1.

Codis de barres

Indiqueu què són els codis de barres que hi ha a continuació, com es calculen i per a
què s'utilitzen.

Codi 1. Codi 2.

Resposta:

Codi 1.
El primer codi de barres és un codi EAN-13 o GTIN-13 que s'utilitza per a la identificació
de les unitats de consum, és a dir, de les unitats de producte que estan destinades al
punt de venda, per exemple, un paquet de macarrons, una ampolla de suavitzant, un
paquet de detergent, etc.

Aquest codi identifica l'empresa propietària de la marca, no el fabricant, així doncs, en

el cas de les marques del distribuïdor (marques blanques) l'empresa propietària és la
distribuïdora i no la fabricant.

Els 2 primers dígits identifiquen el país d'origen del producte, els 5 dígits següents
(posició 3 a 7) identifiquen el codi de l'empresa propietària de la marca i són assignats
per l'AECOC (a l'Estat espanyol), els 5 dígits següents (posició 8 a 12) identifiquen el
producte creat per l'empresa i es poden assignar a criteri d'aquesta i, per últim, el
darrer dígit és el codi de control, que es calcula a partir d'un procediment matemàtic
que s'explica en els materials de la unitat didàctica.

Per calcular el dígit de control, o comprovar si és correcte, és a dir, si l'última xifra del
codi de barres és la correcta cal fer una sèrie de càlculs amb la resta de dígits que
componen el codi. Alternativament, també es pot utilitzar alguna de les aplicacions
que es poden trobar a Internet per calcular el dígit de control d'un codi, en aquest cas
el codi EAN-13 o GTIN-13. En el web de l'AECOC (Associació Espanyola de
Codificació Comercial) hi ha una aplicació per fer-ho:

http://www.aecoc.es/calculodc/gtins.htm

1
Codi 2.

El segon codi de barres és un codi EAN-14, GTIN-14 o DUN-14 que es representa

mitjançant la simbologia ITF-14 i s'utilitza per a la identificació d'unitats comercials de
distribució general, és a dir, d'unitats d'expedició o agrupacions d'unitats de consum
que no van destinades al punt de venda (caixes d'unitats de consum o palets que
contenen caixes). Aquest codi s'obté a partir del codi EAN-13, que identifica la unitat
de consum, i consisteix en treure el dígit de control i afegir, al davant, un nombre que
s'anomena variable logística (VL), que identifica les característiques de l'agrupament
de productes, i tornar a calcular el dígit de control. Els valors per a la VL van de l'1 al 8.

Per calcular el dígit de control també es pot utilitzar una aplicació web com la de
l'AECOC:

La imatge següent mostra de forma gràfica la diferència entre el codi EAN-13 i l'EAN-
14:

Podeu ampliar la informació al web de l'AECOC:

http://www.aecoc.es/?id=59&plantilla=11&target=Men%FA%3AEst%E1ndares+GS1

2
2) Codi EAN-128

El codi EAN-128 s’utilitza en entorns no detallistes per connectar el flux físic de

mercaderies amb el flux d’informació. L’EAN-128 és un codi de longitud variable que
completa els codis EAN-13 o EAN-14 amb informació logística addicional com ara el
número de sèrie, número de lot, localització, punts d’entrega, dates de fabricació,
envasament, caducitat, etc. Per a cadascuna d’aquestes característiques, s’utilitza un
identificador d’aplicació (IA), que consisteix en un prefix estandarditzat de dos a quatre
dígits (numèrics o alfanumèrics) que defineix i explica quina és la dada que figura a
continuació. Per exemple, l’IA (10) indica el número de lot, l’IA (17) la data de
caducitat, etc. En l’actualitat, hi ha més de cent IA diferents.