P03: Sistemes de mesura de cabal

Grup: Professor: Data:

Alumnes:

Objectiu
Calibrar diferents mesuradors de cabal col·locats a en una canonada: placa d'orifici, venturímetre i
rotàmetre de secció variable.

Fonament teòric
Un mesurador de flux serveix per mesurar el cabal màssic, el cabal volumètric o bé la velocitat del
flux, segons les seves característiques. Els que farem servir a la pràctica són mesuradors de cabal
volumètric. L’anàlisi d’aquests dispositius està basada en l’aplicació de l'equació de continuïtat i
l'equació de Bernoulli. En els cabalímetres de càrrega variable, com ara el venturímetre o la placa
d'orifici, el flux es fa passar per una zona on el diàmetre de la secció s’ha reduït. Per tant hi ha un
augment de la velocitat en aquesta zona, amb la corresponent disminució de la pressió. El balanç
de termes de pressió i de velocitat de l'equació de Bernouilli s'aprofita per extraure informació de la
velocitat a partir de mesures de diferències de pressió.

Figura 1: Esquema d'un cabalímetre de càrrega variable

𝑄 = 𝑣1 𝐴1 = 𝑣2 𝐴2 (1)

𝑝1 𝑣12 𝑝2 𝑣22
+ 𝑔𝑧1 + = + 𝑔𝑧2 + (2)
𝜌 2 𝜌 2

A partir de (1) i (2) obtenim

𝐴2 2(𝑝1 −𝑝2 )
𝑄𝑡𝑒ò𝑟𝑖𝑐 = 2 √ (3)
𝜌
√1−(𝐴2)
𝐴1

Aquestes equacions són valides per a fluids incompressibles, això és, per a líquids i gasos a baixa
velocitat. En el cas dels gasos, s’ha de tenir en compte la variació de la densitat amb la pressió quan
el nombre de Mach supera 0.3.
Alguns factors limiten la utilització de l'equació (3) anterior. Per exemple, en el cas de la placa d'orifici
l'àrea de la secció 2 no es pot saber, ja que darrera del mesurador de flux es forma una vena
contracta. A la pràctica, el cabal real es pot obtenir utilitzant uns factors de correcció empírics.

Si es defineix un coeficient de descarrega𝐶𝑑 , el cabal real s'expressa

𝐴2 2(𝑝1 −𝑝2 )
𝑄 = 𝐶𝑑 √ (4)
√1−𝛽 4 𝜌

on𝐴2 és l’àrea de la secció més estreta, i𝛽 és la relació entre les àrees (o diàmetres):

𝐴 2 𝐷 4
𝛽4 = ( 2) = ( 2) (5)
𝐴 𝐷1 1

Finalment, obtenim el cabal màssic multiplicant per la densitat𝜌el cabal volumètric Q.

En aquesta pràctica, es llegeix la diferència de pressió amb un manòmetre on el líquid manomètric

és el mateix fluid que passa pel mesurador de cabal. Per tant, ens quedarà

𝐴2
𝑄 = 𝐶𝑑 √2𝑔(ℎ1 − ℎ2 ) (6)
√1−𝛽 4

on la diferència de pressió(ℎ1 − ℎ2 )ha d’expressar-se en metres de columna d’aigua.

Material
L'aparell que es fa servir esta format per una conducció de secció circular on es troben els següents
elements: un venturímetre, un rotàmetre de secció variable, una placa d’orifici i una vàlvula de
sortida

L’equip ha d’anar connectat al banc hidràulic de forma que la sortida de la bomba d’impulsió estigui
connectada a l’entrada del circuit. El cabal que circula pel circuit es controla amb la vàlvula de
sortida, encara que de forma menys precisa també es pot controlar amb la vàlvula que té el banc
hidràulic.

Per tal de poder mesurar les diferències de pressió existeixen diferents preses de pressió
connectades a uns tubs manomètrics. Per la part superior, aquests tubs manomètrics estan
connectats amb una vàlvula d'entrada/sortida d'aire, que ens permet portar l'alçada d'aigua dels tubs
manomètrics a un lloc on es puguin fer les lectures necessàries.

Dades dels elements del circuit

Diàmetre del tub aigües amunt de cadascun dels mesuradors D1 = 31.75 mm

Diàmetre del Venturi D2 = 20 mm
Diàmetre de la Placa d’Orifici D2 = 20 mm
 Procediment
El procediment per tal d’eliminar l’aire que hi ha al sistema i ajustar els tubs manomètrics es descriu
a continuació:

1. Obriu la vàlvula de sortida del circuit hidràulic.

2. Obriu parcialment la vàlvula de control del subministrament del banc hidràulic per tal de permetre
que l’aigua circuli per l’interior de l’aparell evacuant totes les acumulacions d’aire que hi existeixin.

3. Tanqueu la vàlvula de sortida i circuit i traieu la vàlvula de doble entrada que està a la sortida dels
tubs manomètrics., deixeu-hi corre l’aigua fins aconseguir que els conductes de pressa de pressió i
els tubs manomètrics estiguin plens d’aigua i sense aire.

4. Una vegada que s’hagi aconseguit buidar tot l’aire del sistema i encara amb la vàlvula de sortida
tancada, torneu a col·locar la vàlvula de doble entrada.

5. Aleshores, injecteu aire als tubs manomètrics amb la mànega fins aconseguir-hi un nivell que ens
sembli adient per poder prendre mesures.

6. Quan ja estiguin anivellats tots els tubs manomètrics obriu a poc a poc la vàlvula de sortida i
procediu a l’experimentació

Es poden fer diferents proves amb diferents cabals, controlant aquests amb la vàlvula de control
de sortida.

Si, durant l’experimentació, l’aigua d’un tub manomètric passa a un altre tub manomètric, llavors
cal parar l’experimentació i tornar a anivellar els tubs manomètrics repetint el procés anterior.

Bibliografia
1. Fox, R. W., Pritchard, P. J., McDonald, A. T. Introduction to fluid mechanics. NJ: John Wiley
& Sons, (2009) 7a ed.
2. White, F. M., Mecánica de fluidos. Madrid : McGraw-Hill, (2008) 6a ed.
3. Mott, R.L. Mecánica de fluidos. Mexico: Pearson Educación, (2006) 6a ed.
4. Manual de instrucciones. Equipo de demostración de sistemas de medida de flujo FME18.
Resultats

Bloc 1 (1P)
________________________________________________________________________

1.- Obteniu l’expressió (3) a partir de les equacions (1) i (2) (Editeu a part la demostració i adjunteu-
la com a imatge per facilitar l'escriptura de les fórmules) (0.5P).

2.- Expliqueu el sentit físic que té el coeficient de descàrrega Cd, i raoneu el rang de valors en què
s'ha de moure (0.5P).

Bloc 2 (5P)
________________________________________________________________________

Per al venturímetre:
3.- Representeu els valors del cabal en funció de l’arrel quadrada de la pressió diferencial
(expressada en m) mesurada al venturímetre:√(ℎ1 − ℎ2 )(0.75P).

4.- Per tal d’obtenir una calibració del venturímetre, trobeu el coeficient de descàrrega Cd, a partir
del pendent de regressió de la gràfica anterior (1P):

m (pendent) = ±

Cd = ±

5.- Busqueu a la bibliografia les dades per al coeficient de descàrrega del venturímetre en les
condicions de cabal de la pràctica, i compareu-les amb el resultat per a Cd (0.5P).

Cd (bib) =

Font bibliogràfica:
Per a la placa d'orifici:
6.- Feu el mateix per a la placa d'orifici, representant Q en funció de√(ℎ6 − ℎ7 )(0.75P).

7.- Coeficient de descàrrega Cd de la placa d'orifici (1P):

m (pendent) = ±

Cd = ±

8.- Busqueu les dades bibliogràfiques de Cd per a la placa d'orifici, i compareu-les amb el valor que
heu obtingut (0.5P):

Cd (bib) =

Font bibliogràfica:
Per al rotàmetre:

9.- Calibreu el rotàmetre representant gràficament la relació entre el cabal que hi circula i els mm
que assenyala l'escala de l’aparell (0.5P).
Bloc 3 (2P)
________________________________________________________________________

10.- Calculeu les pèrdues de càrrega que genera el venturímetre (h1-h3), expressades com una
fracció de la pressió diferencial (h1-h2), per als diferents valors del cabal. Feu el mateix per a la
placa d'orifici, on les pèrdues venen donades per la diferència (h6-h8) i les heu de referir a la pressió
diferencial (h6-h7). Representeu el percentatge de les pèrdues en el venturímetre i la placa d'orifici
en funció del cabal en una única gràfica. Compareu els seus valors amb valors bibliogràfics (1P).

11.- Verifiqueu l’equació general de l'energia en el cas del venturímetre (1P).

Conclusions (2P)
________________________________________________________________________
Redacteu 6 conclusions sobre la pràctica.

1)

2)

3)

4)

5)

6)