1-Lamprea te un bulb molt desenvolupat i prominent, doncs ha de cercar, usant

aquest sentit les possibles preses que parasita en el riu.En squalus a mes de
tenirlo molt desenvolupat presenta un peduncle indicant una major especialitszacio
en aquest sentit, i es que pel medi en que viu li es fonamental doncs la inmensitat
del mar no permet altre metode per cercar preses que l'olfacte. Erpetoichthys al
viure i ca�ar en rius turbis i de nit s'ha d'especialitzar molt mes en l'olfacte i
pera aixo tb el te molt desenvolupat (sobretot el nervi). Scaphirhynchus tambe ca�a
en rius turbis, pero sobretot animals bentonics, en la sorra per lo que tb te un
bulb ben desenvolupat. Rana no el te massa desenvolupat en comparacio amb els
anteriors, probablement degut a un estil de ca�a mes passiu, en que espera a la
presa, no la cerca, l'olfacte pot ser mes usat per motius comportamentals.
Tupinambis Te un bulb molt desenvolupat, al viure en territoris grans on s'ha de
despla�ar molt activament cercant preses. En columba esta molt poc desenvolupat,
doncs al ca�ar en medi aeri seria absurd refiarse d'aquest sentit, les corrents no
permeten rastrejar. En Didelphis esta molt desenvolupat, pels costums predadors
nocturns. En el cas dels cocodrils la morfologia allargada es deu a la posicio
superior dels ulls, i d'un crani allargat tambe que li confereixen les propietats
ideals per despla�arse per l'aigua sense turbulencies. Te una morfologia similar a
Tupinambis
2-Es localitza sempre a la part basal i central de l'encefal, i generalment
separada de la resta de l'encefal
3-Els mixinoids no precisen cerebel doncs tenen un sistema motor molt simple y no
han de integrar gaire informacio sensorial per a moures.Lampetra, el te poc
desenvolupat i petit, basicament no ha de fer moviments gaire complexos de ca�a i
velocitat, simplement enganxarse. Lepidosiren (pulmonat) es despla�a i ca�a
principalment en el benthos, crustacis i larves, no li cal encara un refinament de
moviments. Rana te un cerebel similar en mida a aquet ultim, i esque en questio de
moviments corporals, no requereix massa agilitat, per la (ca�a basicament roman
quieta) Erpetoichthys i Scaphirhynchus ja tenen un cerebel mes desenvolupat, doncs
tot i que tambe viuen i ca�en en el benthos, s'alimenten tambe de petits peixos
(erpetoichthys), per lo que necessiten mes agilitat, i per tant tenen un cerebel
major, o be viuen en corrents mes rapides (Scaphirhynchus). Tupinambis te un
cerebel mes gran que els vistos doncs els seus moviments son rapids i precisos per
a ca�ar preses tambe rapides. Squalus ja te un cerebel mes desenvolupat doncs
s'especialitza en ca�ar alres peixos, necessitant molta velocitat i coordinacio amb
els multiples sensors. Columba presenta un cerebel molt desenvolupat i gross amb
nimbroses lobulacions degut als alts requeriments de coordinacio i moviment en les
tres dimensions que calen pel vol. Didelphis encara el te mes gros i lobulat, degut
segurament a la necessitat de agils reflexos per escapar de multiples predadors,
les aus en canvi no en tenen tants. Gnathonemus s'alimenta d'animals bentonics i
viu en aigues tranquiles, per lo que els seus moviments son lents, per tant
l'explicacio del seu cerebel superdesarrolat s'ha de centrar en la mala visi� i el
fet que es comuniquen i perceben el medi per impulsos electrics, que serien
processats per aquest cerebel gegant.
4-adal
5-En general es veu com el telencefal a anat augmentant de mida al evolucionar en
organismes mes complexos, i particularment es nota un fort increment en mida i en
circumbolucions que maximitzen l'area en mamifers superiors, simis i cetacis. En
ocells el desenbolupament en cuant a mida es enorme, comparable amb simis i
cetacis, pero no a nivell de superficie (circumbolucions), igualment en cocodrils
i tortugues. Anfibis i lepidosaures tenen una mida similar i menor, al igual que
dipnous. Els seguents, en mida decreixent son els condrostis i seguidament
elasmobranquis. En teleostis es bastant reduit i en mixinoids mes. En clarias
sorpren que el cerebel es disposa en el lloc del telencefal, davant, mentre que el
telencefal es molt reduit, pot ser degut a l'organ electric (com en gnathonemus).
En peixos al viure en un medi on poden ser atacats per cualsevol banda tenen un
tectum mesencefalic molt desenvolupat doncs s'encarrega dels moviments rapids,
reflexos de supervivencia. En les aus el telencefal esta molt desenvolupat doncs
l'evolucio ha propiciat uns comportaments for�a complexos, per exemple en rituals
d'aparellament i la fabricacio de nius, i tambe per un control conscient del vol,
que precisen d'una estructura mes desenvolupada. Balaenoptera nidea, no se sap
perque, si be es cert que la capa de neocortex es mes fina que en humans, la
complexitat del circumbolucions es major, i l'area pertant tamb�, otorgantlis unes
capacitats o funcions cognitives complexes.
6 Se valen de sus largos radios libres pectorales, que le sirven de �rganos
sensoriales, para detectar las presas enterradas en el fondo