PARRÒQUIA DE SANT HILARI
VILANOVA DEL CAMÍ
11 MARÇ DEL 2018 QUART DIUMENGE QUARESMA
MIRADA A LA SALVACIÓ
Feia molta estona que tenia el ulls fixats en el sant-
crist entre les seves mans. Havia anat repassant les
ferides, el cos destrossat i aquella mirada cap amunt
com si esperés una resposta del Pare. Era una religi-
osa contemplativa que des de feia dies es pregunta-
va de què ens salva Jesucrist. Sentia una forta objec-
ció interior contra el que diuen sobre la mort de Je-
sús: que a la creu ens va salvar. Però de què i com?
Aquest va ser el procés de la seva meditació.
No puc separar la passió cruenta de Jesús de la seva
vida. Infància i joventut a Natzaret, baptisme en el
Jordà, dies de desert i temptacions, deixebles, sermó
de la muntanya, alliberació de malalts, proximitat a
tanta gent que patia, perdó dels pecats, amistats,
signes, controvèrsies, persecució, sant sopar, pregà-
ria de les oliveres, traïció, tortures, condemna i mort
en creu.
Tot plegat mostra, en la humanitat de Jesús, un es-
forç suprem d’alliberació, consol, perdó i proposta de
novetat. I aquest home infinitament admirable és el
Fill de Déu, és Déu mateix. En Ell es mostra la salva-
ció de Déu, no en teories, sinó vitalment fins a la ma-
teixa mort. Déu fet un de nosaltres, que allibera, sal-
va i inicia el camí de l’amor concret i universal.
Manca la dimensió definitiva: la resurrecció de Jesús
i la seva presència per sempre entre nosaltres, feta
vivència per la vinguda i acció continuada del seu
Esperit. Tot plegat: LA SALVACIÓ DE DÉU A LA HU-
MANITAT.
Mirant el món real, el que en diem pecat original, mal
universal, és evident. No és la suma dels mals i les
limitacions de les persones. És més. És una herèn-
cia, un dinamisme, una continuada temptació...
Doncs com que hi ha aquest mal, hi ha la salvació de
Déu, significada es-
sencialment en la
creu i la resurrecció
de Jesús.
La jove religiosa con-
templativa acaba
d’escriure en el seu
diari aquestes reflexi-
ons. Mira de nou el santcrist, mentre des del més
profund del seu cor diu: T’estimo, Déu.
Vilanova del Camí Telèfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com
Nº. 2091
INFORMACIÓ PARROQUIAL
MISERERE DEL SANT CRIST D’IGUALADA
El dia 16 de març a 3/4 de 8 del vespre, a l’es-
glésia del Roser Miserere i Eucaristia presidida
per Mn. Xavier Machacón, rector de la parrò-
quia de Vilanova del Camí, membres de la qual
tindran cura de les lectures i pregàries. Anima-
dor dels cants, Florenci Oliva. Acompanyarà a
l’orgue el Sr. Lluís Victori. Com han fet les al-
tres Parròquies que han participat, també cal-
dria participació i representació de la Parròquia
de Sant Hilari en aquest dia a la Parròquia del
Roser. Voluntaris per llegir lectures, pregà-
ries, etc.
MONUMENT SETMANA SANTA
Totes aquelles persones que estiguin interes-
sades en col·laborar aportant flors al monu-
ment del Dijous Sant. Podran fer-ho deixant la
quantitat que els sembli en una caixeta que
estarà ubicada al cantó dret de pujada a l’altar.
CALENDARI SETMANA SANTA
La propera setmana editarem el calendari de
tota la setmana santa i també el dia dels sagra-
ment de la reconciliació
MISSA DE VIGÍLIA I DOMINICAL
Dissabte 19:30, Diumenge 11h
DIES FEINERS
Dijous i divendres missa a les 19:00h
MISSA DOMINICAL H
Barri St. Pere: església
Verge de la Pau, primer diumenge de mes 12:30h O
RESIDENCIA AMMA R
Tots el dissabtes a les 5 tarda
A
LOCALS PARROQUIALS
c/ Sant Jordi,16 A – Telèfon 938 06 0973 R
Despatx parroquial: dimarts i dimecres I
de les 18:45 a les 20:15h S
Càritas:
dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern
08788- Barcelona
 2Cr 36,14-16.19-23
Ef 2,4-10
Jn 3,14-21
ACOSTAR-SE A LA LLUM
Pot semblar una observació excessivament pessimista, però el cert és
que les persones som capaces de viure molts anys sense tenir massa idea
de què està succeint en nosaltres. Podem seguir vivint dia rere dia sense
voler veure què és el que en veritat mou la nostra vida i qui és que dins
nostre pren realment les decisions.
No és malaptesa o falta d’intel·ligència. El que passa és que, de manera
més o menys conscient, intuïm que veure’ns amb més llum ens obligaria a
canviar. Una i altra vegada semblen complir-se en nosaltres aquelles parau-
les de Jesús: «Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a
la llum perquè quedarien al descobert les seves obres». Ens espanta veu-
re’ns tal com som. Ens sentim malament quan la llum penetra en la nostra
vida. Preferim continuar cecs, alimentant dia a dia nous enganys i il·lusions.
El més greu és que pot arribar un moment en
què, estant cecs, creiem veure-ho tot amb clare-
dat i realisme. Que fàcil és llavors viure sense
conèixer-se a si mateix ni preguntar mai: «Qui sóc
jo?». Creure ingènuament que jo sóc aquesta
imatge superficial que tinc de mi mateix, fabricada
de records, experiències, pors i desitjos.
Que fàcil també creure que la realitat és justa-
ment tal com jo la veig, sense ser conscient que
el món exterior que jo veig és, en bona part, reflex
del món interior que visc i dels desitjos i interes-
sos que alimento. Que fàcil també acostumar-se
a tractar no amb persones reals, sinó amb la
imatge o etiqueta que d’elles m’he fabricat jo ma-
teix.
Aquell gran escriptor que fou Hermann Hesse, en el seu petit llibre El
meu credo, ple de saviesa, escrivia: «L’home a qui contemplo amb temor,
amb esperança, amb cobdícia, amb propòsits, amb exigències, no és un
home, és solament un tèrbol reflex de la meva voluntat».
Probablement, a l’hora de voler transformar la nostra vida orientant els
nostres passos per camins més nobles, el més decisiu no és l’esforç per
canviar. El primer és obrir els ulls. Preguntar-me què estic cercant a la vida.
Ser més conscient dels interessos que mouen la meva existència. Desco-
brir el motiu últim del meu viure diari.
Podem prendre’ns un temps per respondre aquesta pregunta: per què
fujo tant de mi mateix i de Déu? Per què, en definitiva, prefereixo viure en-
ganyat sense buscar la llum? Hem d’escoltar les paraules de Jesús: «Els
qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les se-
ves obres, ja que les fan segons Déu».