You are on page 1of 13

Equip de Pastoral.

Vedruna Balaguer.

Pregària del matí
ESO
Març de 2018
Dijous, 1 de març
Em sembla que la primera cosa que hauríem
d’ensenyar a totes les persones que arriben a la
adolescència és que els humans no naixem feliços
ni infeliços, sinó que aprenem a ser una cosa o
una altre i que, en una gran part, depèn de la
nostra elecció el que ens arribi la felicitat o la
desgracia.

Que no és cert, com pensen molts, que la felicitat
pot trobar-se com es troba pel carrer una moneda
o que pugui tocar com una loteria, sinó que és
quelcom que es construeix, maó a maó, com una
casa.

També hauríem d’ensenyar-los que la felicitat mai és completa en aquest mon,
però que, tot i així, hi ha racions més que suficients d’ alegria per omplir una
vida de sabor i d’entusiasme i que una de les claus està precisament en no
renunciar o ignorar els trossos de felicitat que posseïm per passar-nos la vida
somiant o esperant la felicitat sencera.
Divendres, 2 de març
“Devuélveme la vida” (Malú y Antonio Orozco)
Pido perdón por no haber escuchado tus ruegos,
pido perdón por las lágrimas que hablan de mí
Pido perdón por tus noches a solas,
pido perdón por sufrir en silencio por ti
Te pido perdón a sabiendas que no los concedas,
te pido perdón de la única forma que sé...

Devuélveme la vida, devuélveme la vida...
Recoge la ilusión que un día me arrancó tu corazón,
y ahora, devuélveme la vida

Yo no volveré a quererte de nuevo a escondidas,
no intentaré convertir mi futuro en tu ayer
(No viviré), no viviré entre tantas mentiras...
Intentaré convencerte que siempre te amé...
Yo te pido perdón a sabiendas que no los concedas,
te pido perdón de la única forma que sé...

Devuélveme la vida, devuélveme la vida...
Recoge la ilusión que un día me arrancó tu corazón
y ahora... devuélveme la vida, devuélveme la vida
Esconde en tu cajón, los recortes de amargura de mi amor, y ahora...

Devuélveme la vida, devuélveme la vida...
Recoge la ilusión que un día me arrancó tu corazón, y ahora...
Devuélveme la vida, devuélveme la vida...

Esconde en tu cajón, los recortes de amargura de mi amor y ahora...
Devuélveme la vida... devuélveme la vida...

 A qui li has de demanar perdó en la teva vida?
 De què?
 Qui t’ha de demanar perdó?
 De què?
 I amb Déu? Esteu en pau?
Dilluns, 5 de març
Explica una faula, que una ciutat fou envaïda per una bandada
de petits ocells. La situació es va fer tan greu, que es va prendre
la resolució de contractar a un caçador per a matar a tots els
ocellets que pogués atrapar en las seves xarxes.
Al llançar la seva xarxa, un dels dits se li va enredar de tal
manera que, a causa del dolor, estava banyat en llàgrimes de
dolor. Un petit ocellet, confós, va dir:
- Mireu, el caçador està plorant per nosaltres i un vell ocell va
respondre:
- No et fixis en les seves llàgrimes, sinó en les seves mans plenes de sang!”

REFLEXIÓ-PREGÀRIA: Què t’ ensenya aquesta faula del caçador i els ocells?
Com la apliques a la vida, a la Quaresma?

Dimarts, 6 de març
Un pobre captaire va trucar a la porta de la casa de un senyor
demanant-li pa. Amb vergonya de tenir un captaire a casa seva,
l’ amo li va fer passar i el portà a la part de darrera de la casa, a
un lloc ben aïllat.
Com era molt religiós, ell volia que el captaire pregués abans de
menjar. Per això li digué al captaire:
- Repeteix amb mi: ‘Pare nostre’.
El captaire digué: Pare seu.
- Per què diu ‘Pare seu’ en lloc de ‘Pare nostre’?, preguntà.
El captaire li respongué dient:
- Be, si jo digués ‘Pare nostre’, això ens faria germans, fills del mateix Pare. I jo
estic segur de que a Deu no li agradaria veure a un fill seu portant al seu
germà a un lloc amagat per donar-li un tros de pa.

Dimecres, 7 de març
Hem de saber....
 Que no hem de posar limitacions als nostres
somnis per realitzar.
 Que la paciència és la que manté l’esperança.
 Que mai no és tard per penedir-se i demanar
perdó.
 Que sí es pot aprendre a confiar de nou.
 Que jo no puc ensenyar-te el que no tinc; però sí que podem intercanviar
el que sabem.
 Que hem de dir allò que sentim, fer el que pensem, i donar el que es
tingui.
 Que la desconfiança ens fa nos sortir a la finestra per veure qui truca.
 Que és de savi saber quan hem de parlar i quan hem de callar.
 Que les paraules mai es podran recollir un cop han sortit de la nostra
boca.
Dijous, 8 de març
Hem de saber....
 Que s’ha de pensar molt bé abans de parlar, calmar-se quan s’està irat, i
parlar només quan s’estigui en completa pau.
 Que hi ha un lloc al cor on hi habita l’esperança.
 Que mai no és tard per començar de nou, fer camins, per aconseguir que
tothom visqui dignament i en pau.
 Que sense Déu no som res, res no serem i res nos assolirem, hem de
deixar que Ell prengui el control de les nostres vides.

Divendres, 9 de març
- Pare.
- Digue’m, fill.
- Estic patint molt, tinc molts
problemes.
- ¿Què et passa? ¿Per què?
- Em sento sol, sense cap
recolzament, ...
- ¿Recolzament? Si em tens a
mi, fill.
- No és el mateix, tu no pots
venir, abraçar-me i consolar-me, no pots...
- ¡Ei! ¿Per què no?
- Perquè tu estàs allà a dalt, i jo aquí a baix.
- Sí, però jo sempre estic amb tu.
- Sí, però... és que tu no m’entens, Senyor. Tu ets una Pare amorós en qui puc
confiar, però jo necessito a algú com tu aquí a baix.
- Ja el vaig enviar un cop, i mira què li van fer.
- És cert.
- Fill meu, si jo estic amb tu en tot moment, estic amb tu en la mare que
t’abraça cada dia, estic amb tu en l’amic que et consola perquè no pots més,
però tu no ho veus... Hi ha persones que volen ajudar-te i tu no ho acceptes...

“Si tens una amistat, aprofita-la; si tens una família aprofita-la; si tens un
amor, aprofita’l; si tens un error, aprofita’l per ser millor; si tens dificultats,
obre’t a tota ajuda. Si tens problemes, resol-los amb alegria, i si tens una vida,
aprofita-la, perquè si no l’aprofites, no et servirà de res.”.

- Pare, avui he comprés que a vegades m’ajudes més del que necessito, i que si
tinc un problema et tinc a tu en d’altres persones, i que quan em senti sol per
no tenir recolzament, miri cap a dalt i somrigui, perquè sé que hi ha algú que
mai no em deixarà.
- Te la dono perquè sé que tu em necessites.
- Gràcies Pare, ¿com podria pagar-te tota l’ajuda?
- Aprofitant-la, fill, aprofitant-la.

Dilluns, 12 de març
“Sin miedo” (Rosana)
Sin miedo sientes que la suerte está contigo,
jugando con los duendes abrigándote el camino,
haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido,
mejor vivir sin miedo

Sin miedo, lo malo se nos va volviendo bueno,
las calles se confunden con el cielo
y nos hacemos aves, sobrevolando el suelo, así
sin miedo, si quieres las estrellas vuelco el cielo,
no hay sueños imposibles ni tan lejos
si somos como niños,
sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír

Sin miedo sientes que la suerte está contigo...

Sin miedo, las olas se acarician con el fuego,
si alzamos bien las yemas de los dedos
podemos de puntillas tocar el universo, sí,
sin miedo, las manos se nos llenan de deseos
que no son imposibles ni están lejos.
Si somos como niños,
sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír

Sin miedo sientes que la suerte está contigo...

Lo malo se nos va volviendo bueno,
si quieres las estrellas vuelco el cielo.
Sin miedo a la locura, sin miedo a sonreír.

T’enrecordes de l’armari de les pors de Harry Potter? Per a superar-les les
havia de vencer fins ridiculitzar-les…
Què et fa por?
Ets capaç de ridiculitzar / superar les tevés pors?
Pensa en el que canta la Rosana i… RIDICULITZA LES TEVES PORS!!!
Dimarts, 13 de març
Escolteu una altra paràbola: Hi havia un propietari que va
plantar una vinya, la va envoltar d'una tanca, hi va excavar un
cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va
arrendar a uns vinyaters i se'n va anar lluny. Quan s'acostava el
temps de la verema, envià els seus servents als vinyaters per
rebre'n els fruits que li corresponien; però els vinyaters van
agafar els servents, i a l'un el van apallissar, a l'altre el van
matar, i a l'altre van apedregar-lo. Novament els envià altres
servents, més nombrosos que els primers, però els van tractar
igual. Finalment els envià el seu fill, tot dient-se: "Al meu fill, el
respectaran." Però els vinyaters, en veure el fill, es digueren
entre ells: "Aquest és l'hereu: vinga, matem-lo i quedem-nos la
seva heretat!" L'agafaren, el van treure fora de la vinya i el van
matar.
»Quan vingui l'amo de la vinya, què farà amb aquells vinyaters?
Li responen:
-Farà morir de mala manera aquells mals homes i arrendarà la
vinya a uns altres vinyaters que li donin els fruits al seu temps.
Jesús els diu:
-¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura: La pedra rebutjada
pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho
ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen?
»Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a
un poble que el faci fructificar
Quan els grans sacerdots i els fariseus sentiren les seves
paràboles, van comprendre que es referia a ells, i volien agafar-
lo, però van tenir por de la gent, que el considerava un profeta.

Dimecres, 14 de març
SENYOR: un any més em convoques a l’ascens cap a la PASQUA.
Sóc conscient que, potser,
Em trobis amb els mateixos dubtes i batalles de l’any passat:
¡PERDONA’M, SENYOR!
Vull resar, i sempre trobo mil excuses,
Sacrificar-me, i em dic que són coses del passat,
Donar-me generosament, i penso que, potser,
alguns s’aprofiten de la meva bona voluntat.
Però tu em véns a buscar, per aixecar-me de nou
I recuperar les ganes de creure, de viure per TU.
Surts darrere les meves passes, perquè mirant-te als ulls,
Descobreixi que val la pena seguir-te.
¡AJUDA’M, SENYOR!
Que la teva Paraula no falti al meu equipatge, per conèixer-te.
Que la meva caritat aflori sense massa soroll.
Que la meva oració broti espontàniament.
¡EMPENY-ME, SENYOR! Amén.
Dijous, 15 de març
“Nada volverá a ser como antes” (El canto del loco)
Hoy quiero ir a encontrar
todo lo que hay dentro de mí,
sacar toda esa sensibilidad
que me acerque a ti,
que me lleve allí.
Y a pesar de todo
me pregunto ¿qué no di?
Y al vivir me oculto
mis defectos para poder dormir

Ya nada volverá ser como antes,
nunca dejaré que nada me cambie,
estaremos conociendo nuestra parte original,
ya nunca volveré a ser como antes.
Nunca dejaré que nada me cambie,
estaremos conociendo nuestra parte de verdad

Tras una sombra gris,
que no me deja ver,
podré esperar que pase algo hoy
con lo que tengo aquí
y no quiere salir

Y a pesar de todo
me pregunto ¿qué no di?
Y al vivir me oculto
mis defectos para poder dormir

Ya nada volverá ser como antes…

Acuérdate de cuando sufriste un fracaso, una ruptura, un desamor, un
desencuentro…
¿Qué o quién te ayudó a superarlo?
¿Qué aprendiste de aquellas circunstancias?
Divendres, 16 de març
"Doneu-me un punt de recolzament i mouré la terra"
És molt coneguda aquesta frase d’Arquímedes de Siracusa,
la veritat del seu principi ha estat demostrada per la ciència
i la experiència, i de sobra coneixem la força prodigiosa que
desenvolupa la palanca.
Amb la fe com a punt de recolzament, l’ esperança com una
barra que sosté el pes a aixecar-se, l’ oració a l’ extrem
oposat, aquesta es constitueix a la palanca que aixeca el
mon, segons el principi científic d’ Arquímedes i el testimoni
de la Sagrada Escriptura.
La esperança i la confiança del que resa es converteix en el
braç de la palanca, de manera que quan més gran és la “confiança”, més gran és el poder
de la palanca. Sense fe, si no creiem en Deu, no hi ha oració possible, la oració és inútil.
Perquè l’ oració sigui eficaç, és necessària la confiança, que no només neix de la fe en la
que Deu pot donar-nos allò que li demanem, sinó fiar-se de la promesa de Deu d’
escoltar-nos: “Demaneu i rebreu, piqueu i se us obrirà, busqueu i trobareu”. “Aquell qui
demana rep, aquell qui pica a la porta se li obre, aquell qui busca, troba”. És la paraula de
Jesús. Tota una invitació, un repte, perquè aquest temps de Quaresma...

Dilluns, 19 de març
Simó Pere li respongué:
-Tu ets el Messies, el Fill del
Déu viu.
I jo et dic que tu ets Pere, i
sobre aquesta pedra
edificaré la meva Església, i
les forces del reialme de la
mort no la podran dominar.
Et donaré les claus del
Regne del cel; tot allò que
lliguis a la terra quedarà
lligat al cel, i tot allò que
deslliguis a la terra
quedarà deslligat al cel.
Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú
que ell era el Messies.
Des d'aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que
calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels
notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que
havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.
Aleshores Jesús digué als seus deixebles:
-Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que
prengui la seva creu i que em segueixi.

 I per a tu… Qui és Jesús ?
Dimarts, 20 de març
T’has adonat? Només de l’home és el privilegi del somriure.
Mira que el sol escalfa, dona salut, fa germinar les plantes...
Sense ell, el mon no podria existir, però... Somriu? No. Quan
l’home somriu és més gran que el sol. És expressió, és dolçor, és
alegria, és amor.
Somriuen les plantes, les flors? Tampoc. Alimenten l’home,
embelleixen les muntanyes i els camps… Però somriuen...? No. No somriuen però
poden fer somriure a l’home, per la seva bellesa, pel seu aroma…
Mireu els animals: ocells, felins, peixos... somriuen? No. Poden fer somriure, però
mai se’ls dibuixarà en el seu rostre un somriure.
Mireu el mar, la vall, la muntanya, el cel, els estels... Tot i ser formosos, immensos...
no poden somriure, encara que poden provocar en l’home un somriure de plaer.
Per això, jo demano a l’home que somrigui, que faci us d’ aquest privilegi exclusiu
creat per a ell. Si l’home somrigués més, hi hauria en la seva mirada la puresa del
nen, la pau en la consciència, l’ enteniment amb el germà...
Si l’home somrigués més, si utilitzés més aquest "do" únic que li regala la gracia de
Deu, faria del somriure un gran mantell d’ amor que cobriria la terra, com la millor
ofrena a l’ altar de la vida, perquè en el somriure del home, està el somriure de
Deu!

Dimecres, 21 de març
Jesús va dir a la Samaritana: “...Qualsevol que begués
d’aquesta aigua, tornarà a tenir set; però el que begui de l’
aigua que jo li donaré, no tindrà set mai més; sinó que l’ aigua
que jo li donaré serà en ell una font d’ aigua que salti per a la
vida eterna” (Jn. 4).
No tindrà set mai més. En Crist trobem la satisfacció plena. Les
coses del mon no donen la plena satisfacció, per exemple, la
compra d’ un objecte material, lluitem per comprar-lo i al final
ho aconseguim, però arriba el moment en què això ja no és cap
novetat per a nosaltres i necessitem llavors una altra cosa que ens doni
satisfacció...
Tot un problema actual el del aigua. Savis, polítics, gent diversa… tots ens
preocupem cada cop més per l’ aigua… Un dia dedicat a l’ aigua…
Tu i jo podem ser de gran ajuda per als demés: per els talents que posseïm;
però si no beneficien a aquells que tracten amb tu, ets una cisterna, no una
font… SIGUÉS AIGUA PER ALS DEMÉS!

Dijous, 22 de març
 Creu en tu mateix. Creu en les teves capacitats i en tots els talents que Déu t’ha
donat. Creu en allò que puguis fer i en els objectius que et vulguis marcar.
 Creu en la immensa energia que tens al teu cor, per estimar i per servir, per
curar i per unir, per reconciliar i per beneir.
 Creu en el poder de la teva ment, en els teus coneixements i en la teva capacitat
per recordar, pensar i projectar. Creu en el foc que crema quan desitges quelcom,
amb passió. Creu en aquells a qui estimes i en els que t’estimen.
 No deixis de confiar, encara que et sentis buit per dins, i estiguis abatut i escàs
d’esperança. Creu tot i les caigudes, per sobre de les crisis i més enllà dels dubtes.
 Creu en tu mateix, en el Déu que et dóna vida i amor, i en tots els éssers
humans. Que la malícia i la baixesa no t’impedeixin veure tot el que és noble i bell.
 Creu en la llum de la veritat, la màgia de l’amor, l’alè de l’esperança. Creu avui i
sempre, perquè tot ho pots esperar de la fe i res no pots esperar del dubte.

Divendres, 23 de març
L’ alumne, segons ell, havia acabat el quadre. Va cridar al seu
mestre perquè l’ avalues. S’ apropà el mestre i va observar la
obra atentament i amb molta concentració durant una
estona.
Llavors, li va demanar a l’ alumne la paleta i els pinzells. Amb
gran destresa li va donar unes quantes traces aquí i allà.
Quan el mestre li va tornar les pintures a l’ alumne, el quadre
havia canviat notablement. L’ alumne va quedar admirat; davant els seus propis ulls
la obra havia passat de mediocre a sublima. Casi amb reverencia li va dir al mestre:
- Com és possible que amb uns quants tocs, simples detalles, hagi canviat tant el
quadre?
- És que en aquests petits detalls està l’ art. Va contestar el mestre.

REFLEXIÓ-PREGÀRIA: Tot a la vida són detalls. Els grans esdeveniments ens enlluernen
tant que a vegades ens impedeixen veure aquells petits miracles que ens envolten cada
dia. Hi ha qui es passa el temps esperant una oportunitat per demostrar de manera
heroica el seu amor per algú. El més trist és que mentre esperen aquella gran ocasió
deixen passar moltes altres, modestes però significatives.
No desestimis mai el poder de las coses petites: una flor, una carta, un copet a l’espatlla,
una paraula d’ ànim o unes quantes línies en una tarja.
Descanseu molt i bona Pasqua!