EN PERE SENSE POR

1A ESCENA

El bosc, llum clara. Música alegre.

(ALIA) NARRADOR: Fa molt de temps hi havia un noi anomenat Pere, que era molt
valent. Havia sentit parlar de la por, però no sabia què era. I tenia tantes
ganes de saber-ho, que va decidir anar-se’n a córrer món per trobar-la.

(MED) PERE (cantant): Jo no sé què és la por! Sóc feliç i no sé què és la por... Aniré
cap allà, que hi veig una casa.

(MIA) NENA 1: On vas, xicot, tan decidit?

PERE: Vaig a preguntar si puc passar la nit en aquella casa.

(PAOLO) NEN 1: No, no hi vagis! Hi ha la por, que cada nit surt.

(NOUR) NENA 2: D’aquella casa no ha tornat mai ningú, no hi vagis!

PERE: I ara! Què dius? Jo vull conèixer la por. Apa, adéu!

(YUSSEF) NEN 2: És boig aquest xicot, oi? Està ben tocat del bolet!

2A ESCENA

Hi ha una casa tenebrosa, llum fosca. Música de por.

(ONA) NARRADOR: En Pere va marxar xino-xano, content com un pèsol. Va arribar a

la casa i va entrar-hi. Allà no hi havia ningú i en canvi la taula era parada
i plena de menjar.

(JOSEP) PERE: Arribo en bon moment, trauré el ventre de pena! Quin sopar... hum! (Fa
veure que menja) Ara aniré a dormir. Quin llit més tou! (Sorolls fluixets de
remenament de pedres) Què és aquest soroll? Amb la son que tinc i algú té
ganes de gastar-me una broma (Sorolls més forts). Qui vulgui res, que vingui!

(MOHAMED) PALETES: Som nosaltres!

PERE: I qui sou vosaltres? Què voleu?

(HOUCINE) PALETES: Som els paletes que van fer la casa, però ningú no ens l’ha
pagada i com que les teules són nostres, les volem!

PERE: Per mi ja les pots agafar, a cadascú el que és seu, però no facis soroll que no
em deixes dormir.

(HOUCINE) PALETES: Doncs agafarem les teules, marxarem i no tornarem!

PERE: Ara sí que dormiré. Bona nit!

3A ESCENA

El bosc, llum intensa. Música alegre.

(ACHRAF) NARRADOR: L’endemà, la gent del poble, quan va veure en Pere

passejant...

(MERIEM) NENA 3: Com has passat la nit, Pere?

(MED) PERE: Molt bé, només que han vingut uns homes i s’han endut les teules, què
deien que eren seves. I han dit que no tornaran.

(AYA) DONA 1: En nom de la gent del poble et donem les gràcies, perquè aquesta casa
ja no serà mai més la casa de la por.

PERE: Doncs adéu a tots, seguiré fent camí buscant la por.

NARRADOR: En Pere continuà el camí i a tothom demanava què era la por.

PERE: Sabeu què és la por, bona dona?

(IOANA) DONA 2: Que ets beneit, xicot! No saps què és la por? Au, apa, apa, vés que
em vols ensarronar!

(JAWAHIR) DONA 3: Què dius? No saps què és la por? Doncs vés a l’Hostal del
Passerell i ho sabràs.

PERE: Gràcies, gràcies, bon home!

4A ESCENA

Hostal del Passerell. Música tètrica.

(ONA) NARRADOR: I en Pere va caminar fins arribar a l’hostal.

(JOSEP) PERE: Hostalera! Hostalera!

(ALIA) HOSTALERA (amb veu de por): Qui crida? Qui em demana?

PERE: Vull passar la nit aquí. Que em podeu fer el sopar?

HOSTALERA: No, no, no faig sopar perquè de nit surt la por. Jo me’n vaig i... tu també
hauries de marxar.

PERE: Tan de bo surti la por! Ara em faré una truita i soparé. (sorolls de cadenes) Quin
soroll! Què deu ser? (sorolls més forts) I ara! Pareu de fer soroll!

(ABDEL) FANTASMA: Que no et faig por?

PERE: Què és la por?

FANTASMA: Jo sóc la por! Uuuuuuh! Uuuuuuuh!

PERE: Doncs no em fas por, tros de soca!

FANTASMA (plora): Ai!, ai! No m’havia trobat mai amb algú que no tingués por de mi...
Ai!.

PERE: No t’hi amoïnis, no n’hi ha per a tant!

FANTASMA: Com veig que ets tan valent, et diré on hi ha amagat el tresor d’aquest
hostal.

PERE: Rebufa! Seré ric! Però ara el que vull és descansar. Podré dormir? (En Pere
s’adorm i ronca).

5A ESCENA

Camí del bosc, paisatge amb masies, etc. Música alegre.

(ACHRAF) NARRADOR: L’endemà al matí en Pere va agafar el tresor i va marxar. Se

li va fer fosc caminant i va veure una casa.

(MED) PERE: No s’hi veu ningú. Ei! Ei! Déu vos guard! (Truca a la porta). No hi ha ningú.
Amb la gana que tinc!. La taula està parada! Soparé i després aniré a dormir.

NARRADOR: I en Pere se’n va anar a dormir. I quan feia estona que era al llit, van
arribar dos gegantassos.

(PAOLO, IOANA I NOUR) GEGANTS: Ens han pres escudella de l’olla i el pa!

PERE: Què és aquest escàndol? Per què crideu d’aquesta manera?

GEGANTS: Que no et fem por?

PERE: Això és el que voldria! Si voleu, me’n podeu fer una mica.

NARRADOR: Aquells gegants eren molt dolents. El rei d’aquell país els volia fer fora i
en Pere els va enredar.

PERE: Gegants, sabeu que existeix una cola que ho enganxa tot?

GEGANTS: Ho enganxa tot?

PERE: Sí, tot! Caps, braços, peus,... Si voleu fem una prova, us tallo el cap i després us
el torno a enganxar.

GEGANTS: Sí, sí, d’acord! Quina meravella! Oh, oh!

NARRADOR: Els gegants, que eren una mica babaus, es van deixar tallar el cap i
després en Pere els el va enganxar, però... del revés! I quan se’n van adonar,
van fugir tots dos morts de por!

PERE: Ha, ha! He fet fugir els gegants i no m’ha fet gens de por.
6A ESCENA

Una habitació del palau. Música alegre.

(JAWAHIR) NARRADOR: Quan el rei va saber que en Pere havia fet fugir els gegants,
el va fer buscar i portar a palau.

(YUSSEF) REI: Pere, com que has sigut tan valent i has fet fugir els gegants, et
concediré allò que demanis.

NARRADOR: En Pere va demanar d’estar-se un temps a palau. I així un dia va conèixer

la princesa i se’n va enamorar. I la princesa també es va enamorar d’ell.
Al cap de poc temps es van casar. Eren molt feliços, però...

(MIA) PRINCESA: Et veig una mica moix, Pere, què et passa? Que no ets feliç?

(JOSEP) PERE: Sóc feliç perquè m’he casat amb tu, però no sé què és la por.

NARRADOR: En Pere i la princesa van anar a dormir. A la nit quan en Pere dormia
profundament ella va voler ajudar-lo.

PRINCESA: Agafaré una galleda d’aigua freda i la hi tiraré al damunt!

PERE: Ai, ai, auxili! Quin ensurt! Què ha passat? Socors! Ara sí que tinc por! Ara sí que
sé què és la por.

NARRADOR: I en Pere, des d’aquella nit va saber finalment què era la por i va viure feliç
al palau durant molts i molts anys.