Respon les preguntes següents: (500 paraules màxim cada pregunta)

Luci Anneu Sèneca

Luci Anne Sèneca, fill de Marc Anneu Sèneca, anomenat el Vell o el Rector, i la seua dona Hèlvia Paulina,
va nàixer com el seu pare, en l'orde eqüestre a Corduba (Còrdova). Va viatjar amb la seua família a Roma i
allí va rebre els seus primers ensenyaments del rector Papiri Fabià a més d'estudiar amb el (filòsof) estoic
Attalus i el (filòsof) pitagorista Soció. No obstant això, aviat va abandonar la filosofia per centrar-se en la
retòrica (habilitat per a parlar en públic), i s’interessà pel dret i exercí la professió d'advocat.Cap a l'any 26,
Sèneca va viatjar fins a la capital d'Egipte aprofitant que el marit de sa tia, Gai Galeri, era des de l'any 16 el
governador de la província. Allí va conèixer la cultura egípcia i sobretot els filòsofs alexandrins, i amb ells
es va instruir en el pensament dels estoics (...) D'aquesta època és la seua primera obra (...). L'any 31 Sèneca
torna a Roma i allí comença la seua carrera política i d'orador, obté el càrrec de qüestor l'any 33. L'any 39 un
discurs seu en el Fòrum va irritar l'emperador Calígula i solament la intervenció d'una amant de l'emperador
va evitar que aquest l'ajusticiara. En aquesta època contrau matrimoni i naix el seu primer fill.Durant el
regnat de Claudi, l'emperadriu Mesalina acusa Sèneca de mantenir relacions adúlteres amb Júlia Livil·la,
filla de Germànic i germana de Calígula, a més de promotora d'una forta oposició a Claudi. Per això és
bandejat a Còrsega l'any 41. Durant el desterrament Sèneca va escriure dos obres més (...). La confinació de
Sèneca durarà huit anys fins a les noces de Claudi amb Agripina. Aquesta, desitjosa que Sèneca educara al
seu fill Neró, aconsegueix l'indult i que, l'any 49, torne a Roma i siga nomenat pretor. (...) Sèneca contrau
segones noces amb Paulina. L'any 54 mor Claudi (...) En aquest moment arriba al poder Neró i Sèneca
influeix en el seu govern durant els primers anys. És també l'època en la qual Sèneca adquireix la major part
de la seua fortuna, i es converteix d’aquesta manera en un dels personatges més rics de l'Imperi.
(...)L'assassinat d'Agripina a les mans del seu fill fa que les relacions entre l'emperador i Sèneca es
deterioren. (...) L'any 65 Neró obliga Sèneca a suïcidar-se, acusant-lo d'estar implicat en la conjura de Gai
Calpurni Pisó. Sèneca s'obre les venes en un bany calent i pren cicuta per a accelerar la seua mort.

AA. VV.Historia de España, Vol. II «Los romanos en la Península Ibérica»,PALACIOS BAÑUELOS, L.

(Dir.)AGUILERA, A. i OZCÁRIZ, P.Club Internacional del libro
En quins aspectes de la seua biografia s'aprecia que Sèneca formava part de la noblesa,
el grup social més important d'aquesta època?

Els assassinats i les execucions eren freqüents en la lluita pel poder en aquesta època.
Per què ara en les nostres democràcies occidentals no passa el mateix?

La biografia anterior és d'un patrici, ara inventa altres biografies curtes de dos persones
hispanoromanas més: una de plebea i una altra d’esclava. En cadascuna has de triar un
nom, descriure com va ser la seua infància i la seua educació, on va viure, en què va
treballar i com va morir. Has de triar-ne almenys una de cada sexe.