NEUROCIENCIA COGNITIVA: LÒBUL FRONTAL I COGNICIÓ

Bases neuroanatòmiques:
Tradicionalment, l'escorça frontal s'ha dividit en tres grans zones
• L'escorça motora.
• L'escorça premotora.
• L'escorça prefrontal.
-Des d'un punt de vista funcional les àrees corticals que intervenen en el control motor
no únicament es restringeixen a les àrees motores pròpiament dites (sinó que també
inclouen àrees d'associació de l'escorça frontal (l'escorça prefrontal dorsolateral) i fins
i tot de l'escorça parietal posterior.
-L'escorça prefrontal participa tant en l'aprenentatge explícit com en l'aprenentatge
implícit.
-L'escorça prefrontal es pot dividir anatòmicament en tres grans regions:
• L'escorça prefrontal dorsolateral.
• L'escorça prefrontal orbital.
• L'escorça cingular anterior

Escorça prefrontal
-L'escorça frontal és la regió on les funcions cognitives estan menys lateralitzades.
- Si bé els aspectes de planificació, categorització, raonament, etc.
-Els símptomes de lesions als lòbuls frontals: aspectes estrictament cognitius (com la
planificació, seqüenciació, atenció, etc.), com aspectes comportamentals, de
personalitat, motivacionals i emocionals.

Escorça prefrontal dorsolateral

ontal dorsolateral ens ajuda a seleccionar l'estratègia que resulta més
adequada per a posar en marxa el moviment
icipar en la presa de decisions d'iniciar el
moviment.
-l'escorça prefrontal exerceix un paper crític en el funcionament d'aquesta xarxa i, per
tant, en la memòria de treball i en l'organització i el control executiu de la nostra
conducta.
 està comunicada amb pràcticament totes les regions corticals i subcorticals, la qual
cosa provoca que tingui una posició única per a monitoritzar i manipular els diferents
processos cognitius.
l’escorça prefrontal dorsolateral exerceix un paper crític en el
manteniment i manipulació activa de la informació.

Patologia de l’escorça frontal

1 L’escorça dorsolateral i funcions executives
Les funcions executives són un conjunt de processos cognitius superiors com la
resolució de problemes, la planificació mental, la inhibició de conductes, el control de
les accions, etc.; la funció principal del sistema executiu és el monitoratge cognitiu de
processos i la seva regulació en funció de les demandes ambientals.

és la d'organitzar
temporalment les accions que estan dirigides a aconseguir una meta,
actua com a mediador d'una quantitat d'estímuls que es
reben de manera independent i que coincideixen en el temps, amb la finalitat
d'organitzar la conducta per a una finalitat determinada.

1.1 Planificació
La planificació depèn de l'habilitat de l'individu per a identificar i organitzar les
actuacions o els passos necessaris per a aconseguir una meta determinada.
establir conceptes, la generació
d'alternatives, la presa de decisions i la capacitat per a ordenar jeràrquicament les
idees i les informacions rellevants. La planificació, per tant, és una funció complexa
que és difícil valorar amb tests estandarditzats
-Les lesions a l'escorça prefrontal produeixen alteracions en la planificació.
1.2 Conceptualització o flexibilitat cognitiva
dorsolateral S’ha d’observar que l'individu és capaç d'adquirir conceptes i
de modificar-los en resposta a estímuls canviants.
recerca és el test de cartes de
Wisconsin (WCST), una prova que activa l'escorça dorsolateral i que els pacients amb
lesions en aquesta àrea de l'escorça frontal no són capaços de fer.
1.3 Memòria de treball
erativa constitueix un magatzem d'informació
limitat i dinàmic imprescindible per al funcionament correcte de les funcions
cognitives superiors produïdes per l'escorça prefrontal.
La memòria de treball és imprescindible per a dur a terme qualsevol tasca mental,
com seleccionar, mantenir i manipular informació, raonar correctament, solucionar
problemes, calcular, etc. Les tasques que requereixen invertir dígits o combinar i
ordenar llistes de dígits i lletres solen ser bones maneres de valorar aquest tipus de
memòria.

2) Escorça orbital i conducta

et inhibir els inputs interns i externs que poden interferir en la conducta, en el
discurs o en la cognició en general.
estímuls que cal inhibir per a l'èxit en les tasques són els següents:
• Els impulsos i les conductes instintives
• Les interferències d'informació somatosensorial
• Les interferències de representacions motores apreses
rbitofrontal s'estén al control
emocional.

3) Escorça cingular i motivació

, s'han relacionat amb la motivació dirigida cap a una acció, amb l'activitat
exploratòria i la iniciativa per a dirigir l'atenció.
Les lesions en aquesta regió prefrontal causen trastorns en la motivació, mutisme,
conductes d'imitació i d'utilització, alteració en la capacitat per a fer respostes
evitatives i, en general, poca capacitat de resposta.
anterior ha estat àmpliament relacionada amb
patologies psiquiàtriques com l'esquizofrènia o la depressió.

4) Síndrome frontal
ampli que comprèn el conjunt de
símptomes cognitius i/o conductuals que s'observen després de lesions a l'escorça
frontal.
comportaments i les alteracions després d'una lesió frontal solen ser variats, des
de pacients que es mostren irresponsables, accelerats, mancats de judici moral i
jocosos, fins als pacients sense iniciativa, desmotivats, als quals no interessa res de
l'entorn.
 síndrome dorsolateral, orbital o cingular anterior, per a
diferenciar el conjunt de símptomes que s'observen, segons quina sigui la regió de
l'escorça frontal lesionada.
El 1975, Blumer i Benson van introduir el terme pseudodepressiu i pseudopsicopàtic
per a referir-se a les síndromes que presentaven els pacients amb lesions prefrontals i
que s'assemblaven en algun aspecte a la depressió o a la psicopatia.
• síndrome pseudopsicopàtica presenten accions
desinhibides, jocositat i actitud pueril, desinhibició sexual, impulsivitat,
irritabilitat, falta de seny social i tendeixen a mostrar-se hipercinètics. Actuen
sense ser capaços de valorar les conseqüències dels seus actes i normalment
no tenen una finalitat o un objectiu concrets. Aquesta síndrome és el que
s'observa en les lesions orbitals bilaterals.

• síndrome pseudodepressiva es mostren apàtics, mancats

d'impuls, sense desig sexual, indiferents a l'entorn, sense capacitat de
planificar o organitzar, que no tenen motivació i normalment hipocinètics.
Aquesta seria la conducta més pròpia de l'afectació conductual en les lesions
que afecten l'escorça cingular de manera bilateral.
s'ha referit a les síndromes frontals clàssiques,
com la síndrome frontal abúlica, o com la síndrome frontal desinhibida.

5 Escorça prefrontal i dèficit d’atenció

na alteració en la capacitat de
mantenir l'atenció d'una manera sostinguda.
l'atenció selectiva, o de la capacitat de focalitzar l'atenció, també és
un dels dèficits més freqüents que són secundaris en lesió a l'escorça prefrontal.
stic d'aquest tipus de lesió és l'alteració
en la capacitat d'inhibir respostes automàtiques o respostes que es processen amb
més velocitat.
6) Escorça prefrontal i memòria
era tant indirecta com directa.
Encara que els circuits de memòria es trobin intactes, els pacients amb lesions frontals
presenten desavantatge en les proves de memòria a causa del seu dèficit d'atenció i
de memòria de treball.
refrontals presenten una alteració desproporcionada en la
capacitat de retenció amb relació a la capacitat de reconeixement.
lesions prefrontals consisteix en
un dèficit en la ubicació contextual de la informació. Els pacients poden recuperar
dades concretes, però són incapaços de situar-los en un context determinat.
7) Escorça prefrontal i llenguatge
Les lesions a l'escorça frontal poden produir afàsia motora o mutisme verbal,ja que
a la regió perisilviana hi ha l'àrea funcional que permet l'articulació i expressió
lingüística, això és, l'àrea de Broca i zones confrontants.
A més, les lesions a l'escorça prefrontal afecten el llenguatge reduint la capacitat per a
expressar un contingut amb elevat grau d'abstracció o organització, i sovint s'observa
un llenguatge que, encara que estructuralment és correcte, es mostra empobrit,
concret i que tendeix a la frase breu.
l'escorça cingular, específicament, produeixen dèficits en la motivació
per a la parla, amb la qual cosa els pacients es mantenen callats tot i que se'ls estimuli.
l'escorça dorsolateral en l'organització de la informació i
en la flexibilitat mental, els pacients mostren dificultats en tasques de fluïdesa verbal,
com ara buscar noms d'animals o buscar paraules que comencin per una lletra
determinada.
perseveració en la resposta a aquest tipus d'exercici
Altres alteracions secundaries a lesions prefrontals
síndrome d'utilització és un tipus de resposta motora que s'observa després de
patir lesions prefrontals bilaterals. Consisteix en una incapacitat per a inhibir l'acte
d'utilitzar els objectes que el pacient té davant i que són susceptibles d'alguna acció.
Les conductes d'imitació són un altre signe característic dels pacients amb lesions
prefrontals bilaterals. Aquesta conducta d'imitació es manifesta de dues maneres: com
ecolàlia o ecopràxia.

Bases neuroanatòmiques
 Es situa sota de la cissura de Silvi, per davant del lòbul occipital.

 Còrtex auditiu: El lòbul temporal conté l'àrea auditiva primària (40 i 41 de

Brodmann), secundària i d'associació:
 Àrea auditiva primària: Rep la informació que li arriba dels òrgans auditius
(oïda) i permet prendre consciència del so.
 Àrea auditiva secundària i d'associació: Es troben en la circumvolució temporal
superior. Inclou l'àrea de Wernicke, que influeix en la descodificació auditiva
del llenguatge (comprensió).
 El lòbul temporal medial: inclou estructures com la regió hipocampal (hipocamp),
l'escorça perirrinal, entorrinal i parahipocampal. Aquestes estructures i la seva
connexió amb l'escorç
 Àrea d'associació parieto-temporo-occipital: Aquesta situada en el punt d'unió dels
tres lòbuls cerebrals en qüestió. Relaciona la informació dels sistemes visual, auditiu i
somatosensorial (de les àrees primàries i secundàries) i envia informació a altres
àrees, com per exemple, l'escorça prefrontal o el sistema límbic. És una àrea
relacionada amb moltes funcions complexes, com per exemple, la percepció espacial,
atenció dirigida, integració visuomotora, situació corporal pròpia a l'espai, relació
d'informació auditiva, visual… amb aspectes de tipus verbal i memorístic, etc
Àrea d'associació límbica: S'encarrega de la integració de la informació de les àrees
primàries i secundàries amb experiències afectives i memorístiques (experiència).
També relacionada amb el control de la conducta i la motivació. Intervé en la
regulació de les emocions i del comportament sexual, també en l'aprenentatge.
 Resum:
 Còrtex auditiu: Percepció i reconeixement del so.
Àrea de Wernicke: Associació, descodificació del llenguatge, comprensió.
 Àrea temporal medial: Memòria.
 Regió parieto-temporo-occipital: Associació, funciones complexes.
 Sistema límbic: Associació, emocions, conducta sexual, aprenentatge…

Patologia del lòbul temporal:

Lesions en aquesta zona provoquen una pèrdua
deconsciència conservant-se la reacció reflecteix al so (informació que es processa
anivell subcortical). Una lesió unilateral produeix sordesa parcial en tots dos oïdes
amb major pèrdua del costat contralateral.
ació: Lesions en aquestes àrees comportaran
problemes en la capacitat per seleccionar o reconèixer determinats elements auditius.
Lesions en l'escorça d'associació esquerra poden donar lloc a sordesa extrema per a
les paraules. Lesions a l'àrea de Wernicke donaran lloc a l'anomenada afàsia
deWernicke.
emporal medial: Lesions en l'hemisferi esquerre s'han associat a dificultats
per recordar informació verbal i en l'hemisferi dret per recordar patrons d'informació
visual. Lesions en aquestes regions poden causar amnèsia anterògrada.
Patologia del lòbul temporal:
-temporo-occipital: Lesions en aquesta regió poden causar
problemes perceptius, com la prosopagnòsia (dèficit en el reconeixement de cares
familiars), dificultats en l'organització de la informació verbal i no verbal,
hemiasomatognosia, etc.
Lesions en aquestes zones poden causar problemes en la
regulació de l'afecte i canvis en la personalitat de la persona afecteu. També
problemes en la regulació del comportament sexual (indiscriminat) i de la motivació
(apatia). Una síndrome descrita a causa de la lesió d'aquesta regió és el de Klüber-
Bucy
Llenguatge: Afàsia de Wernicke
 L’afàsia és un trastorn en el llenguatge causat per un dany cerebral. Pot afectar
tant a la comprensió com a la producció, i tant al nivell semàntic, fonològic,
morfològic i sintàctic del llenguatge.
 Gran variabilitat de patrons depenen del volum, etiologia i localització de la
lesió.
 L'afàsia causa un gran impacte en la persona afectada, limita la seva capacitat
funcional i afecta al rol que juga en la societat i en el context social immediat
 Lesió en l’àrea 21, 22 de Broadman.
 Parla fluent, sense esforços, i amb un ritme normal o més elevat en nombre
(logorrea).
 L’articulació i la prosòdia són normals. No hi ha dificultats motores en la seva
producció.
 Presenten problemes en la comprensió del llenguatge
 El problema en la producció es centra en la selecció de les paraules, donant lloc a
moltes distorsions, principalment, parafàsies fonèmiques, fonològiques i semàntiques.
  En alguns pacients la seva producció és comprensible (encara que hi ha un augment
de termes com cosa, aquell, això, etc.), però en altres hi ha el número de substitucions
parafàsiques pot ser tant gran que la seva producció pot resultar inintel·ligible (argot
afàsic o jargonafàsia).

Memòria
com l’habilitat per assimilar, emmagatzemar i recuperar
la informació.
dificació de la informació, la retenció
de la informació és l’estadi d’emmagatzemament, i l’accés a la informació quan es
precisa és l’estadi de recuperació.
Memòria
ssificar els diferents tipus de memòria:
i. Memòria dependent del temps,
ii. Memòria dependent del tipus d’informació,
iii. Memòria de modalitat específica,
iv. Estadis de record, de recuperació o reconeixement,
v. Memòria implícita o explícita,
vi. Memòria anterògrada i retrògrada
PRINCIPALS SÍNDROMES AMNÈSIQUES:
La síndrome deWernicke-Korsakoff
• La síndrome de Korsakoff és una amnèsia diencefàlica que es produeix per l'afectació
dels cossos mamil·lars de l'hipotàlem i del nucli dorsomedial del tàlem, com a
conseqüència d'un dèficit de tiamina.
• Els pacients que la pateixen se solen mostrar desorientats en el temps i presenten
una alteració greu de la memòria anterògrada, i són incapaços d'aprendre informació
nova (memòria anterògrada) i de recordar allò que han fet tan sols fa unes quantes
hores o el dia anteriors.
Memòria
• L'alteració en la memòria episòdica, que afecta tant la capacitat per a establir
aprenentatges nous com la retenció a llarg termini d'aquesta informació, és la
característica més destacada d'aquests pacients.
• La memòria retrògrada també està alterada amb un gradient temporal.
• La confabulació és un trastorn molt característic en la síndrome de Korsakof. La
confabulació es refereix a la representació inventada d'experiències passades, que
sovint inclou un esdeveniment real distorsionat o, fins i tot, intencions futures
traslladades al passat. Els pacients confabulen completant els continguts que no poden
recuperar.

Amnèsia secundària a encefalitis per herpes

ncipalment els lòbuls temporals medials, tant
unilateralment com bilateralment, i produeix en alguns casos, una amnèsia total que
afecta la memòria anterògrada tant verbal com visual.
d'uns símptomes lleus fins a un quadre mortal
fulminant. La mortalitat se situa en un 25% i entre un 20-40% dels pacients que
sobreviuen presenten seqüeles greus; aproximadament un 70% presenten alteracions
de memòria recent.
mpre té predilecció pels lòbuls temporals i afecta des
de l'escorça fins les estructures més profundes del sistema límbic, l'amnèsia es pot
acompanyar d'alteracions emocionals i conductuals.

anterògrada i també un dèficit en la memòria retrògrada, en la qual el pacient pot

arribar a perdre la informació de fins a diversos anys previs a l'inici de la malaltia.
orals, els pacients amb amnèsia secundària a
encefalitis per herpes també poden presentar anomia per afectació del pol temporal
anterior o, fins i tot, afàsia, si es veuen afectats els circuits lingüístics del lòbul
temporal.
Conducta i emoció
La síndrome de Klüver-Bucy
l 1939 la síndrome que porta el seu nom,
quan, en fer lobectomies bitemporals a mones rhesus, van observar que els animals
mostraven alteracions de la conducta sexual en forma d'un augment dels
comportaments de caràcter sexual i d'una tendència a explorar amb la boca tots els
objectes.
les lesions temporals bilaterals poden donar quadres semblants, en els
quals s'observa un augment de la libido i de conductes masturbatòries, una tendència
a la hiperoralitat i bulímia.

Alteracions perceptives
Agnòsia visual
l'alteració en la capacitat per a reconèixer estímuls
visuals ja apresos prèviament, com a conseqüència d'una lesió cerebral i no explicable
per un dèficit cognitiu global ni per una alteració a les àrees visuals que impedeixin la
visió d'aquest estímul
Es produeix com a conseqüència de lesions al lòbul occipital de l'hemisferi dominant
per al llenguatge que desconnecten la informació que prové de les àrees visuals de la
que prové de les àrees lingüístiques, i la desproveeixen del seu significat.
n una alteració en la capacitat per a identificar
els objectes, mantenint intacta la capacitat per al reconeixement de les cares.
poden reconèixer els estímuls quan utilitzen el tacte
o quan es poden guiar pel seu so

Prosopagnòsia
un dèficit en el reconeixement de cares familiars.
incapaç de relacionar una cara amb una persona
coneguda prèviament.
, és capaç de reconèixer la identitat de la persona per la veu, pel
moviment o per qualsevol altre canal sensorial que no sigui la vista.

Els pacients amb prosopagnòsia poden, habitualment, diferenciar si es tracta d'una cara
humana o d'un primat, poden diferenciar si el propietari de la cara és del gènere masculí o
femení, i també si un rostre pertany a un nen o a un adult. Fins i tot poden definir l'expressió
emocional que conté la cara. No obstant això, no són capaços d'identificar-la.

 El problema, en aquest trastorn, es troba en la dissociació de la informació visual i la

informació de caràcter semàntic relacionada amb aquesta imatge.  En casos greus, els
pacients poden tenir problemes en reconèixer la seva pròpia cara.
LOBUL PARIETAL I DE COGNICIO

Bases neuroanatòmiques
darrera del solc central dels 2 hemisferis fins al lòbul occipital.
Àrea somatosensorial primària (o àrea 3-2-1):  Conté múltiples regions i cadascuna
d'elles s'encarrega de desenvolupar unes sensacions determinades. En funció de la
intensitat sensitiva de cadascuna de les sensacions, la regió específica de l'àrea
somatosensorial serà més gran o més petita. Es denomina escorça somatomotora.
 La principal funció d’aquesta àrea és la de rebre les diferents modalitats d'estímul
tals com el tacte/pressió, la temperatura, la propiocepció (posició del cos i equilibri
muscular) i la nocicepció (dolor). Rep la informació sensorial que prové dels músculs i
les articulacions del cos.
Àrea secundaria (o àrea 40):  S'encarrega principalment de transmetre i integrar aspectes
detallats de la informació sensitiva.

 D'altra banda, l'àrea secundària s'encarrega de desenvolupar l'esquema corporal i la

consciència de diverses modalitats sensorial.

Àrea associativa sensorial o posterior (àrees 5 i 7):

. Concretament, juga
un paper fonamental en el desenvolupament de les activitats relacionades amb la
projecció del braç cap a un blanc visual i en les accions de manipulació manual.
s'utilitza
per conduir moviments del cos en combinació amb les sensacions visuals i
somatosensitives.

Funcions del lòbul parietal:

cerebral podria participar d'alguna forma o d’una altra en la majoria de les activitats
cerebrals.

principals:
I. La integració i el processament de la informació sensorial que prové de diferents
canals.
II. El processament de la informació numèrica i, per tant, el desenvolupament
d'activitats matemàtiques. Processament de la lectura i l’escriptura.
III. El processament de la informació analítica i simbòlica en la qual s'inclouen els
processos relacionats amb el llenguatge
La integració i el processament de la informació sensorial que prové de diferents
canals.
• El lòbul parietal destaca principalment per tenir una de les majors àrees d'associació
de tot el cervell. És a dir, aquesta estructura s'encarrega de combinar i integrar la
informació que prové de totes les àrees del cos.
• Permet la creació de conceptes abstractes es dóna en part gràcies al lòbul parietal,
ja que aquesta estructura permet a les persones generar diferents idees a partir dels
elements informatius captats per diferents sentits i elaborats per diverses estructures
cerebrals.
• També duu a terme activitats importants sobre la informació de com un mateix es
relaciona amb el món a temps real.
També s'encarrega d'integrar informació més abstracta i complexa que inclou tant
elements sensitius externs com a elements sensitius interns.
• En definitiva, la funció d'integració sensorial del lòbul parietal fa referència al
desenvolupament d'un processament somatoestèsic.
• Per tant, ens permet el desenvolupament de la capacitat sensorial de reconèixer les
sensacions de l'organisme

El processament de la informació numèrica i, per tant, el desenvolupament

d'activitats matemàtiques. Processament de la lectura i l’escriptura.
• L'altra gran funció del lòbul parietal consisteix a treballar amb els símbols i
l'aritmètica. Al ser el lòbul parietal un lloc en el qual es barregen molts processos
mentals, fa possible el pensament abstracte necessari per pensar en símbols.
• La funció matemàtica sorgeix a partir de l'anàlisi del que es percep sensorialment.
• En aquest sentit, el lòbul parietal s'encarrega d'integrar tots els elements
informatius i desenvolupar la imaginació d'una seqüència d'unitats amb les quals,
posteriorment, treballar matemàticament
El processament de la informació simbòlica en la qual s'inclouen els processos
relacionats amb el llenguatge.
• A partir del mateix mecanisme que el que permet el processament de la informació
analítica, el lòbul parietal permet el desenvolupament de la informació simbòlica.

cosa les seves propietats,i adjudicar un conjunt de trets (reals i/o irreals) a les coses. La
capacitat simbòlica és pròpia de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupamentde
la comunicació i del pensament.
• En aquest cas també juga un paper primordial la integració i elaboració de la
informació
sensorial. A partir de la conjunció de múltiples tipus de dades informatives, el cervell
és capaç d'iniciar el pensament simbòlic
Patologia del lòbul parietal:
 Àrees somatosensorials primàries: 
 Alteració de la somestèsia (cutània i propioceptiva). 
 Alteració de la capacitat per localitzar les sensacions del dolor i temperatura.
 Àrees somatosensorials secundàries: 

 Alteració de la discriminació fina 

 Agnòsia tàctil 
 Atàxia parietal 
 Hemiparesia parietal

 Àrees parietals inferiors d’associació supramodal:

Hemisferi esquerra: 
 Alèxia  es la pérdida parcial o total de la capacidad de leer
 Agrafia (apràxica i psicolingüística) problemes per moure la boca, parlar, escriure.
 Acalcúlia no reconèixer numeros
 Agnòsia digital  incapacidad de reconocer,mostrar y nombrar los distintos dedos de
las manos propias o de otra persona
 Desorientació dreta-esquerra 
 Apràxies (visuoconstructiva(incapazitat de planificar per vestir..=, ideomotora
(gestos), ideatòria (anar a un objectiu)(, del vestir) 
 Sd de Gerstmann (combinació de agrafia, acalcúlia, desorientació E-D. Agnòsia
digital) 
 autopagnosia (incapacitat per anomenar i localitzar parts del cos)

Hemisferi dret:



 (de la part esquerra del cos i de l'espai)
 -espacial
 -Babinski (síndrome que consisteix en 5 símptomes: hemiplegia
(mitat cos paralitzat), hemiasomatognòsia (indiferència de la part paralitzada),
al·lucinacions cinestèsiques, asimbòlia al dolor, anosognosia de la hemiplegia)
Resum:

a lesió (depèn de lazona exacte) pot

provocar agnòsies, apràxies, síndrome deGerstmann (esquerra), negligència
contralateral (dreta)… depèn del’hemisferi afectat