Número 37 / 2017

Butlletí de les delegacions de Catalunya i Balears

www.mansunides.org
La veu del Sud

El món no necessita més menjar,

necessita més gent compromesa
 campanya 2017
El món no necessita més menjar,
necessita més gent compromesa
E
l món no necessita més men-
jar, necessita gent més com-
promesa”. Aquest és el lema
de Mans Unides per a la campa-
nya de 2017. Joan Pau II l’any
1992 deia el que coneixem com a
paradoxa de l’abundància: “Hi ha
menjar per a tots, però no tots po-
den menjar, mentre que el malba-
ratament, el descart, el consum
excessiu i l’ús d’aliments per a
altres finalitats, estan davant els
nostres ulls”.
Avui en dia segons dades de la FAO,
795 milions de persones pateixen fam
al món. A Mans Unides des de la nostra
creació el 1959 “la lluita contra la fam i
les causes que la provoquen” és la nos-
tra missió estatutària i a més a més ara
estem dins d’una campanya triennal,
2016-2018, contra la fam. Per això ens
hi comprometem amb més força que
mai. Els nostres eixos programàtics de
reflexió i treball per a l’any 2017 són els
següents:
2
Compromís amb una
producció per a consum
humà
Problema de la mercantilització dels
aliments:
“Els aliments han deixat en bona part
de ser menjar per sadollar la fam de la
persona, i s’han convertit en un actiu fi-
nancer més amb el qual els inversors po-
den especular per guanyar diners”
Accions previstes:
• Denúncia d’aquest problema.
• Potenciar els projectes amb horts per
diversificar la producció agrícola així com
els projectes de magatzems d’apilament
de gra com a mesura de resiliència.
Compromís amb una
producció sostenible
Problema: un model productiu insoste-
nible.
- Desforestació, erosió de la terra,
emissió de Gasos d’Efecte Hivernacle
(GEI) (30%).
- Acaparament de terres.
- Destrucció de la biodiversitat.
- Ús del 75% de l’aigua disponible.
- Contaminació de rius i terres per l’ús
de químics.
Accions previstes
• Denúncia d’aquest model i sensibi-
lització sobre el dret a l’alimentació i la
producció sostenible.
• Potenciar els projectes de capacitació
sobre la millora de la producció compati-
ble amb la cura del medi ambient.
Compromís amb un
aprofitament de la
producció
Problema: pèrdua i desaprofitament
d’aliments.
1.300 milions de tones d’aliments aptes
per al consum acaben en les escombra-
ries cada any, la qual cosa suposa apro-
ximadament un terç de la producció total
d’aliments.
Accions previstes
• Denúncia i sensibilització sobre la pèr-
dua i el malbaratament d’aliments.
• Promoure hàbits de compra i consum
sostyenibles i responsables. 
 ar ticle
www.mansunides.org

Fem visibles els invisibles Butlletí de les delegacions de Mans

Unides de Catalunya i Balears

M
olt sovint, els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens Pau Claris, 190. 1r 1a
mostren espots publicitaris amb imatges d’infants subsaharians 08037 Barcelona
en condicions de pobresa extrema. Aquests nens i nenes, en Tel: 93 487 78 78
moltes ocasions, no tenen ni menjar ni aigua, viuen en condicions hi- Fax: 93 487 45 74
bcn@mansunides.org
gièniques inacceptables i no tenen medicaments que els puguin curar Edita: Mans Unides BCN
les malalties més comunes. President: Joan Martí i Llobet
Amb tot, hem de ser plenament conscients que aquestes imatges
publicitàries només són una petita mostra de la realitat que viuen i REDACCIÓ: 
pateixen molts dels nostres germans del Sud. El confort i l’estabilitat Coordinació: Daniel Ortiz
amb què vivim al primer món no ens poden fer perdre de vista aques- Disseny:
ta crua realitat. I és que cada dia milers de famílies no poden reunir Guillem Ortiz Albertos
els recursos suficients per a donar un plat calent als seus fills i filles.
Infants que, sense cap mena de dubte, pateixen en primera persona Redactors i col·laboradors: Hugo
la pobresa a causa de la seva gran vulnerabilitat. Pérez, Elena Señor, Iñaki Alegria,
Raúl Vico, Teresa Feliu, Josep Mª
Vist aquest panorama, cal destacar la gran Oró, Maria Aurora Aubach, Queta
feina que desenvolupen organitzacions García.
“La misericòrdia, com Mans Unides per revertir aquesta si-
la bondat i la fe de tuació. Sense cap mena de dubte, la tasca Tirada: 17.000 exemplars
molts voluntaris que desenvolupa Mans Unides dia rere dia, Impressió: Litografías Rosés
catòlics que des és un element clau per a capgirar aques-
Dipòsit legal: B. 23180 - 1988.

de 1960 ajuden ta gran problemàtica. La misericòrdia, la Mans Unides és una ONG per al
les persones més bondat i la fe de molts voluntaris catòlics desenvolupament, catòlica i de
desafavorides de que des de 1960 ajuden les persones més voluntaris.
manera totalment desafavorides de manera totalment desin- Premi Príncep d’Astúries de la
desinteressada, teressada, són el motor del canvi per als Concòrdia 2010
són el motor del que ho passen pitjor.
canvi per als que De tota manera, penso que hem d’anar Delegacions de Mans Unides a
ho passen pitjor” un pas més enllà i positivitzar les històries Catalunya i Balears:
d’aquestes persones. Tot i que són perso- Barcelona 93 487 78 78
Girona 972 20 05 25
nes que pateixen i passen grans necessi- Urgell 973 35 00 54
tats, també són persones amb una gran capacitat de superació i amb Lleida 973 26 91 04
una gran voluntat de tirar endavant. Persones que planten cara a la Sant Feliu 936 327 630
seva realitat actual i que treballen per construir-se un futur més pròs- Solsona 973 32 01 83
per. Aquesta ha de ser la nostra actitud. Generosa, positiva i mirant Tarragona 977 24 40 78
Tortosa 977 51 14 28
sempre al futur. Aquesta ha estat i seguirà essent sempre l’actitud Vic 93 886 15 55
d’aquesta gran entitat que és Mans Unides: ajudar els germans més Eivissa 971 31 27 74
pobres a que siguin ells els protagonistes del seu propi desenvolupa- Mallorca 971 71 89 11
ment. Menorca 971 36 99 36
Com a arquebisbe de Barcelona i antic consiliari espanyol de Manos
Dóna suport als projectes de Mans
Unidas, m’agradaria encoratjar a tots els voluntaris i voluntàries de Unides:
Mans Unides de Catalunya i Balears a seguir treballant sense descans
per garantir l’educació, la salut, l’agricultura i la promoció de les do- Fes-te’n soci
nes als territoris més desafavorits del planeta. Sou el nostre exemple Tel: 93 487 78 78
d’esforç, de dignitat i d’amor al proïsme. Gràcies per la vostra feina. www.mansunides.org
Gràcies per la vostra generositat. Gràcies als socis i col•laboradors. Fes un donatiu
Gràcies per fer realitat el que deien els fundadors d‘aquesta associ- www.mansunides.org
ació: “Només un obstacle en la lluita contra la fam seria insuperable: La Caixa:
creure que la victòria és impossible”. Vosaltres creieu en la victòria. ES06 2100 3291 91 2500044484
Enhorabona i endavant.  Donar Punts Estrella
Bancs i Caixes
+ Joan Josep Omella Omella Donatius a les Delegacions de Mans
Arquebisbe de Barcelona Unides
 La v eu del Sud
Iñaki Alegria és un jove pediatra que coordina
una unitat de renutrició i un projecte d’emer-
gència nutricional a Etiòpia, a la zona rural de
Meki i Gambo, amb el suport de Mans Unides.
El seu article destil·la compromís i també in-
dignació per les causes profundes de la fam,
en les quals el món ric i la indiferència gene-
ralitzada davant d’aquesta immensa tragèdia
tenen molta responsabilitat. Per això conclou:
necessitem més gent compromesa!

Som culpables? Iñaki Alegria tones de tomàquets, enciams per apujar ...davant la mirada còmplice d’Occident.

S
om culpables, còmplices, assassins
de la major matança de la humani-
tat: matar de fam.
Al món no hi falta menjar, manca Amor
i sobra egoisme.
No cal menjar, sobra riquesa, falta
Amor.
La solució a la fam és més senzilla del
que sembla.
Podria escriure un llibre sobre les cau-
ses de la fam.
Podria parlar de l’acaparament de ter-
res, de com les multinacionals roben i
exploten la terra als petits camperols
llevant-los el seu únic suport; de l’es-
peculació productiva i borsària, de com
som capaços de tirar a les escombraries
el preu mentre els veïns moren de fam ...
També podria parlar de la desforesta-
ció, de sequeres, de desastres naturals,
del canvi climàtic...
Podria parlar de xifres, de com 25.000
nens moren de fam cada dia, un cada
3,5 segons...
Però de res no serviria...
Són dades fredes, massa científiques,
massa inhumanes...
Vinc a parlar del que he viscut, del que
he sentit i segueixo sentint vivint a Etiò-
pia, coordinant una unitat de renutrició i
un projecte d’emergència nutricional a la
zona rural de Meki i Gambo.
Vinc a parlar de com he vist morir de
fam a Muliena, a Frihiwot, a Meskerem
Preferiria dir mirada passiva, però no és
passivitat, és pitjor, és complicitat.
De coneixements científics, agrícoles
i tecnològics n’hi ha més que suficients
per acabar amb la fam al món ara ma-
teix. No obstant això segueix havent-hi
fam perquè ens interessa.
Vivim en un món que utilitza els ali-
ments com a actiu financer per guanyar
diners, en un món que és capaç de llen-
çar a les escombraries tones d’aliments
per apujar el preu i així poder enriquir-se
amb la venda, encara que això impliqui
assassinar de fam a centenars de nens
cada dia per no tenir res a dur-se a la
boca.
Queda bé dir que no ens agrada veu-
re morir a nens de fam, però cada acció

Emergència nutricional a Etiòpia

que fem és tot el contrari.
Els aliments han passat a ser merca-
deria. L’agricultura servia per alimentar
L’objectiu del projecte que coordina Iñaki Alegria amb el suport de Mans Unides la humanitat. Ara ja no, ara s’ha convertit
és reduir l’impacte dels efectes del Niño i disminuir la mortalitat dels nens i nenes en un sistema de producció que busca
menors de 5 anys. el benefici econòmic per sobre de les
Per aconseguir-ho, estem reforçant la persones i és governada per les grans
xarxa d’assistència primària a les zones multinacionals que no volen alimentar la
rurals, formant a les treballadores sanità- humanitat. La seva fi és enriquir-se, gua-
ries, i garantint un complet cribratge nu- nyar més, encara que això impliqui as-
tricional mensual a tots els nens i nenes sassinar a centenars de nens cada dia.
menors de 5 anys i les dones embaras- És l’avarícia humana.
sades o lactants. L’objectiu és tenir un di- És l’estratègia de la fam.
agnòstic precoç de desnutrició per posar Hem passat de la fam inevitable a la
en marxa el protocol. fam evitable i consentida.
Distribuim suplements alimentaris als Hi ha fam perquè volem, perquè ens in-
nens i nenes menors de 5 anys amb des- teressa, perquè la provoquem.
nutrició moderada i a dones embarassa- Visc a Etiòpia, coordinant una unitat
des i lactants amb desnutrició. Els nens i terapèutica de renutrició i un projecte
nenes menors de 5 anys amb desnutrició d’emergència nutricional en zones rurals.
severa es tracten segons el protocol na- He vist massa misèria, massa nens
cional etíop de manera ambulatòria o in- amb la mirada trista, massa mares sen-
gressant els casos més greus en unitats se esperança, massa nens sense forces
terapèutiques de renutrició.  per sostenir-se de peu, massa petits cos-
sets que no són més que un sac d’os-

4

sos... Però el que més m’ha impactat és
la insensibilitat del món occidental, la
facilitat per tancar els ulls a aquesta rea-
litat, la hipocresia de donar la culpa de la
fam a una sequera per evitar reconèixer
que l’única culpable que continuïn morint
nens de fam és la humanitat per una falta
de sensibilitat.
Deixem-nos d’hipocresies, acceptem la
nostra culpa.
Per passivitat, som còmplices de les
causes de la fam, però no només això,
sinó que a més a més no ho reconeixem.
Coneixem la causa, anem a per la so-
lució.
Estimar més i estimar-nos menys.
Estimar més el proïsme.
Si actuéssim amb amor, no hi hauria
fam.
En un món amb Amor, els béns estarien
repartits.
Estem matant de fam a nens cada dia
perquè volem, perquè ens interessa,
perquè si no ho féssim no podríem tenir
les riqueses i comoditats que tenim.
Podem fer projectes contra la fam que
salven vides, però no deixen de ser pe-
daços a una malaltia humana anomena-
da egoisme.
Anem a l’arrel del problema: acabar
amb l’egoisme.
Com podem ensenyar la humanitat a
Estimar?
Com podem dir que matar nens de fam
per tenir riqueses no està bé?
Hem perdut els valors, hem perdut
l’Amor.
No més campanyes contra la fam, la
nova campanya que sigui campanya per
l’Amor.
Endalech no ha menjat avui, no sap si
menjarà demà. Si estàs llegint aquestes
línies ets molt afortunat,
no et fas a la idea de
quant. Saps llegir, has
pogut anar a l’escola i no
has hagut d’anar a bus-
car aigua cada dia com
Abeba. No saps què és
la fam, la fam de veritat,
la de no menjar avui ni
tampoc ahir. No conèixer
el gust d’una taronja, ni
saber pelar un plàtan, o
cuinar unes llenties. Tot el
que coneixen és un tros
de blat de moro rostit.
Això és passar gana, de
veritat.
Tu et preguntes: “Què
menjaré avui?”
Meskerem es pregunta
tan sols “Menjaré avui?”
El meu plat preferit és el
pollastre rostit amb salsa
de xampinyons o la lasa-
nya de carn. Per Biftu el
seu plat preferit és l’arròs.
Si només pot menjar ar-
ròs per què ha de tenir un
altre plat preferit? Millor
que sigui el que sempre
menja.
Pot sonar dur l’article,
però mai ho serà prou, ja
que segueixes llegint, se-
gueixes viu. Mentre lle-
geixes aquest article pot
ser que 100 nens hagin
mort de fam, cada 3,5 se-
gons mor 1 nen al món per falta de men-
jar, assassinats en el silenci.
La fam és l’assassina silenciada, invisi-
ble. Sembla que no n’hi hagi, sembla que
no interessi.
Potser perquè la cura és massa senzi-
lla com donar de menjar, i massa cruel
acceptar que no en volem donar.
Tot ho podem resumir en una frase:
La causa de la fam és l’egoisme i l’ava-
rícia,
I encara podríem resumir més:
La causa de la fam és la falta d’Amor.
Al món hi falta Amor.
Sempre hi ha temps per a un gest
d’Amor.
Un cop he posat nom propi als nens i
nenes que moren de fam no puc roman-
dre indiferent.
No necessitem més menjar.
Necessitem més gent compromesa. 
5
 La v eu del Sud
El meu nom és Raul Vico, tinc 40 anys i sóc de
Barcelona. L’any 2002, vaig anar al Brasil per
col·laborar en un dels projectes socials que l’as-
sociació fundada pel Pere Casaldàliga al 1974
duu a terme a la regió amazònica de la Prelatura
(diocèsi) de São Félix do Araguaia. Aquest pro-
jecte em va seduïr tant que s’ha convertit en la
meva opció de vida.

Pere Casaldàliga: un compromís

radical amb els més desafavorits Raúl Vico
V
aig conèixer en Pere Casaldàliga el
gener de 2002, així que vaig arribar
al poblet de São Félix do Araguaia,
al bell mig de l’Amazònia brasilera. Des-
prés de recórrer les 28 hores d’autobús
que separen São Félix de la capital del
Brasil, Brasília, em va venir a rebre una
figura d’aspecte fràgil, molt prim, vestit
amb una camisa de quadres i uns panta-
lons de pana i calçat amb unes sandàli-
es. Amb un parlar viu i un català perfecte,
de seguida em va fer un qüestionari so-
bre Catalunya: com està el nostre país,
com està la vella Europa? Més endavant
vaig saber que, en l’època de la dicta-
dura brasilera, els militars l’anomenaven
“el palito eléctrico” (l’escuradents elèc-
tric) en referència al seu aspecte extre-
madament prim i a la seva personalitat
moguda.
Vaig viure prop de sis mesos a casa do
“bispo Pedro”, com el coneixen al poble,
i, al llarg de deu anys, l’ajudava cada
dia a escriure cartes i respondre correus
electrònics, sobretot en català: sovint,
davant d’algun dubte en l’ortografia d’al-
guna paraula en català, fèiem una petita
aposta per veure qui dels dos tenia raó:
amb “a” o amb “e”; com es diu tal expres-
sió portuguesa en català, etc. Crec que
al llarg de 10 anys, només vaig guanyar
2 vegades. Sovint ell ha dit que “enca-
ra avui respiro en català” i no és menys
cert: Pere Casaldàliga s’expressa amb
claredat, amb certesa i amb una perfec-
ció narrativa impressionant. Sigui una
carta per una antiga amiga del seu poble
natal, Balsareny, sigui per respondre un
correu electrònic a algun cap d’estat, en
Pere és capaç d’expressar amb absoluta
Suport de Mans Unides
L’associació de la diòcesi de São
Félix do Araguaia treballa lluitant con-
tra la destrucció del medi ambient, a
favor de la vida digna de totes les per-
sones i al costat dels pobles indíge-
nes. Per això, desenvolupem diversos
projectes i accions, principalment en
les comunitats rurals més pobres, que
miren de construir un model de rela-
cions econòmiques, socials i ambien-
tals alternatiu. A l’associació lluitem
per construir una forma de vida social-
ment justa, ambientalment sostenible
i econòmicament viable.
Des de 2005, comptem amb el re-
colzament solidari de Mans Unides.
Primer, ajudant-nos a muntar i estruc-
turar millor una petita fàbrica de sucs
de fruita que avui és una font de renda
per 250 famílies de petits agricultors i ,
després, per a poder replantar més de
5.000 arbres en les terres dels assen-
taments de la regió.
Mans Unides ha estat, des de lla-
vors, el col·laborador més fidel i com-
promès, doncs tot i en moments de
crisi, ens ha demostrat que el seu
compromís amb les causes globals
de l’Araguaia, és ferm i irrenunciable.
perfecció i sempre a la primera allò que
vol dir. No l’he vist mai fer un esborrany,
ni pensar-se durant una estona com farà
una frase o com expressarà una idea:
Pere Casaldàliga simplement ho té ab-
solutament clar.
Pere Casaldàliga és el seny i la rauxa:
un home capaç de dedicar dies i dies a
l’estudi, la pregària o la lectura al petit
pati interior de la casa que té a São Félix
i, al mateix temps, d’adoptar les actituds
més radicals en favor dels més desfavo-
rits, situant-se moltes vegades en el punt
de mira dels terratinents del Brasil. Des
d’una formació intel·lectual culta i amb
una voracitat i interès lector impressio-
nant, en Pere rep a casa seva multitud
de revistes, llibres i publicacions diverses
de tots els llocs del Món i segueix l’actu-
alitat i les notícies amb un interès inèdit.
Des de sempre, la comunicació ha estat
per en Pere Casaldàliga un dels pilars
fonamentals del seu bisbat i, de fet, en
el primers anys d’estada al Brasil, Casal-
dàliga, ja va publicar el que és considerat
avui com el primer document històric de
denuncia de la situació de l’Amazònia: la
carta pastoral de 1971, “Uma Igreja da
Amazònia em conflito com o latifundio
e a marginalização social”: una anàlisi
exhaustiva, detallada i complerta de les
principals problemàtiques de la regió de
la Diòcesi de São Félix do Araguaia, que
va ser capaç de situar l’Amazònia Bra-
silera, per primera vegada en la història
d’Amèrica Llatina, en el mapa mundial.
Al llarg dels anys que he pogut tenir
contacte amb ell i treballar al seu costat,
Pere Casaldàliga ho ha estat tot: la força,
el compromís i l’esperança. La inspiració
que m’ha permès tirar endavant i que em
cridava a continuar a l’Amazònia. Les
paraules de Pere Casaldàliga, avui tre-
moloses pel Parkinson que pateix, són
crides ineludibles: “Gràcies per ser aquí.
Gràcies per continuar”, han estat, fa un
mes, les últimes paraules que en Pere
em va dir a São Félix. 

6
 ar ticles

Un moment històric per a Colòmbia

El passat 26 de setembre, vaig tenir
l’oportunitat de viatjar a Colòmbia, jun-
tament amb 4 companyes més, d’altres
Delegacions, amb una gran sensibilitat
per compartir l’ experiència de poder
veure i conviure amb els protagonistes
dels diferents projectes del país.
Varem tenir la sort de viure un moment
històric per a Colòmbia: a Cartagena
d’Índies, es formalitzava la signatura
dels Acords de Pau entre el Governs i
les FARC. Varem tenir l’oportunitat d’es-
tar amb els veritables afectats pel conflic-
te armat: comunitats indígenes i afro del
Chocó, amb els indígenes de la Guajira i
a Medellín amb dones «cabezas de ho-
gar» que s’havien vist forçades a despla-
çar-se al llarg d’aquestes 5 dècades.
La primera part del viatge va ser al De-
partament del Chocó, de clima tropical ,
on el 90% de la seva població son afro-
colombians i el 5% indígenes.
Va ser molt emocionant el poder parti-
cipar a una assemblea per la Pau cele-
brada a una aldea a la qual hi arribarem
remuntant el riu Atrato amb una chalupa
al llarg de 2 hores de viatge. Els relats
dels afectats pel conflicte em feien com-
moure, però vaig veure una gran il·lusió i
esperança per una nova Colòmbia.
Vàrem visitar projectes promoguts per
la pastoral Social del Bisbat a través d’
associacions indígenes com OREWA
que ha creat un centre de salut finançat
per Mans Unides
ASPRODEMA és l’ associació Afro-
colombiana que promou l’assentament
dels desplaçats, creant una cooperativa
transformadora dels productes i la seva
comercialització.
Després vàrem viatjar cap al nord de
Colòmbia, a la Guajira. Regió de gran
contrast, rica en matèries extractives
però amb un terreny desèrtic amb es-
cassa vegetació, en el que habiten les
comunitats indígenes dels Wayúu. Aquí
ens va impressionar la pobresa més ex-
trema, comprovant que són vulnerats els
seus drets més bàsics com a ciutadans.
No tenen aigua potable, llum elèctrica
ni vies de comunicació. Mans Unides té
projectes intangibles en aquest territori
amb la contrapart FUCAI, que és la veu
dels indígenes. Amb la seva intervenció
i formació han aconseguit que el govern
els subministrés camions cisterna d’ai-
gua i lots d’aliments. Proposen la solució
de ser autosuficients. Aquesta actuació
ha fet disminuir la desnutrició infantil.
A Medellín estàvem allotjats al convent
de monges que ha promogut un centre
de confecció i més de 30 tallers distribu-
ïts pels barris perifèrics, que vam visitar,
els quals donen feina a dones desplaça-
des que han viscut situacions molt dra-
màtiques que ens van fer emocionar.
Ha estat una gran experiència poder
conviure amb aquestes famílies i comu-
nitats, compartint la seva vida, les seves
esperances, preocupacions i anhels i
veure que tots els nostres esforços tenen
un impacte directe en la vida de tantes
persones.
Josep Maria Oró Navarro
President de Mans Unides Sant Feliu

Mans Unides, 50 anys a Tarragona

D
es de fa 50 anys, la ca- Paloma Vogel, un concert
dena de mans entrella- de Gospel en què vam bu-
çades de voluntaris ha far les espelmes del pastís
anat estenent-se per les co- dels 50 anys, el berenar
marques de la nostra diòce- de la fam, la conferència
si amb l’objectiu de millorar “Missió i cooperació” de
la situació de les poblacions Mn Josep Frigola, mis-
més pobres d’Àfrica, Àsia i sioner a Níger, i una eu-
Amèrica Llatina. Això, jun- caristia presidida pel Sr.
tament amb la generositat, Arquebisbe de Tarragona,
confiança i recolzament de Jaume Pujol, on vam re-
socis, col•laboradors i parrò- cordar especialment a tots
quies ha donat el seu fruit. els que ens han precedit.
Durant aquests 50 anys s’han finançat 190 projectes en 20 Però, sense cap mena de dubte, el més important per a tots i
països. I això ens ha permès acompanyar, compartir i estar totes les voluntàries de Mans Unides és renovar el nostre com-
al costat d’aquells germans nostres que lluiten per sortir de la promís en la lluita contra la fam. Perquè, mentre hi hagin 800
marginació i la pobresa mitjançant la creació de cooperatives milions de persones que no poden menjar i a les que no se’ls
per a dones, fomentant sistemes de microcrèdits i moltes ini- reconeix el dret fonamental a l’alimentació, hem de seguir tre-
ciatives capaces de donar oportunitats de futur i millorar la vida ballant amb el mateix esperit que ho van fer les fundadores que
de milers de persones. van ”Declarar la guerra a la Fam”. 
Ho hem celebrat joiosament amb diferents actes: una con- Teresa Feliu
ferència sobre “Mans Unides i la Cooperació Espanyola” de Presidenta de Mans Unides Tarragona

7
 pr ojectes 18
projectes
educatius

Projectes
1 6 10
20 i Balears
Catalunya
projectes
,
agricoles
Les delegacions de Mans Unides de Cata-

13
lunya i Balears han donat suport a 56 pro-
jectes de desenvolupament durant l’any
2016. Per continents, Catalunya i Balears
han finançat 31 projectes a Àfrica, 8 a Amèrica Llatina i projectes
17 a Àsia. Aquests projectes han millorat les condicions de sanitaris
vida de centenars de milers de persones desafavorides. 18
d’aquests projectes s’han centrat en l’educació, 13 en la sa-

7
lut i 10 en l’agricultura. També hem fet costat a 7 projectes
de promoció social i 8 projectes específics de promoció de
la dona. En aquesta pàgina es llisten tots aquests projectes
de desenvolupament del 2016 per continents i per delegació. projectes
Dóna suport als nous projectes de desenvolu- socials
pament de Mans Unides en el 2017. Tu pots fer TORTOSA ♥ AMÈRICA LLATINA
que es converteixin en realitat amb el teu dona- República Dominicana-Tortosa. Salut >

8
tiu. Ajuda’ns a fer realitat el somni de contribuir Millora de la qualitat de vida de comunitats
de la zona costanera.
a fer un món millor.
BARCELONA ♥ AMÈRICA LLATINA projectes
Guatemala-Barcelona. Agropecuari > Construir la sobirania alimentària des de les fortaleses locals. dona
Haití-Barcelona. Salut > Rehabilitació de l’Hospital Alma Mater. Sabadell; Club Tennis Barcino, Cor Carlit Gospel.
Haití-Barcelona. Agropecuari > Enfortiment de l’agricultura, ramaderia i organització de comunitats camperoles.
Mèxic-Barcelona. Social > Desenvolupament integral de comunitats indígenes a Chiapas; Fundación Miarnau.
Nicaragua-Barcelona. Agropecuari > Millora de la seguretat alimentària i protecció del medi ambient. Sabadell; Aj. Sabadell.

SANT FELIU ♥ AMÈRICA LLATINA URGELL ♥ ÀFRICA

Guatemala-Sant Feliu. Social > Reducció de vulnerabilitats i reforç de Marroc-Urgell. Social > Alfabetització de mares i reforç d’una llar
les capacitats de 21 comunitats indígenes. Vilafranca del Penedès; Aj. d’infants.
Vilafranca del Penedès. RDC-Urgell > Agropecuari. Instal•lació i posada en marxa d’una petita
granja-model.

BARCELONA ♥ ÀFRICA LLEIDA ♥ ÀFRICA

Burkina Faso-Barcelona. Educació > Construcció d’un alberg per a estudiants de l’àmbit Ghana-Lleida. Educació > Construcció i equipa-
rural; Sabadell. ment d’una escola primària.
Etiòpia-Barcelona. Salut > Millora dels serveis de sanitat d’un hospital; Òptim.
Etiòpia-Barcelona. Agropecuari > Intervenció d’emergència i rehabilitació en un districte
rural afectat per la sequera. TARRAGONA ♥ ÀFRICA
Etiòpia-Barcelona. Salut > Accés a l’aigua potable i sanejament de la població rural;
Vallès Oriental; Aj. Granollers, Aj. La Garriga, Aj. Lliçà de Vall. Angola-Tarragona. Educació > Construcció d’estruc-
Marroc-Barcelona. Salut > Accés sostenible a l’aigua potable i al sanejament bàsic entre tura coberta en escola secundària..
la població berber.
Marroc-Barcelona. Educació;Prevenció de l’abandonament escolar en centres públics
d’ensenyament primari; Aj. Barcelona. GIRONA ♥ ÀFRICA
Moçambic-Barcelona. Salut > Equipament d’un laboratori per progressar en l’estudi del
VIH i la tuberculosi; PromoCaixa. Etiòpia-Girona. Salut > Accés a l’aigua potable i sanejament de la
Moçambic-Barcelona. Educació > Construcció de dues aules i sales d’administració per població rural.
a una escola primària; GMV. Ghana-Girona. Educació > Construcció d’habitatges per a professors.
RD Congo-Barcelona. Educació > Accés a l’educació preescolar a la perifèria d’una Malawi-Girona. Salut > Construcció de tres cases per a personal sanitari
ciutat; Club de Esgrima Garraf, BanSabadell Vida. en hospital rural.
Senegal-Barcelona. Educació > Construcció d’un centre de preescolar; Terrassa. Malawi-Girona. Salut > Construcció de quatre cases per a personal
Tanzània-Barcelona. Agropecuari > Desenvolupament socioeconòmic mitjançant la millo- mèdic.
ra agropecuària i l’enfortiment de l’associacionisme; “Obra Social “la Caixa”. RDC-Girona. Educació > Suport a l’accés educatiu a primària.

8
 Agraïment
La feina que fem en fa-
vor dels països més
BARCELONA ♥ ÀSIA VIC ♥ ÀSIA pobres seria impossi-
Filipines-Vic. Social > Gestió
ble sense els amics i
Índia-Barcelona. Educació > Dotació d’ordinadors per a la millora de la qualitat
educativa; Mataró. sostenible de les aigües municipals i col·laboradors de Mans
Índia-Barcelona. Educació > Construcció d’internat per a nens tribals. recursos costaners. Unides. Una llarga llis-
Índia-Barcelona. Social > Capacitació en drets humans; Sabadell. Índia-Vic. Social > Programa de
ta de voluntaris, socis,
Índia-Barcelona. Social > Enfortiment de dones rurals en 25 aldees. desenvolupament de dones i nens
Índia-Barcelona. Social > Enfortiment de dones tribals i descastades; Vallès tribals. donants individuals i
Oriental. col·lectius, empreses,
Índia-Barcelona. Educació > Ampliació d’un internat per a nenes.
bancs, comunitats reli-
Índia-Barcelona. Educació > Construcció d’un internat per a nenes.
Índia-Barcelona. Educació > Construcció d’escola primària en una zona rural. gioses, associacions i
ISNIB fundacions donen su-
port a aquesta tasca
mitjançant donacions,
cofinançant projectes
de desenvolupament,
patrocinant iniciatives
o prestant serveis molt
diversos. És especial-
ment rellevant l’aporta-
ció de col·legis i parrò-
quies. A tots ells, moltes
gràcies.

EIVISSA♥ ÀSIA

Índia-Eivissa. Agropecuari > Suport

a l’agricultura de subsistència a
través de la biodiversitat.
VIC ♥ ÀFRICA
MAPA DE PETERS.
És un mapa que
Marroc-Vic > Educació. Suport a
presenta una distribució
la millora de l’educació rural.
espaial més justa dels
continents en el globus
terraqui. La proposta MALLORCA ♥ ÀSIA
TORTOSA ♥ ÀFRICA
del cartògraf alemany
va ser la de representar Índia-Mallorca. Social >
Rwanda-Tortosa. Salut > Enfortiment de la salut Programa d’autonomia dels
el mapa de tal manera reproductiva i nutricional en zona rural.
que les àrees fossin grups de dones.
proporcionals a les
àrees reals. Els mapes MENORCA ♥ ÀFRICA
que estem acostumats
a veure distorsionen les Zimbawe-Menorca. Social >
proporcions en favor Construcció de centre comunitari SANT FELIU ♥ ÀSIA
del Nord. rural.
Índia-Sant Feliu. Salut >
Programa mòbil de salut.
SANT FELIU ♥ ÀFRICA

Kenya-Sant Feliu. Agropecuari > Tancs familiars i escolars per recollida d’aigua de pluja de
les teulades;Castellbisbal;Aj. Castellbisbal
RDC-Sant Feliu. Salut > Millora de l’atenció al part i de l’atenció pediàtrica;Vilafranca del
Penedès;Comissió de Joves Cristians de Vilafranca del Penedès. URGELL ♥ ÀSIA GIRONA ♥ ÀSIA

Índia-Urgell. Educació > Índia-Girona. Educació >

MALLORCA ♥ ÀFRICA
Etiòpia-Mallorca. Social > Pro-
grama integral de formació per a
la dona.
Ghana-Mallorca. Salut > Formació
de llevadores tradicionals.
Sudan del Sud-Mallorca.
Educació > Ampliació programa
educació professional per a dones
marginades.
SOLSONA ♥ ÀFRICA Construcció d’un saló multi Programa de formació de
usos i dormitori. joves tribals.
Kenya-Solsona. Agropecuari > Pre-
sa de terra comunitària de Marantawa.
RDC-Solsona. Educació > Cons- TARRAGONA♥ ÀSIA
trucció de l’Institut d’Uzima en una
comunitat rural. Cambodja-Tarragona. Educació > Programa d’educació, cura i suport
Tanzània-Solsona. Educació > en centres infantils.
Construcció de biblioteca, oficina, Índia-Tarragona. Agropecuari > Programa de desenvolupament agríco-
magatzem i 2 aules d’informàtica per la i ramader sostenible.
a escola de secundària.

9
 pr ojectes
PROJECTES COFINANÇATS. Les fundacions, empreses i administra-
cions públiques col·laboren amb Mans Unides en fer possible els nos-
tres projectes. Us presentem dos exemples de projectes cofinançats.

El projectes cofinançats, una potent

eina de desenvolupament
Programa de RSC per
L
’Ajuntament de Barcelona col·
labora en un projecte que vol
ajudar a prevenir l’abandona- a empreses
ment escolar al Marroc. El programa Queta Garcia

se centra a introduir l’educació pre-
escolar, que no està subvencionada
per l’Estat, en els centres públics a
la prefectura de M’Diq-Fnideq, que
és limítrof amb Ceuta. Aquest pro-
jecte millorarà la gestió pedagògica
i administrativa en 6 centres de la
zona. La nostra contrapart és l’As-
sociació ATIL, que fa anys que tre-
balla a la regió de Tànger-Tetuan.
Exemple de cofinançament privat
M
ans Unides proposa l’innovador
programa de responsabilitat social
corporativa (RSC) “Som Respon-
sables”, un marc de col•laboració amb
totes aquelles entitats compromeses
amb el desenvolupament del benestar
social, la igualtat i el respecte als drets
humans.
Durant aquest any hem posat en mar-
xa diversos programes de treball conjunt
amb les nostres empreses i lliurat més
de vint Diplomes “Som responsables”,

L
’empresa d’ulleres Optim, que fa anys un distintiu amb el qual volem desta-
que participa en les activitats de Mans car la tasca solidària dels nostres col·
Unides, dóna suport a un projecte que laboradors.
té l’objectiu de millorar els serveis sanitaris “Som responsables” agrupa els pro-
d’un hospital a Etiòpia. Allà s’hi instal·laran grames “Empresa socialment compro-
dos generadors elèctrics, una fosa sèptica i mesa”, “Club socialment compromès” i
un nou bloc de latrines. El centre mèdic, que “Comerç socialment compromès”, do-
atén a 40.000 pacients anualment, es troba a nant resposta a la creixent sensibilitat
Dubbo, una petita ciutat a més de 300 km de d’aquestes organitzacions empresarials
la capital del país, Addis Abeba. envers la RSC. 

Memòria econòmica 2015 Dades financeres

auditades del 2015
S
egons les últimes xifres auditades, fins a 938 projectes.
corresponents a l’exercici 2015, Dels 45,3 milions d’euros recaptats, es
Mans Unides va recaptar a tota Es- va destinar el 85,6% a Projectes de des- Catalunya i Balears
panya 45,3 milions d’euros i va finançar envolupament i el 5,0% a Projectes de DELEGACIÓ RECAPTACIÓ
595 projectes a 58 països. A més, es Sensibilització. Barcelona 2.447.710 €
va continuar donant suport a projectes D’aquests projectes es van beneficiar Eivissa 245.877 €
d’anys anteriors, el que augmenta la xifra 2.867.037 persones de manera directa. Girona 332.345 €
Lleida 77.511 €
Mallorca 283.944 €
ressos Promoció i captació de recursos 2,6 % Ap Menorca 223.803 €
Ing Administració i estructura 6,8%
l Urgell 82.381 €
Sensibilització 5,0 %
ic

Solsona 434.424 €
ac

12,3% Tarragona 251.104 €

es

io
nid

de les despe

Tortosa 217.754 €
Mans U

Fons publics
Vic 203.330 €

87,7% 85,6 % Total 4.800.183 €

s de
litat
na

Fons privats projectes de Per continents, d’aquests projectes es

Fi

se

desenvolupament van realitzar 269 a l’Àfrica, 120 a Amèri-

s

ca Llatina i 206 a Àsia. .

10
 activitats

Passió Solidària
Assistint a La Passió d’Esparreguera col·labores amb els
projectes de lluita contra la pobresa de Mans Unides

L
es delegacions catalanes de Mans
Unides van endegar el 2016 un in-
novador projecte solidari, que va
consistir en una aliança amb la Funda-
ció de La Passió d’Esparreguera, per tal
d’obtenir fons per als projectes recolzats
des de les delegacions de Catalunya de
Mans Unides.
La idea va resultar plenament reeixida.
La campanya, batejada amb el nom de
“Vine a la Passió Solidària”, va aconse-
guir entusiasmar gran quantitat de per-
sones. Les diverses representacions de
la Passió (que en la seva majoria tenen
lloc dintre el període quaresmal) van po-
der comptar, en cada una, amb un o més
autocars d’espectadors arribats des de
la delegació de Mans Unides que prèvia-
ment s’havia programat

L’activitat va aconseguir
entusiasmar gran
quantitat de persones
Van ser unes excursions culturals que
comprenien viatge, dinar i assistència
a les representacions de mati i tarda i
que van deixar molt bon regust entre els
assistents. Molts d’ells van confessar
haver-se emocionat en contemplar i re-
cordar la vida i passió de Jesús, repre-
sentada de forma admirable pels més de
300 actors del teatre d’Esparreguera.
Aquestes accions ens van permetre
als voluntaris de Mans Unides tenir més
contacte amb la resta de persones que
es van apuntar a l’excursió i alhora do-
nar-los a conèixer altres activitats com-
plementàries que portem a terme.
Les delegacions catalanes de Mans
Unides van aportar a les representaci-
ons de la Passió d’Esparreguera 1.750
persones, el que va suposar un augment
d’espectadors d’un 29% respecte a la
Passió 2015. 
T’apuntes a una sortida a La Passió
d’Esparreguera?
Les delegacions de Mans Unides de Catalunya proposen a parròquies i entitats
que organitzin una sortida cultural i solidària a La Passió d’Esparreguera. Els es-
pectadors aportaran, a través de les seves entrades, fons per als projectes de
lluita contra la pobresa.
Fent-se ressò de la sensibilitat que des de temps immemorials inspiren la vida,
mort i resurrecció de Crist, La Passió d’Esparreguera construeix un gran especta-
cle que aconsegueix transmetre a l’espectador l’essència d’uns personatges amb
dos mil anys d’història. La grandiositat del teatre, la gran quantitat d’actors en
escena, els vertiginosos canvis escenogràfics, la perfecta unió de text i música
en viu, amb orquestra i cors en directe, converteixen cada representació en una
producció teatral única.
L’excursió surt molt econòmica amb l’oferta especial per a grups de Mans Unides
i està pensada com una jornada cultural i de lleure, que inclou assistir a la repre-
sentació, una visita guiada al teatre per dins i a un taller de ceràmica històric d’Es-
parreguera, gaudir d’un dinar de germanor, una fotografia de grup amb els actors,
etc... L’espectacle, el dinar i les activitats complementàries només costen 26 €.
Les parròquies o entitats que vulguin organitzar una sortida a La Passió només
han de contactar amb Francesc Alert | 647 407 066 | espectacle@lapassio.net
amb la referència “Mans Unides” (important!).
Els socis i simpatitzants de Mans Unides es poden apuntar a les excursions que
organitzen les delegacions (Tels. a la pàg.15) .

11
 delegacions

Visita de
l’Arquebisbane Jo-
Barcelona. Jo
que-
sep Omella, Ar
elo na i
bisbe de Barc
exconsilia ri
Un
na
ida
cio
s,
nal
va Gospel Solidari
de M an os
ac ió de Vallès Oriental. El grup In Crescendo,
vis ita r la de leg
nar guanyador del famós concurs de TV3 “Oh
Barcelona per do
als vo lun ta ris. Happy Day”, va aconseguir omplir de gom
suport
cia r a gom la Parròquia dels Franciscans de
Després va ofi
re co rd Granollers. La recaptació de l’acte es va
una missa en
unts.
dels familiars dif destinar a finançar els projectes escollits
per la delegació.

Òpera Solidària
Eivissa. Juntament
amb la Margarita Kins-
berger, va organitzar
una gran gala d’òpera
solidària al Palau de
Congressos de San-
ta Eulàlia. El públic va
aplaudir els cantants
Olesya Petrova, Irantzu
Bartolomé, Carlos Co-
sías i Carlos Daza.

Viatge Tanzània
Mallorca. “Vaig desco-
brir Tanzània amb els
cinc sentits habituals
i un que ho hauria de
ser, la humanitat. Allà
l
Fira de Nmaarcdaal de Moià va participhai rvaanlamuntar una pa-
fira de Nad
al, vaig trobar-me gestos
d’apropament i afecte
Vic. La co l poble. Allà ació de que deien més que les
s fa a la plaça de vo lu n tàries, inform
q u e e t per le s ar dels nos- paraules”, diu la dele-
material fe bé van parl
rada amb lid à ri e s. Ta m
gada Catalina Fiol, que
Llànties So n a la taula
.
l’ONG i les ls q u i s’apropave va ser a Tanzània en un
e s a
tres project viatge de formació.

Passió Solidària cadal de Girona,

Girona. Les parròquies del Mer
de Farn ers, Mal grat , Palafolls i del Ar-
Santa Coloma
r a la Passió d’Es-
xiprestat del Ter-Brugent van ana
que gair ebé 300 persones
parreguera. Això suposa
dir d’aq ues t esp ecta cle solidari.
de Girona van gau

Fira d’Entitats
Tarragona. Va participa
r en la 5a Fira d’Entitats
drell. La Fira, ja assen del Ven-
tada a la ciutat, és un
excel•lent per donar a a oportunitat
conèixer els projectes
volupament finançats de desen-
per Mans Unides als ven
que tenen una alta est drellencs,
ima a la nostra organitza
ció.

12
 Paradeta
Solidària
Lleida. Va formar part
de la festa familiar de fi
de curs del col•legi l’Es-
piga, on van muntar una
parada amb material
informatiu de Mans Uni-
des. També van parlar
amb els pares i fills de
l’escola, a qui van sensi-
bilitzar de la importància
d’una tasca com la nos-
tra.
Maó + Flors
Menorca. Va participa
r en la ja tradicional
Flors, decorant un ed festa Maó +
ifici del segle XVIII i
nèixer els objectius i donant a co-
projectes de Mans Un
acudir unes 3000 perso ides. Hi van
nes. A l’estiu s’hi van sum
visitants més, molts d’e ar 1.000
lls turistes.

Encesa
d’espelmes
Sabadell. Al voltant del
Sant Jordi Nadal, va organitzar una
Sant Feli encesa d’espelmes a les
u de Llob escales de l’Església de
radeta so regat. Va
lidària ap organitza Sant Fèlix a la plaça de
di. Els llib rofitant la r una pa-
res que e Diada de San Roc de Sabadell. Hi
donatius s van po Sant Jor-
de partic sar en ve van participar diverses
la causa ulars, qu nda eren
de Mans e volien
porta acti Unides. É contribuir corals i grups de música,
va més d s a
’una dèca una activitat que que van donar un caire lú-
da.
dic i musical a l’acte.

Fes-te’n soci. Les teves aportacions desgraven més!

Recorda que les donacions aportades a Mans Unides tenen més desgravació fiscal.
A partir de 2016, els primers 150 € desgraven el 75% i les aportacions Les persones jurídiques poden desgravar un 40% si han realitzat aportacions
que superin aquesta quantitat desgraven un 35% si portes 3 anys o més a Mans Unides durant els últims 3 anys o un 35% si porten menys de 3 anys
col·laborant amb Mans Unides i un 30% si portes menys. fent aportacions a la nostra entitat.

13
 Tómbola a la Firaó
delegacions Tortosa. L’organitzaci
de Mans Unides Arxi-
prestal “Ribera Priorat”
es va mobilitzar per pre-
parar una tómbola soli-
dària, que va durar els
4 dies en que se celebra
la fira de Móra la Nova.
Va ser un èxit de partici-
pació i recaptació gràci-
es als feligresos que hi
participen.

a
Visita missionerMa da per diversos
ry Stella va ser entrevista
Urgell. La missionera Pia, l’Arxipres-
stitut d’Agramunt, l’Escola
mitjans. També va visitar l’In Càritas Urgell.
del programa d’inserció de
tat de la Noguera i als joves

ió
Rècord a La Passega ció
Solsona. Va ser la del
la
catalana que va aportar a
Passió Solidària un gru p de
p
Van Market Matadepera
340 persones, que és el gru Terrassa. Va tornar a organitzar, per segon
bró s que ma i hag i
més nom any consecutiu, el Músic Van Market de Ma-
ect acl e.
assistit a aquest esp tadepera, que va ser un nou èxit. La gent va
la
Un rècord històric que val
rda r al cor. gaudir de tendes artesanes, música i menjar
pena gua
per una bona causa. Es van recaptar diners
per a una guarderia al Senegal.

14
 Festival de clipmetratges
Vídeos d’1 minut per canviar el món
Elena Señor volupament doncs en tan sols 1 minut

P
articipa al Concurs de vídeos d’1 mi-
nut “El teu punt de vista pot canviar
el món” amb el tema “Devorem el
Planeta”.
Enguany volem cridar l’atenció sobre
el fet que produïm més menjar del que
necessitem, acaparant una gran quan-
titat de terres, consumint aigua i conta-
minant. Els vídeos han de tractar sobre
com la nostra manera d’alimentar-nos
està acabant amb els recursos naturals
i provoca fam.
El concurs és una excel•lent eina de
sensibilització i educació per al desen-
i d’una manera gràfica pot fer arribar el
missatge a tothom.
Hi ha dues maneres de participar-hi:
com a adult a la Categoria General i com
a escola a la Categoria Escolar.
Si ets professor/a, t’animem molt a par-
ticipar amb els alumnes, doncs és una
activitat molt enriquidora tant pel tema,
aprofundir en les causes de la fam al
món, com per la forma, utilitzar el llen-
guatge audiovisual que tant agrada als
nois i noies. El concurs, en la categoria
escolar, va adreçat a totes les etapes
educatives.

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

BARCELONA. 934 877 878
bcn@mansunides.org
Cerdanyola del Vallès. 936 910 339
Mataró. 937 904 033
Ripollet. 936 921 579
Sabadell. 937 459 430
www.mansunidessbd.org
Terrassa. 937 836 520
Vallès Oriental. 938 706 249
www.mansunidesvor.org
GIRONA. 972 200 525
girona@mansunides.org
Banyoles. 972 571 940
Calella de la Costa. 937 623 508
Figueres. 972 674 343
Malgrat de Mar. 937 653 169
Olot. 620 919 121
Palamós. 972 317 800
Santa Coloma de Farners. 972
840 503
LLEIDA. 973 269 104
lleida@mansunides.org
Albatarrec. 973 720 051
Alguaire. 973 756 631
Almacellas. 974 339 003
Alpicat. 973 736 602
Artesa de Lleida. 973 167 605
Bell-lloc. 973 560 172
Borges Blanques. 973 142 158
Juncosa. 973 128 108
Juneda. 973 150 113
Montoliu. 973 720 289
Rosselló. 973 731 563
Torres de Segre. 973 796 069
SANT FELIU 936 327 630
santfeliu@mansunides.org
Abrera. 937 702 084
Castellbisbal. 937 720 120
Garraf. 676 905 747
Montserrat. 666 354 428
Sant Just Desvern. 649 036 678
Sant Sadurní d’Anoia. 938 913 160
Vilafranca del Penedès. 938 902 317
SOLSONA. 973 320 183
solsona@mansunides.org
solsona.mansunides.org
Anglesola. 973 308 202
Baga. 938 244 365
Balsareny. 938 396 695
Bellpuig. 973 320 183
Berga. 938 213 714
Cardona. 938 691 161
Casserres. 938 234 056
Cervera. 973 532 874
El Palau d’Anglesola. 973 601 890
Gironella. 938 251 549
Golmés. 973 603 023
Mollerussa. 973 710 694
Navàs. 938 223 098
Ogern. 973 462 763
Puig-Reig. 938 290 369
Solsona. 973 480 208
Súria. 938 695 833
Tàrrega. 973 312 226
Torà. 973 473 080
Verdú. 973 348 101
Vilanova de Bellpuig. 973 324 366
Vila-Sana. 973 601 997
TARRAGONA. 977 244 078
tarragona@mansunides.org
tarragona.mansunides.org
Alt Camp. 977 915 073
Baix Penedès. 977 661 240
Cambrils. 977 793 622
Reus. 977 312 023
Salou. 669 543 436
Urgell-Garrigues. 973 330 172
TORTOSA. 977 511 428
tortosa@manosunidas.org
tortosa.mansunides.org
Alcalà de Xivert. 964 410 563
Alcanar. 615 341 189
Amposta. 687 702 372
Ascó. 977 405 107
Benicarló. 964 473 214
www.benicarlo.org.es
Benissanet. 977 407 055
Camarles. 659 474 218
Deltebre. 977 489 003
El Perelló. 977 490 022
Flix. 977 411 151
Gandesa. 977 420 171
L’Ampolla. 977 460 116
La Sénia. 977 570 119
Móra d’Ebre. 977 402 684
Móra La Nova. 977 402 524
Morella. 964 160 054
Roquetes. 977 501 020
Sant Carles de la Ràpita. 977
740 845
Sant Jordi. 977 721 097
Santa Bàrbara. 977 718 117
Tivissa. 977 418 092
Ulldecona. 977 720 219
URGELL. 00 376 325 883 / 973
350 054
urgell@mansunides.org
Balaguer. 973 445 966
La Seu d’Urgell. 973 351 923
Puigcerdà. 972 880 507
VIC. 938 861 555
vic@mansunides.org
Centelles. 938 811 435
Igualada. 938 033 120
Manlleu. 938 511 021
Manresa. 938 733 590
Moià. 938 208 365
Sallent. 938 370 462 Segueix-nos
Sant Feliu de Codines. 938 660 342
Sant Julià de Vilatorta. 938 122 386
http://www.mansunides.org
BALEARS http://www.facebook.com/mansunides
http://www.twitter.com/mansunides
EIVISSA. 971 312 774 http://www.youtube.com/mansunides
ibiza@manosunidas.org
http://www.flickr.com/mansunides
MALLORCA. 971 718 911 http://www.clipmetrajesmanosunidas.org
mallorca@manosunidas.org http://www.facebook.com/recursoseducatius
http://www.twitter.com/recursosedu
MENORCA. 971 369 936
menorca@manosunidas.org http://www.twitter.com/rscmansunides
http://bit.ly/mansunidesgplus

15