Càlabor 
faccions 

 
 
 I · Cultures 
El continent està ple de cultures que porten existint des de temps immemorials. Tenen
els seus propis conflictes i nacions, i els interessos solen xocar i convertir-se en
guerrilles i guerres. Algunes de les faccions més influents han enviat els seus homes
per conquerir el territori conegut com a Càlabor.

   
 Varos 

Varos havia estat el regne més gran del Continent

Ferm. Caigut en desgràcia fa segles, amb el temps
perdé influència i poder fins arribar a abocar-se a la
ruïna total durant una terrible guerra amb els regnes
del Sud. Els homes i dones de Varos van fer-se ferms i
van tornar a repoblar el seu desolat país,
promocionant la indústria militar. Fou tanta la seva
iniciativa que començaren a expandir les seves
fronteres en terreny dels seus veïns per a poder
abastir la població, ara en constant creixement.

Els soldats i personatges provinents de Varos varien

enormement: la infanteria plebea tant poden ser
soldats cuirassats amb piques i alabardes com
ballesters lleugers. Els militars d’origen noble solen
ser cavallers de famílies tant antigues com la història
del regne, que porten amb orgull la seva ensenya i
colors senyorials. També hi ha la presència de
vagabunds aventurers a la recerca de la seva llegenda
personal, així com membres de l’influent i organitzat
Gremi d’Aventurers.

Trets: ​conqueridors, ambiciosos, orgullosos i fidels.

Religió: ​Els habitants de Varos segueixen als Vells

Déus.

Arquetips comuns: ​cavaller, soldat d’infanteria

pesada, ballester, paladí.

Noms i cognoms comuns​: ​d’home: ​Wilhelm, Lorenz, Felix, Klaus, Malte, Kunz, Heinrich,
Reinhold, Emmerich, Bernhard, Günter; ​de dona: ​Verna, Catla, Margot, Evelyn, Agatha,
Sibylle, Astrid, Esther, Bianca; ​cognoms: ​Essig, Teller, Rosenthal, Horstmann, Söllner,
Deschner, Steiner, Hölder, Brahms, Sternhell. 

   
 Mèrcia  
Gentilhomes vinguts de la Costa de Mèrcia, amants
de les arts i la ciència tant com del comerç i la
disputa. Malgrat que la seva terra es pobra i petita,
el seu poder recau en la superioritat tecnològica. Es
regeixen per una jerarquia aristocràtica, en la que
les poques famílies nobles es distingeixen del
poble.

Aquells personatges de Mèrcia que provinguin de

l’aristocràcia solen saber llegir i escriure, a més de
tenir un bon domini de les arts i les ciències
matemàtiques. Les seves armes predilectes són
armes de foc, pólvora i armes lleugeres a una mà.
La quintaessència de l’elegància i el refinament a
Mèrcia és l’espasa ropera, i tot noble i general que
s’aprecii en durà una.
Els aristòcrates mercianesos, seguint el seu país,
han anat caient en desgràcia. Tot i això, i fins i tot
encara més que abans, parlen de forma artificiosa i
refinada, per a distingir-se del poble.

Els mercianesos tenen una important enemistat

amb el regne veí de Varos, que ha crescut en una
política expansionista voraç.

Solen considerar als habitants dels Feus i Aulern

com possibles aliats, tot i la seva evident manca de
refinament. Consideren als pobles indígenes de
Svälge i les Gargantues com bàrbars incivilitzats.

Trets: ​Orgullosos, obstinats, elegants, civilitzats.

Religió: ​La majoria dels habitants de Mèrcia són ateus, no obstant hi ha una gran
expansió últimament de la fe del Gloriós.

Arquetips comuns: ​duelista, terci d’infanteria, conqueridor, mosqueter, assaltacamins.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Macabeo, Augusto, Reinaldo, Florenciano, Lázaro,

Severiano, Diego, Vicente, Valerio, Garcilaso; ​de dona: ​Alba, Ernesta, Petra, Clauda
cognoms​: l’ús de “Don” o “Doña” com a títol honorífic; De Cárdenas, del Álamo,
Garsón, del Lago, Iñigo, González.

 
Aulern 
Aulern és la terra de les muntanyes i pastures verdes al nord-oest de Varos i Mèrcia. La
boira i els boscos frondosos poblen la regió, on els homes sobreviuen en petits
assentaments fortificats, fortaleses i torres a les muntanyes, i ciutats riberenques i
boscanes. És la terra dels cavallers errants i les aventures llegendàries que inspiren
trobadors i bards per igual.

Els soldats i viatgers d’Aulern solen anar equipats amb armes lleugeres; espases i arcs, i
armadures de cuir o cota de malla. Les gents d’Aulern solen ser solitàries i ferrenyes, i
compten amb un passat folklòric important; mantenen les Antigues Creences. És una
cultura de senyors i serfs, amb alguns dels assentaments i pobles més antics del
Continent, on la mitologia i el sobrenatural perviuen avui encara: és la nació del
Continent explorat on hi ha més criatures i monstres salvatges.

Aulern acull la regió de Cadme, la Terra Verda, on encara resten famílies i línies de sang
que es diu que remunten a l’ancestral Càlabor. Les ordes dels Cavallers Calaborians,
fundades fa segles, sobreviuen avui en la forma de herois errants que surten de la
ciutat blanca emmurallada de Cadme per a emprendre aventures i gestes que els facin
guanyar honor als ulls dels déus, de la Reina i de la seva dama. Amb tot, aquesta regió
és només un petit tros de la gran extensió d’Aulern, que agrupa altres cultures
humanes, pobles més o menys avançats que sobreviuen principalment a través de la
pastura i el conreu.

Trets: ​feréstecs, solitaris, desconfiats, supersticiosos.

Religió: ​Els habitants d’Aulern segueixen la creença

dels antics déus amb la Reina Bruixa com a divinitat
única d’Aulern.

Arquetips comuns: ​muntaner, caçador, bruixot,

mercenari, cavaller errant.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Rainulf, Tibalt,

Grimald, Bertrand, Tancred, Goulvenig, Guthlaf,
Germund, Roland, Arthur, Almar, Adwyn; ​de dona:
Eormenhild, Cynewise, Elfrun, Eawyn, Nathle, Avelyn,
Aliènnor, Diane; ​cognoms: ​títols (l’Arquer, el Fuster, el
Viatger…), de Nanden, de Hogg, Langwych, Baeglod,
Bertwald, Auchford, Wulfsmund, Wilfrilth, Foster,
Cutfrith.   
 Els Feus 
Els Feus són una regió fronterera a l’oest del Continent explorat; serveix de barrera per
a les nacions a l’est del Continent envers les vastes regions salvatges occidentals.

El clima és humit i el paisatge està compost de marismes, bosquissars i planes,

dominades pels ocasionals posts fortificats i pobles emmurallats. Hi ha multitud de
petits lords que governen trossos relativament petits del territori, que es troben en
pugna constant entre ells i els invasors exteriors.
Cada senyor té una fortificació, de torres a
fortaleses més grans, amb les que controlen les
seves regions, a més de comptar amb un petit
exèrcit personal, i moltes cultures del Continent és
troben reunides en aquesta regió: no és tracta
d’una nació com a tal, sinó una aliança de petits
feus senyorials. L’únic que els uneix és la Esglèsia
del Gloriós, que es formà en la regió arrel del
fanatisme contra els invasors i forasters de les
Terres Inexplorades.

D’aquí provenen els caçadors de bruixes, els

clergues inquisidors i els paladins més fanàtics de
la Gloriositat; nombroses croades contra els
pobles èlfics situa Els Feus en una estat conflictiu
envers les altres faccions; tota la població dels
Feus, i els soldats de l’Església són humans, i la
majoria comparteixen tendències xenòfobes
envers altres races, a les que anomenen
“subhumans”.

Trets: ​religiosos, fidels, xenòfobs.

Religió: ​L’Església del Gloriós.

Arquetips comuns: ​paladí, creuat, caçador de bruixes, inquisidor, clergue.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Matthias, Guust, Sijmer, Dolf, Diderick, Hubert,
Strom, Pieter, Gustaf, Reiner; ​de dona: ​Karlijn, Vera, Griet, Marjoleine, Hendrika,
Madeleine, Grete; ​cognoms: ​utilització del prefix “van” per a cognoms nobiliaris, Sligte,
Nienhuis, Bonten, Hoenderkamp, Brunsveld, Boermans, Mensink, Velden.
 Svälge 
Svälge és la terra del fred, les muntanyes i els oceans glaçats. És allà on la paraula
hivern cobra vertader significat, i on el llegat dels herois del passat viu encara en la
sang dels seus descendents.

En aquesta terra hostil només sobreviuen els més

forts. La tundra i les muntanyes glaçades són tot la
llar d’aguerrits guerrers salvatges i xamans tribals.
Les tribus i clans fan guerra entre elles per a
sobreviure i saquejar, i quan arriba la primavera els
llargs vaixells i els genets es dirigeixen al sud, a
Varos i a Mèrcia, per a saquejar les terres fèrtils
dels seus veïns.

Tot i això, els saquejos solen ser una qüestió de

supervivència per a la majoria de les tribus, i
algunes d’elles es dediquen a substituir els assalts
per el comerç marítim. Són tan grans guerrers com
bons artesans, però tot home de Svälge prendrà les
armes per a defensar els seus.

L’actual governant és l’Ulf-Jarl Thorgar, del Clan

Havek, que governa des del cim de la muntanya
més alta de Harr. Els svàlgics tenen fortament
arrelada la religió a la seva cultura, i tots respecten
els déus profundament.

El típic personatge de Svälge pot ser tant un druida,

com un xaman de la natura, passant per un bàrbar
salvatge o un explorador-mercader. Pocs harrians saben llegir, però molts ostenten
llegats de la Sang Verda, que els fa resistents i tercs com el seu regne.

Trets: ​aguerrits, salvatges, afins a la camaraderia, imprudents, honorables.

Religió: ​Pràcticament tots els Svàlgics adoren als Vells Déus, amb algunes adaptacions
que han passat al llarg dels segles. A més de creure en el déu del fred i de les
tempestes Fjord com a déu principal a part dels vells déus.

Arquetips comuns: ​guerrer víking, bèrserker, druida, xaman, caçador.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Erling, Ragnar, Gunbjorn, Svartkollr, Hogni, Ulftekil,
Skeggi, Alrik, Eirik, Thorgeir; ​de dona: ​Ingirun, Astrid, Svala, Yngvild, Jorunn, Turid, Yrsa,
Halla, Solveig, Una; ​cognoms: ​Svandottir, Halfridottir, Ubbeind, Thorgils, Asgautdottir,
Arnljotsson, Thorbjornsson, Tüskildottir, Bramsson, Finnvidsson. 
Alamandhra 
Una regió turbulenta al sud de Mercia, habitada per antigues civilitzacions d’homes
bruns, habitants de les arenes i grans filòsofs. Les seves ciutats són de marbre i són
infinitament riques, però el seu regne no és més que una ombra del seu anterior
imperi, erm i rost.

La història sol oblidar que és d’Alamandhra d’on s’originà

l’ús més refinat, controlat i modern de l’alquimia actual.
Els filòsofs alamandhrins es troben entre els primers i
alguns dels millors alquimistes del Continent, i empren
gran part dels seus estudis en aplicacions alquímiques a
nivells elevats i poc pràctics, però enormement
enriquidors culturalment.

Al país hi ha una forta presència de saquejadors del desert,

pirates i clans del desert enfrontats. Qualsevol viatger i
aventurer d’Alamandhra partiria a terres més riques a la
recerca de fortuna, fos pirata, soldat o comerciant.

Trets: ​cordials, amistosos, bons comerciants, diplomàtics.

Religió: ​La majoria d’alamandhrins són Seguidors de

Ryzeh, veient el sol com a punt d’energia més important
en a paraula del profeta.

Arquetips comuns: explorador, mercader, nòmada,

espadatxí, alquimistes.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Alawi, Saamir, Numar,

Nizaam, Abdul, Najeem, Rafeeq, Musheer; ​de dona:
Aasima, Misbaah, Faraah, Zainab, Urwa, Samiqa, Radwa;
cognoms: ​Abdelrahman, Shaban, Azad, Hashem, Rahaim,
Akram, Salameh, Khalaf.

   
 Fills del Bosc 
Els Fills del Bosc engloba totes les cultures dels
Silvans, a l’oest dels Feus. Elfs de totes les ètnies,
races boscanes com ara sàtirs, i tribus nòmades de
les Terres Salvatges es reuneixen sota el nom
d’aquesta aliança. Són molts els pobles i les races
que habiten en aquesta regió indocumentada a
l’oest del Continent, coneguda simplement com les
Terres Salvatges.

Amb tot, les tribus boscanes èlfiques solen

considerar-se les més poderoses i numeroses dintre
de l’aliança, i els clans nòmades èlfics s’encarreguen
de protegir els assentaments de les bèsties i els
perills que ronden les Terres Salvatges.

Assetjats durant molt temps pels homes i víctimes

de croades per part dels fanàtics dels Feus, els Fills
del Bosc solen guardar un rancor acumulat envers
els humans i els habitants de l’Est en general.

Amb tot, l’amor per la pau i la terra prolifera entre els seus habitants, que segueixen
els cultes a la Mare Terra en cercles druídics i xamànics, amants de la pau. No obstant,
alguns elfs i membres d’altres races busquen venjança pel tractament rebut per part
dels humans durant tants segles, i s’uneixen sota la secta de la Trobada dels Salvatges.
Es fan anomenar Orelles Negres, i creuen que el Vell Món els serà retornat quan la
terra hagi estat banyada amb la sang dels homes usurpadors.

Trets: ​distants, orgullosos, místics

Religió: ​Culte de la Mare Terra, o Trobada dels Salvatges.

Arquetips comuns: ​Explorador, caçador, xaman, druida, músic.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Dyffros, Ashur, Erishum, Eilm, Aranck, Sichej,
Totanuth, Lonan, Ek, Aok; ​de dona: ​Panna, Eilina, Aurhai, Macha, Anaba, Numes,
Onatah, Pakva, Uneva, Eyora; ​cognoms/clans​: Yelric, Carjeon, Phala, Krvann, Narith,
Othame, Dhujud.
 Iö 
Iö és una nació allunyada del Continent, regnant en
la seva pròpia illa. La societat es compon de
shogunats on senyors feudals governen de forma
despòtica sobre les classes plebees. Ordes de
guerrers samurai i ronin vagabunds a vegades
s’aventuren al Continent a complir missions
personals o pel seu senyor. Els millors espadatxins
d’Iö poden cercar un repte per a les seves habilitats
al regne misteriós de Càlabor, i provar-se envers la
resta de regnes.

Cada shogunat es disputa amb els altres per pujar en

la seva jerarquia i acostar-se al seu emperador,
l’home que consideren més important del món: el
segueixen cegament.

La societat la composen i la veuen de manera

discriminatòria per tot aquell que desafiï la voluntat
de l’emperador, dels shoguns i fins i tot dels
samurais. Tot aquell treballador de camp de
l’estament més baix està considerat de per vida una
“semi-persona” sense dret a una justícia com la de les “persones”. No obstant, el sentit
del deure i la lleialtat dels habitants de Iö, així com la devoció als seus superiors, és
tant ferma que la seva condició és acceptada amb honor.

A les muntanyes al llarg del continent hi habiten per igual temples fundats per Ryzeh
que sempre mostre lleialtat a tots els shoguns que respectin la religió i ajuden amb les
seves arts medicinals i bèl·liques tot aquell qui a ulls del sume-sacerdot ho mereixi.

D’una forma molt més reservada ninjes arreu del continent de Iö treballen en secret
per diferents shoguns, ja que encara que tothom ho sap que es fa, llogar els treballs
dels mestres del Ninjutsu es considera deshonrós.

Trets: ​reservats, lleials, honorables, orgullosos.

Religió: ​Els seguidors de Ryzeh. Segueixen el seu emperador com a enviat de la paraula
del profeta.

Arquetips comuns: ​Samurai, ninja, monjo.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: ​Nikaidou, Gou, Junji, Yamada, Takahashi, Yoshida,
Gorou; ​de dona: ​Nanbu, Inoue, Maboroshi, Mizutani, Oku, Izura; ​cognoms: ​Kameno,
Nakayo, Musushi, Terunori, Motoyasu, Mitsusada, Takekazu, Norikose, Akisuke.
Les Gents del Ferro 
Els pocs clans nanescos que perviuen al Continent
rarament s’aventuren fora dels seus terrenys,
fortaleses perdudes a les Serralades Gargantues. Els
nans més vistos fora de les seves ciutats subterrànies
solen ser soldats afiliats a Svälge, amb qui
comparteixen conceptes d’honor i valors familiars, o
amb Varos, on cerquen glòria i riqueses en les
nombroses guerres que dirigueix el regne. Als nans els
sol moure l’interès per l’aventura, la glòria o les
relíquies màgiques.

La nació amb qui els nans solen tenir més bona relació
tot i això és Aulern, encara que a diferència de Svälge
i Varos no s’hi solen aventurar. Però recorden bé que
quan els inquisidors dels Feus es volien aventurar a l’extermini de races no humanes
Aulern fou l’únic que es mostrà en contra. O això és el que s’expliquen.

Trets: ​Tossuts, previnguts, avars, honorables.

Religió: ​Els nans solen retre culte als Vells Déus. Depenent del clan solen centrar la
seva devoció en Irhuann, Ythgar o Ulmar.

Arquetips comuns: ​Guerrer, forjarunes.

Noms i cognoms comuns: ​d’home: Enlil, Grumdag, Dvalin, Heindill, Alaric, Banlil,
Grimfag ​de dona: Chise, Helge, Ferya, Furga, Krona, Imli, Helga, Hilda ​cognoms: (els
noms dels clans són composicions de normalment dues o més paraules en llengua nan
que es solen traduir-les per donar a entendre el tarannà del seu clan) exemples:
pell-de-ferro, martell-muntanyer, crani-d’acer, puny-de-pedra, trona-peus
 III·Religions
L’Església del Gloriós 
L’església del Gloriós, provinent dels Feus, és fruit de l’aïllament i el trencament
cultural amb l’antiga religió després d’anys de conflicte amb Aulern.

Explicació i déus principals: ​L’església del Gloriós sorgí durant la guerra

d’independència dels Feus envers Aulern. Els diferents senyors de la regió es
rebel·laren contra els nobles de Cadme i les Terres Altes, i crearen una nova frontera
que separava les terres baixes de les regions muntanyoses d’Aulern.

Arrel de la misèria i dificultats que patien els habitants dels Feus, un culte nou
començà a propagar-se predicant la vinguda d’un escollit pel Déu de la Llum, el Gloriós,
que portaria la prosperitat i la pau als homes després de concloure la Gran Croada
contra el mal. Existeix una clara jerarquia que situa el Fater com a enviat del Gloriós
per sota el qual hi han cardenals, bisbes, abats i sacerdots.

La religió és usualment molt restrictiva, éssent imposada en aquelles regions dels Feus
que no volgueren convertir-s’hi de bon grat. Creu en el Gloriós, únic déu patró de la
llum i creador dels homes. Creuen en valors com la rectitud, la puresa i la disciplina, i
menyspreen la màgia. El text sagrat, el sant Liber es composa de diferents escrits
anteriors a la guerra d’Independència que declaraven la paraula del profeta Matheus:

Seguit de trompetes i violins els set alats descendiren del brillant ponent proliferant la
bellesa del món amagada per la vanitat de tots els humans i el seu pecat, “el dia del
judici s’acosta, el Redemptor mirarà tots els mortals i us indicarà el camí del bon
retorn”
Matheus- Capítol 1- Vers 23

Cultures: ​Els Feus, Varos.

Símbols/armes predilectes: ​Creus i ales angelicals. L’arma predilecta són els martells i
maces, les ordres militars porten pavés i armadura pesada.

 
 Seguidors de Ryzeh
L’adoració a Ryzeh (o Ry-zeh) és la religió principal de Iö i Alamandhra, basada en
conceptes matemàtics i en l’adoració dels cossos celestes com a divinitats conscients.

Explicació i déus principals: ​Ryzeh és el profeta i fundador de la religió, simbolitzat per

l’astre solar, tot i que el sol té connotacions divines, Ryzeh no:

Sent un astrònom eminent, revelà que tots els cossos celestes són divinitats, tant
incomptables com les estrelles del cel, i que l’estudi dels seus moviments i patrons pot
desvetllar designis divins i esdeveniments futurs. A part d’astrònom es diu que Ryzeh
va creuar el gran oceà instaurant els seus coneixements al continent d’Iö, on creà
milers de temples al seu culte i com que també era home de medicina va estendre el
vincle astral amb el cos i la salut de cada individu recolzant que tenim punts d’energia
(o xacras) que es relacionen amb l’energia transmesa de l’univers, creant així la
medecina per acupuntura.

La religió barreja les ciències i la fe dogmàtica: els seus sacerdots són importants
astrònoms i matemàtics, que veneren tant la forma divinitzada com l’astral dels cossos
celestes. Els creients prenen el curs i els actes dels astres com a actes profètics que
influeixen les seves vides i el món.

També creu en l’existència d’un vincle total i circular entre el destí teixit al cel amb
totes les accions i sensacions de tots els humans

Cultures: ​Alamandhra, Iö, més recentment Mèrcia.

Símbols/armes preferides: ​Un sol de vuit puntes. Sabres i simitarres.

 
 
 
   
Els Vells Déus
Aquesta és la religió pròpia dels regnes de Varos, Svälge i Aulern, però cada regió veu
el panteó i la seva adoració de formes diferents.

Explicació i déus principals: ​Dins l’Antiga Religió, cada cultura ha

adaptat una mitologia i creences similars amb diferents punts de
vista (La primera versió dels noms és com són coneguts a Aulern i
Svälge, la segona versió és la emprada a Varos). Amb tot, la
majoria dels déus són compartits en les tres nacions:

Ulmar/Reitdis​: Déu de la justícia, honor i lleialtat (Balança)

Ythgar/Athon​: Déu de la tempesta i la guerra (Tro)
Lumnos​: Déu de la llum i pare del dia (Sol)
Shizaia/Athanla​: Deessa de la saviesa (Rellotge de sorra)
Kaethir/Parna​: Deessa del viatge i les feines del camp (Blat)
Tarannh/Carenda​: Deessa dels rius, llacs, boscos i caça (Arc)
Siliane/Erilian​: Deessa de la bellesa i amor (Lluna)
Gar’rel/Thalmon​: Deessa dels ferrers, artesans i artistes (Pinzell)
Uth/Caul​: Déu dels lladres, aquells que viuen fora de la llei, i dels
vagabunds (Caputxa)

A Svälge, al cap del panteó se situa Ythgar i el déu de l’hivern, el

fred i el vent, Fjord, representat per una muntanya nevada.

Certs cercles druídics comparteixen creences amb el Culte de la

Terra dels silvans, però divinitizen i personifiquen la divinitat,
integrant-la en el panteó i anomenant-la Inua, representada per
una fulla.

A Aulern la Reina Bruixa de Càlabor perviu com a una divinitat

grisa i incerta, patrona del destí. L’anomenen Anulë i el seu
símbol és un os de falange. La Reina Bruixa és adorada, de forma
estranya, a la regió de Cadme, on els cavallers i els seus habitants
l’anomenen simplement “La Reina”, i on es converteix en la
divinitat principal del panteó, com a deessa benèvola i justa, i on
els cavallers emprenen gestes i aventures per a guanyar el seu favor i honor.

Varos compta amb la majoria dels Vells Déus en el seu panteó, però dóna importància
a certs déus per sobre d’altres (especialment Athon) i interpreta de formes diferents
alguns dels seus preceptes.

Cultures: ​Varos, Svälge, Aulern, Cadme, algunes poques regions dels Feus.
 El Culte a la Terra 
El culte més estès entre els Fills del Bosc, siguin d’on siguin. Probablement sigui la
religió més antiga del Continent, present fins i tot abans de la partença de la Reina
Bruixa a la Illa de Càlabor.

Explicació i déus principals: ​El Culte a la Terra es basa en l’adoració a la Natura com a
creadora de la vida i el món, i al respecte i protecció de la fauna i llocs salvatges del
món. La civilització i les ciutats de pedra són vistos com una imposició i l’esclavatge de
la terra, i els seus seguidors la rebutgen. Solen viure en cabanes o dalt arbres, o en
plena natura, ja que aquesta proveeix per ells.

La seva única divinitat és la Mare Terra, el món en sí otorgat de dimensió divina. Els
seus sacerdots són els druides i els seus Cercles tenen més importància que els cabdills
de cada clan.

Cultures: ​Principalment Fills del Bosc, però també alguns clans Svàlgics segueixen el
Culte a la Terra.

Símbols/armes predilectes: ​Fulles, ossos. Les seves armes preferides són les
rudimentàries, bastons o maces fetes de fusta i ossos.
 La Trobada dels Salvatges 

Durant les Croades de la Llum, molts elfs foren

exterminats pels seguidors del Gloriós; penjats,
esquarterats o convertits en esclaus i coberts de
cadenes. Els fills d’aquests elfs recorden aquestes
atrocitats, i esperen el dia per a poder venjar-se.

Els fills dels boscos que formen part d’aquest credo

han abandonat el culte a la Mare Terra per a
enfocar-se en la venjança i l’assassinat dels humans, i
especialment dels membres de l’Esglèsia. El seu odi es
tal que es tatuen amb sang d’animal els juraments de
venjança al cos, i es pinten les orelles amb pintura
negra per a identificar-se entre els seus. La Trobada no
és una religió en sí, sinó un estat d’exili espiritual al
qual els juramentats se sotmeten per a allunyar-se de
la filosofia vital del Culte a la Mare Terra.

Tot això ha portat a que els grups de guerrillers i

terroristes èlfics passin a ser coneguts com “Orelles
Negres”, i són especialment temuts pels comandants
varosians i dels Feus, doncs les seves emboscades són
letals i salvatges.

El seu credo es redueix a quatre mandats:

● Recorda els crims del passat.

● Combat sempre l’enemic.
● No mostris pietat pels enemics de la nostra raça, especialment als servidors de
l’Església.
● Protegeix els boscos i el llinatge dels teus avantpassats.
 Breu rerefons 
El món d’Eön està compost per un gran continent, anomenat el Continent Ferm on, fa
molts segles, els homes hi arribaren i el colonitzaren, expulsant a moltes races antigues
de les seves terres d’origen i creant noves nacions. Els humans fugien de la illa de
Càlabor, un lloc llegendari que s’ha perdut en les marees dels temps. Cap mapa nàutic
pot trobar-ne la direcció exacta, i navegar sense guia per l’oceà inexplorat fòra un
suicïdi.

Sols es sap que la Illa és un misteri i que alberga el regne perdut de Càlabor, d’on molts
mites i llegendes han perviscut: dels seus cavallers, de grans artefactes màgics i de la
seva governant, la Reina Bruixa de Càlabor. El Regne, però, apareix i desapareix del
mapa i mai torna al mateix lloc. Són molts els que voldrien explorar la illa i els seus
misteris, fos en pos del coneixement o per ànsies de poder. No obstant, la Illa de les
Boires ha eludit a tot explorador que la busqués, fins ara.

Fou fa no pas més de cinc anys que Miragliano de Tirso, un científic, filòsof i explorador
mercianès endeutat amb el joc partí en un vaixell prestat cap a un profètic viatge per a
descobrir món. Tornà, un any més tard, en un vaixell buit excepte per ell mateix,
embogit i incoherent, però carregat de velles relíquies que havia furtat de l’Illa, i una
carta nàutica que n’indicava la posició. Miragliano morí al cap de poc temps, però el
retorn del seu vaixell no passà inadvertit, i després de diversos conflictes menors, les
diverses faccions del Continent no van trobar el lloc de repòs de l’explorador: en algun
lloc prop de la seva sepultura hi ha la carta de navegació, i la forma d’arribar a la Illa de
Càlabor.

Sorgiren vàries discrepàncies de les paraules de Miragliano de Tirso i de les llegendes

d’Aulern. Hi havia moltes opinions escèptiques al cor del regne de Varos que afirmaven
que la illa de Càlabor no era més que una malinterpretació del mateix continent Ferm
on viuen els homes des que els antics els van crear. Segons tots ells el que deia el
Mercianès no era més que un deliri impulsat pel mal de mar.
Tot i així la majoria de nacions van considerar la possibilitat de l’existència de Càlabor
com a certa i els interessos són diversos, però totes les nacions volen conquerir la Illa i
els seus secrets. Alguns cerquen terres fèrtils i hospitalàries, d’altres volen protegir el
món dels possibles perills que allà s’hi amaguen; d’altres cerquen la glòria i la
descoberta, i els últims volen el poder que resta a la Illa, en forma d’antigues relíquies i
les arts perdudes.

No obstant actualment s’ha descobert la illa i el que havia de ser una descoberta i
colonització ha esdevingut una batalla pel territori de Càlabor.