CONTINGUT

1. INTRODUCCIÓ AL DRET PENAL .................................................................................................. 5

Què és un delicte? ..................................................................................................................... 5
Teoria jurídica del delicte .......................................................................................................... 5
El dret penal .............................................................................................................................. 6
Instruments del control juridico-penal ..................................................................................... 7
Estructura i contingut del dret penal ........................................................................................ 7
Norma juridico-penal ................................................................................................................ 8
Segons dret objectiu.............................................................................................................. 8
Estructura de la norma penal ................................................................................................ 8
Elements de la norma penal.................................................................................................. 9
Funció de la norma penal .................................................................................................... 10
2. CIÈNCIES PENALS ..................................................................................................................... 12
Dogmàtica juridico-penal ........................................................................................................ 12
Criminologia ............................................................................................................................ 12
Política criminal ....................................................................................................................... 13
Procés: ..................................................................................................................................... 13
Dret penal – Dret constitucional ............................................................................................. 14
Dret penal – Dret administratiu .............................................................................................. 14
3. LA LLEI PENAL COM A FONT DEL DRET PENAL I LA SEVA INTERPRETACIÓ ............................. 16
Fonts del dret penal (art. 1 CC) ............................................................................................... 16
Font directa del dret penal .................................................................................................. 16
Fonts indirectes del dret penal ........................................................................................... 16
Interpretació de la Llei Penal................................................................................................... 17
Concepte ............................................................................................................................. 17
Prohibició d’analogia ........................................................................................................... 17
Classes i mètodes interpretatius ......................................................................................... 18
TEMA 4. FINS DE LA PENA – TEORIES .......................................................................................... 20
Funció de la norma penal ........................................................................................................ 20
Teories de la pena ................................................................................................................... 20
1. Teories Absolutistes - Retribucionistes ........................................................................... 20
2. Teories Prevencionistes................................................................................................... 21
3. Teories Unionistes ........................................................................................................... 23
Conclusió: Pena – Retribució ................................................................................................... 23
5 i 6. Principis limitars del poder punitiu de l’estat..................................................................... 24
Principi d’intervenció mínima ................................................................................................. 25
 Principi d’exclusiva protecció BBJJ ...................................................................................... 25
Caràcter subsidiari del dret penal ....................................................................................... 25
Caràcter d’última ratio del dret penal................................................................................. 26
Caràcter fragmentari del dret penal ................................................................................... 26
Conseqüències del principi respecte a la gravetat de les conseqüències jurídiques.......... 26
Principi de legalitat o intervenció legalitzada ......................................................................... 27
Concepte, reconeixement constitucional i fonament ......................................................... 27
Significat del Principi de legalitat penal .............................................................................. 28
Principi de legalitat en sentit estricte.................................................................................. 28
Què suposa el Principi de legalitat ...................................................................................... 29
Principi de culpabilitat............................................................................................................. 31
1. Com a fonament de la pena ............................................................................................ 31
2. Com a mesura de la Pena ................................................................................................ 31
3. Imputació d’un resultat per dol i imprudència ............................................................... 31
Resum ...................................................................................................................................... 32
Dels 3 principis .................................................................................................................... 32
Relació legalitat i seguretat jurídica .................................................................................... 32
Relació legalitat i potestat sancionadora de l’administració .............................................. 32
7. Àmbit temporal de la llei penal ............................................................................................... 33
Llei penal de el temps ............................................................................................................. 34
Successió de les lleis penals .................................................................................................... 34
Prohibició de retroactivitats de les lleis penals [Principi de retroactivitat] (art. 25.1 CE i art.
2.1 CP) ................................................................................................................................. 34
Lleis temporals (art. 2.2 CP) .................................................................................................... 36
Lleis excepcionals (art. 2.2 CP) ................................................................................................ 36
Temps de comissió del delicte (art. 7 CP) ............................................................................... 36
Per decidir la llei aplicable................................................................................................... 36
EXTRADICIÓ (ART. 13.3 CE) ..................................................................................................... 38
Dret d’asil ................................................................................................................................ 40
Dret Penal Internacional ......................................................................................................... 41
Dret de la UE – Cooperació Judicial......................................................................................... 42
Normativa Europea – Directives Europees ......................................................................... 42
“Euro Ordre” – “Orden de detención y entrega” ................................................................ 42
tema 9. Àmbit personal de la llei penal (manual pàg. 189-200) ................................................. 43
Tema 10. sistema de penes en l’ordenament jurídic espanyol................................................... 43
Concepte de pena ............................................................................................................... 43
Avantatges i inconvenients de la pena de multa ................................................................ 50
Tema 11. Execució de la pena de presó (r.p.  Règim penitenciari) ......................................... 56
Sistema penitenciari ............................................................................................................ 56
Principis del Sistema penitenciari ....................................................................................... 56
Fonts del sistema penitenciari ............................................................................................ 57
Antecedents històrics .......................................................................................................... 57
Sistema vigent: Sistema progressiu..................................................................................... 57
Sistema progressiu espanyol ................................................................................................... 58
Tipus d’establiment penitenciari............................................................................................. 58
Classificació o execució de la pena en graus dels presos .................................................... 59
Treball penitenciari (art. 26 LOGP).......................................................................................... 60
Contactes amb l’exterior (art. 47 LGOP) ................................................................................. 61
Tractament Penitenciari (art. 59 i 62 LOGP) ........................................................................... 61
Control Judicial de l’execució penal (art. 76 LOGP) ................................................................ 62
tema 12. alternatives a la pena privativa de llibertat ................................................................. 62
Alternatives a la presó............................................................................................................. 62
Suspensió de l’execució........................................................................................................... 63
Concepte i criteris (art. 80 i ss CP) ....................................................................................... 63
Requisits  Requisits generals ........................................................................................... 63
Condicions de suspensió (art. 83 i ss CP) ............................................................................ 64
Revocació de la suspensió (art. 86 CP) ................................................................................ 64
Supòsits dels drogodependents (art. 80.5 i 87 CP) ............................................................. 64
Supòsits dels estrangers (art. 89 CP) ....................................................................................... 65
Llibertat condicional (art. 90 i ss CP) ....................................................................................... 65
Regles generals.................................................................................................................... 65
Situacions excepcionals ....................................................................................................... 66
Revocació de la pena ........................................................................................................... 66
tema 13. les mesures de seguretat ............................................................................................. 66
Pressupòsits per la seva aplicació ........................................................................................... 66
Garanties de les MdS............................................................................................................... 67
Tipus de MdS ........................................................................................................................... 68
Mesures privatives de llibertat............................................................................................ 68
Mesures no privatives de llibertat ...................................................................................... 68
Criteris per l’elecció de MdS ................................................................................................... 69
Regla general ....................................................................................................................... 69
Regla especial ...................................................................................................................... 69
Règim d’aplicació de les MdS .................................................................................................. 69
Inimputables........................................................................................................................ 69
 Semiimputales ..................................................................................................................... 70
Imputabilitat ........................................................................................................................ 70
Durada de les MdS .................................................................................................................. 70
Circumstàncies que poden envoltar les MdS .......................................................................... 70
Aplicació sobrevinguda de MdS .............................................................................................. 71
Trencament de la MdS ............................................................................................................ 71
Previsió per casos d’estrangers ............................................................................................... 71
Responsabilitat penal del menor ................................................................................................ 72
1. INTRODUCCIÓ AL DRET PENAL
Què és un delicte?
Concepte formal: Tota conducte que el legislador sanciona amb una pena  Nullum
crimen sine lege (art. 1 i 2 CP + art. 25.1 CE)

CP afegeix valoracions materials: Accions i omissions doloses o imprudents penades per llei.

Acció o omissió que ha de complir les següents categories jurídiques:

1. Tipicitat: fet que es troba regulat en el CP (Principi de legalitat)

2. Antijuridicitat: conducta contrària a dret
a. Típica ≠ Antijurídica  Pot ser per defensa pròpia (és típica però no
antijurídica) Ex. Tipica (art. 138 CP), Justificada (art. 20.4 CP).
3. Culpabilitat: judici de desvalor de l’autor
4. Punibilitat: fet va acompanyat d’una pena recollida al CP

Teoria jurídica del delicte

Tasca principal: trobar característiques comuns dels fets que els converteixin en delictes.
TEORIA JURÍDICA DEL DELICTE

Objectiu
TIPICITAT Dol
Subjectiu
Imprudència
ANTIJURIDICITAT Imputable

CULPABILITAT Semiimputable

Inimputable

Penes
PUNIBILITAT
Mesures de Seguretat

1. TIPICITAT

Objectiu

Subjectiu

 Dol (art. 138 CP  10 a 15 anys)

 Imprudència (art. 142 CP  1 a 4 anys)
 2. ANTIJURIDICITAT
3. CULPABILITAT

Imputable

 Responsable
 Té capacitat de raciocini (= consciència)

Inimputable

 Perillós
 Sense capacitat de raciocini (inconsciència) (només post-delicte art. 5 CP)

Semiimputable

 Trastorns amb certs moments de consciència

4. PUNIBILITAT
 Aplicació de penes als imputables
 Aplicació de mesures de seguretat als inimputables

Tipicitat Antijuridicitat Culpabilitat Punibilitat

**Per definir el dret penal cal fer una lectura inversa dels punts de la teoria: Una pena (4)
 Un subjecte (3)  Acció/omissió contrària a llei (2)  Regulada al CP (1)  Protecció
d’interessos (0)

El dret penal
Dret penal: forma violenta de control objectiu (com tot sistema de control, on la violència
és consubstancial).

El dret penal és violència però no tota la violència és dret penal.

Control social (subjectiu, espontani, conjuntural...) ≠ Control Dret Penal (formalització del
control  Control normatiu).

Normes jurídiques reguladores del poder punitiu de

Objectiu l'Estat per tutelar béns jurídics amb la definició de
delictes, penes i mesures de seguretat.
Què és el dret Potestat de l'Estat d'imposar càstigs derivats de les
penal? Subjectiu anteriors normes jurídiques

Branca del Saber que s'ocupa del dret penal

Ciència substantiu
 Instruments de control social per protegir
determinats interessos i garantir convivència i pau
Punt de vista socials dels BBJJ (=valors).
SOCIOLÒGIC
Mitjà violent per exercir control social
Concepte de normativitzat amb el CP
Dret Penal
Conjunt de normes que defineixen determinats
Punt de vista
comportaments com a delictes i preveuen
JURÍDIC
conseqüències jurídiques als infractors.

Instruments del control juridico-penal

Instruments comuns a totes les formes de control social, constituïts a partir de la infracció
d’una norma, amb la reacció d’una sanció i el procediment pel qual s’imposa la sanció.

El dret penal és un dels molts instruments violents que utilitza una societat per exercir el
seu control. Es diferencia del control social perquè aquest és bastant més arbitrari i
subjectiu, mentre que el dret penal és un control normatiu (s’exerceix a través d’un
conjunt de normes creades per aquest control).

Estructura i contingut del dret penal

Dret objectiu

Normes juridico-penals Estructura Delicte

Pena
Elements
Mesura de
Actives Seguretat
Part general Conductes
Passives
(llibre I) Principis
Fonts i limits
Estructura
i contingut Teoria jurídica del delicte
Conseqüències
Part específica Delictes

Dret processal penal: constata la comissió d’una infracció i imposa les sancions (procés
penal).
 Norma juridico-penal
SEGONS DRET OBJECTIU

Norma jurudico- Sistema d'expectatives Compliment de la llei

penal segons el
dret penal objectiu Frustració
Delicte
d'espectatives

Dret penal objectiu: conjunt de normes jurídiques (pressupòsits) associades a un delicte

amb la imposició d’una pena (conseqüències jurídiques). És un instrument jurídic que
protegeix els interessos dels BBJJ (valors més importants).

Ordre jurídic: conjunt de normes jurídiques. L’Estat n’és el titular. (Regulació de la

convivència de manera ordena i pacífica) **

Ordre social: conjunt de normes socials. La societat n’és la titular. Insuficient per garantir
la convivència ( Aparició ordre jurídic) **

**Les dues són mitjans “violents” per garantir la pau social i la convivència. Com tot ordre
que intenta mantenir una convivència. (Sociologia = Expectatives  Tinc l’expectativa que
no incomplirà i ell la expectativa que no incompliré. Quan es frustren expectatives, actua
la violència  Dret penal).

ESTRUCTURA DE LA NORMA PENAL

Supòsit de fet
remet a una
Conseqüència norma de
jurídica (pena caràcter no
o MdS) Conseqüència penal
jurídica (pena o
MdS) o Supòsit Conseqüència
Supòsit de de fet (delicte) jurídica (pena o
fet (delicte) MdS)

NORMA PENAL INCOMPLETA NORMA PENAL EN BLANC*

NORMA PENAL COMPLETA
(ex. Art. 20 i 35 CP) (ex. Art. 325, 360 i 335 CP)
(ex. Art. 138 CP)

*Les normes penals en blanc tenen una doble crítica:

 Dificulten la feina del penalista (àmbits diferents al dret penal)

  Es posa en perill el Principi de Legalitat  Remissions a reglaments que poden ser
“xorres”, poden acabar provocant afectacions penals.
o El Tribunal Constitucional (TC) va establir 4 requisits perquè les normes en
blanc fossin vàlides:
1. El reenviament a normes externes ha d’estar fonamentat pel bé
jurídic (interès)  Cal justificació: complexitat tècnica de la matèria.
2. El reenviament ha de ser exprés (recollit a la norma juridico-penal).
3. La n.p. ha de preveure sempre la pena.
4. La n.p. estableix el nucli essencial de la prohibició per garantir el
Principi de certesa (ex. Art. 360 CP).

ELEMENTS DE LA NORMA PENAL

Delicte
 Conducta que el legislador sanciona amb una pena.
 Principi de Nullum crime sine lege = No hi pot haver crim no previst en una llei (no
serà delicte si no apareix específicament al CP) – (art. 1.1)
 És la conseqüència jurídica d’un delicte = PENA
 Només és delicte si està recollit al codi penal
 Dret penal dualista: 1. Pena / 2. MdS

Pena
 Cal tenir en compte: justificació (necessitat per mantenir ordre), sentit i finalitat.
 Privació d’un dret que s’imposa al condemnat. Té:
o Fonament: Per què s’imposa?
o Finalitat: Per a què s’imposa?
 Com es decideix? Basat en la responsabilitat (possibilitat d’imputar fet).
o JUDICI DE DESVALOR DE L’AUTOR: circumstàncies de l’autor. Valora
motivació, coneixement il·licitud, facultats psíquiques... [culpabilitat]
o JUDICI DE DESVALOR DE L’ACTE/ACCIÓ: circumstàncies, conducta,
context... (just o injust?). Valoració de la conducta [antijuridicitat].
o JUDICI DE DESVALOR DE RESULTAT: resultat de la lesió a un bé jurídic (és
suficient que el valor es posi en risc per aplica la pena, p.e. conduir begut).
Té en compte valor bé jurídic i irreparabilitat [antijuridicitat]

**Per als BBJJ amb poca rellevància, el legislador exigeix que hi hagi judici de
desvalor de l’acte i de resultat i que hagi estat dolós (estafes, insolvències...).

*Aplicació de MdS només cal desvalor de l’acte, per la pena cal acte+autor.
  FUNCIONS DE LA PENA (Tema 4)
o Prevenció general negativa: Amenaça perquè individu s’abstingui de
cometre el delicte (motivar a no fer). Fets molts greus que afectes BBJJ
importants.
o Prevenció general positiva: Demostrar a la societat que la llei pot controlar
 Imposició de càstig. No es busca res per aplicar-la, “ojo por ojo” (sense
finalitat educativa).
o Prevenció especial: Aplicació del càstig però amb una finalitat reeducadora
del subjecte (moment inici aplicació de la condemna).

Mesures de seguretat (MdS)

 És diferent a la pena i s’aplica a persones perilloses.
 S’han d’aplicar de manera post-delictual (art. 6.1 CP), perquè dret penal no castiga
característiques del subjecte, sinó la vulneració de lleis.
o Abans: Ley de Vagos y maleantes (1933): Abans se’t podia aplicar mesura
de seguretat pre-delictual.
o Ara: Ley de peligrosidad y rehabilitación social (1970)
 Naturalesa preventiva especial (dependrà del trastorn)
o Si no es pot redreçar trastorn, la MdS impricarà apartar el subjecte de la
societat (p.e. delincuents sexuals)
 Només s’aplicarà el JUDICI DE DESVALOR DE L’ACTE/ACCIÓ (dret penal de l’acte,
NO dret penal d’autor).
 Mesures de seguretat es poden aplicar a persones imputables (com a càstig o
després de complir pena):
o Reforma 2010 del CP: S’inclouen MdS per a imputable en delictes de
terrorisme i llibertat sexual (p.e. Llibertat vigilada)
o Reforma 2015 del CP: Se n’afegeixen més (per assassinats, violència
familiar...)

FUNCIÓ DE LA NORMA PENAL

Funció secundària: no crea valors nous ni constitueix un sistema autònom de motivació
(seria esclavitud). És la continuació d’un conjunt d’institucions que socialitzen i eduques
(família, escola, etc.)  Ètica social. Diferència? Plus d’intensitat i gravetat del dret penal.

Funcionalitat  Quan possibiliti una millor convivència (serà disfuncional quan es

converteixi pertorbadora d’aquesta convivència). Té, doncs una doble funció:

1. Funció de protecció de BBJJ importants col·lectius i individuals (valors per

mantenir l’ordre i la pau social).
 Definició BBJJ manual: pressupòsits que la persona necessita per a la seva
autorealització i desenvolupament de la seva personalitat en la vida social.
 Individuals (afecten a individu) i col·lectius (afecten a societat)
o La convivència pacífica assegurada per un ordre social és també
individual (forma per autorealització).
o **Desigualtats: per exemple considerar un BBJJ regulat pel dret
penal la propietat privada.

Teoria del bé jurídic: funció político-criminal que determina quins BBJJ cal protegir
i com s’han de protegir per la norma penal (concepte material i formal). Crítica

 Concepció personalista del BBJJ: només són legítims els col·lectius quan
serveixin per al desenvolupament personal de l’individu.
 Concepció monista del BBJJ: cal protegir el conjunt social i després, dins
d’aquest, els individus.
 Concepció dualista del BBJJ: Igual rellevància individuals i col·lectius.
2. Funció de motivació en relació a la pena (motivar a no cometre conductes
constitutives de delicte  amenaça).

Superjò  es construeix des del moment de néixer: òrgan de control intern

(pares, normes socials, dret....)  Dret com a imposició coactiva (coacció
organitzada). Norma penal és primerament social (interacció de l’ego amb la
pluralitat de l’alter) i com a última fase incideix en l’individu (motivació).

A més, la norma penal ha d’anar acompanyada d’altres factors motivadors o

inhibidors (instàncies de control social) per ser efectiva (p.e. ètica social)

•Recollit en el CP
•Principi de legalitat
T

•Conducta contrària a dret

•≠ típica: pot estar justificada (és típica però no antijurídica)
A
•Responsable = Culpable (imputable) --> Pena
•Semiimputable
C •Perillós = No culpable (inimputable) --> Mesura de Seguretat

•Pena --> Imputable

•Pena atenuada i/o MdS --> Semiimputables (SISTEMA VICAVIAL) - Jutge decideix
P •MdS --> Inimputable
Control social: determina límits de la llibertat humana en societat i és un instrument de
socialització.

2. CIÈNCIES PENALS
MISSIÓ DE LA CIÈNCIA TOTAL DEL DRET PENAL: Unir les perspectives de criminalitat,
conducta desviada i control social (forma i informal).

Dogmàtica juridico-penal
 Tracta d’esbrinar els continguts de les normes penals (pressupòsits, penes, etc.).
 Què vol castigar la llei?
 Dogma: nomes juridico-penals positives (declaració de voluntat general)
 Adreçades a solucionar problemes socials
 A partir de la solució legal, explica teories (interpreta, sistematitza, critica el dret
penal...).
 Dogma: declaració de voluntat amb pretensió de validesa general per solucionar
problemes socials. (Creació, interpretació=coneixement, aplicació i ensenyança).
Persegueix garantir els drets fonamentals de l’individu davant el poder arbitrari
de l’Estat  Principi d’intervenció legalitzada del poder punitiu de l’Estat.
 Normes jurídiques són producte de consens i, per tant, les solucions són
discutibles.
 “Saber parcial” que cal ser completat amb altres sabers.
 Triple dimensió: Interpretació, sistematització i crítica.
 Interessat per la imputació a un individu a efectes de fer-lo responsable conforme
a un pressupòsits establerts per la llei penal positiva.

*Ex. Art. 368 CP (dogma: què abasteix la llei? Fins on arriba?...)

Criminologia
 S’ocupa del delicte com a fenomen social (va més enllà de l’estudi de les normes
jurídico-penals).
 Estudi empíric del delicte: conducta desviada + control social
 Estudia causes del delicte, analitza casos i proposa solucions per prevenir-lo,
evitar-lo.
 Utilitza mètodes antropològics i/o sociològics (individuals i socials)
 Estudia criminalitat (conductes desviades)
 És una ciència interdisciplinària (estudi de la finalitat, el delinqüent, la víctima, el
control social dels comportaments delictius...)
  Dóna informació i estratègies per prevenir el crim.
 Necessària per establir determinades sancions.
 Teoria del Laveling Approach: centra atenció en el procés a través del qual una
conducte es defineix com a desviada i/o com a criminal.
 Ni el dret penal ni la justícia són processos selectius (no protegeixen igual tots els
BBJJ ni és igual per a tothom)  Ineficàcia
 No té validesa absoluta ni ha de vincular al legislador al 100%  Política criminal
 Interessada pels factors de criminalitat i criminalització.

Política criminal
 Són pautes que el legislador ha de tenir en compte per prendre una decisió sobre
el mereixement de la pena davant d’una conducta (criminologia + dogma)
 Factors a tenir en compte:
o Normatius (justícia)
o Utilitat (que tenen les normes)
 Legisla el poder executiu i legislatiu amb informació suficient per combatre i
prevenir conductes, a partir de la informació proporcionada per la criminologia.
 Interessat pels criteris a tenir en compte en la creació del Dret Penal.

Procés: 1
Criminologia
1. CRIMINOLOGIA:
 Aporta informació sobre els fets
2
(característiques) Política
2. POLÍTICA CRIMINAL: criminal

 Transformació en demandes politicocriminals 3

 Proposta de normes jurídiques penals per combatre la Dogmàtica juridico-

penal
delinqüència
 Sempre busca mirar cap al futur
3. DOGMÀTICA:
 Avalua i estudia normes jurídiques proposades per la política criminal
 Interpreta i critica

Establiment de lo socialment just: Tranformar els coneixements criminològics en

exigències político-criminals i, a la vegada, aquestes en regles jurídiques (de lege lata o
ferenda).

EXEMPLE POSITIU:

1. Estudis criminalistes sobre els furts de les rambles.

 2. Busquen fórmules per sancionar de forma més greu els furts:
o S’inclou una nova clàusula al CP: 3 conductes de falta (robatoris menors a 300€)
comportaran un delicte.
3. La dogmàtica estudia si ha funcional la mesura o no.

EXEMPLE NEGATIU: Quan la política criminal no fa cas de la criminologia, la dogmàtica

acostuma a criticar-ho (perquè s’ha inclòs sense estudis previs fiables).

Dret penal – Dret constitucional

 Proclamacions:
o Art. 1.1 CE: Principi de llibertat (excepte immunitats: no són immunes a
tots els delictes i en qualsevol lloc. P. Ex. En el parlament els diputats
poden dir el que sigui, fora no.)
o Art. 9.3 CE: Tot els principis del dret (legalitat, taxativitat, retroactivitat,
seguretat jurídica...)
 Preceptes d’específica significació: art. 25.1, 25.2 i 81 CE
 Preceptes limitadors, ius puniendi: art. 9, 24 i 25 CE
o Ius puniendi: Potestat de l’Estat d’imposar penes i mesures de seguretat
als infractors de les normes penals establertes.

Dret penal – Dret administratiu

Relació d’interdependència (no es poden contradir). El dret penal és autònom en les
seves conseqüències però és relativament dependent en els seus pressupòsits de fet.

Però el dret penal pot adaptar conceptes com en l’art. 24 amb el terme “funcionari” o
amb el terme “bé moble”, que s’entenen diferent en els 2 drets.

Així mateix, poden fer remissió a altres normes (normes penals en blanc).

Podem afirmar, però, que els dret penal és autònom a l’hora de configurar les seves
prohibicions i pot utilitzar 2 models per configurar normes

Model d’accessorietat extrem

 Se subordina completament el Dret penal a la funció i objectius del Dret administratiu.

 Se solapen la infracció penal i la administrativa.
 Es castiga penalment la mera desobediència a la norma extrapenal
 Priva d’autonomia al Dret penal a l’hora de delimitar quines conductes han de ser
constitutives de delicte.
 Mera instància sancionadora.
Model d’accessorietat limitat o relativa

 Es cenyeix als casos en què concorrin circumstàncies que el diferenciïn del mer fet
administratiu.
 Exigirà un desvalor d’acció o de resultat addicional.
 Caràcter d’última ratio.

Depenent del tipus de remissió de la norma penal en blanc:

Accessorietat del Dret

 Vulneració de normes de caràcter general

Accessorietat de l’acte

 Inexistència d’una autorització administrativa

 Lesió de BBJJ
o Atac menys greu (danys menys greus) a béns jurídic menys essencials no
estan protegits pel dret penal però sí que estan protegits pel dret
administratiu. Segueix consignes similars al dret penal.
 Caràcter subsidiari
o Davant d’incidències en què altres drets (administratiu, laboral...) no han
pogut actuar, actuarà el dret penal.
o Dret penal intervé quan una altra branca jurídica no pot solucionar el
problema.
 Ultima ratio
o Abans d’acudir al dret penal, es contemplaran altres branques jurídiques.
(Última norma a la que hem de recórrer – ex. Art. 314 CP).
 Sanció penal + Sanció disciplinària (doble sanció)
o No es poden aplicar imposicions doblement sancionadores (algunes
excepcions)
o Excepcions: funcionaris públics i cossos de seguretat
 Cal fonamentar el mateix fet amb diferents arguments.
 Ex: Un policia en un control d’alcoholèmia para a un cotxe que és
amic seu i manipula el resultat:
 Incompliment norma administrativa: la seva funció com a cos
de seguretat (apliquem dret administratiu)
 Incompliment norma penal: posa en risc la seguretat vial,
recollida al CP (apliquem dret penal)
 Exemples:
o Art. 379.2 CP: El dret penal intervé en el BBJJ protegint-lo davant fets greus:
  Dret administratiu actua quan taxa d’alcohol és entre 0,26 i 0,59
 Dret penal actua quan la taxa d’alcohol és superior a 0,60
 Art. 379.1 CP: Excés de velocitat.
o Abans hi havia sanció administrativa només, ara es castiga també amb el dret
penal quan es superen certes velocitat.
 No funcionaria igual una pena administrativa? La penal només té la
funció d’amenaçar.
 Art. 384 CP: També podria ser administratiu...
o Principi d’intervenció mínima??

**A la pràctica hi ha lleis que vulneren els principis bàsics del dret penal...

3. LA LLEI PENAL COM A FONT DEL DRET PENAL I LA

SEVA INTERPRETACIÓ
Fonts del dret penal (art. 1 CC)
Garanties del revestiment de la llei orgànica

FONT DIRECTA DEL DRET PENAL

LLEI: Única font directa del dret penal.

FONTS INDIRECTES DEL DRET PENAL

Subsidiari a la llei  Ens serveixen per integrar, complementar, interpretar i/o aplicar el
dret:

COSTUM:

Ens pot ser útil per interpretar i aplicar conceptes determinats (tenint en compte els
comportaments socials). Ex: Imprudència (art. 5) i menyscabar fama (208 CP).

No es pot utilitzar per al·legar revisions de sentències penals per infracció de costums,
només es pot al·legar per infracció de llei.

Útils per a l’estudi de la tipicitat com element del delicte (adequació social).

PRINCIPI GENERAL DEL DRET: In dubio pro reo

Funció d’ampliació del dret penal.

Principi informador (in dubio pro reo):

 Quan en un procés judicial les proves no són fefaents, el jutge validarà

(interpretarà) si les accepta com a prova o no.
  En cas de dubte es resoldrà a favor del reu (persona jutjada).

JURISPRUDÈNCIA:

Funció de complementar i de suport.

Tribunal Suprem:

Quan el TS resolen sempre casos similars de la mateixa manera, instàncies inferiors

normalment també ho resoldran com ho fa el TS (seguir una línia jurisprudencial).

Si es manté aquesta línia jurisprudencial, la justícia del TS pot motivar a la modificació del
Codi Penal. Ex: art. 74 CP – Canvi en el càlcul de la pena de delicte continuat.

Tribunal Constitucional:

Vincula tots els jutges i tribunals que aplicaran el dret seguint els principis constitucionals.
El TC és una font penal de caràcter negatiu (declara inconstitucionalitats).

Interpretació de la Llei Penal

CONCEPTE
Operació intel·lectual que busca establir el sentit de les expressions utilitzades per la llei
per decidir els supòsits i, conseqüentment, la seva aplicabilitat.

PROHIBICIÓ D’ANALOGIA
La interpretació del dret no pot anar més enllà que l’explícitament descrit a la llei (art. 4.1
CP).

L’analogia no és una forma d’interpretació de la llei, sinó una forma d’aplicació d’aquesta.

“Clàusules legals d’analogia”

Principi de legalitat: L’intèrpret del dret no pot anar més enllà dels termes de les normes
jurídiques, ni aplicar supòsits no previstos en la mateixa. No pot superar límits termes
reglats (art. 4.1 CP – Prohibició d’analogia per molta similitud que hi hagi).

En aquestes clàusules legals d’analogia, és la mateixa norma la que recull aquesta

acceptació analògica i, per tant, no s’està fent analogia sinó que s’està seguint la norma.

Ex: Art. 20 CP: Circumstàncies que t’eximeixen de responsabilitat penal (NO es poden
buscar circumstàncies no descrites, és a dir, anàlogues). (+ex: Art. 485 CP).

Ex: Art. 21.7: circumstàncies que poden disminuir penes - accepta analogies (símils) quan
concorre una circumstància no recollida però que beneficiï al reu (processat)  Principi
de in dubia proreo.
Prohibició d’analogia in malam partem
Està prohibit aplicar analogia in malam partem, en constra del reu.

o Tot i així, podem trobar articles que agreugen conseqüències on s’hi permet fer
analogia de certes situacions: Ex. Art. 23 CP o 239.1.

Analogia in bonam partem

Bona part de la doctrina no creu que l’art. 4.3 CP sigui suficient argument per negar
l’aplicació d’analogia beneficiosa, perquè la prohibició d’analogia deriva del principi de
legalitat, que aquest constitueix un límit d’intervenció punitiva que impedeix la sanció
més enllà de la llei, però no persegueix impedir l’atenuació o exclusió de sanció.

TS (art. 4.3 CP): Prohibit aplicar analogies encara que siguin in bonam partem

CLASSES I MÈTODES INTERPRETATIUS

Segons intèrpret o subjecte
INTERPRETACIÓ AUTÈNTICA

Duta a terme pel propi legislador. És l’única interpretació plenament vinculant.

INTERPRETACIÓ JUDICIAL

Duta a terme pels òrgans judicials. No vincula a l’intèrpret però resulta de gran
importància (excepte la del TC que és vinculant).

INTERPRETACIÓ DOCTRINAL

Feta per juristes en obres científiques. No és vinculant però pot arribar a ser influent.

Segons mètode
INTERPRETACIÓ GRAMATICAL o LITERAL:

Busca el sentit de la norma atenent o fixant-se amb el significat de la paraula.

 Art. 179 CP: “Un objecte”... Ha de tenir connotació sexual. Es pretén protegir la
integritat sexual, és per això que ha de tenir aquesta connotació. Per això la
interpretació no ha de ser nombres gramatical.

INTERPRETACIÓ LOGICO-SISTEMÀTICA:

Busquem el sentit dels termes legals a partir de la seva ubicació dins la llei i de la seva
relació amb altres preceptes. La interpretació sistemàtica es relaciona amb la teològica.
Ex: art. 359 – TÍTOL PRECEPTE: DELICTE CONTRA LA SALUT PÚBLICA (Sistematització dels
articles: on estan ubicats? Aquesta sistematització ens indica la protecció de la salut
pública)

INTERPRETACIÓ TELEOLÒGICA:

Até a la finalitat perseguida per la norma

 Art 139CP – Llibertat sexual: Até al BJ que la norma pretén protegir.

 Art. 422 CP: Un funcionari públic, únicament per les funcions que exerceix dins
l’administració pública, no pot acceptar cap prestació ni regal per la seva feina. El
legislador castiga conductes que ho facin. Pretén protegir la funció pública com a
BJ. Cal interpretar el concepte regal (valor econòmic, tipus de regal, etc. P. Ex. unes
floretes o un pernil de 3000€ - cal que sigui un regal que realment es pugui
interpretar com a suborn).

Ex: Interrelació amb la sistemàtica  La sistematització indica el bé jurídic que protegeix.

Aquest BBJJ protegit és la interpretació teleològica.

INTERPRETACIÓ HISTÒRICA:

Até als antecedents de les normes i a les circumstàncies del seu origen. [P. Ex.
terminologia ha canviat: imprudència greu = temerària / imprudència lleu = simple]

Segons resultats
INTERPRETACIÓ DECLARATIVA:

Es considera que el sentit de la norma coincideix plenament amb el seu tenor literal.

 Art. 379 CP: Es castiga el que condueix un vehicle sota influència d’alcohol o
drogues. Interpretem: què és vehicle a motor? S’entén a aquell que es desplaça
sobre rodes amb l’energia generada per impulsos d’un motor.

INTERPRETACIÓ RESTRICTIVA:

Redueix l’àmbit del sentit literal propi dels termes legals.

 Art. 379 CP: quan es considera vehicle motor automòbils, camions i autobusos.
 Art. 422 CP: objecte o regal a un funcionari (n’hi ha que es consideren suborn i n’hi
ha que no). Seria restrictiva, teleològica i logico-sistemàtica.

INTERPRETACIÓ EXTENSIVA:

S’aproxima a l’analogia i es troba en certs “problemes”. Inclou en el terme legal totes les
accepcions permeses, però aquestes accepcions no poden sobrepassar el que pretén
 protegir aquella norma, ja que estaríem aplicant analogia (està prohibit art. 4.1CP) i cal
garantir el Principi de Legalitat.

 Art. 466.1 CP: Si fóssim advocats i estiguéssim apunt d’obtenir el màster

d’advocacia, només cal el títol i cometem el delicte, seria possible que ens
apliquessin la pena de l’apartat 1, ja que per un simple tràmit es consideraria que
ja som advocats i no particulars. (Si no, s’aplicaria el delicte de l’apartat 3).

TEMA 4. FINS DE LA PENA – TEORIES

Funció de la norma penal
1.Protecció de
béns jurídics a.Unit a la idea de Prevenció General: Les
persones coneixen les normes i les
Funcions penes/conseqüències que té no complir-les
1.Motivació
a.Norma social ≠ Norma jurídica: Primer
s'adquireix norma social "no està bé fer..."
(tabús socials) així s'interioritza n. jurídica

Protecció de BBJJ essencials per la comunitat, per tal de mantenir la pau social i aquells
per importants o de més interès comú (vida, dignitat, etc.).

Motivació  A abstenir-se de dur a terme conductes delictives.

La norma social s’adquireix prèviament, sobretot per educació, i té, la majoria de vegades,
més força que la norma jurídica (tabús socials). Tot i així, en àmbits delictius, on no hi ha
l’existència de certes normes socials, aquesta no pesa i per tant s’acaba cometent delicte
(tot i existir norma jurídica).

Teories de la pena
1. TEORIES ABSOLUTISTES - RETRIBUCIONISTES

1.Kant
1.Teories Absolutistes - Retribucionistes
1.Flecher

 Majoritàriament Nord-americanes
 Es fixen en el passat del delinqüent
 La pena és utilitzada per fer justícia únicament
  Les penes busquen simplement castigar
 Prescindeixen del fi de la pena (simple càstig)  No busca res més que “donar
una lliçó”

KANT
La Illa: Si tot un poble es volgués dissoldre com a tal i separar-se, primer caldria executar
tots els delinqüents (perquè tothom conegués el valors dels fets) que hi hagués a les
presons per tal que el poble es “reconstruís” des del restabliment de l’ordre (des de 0
sense delictes)  Tornant a restablir ordre anteriors a la comissió de delictes.

 Actualment seria: “El que la fa, la paga” (idea de càstig)

 Religió: Expiació necessària pel mal comès (expiar ànima) = Sanció/Càstig diví
 Seria un tipus de venjança (càstig únicament sense altre finalitat que fer pagar el
mal comès)

FLETCHER
 Oportunitat per solidaritzar-se amb la víctima del delicte
 S’apliquen penes per tal de restablir l’ordre anterior al delicte

***La mediació (res a veure amb aquestes teories), és un tipus de solidarització amb la
víctima (intent de reparació del dany causat). Busca compensació acceptada per víctima.

2. TEORIES PREVENCIONISTES

1.Positiva
1.Teoria
Prevenció
General
1.Negativa
1.Teories
Prevencionistes
1.Positiva
1.Teoria
1.Frank Von
Prevenció
Liszt
Especial 1.Concepción
1.Negativa
Arenal
1.Escola
Correcionista 1.Pedro
Dorado
Montero

 S’orienten per al futur del condemnat.

 Les penes han de tenir finalitat.  Evitar la comissió de futurs delictes (reeducar).
 Penes busquen fins preventius.
GENERAL
 Persegueix donar confiança a la societat i intimidar ciutadans per evitar comissió
de delicte (coacció psicològica).

G. Negativa (Moment d’amenaça pena – amenaça del legislador)

 Pena té una finalitat intimidatòria (amenaça) per no cometre més delictes

(motivació).
 Busca el desistiment de nous delictes.
 Coacció psicològica

G. Positiva

 Quan el delinqüent no se sent coaccionat, amenaçat o intimidat i comet delicte

 PENA
 Imposició pena busca donar confiança als ciutadans (assegurar protecció BBJJ) i
cal que:
o La pena sigui proporcional (sinó crearà por i/o rebuig)  Principis limitadors
del dret
o “Sistema humà i proporcional”
 Cal demostrar que el dret funciona!

ESPECÍFICA
 Intervencions adreçades al subjecte
 Persegueix apartar al subjecte delinqüent
o Centres penitenciaris (pena)
o Centres assistencials (mesura de seguretat)

E. Negativa

 Amb el compliment de la pena es persegueix la resocialització i educació (art. 25.2

CE)

E. Positiva

 Busca la incapacitació/inoculació del delinqüent (presó permanent revisable)

 Frank Von Liszt: EL delinqüent és l’objecte del dret penal i la pena serveix per
corregir-lo.
 Escola correccionalista:
o Concepción Arenal: “Odia al delito y compadece al delincuente”
o Montero: Llibre – “El derecho protector de los criminales” (1915)
 3. TEORIES UNIONISTES

1.Unionistes a.Roxin: Pena com a fenòmen pluridimensional

 Postura intermèdia  Conciliació de les teories anteriors.

 Parteix de la retribució però entén que la pena també ha de buscar fins preventius.
o Nucli: retribució (partim del passat)
o Mira al futur: prevenció
 Intenten resoldre conflictes de les diferents escoles.

Roxin:

La pena és pluridimensional  càstig amb diverses finalitats:

 Prevenció general positiva (moment de la condemna): Societat veu el càstig

 Prevenció general negativa (aplicació condemna): Busca reeducar

Conclusió: Pena – Retribució

1.Mínim
1.Límits del poder punitiu
1.Pena- Retribució de l'Estat
1.Màxim

 Funció principal: pena com a càstig  Poder punitiu limitat

o Mínim: Només s’aplica pena quan s’hagi comès delicte recollir
específicament al CP
o Màxim: No es pot sobrepassar la pena assignada al CP per al delicte comès
 5 I 6. PRINCIPIS LIMITARS DEL PODER PUNITIU DE
L’ESTAT
1.Principi d'exclusiva protecció de BBJJ

1.Caràcter subsidiari
1.Principi
d'intervenció 1.Caràcter d'ultima ratio
mínima
1.Caràcter fragmentari 1.Principi
d'humanitat
1.Conseqüències del principi
1.Prinncipi de
1.Concepte, reconeixement proporcionalitat
constitucional i fonament
1.PRINCIPIS
LIMITADORS
1.Significat

1.Sentit estricte del principi 1.Garanties

1.Principi de
legalitat
1.Reserva de la llei
1.Principi de 1.Principi de taxativitat - Principi
culpabilitat de seguretat jurídica

1.Què suposa? 1.Principi d'irretroactivitat

1.Prohibició d'analogia

1.Non bis in idem

Hi ha 3 Principis Limitadors del Poder Punitiu de l’Estat que deriven de la CE (típics de

dret penal d’Estat Socials i Deomcràtics.

Constitució espanyola del 1978  Estat social i democràtic de dret. Recollit en:

Art. 1.1  Valors superiors de l’ordenament jurídic: llibertat, justícia, igualtat i

pluralisme polític. Dret penal s’ha d’adaptar a aquests valors fonamentals del
model d’Estat. Així doncs, la legitimitat del dret penal prové d’un model fixat per
la constitució (potestat punitiva). També, però, està fixat a tractats i pactes
internacionals. DP no té capacitat punitiva il·limitada.

Model Dret Penal: Legitimació extrínseca (externa) + legitimació intrínseca (pròpia)

Limitació extrínseca  Cal que respecti o segueixi:

 Constitució Espanyola
 Tractats i pactes internacionals
o Cal destacar: Declaració universal dels drets humans (cal que el dret penal
la respecti)
Legitimació intrínseca (pròpia)  Cal que respecti els 3 principis:

 Té uns principis específics propis que limiten la seva pròpia actuació:

o Principi intervenció mínima
o Principi de legalitat
o Principi de culpabilitat

Principi d’intervenció mínima

Implica un dret penal mínim i suposa que el dret penal ha d’intervenir el menys possible
per assegurar la llibertat dels ciutadans.

Llei penal  Prohibeix o ordena unes accions. L’incompliment d’aquestes normes

imperatives o el compliment d’aquestes normes prohibitives, posa en perill determinats
BBJJ (interessos, valors...).

CRÍTICA PRINCIPI

Cada vegada s’està ampliant més la protecció en àmbits que, a última instància,
necessitaria altres àmbits i/o disciplina que les regulessin, perquè seria bastant més
efectiu que el dret penal.

És SEMPRE a última instància que ha de tenir aquest caràcter d’intervenció mínima.

PRINCIPI D’EXCLUSIVA PROTECCIÓ BBJJ

Què protegeix el dret penal?

Protegeix únicament aquell interès que estigui considerat bé jurídic. Si és un interès no

considerat bé jurídic, el dret penal no el protegeix.

El dret penal no protegeix tots els BBJJ (interessos, valors), només aquells més importants
per garantir l’ordre i la pau social.

ÚNICAMENT EL DRET PENAL PROTEGIRÀ ELS BBJJ INDISPENSABLES PER MANTENIR LA

PAU I ORDRE SOCIAL DAVANT DELS ATACS MÉS GREUS.

D’aquí en deriven el caràcter subsidiari i el d’ultima ratio.

Si el dany no és molt greu, serà un altre ordenament el que els protegeixi (altres instàncies
jurídiques).

CARÀCTER SUBSIDIARI DEL DRET PENAL

Abans d’intervenir el dret penal, intervindran altres instàncies jurídiques i com a última
norma, intervindrà el dret penal.  Caràcter subsidiari.
Per exemple: davant d’un acomiadament injust. El dret penal, intervindrà després que el
requeriment previ d’altres ordenaments jurídics siguin vulnerats i no complerts. Front
l’incompliment d’aquesta instància.

CARÀCTER D’ÚLTIMA RATIO DEL DRET PENAL

CARÀCTER FRAGMENTARI DEL DRET PENAL

S’ocupa únicament d’una part (un fragment) de l’ordenament jurídic. Sempre d’aquella
part que és més important (atacs més importants als BBJJ més importants).

Per exemple: art. 267 CP castiga danys imprudents i constituiran delicte quan els danys
són superiors a 80.000€. Quan són inferiors, se n’ocuparà el dret civil.

**Està penat conduir sense carnet (hi ha part de l’ordenament que no compleix cap
d’aquests caràcters, ni respondria al principi d’intervenció mínima...). També en àmbit de
l’administració pública (doble sanció: disciplinària + penal)  Es pot sancionar dues
vegades? Si el fonament de cadascuna de les accions és diferent, es pot sancionar dues
vegades, i moltes vegades la sanció disciplinària és més greu que la penal: ex. L’eliminació
de faltes es van convertir en delictes lleus... i la resta se’n van anar a l’emparament d’altres
àmbits de dret (p.e. llocs on hi pugui haver menors no s’hi poden deixar xeringues de
drogodependents. Ara es castiga com en l’àmbit administratiu amb multa de 30.000€,
molt més gran que la que castigava abans el dret penal com a falta). Per tant, també es
trencaria la dinàmica del principi d’intervenció mínima...

CONSEQÜÈNCIES DEL PRINCIPI RESPECTE A LA GRAVETAT DE LES CONSEQÜÈNCIES

JURÍDIQUES

Principi d’humanitat de les penes i MdS

Reconèixer que el delinqüent és una persona, que s’ha de tractar com a tal i que cal que
se li donin eines a reintegrar-se a la societat com un membres de ple dret.

Es reflexa:

 Abolint la tortura per arribar a la veritat

 Demanant l’abolició de determinades penes com la pena de mort (no és
necessària per garantir pau social i no té efectes reeducadors)
 Prohibició dels tractes inhumans (art. 15 CE)
 Abolició de la cadena perpètua (cadena permanent revisable: es considera que
ho vulnera, no saps quan sortiràs)
 Execució de treballs forçats també el vulnera
  Cal tractar amb respecte i amb ànim de reinserció

Principi de proporcionalitat
La pena ha de ser proporcionada al delicte comès. No es pot castigar el delicte amb més
pena que el dany causat.

La gravetat de la pena ve condicionada per el BBJJ que es lesiona.

Criteris:

 Quan aquest és molt important (imprescindible per mantenir ordre i pau social).
P.e. protegir la vida.
 Com s’ataca? Conducta dolosa? Conducta imprudent? (ex: art. 138 – dolós i art.
142 – imprudent)

També s’aplica a les mesures de seguretat, han de ser proporcionades.

El TC estableix criteris de proporcionalitat (s’han de complir per considerar que es

compleix aquest principi de proporcionalitat: La limitació d’un dret fonamental de
manera és proporcionada si es respecten 3 criteris:

1. Limitació necessària per protegir un altre dret fonamental (vinculat al principi

d’exclusiva protecció de BBJJ). Així doncs, només serà necessària quan protegeixi
BBJJ (aquells imprescindibles per mantenir pau social i convivència d’aquella atacs
més greus).
2. Limitació idònia: intervenció penal idònia significa que la pena o la MdS ha
d’assolir una determinada finalitat. “Hem de suprimir aquelles penes o MdS que
es demostrin inidònies per la finalitat preventiva” (presó permanent revisable i
penes de 3 mesos). Ni massa llarga ni massa curta, ha de tenir en compte el
subjecte que té davant.
3. Limitació proporcionada en sentit estricte: ha de guardar una proporció amb la
posada en perill o la lesió del bé jurídic protegir (art. 138 i 142  en funció de la
lesió o la posada en perill).

Principi de legalitat o intervenció legalitzada

CONCEPTE, RECONEIXEMENT CONSTITUCIONAL I FONAMENT
Principi de legalitat: la definició del supòsit de fet de la norma pena i de la conseqüència
jurídica, així com el procés de la seva aplicació i per la seva execució han de ser establerts
per la llei.

Reconeixement constitucional
  Art. 9.3 CE
 Art. 25.1 CE

Fonaments:

 Democràtic: recollir al art. 1.1 CE (estat social i de dret)

 Garantiu: art. 25.1 CE
 Garantístic: art. 9.3 i 25.1 CE

SIGNIFICAT DEL PRINCIPI DE LEGALITAT PENAL

La pena no té una finalitat retributiva (càstig)  Art. 25 CE

Cal utilitzar el dret penal a millorar la convivència

La reinserció topa amb un seguit de problemes:

 Hi ha certs casos que no és possible la reinserció (delinqüents econòmics =

delinqüents de “coll blanc”).

PRINCIPI DE LEGALITAT EN SENTIT ESTRICTE

Fem referència a les 5 garanties associades:

Garantia criminal
Art. 1.1, 10 i 4.2 CP

Únicament es pot classificar com a delicte allò que la llei considera com a tal. No serà
delicte allò que no estigui recollit a la llei.

Garantia penal
Art. 2.1, 10 i 4.3 CP

Únicament es pot imposar la pena fixada a la llei pel delicte comès.

Aquesta pena afecta tant a la classe de pena com a la durada.

Garantia jurisdiccional
Art. 3.1 CP i Art. 117 CE

Les sentències condemnatòria o absolutòries únicament poden ser dictades pel tribunal
competent.

Garantia processal
Art. 3.1 CP
Les sentències han de complir els requisits i les garanties del procediment.

Garantia d’execució
Art. 3.2 CP

Només es pot executar la pena tal i com està prevista en la llei.

**Llei orgànica: utilitzada per regular els drets fonamentals, aprovar Estatuts d’Autonomia i règim electoral
general (art. 53 CE). Cal majoria absoluta per aprovar, modificacions o derogar.

**Llei ordinària: regula aquells drets i llibertats que no són fonamentals. Cal majoria simple per aprovar,
modificacions o derogar.

QUÈ SUPOSA EL PRINCIPI DE LEGALITAT

Com afecta en relació a les penes, MdS i delictes?

Reserva absoluta de llei

Art. 81 CE

La limitació de determinats drets fonamentals i llibertats públiques ha d’estar sempre

regulat per lleis orgàniques.

Principi de taxativitat – Principi de seguretat jurídica

Art. 25.1 CE i STC 62/1982

El Principi de taxativitat (certesa) vinculat al principi de legalitat i de seguretat jurídica

Manuals: “mandato de certesa”

La llei ha de ser estricte, clara i certa. Garanteix, dóna certesa que el que diu la norma és
exactament i únicament el que està tipificat, no puc castigar més casos, res més.

El TC ha considerat que de forma implícita aquest principi es troba regulat en l’art. 25.1
de la CE: És necessari que una acció o omissió vagi acompanyada d’una sanció penal
perquè sigui un delicte (cal delimitar estructura del tipus penal). D’aquesta manera, es
garanteix la seguretat jurídica.

Cal una clara determinació de les conductes punibles. Tot i així, no totes les normes són
clares.

Principi d’irretroactivitat de la llei penal

Art. 25.1 CE i art. 2.1 CP

Ho podem trobar com a: Prohibició de retroactivitat

Implica l’exigència de llei prèvia.

Significa que la llei penal no es pot aplicar a fets anteriors a la seva entrada en vigor. La
llei penal ha d’estar vigent en els moments que es cometen els fets.

**Excepció: efecte retroactiu si beneficia al reu (delinqüent). Si canvia el codi penal i

mentre s’està complint una condemna, es pot sol·licitar una revisió de la condemna
aplicant la nova legislació. [Principi de indubio proreo].

Prohibició d’analogia (explicada)

Art. 2.1 i 22 CP - Explicada en el tema 3: Intèrpret de la llei no pot desbordar els límits
d’aquesta llei a l’hora d’interpretar i jutjar una conducta.

Principi de non bis in idem

Prohibició que un mateix fet sigui sancionat més d’una vegada.

Amb la funció pública pot existir una doble sanció (autotutela, autoprotecció o subjecció
espacial), però el TC exigeix:

 Fonament de sanció diferent

 Interès de sanció diferent
 La sanció sigui proporcional

Art. 468 CP  Trencament de condemna (p. Ex. surts de permís i no torna), s’imposen
dues sancions (pròpia de l’art. 468) + llei penitenciària (aïllament en cel·la).

Exemple:

 Art. 66: com es computen penes.

 Art. 67: no s’aplicaran agreujant o atenuant en aquells articles que la llei ja hi tingui
contemplat aquestes accions agreujants o atenuants.
 Art. 419: suborn perquè es dugui a terme una conducta  Dins dels delictes
d’administració pública. Ja està descrivint l’abús de la funció pública.
 Art. 22.7: (circumstància agreujant)  Quan el culpable aprofita la seva
posició en un lloc públic. Com ja s’està valorant en el 419 aquest abús de
funció pública, no podem aplicar aquest article perquè estaríem utilitzant 2
vegades la mateixa acció per sancionar-la.
 Art. 139.1: Serà castigat amb pena de 15 a 20 anys aquell que mati amb traïdoria.
La norma ja contempla la traïdoria i agreuja la pena.
 Art. 22.1: Agreujant acció feta amb traïdoria (indefensió de la víctima). No es
pot aplicar aquest agreujant perquè la norma (art. 139.1) ja contempla
l’agreujant de la traïdoria.
**Tots els preceptes del llibre I (part general) són normes incomplertes. El llibre II (part
especial) recullen conductes.

Davant d’un procediment administratiu obert, si es posa de manifest un fet en aparença

de delicte, i s’estima identitat de subjecte, fet i fonament, prevaldrà el procés penal. Si
s’atura el procés penal, es seguirà en l’administratiu però usant l’estudi penal, ja que uns
mateixos fets no poden existir i deixar d’existir pels òrgans de l’Estat.

Principi de culpabilitat

Com a fonament de la Pena

Principi culpabilitat Com a mesura de la Pena

Imputació d'un resultat per dol o imprudència

Principi de culpabilitat ≠ Culpabilitat de la teoria dogmàtica del delicte

Concepte del principi té un triple significat:

1. COM A FONAMENT DE LA PENA

Per poder imposar una pena a l’autor d’un fet típic i antijurídic necessitem un seguit
d’elements (Penal II):

 Subjecte tingui capacitat de culpabilitat (subjecte imputable = responsable)

 Subjecte tingui coneixement de l’antijuridicitat (que sàpigues que allò és contrari
a dret  Figura de l’error  No hi ha coneixement [Penal II])

Si no tenen algun d’aquests dos elements, ja no es podran imposar penes.

2. COM A MESURA DE LA PENA

Per individualitzar el càstig cal mesurar la pena.

3. IMPUTACIÓ D’UN RESULTAT PER DOL I IMPRUDÈNCIA

Només podem fer responsable a un subjecte d’un resultat lesiu si aquest s’ha fet per dol
o imprudència

RESUM PRINCIPI PROPORCIONALITAT: SUBJECTE HA DE SER RESPONSABLE (HA DE PODER

ER IMPUTABLE) I CAPACITAT DE SER MOTIVAT PER LES NORMES
Resum
DELS 3 PRINCIPIS
 Principi d’intervenció mínima: Regeix pel principi d’exclusió de BBJJ: Protegeix
BBJJ més importants davant d’atacs més greus.
 Principi de legalitat: es reflexa en les garanties de legalitat, la certesa (taxativitat)
i la seguretat jurídica.
 Principi de culpabilitat: únicament podem imposar pena als subjectes del delicte
que són responsables i que poden ser motivats per la norma.

RELACIÓ LEGALITAT I SEGURETAT JURÍDICA

Garantia a favor del ciutadà front el sistema penal. Diferents manifestacions o garanties:

 Principi de seguretat es vincula pel principi de legalitat que ens diu que s’han de
garantir les normes taxades (concreció, certesa, delimitació conducta i pena
associada)  Ens aporta seguretat jurídica (a partir del principi de legalitat)
 En base a aquesta seguretat jurídica excloem el costum (només pot ajudar a
interpretar però no pot fonamentar).
 El P. De seguretat jurídica exclou també l’analogia (prohibició d’analogia).
Excepció: El legislador accepta clàusules legals atenuants d’analogia de l’art. 21.7.
 Limitació de la intervenció punitiva a un fet típic concret i anterior a la realització
del fet.
 “Dret penal del fet” = Càstig pel fet  Desvalor de l’acció (general del nostre dret
penal teòricament). Altres drets penals van dirigits per a qui ho ha fet  Dret
penal d’autor (criminalitza persona que fa delicte). EL DRET PENAL D’ACCIÓ DÓNA
SEGURETAT JURÍDICA. (Aquí s’utilitza el dret penal d’autor per concretar la pena,
però no per a imposar la pena). Ex: art. 140.2 – Delicte d’assassinat: Agressió
sexual + mort (ja hi ha 2 articles per separat que defensis els 2 BBJJ – llibertat
sexual (art. 178) i vida (art. 139) – aquest ajunta els 2 i s’aplica com a 3r article
però... quin BBJJ protegeix llavors? CAP  Simplement càstig a l’autor).

RELACIÓ LEGALITAT I POTESTAT SANCIONADORA DE L’ADMINISTRACIÓ

L’Administració té capacitat d’autotutela: Pot regular el seu funcionament i posar
sancions davant l’incompliment de les seves normes.

Què passa quan es pot implicar pena i sanció administrativa?

Davant qualsevol persona: L’administració pública ha de respectar la

prioritat/preferència de l’ordenament jurídic penal.
 1. SUPÒSIT 1: Si un jutge o tribunal té coneixement d’un fet que pot ser jutjat de
manera penal i administrativa, els jutges han d’esperar a la sentència penal. Si el
jutge absol a la persona perquè considera que no ha participat en el fet delictiu,
aquesta resolució vincula a l’administració pública i no pot imposar pena.
2. SUPÒSIT 2: Si la jurisdicció penal absol per manca de tipicitat o culpabilitat al
subjecte, però no entra a si el fet l’ha comès aquest subjecte o no, aleshores
aquest fet pot ser constitutiu d’infracció administrativa.
3. SUPÒSIT 3: Tribunals penals imposen pena, en principi s’impedeix que hi hagi una
sanció administrativa per el mateix fet. No obstant, si una part no ha estat
valorada per la jurisdicció penal, pot intervenir-hi l’administració pública. Ex:
injúries contra un company de treball [Penal: delicte d’injúries / Administratiu:
Canvi lloc de treball] / Tràfic de drogues en un pub [Penal: Tràfic de drogues /
Administratiu: Tancament de local]

7. ÀMBIT TEMPORAL DE LA LLEI PENAL

 Llei penal e el temps
o Art. 9.1 CE
o Art. 2.1 CC
o Art. 2.2 CC
o Art 382 OTC
 Successió de les lleis penals
o Prohibició de retroactivitats de les lleis penals (art. 25.1 CE i art. 2.1 CP)
 Retroactivitat com a excepció (art. 9.3 CE, art. 2.2 CP i art. 40 LOTC)
 Determinació de la Lleis més favorable
 Disposicions transitòries CP – Circular 3/2015 FGC – Fis
calia General de l’Estat
 Lleis temporals (art. 2.2 CP)
 Lleis excepcionals (art. 2.2 CP)
 Temps de comissió del delicte (art. 7 CP)
o Per decidir la llei aplicable
o Per començar a comptar la prescripció (art. 131 i següents CP)
Llei penal de el temps
Art. 91 CE

Art. 2.1 CC
Les normes entren en vigor als 20 dies posteriors a la incorporació del BOE. Aquest
període s’anomena “Vacatio legis” i mentre no entra en vigor, segueix en vigor l’anterior
norma.

Hi ha normes que ho estableixen: En el Codi Penal establia 6 mesos de vacatio legis. En

l’última reforma, però, va ser de 3 mesos (molt criticat). Per permetre’n l’estudi.

Art. 2.2 CC
Les lleis sols es deroguen per altres posteriors (en entrar en vigor) i, un cop derogades,
mai podran tornar a ser vigents, ni de manera excepcional.

Art 38 LOTC
Fa referencia a la declaració d’inconstitucionalitat d’una llei. Quan es declara
inconstitucional, ja vincula a tots els poders públics (no té vacatio legis).

Successió de les lleis penals

En funció del moment històric, s’interpreten de manera diferent les normes (explicat
anteriorment). Així doncs, és important per a la successió de les normes penals. Depèn
del moment històric, sorgeix la necessitat de regular certes conductes.

PROHIBICIÓ DE RETROACTIVITATS DE LES LLEIS PENALS [PRINCIPI DE

RETROACTIVITAT] (ART. 25.1 CE I ART. 2.1 CP)
No es poden aplicar lleis que no existien en el moment de cometre el delicte.

Lleis penals  Miren al futur, a prevenir el delicte, per tant, no podem anar cap al passat
per aplicar normes anteriors a la comissió de fets delictius.

La retroactivitat queda recollida a:

Art. 25.1 CE  Reconeix la prohibició de la retroactivitat

Art. 2.1 CP  Torna a prohibir la retroactivitat

Retroactivitat com a excepció (art. 9.3 CE, art. 2.2 CP i art. 40 LOTC)
Art. 9.3 CE  Les favorables sí que són retroactives, només es prohibeix la retroactivitat
de normes que no afavoreixin al reu.

Art. 2.2 CP  Torna a afirmar que les que siguin favorables al reu, sí que s’aplicaran i,
encara que s’estigui complint la condemna, es podrà revisar aquesta i aplicar la nova llei.

Ex. Reforma 2015: La derogació del llibre de faltes, ha provocat que es revisin els casos.
Es van eliminar faltes per passar-les a controlar pel dret administratiu, però la majoria de
faltes han passat a ser delictes lleus, amb una pena més dura que la que tenien les faltes.
Només interessarà, doncs, que s’apliqui en els casos que han passat a ser infraccions del
CC.

Ex. Reforma 2010: Tràfic de drogues va canviar i quan es portava poca quantitat, la norma
ho diferenciava de quan es traficava amb molta. Així doncs, es van revisar moltes
condemnes.

Art. 40 LOTC  En l’àmbit constitucional (declaració d’inconstitucionalitat). No es podrà

demanar revisió de la sentència a no ser que s’hagi declarat per a una norma penal. En
aquest cas, sempre es podrà demanar la revisió de la sentència.

Determinació de la Lleis més favorable

Quan la pena és homogènia però inferior a la pena vigent en el moment de comissió dels
fets delictius.

Ex. Segueix sent pena privativa de llibertat però passa de 3 a 6 anys a 2 a 4 anys.

PROBLEMA: La norma no és homogènia (similar). La decisió la té al tribunal, tot i que l’art.

2.2 CP dóna potestat al reu a donar la seva opinió segons quins norma es refereix.

Ex. Pena antiga de 6 mesos a 2 anys davant una pena nova d’inhabilitació de 2 a 20 anys.
Què m’interessa més?

PROBLEMA: La nova pena pot ser més favorables però pot aplicar-s’hi figures agreujants.
No podem triar una mica de cada norma, o ens quedem amb l’antiga o amb la nova amb
aquests agreujants.

Disposicions transitòries CP (pàg. 615 CP)

1ª: Es pot aplicar la norma que més afavoreixi al reu.

2ª: O s’aplica l’antiga norma o la nova, però no es pot fer un mix de les dues.

Circular 3/2015 FGC – Fiscalia General de l’Estat

Les faltes que no calien estar denunciades, passen a estar-ho directament (hecha la ley,
hecha la trampa).

LLEGIR CIRCULAR!

Lleis temporals (art. 2.2 CP)

Les lleis temporals apareixen en un període de vigència limitat i aquest període el taxa la
pròpia llei.

Lleis excepcionals (art. 2.2 CP)

També vigent un període de temps però aquest no està fixat per la llei. Aquest període
depèn de la situació excepcional que ha fet que aquesta llei es creï (per exemple, davant
d’un terratrèmol, s’agreuja la llei per furts fins que es finalitzi la situació
d’excepcionalitat).

Què passa quan deixen de ser vigents? Aquestes lleis SEMPRE augmenten les penes, són
més dures. Els fets comesos durant aquest període, no és possible demanar una revisió o
aplicació del codi “normal” encara que els fets s’enjudiciïn un cop derogada la norma.

Temps de comissió del delicte (art. 7 CP)

Quan s’entén que s’ha comès el fet delictiu?

En el moment que es produeix la conducta d’acció o omissió.

PER DECIDIR LA LLEI APLICABLE

Per començar a comptar la prescripció (art. 131 i següents CP):

Computen des del moment de realització de la conducta (tal i com indica l’article 7). És
important determinar-ho perquè cal saber quina llei s’haurà d’aplicar (la vigent en els
moments dels fets).
L’EXTRATERRITORIALITAT COM A EXCEPCIÓ
a) i b)  Apunts

c) PRINCIPI DE JUSTÍCIA UNIVERSAL (ART. 23.4 LOPJ)

(art. 23.5 LOPJ – Principi de Subsidiarietat): Relacionat amb el principi

En el cas internacional, si el país on succeeix el fet delictiu no actua, pel principi de

subsidiarietat el DI pot actuar.

Es renuncia a la competència internacional si els fets ja han estat absolts, indultats o

penats per un altre país.

 Promulgat 1985: Primer cop que es va recollir

L’Estat espanyol tenia la competència per perseguir espanyols o estrangers quan es

produïen delictes fora de l’Estat espanyol, a l’Estat espanyol. Només alguns delictes
(llistat tancat).

Els estats que havien ratificat aquest principi (com a membres de dret internacional)
podien perseguir-los. No s’exigia la doble incriminació per poder al·legar la
intervenció de l’estat espanyola amb aquests delictes fora del territori, perquè aquest
principi operava respecta BBJJ que afectaven a tota la comunitat internacional (inclús
quan el país on intervenien no fos delicte)

No es dirigia a protegir interessos espanyols, sinó propis de la comunitat

internacional.

Actuava davant de 8 tipus de delictes: genocidi, tràfic de drogues, delictes de

deshumanitat, pirateria, prostitució menors, mutilació genital femenina, tràfic de
persones i qualsevol altre regulats per DI (=protecció de la comunitat internacional).
Sense atendre a la nacionalitat de la víctima. No era rellevant que la víctima o el
subjecte actiu tingués la nacionalitat espanyola.

Inicialment, Espanya va liderar l’aplicació d’aquest principi. Casos en els que va

intervenir:

o Enjudiciar delictes a Guatemala de genocidi, tortura (2005)

o Genocidi, tortures enjudiciar Argentina (2004)
o ...

Intervenció a altres països on, ni les víctimes ni els delinqüents tenien la nacionalitat
espanyola.

 Restricció LO 1/2009, 3 novembre

 Pressions internacionals d’Irak i els EEUU van portar a restringir aquestes actuacions
introduint el requisit que per poder intervenir, havia d’haver-hi interessos propis
espanyols.

L’essència d’aquest principi ha acabat desapareixent, tot i conservar el nom. Per què?

1. S’amplia el llistat de delictes i els requisits per poder concórrer. (restricció)

2. El responsable o la víctima han de tenir nacionalitat espanyola.
 Reformes 2014 (LO 1/2014, 13 març)

Pressions de Xina i de EEUU

Xina

Degut al cas Falung Gong (matança contra el moviment que es va aixecar contra el
dictador d’aquell moment, i els van matar).

EEUU

Couso (periodista espanyol a la guerra d’Irak que estan a l’hotel el van matar. Es va
demostrar que van ser les tropes americanes i es van perseguir als soldats d’aquest
país).

A partir de la reforma del 2014 es van haver de tancar els casos, ja que es van canviar
“les bases”.

Es van tancar també casos com tortures a les presons de Guantánamo, genocidi del
Tibi, genocidi a Àfrica...

L’aprovació es va materialitzar sobretot per qüestions econòmiques (amenaces), van

primar els interessos econòmics.

Desvirtualització del principi (ara és rellevant que una de les parts sigui espanyola).

Continuació tema 8 (apunts)

EXTRADICIÓ (ART. 13.3 CE)

Concepte

Instrument de cooperació internacional adreçat a impedir que els responsables de

determinats delictes que encara no estan jutjats o bé ja jutjats i condemnats però
al·ludeixen la pena dictada pels tribunals.

Eviten aquests enjudiciament o compliment de la pena refugiant-se a altres països.

Sempre intervenen 2 estats:

 o Estat que requereix: estat que vol enjudiciar o fer complir la condemna i
requereix l’entrega de la persona.
o Estat requerit: estat on s’ha refugiat aquesta persona.

Quan hi ha un delicte polític i un estranger es refugia a espanya, espanya no entregarà

aquesta persona (per motius polítics, excloent terrorisme)

Extradició passiva (Llei 4/1985, 21 març)

Supòsits en què l’Estat espanyol rep la sol·licitud d’extradició d’un altre país (així
doncs, és un Estat requerit). La persona es troba refugiada a espanya.

Principis per decidir l’entrega

1) Principi de legalitat (art. 13.3 CE / Art. 1 LEP)

S’haurà de realitzar a partir del què disposa la LEP i els tractats internacionals.
2) Principi de reciprocitat (art. 1 LEP)
Exigeix, que per l’entrega, l’Estat que requereix ha d’assegurar determinades
garanties: que en el cas invers, també s’actués de la mateixa manera
3) Principi de doble incriminació (art. 2 LEP)
No s’entregarà al responsable si a Espanya no és delicte la conducta.
4) Principi de no entrega de nacionals o estrangers jutjats a Espanya (art. 3.1 LEP)
Encara que el delicte s’hagi comès fora d’Espanya, aquesta té capacitat per
enjudiciar.
5) Delictes no concedeix extradició (art. 2 i 4 LEP)
Per delictes amb penes inferiors a un any.
Quan ja hi ha sentències pel país que t é el pres, quan la pena és inferior a 4 mesos.
En casos de delictes polítics
Delictes exercits a partir de la llibertat d’expressió
6) Supòsits denegar l’extradició (art. 5 LEP)
Quan es sospita que darrera la sol·licitud hi ha una persecució racial, religiosa o
polítics no s’entregarà.
Quan la persona sigui menor de 18 anys, tampoc.
7) No extradició, asil polític (art. 4.8 LEP)
Quan s’ha concedit asil polític.
8) Principi de commutació (art. 4.6 LEP)
No es concedirà extradició si l’estat que requereix no dóna garanties de què no
s’aplicarà una pena d’execució o de tortures.
9) Principi de judicialitat (art. 4.3 LEP)
No es concedeix si una persona ha de ser jutjada per tribunal d’excepció (guerra)
10) Principi d’especialitat (art. 21.1 LEP)
 La persona serà extraditada si només pot ser jutjat pels fets que van motivar la
demanda d’extradició.

Si es considera que no es compleixen els requisits, no hi ha volta enrere, no i punt. Si hi

ha totes les garanties jurídiques, i el jutge ho autoritza, el govern té l’última paraula per
dir si o no (interessos internacionals). (art. 6 LEP)

Extradició activa

Estat espanyol sol·licita a un altre estat l’extradició d’una persona.

Regulat a l’art. 826 LECrim i 824 i següents.

S’inicia la petició a través de l’organ competent a través de la petició feta pel govern.

3 supòsits:

 Espanyols que han delinquit a espanya i es refugien a l’estranger (principi de

territorialitat)
 Espanyol que atempta a l’estranger contra la seguretat exterior de l’Estat i es
refugia en un país diferent del que va delinquir. (Principi real o de protecció)
 Estrangers que haurien de ser jutjats a Espanya i es refugien a un país que no és
el seu d’origen. (caldria estudiar quin tipus de delicte és, e quin país està refugiat
i mirar quin principi d’extraterritorialitat es podria al·legar).

També és mixta i el govern té la última paraula (primer judicial, última paraula govern).

No regulada per una llei, sinó recollida a la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim)

-----

Llei 12/2009, 30 octubre (reforma de la llei de 1984)

Dret d’asil
[Apàtrida:

 Tens nacionalitat d’un estat que ha desaparegut i aquest estat no s’ha constituït
a cap altre lloc.
 Perds la nacionalitat per decisió governamental (exemple: Russos Blancs 1922)
 Quan es pertany a minoria ètnica en el qual l’Estat on ha nascut li denega a la
minoria la nacionalitat (refugiats palestins a Israel, per exemple)
 Nascuts en territori en disputa entre 2 països (Exemple: beduïns Àfrica del nord
entre Líbia, Xat i Argèlia o Kurds)]

Art. 2 de la Llei 12/2009, 30 octubre

 “Regula” la definició d’asil

Art. 4 i 5 de la Llei 12/2009, 30 octubre – Protecció Subsidiària

Podem aplicar aqueta llei (concedir asil), sense reunir els requisits per ser asilat o
la condició de ser refugiat, simplement perquè l’Estat espanyol considera que en
el seu país d’origen es trobarien en front de penes de mort o de patir tractes
inhumans (tortures, etc.).

Dret Penal Internacional

Cort Penal Internacional

Apareix a partir de l’Estatut de Roma (CPI) 17 de juliol de 1998.

A espanya va ser ratificat al 2000 i va entrar en vigor al Juliol de 2002.

Diferents convenis que van orientats a la regulació d’aquest DPI (està al manual). També
han estat ratificats a Espanya i, per tant, passen a ser dret intern espanyol (art. 96.1 CE).

A partir de l’Estatut de Roma, es van poder perseguir penalment crims internacionals. La

Cort penal internacional es constitueix per jutjar persones (no estats), és permanent, és
competent per enjudiciar genocidi, crims d’agressió, etc. (definits a l’Estatut de Roma).
Es poden perseguir aquests delictes quan es realitzin en algun dels països que ha ratificat
aquest estatut (Estat Part).

També es poden perseguir aquests delictes:

Qui pot perseguir?

 Qui hagi ratificat l’estatut de roma

 Que el delicte es cometi en el territori d’un estat part o que el delinqüent tingui
nacionalitat d’un estat part i cometi el delicte fora del seu territori.
 Fiscal de la cort penal internacional, instància d’un estat part o del consell de
seguretat de la ONU.

La Cort Penal internacional no admet denuncia de particulars.

Funciona a partir del principi de complementarietat (entra a actuar la cort quan l’estat
competent no intervé).

L’Estatut de Roma no té efectes retroactius (no pot incriminar fets comesos amb
anterioritat a la seva ratificació pels estats).
Dret de la UE – Cooperació Judicial
No parlem ben bé de DI, ja que el dret europeu forma part de l’ordenament espanyol.
Forma part del dret intern espanyol, perquè Espanya pertany a la comunitat europea.

No s’integra directament al dret penal espanyol, sinó que Espanya adapta el codi al
mandat de les directives europees.

NORMATIVA EUROPEA – DIRECTIVES EUROPEES

Aquestes normes poden preveure que aquest dret s’estengui no només per interessos
comunitaris sinó també interns dels estats (normalment són normes penals en blanc).

Hi ha 2 maneres en les que el dret europeu modifica o s’integra en el dret intern:

- Remissió de les normes penals en blanc a directives europees (medi ambient,

salut pública...)
- Modificant directament els preceptes del CP, adaptant-lo a directives europees.
o Exemple: delictes d’organitzacions i grups criminals (art. 578 i següents
CP). Perquè hi havia DM que va reformular què significava grups i
organitzacions criminals.
o Què succeeix a Espanya? Sempre es caracteritza per “y yo más”: per
exemple si la directiva europea diu que una organització criminal ha de
tenir una pena de 4 a 8 anys, Espanya fa de 8 a 10. La normativa interna
espanyola, incrementa sempre les penes i requisits del que les directives
europees recomanen. A efectes punitius va als màxims i a efectes de
tipificació va als mínims.

Funció integració

“EURO ORDRE” – “ORDEN DE DETENCIÓN Y ENTREGA”

Substitueix la exgrtradició en àmbit europeu (més senzilla, lleugera, menys “papeleig”).

DM (decisió marc) 13 juny 2003

Assenyala les pautes de regulació per realitzar la detenció i entrega en àmbit europeu.
Cada estat va adaptar aquesta decisió marc al seu dret intern.

Llei 3/2003, 14 març

Hi ha delictes que no exigeixen la doble tipificació. Tot i així, espanya regula que per la
resta de delictes pugui emetre la euro ordre, però l’estat que la rep haurà de valorar si
deté i entrega a la persona, depenent de com hagi adaptat la DM al seu ordenament
intern.
Última modificació 2014

Art. 9 – Entrega

Art. 12 – Causes de denegació

TEMA 9. ÀMBIT PERSONAL DE LA LLEI PENAL (MANUAL

PÀG. 189-200)
Fer a casa

TEMA 10. SISTEMA DE PENES EN L’ORDENAMENT

JURÍDIC ESPANYOL
CONCEPTE DE PENA
CP 1995, LO 1/2015, 30 març

La reforma del 95 va ser molt significativa i les següents reformes van anar incrementant
les penes privatives de llibertat. Increment de les penes de presó.

Amb el codi penal del 2015 prima la pena de retribució front a la idea de “prevenció
especial”.

Definició doctrinal: privació o restricció de BBJJ imposada d’acord la llei, pels òrgans
jurisdiccionals, al culpable d’una infracció penal.

Elements de la definició:

 Privació/Restricció: La pena sempre és un mal.

 Imposada d’acord a la llei: Ha de respectar el principi de legalitat
 Imposada pels òrgans jurisdiccionals: S’imposa per un jutge mitjançant procés
legal (garanties).
 S’imposa a un culpable: Principi de personalitat de les penes  S’aplica
directament i únicament al responsable del delicte.

**La responsabilitat civil sí que es pot imposar a altres persones no responsables, les
penes no.

Art. 34 (?) – Què no són penes?

1. La presó o altres privacions excepcionals (abans de que es dugui a terme un judici, per
tant encara no és una pena, sinó una mesura preventiva)  PQ? Perquè no fugi o pugui
destruir ordres. O que hi hagi una alarma social (per exemple violacions reiterades encara
que no s’hagi dictaminat que és el culpable). ÉS UNA MESURA EXCEPCIONALISTA.
2. Multes imposades per l’administració: pq no està imposada per un jutge
3. ...: perquè no és constitutiu de delicte

Classificació de penes
SEGONS LA SEVA NATURALESA (ART. 32 CP)

Artículo 32. Las penas que pueden imponerse con arreglo a este Código, bien con carácter
principal bien como accesorias, son privativas de libertad, privativas de otros derechos y
multa.

SEGONS LA SEVA GRAVETAT (ART. 33.1 CP) – ART. 13 CP

Artículo 33.

1. En función de su naturaleza y duración, las penas se clasifican en graves, menos graves

y leves.

2. Son penas graves: (MÉS DE 5 ANYS)

a) La prisión permanente revisable.

b) La prisión superior a cinco años.
c) La inhabilitación absoluta.
d) Las inhabilitaciones especiales por tiempo superior a cinco años.
e) La suspensión de empleo o cargo público por tiempo superior a cinco años.
f) La privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores por tiempo
superior a ocho años.
g) La privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo superior a ocho
años.
h) La privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos, por tiempo
superior a cinco años.
i) La prohibición de aproximarse a la víctima o a aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo superior a cinco años.
j) La prohibición de comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo superior a cinco años.
k) La privación de la patria potestad.

3. Son penas menos graves: (MENYS DE 5 ANYS)

a) La prisión de tres meses hasta cinco años.

b) Las inhabilitaciones especiales hasta cinco años.
c) La suspensión de empleo o cargo público hasta cinco años.
d) La privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de un año y un
día a ocho años.
e) La privación del derecho a la tenencia y porte de armas de un año y un día a ocho años.
f) Inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga
relación con los animales y para la tenencia de animales de un año y un día a cinco años.
g) La privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos, por tiempo
de seis meses a cinco años.
h) La prohibición de aproximarse a la víctima o a aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de seis meses a cinco años.
i) La prohibición de comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de seis meses a cinco años.
j) La multa de más de tres meses.
k) La multa proporcional, cualquiera que fuese su cuantía, salvo lo dispuesto en el
apartado 7 de este artículo.
l) Los trabajos en beneficio de la comunidad de treinta y un días a un año.

4. Son penas leves: (NO PRIVATIVA DE LLIBERTAT)

a) La privación del derecho a conducir vehículos a motor y ciclomotores de tres meses a

un año.
b) La privación del derecho a la tenencia y porte de armas de tres meses a un año.
c) Inhabilitación especial para el ejercicio de profesión, oficio o comercio que tenga
relación con los animales y para la tenencia de animales de tres meses a un año.
d) La privación del derecho a residir en determinados lugares o acudir a ellos, por tiempo
inferior a seis meses.
e) La prohibición de aproximarse a la víctima o a aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de un mes a menos de seis meses.
f) La prohibición de comunicarse con la víctima o con aquellos de sus familiares u otras
personas que determine el juez o tribunal, por tiempo de un mes a menos de seis meses.
g) La multa de hasta tres meses.
h) La localización permanente de un día a tres meses.
i) Los trabajos en beneficio de la comunidad de uno a treinta días.

S’HA DE COMPLEMENTAR AMB L’ARTICLE 13:

Artículo 13. (HAHA!)

1. Son delitos graves las infracciones que la Ley castiga con pena grave.
2. Son delitos menos graves las infracciones que la Ley castiga con pena menos grave.
3. Son delitos leves las infracciones que la ley castiga con pena leve.
4. Cuando la pena, por su extensión, pueda incluirse a la vez entre las mencionadas en
los dos primeros números de este artículo, el delito se considerará, en todo caso, como
grave. Cuando la pena, por su extensión, pueda considerarse como leve y como menos
grave, el delito se considerará, en todo caso, como leve.

Art. 13.4 CP

Art. 142.2 CP i Art. 152.2 CP  Imprudència menys Greu

Imprudència menys greu, delicte menys greu, pena menys greu.. “Teòricament”

Art. 33.3 j)

Art. 33.4 g)

Així doncs, com es troba en la franja de menys greu i lleu, tal i com diu l’art. 13.4 del CP,
es considerarà el delicte lleu.

Art. 14.1 LECrim, modificat per la LO 1/2015

Quina instància judicial és l’adequada segons la gravetat del delicte.

Audiència provincial  GREUSf

Jutjat del penal  MENYS GREUS

Jutjat d’instrucció  LLEUS

SEGONS ESTÀ PREVISTA

Principal

Pena principal: tot allò que es recull com a conseqüència jurídica a la part especial.

EX: Les que es recullen als preceptes del CP (delicte  pena)

Accessòria (Art. 54 i ss CP)

Sempre són penes privatives de drets.

Acompanyen als delictes que no tenen atribuïda la pena de manera principal.

Ex: homicidi – pena principal article 138 i pena accessòria article 55.

Suspensió de la pena (Art. 80 i ss CP)

La suspensió únicament està prevista per a la pena principal i no per a les accessòries.

En funció de si parlem d’una pena principal o accessòria varia aquesta suspensió.

Penes privatives de llibertat
PRESÓ

La que més afecta als drets de la persona condemnada, de manera més incisiva (provació
de llibertat.

Característica típica del dret penal (pot imposar penes de presó), el dret administratiu
mai podrà imposar penes de presó.

El dret penal es crea i s’aprova per LO.

PENA DE PRESÓ

 Pena més greu

 Alternativa a pena de mort, treballs forçat, tortures...
 AVANATGE: Es pot modular en el temps (no és el mateix 1 any que 30): pot
adaptar-se als delictes en funció de gravetat  Guarda idea de proporcionalitat
 Amb el temps, la manera d’executar-se va fer perdre aquesta garantia d’execució
(condicions)
 Correccionalisme: tendència finals s.XIX, l’important era la reinserció i no la
privació de llibertats (Pel·lícula: La naranja mecànica: idees correccionalistes
portades a l’extrem  Fins que no es corregeix no s’acaba la pena). Forma
“inhumana” d’execució.

Crisis de la pena de presó (penes llargues i curtes)

 Serveixen per tothom? La gent que simplement delinqueix però està adaptada
socialment, cal aquesta “reinserció”?
 També va entrar, amb el temps, en crisi la idea de “reinserció”: incorporar
persona de la societat privant-lo de viure en societat?? (contrasentit). Hi ha
corrents que creuen que és un fracàs.
o Reinserció social: que la persona no torni a delinquir a partir d’haver seguit
un “tractament”.
 És important el màxim i el mínim de presó per un delicte (feina del legislador)
 Mínim del CP actual: 3 mesos de presó [abans el mínim era de 6 mesos]
 Si és inferior a 3 mesos, haurà de buscar altres alternatives (multa, inhabilitació...)
 El consell europeu diu que, amb menys d’1 any de presó, no hauria d’ingressar a
presó  Perquè no tenen un fi re-socialitzadora (no hi ha temps material de
seguir cap mena de tractament). Té temps per fer amics, compartir experiències,
impressions... Pot comportar un aprenentatge no necessàriament re-
socialitzador.
  Màxim pena de presó del CP (regla general): 20 anys de presó (però hi ha
excepcions de 25, 30 i 40 anys)  Art. 36.2 CP
EXCEPCIONS PER 1 DELICTE:
o Rebel·lió: 25 anys
o Matar rei/reina: 25 anys
o Una altra excepció: En penes superiors a 5 anys per X delictes (art. 36.2CP):
serà obligatori imposar període de seguretat (no es podrà considerar un
3r grau – amb possibilitat de llibertat condicional i altres mesures).
o Més excepcions  Concursos de delictes: en un mateix moments, una
persona ha realitzat mes d’un delicte. Hi ha regles que permeten que la
pena de presó sigui superior a 20 anys.

EN CONCURS DE DELICTES:

REGLA GENERAL: MÀXIM 20 ANYS  Quan la suma de les penes superen aquest màxim
de 20 anys, què s’ha de fer? (art. 76 CP) Dos regles que s’han de complir (acumulatives,
s’han de complir les dues):
 1 regla: no excedir del triple del temps de la més greu
 2 regla: no pot excedir el màxim de 20 anys
 Exemple: SENTÈNCIA:
o Homicidi – pena de 10 anys
o Violació – pena de 8 anys
o Robatori – pena de 4 anys
o TOTAL:
 Regla 1: no pot excedir de 30 anys (10x3)
 Regla 2: no pot complir els 22 anys de presó  Com ho supera, en
complirà 20.
 EXCPECIONS D’AQUEST MÀXIM DE 20 ANYS (ART. 76 CP):
o Puja el màxim a 25 quan la pena màxima està castigada fins a 20 anys de
presó
o Puja el màxim a 30 anys quan la pena prevista sigui superior a 20 anys
o Puja el màxim a 40 anys quan al pena prevista sigui superior a 20 anys o
quan el subjecte ja ha estat condemnat 2 o més vegades de terrorisme i
tingui una pena superior a 20 anys.

La pena de presó comença a comptar des de que ingressa. Per la presó preventiva,
igualment comptabilitza, encara que la sentència NO és ferma (sentència
condemnatòria).  Aquesta resta s’anomena abonament i està regulada en l’art. 58 del
CP.
PRESÓ PERMANENT REVISABLE

Al 1928 es va eliminar la pena de presó permanent i al 2015 es va tornar a afegir.

Caràcter molt demagògic, s’ha introduït per demandes de determinats col·lectius

(víctimes), per delictes molt concrets. Innocent

Característica principal: és indeterminada, no hi ha màxim d’anys a presó.

Si només fos així, seria inconstitucional. Com ho van salvar? Afegint la revisió.

 Pena greu
 Es preveu per delictes determinats en el CP: són delictes que no es produeixen
sovint. Aquesta reforma no respon a una alarma o a un increment d’aquests
delictes.

Quan es revisa?

REGLA GENERAL: A partir de l’any 25 es tornarà a revisar per un jutge (art. 92 CP).

CONCURS DE DELICTES: El mínim de revisió serà de 28, 30 o 35 anys.

Què passa quan es revisada?

 Si el jutge creu que pot reinserir-se a la societat, es suspèn pena i s’acorda la

llibertat condicional (la persona viu fora del centre penitenciari però amb unes
condicions). Aquesta suspensió de la pena duraria entre 5 i 10 anys.
o Art. 92.2 CP determina quan es considera que la persona (condicions) pot
tenir aquesta suspensió de la pena.
o Si la persona no compleix les condicions de llibertat, la suspensió es pot
revocar i tornar a la presó (en cas que torni a delinquir o que incompleixi
greument les condicions).
 Si el jutge considera que no pot reinserir-se, s’aplicarà un altre límit per a la seva
revisió.
o Es revisa cada any a partir dels 25 anys.

CRÍTICA:

 La reinserció d’aquesta persona serà pràcticament serà impossible. És una pena

totalment retributiva.
 No hi ha seguretat jurídica, és una pena de presó indeterminada.
Penes privatives o restrictives de drets

Penes Pecuniàries (=econòmica) = Penes de multa

 Pot aparèixer com a pena principal però únicament quan parlem de delictes
menys greus o lleus (art. 33 CP)
 Pot aparèixer com a pena única
 Pot aparèixer com a pena alternativa
 Pot aparèixer com a acumulativa amb una altra pena de diferent naturalesa (p.e.
presó+multa)

Pagament de determinada quantitat de diners.

És important saber com es computen les multes (30 dies mes i 360 dies l’any). Si es deixa
de pagar, la pena de multa es transformarà en un altre tipus de pena (p.e. privativa de
llibertat).

Si hi ha problemes per pagar, es donen facilitats al reu: és manté la quantitat però es

disminueix quota periòdica i s’allarga en dies/mesos/anys.

Art. 50CP

AVANTATGES I INCONVENIENTS DE LA PENA DE MULTA

Avantatges comparat amb la pena de presó

 Capacitat d’adaptar-se al reu

 Evita efectes nocius d’ingressar a un centre penitenciari
 Es rentable, econòmicament, per l’Estat
 No té efecte degradant sobre el condemnat
 Permet seguir en contacte amb el teu entorn social i familiar i laboral
 No provoca despeses d’execució per l’Estat

Inconvenients comparat amb la pena de presó

 No té finalitat reformadora
 Afecta a un bé que es posseeix en diferent grau
 No té caràcter estrictament personal (et pot ajudar a pagar-ho qualsevol persona)
 Intimida menys que la pena de presó
 Des del punt de vita preventiu, pot resultar ineficaç
 Pot generar situacions de desigualtat perquè el subjecte que té més recursos
econòmics pot afectar-li menys (no li suposarà un “sacrifici”)
 Quan parlem de persones jurídiques les multes resultant ineficaces (surt més a
compte pagar la multa que “complir la legalitat”)
Es contemplen 2 sistemes:

a) Sistema dies-multa (art. 50 i 51 CP):

 Quan el precepte no s’indica res, serà “dies-multa”
 El jutge o tribunal té en compte l’entorn del reu
 Persones físiques
b) Multa proporcional (art. 52 CP):
 Quan el precepte ho recull de forma expressa
 Es calcula tenint en compte el dany que causa el delicte (objecte substrat,
dany causat...) i benefici que s’havia endut el reu pel delicte. Criteris
“proporcionals” al delicte
 Persones jurídiques (majoria dels casos)

Exemple: Resolt en el full

S’imposa una multa d’1 any, 2 mesos i 15 dies a pagar 5€ cada dia.

a) Import a pagar?
b) Si no paga la multa. Calcula la responsabilitat personal subsidiària per
impagament (art. 53 CP)
c) Impagament parcial de la pena de multa. Paga 347€ només. Càlcul responsabilitat
personal subsidiària.

Penes aplicables a les persones jurídiques

Art. 33 CP

CARACTERÍSTIQUES (art. 33.7):

 Multa per quotes o proporcional

 Dissolució de la persona jurídica
 Suspensió activitats (termini màxim de 5 anys)
 Clausura locals i establiments
 Prohibició exercir un altre cop les mateixes activitats
 Inhabilitació d’obtenir beneficis de determinades activitats
 Intervenció judicial per salvaguardar els drets de treballadors o creditors

Penes...

Responsabilitat Civil derivada del delicte

Fet delictiu:
 - En deriva responsabilitat penal: finalitat preventivo-general y especial
- Pot derivar-ne responsabilitat civil ex delicte: buscar reparar o compensar efectes
que el delicte ha tingut sobre la víctima o els perjudicats.

Les dues responsabilitats només tenen en comú que deriven de la comissió d’un fet
descrit en la llei penal  Sèrie d’obligacions de caràcter civil.

Recolzat pels principis següents:

 ÉS TRANSMISIBLE A TERCERS:
No regeix el principi de personalitat propi de la pena.
o Responsabilitat penal: s’extingeix amb la mort del reu (art. 130.1.1 CP)
o Responsabilitat civil derivada de delicte: s’extingeix igual que les
obligacions civils (art. 1156 i SS CC). Es transmet l’obligació als hereus. A
més, el responsable penal i el responsable civil no sempre coincideixen.
 NO PROPORCIONAL A LA GRAVETAT:
La responsabilitat civil derivada del delicte no s’estableix de manera proporcional
a la gravetat del delicte, sinó pels efectes que aquest ha produït.
 DISPONIBLE PEL PERJUDICAT:
L’acció civil és plenament renunciable per qui té dret a exercir-la (Art. 108 LECrim)

Art. 109 CP: l’obligació de reparar els danys i perjudicis neix amb l’execució d’un fet típic
penalment, indiferentment de si existeix responsable penal.

Art. 1092 CC: Confirma la naturalesa d’aquesta responsabilitat civil derivada d’un delicte.
Art. 100 i 107-117LECrim: També confirma naturalesa.

Els 2 remeten al CP: Això té una explicació històrica, ja que el CC va ser una de les últimes
normes a promulgar-se en el procés codificador espanyol (1889) i en el codi penal s’hi van
recollir aquestes responsabilitats civils (no hi havia CC). Un cop es va fer aquest, per
facilitat, es va remetre al CP en aquesta matèria.

PECULIARITAT DEL SISTEMA ESPANYOL

L’acció penal i l’acció civil s’exerceixen conjuntament en el mateix procés penal, resolts
pel mateix jutge o tribunal, en una mateixa sentència (art. 742 LECrim).

CORRESPONDÈNCIA ENTRE RESPONSABILITAT PENAL I CIVIL

Principi general (art. 116.1 CP): la responsabilitat civil segueix a la responsabilitat penal i
depèn d’ella. Tota persona criminalment responsable d’un delicte també ho és civilment
si del fet en deriven danys o perjudicis.

És una correspondència aparent. Casos d’independència entre una i l’altre:

 a) Hi ha responsabilitat penal però no civil: delictes no consumats, delictes de
perill, majoria de delictes contra l’Estat... no arriben a causar perjudici.
b) No existeix responsabilitat penal però s’exigeix responsabilitat civil:
determinades eximents (art. 118 CP).
c) Responsabilitat civil subsidiària: el responsable penal no és la persona sobre qui
recau la responsabilitat civil (diferents persones). (art. 120 CP).

Així mateix, el concepte de perjudicat no sempre correspon amb el concepte de víctima.

EXTINSIÓ DE LA RESPOBNSABILITAT CIVIL DERIVADA DE DELICTE

Art. 110 CP: La responsabilitat civil deriva del delicte comprèn:

a) Restitució (art. 111 CP):

o Devolució del “mateix bé” sempre que sigui possible amb “l’abonament dels
desperfectes i detriments que el jutge o tribunal determinin”.
b) Reparació del dany (Art. 112 CP):
o Obligacions que determina el jutge o tribunal pel “culpable”
o Dany emergent, equiparable al dany que resulta efectiva i materialment en
l’objecte del delicte
c) Indemnització de perjudicis materials i morals (art. 113 CP):
o Diferència entre l’anterior: lucre cessant, benefici que deixa d’obtenir
com a conseqüència del delicte.

Art. 114 CP: s’ha de tenir en compte la compensació de culpes. Quan la víctima hagués
contribuït amb la seva conducta a produir part del dany o perjudici.

PERSONES CIVILMENT RESPONSABLES

Art. 116.1 CP: Tota persona criminalment responsable d’un delicte penal també ho serà
civilment si ha causat dany o perjudicis. Si hi ha varis involucrats, s’establiran quotes i
respondran solidàriament.

Hi ha supòsits en què el responsable penal i el civil són diferents:

a) No existeix responsable penal

b) Responsable civil diferent i subsidiari al responsable penal

RESPONSABILITAT CIVIL EN CASOS DE DETERMINADES EXIMENTS

Art. 118 CP: Recull regles per cobrir responsabilitat civil en casos d’inimputabilitat:

Regles:

1. Persona que comès fet típic: alteració psíquica o de la percepció

Responsabilitat penal: queden exempts (art. 20.1 i 20.3 CP)
 Responsabilitat civil: Persona que té la potestat o guarda (sempre que hagi
comès alguna negligència)  Culpa in vigilando (art. 118.1 CP)
2. Persona que comès fet típic: ebri i/o intoxicat
Responsabilitat penal: queden exempts (art. 20.2 CP)
Responsabilitat civil: són responsables l’ebri i/o intoxicat (art. 118.2 CP)
3. Persona que comès fet típic: estat de necessitat
Responsabilitat penal: queden exempts (art. 20.5 CP)
Responsabilitat civil: responen civilment (art. 118.3 CP)
4. Persona que comès fet típic: supòsit d’error
Responsabilitat penal: queden exempts (art. 14 CP) (inexistència de dol)
Responsabilitat civil: són responsables civils (art. 118.1.4ª)
5. Persona que comès fet típic: inimputables i pors insuperables
Responsabilitat penal: queden exempts
Responsabilitat civil: responen civilment
6. Persona que comès fet típic: legítima defensa, compliment del deure...
Responsabilitat penal: queden exempts (perquè no és un fet antijurídic)
Responsabilitat civil: queden exempts (perquè no és un fet antijurídic)

RESPONSABLES CIVILS PRINCIPALS I SUBSIDIARIS

Supòsits en què la responsabilitat civils recau sobre persones subsidiàriament per

defecte del responsable penal (no fa efectiva la seva responsabilitat).

Art: 120 recull 5 situacions:

1. Pares o tutors de fills majors de 18 anys, subjectes a la seva pàtria potestat o

tutela que visquin junts, que hagin comès un fet delictiu, sempre i quant tinguin
part de culpa o negligència. Culpa in vigilando
2. Persones naturals o jurídiques titulars de mitjans de comunicació per delictes
comesos en la seva utilització.
3. Persones naturals o jurídiques per delictes comesos en establiments que en
siguin titulars per treballadors. Culpa in eligendo (selecció personal) + culpa in
vigilando (supervisió).
4. Persones naturals o jurídiques titulars d’indústria o comerç, per delictes comesos
pels seus empleats en l’exercici de les seves obligacions.
5. Persones naturals o jurídiques titulars de vehicles usats per treballadors.

Art: 121:

1. Estats i Administracions públiques per delictes comesos per funcionaris, quan la

lesió sigui conseqüència directa del funcionament dels serveis públics.
LA REPARACIÓ DEL DELICTE, LA JUSTÍCIA RESTAURATIVA I LA MEDIACIÓ

Redescobriment de la víctima  Substitució de penes tradicionals per una intervenció

menys agressiva = Reparació de la víctima  Benefici preventiu-general sobre el
delinqüent (Entén millor l’abast del seu comportament).

Alemanya  Projecta Alternatiu sobre la reparació (1992): Reparació s’integra en el

sistema de penes (pena+MdS+reparació)  JUSTÍCIA RESTAURAUTIVA:

Passar d’un sistema bipolar (resolució Estat-ciutadà) a un sistema triangular (víctima

participa en la resolució).

Mediació: instrument de la justícia restaurativa. Procés transaccional entre autor i

víctima, amb intervenció d’un 3r imparcial.  Acord més o menys formal. Va més enllà
de la reparació econòmica, arriba a la reparació en sentit psicològic i moral.

Per altra banda, la víctima té dret a la tutela judicial efectiva (tenir una resolució judicial
fundada en Dret – art. 24 CE).

PERILLS: confondre el contingut de la responsabilitat penal i la civil ex delicte.

Mediació en processos civils o laborals, però no penals. La introducció de la víctima en la

resolució d’un conflicte penal desvirtua el caràcter essencialment públic de la relació
jurídico penal. Així doncs, la privatització del conflicte penal posa en risc de
mercantilització aquesta responsabilitat penal.

Dret penal  Presidit per fins preventius i de regulació social, no per fins compensatoris.

Responsabilitat penal  responsabilitat davant l’Estat i no una forma de resoldre

conflictes entre subjectes privats.

Dret penal prima el principi d’imparcialitat (i la víctima és parcial per definició), ara bé,
part del moviment del redescrubriment de la víctima parla de la necessitat de reconèixer
i respectar els seus drets en un procés penal i millorar el tracte burocratitzador que sol
rebre (és a dir, evitar que s’incrementi el perjudici pel fet de portar-ho a procés penal,
victimització secundària).

MEDIACIÓ EN EL SISTEMA ESPANYOL

Present en textos internacionals que recomanen l’impuls de la mediació en processos

penals.

Espanya  1a regulació  Dret penal juvenil (busca efecte educatiu i de renuncia a una
intervenció més greu)  Art. 19 LORPM
Mediació penal adults  No hi ha regulació general, però sí que en algunes CCAA han
desenvolupat programes de mediació penal entre adults.

CONCEQÜÈNCIES ACCESSÒRIES

TEMA 11. EXECUCIÓ DE LA PENA DE PRESÓ (R.P. 

RÈGIM PENITENCIARI)
Sistema
penitenciari
CP
Principis del
Seistema
penitenciari
CE
Fonts del sistema
penitenciari
RP

LOGP

Sistema de
Pennsilvanià (s.
XVIII)
Antecedents
històrics
Sistema de Aubuin
(s. XIX)

1.Aïllament

1.Vida en comú
Sistema vigent:
Sistema progressiu
(consisteix en
diferents fases)
1.Pre-llibertat

1.Llibertat
condicional

SISTEMA PENITENCIARI
Normes que regulen els centres penitenciaris, que s’adrecen a buscar la finalitat
d’aquesta privació de llibertat (resocialitzar, reinserir...).

Custodien la persona condemnada i es busca educar per la llibertat en condicions de no-

llibertat (cosa complicada).

PRINCIPIS DEL SISTEMA PENITENCIARI

 Principi de legalitat (art. 3.2, 36.1 CP i art. 2 LGP)  Vinculat a la garantia
d’execució
 Principi de judicialització: Vinculat a la garantia jurisdiccional (117.1 CE, 3.2 CP, 94
LOPJ i 76 LOGP).
 Principi de resocialització: art. 25.2 CE i art. 1 LOGP
 Principi d’humanitat: art. 15 CE, art. 3 i 6 LOGP
FONTS DEL SISTEMA PENITENCIARI
CP

CE

Reglament Penitenciari (1976)

LOGP (1979)

ANTECEDENTS HISTÒRICS
Sistema de Pennsilvanià (s. XVIII)

 Aïllament absolut dels reclusos

 Finalitat retributiva (càstig)  Sanció moral
 Buscava que se’n penedeixi (mitjançant silenci, meditació...) i que no influeixin a
la resta
 No funcionava, es produïen suïcidis, malalties mentals (suïcidis, bogeries...)
 Sistema improductiu des del punt de vista econòmic (molts diners per mantenir-
ho)

Sistema de Aubuin (s. XIX)

 Aïllament únicament nocturn

 Durant el dia tenien contacte entre els presos i feien feines (treballaven)
 Mentre treballaven s’havia de guardar silenci
 Més rendible per l’Estat
 Condicions no favorables pels reus, no podien mantenir el silenci durant tota una
jornada laboral i els càstigs per no complir-ho eren “manuals”

SISTEMA VIGENT: SISTEMA PROGRESSIU

Apareix a Angleterra

La idea és anar progressant igual que, en principi, va progressant el detingut

(comportament, sotmetiment a regles, aprenentatge...). Es pot progressar endavant o
enrere.

En general, consisteix en diferents fases:

1. Aïllament
Reconeixement del pres i en funció d’aquest reconeixement i del delicte
comès, es classifica i es destina al centre penitenciari pertinent.
2. Vida en comú
Tasques educatives, laborals, formatives.
 3. Pre-llibertat
EL reclús comença a tenir contacte amb l’exterior mitjançant els permisos.
4. Llibertat condicional

Art. 1 LOGP: Recull el criteri de connexió amb la CE (recull que el sistema progressiu
respon amb el que indica la CE).

Art. 3 LOPG: Recull els drets dels reclusos.

Sistema espanyol

Establir diferents períodes durant l’execució de la pena.

Una de les finalitzats que ha de buscar aquest tipus de sistema és evitar la dessocialització
del pres.

Amb el centres penitenciaris més antics és complicat, però també respon a la voluntat
del propi centre.

Sistema progressiu espanyol

(art. 72.1 LOGP “Sistema d’individualització científica”): Ens referim al sistema progressiu
quan fan referència al sistema de individualització científica – Art 72.1 LOGP

Tipus d’establiment penitenciari

(art. 7 LOGP)

1. Establiments de preventius (art. 8 LGOP)

Centres que retenen i custodien els detinguts i els presos.
Poden complir penes privatives de llibertat sempre i quant la pena suposi un
internament que no superi els 6 mesos (tot i això, no s’entén com a establiment
de compliment de pena perquè, excepte pels 6 mesos, no hi ha encara sentència
ferma).
2. Establiments especials (art. 11 LOGP)
Preval el caràcter assistencial. Són centres hospitalaris, psiquiàtrics i de
rehabilitació social.
3. Establiments de compliment (art. 9 i 10 LOGP)
Establiments de compliment en sentit estricte. Es compleixen les condemnes de
penes privatives de llibertat.
a. Establiments de règim ordinari (Art. 9 i 16 LOGP, art. 74.1 i 76 RP)
 Presos classificats en segon grau: règim més comú (règim tancat)
 Penats sense classificar
  Detinguts i presos sense sentència
 Imperen els principis de seguretat, ordre i disciplina.
 Separen els reclusos i classifiquen (art. 16 LOGP): en funció del sexe,
emotivitat, edat, antecedents, estat física i estat mental
 Es destaca el treball i la formació que tenen els reclusos
b. Establiments de règim obert (Art. 74.2, 80 i 81.1 RP)
 Presos classificats en tercer grau
 Tenen un tractament de semillibertat
 Quan aconsegueixen el 3r grau suposa un pas cap a la llibertat (progressió)
 Flexibilitat: els interns poden sortir de l’establiment per activitats
formatives, laborals i familiars.
 Objectiu: Fomentar reinserció del pres
 Poden sortir mitjançant centres oberts, seccions obertes i unitats
dependents (art. 80 RP). Són com un “tentacle” del sistema. No poden
“campar libremente”
c. Establiments de règim tancat (Art. 10 LOGP/74.3RP/192.5 RP)
 Presos classificats en primer grau
 Són de caràcter excepcionals
 Adreçat a presos que tenen una perillositat extrema
 L’art. 192.5 RP indica quin tipus de delinqüent es considera de “perillositat
extrema”
 Limita molt la vida en comú entre els presos
 Alta vigilància i control
 N’hi ha 2 modalitats:
o Centres o mòduls de règim tancat – Art 94 RP
 Presos que “manifesten inadaptació als règims comuns”
 Tenen 4 hores de vida en comú (la resta tancats)
 Poden incorre fins a 5 interns
o Departaments especials – Art 93 RP
 Adreçats a presos que, complint la condemna, han alterat
greument alguna cosa al centre penitenciari.
 Alteració greu: quan hi ha hagut temptativa d’agressió física,
homicidi...

CLASSIFICACIÓ O EXECUCIÓ DE LA PENA EN GRAUS DELS PRESOS

Art. 101 RP
1. Primer grau (Art. 101.3 RP)
  Presos de perillositat extrema
 Incrementa l’aïllament en cel·la
2. Segon grau (Art. 101.1 RP)
 Règim més comú
 S’aplica als presos que estan en preventiu i als condemnats que no saben com
classificar-los
3. Tercer grau (Art. 101.2 RP)
 Període de pre-llibertat
 Establiment de règim obert
 Hi ha permisos de sortida
 Han d’estar un mínim de 8 hores en el centre penitenciari (normalment
coincideix amb la pernoctació)
4. Llibertat condicional (Art. 90 i ss CP)
 Últim règim
 No entres al centre penitenciari però el subjecte està subjecte a condicions
Et poden classificar a qualsevol dels 3 primers graus (excepte al 4t d’entrada, perquè cal
haver complert la condemna de bona manera per que te la concedeixin).

Art. 65 LOGP i 106 RP: Revisió cada 6 mesos de les circumstàncies del pres per veure si
canvia la condició (progrés o regressió en graus  Sistema progressiu)

Excepció (de la reforma 2010 CP)  Estableix una situació excepcional (art. 36.2 CP):
Situació excepcional de revisió de la pena.

 Condemnes superior a 5 anys el jutge pot dictar que no es revisi la classificació

fins que no s’hagi complert la meitat de la pena.
 Condemnes superiors a 5 anys de delictes indicats en aquest precepte NO es
podrà revisar la classificació fins a la meitat del compliment d’aquesta pena.
 Gent amb malalties terminals o gent gran es pot revisar
 LLEGIR ARTICLE!!
 Període de Seguretat: Període durant el qual no es pot revisar la pena.

Treball penitenciari (art. 26 LOGP)

 Dret i deure que té un pres (CE)
 Element essencial del tractament penitenciari
 Les condicions del treball estan regulades per l’art. 26 LOGP:
o No ha de ser aflictiu
o No ha de ser incorrectiu
 o No ha d’atemptar a la dignitat de la persona
o Ha de ser de caràcter formatiu
o Sotmès a la legislació de la Seguretat Social (es donen d’alta), el treball el
facilita la pròpia administració
 No s’ha de veure com una activitat resocialitzadora i d’inculcar un hàbit al reclús,
sinó que s’ha de veure com a mitjà per minimitzar els efectes descocialitzadors de
la presó.

Contactes amb l’exterior (art. 47 LGOP)

 Es concedeixen permisos per mitigar la dessocialització que provoquen els
centres penitenciaris.
 Tipus:
o Vis a vis / Visites
o Permisos de sortida: es critiquen perquè ha vegades es repeteixen els
delictes durant el permís (passa molt amb els delictes sexuals).
 És una forma premial (premi): estimular la bona conducta del pres i s’utilitza per
“preparar el pres” per a la llibertat (poc a poc, de forma progressiva).
 La durada màxima de cada permís és de 7 dies i hi ha topes anuals (art. 47)
 Hi ha un criteri que condiciona el permís segons la condemna complerta (mirar
precepte!!)

Tractament Penitenciari (art. 59 i 62 LOGP)

 Busca la reducció del condemnat
 El mandat de la constitució i el de la RP són diferents. Complir condemna i deures
és obligatori, però sotmetre’t al tractament penitenciari és voluntari (perquè si un
pres no vol seguir un tractament i l’obliguem, seria coacció i, per tant, delicte).
 Suposa la intervenció terapèutica de la personalitat de l’intern.
 Els perfils més habituals que haurien de sotmetre’s a aquest tractament però
moltes vegades no l’accepten són els delictes sexuals i els delinqüents de violència
de gènere i/o familiar.
 Un dels tractament “més publicitats” a la TV, es parla de “castració”  Castració
química del delinqüent (amb medicament disminueixen l’alivido sexual).
 Durant el compliment de la pena, aquestes ànsies sexuals estan controlades i per
això és fàcil que es controlin l’alivido, però quan surten fora del centre i deixen de
prendre’s la medicació, tornen a agredir sexualment.
Control Judicial de l’execució penal (art. 76 LOGP)
 El fa el jutge de vigilància penitenciària
o Resol els recursos que presenta el pres
o Garanteix el compliment dels drets dels interns (que el sistema funcioni)
o Intenta controlar i reduir els abusos que es poguessin cometre dins el
centre penitenciari

TEMA 12. ALTERNATIVES A LA PENA PRIVATIVA DE

LLIBERTAT
Davant d’una condemna privativa de llibertat, hi ha condicions en què no es compleix la
condemna o no s’ingressa al centre penitenciari.

1. Alternatives a la presó
2. Suspensió de l’execució
a. Concepte i criteris (art. 80 i ss CP)
b. Requisits  Requisits generals
i. Delinquit per primera vegada
ii. Penes no superiors a 2 anys
iii. Responsabilitat Civil
c. Condicions de suspensió (art. 83 i ss CP)
d. Revocació de la suspensió (art. 86 CP)
e. Supòsits dels drogodependents (art. 80.5 i 87 CP)
i. Pot arribar fins als 5 anys la pena per poder-se suspendre.
3. Supòsits dels estrangers (art. 83 CP)
4. Llibertat condicional (art. 90 i ss CP)
a. Regles generals
b. Situacions excepcionals
c. Revocació de la pena

Alternatives a la presó
Ordenament jurídic (no només espanyol) preveu algunes mesures i sistemes per evitar l
Penes curtes  Poca eficàcia resocialitzadora i reeducadora i d’intimidació. Durant els
anys de condemna es pot suspendre l’execució si es compleixen unes condicions.
Suspensió de l’execució
CONCEPTE I CRITERIS (ART. 80 I SS CP)
Parlem de penes privatives que no siguin superiors a 2 anys, quan el delinqüent no té
antecedents penals.

Període de 2 a 5 anys quan parlem de determinats delictes lleus i per a menys greus de 3
mesos a 1 any. Amb determinades condicions que s’han de complir per revocar la
condemna. Si no es compleixen, es pot tornar a sol·licitar l’ingrés en un centre
penitenciari.

Art. 80.1  Els jutges o tribunals l’aplicaven pràcticament de manera automàtica, no

obstant, per determinats perfils, atorgant o no la suspensió, es podia evitar la reincidència
delictiva (delictes socioeconòmics). En aquests casos, es van començar a denegar els
atorgaments d’aquestes suspensions. PROBLEMA: cas de la Isabel Pantoja, sòcia de
malversació de fons públic i blanqueig de capital privat (Julián Muñoz). Ella, exdona, amb
la ràbia del divorci el va denunciar. Va començar a sortir “shit”, a ell el condemnen a penes
més greus i a ella la condemnen per blanqueig de capital (pena inferior a 2 anys). Tothom
esperava que suspenguessin la pena però com que hi havia moltes queixes pel fet de ser
“delicte de coll blanc”. Així doncs, el tribunal suprem va començar a canviar la línia
doctrinal. El problema va ser que la finalitat que va exposar el jutge va ser una finalitat
preventiva general (volien intimidar i amenaçar la societat). Així doncs, no la van
suspendre perquè era una figura pública. EL jutge valora, té la potestat de fer-ho i
argumentar-ho com cregui.

REQUISITS  REQUISITS GENERALS

Desenvolupats a l’art. 80.2 CP

Delinquit per primera vegada

Els jutges o tribunals poden no tenir en compte els antecedents dels delictes de diferents
naturaleses. Es poden incloure, també, els delictes imprudents.

Penes no superiors a 2 anys

La pena o la suma de penes imposades no superin els 2 anys.

Podem trobar-nos que davant de la suma de 2 delictes sigui superior a 2 anys. Es pot
demanar (a potestat del jutge) no sumar-les i només complir-ne 1.
Responsabilitat Civil
Art. 80.2.3

S’ha de complir aquest requisit. El jutge pot demanar garanties que el delinqüent vagi
assumint aquesta responsabilitat civil.

Situacions excepcionals: Encara que no es compleixin 1r delicte o inferior a 2 anys, es

podria crear una excepció en funció de la realitat del reu, a potestat del jutge. (el jutge
“podrà”, art. 84 CP).

CONDICIONS DE SUSPENSIÓ (ART. 83 I SS CP)

Art. 83.1 enumera totes les condicions que es poden establir durant el període de
suspensió. El jutge les assenyala, i també assenyala aquest període. Totes les condicions
van determinades depenent del tipus de delicte i de delinqüent. Va en relació al delicte
comès.

Per delictes de violència de gènere hi ha 3 condicions obligatòries: 1ª, 4ª i 6ª (art. 83.2)

Art. 85 CP: possibilitat de modificar les circumstàncies mentre dura la suspensió.

REVOCACIÓ DE LA SUSPENSIÓ (ART. 86 CP)

Recollit a l’art. 86 CP:

SUPÒSITS DELS DROGODEPENDENTS (ART. 80.5 I 87 CP)

Pot arribar fins als 5 anys la pena per poder-se suspendre.

Perquè el penat tingui possibilitats de rehabilitar-se. S’intenta buscar un tractament

adreçat a la malaltia que ocasiona aquesta comissió de delictes.

Així doncs, es poden suspendre els ingressos a centres penitenciaris per a penes per a 5
anys.

Els antecedents penals, no condicionen la suspensió:

Cal certificar que, o bé està deshabituat o bé està en tractament de deshabituació

(en els 2 casos l’entrada al centre el perjudicaria).

Si la persona es troba en tractament, una de les condicions és no abandonar el

tractament. Si recaigués, el jutge pot ser condescendent i no tenir-ho en compte.

Regulat al art. 80.5 CP

La revisió de la pena es farà quan s’acrediti que el subjecte està totalment deshabituat (i
es pot eliminar). En cas que no ho estigués, es podria obligar a complir la pena (tot i que
el jutge, davant d’informes mèdics, pot establir que es segueixi amb el tractament).
Supòsits dels estrangers (art. 89 CP)
Els estrangers amb penes superiors a 1 any, se’ls expulsa del territori. Se’ls aplica a tots
els estrangers, siguin o no residents legals (també inclou ciutadans de la UE).
Excepcionalment, es pot complir una part de la pena a Espanya.

Quan superen els 5 anys de presó, el compliment és obligatori a Espanya. Quan

accedeixes al 3r grau o a la llibertat condicional, t’expulsen del país.

Rellegir art. 89!!

Per no ser expulsat i poder complir la condemna, el reu s’agafa a demostrar el vincle
familiar que té al país.

Apartats 5 i 7, terminis temporals que el reu ha d’estar fora d’Espanya un cop expulsat.

L’expulsió va de 5 a 10 anys, si ho incompleix, complirà la pena a Espanya excepte si

s’enganxa a la frontera que no el deixes passar.

Llibertat condicional (art. 90 i ss CP)

Fins al 2015 va ser considerat com a 4t grau penitenciari, si incomplies alguna de les
condicions d’aquesta llibertat, tornaves al centre penitenciari (regressió de graus) i
complies la condemna restant (que et faltava per complir d’aquest període). Ara, si
incompleixes, tornes al centre penitenciari a complir TOTA la condemna que et faltava
DES DEL MOMENT de concedir-te la llibertat condicional. Sistema progressiu??? NO!

La doctrina critica que amb aquest nou sistema desapareix la finalitat preventivo-especial
i s’està incentivant la retribució (càstig).

REGLES GENERALS
Requisits per accedir a llibertat condicional:

1. El reu es trobi en classificació de 3r grau

2. Que s’hagin extingit ¾ parts de la condemna
3. Que s’hagi observat bona conducta

El jutge valora la personalitat, els antecedents, circumstàncies familiars, socials, etc.

(informe de reinserció social).

La responsabilitat civils s’ha d’interpretar igual que en la suspensió: possibilitat que el reu
pugui fer front a aquesta responsabilitat  donant garanties de què en farà front.

Un dels problemes de la concessió de la llibertat condicional és aquesta responsabilitat

civil (presos insolvents no li concedeixen).
Art. 90.8  Terroristes: s’ha de manifestar col·laboració amb l’administració de justícia i
desvinculació criminal... No són requisits reals i fàcil d’acomplir (després de 30 anys de
presó és difícil seguir vinculat a cap banda o poder donar noms útils).

Només es busca una manifestació expressa de repudi i de perdó. Deixar en evidència.

SITUACIONS EXCEPCIONALS
Sempre són obligatoris 2 dels criteris per a accedir a la llibertat condicional:

- Estar en classificació de tercer grau

- Demostrar una bona conducta

Excepcionalment, el 3r criteri (3/4 parts de la condemna) es pot veure modificat:

- Si s’han realitzat activitats laborals, culturals o ocupacionals, es pot concedir un

cop s’hagi complert 2/3 de la condemna.
- Per condemnes de menys de 3 anys de pena, es podrà concedir a partir de la
meitat d’aquesta (excepte per organitzacions criminals i terrorisme
- Per motius humanitaris (vellesa i salut) se’ls podrà concedir (perquè passin els
últims dies a casa...)

REVOCACIÓ DE LA PENA
Està condicionat pel delicte comès.

Recollit tot a l’art. 90.5 del CP.

TEMA 13. LES MESURES DE SEGURETAT

Pressupòsits per la seva aplicació
Art. 6 i 99.1 CP

a) Comissió del delicte

b) No ha de concloure una causa de justificació
c) Subjecte ha de ser no culpable o amb capacitat de culpabilitat disminuïda
d) Aplicable una eximent completa o incompleta
a. Que és una eximent? Art. 20.1, 20.2 i 20.3 CP + Art. 21.1 i 68 CP
(conseqüències)
e) Pronòstic de perillositat de l’autor
 A part de demostrar algun dels preceptes de l’art. 20 (semi o inimputable), es pot
aplicar a persones imputables (culpables) si es demostra la perillositat de l’autor:
Ex: delinqüent sexual (art. 192 CP)  Després d’una condemna es pot establir fins
a 10 anys de llibertat vigilada (és una MdS que s’aplica a una persona culpable i
imputable). CAL QUE ESTIGUI RECOLLIT EXPRESSAMENT AL PRECEPTE DEL CP.
Menors: s’aplica la mateixa divisió jurídica i se segueixen els mateixos
procediments però les conseqüències jurídiques són completament diferents.

TACP

Tipicitat  Delicte comès

Antijuridicitat  No concorre cap causa = acte contrari a dret (art. 20 CP)
Culpabilitat  Desvalor de l’autor (anàlisi d’aquest): Capacitat de ser motivat davant d’un
mandat.

Inimputable?:

- Discapacitat
- Ingesta alcohol/drogues
- Trastorn de la percepció
- Apartat de la societat

Eximent complerta  Subjecte inimputable

Eximent incompleta  Subjecte semiimputable

Mesura de Seguretat:

- Subjecte inimputables
- Subjectes semiimputables
- Subjectes imputable (culpable)  Acompanya pena

Si s’actua de forma justificada, s’impedeix la culpabilitat però no la tipicitat.

Garanties de les MdS

1. Principi de legalitat (art. 1.2 i 2.1 CP)
2. Garantia jurisdiccional (art. 1.3 CP)
3. Garantia “non bis in idem”
4. Limitació temporal de l’aplicació de les MdS (art. 101, 102 i 103 CP)
MdS no poden superar el temps de la pena que s’hagués imposat en cas de haver
sigut un subjecte imputable.
 La pena que es pot imposar un cop complerta la MdS no té mínim, ja que si amb
menys temps s’aconsegueix controlar o minimitzar la perillositat ja haurà sigut
útil.
La MdS d’internament únicament s’imposa quan el delicta tenia una pena
privativa de llibertat assignada.
Article del CP correlatius:
o Casos en què els subjectes seran inimputables o semiimputables  Art.
20.1, 20.2 i 20.3 del CP
o Quina substitució de la pena (per MdS) en precepte de l’article anterior 
Art. 101, 102 i 103 del CP.
 Salut mental  art. 20.1 – art. 101 CP
 Drogues  art. 20.2 – art. 102 CP
 Alteració percepció  art. 20.3 – art. 103 CP

Art. 104 CP  Eximents per semiimputables (no pot superar límit temporal de la
pena).

5. Limitació en l’elecció de les MdS

Art. 6.2 CP  MdS no pot ser més greu que la pena que se li hagués aplicat en cas
de ser imputable
Art. 95.2 CP  No es pot aplicar MdS que es desdigui de la pena que porta lligat
el delicte, és a dir, si la pena del delicte comès era privativa de llibertat, se li
aplicarà una pena d’aquesta naturalesa, mentre que si no ho era, se li haurà
d’aplicar una mesura de seguretat no privativa de llibertat.

Tipus de MdS
MESURES PRIVATIVES DE LLIBERTAT
Art. 96.2, 2.2 i 2.3 CP

MESURES NO PRIVATIVES DE LLIBERTAT

Art. 96.3 CP

Llibertat vigilada
Art. 106 CP

Introducció al 2010 com a MdS

2 finalitats:

- Reeducació i reinserció
 - Protecció a les víctimes de delictes

A persones imputables, només es pot aplicar quan així ho reculli expressament el CP pels
delictes comesos (ex: art. 192 o 140bis)

Per tant, en són destinataris tant els imputables com els inimputables o semimputables.

S’estableix amb la pròpia sentència

S’executa després del compliment de la pena privativa de llibertat quan el subjecte té una
connotació de perillositat  Estigmatització de certs perfils delictius.

Suposa sotmetre’s a control judicial mitjançant unes obligacions i/o prohibicions.

L’incompliment puntual i/o justificat pot no ocasionar més que una revisió i
adaptació d’aquesta MdS (p.ex. una persona troba feina i no pot acudir
setmanalment al jutjat. Se li pot revisar la mesura i adaptar-la).

L’incompliment reiterat  Delicte art. 468 CP

Art. 107 CP  Fa referència a les limitacions de drets

Art. 108  Casos d’estrangers

Criteris per l’elecció de MdS

REGLA GENERAL
Decisió del jutge: El jutge o tribunal determina la MdS més adequada segons fet, autor i
perillositat.

REGLA ESPECIAL
En canvi, hi ha condicionants a la decisió del jutge  Limitació la discrecionalitat del jutge:

1. No pot aplica una MdS d’internament, si el delicte comès no té previst com a

conseqüència una pena privativa de llibertat
2. Que hi hagi pena privativa de llibertat, no implica necessàriament que hi hagi MdS
(art. 101, 102 i 103 CP). No hi ha una aplicació automàtica tot i que el delicte
tingués una conseqüència de pena privativa de llibertat. Serà decisió del jutge.

Règim d’aplicació de les MdS

INIMPUTABLES
L’única resposta penal que recull l’ordenament jurídic és una Mesura de Seguretat.
SEMIIMPUTALES
Sistema Vicarial (Art. 99 i 104 CP). Té certa capacitat per entendre les normes.

En resposta penal s’aplica una Mesura de Seguretat + Pena atenuada

El jutge, estableix pena i llavors determina quina part compleix en forma de MdS i quina
part en forma de pena atenuada. El temps de compliment de MdS es resta a la de la pena,
per tant, només haurà de complir de pena atenuada el temps que quedi comptant la
MdS.

Davant d’una situació de semiimputabilitat, el jutge decideix quina part de la pena es

compleix en forma de MdS.

Per exemple: Centre de desintoxicació + 4 mesos a presó.

Tot i així, quan s’hagi complert la MdS el jutge revisarà el cas i determinarà si és útil o no
el compliment de la pena atenuada. Si considera que afectarà negativament als beneficis
obtinguts del compliment de la MdS, pot decidir suspendre aquesta pena o substituir-la
per una altra MdS.

Art. 104 CP  Què s’aplica?

Art. 99 CP  Com s’aplica?

IMPUTABILITAT
En les dues últimes reformes (2010 i 2015), també se’ls pot imposar una MdS (p.ex.
llibertat vigilada).

Durada de les MdS

Art. 105 CP (llegir): estableix quines MdS no poden durar més de 5 anys i quines no poden
durar més de 10 anys.

- No pot superar els 5 anys

- No pot superar els 10 anys

Circumstàncies que poden envoltar les MdS

Art. 97 i 98 CP.

Es pot modificar una MdS durant la seva execució i canviar-la per alguna altra o modificar-
ne alguna cosa (art. 97 CP).

Cal diferenciar entre les MdS privatives de llibertat i les no privatives de llibertat (art. 98
CP).
Aplicació sobrevinguda de MdS
Art. 60 CP regula la possibilitat de què passa quan una persona inicialment imputable, se
li aplica una pena privativa de llibertat i, un cop dins del centre, té un brot, un trastorn
mental, què passa?

Davant d’això, el jutge pot imposar una MdS. Ha de ser un trastorn greu, transitori, mental
i que li impedeixi entendre el sentit de la pena (peritatge mèdic).

La facultat la té el jutge de vigilància penitenciària. Si és privativa de lliebrtat, normalment

es substitueix per una MdS privativa de llibertat.

Si posteriorment es recupera la situació inicial, podem trobar 2 coses:

- Durant el compliment de la MdS s’hagi acabat la pena. Adéu

- Un cop ha complert la MdS encara té pena per complir Passarà com en el cas
semiimputable anterior, el jutge decideix.

Trencament de la MdS
Què passa quan vulnerem una MdS?

Si s’escapa, s’intentarà deternir i tornar a posar al centre on estigués.

Pel quebrantament de MdS no privatives de llibertat, pot implicar la imposició d’una MdS
d’internament (sempre i quan el delicte comès hagués tingut una pena privativa de
llibertat).

Si el subjecte es nega a tenir una MdS de tractament mèdic (cal la seva voluntat), no és
trencament. Es buscarà una altra mesura.

Art. 100 CP

Previsió per casos d’estrangers

Art. 108 CP

Succeeix el mateix que en la llibertat condicional i el trencament de la condemna.

Regla general: expulsió del territori  Arxiu procediment administratiu per regularitzar
nacionalitat (situació).

Si per les característiques del subjecte no es pot expulsar, llavors si que es complirà i, un
cop complert, serà expulsat (10 anys). Si intenta a entrar, s’expulsa i torna a començar la
comptabilització del temps.
Depenent del delicte, el jutge pot decidir que ho compleixi aquí.

RESPONSABILITAT PENAL DEL MENOR

Important: exposició de motius de la llei (penjada al moodle).

Punt 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12 i 13  fonament

A menor de 18 no se li pot aplicar el CP. Sí que la tipificació és la del CP, la diferència és

el tractament i les conseqüències jurídiques que se li amplicaran.

Finalitat: caràcter educatiu. No té idea de càstig, de sanció.

Mínim d’edat, 14 anys (del 14 als 18). Menors de 14, són bastant irrellevants i les pròpies
famílies i àmbit civil està regulat.

5: mesures han de ser preventivo-especials, no generals.

RC l’assumeixen tutors/pare/mare