Època Antiga Època Moderna

Renaixement Romanticisme
Òpera Avantguàrdes
Teatre Elisabetià Òpera
Romàntica
Edat Segle d'Or Espanyol
Grècia Roma
Mitja
Segle d'Or Drama
Naturalisme
Francès Burgès
Drama
Commedia Dell'arte Simbolisme
Romàntic
V a.c I a.C 0 V - XV XVI XVII XVIII XIX XX

ÈPOCA ANTIGA
Podríem definir el canvi entre èpoques, segons el tracte dels conflictes i trama de les
representacions. Durant l’època antiga, se centrava en les figures divines. És una època metafísica i
espiritual on l’argument se centra en conflictes externs que involucren a deïtats.

GRÈCIA
El teatre comença essent una celebració de culte per a les divinitats on participava tothom.
S’expliquen formes religioses fins que arriba un punt on els intèrprets se separen del públic iesdevé una
representació escènica fictícia en forma de teatre. Es converteix en un espectacle i es representa en llocs
sagrats durant celebracions com ara les grans dionisíaques.

Els ciutadans rics ajudaven econòmicament als espectacles i un altre recluta el cor i els
interprèts. Els autors eren, sovint, a la vegada directors i actors.

Tipus d’Obres i Autors

 Tragèdia: es caracteritzen per la seva temàtica sobre les aventures i les proeses d’un heroi sota
la influència de les divinitats. S’alternen les parts recitades i el cor. L’estructura d’un drama
tràgic és encapçalada per un pròleg avans que entri el cor, desrpés el pàrode, que és un cant
d’obertura; l’estàsimos que són petits episodis recitats amb acompanyaments del cor; l’èxode,
escena final que conté el clímax de l’obra, a vegades amb cant de comiat.

Autors: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

 Comèdia: crítica satírica, normalment caricaturitzant personatges de l’entorn de la ciutat, com

ara el governador, algun filòsof o un ciutadà poderós. Els pàrodes són més llargs i els estàsimos
més curts; el cor té la funció de posar polèmica des de fora de la representació recitada com si
tingués el punt de vista del públic.

 Aristòfanes
 Menandre
 ROMA
Espai polític per demostrar la grandesa del qui manava, i sobretot lúdic i espectacular. Hi va
tothom per tant el públic és més heterogeni i es popularitzen els espectacles.

Els actors dels espectacles romans construeixen el que podríem denominar com el Star System
de la època. L’emperador és qui promou els espectacles i els funcionaris són qui els organitzen, mentre
que els que el produeixen són mecenes escollits els quals reben una feina molt honorífica.

Tipus d’Obres i Autors

 Ballet: Ballarins acompanyats de cantant i flauta.

 Declamació: Actors que reciten sense cor.
 Fàbula atelana: Actors amb mascares representen una farsa original italiana de tradició oral.
Aquests obres contenen personatges arquetips, conflictes populars, improvisació,
interpretacions còmiquesi mímica. En conjunt, és un seguit de fragments amb un fil conductor.
 Mim (Pantomima): Actor i actriu que dansa interpretant diferents papers, acopmanyat de cor i
orquestra. Té molt d’èxit, sobretot per la intepretació.
 Altres espectacles que hi ha durant l’època dels romans són el circ amb els gladiadors i les
feres, i les curses de quàdrigues.

 Sèneca (tràgic)
 Plaute i Terenci (còmics).

EDAT MITJA
Els actors estan vistos com infidels i també el teatre, per tant, teatralment, se segueix el que es
fa a l’església.

L’església promovia els seus espectacles i als quals intervenien el poble, cadascu feia el que
podia. Normalment s’agrupaven per gremis, sobretot per recollir el material escenogràfic.

Tipus d’Obres

En l’edat mitjana distingirem entre dos grups d’obres:

1. Espectacles lúdics:
 Mims, trobadors i joglars.
 Farsa medieval: personatges arquetips que viuen situacions populars, moltes vegades
en contra de l’autoritat i l’església. Hi té molta importància el gest en la interpretació.
2. Caracter edificant: sobretot per part de l’església.
 Drama litúrgic: narra la vida de crist en passatges. Es representa en esglésies.
 Misteris: passions on intervé tota la ciutat.
 Moralitats: alegories amb moralina.
 Miracles: protagonitzats per sants que viuen aventures com ara superherois.
Contenen missatge moral i edificant.
ÈPOCA MODERNA - RENAIXEMENT
La figura de Déu ja no és el centre, i les obres es dediquen als conflictes més populars. Aquesta
és una època més científica i materialista, la temàtica se centra en els problemes domèstics.

COMMEDIA DELL’ARTE
Gènere teatral còmic. L’actor es dedica únicament a un sol personatge i es tracta com si fos un
ofici que es passa de mestres a aprenents, és el treball de tota una vida, i la tècnica dels actors és
immensa. Fan ús de molts llenguatges dins l’escenari com la dança, el cant, la veu i el gest, però sobretot
la improvisació. Els personatges que interpreten són personatges estereotips. Entre ells tenim:
Pantalone, Arlecchino, Capitano, Dottore, Pulcinella... Els actors porten màscares negres que
identifiquen el seu personatge.

Les primeres obres, segueixen un guió molt esquemàtic anonenat Canovaccio. Aquest guió fa
que els actors hagin de fer molt ús de la seva capacitat d’improvisació. Més endavant, el gènere va
evolucionant i extenent, fins que entra en contacte amb les vessants franceses amb estructures més
quadrades. De manera que es va transformar en un gènere més popular i amb guions més definits.

Els actors es traslladen d’espectacle en espectacle en forma de companyia ambulant.

Actuen a canvi de diners, menjar o aixopluc. Utilitzen un espai escènic amb decorat de fons i espelmes,
molt auster normalment al terra, i amb teles per a un bon transport.

 El criat de dos amos (Il servitore di due padroni) - Carlo Goldoni

TEATRE ISABELÍ
La prosperitat a les ciutats angleses a partir de la descoberta d’Amèrica, és molt bona. El teatre
es consolida com a infraestructura comercial i es fonamenta una tradició dramàtica, esdevé un
component indispensable en la vida ciutadana. Tot i que el teatre tingui molt d’èxti, les companyies eren
víctimes encara de l’església i els conservadors.

Es recupera el llibre d’Aristòtil sobre les obres clàssiques. Durant el renaixment, les obres volen
assimilar-se a les que defineix la poètica. Així doncs les obres del teatre de Shakespeare, són una mena
de tragèdies que inclouen parts de comèdia i viceversa. Concretament, es caracteritzen per un gran
dinamisme, escenes curtes i alternades. Conté més d’una trama, tot i que sempre n’hi ha una de
principal.

L’escenografia és austera, només conté elements informatius per a què el públic situi l’escena
en un lloc determinat, això és així a causa del dinamisme de les escenes i també perquè on es posa més
èmfasi en el teatre isabelí, és en el text i la interpretació verbal dels actors. Aquests recitaven el text en
vers blanc, sense rima. També cantaven i dançaven acompanyats de música que a vegades també
s’usava com a transició.

Les companyies estan pagades per un patró (els homes de Xambelà). Els teatres són privats,
comercials, i per primera vegada es paga el teatre com a producte de consum lúdic. Aquests teatres es
construeixen a partir del segle XVI, els més importants són The Globe, The Swan o The Rose.

 Romeo i Julietta, El Rey Lear, Hamlet, Ottelo – Shakespeare

 La tràgica història del Doctor Faust – Christopher Marlowe
 SEGLE D’OR ESPANYOL
Les companyies són ambulants, fins que apareixen els anomenats corrals que esdevenen
teatres, sovint edificis públics regentats per l’església o el govern, com ara hospitals.

Els espais s’arriven a remodelar per a que siguin teatres. Depenent de la classe social, sexe o
edat, cadascú tenia un lloc assignat al públic. Com en el teatre isabelí, l’escenografia és molt austera.
Amb l’arrivada de la cort com a públic i la recerca d’un teatre més sofisticat, cada vegada es treballa més
ja que l’escenari pot ser un espai ample, de manera que s’aprofita per a fer els primers decorats en
perspectiva.

Es representen comèdies. Aquestes intercalen escenes còmiques anomenades passos,

fragments en prosa protagonitzades per personatges estereotips. Amb llenguatge popular, a vegades
improvisat. També inclouen tragèdies còmiques com ara les de Shakespeare, anomenades
tragicomèdies, normalment en vers.

A més se celebren autos sacramentals amb motiu de festivitats. Aquests són de caràcter
alegòric i religiós. Enfronta normalment el bé i el mal i hi intervenen ideals com la fe, els vicis i les virtuts.
Arriven a ser molt espectaculars ja que molts se celebren un processó i desfilada sobre carros.

Obres i Autors

 El gran teatro del mundo i La cena del rey Baltasar – Calderón de la Barca (Auto Sacramental)
 La Vida es Sueño - Calderón de la Barca (Tragicomèdia)
 Fuenteovejuna – Lope de Vega (Tragicomèdia)

ÒPERA
Gènere que se centra en la recitació i el cant dels intèrprets. Les primeres obres prenen
arguments sobre mitologia grega i romana, són normalment de temàtica tràgica tot i que també té parts
còmiques. La decoració cada vegada és més ostentosa i treballada ja que té molta influència del barroc.
La melodia vocal es desenvolupa i es converteix en el vehícle principal de les emocions.

Un nou Star System sorgeix, els divos, encapçalats pels castrati. Els divos eren els cantants
principals, i els castrati eren els nois que tenien un registre molt agut i podien arribar a notes molts
altes. Durant l’època de Mozart, la música arriva a ser el més important dins la òpera i els llibretistes
estan en segon pla, mentre que el que el públic va a veure són les filigranes vocals que poden fer els
divos.

 Don Giovanni – Mozart