot definir com:

4rH u p 
Re  (6)

rH, és el radi hidràulic definit com la secció de pas dividit pel perímetre.

Hb
rH  (7)
2H  b 
L’esquema del flux en una cambra de sedimentació en flux turbulent es pot apreciar a la
figura (3), com es pot veure la velocitat del gas es pot considerar uniforme en tota l’alçada
de la cambra.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Figura 3. Cambra de sedimentació en flux turbulent.

El mecanisme de captació en flux turbulent tot i que es basa també en la separació per
gravetat, te lloc de manera diferent a la del flux laminar. En el flux conjunt sòlid-gas a la
cambra de sedimentació, la barreja turbulenta és prou vigorosa perquè les partícules es
veuen atrapades pel flux i no sedimenten. Es considera que la barreja turbulenta manté una
concentració de partícules uniforme a qualsevol alçada en la cambra.

Molt a prop de terra de la cambra es considera que existeix una capa prima a través de la
qual les partícules es dipositen en una curta distància fins a terra. Per tant, una vegada que
una partícula, barrejada vigorosament en el nucli del corrent, entra en aquesta capa, ja cau
a terra. A partir d’aquestes consideracions es pot deduir la següent expressió pel càlcul de
l’eficàcia d’una cambra de sedimentació.

 ut L 
 (d p )  1  exp   
(8)
 upH 
S’ha de tenir present que aquesta equació és vàlida per a cada diàmetre de partícules ja que
es suposa que les partícules no interactuen entre si. Si la caiguda de les partícules es
produeix en regim laminar pel càlcul de ut s’empra l’eq. d’Stokes (eq. 5) i aquesta depèn
del diàmetre de partícula.

Eficàcia considerant una distribució granulomètrica de les partícules

No totes les partícules que arrossega el gas tenen el mateix diàmetre. Existeix una
distribució granulomètrica en un interval de diàmetres de manera que hi ha un percentatge
de cada diàmetre . Un exemple típic de distribució es mostra a la figura 4, el gràfic ens diu
que un 50 % de les partícules en massa està per sobre de 66 m i el 50% restant per sota.
Tant les equacions (4) com la (8) calculen l’eficàcia per un diàmetre de partícula
determinat, per tant, l’eficàcia per tota la distribució (tots els diàmetres de partícula) serà la
suma ponderada en massa de cada fracció. Escrivint les equacions anteriors de forma més
rigorosa:

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

i d pi  
uti L
per flux laminar i
upH

 Auti 
i  1  exp   per flux turbulent essent uti,
 Q 

d pi2  p   g
uti  , es a dir, hi ha una velocitat terminal per a cada diàmetre o fracció.
18

n
L’eficàcia global s’obté:   i mi (9)
i 1

Essent n el nombre de fraccions existents i mi la fracció en massa de cada diàmetre mitjà de

cada fracció.

Figura 4. Distribució granulomètrica en forma contínua.

Si la distribució es ampla el càlcul es fa llarg ja que s’ha de calcular una eficàcia per a cada
fracció. En el cas de que la distribució granulomètrica sigui gaussiana els càlculs es
simplifiquen molt ja que només cal calcular l’eficàcia per a un únic diàmetre representatiu
de tota la distribució, dm50 (Zhao i Pfeffer, 1997).

d m50   mi  d i (10)

La distribució gaussiana obeeix a aquesta expressió:

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

1  d  d m50 2 
g (dp)  exp  p  (11)
2   2 2 

Consideracions

Aquest tipus de separador només s’utilitza en casos molt específics degut a les limitacions
que presenta i el gran espai que ocupa. La velocitat de pas no ha de sobrepassar els 3 m/s.
Si les partícules són lleugeres la grandària més petita que es por separar està entre 35 y 40
m, si són denses es pot arribar a grandàries de fins a 10 m. En qualsevol cas la velocitat
de caiguda lliure no ha de ser inferior a 0,1 m/s. A efectes pràctics s’utilitzen per diàmetres
superiors a 150 m ja que l’eficàcia de separació no supera el 50 % per a partícules
inferiors a 50 m i pot arribar al 95 % per partícules superiors a 300 m.

És un equip adequat per a realitzar un pretractament, la instal·lació és molt econòmica i pot

operar a temperatures elevades per sobre dels 500 ºC. La pèrdua de càrrega del gas es molt
baixa, i tant els costos d’inversió com els d’operació són baixos. Un esquema típic d’aquest
tipus d’equip es pot apreciar a la figura 1.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

SEPARADORS CENTRIFUGS: CICLONS

Les cambres de sedimentació utilitzen la força gravitatòria per a separat les partícules del
corrent de gas. Si es substitueix la força gravitatòria per una força centrifuga s’aconsegueix
una major eficàcia, però també la possibilitat de tractar una major cabal de gas. Els ciclons
són molt utilitzats a la indústria ja que tenen una acceptable eficàcia si es te en compte el
fàcil funcionament. Els factors que fan atractiva la seva utilització són. Construcció
senzilla, no te parts mòbils, pot operar a pressió i temperatura, pot tractar elevats cabals de
gas amb concentracions elevades de partícules, presenta un baix cost d’operació i una
eficàcia de separació considerable. Però l’eficàcia disminueix si el diàmetre de partícula a
separar disminueix (inferior a 10 m), per aquest motiu, sovint també s’empra com a
separador primari combinat amb un altre equip amb eficàcia superior.

FUNCIONAMENT

Generalment els ciclons estan constituïts per un cos principal cilíndric, un con inferior de
sortida de partícules i una sortida superior del gas depurat. El gas a tractar entra
tangencialment per la part superior del cos del cicló i descendeix seguin una trajectòria
helicoïdal fins arribar a la part inferior on la trajectòria s’inverteix de manera que el corrent
de gas ascendeix, també de forma helicoïdal, però per la part interior de la primera
trajectòria. El gas tractat surt del cicló pel conducte de sortida, coaxial al cos del cicló
(figura 5).

Les partícules arrossegades pel gas, al estar sotmeses a una força centrífuga, degut a les
forces d’inèrcia impacten contra la paret interior del cicló de manera que ja no segueixen
les línies de flux del gas, però seguint també una trajectòria helicoïdal essent captades a
través del conducte inferior. Les partícules que no impacten, que tenen unes febles forces
d’inèrcia segueixen el recorregut del gas i aconsegueixen escapar a l’exterior. (figura 4).

TIPUS DE CICLONS

Existeix una gran varietat de dissenys de ciclons segons les aplicacions, l’objectiu es
millorar l’eficàcia, augmentar la capacitat i disminuir la pèrdua de càrrega. Nogensmenys,
tots tenen uns elements comuns: el cos del cicló de forma cilíndrica, el conducte d’entrada,
el conducte de sortida del gas tractat i el conducte de recollida de les partícules separades.
Pel que fa referència a l’entrada del gas pot entrar de forma tangencial i en forma axial.
Altres dissenys permeten l’entrada inclinada que facilita la disposició en configuracions
amb diversos ciclons en paral·lel.
Els que tenen entrada axial, el gas entra per la part superior i te una trajectòria amb
component tangencial degut a uns alerons inclinats instal·lats a l’entrada, el gas net surt
també per la part superior i els sòlids per la zona inferior. Tenen interès degut al elevat
cabal de gas que poden tractar, però es poden desgastar ràpidament quan les partícules son
abrasives i s’obturen quan el material s’adhereix fàcilment (Figura 6).

Pel que fa referència als que tenen entrada tangencial la configuració normal es la que
reflecteix la figura (7). Altres configuracions introdueixen deflectors paral·lels o
constrictius, amb involuta i helicoïdal (Figura 7). L’objectiu d’aquestes entrades es

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

disminuir la pèrdua de càrrega en el cas del que disposen de deflectors, augmentar la

capacitat en els que tenen involuta i augmentar l’eficàcia dels que tenen entrada helicoïdal.

Referent a les proporcions de les seves mides, estan fixades per a cada tipus de cicló. A la
taula I apareixen les configuracions mes freqüents per entrada tangencial i configuració
normal.

DIÀMETRE DE TALL

La mida de les partícules arrossegades per un gas no és uniforme i, per tant, tindrà una
distribució granulomètrica determinada que és imprescindible conèixer per dissenyar
correctament qualsevol captador de partícules.

Es defineix com a diàmetre de tall a aquell diàmetre de partícula que el cicló es capaç de
separar amb una eficàcia del 50%, és a dir, separa la meitat de la massa de partícules que
entren en el corrent de gas.

La mida (diàmetre) de partícula que es pot captar mitjançant un cicló depèn de diversos
factors: de la geometria de l'equip, de les propietats del gas, de la densitat del sòlid i de la
velocitat d'entrada del gas. Per quantificar aquesta relació s'utilitza la teoria de Rosin que
permet determinar el diàmetre de partícula que pot separar un cicló d'unes determinades
dimensions.

Figura 5 Vòrtex i fluxos en un cicló

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Taula I Proporcions de diversos ciclons d’entrada normal

Figura 6. Diversos tipus de ciclons

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Figura 7. Tipus d’entrada de gasos en ciclons.

La força centrífuga en un cicló depèn de la velocitat d'entrada del gas i del diàmetre, de
manera que pot variar des de 5 vegades la gravetat fins a 2500 vegades en casos extrems en
aparells petits. Una partícula sòlida quan entra al cicló segueix una trajectòria helicoïdal
per la qual cosa té un component de velocitat radial, una altra tangencial i una tercera de
descens vertical.

Realitzant un balanç de forces en la partícula, és possible determinar el temps (tr) que

trigarà aquesta en arribar a la paret del cicló causa de la seva velocitat radial i el temps (ts)
per recórrer tota l'espiral descendent fins que canvia el seu recorregut. Una partícula serà
captada quan tr  ts, aplicant aquesta condició mínima s'obté el diàmetre mínim de
partícula que pot ser separat en un cicló:

D
d1  1,09k
  p   u
(12)

on
d1 és el diàmetre menor que pot ser separat (m)
k constant que depèn del tipus de cicló.
u la velocitat del gas a la boca d'entrada (m/s)
D diàmetre del cos del cicló (m)
nombre de voltes de l'hèlix
p densitat de la partícula (kg/m3)
 densitat del gas (kg/m3)
μ viscositat del gas (kg/m s)

Aquesta expressió permet calcular, en teoria, el diàmetre mínim de partícula que es pot
separar en un cicló de diàmetre D. Zenz, realitzant altres consideracions ha arribat a una
altra expressió similar:

9 b
d1 
  p   u
(13)

on "b" és l'ample de la boca d'entrada.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

En teoria el diàmetre calculat correspon a la mida que es separa amb una eficàcia de 100%,
però, resultats experimentals demostren que aquest valor no correspon a la grandària límit
de separació sinó que s'aproxima més a la mida que es separa amb una eficàcia del 50 %.
Se li denomina diàmetre de tall (d50) i per tant, d1 = d50.

Com es pot comprovar de les expressions anteriors, la velocitat té molta importància en

l'eficàcia de separació. Es pot observar clarament que a major velocitat menor és el
diàmetre que es pot separar i, per tant, més eficàcia; però això és cert fins a certs límits.
Velocitats massa elevades provoquen moltes turbulències i arrosseguen partícules que
haurien de ser captades pel que l'eficàcia disminueix. S'admet que per ciclons de tipus
normal aquesta ha d'estar compresa entre 15 i 30 m / s.

CÀLCUL DE L’EFICÀCIA

Per a un determinat tipus de cicló l'eficàcia depèn de diverses variables. Un augment de la

velocitat del gas, del diàmetre i la densitat de les partícules incrementa l'eficàcia, en canvi,
un augment de la viscositat del gas la disminueix, i la seva densitat a penes influeix. Si és
possible, el millor mètode per determinar-la és a partir de la corba d'eficàcia del cicló. Per
al cas del cicló tipus Zenz (taula I) es disposa d'aquesta corba (figura 8). L'eficàcia és
funció del diàmetre de partícula a separar di i d50 del cicló que es calcula a partir de les
equacions (12) o (13). A partir del valor d/d50 es determina l'eficàcia per a la fracció "i" de
diàmetre "d". L'eficàcia així obtinguda correspon a una eficàcia individual per al diàmetre
de partícula en qüestió, l'eficàcia per tota la distribució granulomètrica serà:

n
  i mi
i 1

S’ha de conèixer prèviament la distribució granulomètrica de les partícules en el gas (un

exemple es pot veure a la figura 4) i la densitat de les partícules.

Càlcul teòric de l'eficàcia.

De no disposar-se les corbes d'eficàcia pot utilitzar l'expressió de Leith i Licht (1972). La
teoria desenvolupada per Leith i Licht (1972) ha demostrat ser útil en el disseny pràctic de
ciclons. En aquesta teoria, es té en compte el fet que el perfil de velocitat en un cicló en
general no compleix estrictament a la forma ideal ut rn =cte, on n=1, sinó que s’ha
demostrat que n val entre 0,5 i 0,9 depenent de les dimensions del cicló i la temperatura. El
valor de n es pot estimar segons (Licht, 1980):

   T 
n  1  1  0,67 D 0,14   (14)
 283 

on T és la temperatura en K i D el diàmetre del cicló en m. Segons dita teoria l’eficàcia del

cicló es pot calcular segons l’expressió:

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració


i  1  exp  2C 1 ( 2n  2)  (15)

on C és un paràmetre sense dimensions i constant per a cada tipus de cicló que depèn de la
seva geometria,

Kab
C (16)
D2

K, a i b s'obtenen a partir de la taula (I) segons el tipus de cicló.  és el paràmetre

d'impacte inercial del cicló donat per:

  p d p2 u 
  n  1  (17)
 18D 
 

u és la velocitat tangencial del gas a l'entrada del cicló. Com es pot comprovar aquest
paràmetre depèn del diàmetre de les partícules. Aquest paràmetre es similar a la velocitat
terminal en el cas de les cambres de sedimentació i a la velocitat de migració pels
precipitadors electrostàtics. Existeix doncs, un paràmetre inercial per a cada diàmetre de
partícula, i per tant, una contribució diferent a l’eficàcia per a cada fracció de diàmetres en
una distribució granulomètrica. Com en el cas de les cambres de sedimentació (Zhao i
Pfeffer, 1997), si la distribució granulomètrica segueix una distribució gaussiana es pot
substituir el diàmetre de partícula per dm50, un diàmetre representatiu de tota la distribució.
(Veure l’eq. 10).

Variació de l’eficàcia amb la concentració de les partícules.

L’eficàcia obtinguda amb el gràfic de la figura (8) i l’expressió anterior correspon a

l’eficàcia del cicló sense interacció entre partícules de sòlid, denominada eficàcia en buit.
Si la concentració es elevada la presencia de partícules fa que xoquin entre elles degut a les
forces d’inèrcia i aleshores son captades més fàcilment fent que l’eficàcia augmenti. Així
doncs l’eficàcia augmenta amb la concentració de sòlid en el gas (càrrega) com a
conseqüència de la interacció de les partícules:

buit  c arg a

La Fig. 9 permet corregir l’eficàcia en buit en funció de la concentració de sòlids per a un

cicló tipus Zenz. Si no es disposa d’aquesta relació es pot emprar la següent relació per
petites variacions de la concentració:

0 , 018
100   a  Cb 
  (18)
100   b  C a 

Essent Ca i Cb les concentracions per a les eficàcies corresponents.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Variació de l’eficàcia amb el cabal.

Correspon a una variació de la velocitat d’entrada que afectaria el càlcul en l’expressió del
model, però si les variacions son poc importants es pot emprar:

12
100   a  Qb 
  (19)
100   b  Qa 

On Qa i Qb, són els cabals en las eficàcies corresponents.

Variació amb la viscositat.

12
100   a   b 
  (20)
100   b   a 

Essent µa i µb la viscositat en las dos situacions.

PÈRDUA DE CÀRREGA

La pèrdua de càrrega en el cicló en un factor important ja que determina els costos

d'operació i per tant s'ha de tenir en compte durant el seu disseny. Es considera acceptable
un valor inferior a 2500 N / m2 (250 mm columna d'aigua), el valor ideal està entre 25 i
180 mm.ca. La pèrdua de càrrega té les següents causes:

- Expansió del gas a l'entrada del cicló.

- Pèrdua d'energia cinètica en la trajectòria helicoïdal seguida pel gas.
- Fricció sobre la paret interior.
- Recuperació d'energia cinètica en forma d'energia de pressió a la sortida.

Encara que es poden desenvolupar expressions teòriques basades en les consideracions

anteriors, que permetin el càlcul d'aquesta magnitud les que donen millor resultat són les
que tenen una forta component empírica:

1
Pc   c g un (21)
2

on:
n = 1,5 ÷ 2. (se sol usar = 2)
g és la densitat del gas, kg./ m3
u, la seva velocitat a l'entrada, m/s.
c, és el coeficient de pèrdua de càrrega, és un paràmetre sense dimensions i és
conseqüència de la contribució de la pèrdua de càrrega del gas g, i la del sòlid s,

c   g s (22)

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

g depèn exclusivament de la geometria del cicló, si aquest no tenen cap modificació a

l'entrada s'anomena estàndard i es pot estimar mitjançant l'expressió empírica de Casal i
col. (1989),

2
 ab 
 g  11,3 2   3,33 (23)
 De 

on, a és l'alçada i b l'ample de la boca d'entrada i De el diàmetre del conducte de sortida

(taula I). Aquest coeficient té diferents valors segons la geometria del cicló i el tipus
d'entrada, així per una entrada constrictiva pot disminuir fins a la meitat, disminuint
conseqüentment la pèrdua de càrrega del cicló en la mateixa proporció. A la taula II es pot
apreciar els valors d’aquest coeficient per un cicló estàndard tipus Zenz (Llop, 2005).

Taula II. Coeficient de pèrdua de càrrega

pel gas segons diferents entrades.
Tipus d’entrada g (exp.)
Estàndard 6,14
Helicoïdal 2,77
Constrictiva 2,39
Paral·lela 1,46

s depèn de la concentració de sòlids i la seva relació es pot expressar segons l'equació

empírica de Briggs (1946):

1
s  (24)
1  a1  Cnb1

Essent a1 i b1 constants empíriques i Cn la concentració de sòlids en g/m3. Aquesta eq.

indica que la pèrdua de càrrega del cicló disminueix en augmentar la concentració de
sòlids. A la taula III es donen alguns valors publicats d’aquestes constants.

Taula III. Valors de a1 i b1 de l’eq. (24).

Entrada a1 b1
Estàndard 0,023 0,69
Deflector paral·lel 0,046 0,63

Aquesta disminució pot tenir el seu origen en l'augment de fricció a la paret del cicló causa
de la presència de sòlids que descendeixen per la paret, que redueix la velocitat tangencial
del gas en el cos del cicló. També contribueix la inèrcia de les partícules que en el seu
recorregut a l'interior del cicló les partícules faciliten el pas del gas provocant un efecte
d'igualar els moments de les capes adjacents del gas. La pèrdua de càrrega pot reduir-se en
més d'un 50% si es col·loca una pantalla que uneix el lateral de la boca d'entrada amb la
paret del conducte de sortida, de manera que canalitzi el corrent de gas. També s'obtenen
considerables reduccions si es disposa una entrada helicoïdal (Llop, 2005), (figura 7).

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Figura 8 Corba d’eficàcia per a un cicló tipus Zenz.

Figura 9. Correlació de la eficàcia en funció de la carga de

partícules per a un cicló del tipus Zenz (1 grain/ft3 =2,288 g/m3).

CICLONS EN PARAL·LEL. MULTICICLONS.

Quan s'han de tractar cabals considerables de gas les dimensions requerides pel cicló poden
arribar a ser tan grans que causen una dràstica disminució de la seva eficàcia. Si es manté
Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

una mida del cicló que proporcioni una eficàcia acceptable llavors augmenta
excessivament la pèrdua de càrrega el que fa augmentar la demanda d'energia, factor que
ve agreujat per la possibilitat de produir abrasió.

Per aquest motiu s'utilitzen disposicions de diversos ciclons de diàmetre petit que operen
en paral·lel es pot tractar aquest dispositiu en conjunt, grans cabals de gas amb unes
eficàcies elevades.

Si la pressió del gas no és la mateixa per a tots els ciclons en el conducte de descàrrega de
les partícules, poden produir corrents secundaris d'un cicló a un altre que fan disminuir
l'eficàcia produint reintroducció de partícules al corrent del gas. Per aquest motiu les
pèrdues de càrrega en cadascun dels ciclons han de ser la mateixes i per tant també les
seves dimensions. Així mateix la pèrdua de càrrega ha de ser la mateixa tant en els
conductes de sortida com en els d'entrada, també s'ha d'aconseguir que tant la
granulometria com la concentració de sòlids sigui la mateixa a la zona d'entrada. Tot això
obliga a uns dissenys acurats en aquestes zones, donant lloc entre altres característiques a
disposar de només un dipòsit de descàrrega de partícules. A la pràctica no sempre és
possible complir totes aquestes exigències, de manera que no és inusual trobar dispositius a
multicicló amb eficàcies inferiors a les que s'obtindria amb un sol cicló.

El tipus de cicló utilitzat per a aquestes disposicions sol ser el d'entrada axial ja que per a
un mateix diàmetre augmenta la seva capacitat al doble, encara que no és estrany trobar-los
d'entrada tangencial perpendicular o inclinada. Un exemple de dispositiu en multicicló pot
observar a la figura (10).

CICLONS EN SÈRIE

La disposició de ciclons en sèrie permet augmentar l'eficàcia de separació; però com a

conseqüència d'utilitzar més ciclons també augmenten la pèrdua de càrrega. L'eficàcia
global es calcula:

   p   s 100   p  (25)

on  és l'eficàcia global, p la del cicló primari i s la del secundari. S'utilitzen quan s'han
de tractar partícules fràgils, que tendeixen a experimentar atrició a elevades velocitats; en
aquest cas es posen dos ciclons en sèrie i a velocitats més baixes. Es pot utilitzar un cicló
primari per eliminar les partícules de major grandària, instal·lant un cicló secundari de
diàmetre menor. El nombre de ciclons en general no sobrepassa de tres.

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

a) Multicicló amb entrada coaxial.

b) multicicló amb entrada inclinada.

Figura 10. Dispositius en multicicló

REFERÈNCIES

Briggs, L. W., Trans. Amer. Inst. Chem. Eng., 42 (1946) 511.

Casal, J., Martínez-Benet, J.M., Valencia, E., Ing. Quím. (1989) Nº 2, 115.
Llop, M.F., Separació sòlid-gas: captació de partícules amb un cicló. Didàctica i organització
d’assignatures basades en l’experimentació. pp 247-252 Universitat politècnica de Catalunya.
Barcelona (2005).

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Exemple de càlcul d’un cicló

4) Es volen recuperar les partícules sòlides de catalitzador d’un corrent de gas de 2,25 m3 /s, una
densitat de 1 kg/m3 i una viscositat de 3,6·10-5 Kg/m s. Les partícules tenen una densitat de
1590 kg/m3 i la seva concentració és de 72 g/m3, la distribució granulomètrica es considerarà la
mateixa que en el problema anterior. Es disposa d’un cicló tipus Zenz de 0,9 m de diàmetre.
Determinar l’eficàcia i la caiguda de pressió.

di (m) 20 35 50 65 80 95 110 125 140 155 170

% en massa ac. 3 12,5 30 49 66 76,4 86 93,3 97 98,9 100

Resolució:
di (m) %massa %mi di/d50 rend,  mi * frac. Perd.
20 3.0 3.0 1.560 65 1.95 1.05
35 12.5 9.5 2.731 80 7.60 1.90
50 30.0 17.5 3.901 87 15.23 2.28
65 49.0 19.0 5.072 92 17.48 1.52
80 66.0 17.0 6.242 96 16.32 0.68
95 76.4 10.4 7.412 98 10.19 0.21
110 86.0 9.6 8.583 99 9.50 0.10
125 93.3 7.3 9.753 100 7.30 0.00
140 97.0 3.7 10.923 100 3.70 0.00
155 98.9 1.9 12.094 100 1.90 0.00
170 100.0 1.1 13.264 100 1.10 0.00
92.27 7.73

Determinació de d50.

Segons Zenz

9b 9  0,25  0,9  3,6  105

d50    12,8  10 6 m
 p   g   u 1590    4  22,2

Q 2,25
Ja que u   22.2m / s
ab 0,5  0,9  0,25  0,9

h h / Dc 2
i v   4
a a / Dc 0,5

Segons la teoria de Rosin

D 3,6  105  0,9

d50  1,09 K  1,09  0,729  12  10 6 m
 pu 4  1590  22,2

Es pren el cas mes desfavorable de d50=12,8 m. Amb aquest valor obtenim la columna (4) i a
partir de la figura 6 s’obté el rendiment i de cada fracció, columna (5). El rendiment o eficàcia
global és:

   mii  92,27%
Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

i de la figura 7 i Cn=72 g/m3 l’eficàcia corregida és c  98,2 %

Pèrdua de càrrega

Com no coneixem els valors de a1 i b1 de l’equació (12) es calcula en buit ja que es superior que si
es te en considera la presència de partícules.

1 2
P  c u
2
2
 ab 
Com c   g i  g  11,3 2   3,33
 De 
2
 0,5D  0,25D 
 g  11,3   3,33  6,16
 0,5D 
2


P  6,16 122,2  1518 N / m2 < 2500 N/m2

1 2
(acceptable)
2

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

Exercicis captació de partícules (Sedimentació i ciclons)

1) Considerar una cambra de sedimentació per a la qual H=0,5 m; b=1 m; L=10 m; up=0,03·m/s,
p=2000 kg/m3 i aire=1,85 x 10-5 kg/m s, a) Determinar l’eficàcia de separació per a partícules
de 10, 20, 30, 40, 50 m de diàmetre, b) a partir de quin diàmetre l’eficàcia és del 100 %?
Resposta: a) 3,93; 15,7; 35,3; 62,8; 98,14 b) dp=50,5 m.

2) Determinar la llargada necessària d’una cambra de sedimentació per aconseguir un 90 %

d’eficàcia per a partícules de 50 m i densitat 2000 kg/m3, en un corrent de gas d’1·m3s-1 a
298·K i 1 atm. La cambra ha de tenir H=1 m i b=1 m. aire=1,85 x 10-5 kg/m s.
Resposta: L=15,7 m.

3) Un corrent d’aire de 225 m3/min, 20 ºC i pressió atmosfèrica, conté partícules de diàmetre

equivalent de 50 m i. p=2400 kg/m3, del qual es volen separar. Si la concentració de pols és
de 1 g/m3. Determinar: a) les dimensions de la cambra de sedimentació per separar-les si H=1
m. b) el temps de neteja si aquesta s’ha de fer quan degut a la deposició de pols l’alçada
efectiva de la cambra efectiva es redueix un 1 % (considerar que la fracció buida de la pols és
de 0,4) c)·Determinar l’eficàcia de l’equip si es tractes el mateix aire que conté partícules amb
la distribució granulomètrica de la taula adjunta. =1,77x10-5 Pa x s i la màxima velocitat de
pas de l’aire ha de ser de 3·m/s.

di (m) 20 35 50 65 80 95 110 125 140 155 170

% en massa ac. 3 12,5 30 49 66 76,4 86 93,3 97 98,9 100
Resposta: a) L=16,2 m; b=1,25 m (si =98 % i N=4) b) t=86,7 h; c) =96,7 %

4) Es vol recuperar les partícules sòlides de catalitzador d’un corrent de gas de 2,25 m 3 /s, una
densitat de 1 kg/m3 i una viscositat de 3,6·10-5 Kg/m s. Les partícules tenen una densitat de
1590 kg/m3 i la seva concentració és de 72 g/m3, la distribució granulomètrica es considerarà la
mateixa que en el problema anterior. Es disposa d’un cicló tipus Zenz de 0,9 m de diàmetre.
Determinar a) l’eficàcia i b) la caiguda de pressió.
Resposta: a) a) =98,2 % b) P=1518 Pa.

5) S’han de separar les partícules contingudes en un corrent d’aire de 7500 m 3/h que està a 100 ºC
i pressió atmosfèrica. El sòlid te una densitat de 1700 kg/m 3. a) determinar l’eficàcia d’un cicló
d’1 metre de diàmetre si la distribució granulomètrica és l’especificada a l’exercici anterior.
Utilitzar les expressions pel càlcul teòric de Leith i Licht i suposant la distribució gaussiana, b)
Repetir l’apartat anterior considerant distribució no gaussiana c) determinar el diàmetre del
cicló si es necessita una eficàcia del 99,99 %. Dades: =2,74x10-5 Pa s, =1 kg/m3. Considerar
el cicló tipus Zenz. Resposta: a) =99,47 % b) =98,71 % c) D=0,75m.

6) S’han de separar les partícules contingudes en un corrent d’aire de 7500 m3/h. Les condicions
de treball són de100°C i pressió atmosfèrica. El cabal de sòlid s’avalua en 360 kg/h i té una
densitat de 1700 kg/m3.a) Determinar el diàmetre del cicló necessari així com la resta de
dimensions b) Calcular la concentració de sòlids del gas net. L’eficàcia especificada ha de ser
del 99,6% i pels càlculs considerar un diàmetre de partícula de 90 m. Dades: =2,185·10-5 Pa
s, =0,959 kg/m3. Resposta: a) D=0,9 m, b) C=0,192 g/m3.

7) Calcular a) les dimensions d’un cicló per separar partícules d’una grandària de 110 m
contingudes en un corrent de 2000 kg/h d’aire a 100°C. Calcular també b) la pèrdua de càrrega.
L'eficàcia de separació ha de ser  = 98,6%. Resposta: a) D=0,48 m, b) P=1182 Pa.

  1,46  106  T 1,504 / T  120 T en K; p=4000 kg/m3, =1,2(298/T).

Miquel F. Llop
Ciència i Tecnologia del Medi Ambient Equips de depuració

8) Es disposa d’un cicló de diàmetre D = 1 m tipus Zenz i es vol utilitzar per separar partícules de
86 m que tenen una densitat de 1700 kg/m3, d´un corrent d´aire a 100·ºC, que té una densitat
de 100 = 0,959 kg/m3 i una viscositat de 2,23·10-5 Pa s. La velocitat a l’entrada del cicló és de
u·= 20 m/s. Determinar la concentració admissible de sòlid a l´entrada, si es vol, separar un
diàmetre de 86 m i complir la normativa vigent Csortida = 100 mg/Nm3.

9) En el primer dia de treball en una industria us proposen que solucioneu un problema de

contaminació, aquesta emet a l´atmosfera un corrent d´aire amb una concentració de sòlids de 4
g/Nm3, excessivament alta ja que la màxima admissible es de 100 mg/Nm3 En el magatzem hi
ha un cicló arraconat i ple de pols del tipus Zen de 1,2m de diàmetre. Serà possible utilitzar
aquest cicló per reduir l´emissió com a mínim fins el límit admès?. El cabal d´aire a tractar es
de 12960 Nm3/h, la densitat de les partícules es de 1400 kg/m3 i la de l’aire de 1,19 kg/m3. La
viscositat d´aquest es =1,85. 10-5 kg/ms. Determinar la concentració de sòlid en el corrent de
sortida del cicló així com l´eficàcia mínima que hauria de tenir en cas de que no es pogués
utilitzar l´existent. La distribució granulomètrica de les partícules sòlides és:

di (m) 30 50 65 90 120 155

mi. % pes 4,5 13,5 17 21 30 11

Miquel F. Llop