I Can’t Help It – Esperanza Spalding

Brenda Sara

I Can’t Help It
Esperanza Spalding
Radio Music Society – 2012
Universal Music

Es tracta de la versió jazz de la cantant i contrabaixista Esperanza Spalding de la

cançó I Can’t Help It de Michael Jackson, originalment de l’àlbum Off The Wall.
Aquesta cançó forma part del seu últim treball discogràfic, Radio Music Society,
una proposta dirigida a tots els públics, també pels no acostumats al jazz.

Aquesta cançó va ser composada pel famós Stevie Wonder i forma part del
repertori més conegut de Michael Jackson, per tant ha estat recorrentment
versionada.

La cançó original està en La bemoll major i la versió en qüestió ha respectat la

tonalitat, ja que el registre vocal del cantant era prou agut com per ser cantat per
una veu femenina.

Ja centrant l’atenció en la versió de l’Esperança Spalding, podem observar que a

diferència de la sonoritat de la versió original ha omès tensions de 9ena i 6ena
presents durant gairebé tota la peça mitjançant efectes de strings i ha jugat més
amb els ritmes i joc entre instruments amb moment d’improvisació i diàleg.
Harmònicament tot i aparèixer menys acords amb tensions en la base no es pas
poc arriscada, ja que mitjançant el joc melòdic dels instruments que hi juguen
crea una sèrie de dissonàncies, sobretot amb el contrabaix i les veus.

La peça comença amb una introducció més ampliada de la de la versió original,

directament amb un punteig de guitarra, acompanyada d’una bateria regular i
una improvisació de saxo que es trenca per l’aparició de veus a mode coral que
insinuen una peça de temàtica seductora. Aquestes veus hi apareixen en
intervals de 3eres però també de 2ones menors, creant un ambient d’enigma
però lluminoses degut al color de la sonoritat de la veu. De seguida esclata la
primera estrofa a on reconeixem ja la peça de Michael Jackson, però amb un
ritme irregular, ple de talls i punteig magistral de contrabaix dut a terme per la
pròpia Esperança. La cançó recobra el ritme regular una vegada entrem a la
tornada, però es torna a trencar amb l’aparició de les estrofes. Tot sempre,
acompanyat amb el joc de contrabaix que fa de suport a tota l’estructura
harmònica. Després de dues repeticions de tornada, la peça es relaxa donant peu
a un altre solo de saxo, a on es produeix un diàleg poc pretensiós però encertat
magníficament amb el contrabaix mentre la bateria va marcant el moviment
vibrant. Finalment, culmina amb els mateixos motius presentats al principi però
aquesta vegada amb un petit duo de contrabaix i veu amb intervals de 6ena
major que denoten un cert desconcert però una delícia a la vegada.

En definitiva, una versió molt ben aconseguida amb només bateria, guitarres
amb efectes, saxo, algun efecte de xilòfon i veus. Simple i exquisidament
arranjada.