JOC PATOLÒGIC I DONA

Susana Jiménez Murcia, PhD

Coordinadora Unitat Joc Patològic

Membre del CIBEROBN, ISCIII
Prof. Associada, Universitat de
Barcelona
Servei de Psiquiatria
Hospital Universitari de Bellvitge

sjimenez@bellvitgehospital.cat
GENDER AND PATHOLOGICAL GAMBLING:
SHARED AND DIFFERENTIAL TRAITS

N= 143 males
N= 143 females
JOC RESPONSABLE I DONA: UN
TEMA POC EXPLORAT

Departament d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació
Direcció General del Joc
i d’Espectacles
Generalitat de Catalunya
 INTEGRANTS DEL GRUP DE
RECERCA
Susana Jiménez Murcia Roser Granero Pérez
Dra. en Psicologia. Coordinadora Unitat Joc Dra. Psicologia i Diplomada Estadística.
Patològic (HUB). Professora Associada, Fac. Professora Titular Metodologia, Psicologia.
Medicina, UB. Eva Penelo Werner
Fernando Fernández Aranda Dra. Psicologia.
Dr. en Psicologia. Coordinador Unitat Professora Ajudant Psicometria, Psicologia.
Trastorns Conducta Alimentària (HUB). Professor Laura González Vallespí
Titular, Facultat Medicina, UB. Llicenciada en Sociologia.
Neus Aymamí Sanromà Professora Associada, Fac. Psicologia.
Psicòloga adjunta. Unitat Joc Patològic (HUB).
Professora Associada, Fac. Psicologia, UB.
Becaris de recerca
Mónica Gómez Peña
Psicòloga adjunta. Unitat Joc Patològic (HUB).Tutora
docent PIR. Antonio Soto López
José Manuel Menchón Magriñà Miriam Nasarre Álvarez
Dr. en Medicina. Especialista en Psiquiatria. Cap de Hospital Universitari de Bellvitge- IDIBELL
Servei (HUB). Professor Titular, Fac. Medicina, UB.
 INTRODUCCIÓ

• El joc és una activitat comuna a totes les societats i cultures.

Però ha estat tradicionalment un entreteniment d’homes.
• Les taxes de jugadors socials i de jugadors patològics són
superiors en homes que en dones.
• Per aquest motiu, la major part de la literatura científica
sobre joc està basada en les troballes d’estudis realitzats en
població masculina.
• Sovint, quan analitzem diferents factors implicats en la
conducta de joc estem generalitzant les conclusions a les que
arribem i, en realitat ens estem referint a la conducta de joc
dels homes.
 NIVELLS DE JOC
Joc Social o Responsable:
 Té com a únic objectiu l’entreteniment, la distracció i en el
qual les apostes no superen mai el que l’individu es pot
permetre.
 Si en algun moment existeix el desig de recuperar, aquest
té escassa intensitat, és breu en el temps i no genera
preocupació, ni lesiona cap àrea de la vida de l’individu.
 El joc no interfereix en les obligacions socials, vocacionals i
familiars.
Joc de Risc:
 El joc ocupa més temps del raonable (la persona està més
centrada en aquesta activitat).
 De vegades juga per sobre del pressupost.
 Experimenta nivells d’excitació mentre juga.
 OBJECTIU PRINCIPAL

Obtenir informació sobre els hàbits de joc social de

les dones catalanes, de població general, amb un
rang d’edat entre 18-75 anys.
 OBJECTIUS SECUNDARIS
 Dissenyar un instrument que permeti l’avaluació i el
coneixement dels hàbits de joc social en aquesta població;
 Estudiar les propietats psicomètriques d’aquest
instrument;
 Comparar els patrons d’hàbits de joc social obtinguts en
població general de dones amb els d’una cohort clínica de
dones que consulten per una conducta problemàtica o
patològica, en una unitat especialitzada;
 Determinar la contribució relativa dels factors associats que
la literatura científica relaciona amb el joc social i de risc, en
població femenina adulta catalana.
 METODOLOGIA

 Selecció de les participants

 Disseny de l’instrument per analitzar joc social en dones

 Creació de la base de dades de l’estudi

 Anàlisi estadística
 SELECCIÓ DE LES PARTICIPANTS
Estimació de la mida de la mostra: basada en les dades del
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, referides a la
prevalença de dones entre 18 i 75 anys, sobre hàbits de joc.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/doc30149.html

OBJECTIUS DEL PROJECTE

Estudi del joc social en dones catalanes
entre 18-75 anys

18-34 35-54 55-75 Edat

Conducta joc Total

No problemàtic = 19.4% = 23.9% = 11.1% 18.3%
Risc = 2.12% = 2.12% = 1.82% 2.0%
Problemàt./patològic = 0.90% = 0.64% = 0.59% 0.7%
Total = 22.5% = 26.7% = 13.5% 21.0%

N = 113 N = 134 N = 68

Total: N = 315 Confiança: 95%

Precisió: 4.5%
 DISSENY INSTRUMENT
Definició del constructe
Revisió sistemàtica de la literatura
JOC SOCIAL

Definició del format Escala Likert

de resposta dels ítems

Redacció dels ítems Bateria inicial de preguntes (aproximadament

(experts, independent) 40 per expert)

1ª Depuració Identificació de duplicats, irrelevàncies, …

(revisió qualitativa)

PROVA PILOT Mostra representativa de la població diana

2ª Depuració Estudi de valors faltants, exploració de dades i

(revisió qualit. i quant.) entrevistes

QÜESTIONARI FINAL
 CARACTERÍSTIQUES INSTRUMENT

• Qüestionari de 49 ítems que explora hàbits de joc

en població femenina.
• La fiabilitat de consistència interna, valorada
mitjançant el coeficient alfa de Cronbach va ser
excel·lent (alfa=0.820).
INSTRUMENT (QSJD-49)
 PARTICIPANTS
 El reclutament de la cohort de dones procedents de població
general es va realitzar a través de les Clíniques Universitàries
Odontològica i Podològica, de la Fundació Josep Finestres
(UB), ubicades a l’Hospital Universitari de Bellvitge, durant els
mesos de febrer a maig de 2010.

 La mostra final de població general disponible ha estat de

316 dones amb edats entre 18-75 anys.

 La mostra clínica (N=197) procedeix de la Unitat de Joc

Patològic de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
PARTICIPANTS POBLACIÓ
GENERAL
PARTICIPANTS POBLACIÓ
CLÍNICA
LLOC DE NAIXEMENT POBLACIÓ
GENERAL
ESTAT CIVIL POBLACIÓ
GENERAL
SITUACIÓ LABORAL POBLACIÓ
GENERAL
JOCS MÉS FREQÜENTS POBLACIÓ
GENERAL
JOCS MÉS FREQUENTS POBLACIÓ
GENERAL
PREFERÈNCIES DE JOC POBLACIÓ
GENERAL
JOC D’INICI POBLACIÓ GENERAL
CAPACITAT DISCRIMINATIVA
INSTRUMENT
JOCS MÉS FREQÜENTS POBLACIÓ
GENERAL
*

*
*
* *
* *
CARACTERÍSTIQUES DE JOC
POBLACIÓ GENERAL

*
JOC D’INICI POBLACIÓ GENERAL

p<.05
CARACTERÍSTIQUES CONDUCTA
DE JOC POBLACIÓ GENERAL
MODEL PREDICTIU
MODEL PREDICTIU
 CONCLUSIONS

 S’ha dissenyat un instrument específic per avaluar hàbits de

joc en dones (QJSD-49), que ha mostrat una validesa
excel·lent.
 Els resultats indiquen que un 96.5% de les dones catalanes
no presenten problemes amb el joc.
 Un 3.5% del total de dones analitzades presenten una
conducta de joc de risc, que s’expressa tant a través de
marcadors conductuals d’intensitat com per una edat d’inici
precoç.
 El tipus de joc més freqüent en els dos grups (responsable i
de risc) són els jocs passius, i especialment les loteries.
Tanmateix, en el grup de risc també ho era el bingo i altres
tipus de joc.
 CONCLUSIONS

 El perfil sociodemogràfic de les dones en situació de risc

és: una edat mitjana de 41 anys, casada i/o en parella,
aturada i/o de baixa laboral i nascuda a Catalunya.
 Les variables que s’associen a conducta de risc són: baix
nivell d’ingressos econòmics, pensar que el joc és una forma
de augmentar els ingressos, jugar a determinats tipus de joc,
jugar de forma regular tot l’any a tres o més jocs d’atzar, jugar
com a única forma d’ocupar el temps, trobar divertit el joc
només si s’hi poden apostar diners, jugar més temps o més
diners per sentir-se bé i pensar que cal posar-se un límit de
diners en el joc per no tenir problemes.
 CONCLUSIONS
 En definitiva, cal tenir en compte que en el desenvolupament i
manteniment dels problemes de joc intervenen tant factors
de tipus social com individuals (psicològics i biològics).
 No s’han de confondre els factors associats a conducta de
risc en el joc, amb els factors causals (ni el disseny de l’estudi
ni les variables analitzades ho permeten).

 Recomanacions: cal tenir activitats de lleure diferents al joc,

no jugar com a única forma d’ocupar el temps, el joc no es
una font d’incrementar ingressos, cal posar-se límits al joc, hi
ha jocs amb més potencial addictiu, el joc no és una forma
d’escapar dels problemes, ni de regular estats emocionals.