HISTÒRIA

 DE  LA  FILOSOFIA  

s.  XV-­‐XVII    
s.  XV-­‐XVII    
s.  VI  aC-­‐  IV  d.C  

s.  V  -­‐  XIV  
ANTIGA   MEDIEVAL   MODERNA   CONTEMPO-­‐
RÀNIA  

Grècia   Feudalisme   Renaixement   RomanHcisme  

Revolucions  
Roma     Barroc   industrials  

MILL  
PLATÓ   DESCARTES   NIETZSCHE  
HUME  
 -­‐ Neix  el  1596  a  La  Haye  (França)  en  
DESCARTES   una  bona  família.  

-­‐ Gran  lector  des  de  peHt.  

-­‐ Estudia  a  La  Flêche  (important  escola  

europea).  

-­‐ Estudia  dret  i  es  dedica  a  l’oci.    

-­‐ S’allista  al  exèrcit.  

-­‐ Es  reHra  a  Holanda  a  escriure  filosofia.  

-­‐Mor  a  Estocolm  d’una  pulmonia.  

-­‐OBRES:    
Discurs  del  mètode  (1637)  
Meditacions  Meta2siques    (1641)  
DESCARTES   OBJECTIU:  

Crear  una  reflexió  filosòfica  

global.  

ParHnt  de  l’anàlisi  

dels  conHnguts  de  
l’  esperit  (la  ment)  

ParHnt  del  Subjecte:  ell  

mateix  com  a  centre  del  
qual  sorgeix  el  
coneixement  
CONEIXEMENT  
Dues capacitats de la ment

MÈTODE     Intuïció   deducció  

Per  discernir  allò    

vertader     • immediata   • mediata  

• Sense   • Requereix  
                                           d’allò      fals     procès   un  procès  
CONEIXEMENT  
REGLES DEL MÈTODE

POQUES     E V I D È N C I A  

SIMPLES  
I     A N À L I S I  

CLARES  
S Í N T E S I  

E N U M E R A C I Ó  
CONEIXEMENT  
SENTITS

APLICACIÓ
DEL MÈTODE
EXPERIÈNCIA
IMMEDIATA

DUBTE  
Somni o realitat?
METÒDIC  
MATEMÀTIQUES
CONEIXEMENT  

HI HA DUBTO?
ALGUNA
COSA
INDUBTABLE? ÉS INDUBTABLE
QUE DUBTO

DUBTE  
METÒDIC  
PENSO,
EXISTEIXO
CONEIXEMENT  

EL “COGITO”
CONEIXEMENT  
SEMBLA QUE
PROVENEN
IDEES DE LA
IMAGINACIÓ:

FICTÍCIES
QUÈ
PENSO?
SEMBLA QUE
PROVENEN DE
L’EXPERIÈNCIA:

ADVENTÍCIES: SEMBLA QUE NI

D’UN LLOC NI DE
L’ALTRE:

INNATES:
JO, DÉU, MÓN
REALITAT  

DESCARTES  HA  DE  

DEMOSTRAR  AMB  EL  SEU  
MÈTODE  QUE:   JO   DÉU  
EXISTEIX   L’ÀNIMA  (JO)  

EXISTEIX   EL  MÓN   MÓN  

EXISTEIX   DÉU  
REALITAT  
JO
ANALITZA LA IDEA:
DESCARTES  HA  DE  
DEMOSTRAR  AMB  EL  SEU   “UNA COSA –RES- (Substància) QUE
MÈTODE  QUE:   PENSA”
SUBSTÀNCIA ÉS ALLÒ QUE NOMÉS
EXISTEIX   L’ÀNIMA  (JO)   NECESSITA D’ELLA MATEIXA I DE DÉU PER
EXISTIR.
EXISTEIX   EL  MÓN  
OBJECCIONS:
EXISTEIX   DÉU   -Parla de substància per definir la primera veritat (la
seva existència) sense haver definit abans (primer
caldria demostrar que existeixen substàncies).

-Penso, doncs existeixo, sembla ser una deducció i no

una intuició.
REALITAT  
DÉU  
ANALITZA LA IDEA:

DESCARTES  HA  DE   “Substància infinita, eterna, immutable,

DEMOSTRAR  AMB  EL  SEU   independent, omniscient, omnipotent, per la
MÈTODE  QUE:   qual jo i les altres coses que existeixen (si
n’existeixen algunes) han estat creades i
EXISTEIX   L’ÀNIMA  (JO)   produïdes”

No és una idea adventícia (l’infinit no es veu)

EXISTEIX   EL  MÓN  
No és fictícia (l’infinit no es la suma de finituts)

EXISTEIX   DÉU   És Innata.

DEMOSTRACIÓ:
- CAUSALITAT (és la causa de la idea de Déu)
- ARGUMENT ONTOLÒGIC (és pefecte=existeix)
REALITAT  
MÓN
ANALITZA LA IDEA:
DESCARTES  HA  DE  
DEMOSTRAR  AMB  EL  SEU   “UNA COSA –RES- (Substància) QUE TÉ
MÈTODE  QUE:   EXTENSIÓ”

EXISTEIX   L’ÀNIMA  (JO)   L’ÚNIC CONEIXEMENT SEGUR DE LA

REALITAT ÉS EL MATEMÀTIC: LA SEVA
CORPOREÏTAT
EXISTEIX   EL  MÓN  
RES INFINITA: DÉU
EXISTEIX   DÉU  
RES COGITANS PENSANT: ÀNIMA

RES EXTENSA: MÓN

 DUBTE    

PERCEPCIÓ  SENSIBLE   NO  ES  FIA  DELS  SENTITS  

DUBTE    

EXPERIÈNCIES  PERSONALS   CONFON  VIGILIA  I  SOMNI  

DUBTE  

MATEMÀTIQUES   ESPERIT  MALIGNE  

El  dubte  com  a  DUBTE    indubtable  

1ª  VERITAT:  EXISTÈNCIA  DEL   JO  

2ª  VERITAT:      EXISTÈNCIA  DE     DÉU  
3ª    VERITAT:    EXISTÈNCIA  DEL   MÓN  
L’ÉSSER  HUMÀ  

ÉS  COS  (substància  
extensa)  

És  ÀNIMA  (substància  
pensant)  

UNIÓ  ACCIDENTAL:  

Glándula  pineal  
ÈTICA   Moral provisional que va autoimposar-se
mentre no acabés la seva filosofia
MORAL  PROVISIONAL  
REGLES:  

-­‐ Obeir  les  lleis  i  

costums  del  meu  pais.  

-­‐ Ser  ferm  en  les  meves  

decisions.  

-­‐  Canviar  abans  els  

meus  desitjos  que  la  
realitat  
 Descartes  
PANTEISME  
IMPORTÀNCIA  
HISTÒRICA   substància  pensant    
i  
Substància  coporal  
-­‐ A  parHr  d’ell  es  parla  de  RACIONALIME,  
per  designar  un  Hpus  de  pensament  que   Son  el  mateix  
dona  més  importància  a  la  Raó  que  a  la  
Experiència  com  l’origen  del  coneixement.  

-­‐ Se’l  considera  el  “pare”  de  la  filosofia  

moderna”.   HARMONIA  PREESTABLERTA  

-­‐Després  d’ell,  els  filòsofs  que  van   substància  pensant    

conHnuar  la  seva  lÍnia  de  pensament   i  
s’anomenen:  CARTESIANS.    Són   Substància  coporal  
principalment.  
No  son  el  mateix  

SPINOSA   Però  estan  sincronitzades  

LEIBNIZ