CLASSIFICACIÓ D'INVENTARIS ABC

La classificació és una de les millors mesures de control intern d'inventaris,

atès que d'aplicar-se correctament pot permetre mantenir el mínim de
capital invertit en estoc, entre molts altres beneficis.

Vilfredo Pareto va ser un sociòleg i economista italià qui en 1897, va

afirmar que el 20% de les persones ostentaven el 80% del poder polític i
l'abundància econòmica, mentre que el 80% restant de la població
(denominada "masses") es repartia el 20% restant de la riquesa i de la
influència política. Aquest principi és susceptible d'aplicar-se a molts
entorns, dins dels quals cal destacar el control de qualitat, la logística (de
distribució), i l'administració d'inventaris. En el control intern d'estoc,
aquest principi significa que unes poques unitats d'inventari representen
la major part del valor d'ús dels mateixos.

En tota organització es fa necessària una discriminació d'articles amb

l'objectiu de determinar aquells que per les seves característiques
precisen un control més rigorós.

La Classificació ABC és una metodologia de segmentació de productes

d'acord a criteris preestablerts (indicadors d'importància, tals com el "cost
unitari" i el "volum anual demandat"). El criteri en el qual es basen la
majoria d'experts en la matèria és el valor dels inventaris i els
percentatges de classificació són relativament arbitraris.

Molts textos solen considerar que la zona "A" de la classificació correspon

estrictament al 80% de la valorització de l'inventari, i que el 20% restant
ha de dividir-se entre les zones "B" i "C", prenent percentatges molt
propers al 15% i el 5% del valor de l'estoc per a cada zona respectivament.
Altres textos solen associar les zones "A", "B" i "C" amb percentatges
respectius del valor dels inventaris del 60%, 30% i el 10%, no obstant això
el primer cas és molt més comú, pel fet de la conservació del principi "80-
20". Val la pena recordar que si be els valors anteriors són una guia
aplicada en moltes organitzacions, cada organització i sistema d'inventaris
té les seves particularitats, i que qui apliqui cada principi de ponderació ha
d'estar summament conscient de la realitat de la seva empresa.

1
CONTROLS PER A les ZONES DE LA CLASSIFICACIÓ

Control per a ZONES "A"

Les unitats pertanyents a la zona "A" requereixen del grau de rigor més
alt possible quant a control. Aquesta zona correspon a aquelles unitats
que presenten una part important del valor total de l'inventari. El màxim
control pot reservar-se a les matèries primeres que s'utilitzin en forma
contínua i en volums elevats. Per a aquesta classe de matèria primera els
agents de compres poden celebrar contractes amb els proveïdors que
assegurin un subministrament constant i en quantitats que equiparin la
proporció d'utilització, prenent en compte mesurades preventives de
gestió del risc com els anomenats "proveïdors B". La zona "A" quant a
Gestió del Magatzems deu comptar amb avantatges d'ubicació i espai
respecte a les altres unitats d'inventari, aquests avantatges són
determinats pel tipus d'emmagatzematge que utilitzi l'organització.

Control per a ZONES "B"

Les partides B hauran de ser seguides i controlades mitjançant sistemes

informàtics amb revisions periòdiques per part de l'administració.

Les revisions del model d'inventari són debatuts amb menor freqüència
que en el cas de les unitats corresponents a la Zona "A". Els costos de falta
d'existències per a aquest tipus d'unitats hauran de ser moderats a baixos
i les existències de seguretat hauran de brindar un control adequat amb el
faci fallida d'estoc, encara que la freqüència d'ordres és menor.

Control per a ZONES "C"

Aquesta és la zona amb major nombre d'unitats d'inventari, per tant un

sistema de control dissenyat però de rutina és adequat per al seu
seguiment. Un sistema de punt d'ordenament que no requereixi
d'avaluació física de les existències sol ser suficient.