Introducció.

Els romans s'estableixen a la Península Ibèrica durant el segle II a.C i el segle I a.C amb diferents
etapes. Durant cada etapa consolidaran nous territoris i reestructuraran l'organització política dels
seus territoris.

Context.
Roma començà a ocupar la Península Ibèrica durant la Segona Guerra Púnica, el 218 a.C, cosa que
formava part de la seva estratègia per acabar amb els atacs cartaginesos a la península itàlica.
Els romans expulsaren els cartaginesos de la península i varen començar el procés de colonització.
Durant els següents segles Roma consolidarà els seus territoris i realitzarà la seva expansió en
diverses etapes.
Romà canviarà de sistema de govern, deixarà de ser un república i passarà a ser un Imperi Romà
durant l'ocupació a la Península Ibèrica, per tant la seva ocupació coincideix amb la seva màxima
explendor.
La situació de l'Imperi Romà a la península ibèrica anirà a pitjor a partir del 260, quan pobles
invasors comencen a generar conflictes.

Anàlisi extern.
El territori peninsular de Roma s'organitzava en províncies que podien ser de diferents tipus:
senatorials i imperials. Cada província estava governada per un pretor, un procònsol, un cònsol i un
consell dedicat a les funcions administratives.
Al segle IV l'Imperi Romà ja s'havia consolidat a la Peninsula Ibèrica i estava dividit en 6
províncies: Gal·lècia, Tarraconensis, Lusitània, Cartaginensis, Baleàrica i Baètica.
Així com s'ha comentat, l'expansió romana per la península no es va produir al mateix temps, per
això l'organització dels territoris varia, amb tendència a reduir la seva àrea de influència per poder
controlar-los millor.

A cada territori conquerit pels romans hi va tenir lloc un procés d'aculturació, en aquest cas la
romanització, amb major o menor intensitat.
Durant aquest procés d'aculturació es varen introduir millores en el sistems d'agricultura o de
ramaderia que existien als diferents territoris.
Principalment, els territoris conquerits servien per subministar a l'Imperi. En el cas de la Península
Ibèrica es proporcionà a l'Imperi diferents recursos: pel que fa a l'agricultura dominen el vi i l'oli,
respecte a l'activitat pesquera hi varen tenir importància la producció de sal i la conservació del
peix, els romans també explotaren les mines que ja exisitien i el centre de vida passà a la ciutat on
es desenvolupava una activitat artesanal i comercial.
A més de tot això, s'han d'afegir els esclaus que es varen capturar durant la conquesta dels territoris.

Anàlisi intern.
Hispània estava dividida en 6 províncies.
En el mar Mediterrani, ens trobam amb Balearica, que són les actuales Illes Balears, Les costes del
llevant formaven la província de Tarraconensis i la de Cartaginensis. A mès aquestes dues s'extenien
cap el centre: la de Tarraconensis incloia territoris com Aragó, Navarra, La Rioja, el País Vasc i
Cantàbria de l'actualitat; i la de Cartaginensis ocupava més el sistema cental i la mesa.
El sud de la Península Ibèrica formava la provínicia de Baetica, que vendria a ser l'actual Andalusia.
Al nord-oest trobam la província Gal·lèica que seria un territori més extens que l'actual Galicia, per
tant inclouria territoris com el d'Astúries i una part de Castella i Lleó.
Finalment al sud de la província Gal·lèica, a l'oest de la península, s'hi va establir la província de
Lusitania, que inclouria una part de l'actual Extremadura però que perdria terreny respecte l'actual
Portugal a causa de l'extensió de la província Gal·lèica.

Conclusió.
L'ocupació romana a la Península Ibèrica va durar uns 5 segles, des del 206 a.C fins la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident el 476 d.C.
Els territoris peninsulars varen servir de subministrament per l'Imperi
Els pobles invasors adoptaren característiques de la cultura romana ja que els romans eren la
majoria de la població, però els invasors tenien el poder polític.