REEDUCACIÓ DEL MOVIMENT

Amb la reeducació del moviment es pretén trobar l’equilibri sense dolor i apropar-se al màxim
a la fisiologia .Mitjançant la participació activa de la persona en el seu tractament. I amb
l’objectiu final de reeducar el moviment ensenyant al pacient com realitzar-lo sense dolor,
amb fluïdesa i facilitat i evitant les compensacions (dins de les seves possibilitats). Es pot
treballar de dues maneres:

-Treball analític Amb exercicis de Control Motor es busca reeducar el patró de moviment que
ha generat una lesió.

-Treball global (postural): Mitjançant la Contrologia es pretén reeducar la postura a través de

la reeducació del moviment i el restabliment de l’estabilitat i els moviments fisiològics.

1.Control motor:

Realització d’un moviment gràcies a la integració d’informacions sensitives i motores en el

SNC. Es pot considerar que estem treballant control motor quan es tenen en compte aquests
3 aspectes:

 Estabilització tronc
 Execució de l’acció(agonistes)
 Fre del moviment (antagonistes)

La funció es classifica en funció de la musculatura implicada:

-Musculatura profunda: estabilitza (m. tònics: transvers, multífids)

-Musculatura monoarticular: estabilitza/mobilitza (m.tònics o fàscics: oblics, glutis)

-Musculatura superficial: mobilitza (fàscis: tensor fàscia lata, dorsal)

La falta de control motor durant el moviment pot estar causada per molts factors(falta
d’elasticitat, rigidesa , debilitat, emocions) i com a conseqüència causar dolor, quan hi ha dolor
en l’inici d’un patró alterat del control motor, es disminueix el reclutament de les unitats
motores lentes(estabilitzadors locals). I si no es recuperen amb el moviment, el múscul
quedarà inhibit. Encara que no sentim dolor un múscul pot estar inactiu.

Quan es produeix aquesta alteració, els estabilitzadors globals intenten fer la feina dels locals(
perquè aquests han deixat de fer la seva feina). Els mobilitzadors intenten estabilitzar a l’hora
que mobilitzen, el patró de control motor estarà alterat i no hi haurà bona funcionalitat a nivell
articular, això implica un alt risc de recidives.

L’estabilitat del tronc parteix del Nivell Lumbo-pèlvic. Una alteració en l’estabilitat d’aquest
nivell pot causar molts patrons de moviment incorrectes a nivell d’extremitats. Durant tots els
exercicis haurem d’ensenyar de nou com fer el moviment. El moviment s’ha d’incloure en el
tractament de la postura.
Es imprescindible el paper del fisioterapeuta:

-Observar si sap dissociar el moviment (estabilitzar una part i mobilitzar unes altres), a través
de la palpació
-Corregir les compensacions a través d’ordres verbals i d’estímuls tàctils.
-Controlar la alineació dels segments.
-Vigilar la respiració que sigui natural, no es poden fer apnees.

Els exercicis correctius són una sèrie d’estratègies de moviment /exercicis senzills que
permeten corregir patrons de moviment i patrons posturals, també poden servir com a tests
de valoració. Inicialment el treball serà específic i de baixa càrrega, demanant la mínima
contracció necessària per al moviment i d’aquesta manera reajustem el reclutament d’unitats
motores. Durant la mobilització d’un segment, es demana el control i fixació de la zona lumbo-
pèlvica (treballant la musculatura abdominal profunda: transvers i oblics. L’amplitud del
moviment serà diferent en tots els pacients A mesura que vagi augmentant el control anirem
demanant exercicis més complexes: més globals i amb més càrrega.

PRÀCTICA

Exercicis:

-S’hauran de repetir entre 3-5 vegades.

 En Decúbit Supí: EEII flexionades

1. Flexió de maluc amb genoll flexionat:

-Progressió: amb capçal elevat

1 cama  2 cames.

-Possibles compensacions:
augment de la lordosis lumbar
(elevació columna vertebral),
activació recte.

2. Extensió de maluc i genoll lliscant taló:

-Ex: de molt baixa càrrega.

-Possibles compensacions: anteversió de la pelvis,

hipopressius/apnea.

3. Rotació externa maluc amb flexió genoll:

-Possibles compensacions: elevació de la cresta ilíaca

contra lateral.
4. Valorar dorsal ample( flexió braços):

-Possibles compensacions: augment lordosis, elevació

de les costelles

5.Flexió espaatlla:

Progressió: 1 braç 2 braços (90º) 2 braços (140)

Possibles compensacions: augment lordosis zona lumbar

6.Flexió maluc + flexió espatlla

-Possibles compensacions: augment lordosis lumbar

7.Flexió maluc + extensio genoll

-Progressions: Extensió 1 cama extensió 1 cama + rotacio

maluc 1 cama en extensio + circunducció i altre cama
completament estirada al terra.

-Possibles compensacions: augment lordosis lumbar,

arrossegar iliacs.
8. Una cama amb màxima flexió de genoll i cadera i l’abracem amb els braços, i l’altre cama
amb 90º de flexió de maluc i el genoll en extensió: i anar alternant la posició, d’una extremitat
a l’altre.

-Progressió: Es pot afegir una flexió de cervicals, menys graus

de flexió de cadera, combinar amb flexió d’espatlla, fer el
mateix moviment amb les dues cames.

-Possibles compensacions: lordosis zona lumbar

 En Decúbit Pro:

9. Flexió genoll

-Possibles compensacions: anteversió pelvis, augment

lordosis, elevació EIAS

 En Sedestació:

10. Flexió de maluc amb genoll doblegat

-Progressió: sense tamburet, amb tamburet

- Possibles compensacions: elevació t. isquiàtica, extensió zona lumbar

11.Extensió de genoll

-Progressió: Extensió genoll  lleugera flexió maluc + extensió genoll-

Possibles compensacions: flexió tronc/ lumbar

*Si hi ha escorçament demanem que faci l’exercici fins on tingui

control, ens quedem sempre en el rang de moviment on controla.
Podem combinar-ho amb exercicis analítics o miofascials per allargar el
múscul (guanyar estirament) , i després afegir el moviment.

12. Flexió braços diferents angles:

-Progressions: - a + graus flexió i

afegir pes.

-Possibles compensacions: extensió

columna, lordosis lumbar.

13·Flexió cervical i dorsal (vèrtebra per vèrtebra)

-Progressió: assegut amb/sense recolzament  Assegut al terra amb cames lleugerament

flexionades  Assegut al terra amb cames estirades recolzat paret amb cames i genolls
sense tensió  BP sense recolzament

-Possibles compensacions: perdre estabilitat columna (flexió zona lubar), activació

paravertebrals (al tornar a la posició neutre).
  En bipedestació

14.Flexió cervical i dorsal (vèrtebra per vèrtebra)

-Progressions: flexión brazos (sin perder contacto de la zona lumbar con pared)  sin apoyo
posterior sin apoyo posterior + flexion brazos

-Possibles compensacions: desenganxar zona lumbar i/o activació paravertebrals al tornar a la

posició neutre.

2.Contrologia:

Un cop treballats els exercicis analítics i apresa la dissociació del moviment, s’anirà
augmentant el grau de dificultat, augmentant la coordinació, precisió i fluïdesa per tal
d’obtenir cada vegada un treball de control motor cada vegada més funcional i harmònic a
través dels exercicis globals.

En ocasions es poden utilitzar aparells, que ens ajuden a construir un bon centre, un bon
control del cos i a treballar els músculs que realment ens interessen amb precisió i equilibri:

Reformer : per treballar flexibilitat i força

- A mesura que es va millorant i el moviment es mes fluid i precís es pot augmentar la càrrega
o oferint més resistència a través de les motlles, corretges i/o braços de palanca, amb
l’objectiu d’evolucionar cap al treball en alta càrrega mantinguent el control motor o fins i tot
treballar sense aparell.